La Querimònia

7/28/2019 La Querimnia

1/26

ERA QUERIMNIA

Introduccion istorica.

Era especiau situacion dera Val hec que Frana sagsse daucupar Aran a compdar dera

fin deth sgle XIII. Eth prumr intent siguec coma conseqncia dera excomunion

queth Papa Martin IV hec contra Pre II eth Gran, rei dAragon, damb motiu dera

aucupacion dera isla de Siclia e era concession papau des estats dera corona aragonesa

a Felip III er Ardit, rei de Frana. Eth bisbe de Saint Bertrand de Cominges, Bertran de

Miremon, amassc ara clerecia aranesa e li comuniquc era excomunion deth rei

aragons. Es capelhans dAran responguren que jams renegarien ne abandonarien ath

son senhor, eth rei dAragon, ne per excomunicationem nec per interdicto aliquo.1

Damb eth pretxt de castigar es vexacions des aranesi contra eth comdat de Comenges,eth senescau de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, ajudat per aranesi e especiaument

per Augr de Les, senhor daguesta localitat, envadic er Aran entre er 1 e er 11 de

noveme de 1283, e aguest siguec aucupat.

Eth fracs dera crotzada de Frana contra Catalonha semblaue comportar era restitucion

des territris catalans aucupats, entre eri era Val; ms es francesi alleguren quera

conqusta dAran non auie arren a veir damb era crotzada comentada ads e siguec de

besonh ua intesa activitat diplomatica que sestenec des deth tractat dAnagni (1295)

enquiath convni de Poissy (1313).

Eth rei francs, Felip eth Beth, crec un problma en tractat dAnagni en tot exceptuar

Aran dera restitucion des territris aucupats en regne dAragon pes operacions militares

que damb eth apoyo deth pontificat, Frana hc contra Pre II eth Gran, a

conseqncia dera conquesta de Sicilia per aguest en 1282.

Eth papa Bonifaci VIII suggeric prner era decision daguest conflicte per sentncia

arbitrau. Se se demostraue quAragon possedie era Val pendent era gurra serie ent

Aragon e en cas contrari serie ent Frana.

Eth problma e posterior litigi durarie detz-e-ueit ans, pendent es quaus eth rei aragons

se vedc obligat a dirigir es esforci enquias dues potencies quauien era clau derasolucion: eth pontificat e Frana.

Er esturment diplomatic que regulaue es relacions entre Frana e Aragon re eth tractat

dAgagni, en quau eth pontificat se reservc er arbitratge deth plet per Aran.

Er an 1298 se signc eth convni dArgels entre es reis de Frana e dAragon, en quau

se determinc quera Val passsse provisionaument a un domeni sobiran neutrau, en

aguest cas a Jaime II, rei de Malhrca. Era administracion des reis de Malhrca siguec

beneficiosa t Aran ja queth sn governador, Arnau de Sant Maral, en representacion

1ACA. ER. Nm. 63, fols, 3r, 6r, 26v, e idem nm. 64, fols. 4r e 5v-6v. Regl.... pag. 67


2/26

deth rei malhorquin e a requeriment des aranesi, reconeishc es sns usi e costums en un

document deth madeish an deth convni.

Era Santa Seu, sustot a compdar deth sn tralat a Avinhon, jams se decidic a dictar un

arbitratge. Era postura deth rei de Frana re era daprofitar era situacion e refusar un

acrd prvi damb Argon e era deth rei dAragon re era de cercar aguest acrd prvidamb Frana.

Entre 1300 e1301, eth rei de Frana acceds a verificar ua investigacion en Aran. Eth rei

francs exigic quaguesta sigus portada per ua comission exclusiuament francesa,

causa quevitc eth monarca aragons en tot trincar es negociacions. Pendent 1308, se

produsic un aute intent dera man de Carles de Valois, ms desquia ath rei aragons. Es

negociacions entre es monarques francs e aragons non prosperauen. En 1312, en ua

decision prenuda en Concili de Viena, saconseguic eth nomenament dua comission

francoaragonesa, es compromissaris se trasladeren a Aran ent fixar definitiuament era

aucupacion francesa deth madeish e era sua restitucion a Aragon se quedaue demostrat

que se verifiquc post comotionem guerre Sicilie. Son es nomenades negociacions de

Vielha que se produsiren entre er 1 dagost e eth 21 doctobre de 1312.

Eth resultat des negociacions de Vielha obliguc ath rei francs a cedir. En Poissy, eth

23 dabriu de 1313, Felip eth Beth firmc damb es embaishadors de Jaime II, Berenguer

dArgelaguer e Bernardo de Torre, eth convni en virtud deth quau se restituie a Aragon

era possession dera Val dAran. Eth rei francs se reservc eth dret de proprietat, que se

discutirie en naues negociacions a compdar der 1 de mai de 1314 en Les, cau explicar

quen aguesta data se i presentc ara amassada era delegacion aragonesa ms non era

delegacion francesa. Atau era Val dAran retornc ara corona aragonesa pera renuncia

francesa e non per sentncia arbitrau.

Eth 25 de junhsga de 1313 es conselhrs des poblacions araneses samassren ena

glisa de Sant Miquu de Vielha ent esculher e dar instruccions as deputats elegits

ent que balhessen jurament de fidelitat ath rei Jaime II en Lhida. Ath del dera acte de

presentacion deth jurament e aumenatge dauant deth rei, es autoritats araneses

ordenren ara deputacion aranesa que demanessen ath monarca era confirmacion des

sns furs, privilgis e libertats, en tot autorizar-les tanben ent actuar en representacion

des universitats araneses en tot que hesse referncia as mesures a adoptar en profit

deth rei e comoditat des sns subdits.

Eth deluns 12 dagost ena capla deth Palai Reiau de Lhida, Guilhm Arnau de

Montcorbau, shivalir; Joan de Casarilh; Ramon Arnau de Castelhrs; Guilhm deSanta Maria de Cap dAran; Guilhm de Montanr de Pujo; Bernat de Castelhvaqur e

San de Canal de Canejan, coma sindics e procuradors dera Val dAran e en

representacion des aranesi, prestren jurament dauant de Jaime II, en tot reconeish-lo

coma rei e senhor naturau.

Era paraula Querimnia veng deth vrb latin queri que v dder planher-se. Aguest nm

sutilizc ent designar uns inventaris de gruges ocasionats a quaussevolh per ua auta

persona e que formauen part des processi judiciaus.

Eth document coneishut coma Querimnia lautregc eth rei des de Lhida, eth 23

dagost de 1313, e en eth samassen determinats drets consuetudinaris acceptats omodificats peth monarca.


3/26

Es representants aranesi enviats a Lhida auien presentat dauant deth rei es libertats,

franqueses e immunitats e costums observades en Aran, pendent longtemps, pes

anteriors monarques. Aguestes se presenteren per escrit en captols e se demanc ath rei

Jaime de confirmar-les. Eth rei en tot reconeisher as abitants dAran com es sns fidus

e en tot voler hr justicia determinc confirmar-les e sus bra ua hr provisions eordenaments.

En prumr captol presentat pera deputacion aranesa e confirmat peth monarca, se ditz

ques aranesi possedissen es trres, es vinhes, es cases, es casaus e es arbes frutrs.

Aguesti bens, liures e francs, non an cap usatge ne servitut, ne cap tribut reiau . Les

pden vner coma prpies sense demanar perms deth senhor. Sonque se resrve eth

senhor rei eth dret de percber un sextr de horment annau per casa. Ere costum en

Aran que non se pagus cap ms tribut quua mesura de horment annau per casa e que

seth rei demanaue ua contribucion extraordinaria era Val podie denergar-la nisi

personaliter veniret (eth rei) ad dictam vallem et curreret bayardum suum2

En dusau captol se confirme ques aranesi possedissen es aiges, liures e franques, e

quen eres se pt pescar, bastir mles e arrossar es prats comunaus, sense queth rei

pogue intervier.

Eth rei confirme, en tresau captol, que possedissen es bsqui e suves, liures e francs, e

que deri pden extrir husta entath sn s. Se h reconeishement exprs as cabirons a

utilizar enes tts des cases. Confirme que pden caar aus e mamfers e vener-les o dar-

les a qui volguen. Ent hr tot dit ads non ei de besonh era potestat reiau.

En captol quatau se confirme ques aranesi possedissen es pisheus e bsqui, francs e

liures, e ne pden hr usatge com quinsevolh cap de familia h us des sues prpies

causes. Enes sues montanhes pden hr pisher es sns animaus e dalhar es rbes entar

iurn; pden hr a pagar, as mes de dautes viles vesies, era rba que poguen dalhar

des sues montanhes; pden castigar damb ua pena pecuniaria as proprietaris des

animaus de dauti lcs vesins que venguen a pisher laguens des sues montanhes sense

perms deth conselh dera universitat; pden aucir anhts, oelhes e crabes que siguen

enes sns peishius e enes znes barrades des sns peishius e des sues montanhes e

pden cremar aquera rba dalhada pes mes de dauti parans vesins contra era volentat

deth comun.

Confirmacion en captol cincau der us des comunaus. Es conselhrs de quinsevolh lcdAran pden hr a pagar as sns prpis vesins, tant shivalirs com escudrs, o as sns

enviats se tren profit des comunaus; se pujen eth sn bestiar enes montanhes barrades e

se talhen husta o arbes enes bsqui barrats, a on es vesins acostumen a talar per mandat

des conselhrs, e abantes deth temps acostumat. Pden hr aucir es anhts o es oelhes e

minjar-se-les o ben treir des sues cases quaussevolh penhora. Eth rei especifique quen

aguesti ahrs non pt participar cap oficiau reiau, en tot expecificar queth jutge ordinri

non poir hr cap manament.

