aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•DESEMBRE15NÚM.270

p

Nadal a Lleida[Pàgines 12 i 13]

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

DesembreDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 300www.paeria.catpaeria@paeria.cat

010

URBANISMECens d’habitatges buits .................................................................................... 5

HORTA Pla Operatiu sobre l’Horta de Lleida ........................................................... 5

DRETS DE LES PERSONESEl Pla Iglú ofereix atenció social tot el dia .................................................. 6Xerrades a les llars municipals sobre l’ús dels medicaments ............. 7

ALCALDIAÀngel Ros, president de la Comissió d’Educació de la FEMP .............. 8

URBANISMEDesplegament total de la fibra òptica als Magraners el 2016 ............ 8

CULTURAConcurs de fotografia en memòria de Xavier Aluja ............................... 8

PARTICIPACIÓ CIUTADANASubvencions a les entitats veïnals i a les cases regionals ..................... 9

CULTURAUn recital de piano a l’Auditori inaugurarà l’Any Granados .............. 11

URBANISMEGran mural del 750è aniversari de la Paeria ........................................... 14

GLOBALLEIDAGlobaLleida crea 106 empreses durant el 2015.................................... 14

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals .............................................................. 18-21

07 L’Associació de Veïns Jaume I distingeix la tasca de la Unitat Polivalent Operativa de la Guàrdia Urbana.

Turisme de Lleida promou una nova proposta de turisme cultural per atansar els visitants al Camí de Sant Jaume al seu pas per la ciutat.

L’Ajuntament de Lleida ha donat feina a 137 persones en tres anys per mitjà del programa “Treball i Formació”.

Edicions

• 93 799 07 07

09

15

3Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Economia

•La Paeria destinarà més de 31,8 milions a la partida de cohesió social, educació i ocupació

Els comptes

inclouen una congelació global dels impostos i

de les taxes públiques

Més prestacions socials al pressupost del 2016

El Ple de l’Ajuntament de Lleida va apro-var amb la majoria que donen els 15 vots favorables de l’equip de govern (PSC), Ciu-tadans i ERC-Avancem els pressupostos municipals de l’Ajuntament de Lleida per a l’any 2016. Als vots a favor s’hi va sumar l’abstenció dels grups municipals de CiU i el PP i només va tenir quatre vots en contra, els de la Crida-CUP i El Comú.

Els pressupostos municipals de l’Ajunta-ment de Lleida per a l’any 2016 tenen una clara orientació social des de tots els punts de vista, atès que prioritza el foment de l’ocupació i l’atenció social a les persones i les famílies. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que el projecte de comptes municipals garanteix el funcionament ordi-nari de la ciutat, el manteniment i, fins i tot, l’increment de tots els serveis públics i el fo-ment de les polítiques socials i d’ocupació.

Els comptes municipals per a l’any 2016 ascendeixen a 158.228.101 euros i inclouen 11,5 milions en inversions (8,5 milions di-rectament derivats del pressupost i la resta a càrrec de les concessions). La Paeria de-dicarà, íntegrament, 31,8 milions d’euros a cohesió social, educació i ocupació, una xifra que s’incrementa respecte a l’any pas-sat i que suposa el 24,3% del pressupost. La segona partida en què la Paeria invertirà més és en serveis per a la ciutat, un total de 27,43 milions d’euros, que representa un 20,9% del total. A seguretat, civisme i règim interior es destinarà un total de 19,74 mili-ons (15,1% del total) i a Urbanisme i Via Pú-blica s’esmerçaran 18,34 milions (un 14%). En canvi, s’han reduït les partides destina-des a òrgans de govern i grups municipals i els serveis de caràcter general.

En conjunt es tracta d’un pressupost que aposta pel manteniment i, fins i tot, l’increment dels serveis públics municipals a la ciutat, amb la contenció de la càrrega impositiva sobre el contribuent derivada de la congelació global dels impostos i les taxes públiques per quart any consecutiu –amb reducció de la taxa de les escoles bressol municipals i dels valors cadastrals en un 18%– i l’augment de bonificacions i beneficis socials per a les famílies. També es mantindran totes les bonificacions d’anys anteriors, com, per exemple, la gratuïtat de

la teleassistència, la gratuïtat del transport públic per a la gent gran i el bonus de 50 hores gratuïtes l’any per als conduc-tors sense multes.

Un altre punt important del pressupost previst per al 2016 és la significativa reducció de l’endeutament. Els pressupostos de la Pa-eria aconsegueixen també una major capacitat econòmica gràcies a la reducció significativa de la despesa financera. La Paeria continuarà rebaixant, com ja ha fet els darrers anys, la

ràtio del deute sobre ingressos corrents. La proporció de deute viu sobre ingressos

corrents per a l’any 2016 se situarà en el 57,96%, la més baixa dels

darrers anys. En aquest sen-tit, cal remarcar que el 2003 aquest indicador va arribar a un màxim del 133% i que l’any passat va ser del 64%.

Una seixantena de parti-des del pressupost han estat

modificades amb la incorporació de les diverses esmenes dels diferents grups municipals. •••

CONGELACIÓdels impostos i de les taxes

Congelació d’impostos i taxesper quart any consecutiu

Reducció dels valors cadastrals del 18%

Augment de les bonificacions per raó socialBonificació de l’IBI en funció de la capacitat econòmica

Bonificació quota de l’IBI als habitatges de l’Horta

Manteniment de totes les bonificacions d’anys anteriorsGratuïtat de la teleassistència

Gratuïtat del transport públic gent granBonus de 50 hores gratuïtes per conductors sense multes

Anàlisi de la despesa

0

5

10

15

20

25

30

35

18,34 19,74

27,4331,80

URBANISMEVIA PÚBLICA

SEGURETATCIVISMERÈGIM

INTERIOR

COHESIÓSOCIAL

EDUCACIÓOCUPACIÓ

SERVEISPER A LACIUTAT

(dades en millions d’euros)

4 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Economia • Desembre de 2015

Els pressupostos municipals preveuen una inversió total d’11,5 milions d’euros, de la qual 8,5 deriven directament del pressupost i la resta va a càrrec de les concessions. Les obres principals seran un vial entre la Bor-deta i els Magraners (pressupostat per 2,2 milions); la pavimentació i la reforma de di-

ferents carrers (2,2 milions), com ara l’avin-guda Monterrei, General Brito, del Riu, Sant Francesc Xavier, Ton Sirera, Narcís Monturiol, Blocs Voravia, les Roses i Doctora Castells, el Call Jueu, entre d’altres; l’agençament de parcs i jardins (730.370 euros) com ara els Miradors del Secà i les places Enric Granados

i Balàfia, i l’arranjament i el manteniment de camins de l’Horta (150.000 euros).

