ENSENYANÇA EDUCATIVAFer eslàlom entre l’educació i l’ensenyança

Edgar Morin

Tots hi estam implicats

CEIP ES PONT 2010Palma de Mallorca

Catalina Sbert i Cristina San Juan

“El saber no ens fa millors ni més feliços, però l'educació pot ajudar-nos a ser millors, i si no més feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides”

Edgar Morin

EDUCAR JUNTS.C.P ES PONT PALMA

PARTICIPACIÓ ALUMNAT-FAMÍLIES-PROFESSIONALS

PENSAT

CONJUNTAMENT:• LES FAMÍLIES• L'ALUMNAT• EL PROFESSORAT• ELS ALTRES PROFESSIONALS• LA BARRIADA

CREACIÓ DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ :

DE LES FAMÍLIES: creació de L’AMIPA i de l’Escola de Famílies.

DE L’ALUMNAT: tutories col·lectives, reunions de delegats, tallers en temps de pati.

PLATAFORMA DE SERVEIS DE LA BARRIADA

PENSAR DE FORMA CONJUNTAIMPLICARÀ

Reunions amb: – l'alumnat (tutories col·lectives i reunions de delegats)�– el professorat (per cicles, de tot el professorat)�– les famílies (l'escola de famílies)�– les comissions (alumnat, famílies, professorat)�– els serveis de la barriada (plataforma de serveis)�per: � Pensar o repensar el model d’escola que volem

(elaboració de documents i formació contínua)�� Compartir alumnat, visions, experiències…� Organitzar conjuntament (dur les idees i propostes) � Posar en marxa les accions coherents amb els objectius

que ens proposam

AMB LES FAMÍLIES

Creació de l'AMIPA 1990-91

Inici de l'Escola de Famílies 2005-06

Implicació de les famílies en la Plataforma de Serveis 2008-09

ESCOLA DE FAMÍLIES

AMB L'OBJECTIU DE :

• Integració i relació de famílies en l'àmbitsocial

• Obertura del centre a les famílies: compartir, aportar, aprendre

• Model educatiu: comunitat d'aprenentatgedemocràtica on tots aprenen i tots ensenyen

• Igualtat d'oportunitats per als alumnes amb dificultats acadèmiques o familiars (grups de suport)�

• Establir lligams de relació que reforcen la cohesió del grup

• Suport a les famílies en temes relacionats amb l'educació: resolució de conflictes, nutrició, sexualitat...

• Posar els recursos culturals de la ciutat a l'abast de les famílies: exposicions, museus, rutes...

METODOLOGIA

� Elecció de dos representants per classe,que es reuniran en sessions mensuals

� Recollida, gestió i organització de les demandes/propostes de les famílies

� Relació d'activitats per trimestre. Discussiói proposta definitiva.

� Línies d'intervenció

– Alumnat amb dificultats : repàs, tallers de suport...

– Adults : cursos, tallers, conferències...

– Comunitat educativa : excursions, jornades culturals, tallers, festes...

– Alumnat en general destinatari: d'activitats desenvolupades per familiars d'alumnes (tallers: cuina, contes, dansa, maquillatge...), assessorament de familiars en temes concrets (projectes)�

SORTIDES FAMILIARSPER CIUTAT: exposicions, festes,

recorreguts culturals ...

EXCURSIONS EN DIUMENGE

ACTIVITATS REALITZADES DINS L'ESCOLA EN HORARI NO LECTIU: diades, festes, tallers...

EN HORARI LECTIU:XERRADES DE FAMILIES DIRIGIDES A L'ALUMNAT demandes d'informació sobre elsprojectes que es fan a les classes,sobreexperiències, entrevistes...i TALLERS duits a terme per les families.

CURSOS PER A LES FAMÍLIES: català,cuina, informàtica, ball de bot, coral, pintura...CONFERÈNCIES: alimentació, resolució de conflictes, normes...

AMB L'ALUMNATCanals de participació

� Tutories col·lectives.