En siesau captol se ditz ques aranesi aurn de seguir ath rei e as sns successors en

exrcit o en cavalcada, en tot pagar-se eri es despenes que se poguen hr pendent un dia.

2 ACA.ER. nm. 63 fol. 3v. Regl Campistol, J..- Francia, La Corona de Aragn y la Frontera Pirenaica.-

pag. 50


4/26

Ses aranesi les an de seguir pendent ms dun dia, era provision des causes de besonh

anar a cargue deth rei.

En captol setau se ditz que cap arans non pt ster capturat o retengut captiu se pt

pagar ua fiana suficienta. Se se comprobe quun arans ei un lairon, un usurpador o a

coms un crim de lesa majestat, aur de comparisher dauant deth jutge eth dia e oraquaguest lage citat. Sun arans comet un omicidi, saguest non se h a trason, pt

artnher era libertat se pague ss as amics en nm deth mrt, cossent damb ua costum

antica. Er omicidi dun shivalir3

o persona de categoria semblanta se pagar a mil sus

jaquesi; eth dun me liure o dun infanzon4

se pagar a 600 sus jaquesi e eth dun

servent5

o dun libert6

se pagar a 300 sus. Eth rei especifique que pera extraccion dua

daga o peth lanament dua sageta, dua lana , dua peira o de quaussevolha auta srt

darma, mentre non gesque era sang, eth delicte demorar immune a ua pena emesa peth

jutge. Cau dder queth jutge sonque saucupe dera jurisdiccion civila. Eth rei rebrembe

era ordinacion, que sus aguest ahr hc Jaime II, rei de Malhrca, oncle sn, pendent era

sua dominacion dAran. Aguesta costum aranesa siguec confirmada, en 1298, en un

document redactat per Arnau de Sant Maral, governador deth rei malhorquin. Endocument se h referncia ara costum que sun arans, sigue quina sigue era sua

condicion, aucs a un aute dera val, a de pagar ua quantitat de ss as familiars e amics,

segons que ditz eth conselh dAran e dita costum. Aguesta confirmacion, hta peth

rei de Malhrca, siguec tan ben recebuda pes aranesi, queth rei dAragon la torne a

confirmar ena Querimnia.

En captol ueitau sautrege que se quinsevolh arans v vner es cases, es trres, es

vinhes, es prats, es mles, o dauti bens immbles deth sn patrimni, a de requerir as

sns frairs, se les auesse; as sns cosins o as sns parents ms proprs per linha de

parentiu, per se volessen crompar es bens que v vner. Ses familiars o parents

refussessen de crompar-les, sense que sigue obstacle quen lengua vulgara se nomene

torneria, pt vener-les licitament a qui volgue, encara que non age cap de relacion damb

era torneria. Demps dun an e un dia, cap des familiars o parents non pt recuperar eth

ben venut, e ms sabantes i auesse agut requeriment per part deth venedor. Ms ses

familiars o parents non auessen estat requerits peth venedor, demps de jurar que non

an agut coneishement dera venta hta, pden recuperar es bens se vlen.

En captol noven se confirme era costum aranesa a on se ditz que se bth un basts ua

casa, ua mla o ua vinha; smie era trra e plante arbes enes comunaus, es conselhrs

dera vila, un cp convocada tota era comunautat de vesins, pden deshir es cases, es

mles e es vinhes; pisher es rbes semiades damb animaus e dalhr-les; bracar esarbes e retornar es bens comunaus ar usatge des vesins. Aguestes decisions se prenern

sense cap requeriment judiciau. Eth rei ordene quent evitar er escandal a compdar

dara sigue eth governador dera Val qui hsque quabantes sa dit a requeriment des

conselhrs e dera comunautat de vesins.

Es aranesi, en captol detzau, aconseguissen confirmar ua costum plan antica e que se

coneish damb eth nm de Mieja Guadanheria. Aguest usatge ditz que sun me, demps

3 Shivalir o milites. Quan era paraula deishc dster eth guerrr quanaue a shivau, passc a auer eth

sentit de grad ena jerarquia nobiliaria.4

Gentilme aragons exempt de tot servici5 Soldat dinfanteria6 Non subjcte a servitut


5/26

de contrir matrimni, auesse convengut damb era sua hemna sus es causes aquerides o

per aquerir deth sn auviatge comun e sen gessesse bra cargar sus aguest auviatge

aurn de pagar as sns creditors a parts iguales. de madeish passar se hn melhores

o guanhs laguens deth sn auviatge. Tot aquer, se un ei viu e er aute mrt e non an

deishat hilhs ereus. Se un hilh o hilha dua familha h convni damb es sn pairs sus es

bens patrimoniaus dej aquerits o per aquerir, aguesti non se poirn dividir enquia quenon sigue trincat dit convni. Autant se aguest convni ei entre estranhs. Se ua hemna

non a ht cap de convni damb eth sn me, es sns hilhs o un estranh, alavetz es bens

patrimoniaus daguesta hemna non poirn veder-se amendridi de cap manra pes deutes

o gravamens deth sn me, hilhs o estranh. Aguest costum senten entad aquer que h

ath foncionament dera casa e non pas en cas de delictes.

En onzau captol se reconeish eth costum qua era Val dAran de crear e privar des sns

cargues a notaris, tabel.lions7, escrivans

8e determinats saigs

9. Es aranesi demanen ath

rei que les sigue restituda integrament aguest usatge. Eth rei les autrege que se pogue

crear e privar deth cargue de notari, ms non deth cargue de saig, quaur dster creat e

privat per part deth rei o des oficiaus reiaus e a dexercir era jurisdiccion reiau. Ataumadeish passe era Escrivania

10dera Val jos jurisdiccion reiau.

Se ditz en captol dotzau, quen Aran an era costum de tractar e confirmar era patz, de

probir e mter bans e penes e de lheuar-les as contradictors e desobedients, sense cap

requeriment ne assentiment reiau. A compdar dara, eth rei ordene as conselhrs e

proms dera val que se vlen sonque poirn tractar sus un acrd amists entre es

discordants, ms toti es ahrs referents a bans e a penes passen jos era jurisdiccion reiau

e sexpedirn a traurs deth casterr.

En captol tretzau, es aranesi demanen que les sigue restitut integrament eth costum que

se quauquun des mes daguesta comunautat, herie a un aute o le trucaue, damb sang o

non, a un aute, que se se podesse artnher era patz e era concrdia dua manra

amigabla entre eri, sense auer de besonh requerir era intervencion dera jurisdiccion

reiau. Eth rei confirme dita consuetud, en tot rebrembar queth rei de Malhrca tanben

lauie confirmada.

En captol catorzau, se parle deth costum qua era Val dAran de hr era patz e dauer

trva, annaument, damb eth comde de Cominges e damb auti vesins dera comunautat.

Eth rei ordene quac continuen hent, segons sigue acostumat, en tot auer present que

sera administracion reiau ordene de contrari, demps de dar dtz dies ad aqueth o ad

aqueri damb es quaus sauesse ht era patz o trva, era Val non serie obligada aobservar dita patz o trva.

Ei costum en Aran, segontes eth captol quinzau, queth jutge escote es parts litigantes

sense crubar cap despena ne salari. Dit oficiau jutge en sn judici a cargue deth rei. Ms

seth jutge, per requeriment des parts, auesse de gsser de casa sua e dehra deth lc

7Escrivan public expert en matries juridiques damb foncions oficiaus

8 Eth qua per ofici hr escritures, cpies e expedicions dactes per ofici public, autorizat a dar f des

escriptures9

Oficiau des curies senhoriaus o reiaus (deth baile o deth veguer) encarregat dexecutar es penes dictadespeth tribunau, hr es citacions e executar es embargaments.10 Buru deth notari o escrivan public e dependncies a on se sauvauen es libres e protocls notariaus


6/26

designat ent escotar es causes ent anar t un aute endret, alavetz se li a de hr

provision.

En captol setzau, se ditz quei costum en Aran, que se bth un diguie o proferie bth

insult o bra paraula desaunsta, com leprs, trador, omicida, o dautes paraules

quocasionssen mau o vergonha e se beth un trucaue a bth aute damb eth punh enacara, en cap o en cs, es infractors se comprometien a compareisher dauant duns

arbitres escuelhuts pes dues parts, ent decidir quina quantitat de ss a pagar

simpausarie ad aqueth quauesse ht aguest insult o injria, cossent damb era

importncia e era qualitat des persones. Eth rei autrege conservar dita ordinacion que

dej auie estat autrejada peth rei de Malhrca.

Ei costum en Aran, segontes eth captol 17au., ques conselhrs des pbles dAran,

amassats en lc de costum, acostumen a constitur e convocar era Cort dera Val, era

quau, pendent un an, pt regir e encuedar-se des ahrs des aranesi e tractar, se siguesse

de besonh, damb eth casterr. Aguesta Cort pt ordenar es cargues, es exaccions e es

ahrs dAran. Eth rei establs ques conselhrs des pbles dAran pguen continuardesignant bres persones aunstes ent formar part daguesta Cort, ms qua compdar

dara non se la nomente Cort, senon quas persones que i formarn part daguesta se les

nomenar procuradors, jutges de patz o conselhrs dera Val.

En captol 18au, se parle dua antica costum aranesa a on quinsevolh que volgue pt

obligar ath sn vesin per un deute clar e reconeishut. Se non le reconeish, ms quede

demostrat dauant deth jutge, aur de hr-se cargue des despenes. Eth rei ordene qua

compdar dara e ent evitar disputes aguest ahr sigue portat peth casterr dAran.