Es destinaran més d’1,2 milions a la refor-ma i l’edificació d’equipaments municipals com és el cas de l’escola bressol de Sucs, el Museu Morera, el Museu de la Ciència, l’Es-pai del Còmic, el convent de Santa Teresa, la millora dels centres educatius i el programa d’eficiència energètica, entre d’altres. A més, s’invertiran 255.390 euros en la remodelació exterior de l’edifici de l’antiga Comandància d’Artilleria, en el Baluard del Rei, en l’antiga sèquia de Torres i en el Molí de Cervià. Es re-serven 60.000 euros per al projecte d’urba-nització de les Basses, es destinen 886.000 euros a expropiacions i s’invertiran 423.500 euros en l’enllumenat públic. •••

Més informació:Economia. Av. Blondel, 16 baixos. Tel. 010 - economia.paeria.cat

•Un vial entre la Bordeta i els Magraners, entre les més destacadesInversions per valor d’11,5 milions d’euros

Es destinen 1,2 milions a equipaments municipals, com el Museu de la Ciència. © m2arquitectura

Ajuntament de Lleida • La Paeria 5

Desembre de 2015 • Urbanisme

•La Paeria en té localitzats uns 550 que ja estarien llestos per entrar-hi a viure

•Promou la priorització de les activitats agrícoles i ramaderes i la millora de les infraestuctures

Cens dels habitatges buits de la ciutat

Pla Operatiu sobre l’Horta de Lleida

El cens de la Paeria ja ha detectat 1.550 immobles buits. © H.S.

Es pretén difondre els valors de l’Horta entre la ciutadania. © Paeria

La iniciativa preveu també la revisió de la xarxa de camins. © H. Sirvent

El cens d’habitatges buits a la ciutat de Lleida que està elabo-rant la Paeria té ja prop de 1.550 immobles, dels quals prop de 550 ja serien habitables i esta-rien disponibles per als usos que, una vegada consensuats amb les entitats bancàries, se’n determinin.

Vuit d’aquests pisos proce-deixen de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Re-estructuració Bancària (Sareb) i s’oferiran de manera immedi-ata a les persones que figuren al registre de sol·licituds d’habi-tatge. A més, el Banc Mare Nos-trum cedirà a la Paeria 18 allot-jaments per a lloguer social.

La resta de cases estan pen-dents d’algun tipus de rehabi-litació i caldrà estudiar la seva

situació actual. Segons la Llei 24/2015, s’ha obert el registre de comunicació de propostes de lloguers socials.

El tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà, Rural i la

Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, va destacar que “l’Ajuntament de Lleida encapçala el treball en el tema dels habitatges buits, està dialogant amb totes les entitats implicades i estudiarà, a partir d’ara, els possibles usos que

se’n puguin derivar segons les necessitats existents”.

“L’objectiu final és garantir un habitatge digne per a totes les persones que resideixen a la

ciutat de Lleida”, va con-cloure el regidor.

La Paeria fa temps que tre-balla en l’elabo-ració d’un cens

d ’ h a b i t a t g e s buits. Al gener i al

setembre es va dema-nar a les entitats bancàries

de la ciutat que aportessin els informes relatius als pisos de la seva propietat assenyalant la relació d’habitatges, indicant la seva ubicació, la data des què en són propietaris legals i si es troben ocupats o desocupats. •••

Horta

La Comissió Territorial de l’Hor-ta de Lleida va posar sobre la taula el Pla Operatiu, que im-pulsa la Regidoria de l’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida, per di-namitzar aquesta zona.

El pla propugna la redacció d’una ordenança municipal de

ronda verda, completar i trami-tar el catàleg de béns protegits i elaborar un catàleg de cons-truccions en sòl no urbanitza-ble per recuperar o mantenir les preexistents que sigui ne-cessari preservar o millorar.

També es preveu la creació de plataformes de dinamitza-

l’Horta de Lleida que hauria de recollir, entre d’altres propostes, la priorització de les activitats agrícoles i ramaderes, millorar les infraestructures agràries, potenciar les instal·lacions que donin valor afegit a les activi-tats primàries, la regulació de nous usos, modelitzar l’entorn periurbà, definir i ordenar la

ció i la promoció de l’activitat agrària innovadora, l’impuls del parc agrari de l’Horta i la poten-ciació del riu Segre, la millora del proveïment i el sanejament d’aigua, la revisió de la xarxa de camins d’acord amb la seva morfologia i funcionalitat i l’ac-tualització de les activitats de descoberta de l’Agenda 21. •••

El consistori

ha demanat a les entitats bancàries de Lleida la relació dels

pisos que tenen disponibles

6 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Drets de les Persones • Desembre de 2015

•Les persones sense llar poden utilitzar al matí un espai del menjador social del carrer PaneraEl Pla Iglú ofereix atenció social tot el dia

Imatge del nou servei de “La saleta de la Panera”. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida ha ampliat el Pla Iglú per a les persones sense sostre i a partir d’aquest hivern oferirà atenció social tot el dia. Aquest programa social, que es fa amb el treball transversal de diverses regidories de la Paeria, de la Fundació Jericó i de vo-luntaris de la Creu Roja, permetrà atendre les persones en situació de vulnerabilitat

no només a la nit, sinó tota la jornada, amb l’obertura del servei “La saleta de la Panera”, situada al menjador social La Panera.