(des del curs 90-91) �

� Reunions de delegats. (des del curs 1990-91) �

� Comissions

(des del curs 2010-2011) �

QUÈ SORGUEIX D'AQUESTSCANALS DE PARTICIPACIÓ.

Propostes i organitzacióde:

� objectius de classe.

� excursions

� activitats d'aula o d'escola.

� l'espai de l'aula i de l'escola.

� tallers en temps de pati.

� jocs en temps de pati.

� la revista escolar.

� les festes.

� preparació del regal per als alumnes de sisè

� elaboració de consells pels infants de 3 anys que comencen a l'escola.

� de Jocs per a les sortides familiars.

� les iniciatives ecoambientals.

� millores físiques i pedagògiques per a l'escola.

� documents.

� ...

TUTORIES COL·LECTIVES

OBJECTIUS

� Organitzar i gestionar la vida escolar del grup.� Preparar les reunions de delegats.� Analitzar i fer possibles els acords de les reunions de delegats. � Explicitar aspectes diversos sorgits a les tutories individuals.� Resoldre conflictes.� Proporcionar recursos per a la millora individual i col·lectiva.

1 hora setmanal

Llibre d’actes col·lectiu o quadern individual.

• Donen resposta a una demanda d’implicació i participació de l’alumnat en la vida de la classe i de l’escola.

• Afavoreixen un tipus d’escola com un espai de reflexió i d’aprenentatges compartits entre alumnat, mestres i altres col·laboradors.

• Són un espai més per desenvolupar les eines necessàries per adquirir cada vegada més autonomia personal, entesa com a capacitat de proposar, organitzar, donar alternatives, pensar solucions, dialogar, compartir idees i coneixements, arribar a pactes.

• Són un espai on poder trobar el lloc d’implicació i de satisfacció personaldins el procés de convivència

REUNIONS DE DELEGATS .

Son l’espai on es fa realitat la idea de participació democràtica de l’alumnat. Una escola feta entre tots

Reunions mensuals on es gestionen diferents aspectes de la vida del centre que s'ha parlat a les tutories col·lectives : propostes d'aula i d'escola, com fer la revista, organitzar els tallers en temps de pati, elaborar normes de convivència, fer consells per als més petits, compartir objectius, propostes per organitzar les festes, o de millora de diferents aspectes de l’escola, així com de compartir idees per acollir l’alumnat i al professorat nouvingut, o elaborar les normes de convivència...

COM S’ORGANITZEN I VEHICULEN LES PROPOSTES, DECISIONS, FEINES…

S’exposen a les TUTORIES COL·LECTIVES (UN COP A LA SETMANA) �

Es comuniquen a lesREUNIONS DE DELEGATS (UN COP AL MES) �

Es comparteixen i vehiculen alsCLAUSTRES (UN COP AL MES) �

Per tornar a lesTUTORIES COL·LECTIVES

PARTICIPACIÓ EN L'ELABORACIÓ D'ALGUNSAPARTATS DEL ROF: DRETS I DEURES, PAPER DELS DELEGATS, NORMES DE CONVIVÈNCIA...

Es planteja el tema a les tutories col·lectives.

En primer lloc: quins serien els nostres drets i els nostres deures (de l'alumnat, del professorat i de les famílies)

En vàries sessions cada classe elabora una llista de drets i una de deures que s’amplia amb el que pensen les famílies.

QUÈ CONSTA AL ROF EN EL CAS DELS DRETS I DEURES

� Els alumnes del centre concreten de la següent manera el Reial Decret 732/1995, de 5 de maig, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència en els centres.

� A continuació dels seus enunciats i, entre parèntesi, apareix una remissió als articles de l’esmentat RD a que es vol donar compliment.

� S’entén que aquest inventari de drets i de deures no queda mai per davall de la legalitat vigent que, en tot moment, és la referència d’obligat compliment. Per això, just al costat d’aquest inventari elaborat per part dels alumnes, adjuntam els drets i els deures de la normativa legal i actual.