En captol 19au., sautrege era costum que se bth me dera Val marchaue dera vila a

on a neishut e establie era sua residncia en ua auta, non pt hr us des montanhes, ne

des bsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e da on se na anat, ne hr

a pisher es sns animaus, ne arrossar era rba, ne bracar era husta, ne explotar trres

naues, enquia que non age eth sn domicili o fixe era sua residncia en Aran. E se bth

estrangr establie era sua residncia en bra vila receber era sua part comunau.

En captol vintau sautrege ques oficiaus reiaus non intervenguen quan es aranesi

reclamen era Querimnia t tractar delictes dera jurisdiccion civila. Es oficiaus reiaus

sonque poirn intervier enes ahrs de jurisdiccion criminau, maugrat sigue reclamada

era aplicacion dera Querimnia.

En captol 21 se regulen es ss quan de crubar es notaris dAran en tot hr es protocls

e autes escritures. Atau madeish se regule eth salari quan de crubar se gessen dehra

dera Notaria.

Eth darrr captol dera Querimnia autrege quera Val dAran sigue tostemps amassada

en regne dAragon. Ne per venta, ne per donacion, ne per permuta, ne cap aute

procediment poir ster separada dera corona. Aguest 22 captol acabe demanant as

oficiaus reiaus que se trapen en Aran que observen e hsquen observar toti es captols

contenguts en document.


7/26

Txte en latin.

In Christi nomine. Pateat universis quod coram nobis Jacobo, Dei gratia rege

Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comite Barchinone, comparuerunt

Guillermus Arnaldi de Montecorvaldo, miles, Johannes de Casarill, Raymundus Arnaldide Castellars, Guillermus de Sancta Maria de Capite Aranni, Guillermus de Muntanerio,

de Podio, Bernardus de Castrovequerio, Sancius de Canal, de Canejallo, procuratores ac

sindici hominum et universitatum vallis notre de Aranno, postulantes cum instantia et

humiliter suplicantes, tam nomine suo quam nomine procuratorio universitatum

predictarum, ut libertates suas, franquitates et inmunitates ac consuetudines, in dicta

valle longis temporibus per predecessores nostros observatas, eisdem confirmare de

benignitate regia dignaremur; quas quidem nobis in scriptis per capitula obtulerunt. Nos

itaque, eorum suplicationibus benignius inclinati, volentes universos et singulos

habitatores dicte vallis ut naturales et fideles nostros, ut regie dignitati convenit, in

justitia confovere ac refermare eosdem in statu pacifico et tranquillo; propterea, visis et

examinatis in consilio nostro capitulis supradictis, quedam ex ipsis, utpote justa erationabilia, confirmanda duximus et super eorum aliquibus provisionem et

ordinationem fecimus ut inferius declarantur:

I

Primo etenim concedimus et confirmamus capitulum continens quod homines dicte

vallis de Aranno habent terras, vineas, domos, ortos et arbores fructiferas liberas atque

franchas, absque omni usatico, servitute regali, questia, subventione ac precaria; et

possunt eas vendere tanquam proprias, absque requisitione et absolutione dominii.

Salvamus tamen semper nobis et nostris, super hiis, sesterium frumenti quod pro

qualibet domo dari debet quolibet anno.

II

Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident aquas franchas et

liberas, ita quod in eis piscari possunt et construere molendina et rigare prata comuniter,

absque requisitione dominii nostri.

III

Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident nemora et silvas

franchas et liberas, quod possunt reschare in eisdem ligna, circulos, trabes, tegmina

domorum et omnia genera lignorum in usum et comodum sui. Possunt etiam in eisdem

venari ancipitres aut sturcones et falchones, et qui primo invenerit nidos dictarum

volucrum potest extrahere a nidis quando vult, tanquam proprios, et vendere sive dare

cuiu voluerint; et venari etiam in eisdem silvis ursos, apros, cervos et omnia genera

ferarum, et vendere aut dare cui voluerint, absque requisitione dominii nostri.


8/26

IV

Item, concedimus capitulum continens quod habent et possident pascua sua et nemora

francha et libera, et eis uti possunt sicut quilibet paterfamilias utitur propriis suis rebus.

Possunt etiam in suis montaneis et pascuis pascere animalia sua, et reschare erbas ad

opus yemis, et pignorare homines alterius vicinie reschantes erbas in suis propriismontaneis, et pignorare animalia alterius vincinie depascentia erbas in suis propriis

montaneis, et decollare arietes vel oves et capras in pascuis propriis, in vetatis propris et

pascuis vel montaneis, et conburere erbas reschatas ab hominibus alterius vicinie, vel ab

hominibus ejusdem vicinie, contra voluntatem consulum seu juratorum, absque

requisitione dominii nostri.

V

Item, concedimus capitulum continens quod consules seu jurati cojuslibet loci dicte

vallis possunt pignorare habitatores loci unde consules fuerint, absque omnicontradictione, tam milites quam scutiferos quoscumque generosos, sive nuncios eorum,

in montaneis, in villis et nemoribus, si receperint de comunitate vicinie, videlicet de

montaneis prohibitis aut vetatis, si ponant vel inmitant animalia sua in montaneis

vetatis, ubi animalis vicinorum non depascunt, seu resechant ligna vel arbores in

nemoribus vetatis ante tempus solitum, ubi vicini sui sunt certis temporibus de mandato

consulum seu juratorum soliti resechare, videlicet arietes decollare vel oves et

comedere; vel extrahere a domibus eorum quecumque pignora et facere redimi ea,

secundum quod merita excedentium exigunt vel deposcunt: et hoc sine mandato judicis

vel dominii nostri.

VI

Item, concedimus capitulum continens quod homines dicte vallis tenentur sequi nos et

successores nostros in exercitum et cavalcatam eorum propriis sumptibus tantum per

unam diem. Et si, de voluntate nostra et successorum nostrorum, oportuerit eos sequi

dictum exercitum vel cavalcatam ultra unam diem, ex tunc nos vel locum nostrum

tenens debemus ipsis hominibus in necessariis providere.

VII

Super capitulo vero continente quod nullus ex hominibus de dicta valle debet capi autretineri captus si suficientem cautionem potest oferre, nisi sit manifestus latro aut raptor

aut comitens in crimine lese majestatis, set debet parere in judicio diebus et horis quibus

judex eum citaverit; et si aliquis de valle fecerit homicidium, nisi faciat proditionaliter,

debet evadere solvendo pecuniam amicis nomine interfecti, secundum longam

consuetudinem antiquitus observatam, videlicet mille solidos jaccenses pro milite

interfecto vel pro suo consimili, sexcentos solidos jaccenses pro libero vel infanone,

trescentos solidos jaccenses pro conservo vel etiam coliberto, et sic debet evadere si

homicidium potest solvere consuetum; et pro extractione cultelli et missione sagite,

lancee vel lapidis vel conjuscumque generis armorum, dum sanguine non evulserit vel

extraxerit, inmunis a judice penitus habeatur; sic, pro bono et tranquillo statu dicte vallis

et in ea degentium, providendum ducimus ac etiam ordinandum quod super hiis serveturordinatio facta per illustrem Jacobum, bone memorie, regem Majoricarum, patruum


9/26

nostrum, dum tenebat in sequestro dictam vallem, que etiam hominibus postulantibus

ipsius vallis fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam nos reputamus bonam et

rationabilem atque justam et eam ex nunc, ex certa scientia, confirmamus et etiam

approbamus.

VIII

Item, concedimus capitulum continens quod quilibet homo dicte vallis si vult vendere

domos, terras, vineas, prata, molendina aut aliqua bona inmobilia, debet requirere

fratres, si habet, vel consanguineos germanos aut propinquiores in linea parentele, si

vult emere res vendibiles quas ipse vult vendere; et si respuat emere, non obstante

ydiomate vulgari vocato tornaria, potest licite vendere cui voluerit, sive sit extraneus in

tornaria. Et post annum et diem non potest aliquis propinqus rem venditam recuperare,

maxime si per venditorem primo extiterit requisitus; et si propinque vel consanguineus

per venditorem non fuerit requisitus, habito sacramento quod non audivit neque scivit

venditionem factam, quod possit recuperare, si voluerit.

IX

Super capitulo vero continente quod consuetum est hominibus dicte vallis quod si

aliquis hedificaverit domum, molendinum, vineam vel terram excoluerit et arbores

plantaverit in loco comuni vicinie, consules seu jurati ejusdem vicinie, convocato

populo vel universitate vicinie, possunt diruere domos seu molendina et erradicare

vineam vel arbores reschare, fruges pascere cum animalibus et reschare et reducere ad

utilitatem vicinie, absque requisitione judicii: sic, ad vitandum scandalum quod inde

oriri posset, ordinandum ducimus ac etiam providendum quod castellanus noster dicte

vallis, ad requisitionem consulum et universitatis illius loci, faciat supradicta.

X

Item, concedimus capitulum continens quod homines dicte universitatis sunt in

possessione, usu, consuetudine et modo, a tanto tempore citra quod memoria hominum

non extat, quod si vir, contracto matrimonio, cum uxore sua convenerit seu

convenientiam fecerit super rebus acquisitis vel acquirendis, si inde aliqua gravamina

imineant, solvant creditoribus suis per equas partes; et si meliorationes seu incrementa

fecerint, illa condividant equis partibus seu per equas partes, si altero mortuo et uno

vivo liberi non extant. Et hoc idem servatur si filius familias, vel filia, fecerit

convenientiam cum parentibus suis super bonis acquisitis seu post convenientiamacquirendis, habendis pro indiviso, quousque dicta convenientia et assensus

uniuscujusque partis fuerit divisa. Idem etiam servatur supraproxime ut dictum est si

extraneus cum extraneo similem fecerit convenientiam seu contractum. Si vero mulier

seu uxor non convenerit cum viro suo seu convenientiam non fecerit super predictis, seu

alia persona supradicta, tunc bona uxoris pro debitis seu gravaminibus mariti sui

minime diminuantur. Et hoc intelligitur quo ad regimen domus, non autem in delictis

comitendis.