La Paeria ha habilitat un es-pai del menjador social del carrer Panera com a sala polivalent. Aquesta és una

zona relacional i de descans destinada a l’acolliment de les persones sense llar, que

la poden usar lliurement al matí per fer activitats programades, llegir, mi-

rar la televisió, prendre un cafè o fer tertúlia. A la tarda, el centre de dia de la Fundació Jericó cobreix aquest servei d’admissió fins a les 20.00 h, hora en què s’inicia l’acolli-

ment a l’allotjament hivernal a l’hostal Jericó, que funciona

com a alberg municipal.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que “el Pla Iglú va més enllà de la baixada de les temperatures, atès que serveix per-què les persones que ho necessitin tinguin cobertes les seves necessitats amb la mà-xima dignitat i la mínima exigència”, amb l’aplicació de polítiques d’acompanyament i d’inserció. Durant l’any passat, 518 perso-nes es van acollir al Pla Iglú, la qual cosa va suposar 9.748 allotjaments. •••

El programa inclou l’aplicació

de polítiques d’acompanyament i

d’inserció social

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Seguretat Ciutadana

•El cos està integrat per 225 agents i l’any vinent sortiran a oposició dues places de caporalLa Guàrdia Urbana celebra la seva festivitat

Drets de les Persones

L’alcalde va passar revista als agents de la Guàrdia Urbana. © Paeria

La Guàrdia Urbana de Lleida va celebrar la festivitat de la seva patrona, Santa Cecília. L’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, que va pre-sidir els actes commemoratius amb motiu d’aquesta diada, va passar revista als agents de la Urbana que van for-mar a l’avinguda de Blondel i el Saló de Sessions de la Pa-eria va acollir l’acte en què es va fer el lliurament de condecoracions i els reco-neixements.

Àngel Ros va comentar que la Guàrdia Urbana desenvolupa un tre-ball important pel que fa a la convivència i la seguretat ciutadana i va posar en valor el seu paper com a agents de proximitat, amb el servei que ofereixen en els entorns escolars, vetllant per la protecció i la segu-retat en els trajectes propers a les escoles o en els auxilis que presten al ciutadà en el dia a dia, informant o ajudant la gent gran a travessar el carrer.

També va recordar que el cos està inte-grat per 225 agents, tot i haver-hi 250 pla-ces, a causa de la llei Montoro, que només permet cobrir un percentatge de les jubi-lacions, i que s’han convocat 5 places a ca-poral, dues de les quals sortiran a oposició l’any que ve.

D’altra banda, en el marc de les Jornades Culturals de Tots Sants, l’Associació de Veïns Jaume I ha reconegut la Unitat Polivalent Operativa de la Guàrdia Urbana, la UPO, pel seu treball a la zona i amb la mateixa asso-ciació. També han estat premiades Ilnet-Lleida i l’establiment del barri Rock Vins. •••

L’Associació de Veïns Jaume I

reconeix la tasca de la Unitat Polivalent

Operativa de la policia local

•A les llars municipals de jubilats de Sucs, Democràcia, la Bordeta i Bonaire Xerrades sobre el bon ús dels medicaments

Xerrada informativa a la llar municipal de Sucs. © Paeria

Les llars municipals de jubilats de Lleida van acollir al novembre xerrades informati-ves sobre el bon ús dels medicaments. Les conferències es van fer als equipaments de Sucs, Democràcia, la Bordeta i Bonaire. Pro-fessionals del Col·legi de Farmacèutics amb formació en educació sanitària van impartir les xerrades, que a Lleida van anar a càrrec

de Teresa Hernández, Magda Peris i Mònica Subirà.

Els usuaris de les llars reben amb interès aquest tipus d’informa-ció ja que els permet millorar el seu coneixement i l’ús dels medicaments. També

se’ls explica la importància de seguir bé els tractaments i allò que cal saber de la hiper-

tensió arterial.

La xerrada forma part del Programa d’educació sanità-ria de la gent gran (PESGG) que s’adreça a aquest col-lectiu per potenciar la seva autonomia i fomentar l’ús

racional dels medicaments.

L’Ajuntament de Lleida dóna suport al PESGG, programa que la Genera-litat desenvolupa arreu de Catalunya i que compta amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i del Servei Català de la Salut.

Alhora, el PESGG s’integra en el projec-te europeu “Envelliment actiu i saludable”, que recull iniciatives engegades a Europa per perllongar una vida activa i indepen-dent de la gent gran. •••

Informació també envers

el seguiment dels tractaments i sobre

la hipertensió arterial

8 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Alcaldia • Desembre de 2015

•L’alcalde assegura que es tracta d’una de les polítiques més importants dels ajuntaments

•La Paeria insta Telefónica a millorar la cobertura a Llívia, el Centre Històric i l’Horta de Lleida

•El jurat del concurs de fotografia distingeix Judith Tremosa amb un accèssit

Àngel Ros, president d’Educació de la FEMP

Els Magraners tindrà fibra òptica el 2016

Olga Pulido guanya el Memorial Xavier Aluja

L’alcalde també ha estat president de la Comissió de Noves Tecnologies. © Paeria

Vista del barri dels Magraners. © Paeria

Acte de lliurament dels premis. © Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha estat de-signat nou president de la Comissió d’Edu-cació de la Federació Espanyola de Munici-pis i Províncies (FEMP). Aquest ens integra els municipis de tot l’Estat i és presidit per l’alcalde de Vigo, Abel Caballero.

El paer en cap destaca que assumeix amb il·lusió aquesta nova responsabilitat

a la FEMP “de treballar des del municipalisme per una de les polítiques, de fet, de les més importants dels ajun-taments, l’educació”.

