La prosa catalana del La prosa catalana del segle XVsegle XV

Melissa Hoock CastroMelissa Hoock CastroJúlia Piñol GonzalezJúlia Piñol Gonzalez

Anabel Mansilla GibertAnabel Mansilla GibertINSTITUT MEDITERRÀNIAINSTITUT MEDITERRÀNIA

1r BAT 1r BAT

ÍndexÍndex

1.1. Els orígens de la novel·la.Els orígens de la novel·la.

2.2. La novel·la de cavalleries.La novel·la de cavalleries.

3.3. Curial e Güelfa.Curial e Güelfa.

4.4. Joanot Martorell.Joanot Martorell.

5.5. Tirant lo Blanc.Tirant lo Blanc.

6.6. Joan Roís de Corella.Joan Roís de Corella.

7.7. ConclusióConclusió

1. Els orígens de la novel·la1. Els orígens de la novel·la

-Els precedents de la novel·la en llengua romànica són les -Els precedents de la novel·la en llengua romànica són les traduccions en llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins, traduccions en llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins, escrits en octosíl·labs que anaven adreçats a l’aristocràcia que escrits en octosíl·labs que anaven adreçats a l’aristocràcia que volien conèixer les històries del món clàssic, però no sabien llatí.volien conèixer les històries del món clàssic, però no sabien llatí.

-Posteriorment es van afegir llegendes sobre el rei Artús i els -Posteriorment es van afegir llegendes sobre el rei Artús i els cavallers de la taula rodona, a aquests relats es va posar el nom cavallers de la taula rodona, a aquests relats es va posar el nom de matèria de Bretanya.de matèria de Bretanya.

-En conjunt aquestes narracions es coneixen amb el nom de -En conjunt aquestes narracions es coneixen amb el nom de novas novas o o noves rimadesnoves rimades que volia dir novetats o notícies en vers. que volia dir novetats o notícies en vers.

-Chrétien de troyes (s.XII) va ser l’autor que va divulgar la matèria de -Chrétien de troyes (s.XII) va ser l’autor que va divulgar la matèria de Bretanya, les obres es caracteritzaven per: imprecisió històrica,el Bretanya, les obres es caracteritzaven per: imprecisió històrica,el exotisme geogràfic i la presència d’elements meravellosos.exotisme geogràfic i la presència d’elements meravellosos.

1. Els orígens de la novel·la1. Els orígens de la novel·la

-Durant el segle XII, aquestes -Durant el segle XII, aquestes llegendes van passar a ser llegendes van passar a ser redactades en prosa, fet que redactades en prosa, fet que originarà el naixement de la originarà el naixement de la novel·la de caballeries al segle novel·la de caballeries al segle XIV.XIV.

-La matèria de Bretanya a catalunya -La matèria de Bretanya a catalunya es troba en poemes narrativa del es troba en poemes narrativa del s.XIV. Exemples: s.XIV. Exemples: Blandín de Blandín de cornuallacornualla o o La faula La faula (Guillem de (Guillem de Torroella).Torroella).

2. La novel·la de cavalleries2. La novel·la de cavalleries

-És el gènere narratiu en prosa que narra d’un heroi que personifica -És el gènere narratiu en prosa que narra d’un heroi que personifica els ideals caballerescos: la fidelitat, el menys preu a la mort i la els ideals caballerescos: la fidelitat, el menys preu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos.defensa del senyor, la dama i els indefensos.

-En català es van escriure les dues novel·les més importants: -En català es van escriure les dues novel·les més importants: Curial e Curial e GüelfaGüelfa i i Tirant lo Blanc.Tirant lo Blanc. Les dues destaquen pel seu realisme ja Les dues destaquen pel seu realisme ja que prescindeixen d’elements meravelloso, l’època en la que es que prescindeixen d’elements meravelloso, l’època en la que es situa es molt propera o coetània al autor, el marc geogràfic és situa es molt propera o coetània al autor, el marc geogràfic és identificable i els herois són més humans.identificable i els herois són més humans.

-Aquestes nove·les cavalleresques, es diferencien dels llibres de -Aquestes nove·les cavalleresques, es diferencien dels llibres de cavalleries (molt comuns en la literatura castellana de l’època) cavalleries (molt comuns en la literatura castellana de l’època) per que els llibres de cavalleries presenten molts elements per que els llibres de cavalleries presenten molts elements fantàstics, per exemple l’obra fantàstics, per exemple l’obra Amadís de Gaula.Amadís de Gaula.

2. La novel·la de cavalleries2. La novel·la de cavalleries

-En català cal destacar també la -En català cal destacar també la història de Jacob Xalabín, escrita a història de Jacob Xalabín, escrita a inicis del segle XV, una novel·la inicis del segle XV, una novel·la ambientada a l’imperi turc entre ambientada a l’imperi turc entre el 1387 i 1389 d’aventures i el 1387 i 1389 d’aventures i

amorsamors..