XI

Super capitulo vero continente quod homines dicte universitatis tempore antecessorumnostrorum erant in possessione, usu et consuetudine creandi notarios seu tabelliones


10/26

suos et sagiones certos et, suis exigentibus demeritis, eos officio suo privandi, ad quod

suplicarunt in integrum restitui per regiam magestatem: ita ducimus concedendum,

videlicet quod possint creare notarios et removere cum causa; sagiones vero non possint

instituere sive ponere, quia habent poni per nos vel officiales nostros et habent exercere

jurisdictionem regalem. Et ab inde excipimus scribaniam nostre curie dicte vallis.

XII

Super capitulo autem continente quod consules seu proceres hominum dicte

universitatis sunt et fuerunt ab antiquo in possessione, usu, consuetudine et modo

tractandi et confirmandi pacem, interdicendi et aponendi bannum seu penam et levandi

illam a parte contradicentis seu inobedientis, sine requisitione seu assensu nostro vel

officialium nostrorum: sic statuendum ducimus ac etiam ordinandum quod predicti

consules et proceres, si voluerint, possint tantum inter discordantes de amicabili

avinentia tractare et convenire; non autem alia contenta in capitulo possint facere, cum

specialiter pertineant ad dominationem nostram, et sic ea per castellanum nostrum dicte

vallis expediri volumus et jubemus.

XIII

Super capitulo etiam continente quod homines dicte universitatis erant in possessione,

usu, consuetudine et modo quod si aliquis ex hominibus dicte universitatis alterum

leserit, percusserit, sive sanguis efesus fuerit sive non, consuevit produci ad concordiam

et pacem amicabili compositione, sine lege seu pena danda vel aplicanda dominio

nostro si coram nobis vel oficialibus nostris minime conquerantur, ad quod in integrum

se restitui suplicarunt: sic ducimus providendum et ordinandum, pro bono et tranquillo

statu vallis predicte, quod servetur predicta ordinatio per prefatum regem Majoricarum

facta dum tenebat vallem in sequestro, que etiam hominibus dicte vallis, ut predictum

est, postulantibus fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam reputamus bonam et

rationabilem atque justam et eam, ut predicitur, confirmamus.

XIV

Item, quo ad capitulum continens quod homines dicte vallis sunt in possessione, usu,

consuetudine et modo faciendi pacem seu habendi treugam ab anno in annum cum

nobilibus comite Convenarum et Arnaldo de Yspania et cum aliis vicinis dicte

universitatis: sic respondendum ducimus ac etiam providendum quod id faciant prout

consueverunt; salvo quod retineant sibi quod si nos vel nostri mandaremus eiscontrarium, quod, datis decem diebus illi vel illis cum quibus fecissent pacem vel

treugam, quod illam pacem vel treugam non servarent nec eam servare teneantur.

XV

Item, concedimus capitulum continens quod est et fuit de consuetudine in valle de

Aranno quod judex ordinarius audiebat partes sine aliquibus sumptibus et sine aliquo

salario per partes dando, set sumptibus regiis dictus judex suum judicium judicabat; hoc

tamen adjecto: quod si judex predictus, ad requisitionem partium coram eo litigantium

vel alterius earum, haberet exire domum suam pro eundo ad aliquam partem dicte vallis

extra locum deputatum ad audiendum causas, tunc eidem provideatur prout in dicto casuibidem est fieri consuetum.


11/26

XVI

Item, quantum ad capitulum continens quod fuit ab initio et nunc esse asseritur de

consuetudine in valle de Aranno quod si aliquis diceret vel obiceret aliquod

improperium sive verbum inhonestum, videlicet leprosum, proditorem, homicidam vel

alia verba que in dampnum vel verecundiam devenerint, aut percuteret ipsum de pugnoin facie aut in capite vel in corpore, et compromitebatur in arbitros ex utraque parte

electos, judicabant aliquam summam peccunie illi cui obiciabatur vituperium vel injuria

illata, inspecta quantitate et qualitate personarum: sic ordinandum ducimus ac etiam

providendum quod super hiis servetur predicta ordinatio facta per prefatum regem

Majoricarum dum tenebat vallem in sequestro, que etiam, ut pretactum est, hominibus

dicte vallis postulantibus fuit ab eisdem pro lege suscepta, quam etiam nos reputamus

bonam et rationabilem atque justam et eam confirmamus ut superius continentur.

XVII

Item, quo ad capitulum continens quod habetur de consuetudine in valle Aranni, abinitio et hactenus observata, quod consules de valle Aranni, in loco solito congregati,

solent ponere et mittere curiam in valle Aranni qui per annum potest dispensare et

gerere negotia gentium de valle et pertractare, si necesse fuerit, cum castellano et per se,

et ordinare pondera et gravamina et negotia dicte vallis, et post annum mutare si non

bene ordinent negotia dicte vallis: sic ducimus providendum quod dicti consules possint

ponere et statuere aliquos probos viros ad predicta, non tamen quod nominentur curia,

set procuratores vel paciarii aut consiliarii dicte vallis.

XVIII

Item, super capitulo quo continentur quod habetur de consuetudine antiqua in dicta valle

quod quisque poterat pignorare vicinum suum pro debito claro et concesso, et si non

concederet debitum, quod conveniebat eum verbo suo coram judice et ibi probabatur

debitum suum coram judice, et solvebat expensas si subcumbebat in judicio: taliter

respondendum ducimus ac etiam ordinandum, ne proinde inter eos scandalum aliquod

suscitetur, quod predicta fiant per castellanum nostrum vallis predicte.

XIX

Item concedimus capitulum continens quod est de consuetudine quod si aliquis homo

vallis de Aran exit a villa in qua natus fuerit et faciat residentiam in alia, non potest utiin montaneis vel in nemoribus vel in terminis comunibus dicte ville ubi natus fuit et

inde recessit, nec pascere animalia sua, nec reschare ligna vel erbas taylare, nec excolere

novalia quousque in dicta villa domicilium suum teneat sive residentiam suam faciat. Et

si aliquis extraneus in aliqua villa residentiam suam faciat, recipiat partem suam de

comuni tantum sicut ille qui fuit et extitit oriundus.

XX

Item, volumus et concedimus quod castellanus dicte vallis aut aliquis officialis noster

non intromitant se in aliquo ex oficio suo de aliquibus excessibus vel delictis nisi super

eis exponeretur querimonia coram ipsis; nisi de hiis tantum ex quibus deberet insequi


12/26

pena mortis vel mutilatio membrorum, de quibus se intromitere possint ex officio suo,

ubi non exponeretur querimonia super eis.

XXI

Ceterum super facto solutionum sive salariorum recipiendorum per notarios dicte vallis,qui creabuntur per probos homines universitatis ipsius vallis, pro instrumentis et aliis

scripturis conficiendis per eos: sic statuendum ducimus ac etiam providendum quod

predicti notarii habeant et recipiant tantum pro carta simplicis debiti, in qua non

iterveniat juramentum, tres denarios jaccenses; et si fuerit cum juramento, quatuor

denarios ejusdem monete. Item, pro compromiso sex denarii ejusdem monete

recipiantur. Item, pro compromiso cum pronunciatione, novem denarii. Item, pro carta

venditionis seu emptionis, sex denarii tantum recipiantur monete predicte. Item, pro

testamento quod ascendat ad quingentos solidos, decem et octo denarii recipiantur; et si

de majori fuerit quantitate, duo solidi; et quantumcumque de majori quantitate fuerit,

ultra duos solidos minime recipiantur. Item, pro folio actorum comunium solvantur tres

denarii, et pro translato eorum duo denarii pro quolibet folio. Et sic de aliis scripturis adeandem rationem. Si autem oporteret dictos notarios ire extra villam ad protestandum

vel alias pro conficiendis instrumentis vel aliis scripturis, eis ultra dictum salarium

provideatur in necessariis suis.

XXII

Denique, ad maximam instantiam et suplicationem procuratorum et sindicorum

predictorum nobis factam, tam nomine suo quam nomine universitatum predictarum

quarum procuratores existunt, statuimus, concedimus et ordinamus imperpetuum, per

nos et nostros, quod vallis predicta, ex hoc statuto nostro, semper unita sit regno nostro

Aragonum et corone ejusdem regni, nec per venditionem, donationem, permutationem

aut alium quemvis modum a dicto regno et corona ipsius separari aut alienari valeat ullo

modo. Mandamus igitur procuratoribus, vicariis, bajulis, justitiis, almendinis, merinis,

judicibus necnon castellano vallis jamdicte, tam presentibus quam futuris, et eorum loca

tenentibus, quod predicta omnia et singula, ut superius dicta, concessa, statuta, provisa

et ordinata sunt, firma habeant et observent et ab omnibus faciant perpetuo inviolabiter

observari,et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. In

cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus, sigilli pendentis

magestatis nostre munificentie robaratam. Data Ilerde, X kalendas septembris, anno

Domini M CCC tertiodecimo.

Signum (signe reial) Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice

ac comitis Barchinone.