“Crec que tenim camí per recórrer i una experiència contrastada que els municipis hem de posar en valor”, ha assegurat.

L’àrea d’Educació participa en el fòrum permanent d’interlocució amb l’Adminis-tració de l’Estat per establir la coordinació administrativa per a l’impuls i la racionalit-zació de les diferents actuacions educati-ves, col·labora en les actuacions educatives que incideixin en l’àmbit local i impulsa la dinamització de la lectura en els municipis, com també la modernització i la rellevància socioeducativa de les biblioteques munici-pals i escolars.

Àngel Ros ha estat president de la Comissió de Noves Tec-

nologies i Societat de la Informació de la FEMP. Un període en el qual s’han tractat aspectes importants

com la proposta a l’Estat de la millora i l’extensió de la

banda ampla als municipis, el desenvolupament d’una ordenança

tipus d’administració electrònica, o un pro-totipus d’aplicació cloud per a la gestió de la Llei Orgànica de Protecció de Dades. •••

El paer en cap

ha estat president de la Comissió de Noves Tecnologies

i Societat de la Informació

Urbanisme

Cultura

Més informació:Moros i Cristians Tel. 625 349 621morosicristianslleida@gmail.com

El total desplegament de la fibra òptica al barri dels Magraners serà una realitat du-rant el primer trimestre del 2016, segons va anunciar el tinent d’alcalde i regidor d’Hà-bitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Lar-rosa, després del compromís adquirit pels responsables de Telefónica. La voluntat de la companyia és finalitzar la fibra òptica

als Magraners a principis de l’any vinent i augmentar, d’aquesta manera, un 5% la cobertura d’unitats immobiliàries existent a la trama urbana de Lleida. Fèlix Larrosa va instar Telefónica a vetllar per altres zones de la ciutat que tenen alguna mancança en matèria de cobertura com ara Llívia, el Cen-tre Històric i l’Horta de Lleida. •••

La lleidatana Olga Pulido va rebre el primer premi del concurs de fotografia VII Memo-rial Xavier Aluja i Judith Tremosa va ser dis-tingida amb un accèssit. El paer en cap va destacar la figura de Xavier Aluja, que dóna nom al premi de fotografia, per la seva aportació a la Festa de Moros i Cristians de Lleida, a la ciutat i al seu teixit associatiu.

Aluja fou regidor de Drets Civils, Coopera-ció i Immigració del 2003 al 2007. •••

9Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Participació Ciutadana

Més informació:Turisme de Lleida.Major, 31, bis. Tel. 973 70 03 19

•Subvencions a 163 projectes de les associacions de veïns i les cases regionals

Més de 167.000 euros per a les entitats veïnals

El Saló de Sessions va acollir la signatura dels convenis amb les entitats. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida va signar els conve-nis amb les associacions de veïns i les cases regionals de l’any 2015. La Paeria destina al conjunt de les entitats d’aquest teixit associatiu de la ciutat 167.755 euros –una xifra si-milar a la de l’any passat– que han permès subven-cionar 163 projectes. El paer en cap, Àngel Ros, va agrair a les entitats el seu dinamis-me i la seva col·laboració en la vida de la ciutat, dotant-la d’activi-tat, i les va encoratjar a continuar amb una tasca que contribueix a fer créixer i millorar la ciutat i les oportunitats de fer-ne partí-cips els ciutadans i les ciutadanes.

La Paeria, per mitjà de la Regidoria de Participació Ciutadana, Drets Civils i Coo-peració, vetlla per la cohesió de les entitats veïnals a través de la realització de projec-tes conjunts i el foment de la participació ciutadana, per potenciar una xarxa ciuta-

dana participativa, solidària i compromesa i que, alhora, generi uns serveis de qualitat per als lleidatans i les lleidatanes.

Plaça per a les cases regionalsD’altra banda, les cases regionals ja te-

nen oficialment plaça a Lleida. Es tracta

d’un espai de lleure i jocs infantils situat entre els carrers Conca de Barberà i Beat Francesc Castelló Aleu, al barri de Balàfia. El paer en cap va explicar que el bateig de la plaça amb aquest nom reconeix la impor-tant tasca de cohesió social que exerceixen les diferents cases regionals de la ciutat. •••

L’alcalde agraeix

i destaca el dinamisme i

la col·laboració en la vida de

la ciutat

Turisme

Lleida té a partir d’ara una nova proposta de turisme cultural per atansar els visitants al Camí de Sant Jaume al seu pas per la ciutat i posar en valor el patrimoni lleidatà. L’acti-vitat es fa el primer dissabte de cada mes i dura quatre hores. “El Camí de Sant Jaume a Lleida. Sabors medievals” consisteix en un

recorregut cultural i de divulgació patrimo-nial que s’inicia al Pont Vell, passa per l’Arc del Pont, la Paeria, l’antic Hospital de Santa Maria, la capella del Peu del Romeu i el car-rer Cavallers. Tot seguit es fa una visita a la Seu Vella, a l’església romànica de Sant Martí i, posteriorment, al temple de Sant Llorenç i

al Museu de Lleida, on es descobreix l’abun-dant iconografia dedicada a Sant Jaume i als pelegrins. Opcionalment, es pot gaudir d’un menú degustació de temàtica medieval.