3. Curial e Güelfa3. Curial e Güelfa

-És una novel·la anònima escrita entre 1435 i 1462, que està dividida en -És una novel·la anònima escrita entre 1435 i 1462, que està dividida en tres llibres.tres llibres.

-El argument parla de Curial, un jove sense fortuna és acollit per Güelf, -El argument parla de Curial, un jove sense fortuna és acollit per Güelf, una dama noble i víuda que se n’enamora d’ell. Curial viurà aventures una dama noble i víuda que se n’enamora d’ell. Curial viurà aventures cavalleresques i es relacionarà amb dues dames més i una donzella, cavalleresques i es relacionarà amb dues dames més i una donzella, però després de nombroses cavalleries, obté el perdó de Güelfa i s’hi però després de nombroses cavalleries, obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.casa.

-El tema central de la novel·la és l’ascensió d’un jove de baixa condició -El tema central de la novel·la és l’ascensió d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor. Les relacions del social a través de la cavalleria i de l’amor. Les relacions del protagonistes segueixen les lleis de l’amor cortès (Curial és el vasall i protagonistes segueixen les lleis de l’amor cortès (Curial és el vasall i Güelfa la dama). Un tret destacable de la novel·la que li dona un aire Güelfa la dama). Un tret destacable de la novel·la que li dona un aire de modernitat és la seva versemblança.de modernitat és la seva versemblança.

-La novel·la presenta elements literatis de tres tipus: els procedents de -La novel·la presenta elements literatis de tres tipus: els procedents de la novel·la de cavalleries, els característics de la novel·la sentimental la novel·la de cavalleries, els característics de la novel·la sentimental i, en menys mesura, els mitològics, propis de l’humanisme. L’autor va i, en menys mesura, els mitològics, propis de l’humanisme. L’autor va utilitzar fonts diverses; clàssiques, trobadoresques, italianes i utilitzar fonts diverses; clàssiques, trobadoresques, italianes i catalanes.catalanes.

3. Curial e Güelfa3. Curial e Güelfa

-L’estil del Curial e Gülfa -L’estil del Curial e Gülfa presenta dos vessants: el presenta dos vessants: el popular, representant per l’ús popular, representant per l’ús freqüent de proverbis i de freqüent de proverbis i de refranys, i l’artificiós i erudit, refranys, i l’artificiós i erudit, que trobem especialment en que trobem especialment en el tercer llibre.el tercer llibre.

4. Joanot Martorell4. Joanot Martorell

-És molt possible que nasqués a gandia l’any 1413 o 1414, en el si -És molt possible que nasqués a gandia l’any 1413 o 1414, en el si d’una família noble valenciana.Féu llargues estades a Anglaterra, d’una família noble valenciana.Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal I Itàlia. Com a conseqüència de diverses lluites Portugal I Itàlia. Com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era afeccionat morí l’any 1468.cavalleresques a les quals era afeccionat morí l’any 1468.

-El -El Guillem de Varoic Guillem de Varoic és un relat inacabat que Martorell amplià i és un relat inacabat que Martorell amplià i modificà en els trenta-nou primers capítols del modificà en els trenta-nou primers capítols del Tirant.Tirant. El El protagonista és un noble que es retira en una ermita a fer protagonista és un noble que es retira en una ermita a fer penitència. Mentrestant els moros ocupen Anglaterra i ell cap dels penitència. Mentrestant els moros ocupen Anglaterra i ell cap dels exèrcits anglesos, allibera el país. Acomplerta la seva missió, exèrcits anglesos, allibera el país. Acomplerta la seva missió, torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres de comportament d’un cavaller.de comportament d’un cavaller.

-L’aspecte didàctic procedeix del -L’aspecte didàctic procedeix del llibre dellibre de l’ordre de cavalleria, l’ordre de cavalleria, mentre que l’aspecte novel·lesc procedeix del mentre que l’aspecte novel·lesc procedeix del Guy de Warwycke,Guy de Warwycke, relat anglonormand del segle XIII.relat anglonormand del segle XIII.

5. Tirant lo Blanc5. Tirant lo Blanc

-No tenim una data segura de la redacció de la novel·la però sembla -No tenim una data segura de la redacció de la novel·la però sembla que Joanot Martorell l’escriví entre el 1460 i el 1468, any de la que Joanot Martorell l’escriví entre el 1460 i el 1468, any de la seva mort. El Tirant fou publicat a València el 1490 i reeditat a seva mort. El Tirant fou publicat a València el 1490 i reeditat a Barcelona el 1497. Les traduccions no es feren esperar i a partir Barcelona el 1497. Les traduccions no es feren esperar i a partir d’aquestes traduccions el Tirant aparegué com a material de d’aquestes traduccions el Tirant aparegué com a material de ficció d’altres obres: ficció d’altres obres: l’orlando furioso d’Ariostol’orlando furioso d’Ariosto, , Much ado about Much ado about nothingnothing de Shakespeare, de Shakespeare, el quijoteel quijote de Cervantes etc. de Cervantes etc.