Testes sunt: Philipus de Saluciis Othonus de Montecatheno

Gullermus de Montechatheno, Berengarius de Angularia, Guillermus de Cervaria

Sig (s. man.) num Guillermi Luppeti, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato

ejusdem hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.


13/26

Txte en catalan.

En nom de Crist. Spiga tothom que davant Ns, Jaume, per la grcia de Du rei

dArag, de Valncia, de Sardenya i de Crsega, i comte de Barcelona, van comparixer

Guillem Arnau de Montcorbau, cavaller; Joan de Casarilh; Ramon Arnau de Castellars;

Guillem de Santa Maria de Cap dAran; Guillem de Muntaner de Pujo; Bernat deCastellvaquer; San de Canal de Canejan, procuradors i sndics de tots els homes i de

les comunitats de la nostra Vall dAran, pregant amb insistncia i suplicant humilment,

tant en nom dells, com en el de les comunitats, que les seves llibertats, franqueses i

immunitats i consuetuds observades a la esmentada Vall durant llarg temps pels nostres

predecessors, ens dignssim confirmar-los-les per la nostra benignitat reial, les quals ens

sn presentades per escrit en captols. I ns benignament inclinant vers les seves

spliques, volent reconfortar en la justcia tots i cadascun dels habitants de la esmentada

Vall com a naturals i fidels nostres i refermar-los en el seu estat pacfic i tranquil, tal

com escau a la dignitat reial, per aix hem determinat de confirmar-les i sobre algunes

delles hem fet provisions i ordenaments, tal com es diran a continuaci:

I

Primer concedim i confirmem el captol segons el qual els homes de la Vall dAran

posseeixen les terres, les vinyes, les cases, els horts i els arbres fruiters, lliures i francs,

sense cap usatge ni servitud reial, questia, subvenci o precria, i que les poden vendre

com a prpies, sense el requeriment o vnia del senyor. Conservem, per, sempre per a

ns i els nostres sobre elles els sexter de blat que per cada casa ens han de donar cada

any.

II

Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen les aiges franques i

lliures, i que en elles poden pescar i construir molins i regar els prats en com, sense el

requeriment de la nostra potestat.

III

Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen els boscos i les selves

francs i lliures, i que del mateix lloc poden extreure la fusta, les bigues per als trespols

de les cases i tota altra mena de fusta per al seu s i la seva convenincia. Tamb podencaar-hi ancpits, o estrnids i falcons. I aquell qui primer trobi els nius de les

esmentades aus voladores, pot agafar-les dels nius quan vulgui, com si fossin seves, i

vendre-les o donar-les a qui vulgui. Tamb poden caar, als mateixos boscos, ssos,

senglars, crvols, i tot altre gnere de feres, i vendre-les o donar-les a qui vulguin, sense

el requeriment de la nostra potestat.

IV

Tamb concedim el captol segons el qual tenen i posseeixen les seves pastures i els

seus boscos francs i lliures, i fer-ne s com qualsevol cap de famlia fa s de les seves

prpies coses. Tamb a les seves muntanyes i pastures poden fer pasturar els seusanimals i tallar herbes per al hivern i penyorar els homes daltres llocs que vinguin a


14/26

pasturar dins les seves muntanyes, i matar bens i ovelles, i cabres que estiguin a les

seves pastures o als tancats de les seves pastures i de les seves muntanyes, i cremar les

herbes que foren tallades pels homes daltres contrades venes contra la voluntat dels

cnsols o dels jurats, sense el requeriment de la nostra potestat.

V

Concedim tamb el captol segons el qual els cnsols o jurats de qualsevol lloc de la

vall poden penyorar els habitants del lloc da on sn ells sense cap contradicci, tant

cavallers com escuders, de qualsevol categoria i els seus enviats, a les muntanyes, a les

viles, o als boscos, si traguessin profit de la comunitat de vens, s a dir, de les

muntanyes closes i tancades i posessin o portessin els seus animals a les muntanyes

acotades, on no pasturen els animals dels vens; o b si tallessin fusta o arbres als boscos

acotats, abans del temps acostumat, all on els seus vens en una poca determinada

solen talar per mandat dels cnsols o dels jurats; o sigui que poden matar els anyells i

les ovelles i menjar-sels o b treure de les seves cases qualssevol penyores i obligar-los

a redimir-les, segons que demanen i exigeixen els guanys dels excedents; i aix sense elmandat del jutge o de la nostra potestat

VI

Tamb concedim el captol segons els qual els homes de la Vall ens han de seguir, a

nosaltres i als nostres successors, en lexrcit i en la cavalcada amb les seves prpies

despeses a crrec dells durant un dia. I si per la nostra voluntat o la dels nostres

successors ens haguessin de seguir en el esmentat exrcit o cavalcada ms dun dia,

aleshores nosaltres, o el nostre lloctinent, hem dabastar aquests homes en totes les

coses necessries.

VII

Per sobre el captol segons el qual cap home de la esmentada Vall no pot sser capturat

o retingut captiu, si pot oferir una fiana suficient, llevat que sigui manifest que s un

lladre, o un usurpador, o que hagi coms un crim de lesa majestat, haur de

comparixer, no obstant aix, davant un judici els dies i les hores en els quals el jutge

lhagi citat. I si alg de la Vall comets homicidi, si no s que ho faci a traci, pot

aconseguir la llibertat si paga diners als amics en nom del mort, dacord amb la llarga

consuetud observada des dantic, s a dir, ha de pagar mil sous jaquesos, per cavaller

mort, o persona de categoria semblant, 600 sous jaquesos per lhome lliure o per elinfan, 300 sous jaquesos pel servent i tamb pel llibert, i aix pot evadir la

responsabilitat si lhomicidi pot sser satisfet dacord amb el costum. Per lextracci

duna daga o el llanament duna sageta, o duna llana, o duna pedra, o de qualsevol

altra mena darma,mentre la sang no surti o brolli, restar immune de la pena pel jutge.

Aix pel benestar i tranquil estat de la esmentada Vall i daquells que hi habiten, tenim

cura i tamb ordenem que sobre aquestes coses es faci servir lordinaci feta per el

il.lustre Jaume, de bona memria, rei de Mallorca, loncle nostre, quan tenia sota el seu

domini aquesta Vall, la qual ordinaci fou tamb rebuda pels homes daquesta Vall, que

la demanaren com una de les seves lleis, la qual ns donem com a bona, raonable i justa,

i des dara amb certer coneixement confirmem i tamb aprovem.


15/26

VIII

Tamb concedim el captol segons el qual qualsevol home de la Vall si vol vendre les

cases, les terres, les vinyes, els prats, els molins, o daltres bns immobles, ha de

requerir els seus germans, si els tingus, o els seus cosins, o parents ms prxims per

lnea de parentiu, per si volguessin comprar les coses que ell vol vendre. I si refusessinde comprar-les, sense que sigui obstacle all que en la llengua vulgar sanomena

torneria, pot vendre-les lcitament a qui vulgui, encara que sigui ali a la torneria. I

desprs dun any i un dia, cap parent no pot recuperar una cosa venuda, bo i ms si

abans hi hagus hagut requeriment per part del venedor, i si els familiars i parents no

haguessin estat requerits pel venedor, desprs de jurar que no shan assabentat ni tingut

coneixement de la venda feta, que la puguin recuperar, si volen.

IX

Sobre el captol, per, segons el qual hi ha el costum en els homes de la Vall que si alg

edifica una casa, o un mol, o una vinya, o conrea la terra i planta arbres al lloc de lacomunitat de vens, els cnsols i els jurats daquests vens, una vegada convocat el

poble i tota la comunitat de vens, poden destruir aquestes cases, aquests molins i

aquestes vinyes i talar els arbres, pasturar les herbes amb els animals i tallar-les i

retornar-les a ls dels vens, sense cap requeriment dels jutges, aix, per evitar

lescndol que es podria produir, ordenem i tamb tenim cura que el nostre castell de la

esmentada Vall, amb el requeriment dels cnsols i de tota la comunitat daquest lloc faci

el que abans sha dit.

X

Tamb concedim el captol segons el qual els homes daquesta comunitat tenen la

possessi, ls, el costum i la manera des de fa ja tant de temps que la memria dels

homes no en t record, que si un home, desprs de contreure matrimoni, hagus

convingut o fet conveni ambla seva dona sobre coses adquirides o per adquirir, si en

sorgia alguna crrega lhauran de pagar als seus creditors a parts iguals. I si fan millores

o guanys, tamb sho hauran de dividir a parts iguals, si essent lun viu i laltre mort no

han deixat fills. I aix tamb es mant si el fill duna famlia, o filla, hagus fet un

conveni amb els seus pares sobre bns ja adquirits o per adquirir desprs del conveni,

que es tindran per indivisos fins que el esmentat conveni i lassentiment de cadascuna

de les parts siguin trencats. Tamb serveix el que sha dit si un estrany fa un conveni o

un contracte similar amb un altre estrany. Per si la muller o la dona no hagusconvingut amb el seu home, o no hagus estat fet conveni amb els esmentats o amb

altres persones abans dites, aleshores els bns de lesposa no podran veures disminuts

de cap manera a causa dels deutes o gravmens del seu marit. Aix sentn per a all

que fa al funcionament de la casa i no pas en el cas de delictes que hagin estat comesos.