La “Botiga dels secrets”, a la primaveraLa ruta “La Botiga dels secrets”, que es va

fer el novembre, ha tingut un gran èxit de públic. La proposta turística oferia la pos-sibilitat de visitar 13 establiments de l’Eix Comercial, situats entre els carrers Major i d’Anselm Clavé, que conserven restes arque-ològiques, juntament amb els equipaments que formen la Lleida Secreta. “La Botiga dels secrets” es tornarà a programar a la prima-vera i passarà a formar part del catàleg de Turisme de Lleida. A més, és previst incorpo-rar-hi comerços nous. •••

•La proposta “La Botiga dels secrets” aconsegueix un gran èxit de públicNova ruta turística del Camí de Sant Jaume

La capella del Peu del Romeu, dedicada a Sant Jaume, al carrer Major. © Paeria

La Paeria • Ajuntament de Lleida10

Publicitat • Desembre de 2015

10 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Ajuntament de Lleida • La Paeria 11

Desembre de 2015 • Cultura

•La seu definitiva de l’equipament se situarà en el rehabilitat edifici de l’antiga AudiènciaEl nou Museu Morera comença a caminar

Imatge virtual arquitectònica de la cinquena planta del Museu Morera. © Ser. Tèc. Arquitectura

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat el projecte arquitectònic i museogràfic del Museu d’Art Jaume Morera, que se situarà a la rambla de Ferran en l’edifici de l’antiga Audiència Provincial, avui dia dependències muni-cipals. El Museu d’Art Jaume Morera tindrà una seu de-finitiva, en ple centre de la ciutat, gràcies a la rehabili-tació i l’adaptació d’un edifici ja existent i catalogat, l’antiga Audiència, que es farà sota les di-rectrius municipals de l’arquitecte Jaume Terés i la direcció de Jesús Navarro, director de l’espai museístic.

Un museu amb 3.568 obresEn el projecte s’ha plantejat una museo-

grafia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu d’Art Jaume Morera, que actualment disposa de 3.568 obres del se-gle XX. L’equipament tindrà sis plantes, una

d’acolliment –pensada com una mena de plaça pública i on se situarà la botiga–, tres d’exposició concebudes de la mateixa ma-nera, una amb les reserves de la pinacoteca i una on hi haurà una sala d’actes polivalent i l’aula didàctica, a més d’una terrassa mira-dor amb vistes a la Seu Vella.

El paer en cap ha destacat especialment que “el projecte integra la Seu Vella en l’es-pai paisatgístic del museu, estableix un diàleg entre la rambla de Ferran i el Turó de la Seu i contribueix a donar nova vida a aquesta via del centre de la ciutat”. L’actua-ció està valorada en 4.767.437,15 €. •••

L’espai museístic

tindrà sis plantes i disposarà d’una terrassa mirador amb vistes a la

Seu Vella

•Un recital de piano a l’Auditori al gener inaugurarà l’homenatge al fantàstic músic lleidatàCelebració de l’Any Granados i l’Any Gosé

La programació de l’Auditori Municipal inclou concerts d’homenatge a Granados, que s’estendran a altres ciutats del món. © H.S.

La inauguració de l’Any Granados tindrà lloc a finals de gener del 2016 amb un re-cital de piano a l’Auditori de Lleida en què s’interpretaran les Goyescas i que anirà a càrrec de José Menor, intèrpret guanyador del Concurs Ricard Viñes. L’Any Granados programarà actes i concerts a Lleida, però també en promourà a altres ciutats impor-

tants en la vida del compositor i pianista, com Barcelona, París i Nova York.

A Lleida, en seran cites desta-cades l’estrena d’El Follet, una peça força desconeguda de l’autor, a càrrec de l’Orques-tra Simfònica de Cadaqués i

el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Grana-dos. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell

produirà les Goyescas. La programació presentarà la música d’Enric Gra-

nados en forma de concerts, recitals de piano, òpera i mú-sica de cambra i cant.

Cal recordar que la Gene-ralitat també ha declarat el

2016 com a Any Granados. A més, els actes commemoratius

se succeiran al llarg del 2016 i el 2017, ja que aquest darrer coincideix amb el 150è aniversari del naixement del com-positor i músic lleidatà.

Pel que fa a l’Any Gosé, s’ha iniciat el 10 de desembre d’enguany amb la inaugura-ció de l’exposició que han coproduït el Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu Municipal d’Art Jaume Morera, que es pot veure primer a Barcelona i, després, a Lleida. •••

Exposició a Barcelona i

Lleida amb quadres de Gosé coproduïda pel MNAC i el Museu

d’Art Jaume Morera

La Paeria • Ajuntament de Lleida12

Urbanisme • Desembre de 2015

12 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Nadal • Desembre de 2015

•Moment per gaudir dels llums ornamentals, la pista de gel i el pessebre vivent dels MagranersEls Reis d’Orient tornen a visitar els infants

Pessebre dels Magraners. © A.C.Magraners

La Cavalcada començarà a la Plaça Berenguer IV i acabarà a Blondel, davant de la Paeria. © H. S.

Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran el 5 de gener amb tren a l’estació Lleida-Pirineus a les 17.45 h. A les 18.00 h s’iniciarà la Cavalcada de Reis amb la comitiva reial, que sortirà de la plaça Ramon Berenguer IV, continuarà per la rambla de Ferran, creuarà el pont Vell, continuarà per l’avinguda de les Garrigues, girarà per l’avinguda Valèn-cia, creuarà el pont de la Universitat, les avingudes Madrid i Blondel i finalitzarà da-vant del Palau de la Paeria (façana de Blon-del), on els nens i les nenes de Lleida tin-dran l’oportunitat de saludar els Reis Mags.

Els dies previs, el Camarlenc, l’emissa-ri dels Reis Mags, recollirà les cartes dels infants als diferents espais de Lleida per després lliurar-les a Ses Majestats els Reis d’Orient. La ruta tindrà lloc els dies 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. A més, del 26 de desembre al 4 de gener es poden veure de prop les carrosses de la Cavalcada dels Reis Mags al parc de la infància Cucalòcum.

Llums nadalencs fins al 6 de generL’enllumenat de Nadal guarnirà fins al 6

de gener desenes de carrers, places i zones comercials dels diferents barris. Enguany hi ha 12.860 m de vials ornamentals (110 m més que l’any passat), amb 354 motius nadalencs. El consum es redueix un 0,3% respecte a l’any anterior. La il·luminació es complementa amb 13 arbres de Nadal re-partits pels barris de la ciutat. Destaquen dos arbres, d’uns 7,5 m, a les places de Ricard Viñes i Sant Joan. Com a novetat,

l’empresa San Miguel ha instal·lat un arbre de 12 m a la plaça de Sant Francesc, que es decorarà amb ampolles de cervesa.