-Sobre la autoria de Tirant lo Blanc ignorem si Joanot Martorell en -Sobre la autoria de Tirant lo Blanc ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra, el que si sabem segur és que morir havia acabat la seva obra, el que si sabem segur és que quan es publicà a València el 1490 fou retocada per Martí Joan de quan es publicà a València el 1490 fou retocada per Martí Joan de Galba. El filòleg Joan Coromines opina que la intervenció de Galba Galba. El filòleg Joan Coromines opina que la intervenció de Galba es limità a la d’un polidor que no alterà el contingut de la novel·la.es limità a la d’un polidor que no alterà el contingut de la novel·la.

5. Tirant lo Blanc5. Tirant lo Blanc

-El argument de la novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de -El argument de la novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant Varoic, el qual rep la visita de Tirant. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa a França, Sicília i Rodes, on arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després marxa a França, Sicília i Rodes, on arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador d’una sèrie d’aventures torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador i és nomenat cesar, però Tirant mor poc després a causa d’una malaltia i Carmesina i és nomenat cesar, però Tirant mor poc després a causa d’una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort de Tirant.a causa del dolor per la mort de Tirant.

-Al costat de l’acció militar de Tirant corre l’acció amorosa no només de Tirant i -Al costat de l’acció militar de Tirant corre l’acció amorosa no només de Tirant i Carmesina, aquesta multiplicitat d’accions maté el lector sempre atent i evita de Carmesina, aquesta multiplicitat d’accions maté el lector sempre atent i evita de caure en l’avorriment.caure en l’avorriment.

-La modernitat de la novel·laes pot observar en diversos aspectes:-La modernitat de la novel·laes pot observar en diversos aspectes:

L’obra resulta de la suma de moltes novel·letes,podem parlar del trencament que L’obra resulta de la suma de moltes novel·letes,podem parlar del trencament que Tirant representa respecte de la narrativa anterior, L’explicitació dels fets mitjançant Tirant representa respecte de la narrativa anterior, L’explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó, les escenes de vida diària, l’alternaça narració en tercera persona i la lògica i la raó, les escenes de vida diària, l’alternaça narració en tercera persona i diàleg, ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània, la nova diàleg, ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània, la nova manera d’expressar-se segons les normes de la prosa renaixentista.El Tirant lo Blanc manera d’expressar-se segons les normes de la prosa renaixentista.El Tirant lo Blanc pertot el que hem dit es una fita important en la història de la literatura universal.pertot el que hem dit es una fita important en la història de la literatura universal.

6. Joan Roís de Corella6. Joan Roís de Corella

-Nascut probablement a Gandia el 1433, de família noble, va ser -Nascut probablement a Gandia el 1433, de família noble, va ser cavaller i mestre en teologia i, després, va entrar en l’estat cavaller i mestre en teologia i, després, va entrar en l’estat eclesiàstic. Va morir el 1497.eclesiàstic. Va morir el 1497.

-La seva obra encara amb molts elements lliguen a la mentalitat -La seva obra encara amb molts elements lliguen a la mentalitat medieva, és també, plena de trets renaixentistes.Va escriure medieva, és també, plena de trets renaixentistes.Va escriure poesia de tema religiós i profà, en la prosa va seguir els aires poesia de tema religiós i profà, en la prosa va seguir els aires classicitzants introduïts per Bernat Metge i amb un estil clàssic.classicitzants introduïts per Bernat Metge i amb un estil clàssic.

-En la seva obra es distingeixen dos vessants: un de profà, inspirat en -En la seva obra es distingeixen dos vessants: un de profà, inspirat en lo clàssic i un de religiós, sorgit de temes bíblics. En el primer grup lo clàssic i un de religiós, sorgit de temes bíblics. En el primer grup destaquen:destaquen:La tragèdia de Caldesa, la Hist’oria de Lèander i Hero i La tragèdia de Caldesa, la Hist’oria de Lèander i Hero i la Històriade Jason i Medea, la Històriade Jason i Medea, tots tres textos recreentots tres textos recreen episodis de la episodis de la Metamorfosis Metamorfosis d’Ovidi. Dins del segon grup, sobresurten la d’Ovidi. Dins del segon grup, sobresurten la Història Història de Josef de Josef i la i la història de santa magdalena.història de santa magdalena. Corella és el màxim Corella és el màxim representant de la “valenciana prosa”.representant de la “valenciana prosa”.

7. Conclusió7. Conclusió

- Tots aquests autors han supossat una - Tots aquests autors han supossat una gran influència per la literatura gran influència per la literatura universal i encara ara hi ha reflexes universal i encara ara hi ha reflexes de la seva obra a través d’altres de la seva obra a través d’altres obres que n’imiten l’estilobres que n’imiten l’estil