XI

Sobre el captol, per, segons els qual els homes de la esmentada comunitat en temps

dels nostres antecessors tenien en possessi ls i la consuetud de crear els propis

notaris i tabel.lions i determinats saigs, si ho exigien els seus demrits, els podien privar

dels seus crrecs, respecte a la qual cosa van suplicar que els fos ntegrament restitudaper rgia majestat; aix nosaltres concedim que puguin crear notaris i remourels amb


16/26

causa, per no poden instituir ni posar saigs, ja que han dsser posats per nosaltres o

pels nostres oficials i han dexercir la jurisdicci reial. Per aquesta causa donem

lescrivania de la esmentada Vall a la nostra cort.

XII

Sobre el captol segons el qual els cnsols o els notables dels homes daquesta

comunitat tenen i van tenir, ja dantic, la possessi, ls, la consuetud i la costum de

tractar i confirmar la pau, de prohibir i posar bans i penes i llevar-les als contradictors i

desobedients, sense cap requeriment, ni lassentiment nostre, ni dels nostres oficials,

estatum i tamb ordenem que els esmentats cnsols i notables, si volen, poden noms

tractar i convenir sobre una avinena amistosa entre els discordants, per no poden fer

les altres coses que es contenen en el captol, perqu pertanyen duna manera especial a

la nostra jurisdicci, i aix les volem i manem expedir a travs del castell de la Vall.

XIII

Tamb pel que fa al captol segons el qual els homes de la comunitat tenien la possessi,

ls, la consuetud i el costum que si algun dels homes de la esmentada comunitat feria

un altre o el colpejava, amb sang o no, que es pogus aconseguir la pau i la concrdia

duna manera amigable, sense que fos donada o aplicada la llei per part nostra, si davant

nostre o dels nostres oficials no fos requerida, la qual cosa demanaren que els fos

restituda ntegrament: aix determinem establir per al benestar i tranquil estat daquesta

Vall que sigui conservada aquesta ordinaci, feta per el abans esmentat rei de Mallorca,

quan tenia el domini de la Vall, com ja sha dit, fou acceptada per ells com una de les

seves lleis, la qual tamb nosaltres jutgem com a bona, raonable i justa i, com ja sha

dit, la confirmem.

XIV

Tamb confirmem el captol segons el qual els homes de la Vall tenen la possessi, ls,

la consuetud i el costum de fer la pau i de tenir una treva, dany en any, amb el noble

comte de Comenge i Arnau dHispnia i amb altres vens de la comunitat. Aix

determinem respondre i ordenar que ho facin, segons estiguin acostumats, llevat que

han de tenir present que si ho facin, segons estiguin acostumats, llevat que han de tenir

present que si ns o b els nostres els ordenssim el contrari, desprs de donar deu dies

a aquell o aquells amb qui haguessin fet la pau o treva, no observarien ni estarien

obligats a observar aquella pau o aquella treva.

XV

Tamb concedim el captol segons el qual s i fou costum a la Vall dAran que el jutge

ordinari escoltava les parts litigants sense cap despesa, ni cap salari que fos donat per les

parts, sin que el esmentat jutge jutjava en el seu judici a crrec del rei, afegint-hi, per,

aix, que si el esmentat jutge per requeriment de les parts que havien de litigar davant

dell, o b duna delles, hagus de sortir de casa seva per anar a un altre indret de la

esmentada Vall, fora del lloc designat per escoltar les causes, aleshores se li ha de fer la

provisi i que aquest all mateix es faci el que s costum.


17/26

XVI

Concedim el captol segons el qual es diu que des del comenament i encara ara s

costum a la Vall dAran, que si alg deia o proferia algun improperi o alguna paraula

deshonesta, com leprs, trador, homicida, o altres paraules que ocasionessin dany o

vergonya, colpejava alg amb el puny a la cara, o al cap, o al cos, es comprometiendavant uns rbitres, elegits per una i altra part i decidien quina quantitat de diners a

pagar simposaria a aquell qui hagus fet aquest vituperi i injria, dacord amb la

importncia i la qualitat de les persones. Aix ordenem i decidim sobre aquestes coses

que es mantingui la esmentada ordinaci feta pel rei de Mallorca, quan tenia aquesta

Vall sota el seu domini, la qual ordinaci, tal com hem dit, fou acceptada com una de les

seves lleis a petici dels homes de la esmentada Vall, la qual tamb ns acceptem com a

bona, raonable i justa, i la confirmem, tal com ja es cont ms amunt.

XVII

Tamb pel que fa al captol segons el qual s consuetud a la Vall dAran, observada desde el inici fins avui, que els cnsols de la Vall dAran, reunits al lloc de costum, solen

constituir i convocar la cort de la Vall, la qual durant un any pot regir i encarregar-se

dels afers de la gent de la Vall i tractar, si fos necessari, amb el castell i per si mateixa,

i ordenar les crregues, les exaccions i els afers de la esmentada Vall. Aix establim que

aquests cnsols poden posar i designar algunes persones honestes per a tot aix, per no

que tinguin el nom de corts, sin el de procuradors o jutges de pau, o consellers de la

Vall.

XVIII

Tamb sobre el captol en el qual hi ha contingut que s una antiga consuetud de la Vall

dAran que qualsevol que vulgui pot empenyorar el seu ve per un deute clar i

reconegut, i si no es reconeixia el deute que hagus convingut per prpia paraula davant

el jutge, un cop hagi estat demostrat davant el jutge i hagus perdut en el judici, haur

de fer-se crrec de les despeses. Establim i ordenem, per tal devitar que se susciti entre

ells cap altercat, el que abans sha dit, sigui fet pel nostre castell de la Vall.

XIX

Tamb concedim el captol segons el qual s costum que si algun home de la Vall

marxava de la vila on ha nascut i establia la seva residncia en una altra, no pot fer s deles muntanyes, ni dels boscos, ni dels terrenys comunals de la vila on ha nascut i don se

nha anat, ni fer pasturar els seus animals, ni regar lherba, ni talar fusta, ni explotar

terres noves, fins que no tingui el seu domicili o fixi la seva residncia a la Vall. I si

algun foraster establia la seva residncia en alguna vila rebr la seva part comunal, com

aquell qui fou i s fill daquesta.

XX

Tamb volem i concedim que el castell de la Vall o daltres oficials nostres no

simmisceixin en lofici dels altres pel que fa a excessos o delictes, llevat del cas que

sobre aquestes faltes sigui reclamada davant dells la querimnia. Noms podranintervenir per ra del seu crrec, encara que no els sigui reclamada laplicaci de la


18/26

querimnia en els casos dels quals pugui seguir la pena de mort o la mutilaci dels

membres.

XXI

Pel que fa al pagament o al salari que han fet percebre els notaris de la esmentada Vall,creats pels prohoms de la Vall, pels protocols i altres escriptures que hagin de fer

establim i manem que els esmentats notaris tinguin i rebin per una carta dun simple

deute, en la qual no intervingui jurament, tres diners jaquesos; si la carta inclou

jurament, tres diners jaquesos; si la carta inclou jurament, quatre diners de la mateixa

moneda. Per conveni amb declaraci, nou diners. Per una carta de venda o de compra

rebran sis diners de la mateixa moneda. Per un testament que arribi als 500 sous

percebran 18 diners , i, si fos de ms quantitat, dos sous, i per ms gran que sigui la

quantitat no rebran ms de dos sous. Tamb per cada foli de lacta de la comunitat que li

siguin pagats tres diners, i per una cpia de la mateixa acta, dos diners per cada foli. Per

altra mena descriptures seran utilitzades les mateixes tarifes. I si calia que els esmentats

notaris eixissin fora de la vila per protestar o fer altres protocols o altres escriptures, ams de lestipendi esmentat, hauran dsser abastats de totes les coses necessries.

XXII

Aix doncs, per la mateixa instncia i splica dels procuradors i dels sndics esmentats,

feta a nosaltres, tant en el seu nom, com en el de les comunitats don sn aquests

procuradors, establim, concedim i ordenem per sempre, per nosaltres i pels nostres, que

aquesta Vall, per aquest nostre estatut, sigui sempre unida al nostre regne dArag i a la

seva corona, i que ni per venda, ni per donaci, ni permuta, ni cap altre procediment,

pugi sser de cap manera separada, ni alienada daquest regne ni de la seva corona.

Aix, doncs, manem als procuradors, veguers, batlles, jutges judicials, delegats, delegats

reials, jutges, aix com al castell de la Vall, tant presents com futurs, i als seus

lloctinents, que totes i cadascuna de les coses exposades ms amunt, que han estat

concedides, establertes, provedes i ordenades, que siguin fermament tingudes i

observades i que tots les facin observar inviolablement per sempre i que no hi

contravinguin ni permetin que ning hi contravingui per cap motiu. I, com testimoni a

totes aquestes coses, manem fer aquesta nostra present carta, corroborada amb el segell

de la nostra majestat que hi pengem.

Datat a Lleida el dia deu de les calendes de setembre de lany del Senyor de mil tres-

cents tretze.

Signatura de Jaume, per la grcia de Du, rei dArag, de Valncia, de Sardenya i de

Crsega, i comte de Barcelona.

En sn testimonis Felip de Saluci, Od de Motcada, Guillem de Motcada, Berenguer

dAngulria, Guillem de Cervera. Signatura de Guillem Llobet, escrivent de lesmentat

senyor rei, el qual pel seu manament va fer escriure i la va fer cloure al lloc, el dia i

lany prefixats.


19/26

Txte en arans.