Pista de gel a la plaça de Sant Joan En el marc de les festes nadalenques, la

plaça de Sant Joan acull fins al 17 de gener la pista de gel, que per quart anys conse-cutiu dinamitzarà el comerç de l’Eix Comer-cial. Els horaris del 23 de desembre al 6 de gener i els dissabtes, diumenges i festius és d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 21.00 h. El preu de l’entrada a la pista més el lloguer dels patins és de 6 euros per 30 minuts. En-guany, però, entre setmana (de dilluns a di-jous) el preu habitual es rebaixa a la meitat, exceptuant els dies de vacances escolars (del 23 de desembre al 6 de gener).

Tobogan gegant de gelL’Associació de Comerciants de la Zona

Alta organitza fins al 10 de gener el Parc de Nadal a la plaça Ricard Viñes, que inclou un tobogan gegant sintètic, que simula un de gel, –de 20 m de longitud–, una pista de karts per a infants, un futbolí i un air hockey.

Pessebre vivent dels MagranersL’Associació Cultural de Magraners,

L’Hangar, presenta una nova edició del seu particular pessebre vivent, construït amb materials reutilitzats. Les representacions tindran lloc el 25, 26 i 27 de desembre, de les 18.00 a les 20.00 h, al costat de l’antic Hangar dels Magraners. A més, a l’entrada de la Seu Vella hi ha el pessebre que té com a protagonista la Sagrada Família. •••

Més Informació: Festes Lleida. Tel. 973 700 394 / 973 700 385 festes@paeria.cat

Més Informació: Cultura. Tel. 973 700 394 /973 700 393cultura@paeria.cat

Ajuntament de Lleida • La Paeria 13

Desembre de 2015 • Urbanisme

13Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Nadal

• El Parc de la Infància i la Joventut donarà suport i difondrà la tasca de Pallassos sense Fronteres

•Tot tipus d’articles de regal a Pi i Margall i les places de la Catedral i Cervantes

Cucalòcum, diversió solidària

Els mercats de Nadal animen les festes

El saló ofereix cinquanta activitats. © S. C.

Mercat d’Artesans de la Catedral. © Paeria

La pròxima edició de Cucalòcum i Cuca-esport potenciarà el vessant solidari amb un espai dedicat a difondre la tasca de Pa-llassos sense Fronteres, iniciativa reforçada amb el Gol solidari, la recaptació del qual es destinarà precisament a aquesta ONG.

Cucalòcum tindrà lloc del 26 de desem-bre al 4 de gener (el dia 1 romandrà tancat)

Els mercadets de Nadal de Lleida tornen per dinamitzar un any més el comerç du-rant les festes nadalenques. El Mercat de Nadal ha instal·lat les parades, en què es poden trobar tot tipus d’articles de regal, al carrer Pi i Margall, davant l’Auditori, i ro-mandrà obert fins al dia 6 de gener, de les 10.00 a les 20.30 h. Per la seva banda, el Mercadet de Nadal d’Artesans-Fira de Sant

als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida amb 50 activitats lúdiques, esportives, formatives, solidàries i de sensibilització social. •••

Esteve, situat a la plaça de la Catedral, és un mercat molt arrelat a la ciutat on s’hi poden trobar, principalment, productes d’artesa-nia de tot tipus. El mercat obrirà fins al 5 de gener de 10.00 a 14.00 h i de 16.30 a 20.30 h. El Mercat de Santa Llúcia, situat a la pla-ça Cervantes, estarà obert fins al 24 de de-sembre, en horari de 10.00 a 20.30 h, amb la venda d’arbres i peces per al pessebre. •••

Més informació: Fira de Lleida. Av. Tortosa, 2. Tel. 973 70 50 00 - fira@firadelleida.com

La Paeria • Ajuntament de Lleida14

Urbanisme • Desembre de 2015

•L’obra anirà a càrrec de la pintora i muralista americana Veronica Werckmeister

•Les firmes han generat 159 llocs de treball a les comarques lleidatanes durant l’any 2015

Gran mural del 750è aniversari de la Paeria

GlobaLleida contribueix a crear 106 empreses

Fotomuntatge de l’obra. © V. Werckmeister

Promou un clúster d’esports d’aventura. © R. Roi

Un mural de grans dimensions de la pintora i muralista americana establerta al País Basc Veronica Werckmeister, que relaciona Llei-da amb el coneixement i el saber, és l’obra guanyadora per commemorar el 750è ani-versari de la Paeria. El mural, sota el nom de “Folds”, amb un fort impacte visual i de colors, cobrirà tota la façana de l’edifici del número 2 de la plaça dels Gramàtics del

GlobaLleida ha ajudat a la creació de 106 empreses al territori que han generat 159 llocs de treball nous durant l’any 2015. A més, les 15 firmes que formen part del programa de l’accelerador d’empreses han augmentat un 170% la seva facturació i 5 s’han internacionalitzat. Pel que fa a l’acti-vitat formativa, s’han impartit 137 activitats en les quals han participat 1.673 persones.

Centre Històric de Lleida. La proposta se-leccionada està basada en la pintura mural sobre tela “polytab”. Una de les imatges és una reproducció d’un tapís que es troba al Museu de Lleida que fa referència al patri-moni de la ciutat i que forma part de la col-lecció de tapissos flamencs que a l’origen formaven part del parament de culte de la Seu Vella de Lleida. •••

L’any 2016 es portarà a terme un projecte pilot, conjuntament amb l’Agència per a la competitivitat de l’empresa-ACCIÓ, adre-çat a empreses que durant els anys de crisi s’han estancat o han reduït la seva factura-ció. També destaca la creació l’any vinent d’un clúster d’esports d’aventura conjun-tament amb el teixit empresarial d’aquest sector. •••

Ocupació

15Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Ocupació

Més informació:IMO. C/ Pare Palau, 5. Tel. 973 24 20 00 - imo@paeria.cat

L’Ajuntament de Lleida ha donat feina a 137 persones en tres anys per mitjà del progra-ma “Treball i Formació”, que impulsen con-juntament l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat. Aquest projecte està dirigit especialment a persones que tenen

més de 45 anys perquè puguin reconvertir la seva formació en els 6 mesos que treballaran a la Paeria per després tenir més oportuni-tats en el món laboral.