EXEMPLES DE DRETS DE L'ALUMNAT

� Venir a escola i a aprendre (11.1)�

� Divertir-nos (perquè una persona que no juga o no es diverteix no es troba bé) (11.1, 11.3)�

� A tenir llibertat per poder triar algunes coses, opinar, proposar… (11.1, 11.3, 16.1)�

� Tenir un mestre/a que ens accepti i ens ajudi (11.1., 12.a, 16.1, 17).

� A ensenyar coses que sabem (11.1, 19)�

� A que ens respectin i a no ser menyspreats(12.2.a, 17)�

� A berenar (11.3, 15)�

� A tenir un pati més gran(11.1, 15, 29)�

� A tenir uns espais per poder estudiar bé(11.1, 15)�

� A estudiar (11.1)�

� A ser responsables d’alguna cosa (11.1, 19)�

� A tenir companys (11.1, 12.3, 23)�

� A expressar les nostres opinions (16.1, 19, 27).

� A que ens escoltin (16.1, 19, 20, 27)�

� A embrutar-nos (11.1)�

� A fer excursions i sortides per gaudir de la naturalesa i aprendre coses diferents. A més així les podem ensenyar també a les famílies(11.1, 19, 30).

� A tenir materials per aprendre millor (com la tele on posam vídeos o els ordinadors...) (11.1)�

� Poder anar al bany, quan sigui necessari procurant no interrompre el bon funcionament de la classe (15)�

� A un bon ambient dins l’escola (cert silenci, no silenci absolut, una certa tranquil·litat, bona temperatura ambiental…) (15)�

DEURES DELS INFANTS

Tenir cura del material. I de les

instal·lacions del centre

Parlar bé a tothom

Responsabilitzar-se de l’ordre

Complir les normes de classe

Consultar l’agenda

Ajudar als nouvinguts

...

DEURES DELS MESTRES

Preparar les feines per als alumnes

Explicar les coses

Preguntar si algú no ho entén

Corregir els deures i les feines

Ser madurs i responsables del que fan

Respectar els alumnes

Escoltar els nins i les nines

Escoltar les famílies

DEURES DE LES FAMÍLIES

A ser coherents, i no demanar a l’escola el que no som capaços de fer a casa

A proporcionar als nostres fills/es un lloc adequat per fer les tasques

Ensenyar-los normes d’educació i comportament, cap els altres companys i professorat

Ensenyar-los valors

Ensenyar als nostres fills i filles a respectar al professorat i als companys

Fomentar i enriquir els coneixements que han adquirit a l’escola

Dedicar-los un temps al dia per jugar, per estudiar...

TAMBÉ CONSENSUAM EL PAPER DELS DELEGATS

Així un punt d'una de les reunions serà:

“ Continuant amb l’elaboració conjunta del document que explica que feim a la nostra escola i com ho feim ( ROF: Reglament d’organització i funcionament), podriau parlar a la classe sobre:

� Com s’elegeixen els delegats.

� Quines són les seves funcions”.

Punt del ROF 4.3.3. Reunions de delegats/des

� Es duen a terme una vegada al mes.

� Es reuneixen dos delegats de cada classe, des de primer a sisè amb la cap d’estudis.

� Es procurarà que al final de l’escolaritat tots els alumnes hagin estat delegats com a mínim una vegada.

� A les reunions de delegats s’hi tracten temes que tenen a veure amb la vida de l’escola i amb el fet de compartir-la entre totes les aules.

� Els temes que es tracten a les reunions de delegats, s’han parlat i acordat a les tutories col·lectives de classe.

� Es solen tractar aspectes com els següents:posar en comú els objectius de cada classe per al curs, quines sortides es realitzaran, drets, deures i normes de convivència, propostes per fer i organitzar les diferents festes, propostes de millora de diferents aspectes de l’escola, compartir idees per acollir l’alumnat i el professorat nouvingut, demandes, etc.

� L’elecció dels delegats i delegades es fa de la següent manera. En primer lloc es presenten aquells alumnes que volen tenir el càrrec. Es fa una llista amb tots els candidats i es trien dos delegats per trimestre o dos per a tot el curs.