En nm de Crist. Spien tot eth mon que deuant Nos, Jaime, pera grcia de Diu, rei

dAragon, de Valncia, de Cerdenha e de Corsega, e comde de Barcelona,

compareisheren Guilhm Arnau de Montcorbau, shivalir; Joan de Casarilh; Ramon

Arnau de Castelhars; Guilhm de Santa Maria de Cap dAran; Guilhm de Montanr dePuig; Bernat de Castelhvaqur; San de Canal de Canejan, procuradors e sindics de toti

es mes e des comunautats dera nsta Val dAran, pregant damb insistncia e suplicant

umilment, tant en nm dri, com en des comunautats, ques sues libertats, franqueses e

immunitats e costums/consuetuds observades ena nomentada Val pendent longtemps

pes nsti predecessors, mos dignssem confirm-los-les pera nsta benignitat reiau, es

quaus mos son presentades per escrit en captols. E Nos, benignament inclinant ents

sues supliques, volent reconfortar ena justcia a toti e cadun des abitants dera nomentada

Val coma naturaus e fidus nsti e assolid-les en sn estat pacific e tranquille, atau

com correspon ara dignitat reiau, per a auem determinat de confirm-les e sus bra ua

deres auem ht provisions e ordenaments, atau com se didern ara seguida:

I

Prumr concedim e confirmam eth captol segontes eth quau es mes dera Val dAran

possedissen es trres, es vinhes, es cases, es casaus e es arbes frutrs, liures e francs,

sense cap usatge ne servitud reiau, questia, subvencion o precria, e que les pden vner

coma prpies, sense eth requeriment o vnia deth senhor. Conservam, totun, tostemp

ent Nos e es nsti sus eres eth sextr de horment que per cada casa mos an de dar cada

an.

II

Tanben concedim eth captol segontes eth quau an e possedissen es aiges franques e

liures, e quen eres pden pescar e bastir mles e arrosar es prats en comun, sense eth

requeriment dera nsta potestat.

III

Tanben concedim eth captol segons eth quau an e possedissen es bsqui e es suves

francs e liures, e que deth madeish lc pden extrir era husta, es cabirons ents tets des

cases e tota srta de husta entath sn usatge e era sua convinincia. Tanben pden ca-iancipids, o esturnids e faucons. E aqueth qui prumr trbe es nins des nomentadi

audths, pt cuelh-les des nins quan volgue. Tanben pden caar, enes madeishi

bsqui, ossi, sanglirs, crvis, e tota auta srta de bsties, ven-les o d-les a qui

volguen, sense eth requeriment dera nsta potestat.


20/26

IV

Tanben concedim eth captol segons eth quau an e possedissen es sns peisheus e es

sns bsqui francs e liures, e h-ne usatge com quinsevolh cap de famlia h usatge des

sues prpies causes. Tanben enes sues montanhes e peisheus pden hr pisher es sns

animaus e dalhar rbes entar iurn e hr a pagar as mes de dauti lcs vesins que talhenrbes enes sues montanhes, e penhorar es animaus dauti lcs que venguen a pisher

laguens des sues montanhes, e aucir anhts e oelhes, e crabes que siguen enes sns

peisheus o enes barratges des sns peisheus e des sues montanhes, e cremar es rbes que

sigueren dalhades pes mes de dauti parans vesins contra era volentat des cnsols o

des jurats, sense eth requeriment dera nsta potestat.

V

Concedim tanben eth captol segontes eth quau es cnsols o jurats de quinsevolh lc

dera Val pden hr a pagar as abitants deth lc da on son eri sense cap contradiccion,

tant shivalirs com escudrs de quinsevolha categoria, o es sns enviats, ents suesmontanhes o viles, o ents bsqui, se treiguessen profit dera comunautat de vesins, ei a

dder, des montanhes closes e barrades e possessen o portssen es sns animaus as

montanhes acotades, on non peishen es animaus des vesins; o ben se talhessen husta o

arbes enes bsqui barradi, abantes deth temps acostumat, aquiu a on es sns vesins en

ua epca determinada an costum de talar per mandat des cnsols o des jurats; ei a dder

que pden aucir es anths o es oelhes e minj-se-les o ben treir des sues cases

quaussevolh penhora e oblig-les a redimir-les, segons que demanen e exigisquen es

guanhs des excedents, e a sense eth manament deth jutge o dera nsta potestat.

VI

Tanben concedim eth captol segons eth quau es mes dera Val mos an de seguir, a

nosati e as nsti successors, en exrcit e ena cavalcada damb es sues prpries despenes a

cargue deri pendent un dia. E se pera nsta volentat o era des nsti successors mos

auessen de seguir en aguest exrcit o cavalcada ms dun dia, alavetz nosati, o eth nste

lctenent, auem de provedir ad aguesti mes en totes es causes quagen de besonh.

VII

Ms sus eth captol segontes eth quau cap me dera nomentada Val non pt ster

capturat o retengut captiu, se pt aufrir ua fiana sufisenta, trt que sigue manifst queiun lairon, o un usurpador, o quage ht un crim de lesa majestat, aur de comparisher,

totun a, deuant un judici es dies e es ores enes quaus eth jutge lage citat. E se bth un

dera Val cometesse un omicidi, se non ei que lo hsque a trason, pt artnher era

libertat se pague ss as amics en nm deth mrt, cossent damb era longa costum

observada des dantic, ei a dder, a de pagar mil sus jaquesi per shivalir mrt, o

persona de categoria semblanta, 600 sus jaquesi per me liure o per infan, 300 sus

jaquesi peth servent e tanben peth librt, e atau pt evadir era responsabilitat ser

omicidi pt ster satisft cossent damb era costum. Pera extraccion dua daga o eth

lanament dua sageta, o dua lana, o dua pira, o de quinsevolha auta srta darma,

en tant era sang non gesque o brolli, demorar immune ara pena deth jutge. Atau, peth

benestar e tranquille estat dera nomentada Val e daqueri que i abiten, auem cura etanben ordenam que sus aguestes causes se hsque a servir era ordinacion hta per


21/26

illustre Jaime, de bona memria, rei de Malhrca, oncle nste, quan auie jos eth sn

demeni aguesta Val, era quau ordinacion fou tan ben recebuda pes mes daguesta Val,

que la demanrem com ua des sues leis, era quau Nos dam coma bona, rasonabla e

justa, e des dara damb just coneishement confirmam e tanben aprovam.

VIII

Tanben concedim eth captol segons eth quau quinsevolh me dera val se v vner es

cases, es trres, es vinhes, es prats, es mles, o dauti bens immbles, a de requerir as

sns germs, se les auesse, o as sns cosins, o parents ms proprs per linha de parentiu,

per se volessen comprar es causes que eth v vner. E se refussessen de cromp-les,

sense que sigue obstacle quen lengua vulgara se nomente torneria, pt ven-les

licitament a qui volgue, encara que sigue alien ara torneria. E demps dun an e un dia,

cap de parent non pt recuperar ua causa venuda, e ms sabantes i auesse agut

requeriment per part deth venedor, e ses familiars e parents non auessen estat requerits

peth venedor, demps de jurar que non san assabentat ne agut coneishement dera venta

hta, que la poguen recuperar se vlen.

IX

Sus eth captol, totun, segons eth quau i a eth costum enes mes dera Val que se bth un

basts ua casa, o ua mla, o ua vinha o smie era trra e plante arbes en lc dera

comunautat de vesins, es cnsols e es jurats daguesti vesins, un cp convocat eth pble

e tota era comunautat de vesins, pden des-hir aguestes cases, aguestes mles e

aguestes vinhes e bracar es arbes, pisher es rbes damb es animaus, e dalh-les e

retorn-les ar usatge des vesins, sense cap requeriment des jutges; atau, ent envitar er

escandal que se poderie produsir, ordenam e tanben auem cura queth nste casterr

dera nomentada Val, damb eth requeriment des cnsols e de tota era comunautat

daguest lc hsque quabantes sa dit.

X

Tanben concedim eth captol, segontes eth quau es mes daguesta comunautat an era

possession, er usatge, era costum e era manra des de h ja tant de temps quera

memria des mes non la rebrembe, que sun me, demps de contrir matrimni,

auesse convengut o ht convni damb era sua hemna sus causes aquerides o per aquerir,

sen gessesse bra carga laurn de pagar as sns creditors a parts iguales. E se hn

melhores o guanhs, tanben sac aurn de dividir a parts iguales, sestant er un viu e eraute mrt non an deishat hilhs. E a tanben se manteng seth hilh dua famlia, o era

hilha, auesse ht un convni damb es sns pairs sus bens ja aquerits o per aquerir

demps deth convni, que saurn per indivisi enquia queth nomentat convni e er

assentiment de cadua des parts siguen trencadi. Tanben servs que sa dit sun estranh

h un convni o un contracte similar damb un aute estranh. Ms sera hemna non auesse

convengut damb eth sn me, o non auesse estat ht convni damb es nomentats o

damb dautes persones abantes dites, alavetz es bens dera hemna non poirn ved-se

amendridi de cap manra pes deutes o gravamens deth sn me. A sesten entad

aquer que h ath foncionament dera casa en non pas en cas de delictes quagen estat

cometudi.


22/26

XI

Sus eth captol, totun, segontes eth quau es mes dera nomentada comunautat en temps

des nsti antecessors auien en possession er usatge e era costum de crear es prpis

notaris e tabel.lions/escrivans e determinats saigs, sac exigien es sns demerits, les

podien privar des sns cargues, respcte ara quau causa supliquren que les siguesseintegrament restituda per rgia majestat; atau nosati concedim que poguen crear notaris

e rempla-les damb causa, ms non pden institur ne mter saigs, ja quan dster

metudi per nosati o pes nsti oficiaus e an dexercir era jurisdiccion reiau. Per aguest

motiu dam era escrivania dera nomentada Val ara nsta cort.