Un total de 45 persones es van incorporar a primer de novembre en el tercer cicle del

programa, que els servirà per desenvolupar diferents tasques en àmbits com la jardine-ria, el manteniment d’equipaments munici-pals, en el Pla Iglú, d’agents cívics, etc.

El programa “Treball i Formació” combi-na les classes teòriques a l’aula –un dia per setmana a l’IMO– amb les pràctiques la resta de dies en les àrees que s’han distribuït dels diferents departaments municipals. El pro-jecte s’adreça a persones en situació d’atur, inscrites al SOC i que hagin exhaurit la pres-tació i/o el subsidi per desocupació. Els llocs de treball que ocuparan els alumnes seran agents cívics, jardineria, dinamització juve-nil, conserges en equipaments municipals, de suport a la distribució d’aliments, Pla Iglú, suport a la Segona Oportunitat, etc. •••

•Per mitjà del programa “Treball i Formació”, que impulsen l’IMO i el SOCL’Ajuntament dóna feina a 137 persones

Les autoritats amb els alumnes de la nova edició del programa “Treball i Formació”. © Paeria

17Ajuntament de Lleida • La Paeria

Agenda Cultural

El Museu de l’Automoció de Lleida Roda Roda exposa com a nova peça del trimestre un Peugeot 205 Turbo 16 vàlvules. Es tracta d’un original vehicle Peugeot de l’any 1984 del qual només hi ha actualment 130 unitats al món.

El vehicle exposat al museu és un cotxe creat i dissenyat per Jean Todt per participar en el Campionat del Món de ral·lis i del qual es van construir prèviament 200 unitats en versió de carrer per a la seva homologació en el grup B. Aquest vehicle es va vendre a un preu de 9 milions de pessetes de l’època, tot i que sembla ser que el preu de venda era bastant inferior al del cost real de la fabrica-ció artesanal d’aquest vehicle.

El Peugeot 205 Turbo 16 tenia un motor de 1.775 cc i culata de 16 vàlvules. Donava una potència de 200 CV a 6.750 rpm i el parell mà-xim de 26 mkg a 4.000 rpm.

D’altra banda, el Roda Roda ha ampliat la seva col·lecció de miniatures gràcies a la cessió per Manel Armillas de més de 400 peces a escala 1:24. D’aquesta manera, el conjunt de cotxes petits supera les 1.800 unitats a escala 1:43. Les noves miniatures a escala 1:24 mostren els vehicles amb una fidelitat extraordinària i uns acabats de mol-ta qualitat, amb peces que van des del 1900 fins a l’actualitat. Com a curiositat és desta-cable una col·lecció de vehicles de bombers i de limousines. •••

AGENdA

EL ROdA ROdA EXPOSA UN PEUGEOT 205 TURBO 16

‘EL ROSTRE, L’INSTANT I EL LLOC’, AL MUSEU MORERA

El Museu Morera presenta fins al 20 de març “El rostre, l’instant i el lloc”, una exposició que recull una selecció de fotografies que repre-senten un elenc molt variat de rostres, anònims i públics, capturats en llocs i instants sorgits de l’ull sempre atent i honest de Joana Biarnés al llarg dels anys 1960 i 1970. Aquest conjunt fotogràfic de rostres po-lièdrics, d’instants ingenus, enganyosos, condemnats a desaparèixer, i de llocs inesperats i inversemblants, certifica la capacitat de la seva autora de registrar la imatge del que s’esvaeix, del que és difícilment “fotografiable”. Foto: © Joana Biarnés: The Beatles, 1965, Barcelona. •••

VALSOS I dANSES

L’Auditori acollirà el Festival de Valsos i Danses amb l’Or-questra Simfònica del Vallès i el violinista i director Gilles Apap (dia 27, a les 19.00 h). La cita ens porta l’energia dels valsos i les polques de la família Strauss i la músi-ca popular centreeuropea, a més de l’encís circular del vals amb el virtuosisme de Gilles Apap (foto). •••

ELS PASTORETS

Talia Teatre representarà “Els pastorets”, de Lluís Millà, al Teatre de l’Escorxador el 26, 27, 28 i 29 de desembre, a les 18.00 h. AEM-Belles Arts Teatre també posarà en es-cena els pastors Borrego i Carquinyoli l’1, 2 i 3 de ge-ner, a les 18.30 h. •••

SANT SILVESTRE

La XXII Cursa de Sant Silves-tre de Lleida se celebrarà el 31 de desembre, amb un re-corregut de 3,7 km i un altre de 10 km pels carrers de la ciutat. La sortida de la cur-sa popular curta serà a les 16.15 h i la llarga, a les 17.00 h des de l’avinguda Rambla d’Aragó. Inscripció: www.santsilvestrelleida.es.• • •

18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Desembre de 2015

José María Córdoba

La Horta de Lleida recuperará la figura del alguacil

En Ciudadanos (C’s) siempre hemos tenido muy claro que nuestra máxima preocupación son las personas y facilitar las labores diarias de las mismas.

Para C’s el bienestar social y la redistri-bución justa son un pilar fundamental para la cohesión y la integración en una sociedad avanzada y democrática. Por ello creemos que las personas que viven en la Horta de Lleida deberían tener los mismos servicios que los que viven en

La propuesta incluirá la vigilancia de los caminos a diario y agrupará las peticiones de los vecinos para mejorar este espacio natural y centralizar las quejas vecinales

Cal millor gestió i atenció a la ciutadania

Els pressupostos són el pal de paller de tota administració i per això el Grup Municipal d’ERC-Avancem creiem que no només han d’incloure les partides necessàries per tirar endavant els serveis que l’Ajuntament té l’obligació de donar als ciutadans. També han de dibuixar les línies a seguir durant el mandat i, òbvia-ment, en l’any vinent.