� Per a l’elecció es té en compte qui no ho ha estat mai i qui ho vol ser. I es pot fer de múltiples maneres: per votació, per ordre de llista, a l’atzar...

FINALMENT ELABORAREM LES NORMES DE CONVIVÈNCIA

Quines serien les normes per fer de l'escola un lloc més agradable

�Cada classe elaborà un llistat de normesque posàvem en comú a les reunions de delegats.

� A l’acta de la reunió de delegats es feia un recull de totes les propostes.� Aquestes eren un altre pic revisades a les tutories. (podien llevar, posar, redactar de nou...)�� Varem veure la necessitat de classificar-les en normes: d’ordre, la comunicació, de respecte i tolerància, de cooperació, de concòrdia, higiene, manteniment i respecte al que és de tots, d' urbanitat, de puntualitat, de relació i d'autosuperació .

�A més a cada apartat s’establiren tres blocs: normes, accions i correccions.

QUÈ SUPOSA ?• TEMPS.

• DIALOGAR AMB ELS COMPANYS AMB LA

MESTRA, I AMB LA FAMÍLIA.

• FER PROPOSTES.

• ARGUMENTAR.

• ENTENDRE EL PUNT DE VISTA DELS ALTRES

• CANVIAR D’OPINIÓ.

• SELECCIONAR.

• CLASSIFICAR.

• ARRIBAR A UN CONSENS.

• TORNAR A DIALOGAR ....

NORMA D'ORDRE: No fer tant de renou.

ACCIONS

�Xerrar més fluixet a les aules.

�Caminar a poc a poc pels passadissos.

�Procurar parlar fluixet pels passadissos.

�No entretenir-se als passadissos al matí i als canvis de classe.

�Anar al menjador amb ordre i tranquil·litat.

�Aixecar les cadires per moure-les.

�Sortir un poc abans de les sessions que es fan fora de l’aula.

�Posar cartells que ho recordin.

�Promoure no fer renou durant els canvis de classe.

�Revisar-ho en tutories de tan en tant.

�Que hi hagi una taula a cada classe, encarregada del silenci, es a dir que faci fer un minut de silenci, quan el renou augmenta massa. Podria ser un càrrec rotatiu.

CORRECCIONS

�En cas de córrer, tornar enrere al punt de partida i anar caminant.

�En cas de cridar, cercar entre tota la classe possibles correccions.

�Amonestació per part de les persones responsables en aquell moment.

�Recordar-ho o que els altres t’ho recordin.

�En cas de cridar, tornar a dir el mateix amb un to de veu més fluix.

NORMA DE RESPECTE I TOLERANCIA:Respectar els costums i creences de tothom.

ACCIONS

�Conèixer costums i creences d’altres persones.

�Tractar a les aules temes de multiculturalitat i tolerància.

�Deixar i compartir les coses.

�Demanar disculpes.

�Dir “per favor” i “gràcies”

�Entendre que tots som diferents per dins i fora, però amb una igualtat de drets i deures.

�Ser amables amb tothom.

�No jutjar la gent pel seu aspecte físic.

�Revisar-ho en tutories col�lectives de tan en tant.

CORRECCIONS

�Parlar-ho amb el tutor-a a tutoria individual. O amb el personal responsable.

�Posar una nota a l’agenda i dur-la signada.

�Posar faltes de disciplina.

�Parlar amb la directora o la cap d’estudis.

�Fer entrevistes amb la família, si és reincident.

�És important:

Demanar disculpes.

No donar tanta importància quan es fiquen amb tu.

NOUS REPTES

• PARTICIPACIÓ A DIFERENTS COMISSIONS.

• LA REVISIÓ DE LES NORMES DE CONVIVÈNCIA.

• RECERCA D'ESTRATÈGIESPERQUÈ L'ALUMNAT SIGUI MÉS CONSCIENT.

• AUGMENTAR LA PARTICIPÀCIÓ DE LES FAMÍLIES.