XII

Sus eth captol segontes eth quau es cnsols o es notables des mes daguesta

comunautat an e aueren,ja dantic, era possession, er usatge, era consuetud e era costum

de tractar e confirmar era patz, de probir e mter bans e penes e llevar-les/port-les as

contradictors e desobedients, sense cap requeriment, ne er assentiment nste, ne desnsti oficiaus, estatum e tanben ordenam ques nomentats cnsols e notables, se vlen,

pden sonque tractar e convier sus un acrd amists entre es discordants, ms non

pden hr es autes causes que se contien en captol, pramor que pertanhen dua manra

especiau ara nsta jurisdiccion, e atau les volem e manam expedir a traurs deth casterr

dera Val.

XIII

Tanben en que h ath captol segontes eth quau es mes dera comunautat auien era

possession, er usatge, era consuetud e eth costum que se quauquun des mes dera

nomentada comunautat, herie a un aute o le trucaue, damb sang o non, que se podesse

artnher era patz e era concrdia dua manra amigabla, sense que siguesse dada o

aplicada era lei per part nsta, se deuant nste o des nsti oficiaus non siguesse

requerida, quina causa demanren que les siguesse restituda intgrament. Atau

determinam establir entath benestar e tranquille estat daguesta Val que sigue

conservada aguesta ordinacion, hta per ads nomentat rei de Malhrca, quan auie eth

domeni dera Val e, a ms, en deman-la es mes dera nomentada Val, coma ja sa dit,

siguec acceptada per eri coma ua des sues leis, era quau tanben nosati jutjam coma

bona, rasonabla e justa e, com ja sa dit, la confirmam.

XIVTanben confirmam eth captol segons eth quau es mes dera Val an era possession, er

usatge, era consuetud e era costum de hr era patz e dauer ua trva, dan en an, damb

eth nble comde de Comenge e Arnau dIspnia e damb dauti vesins dera comunautat.

Atau determinam respner e ordenar quac hsquen, segons siguen acostumadi, en tot

auer present que se Nos o ben es nsti les ordenssem de contrari, demps de dar

dtz dies ad aqueth o ad aqueri damb es quaus auessen ht era patz o trva, non

observarien ne serien obligats a observar aquera patz o aquera trva.


23/26

XV

Tanben concedim eth captol segontes eth quau ei e siguec costum ena Val dAran

queth jutge ordinari escote es parts litigantes sense cap despena, ne cap salari que

siguesse dat pes parts, senon queth nomentat jutge jutjaue en sn judici a cargue deth

rei, en tot hger, maugrat a, que seth nomentat jutge per requeriment des partsquauien de litigar deuant deth, o ben dua deres, auesse de gsser de casa sua ent

anar t un aute endret dera nomentada Val, dehra deth lc designat ent escotar es

causes, alavetz se li a de hr era provision e quaquiu madeish se hsque quei

costum.

XVI

Concedim eth captols segontes eth quau se ditz que des deth comenament e encara ara

ei costum ena Val dAran, que se bth un diguie o proferie bth insult, o bra paraula

desaunsta, com leprs, trador, omicida, o dautes paraules quocassionssen mau o

vergonha, trucaue a bth un damb eth punh ena cara, o en cap, o en cs, secomprometien deuant duns arbitres, escuelhuts per ua e ua auta part e decidien quina

quantitat de ss a pagar simpausarie ad aqueth quauesse ht aguest insult e injria,

cossent damb era importncia e era qualitat des persones. Atau ordenam e decidim sus

aguestes causes que se mantengue era nomentada ordinacion hta peth rei de Malhrca,

quan auie aguesta Val jos eth sn domeni, la qual ordinacion, atau com auem dit, sigue

acceptada com ua des sues leis a demana des mes dera nomentada Val, era quau tanben

Nos acceptam com a bona, rasonabla e justa, e la confirmam, atau coma ja se conti ms

enss.

XVII

Tanben en que tanh ath captol segontes eth quau ei costum ena Val dAran,

observada des deth comenament enquia au, ques cnsols dera Val dAran, amassats

en lc de costum, acostumen a constitur e convocar era cort dera Val, era quau, pendent

un an pt regir e encued-se des ahrs dera gent dera Val e tractar, se siguesse de

besonh, damb eth casterr e per era madeisha, e ordenar es cargues, es exaccions e es

ahrs dera nomentada Val. Atau establim quaguesti cnsols pden mter e designar

bres persones aunstes ent tot a, ms non quagen eth nm de corts, senon eth de

procuradors o jutges de patz, o conselhrs dera Val.

XVIIITanben sus eth captol en quau i a contengut quei ua antiga costum dera Val dAran

que quinsevolh que volgue pt engatjar ath sn vesin per un deute clar e reconeishut, e

se non reconeishie eth deute quauesse convengut per prpria paraula deuant deth jutge,

un cp age estat demostrat deuant deth jutge e auesse perdut en judici, aur de h-se

cargue des despenes. Establim e ordenam, ent evitar que se suscite entre eri cap

disputa, quads sa dit, sigue ht peth nste casterr dera Val.


24/26

XIX

Tanben concedim eth captol segontes eth quau ei costum que se bth me dera Val

marchaue dera vila a on a neishut e establie era sua residncia en ua auta, non pt hr us

des montanhes, ne des bsqui, ne des terrrens comunaus dera vila a on a neishut e da

on se na anat, ne hr a pisher es sns animaus, ne arrossar era rba, ne bracar erahusta, ne explotar trres naues, enquia que non age eth sn domicili o fixe era sua

residncia ena Val. E se bth estrangr establie era sua residncia en bra vila receber

era sua part comunau, com aqueth que siguec e ei hilh daguesta.

XX

Tanben volem e concedim queth casterr dera Val o dauti oficiaus nsti non se

msclen en ofici des auti en que se refers a excssi o delictes, sense compdar eth cas

que sus aguestes fautes sigue reclamada deuant deri era querimnia. Sonque poirn

intervier per rason deth sn cargue, encara que non sigue reclamada era aplicacion dera

querimnia enes cassi des quaus pogue seguir era pena de mrt o era mutilacion desmembres.

XXI

En que h ath pagament o ath salari quan de percber es notaris dera nomentada

Val, creat pes proms dera val, pes protocus e dautes escritures quagen de hr,

establim e manam ques nomentats notaris agen e receben per ua carta dun simple

deute, ena quau non intervengue jurament, tres dinrs jaquesi; sera carta includs

jurament, quate dinrs dera madeisha moneda. Per convnis aurn de recber sies dinrs

dera madeisha moneda. Per convni damb declaracion, nau dinrs. Per ua carta de venta

o de crompa recebern sies dinrs dera madeisha moneda. Per un testament quarribe as

500 sus, percebern 18 dinrs, e, se siguesse de ms quantitat, dus sus. Tanben per

cada huelha dera acta dera comunautat que li siguen pagats tres dinrs, e per ua cpia

dera madeisha acta, dus dinrs per cada huelha. Ent ua auta classe descritures sern

utilizades es madeishes tarifes. E se calie ques nomentats notaris gessessen dehra dera

vila ent protestar o hr dauti protocus o dautes escritures, a ms deth salari

nomentat, aurn dster provedits de totes es causes de besonh.

XXII

Atau donques, pera madeisha instncia e suplica des procuradors e sindics nomentats,hta a nosati, tant en sn nm, com en des comunautats da on son aguesti procuradors,

establim, concedim e ordenam ent tostemp, per nosati e pes nsti quaguesta Val, per

aguest nste estatut, sigue tostemps amassada ath nste rein dAragon e ara sua corona,

e ne per venta, ne per donacion ne permuta, ne cap aute procediment, pogue ster de cap

manra separada, ne alienada daguest reine ne dera sua corona. Atau, donques, manam

as procuradors, vegurs, bailes, jutges judiciaus, delegats, delegats reiaus, jutges, atau

com ath casterr dera Val, tant presents com futurs, e as sns lctenents, que totes e

cada ua des causes expausades ms enss, quan estat concedides, establides,

provedides e ordenades, que siguen plan tengudes e observades e que toti les hsquen

observar inviolablement ent tostemp e que non i contravenguen ne permeten quarrs i

contravengue per cap motiu. E, com testimni de totes aguestes causes, manam hr


25/26

aguesta nsta presenta carta, corroborada damb eth sagth dera nsta Majestat que i

penjam.

Datat en Lhida eth dia dtz des calendes de seteme der an deth Senhor mil tres

cents tretze.

Signatura de Jaime, pera grcia de Diu, rei dAragon, de Valncia, de Cerdenha

e de Corsega e comde de Barcelona

Ne son testimnis Felip de Saluci, Odon de Montcada, Guilhm de Montcada,

Berengur dAngulria, Guilhm de Cervera, Signatura de Guilhm Llobet, escrivent

deth nomentat senhor rei, eth quau peth sn manament hec a escruer e la barrc en lc,

eth dia e er an prefixats.


26/26

Es Captols.

Era trra. Eth sexter de horment captol I

Es aiges captol II

Es bsqui. Era caa captol III

Es peishius captol IV

Es comunaus captols V e IX

Er exercit deth rei captol VI

Es delictes captols VII, XII, XIII, XVI e XVIII

Era Torneria captol VIII

Era Mieja Guadanheria captol X

Es notaris captol XI

Era patz e treva damb eth Comde de Cominges captol XIV

Eth salari des jutges captol XVI

Eth Conselh Generau captol XVII

Er ahilhament captol XIX

Era jurisdiccion des oficiaus reiaus captol XX

Eth salari des notaris captol XXI

Era Val dAran e era Corona dAragon captol XXII

La Querimònia

Documents

Transcript of La Querimònia