Per això plantegem un canvi de mo-del en què els principals objectius són la millora de la gestió i una aposta clara per atendre les necessitats de lleidatans i llei-datanes, ja sigui amb actuacions per pal-liar la urgència social en què molta gent es troba com oferint millors serveis o més oportunitats.

Per millorar la gestió cal fer una audito-ria qualitativa per saber quina és la foto-grafia real dels comptes i, d’altra banda, buscar fórmules que assegurin més efici-ència econòmica. Podríem començar re-cuperant la gestió de serveis com la zona blava i la grua, actualment explotats per empreses concessionàries que obte-

nen beneficis explotant recursos de tots com la via pública. Uns beneficis que, si l’explotació la fes el mateix consistori, anirien a parar directament a les arques municipals.

Un altre dels motius d’ERC a l’hora de reclamar la gestió directa és garantir un bon servei, cosa que en el cas d’equipa-ments municipals com el Teatre de la Llotja es podria traduir en una rebaixa dels preus de les entrades dels especta-cles, ara mateix inaccessibles per a molts.

En segon lloc, s’han de dedicar més re-cursos a l’atenció de les persones. Des de millorar la mobilitat amb més autobusos als polígons, quilòmetres de carril bici i punts de càrrega per a vehicles elèctrics, fins a ampliar les línies d’ajuts per a em-prenedors o dinamitzant el comerç local. O bé creant una targeta que permeti ob-tenir rebaixes en taxes, transport públic, educació i actes culturals; uns actes que s’haurien de gestionar de forma coordi-nada.

Plantegem un canvi de model amb dos objectius: millor gestió i més recursos per atendre les necessitats de la ciutadania

Carles Vega

además de hacer de mediador ante las problemáticas que pudieran surgir.

La propuesta, presentada por Ciudada-nos y aprobada en la Comisión de la Hor-ta, incluirá la vigilancia de los caminos a diario y agrupará las diversas peticiones de los vecinos para mejorar este espacio natural y centralizar las quejas vecina-les. Asimismo, también se encargará de mantener la Horta más limpia, evitando que en los puntos de recogida de basu-ras se acumulen grandes cantidades de residuos, como pasa actualmente en la zona del cruce entre el Camí de la Mariola y el Camí dels Tres Pontets. Cabe recordar que Ciudadanos ya presentó una peti-ción para que este servicio de recogida fuera quincenal y no mensual.

E incidiendo en la prevención y el control de basuras, el alguacil vigilará también los terrenos abandonados para que no se convirtieran en vertederos descontrolados. Además, esta figura no supondrá ningún coste añadido, pues-to que se prevé reubicar a personal del ayuntamiento para realizar estas nuevas funciones.

Rambla Ferran o en Paseo de Ronda, y a todos los niveles: telecomunicaciones, recogida de basuras, caminos…

Después de visitar en numerosas oca-siones los caminos de la Horta y escu-char a sus vecinos, la necesidad de reim-plantar la figura del alguacil coge cada vez más fuerza. Son muchos los vecinos que nos han trasladado esta reclamación debido a los buenos servicios que pres-taba a la comunidad hace unos años y por ello hemos apostado por su regreso. Este alguacil no sería un simple vigilante de caminos, ya que su principal función sería la de enlace entre los vecinos y los diferentes departamentos de la Paeria,

19Ajuntament de Lleida • La Paeria

Desembre de 2015 • Opinió

En què et podem ajudar?

Toni Postius

Tanquem l’any amb un balanç immobi-lista dels primers mesos d’aquest mandat. L’equip de govern de la Paeria continua fent gala dels mateixos tics de política d’or-deno i mano, d’endeutament i d’ofec im-positiu als lleidatans, agreujat, això sí, pel fet que el català és objecte de mercadeig atès el pacte del PSC amb Ciudadanos.

Lluny de compartir aquest model de gestió allunyat de la realitat dels lleida-tans, nosaltres continuarem propers i compromesos amb el ciutadà, escoltant i responent les seves inquietuds del dia a dia. Fruit de la nostra política a peu de carrer, els lleidatans ens han transmès les seves necessitats més directes que s’han acabat traduint en centenars de gestions i accions directes.

Com defensem un model de ciutat que inverteix en les persones, així ho hem fet palès en les esmenes presentades als pressupostos del 2016. Aquestes pro-postes (que hem assolit amb mà estesa i

Ordenances Fiscals 2016: excel·lent fruit dels pactes El tret distintiu és la congelació, rebaixes i ajuts que la ciutadania notarà directament

El vot favorable del PSC, Ciutadans i la Crida ha permès aprovar les Ordenan-ces Fiscals (OF) per al 2016 a Lleida. El tret distintiu continua essent no només la congelació, sinó també les rebaixes i els ajuts en impostos de referència, que els ciutadans i les ciutadanes notaran directament.

D’una banda, la baixada del 18% en la plusvàlua és una disminució directa, resultat de la revisió cadastral. Es man-tenen les bonificacions del 90% per he-rències d’habitatges habituals i del 80% per als pisos que es reben en herència i que s’ofereixen a l’Oficina Local d’Ha-bitatge.

De l’altra, parlem de progressivitat en l’IBI tot i que la Llei d’Hisendes Locals hi fixa limitacions en l’establiment de bo-nificacions, exempcions, etc. La Llei no preveu les situacions d’emergència com les que estem vivint. Els ajuntaments sí que tenim el deure de tenir-les presents i per això la Paeria preveu una bossa d’ajuts socials per a les famílies vulne-rables.

Montse Mínguez

Continuarem apostant per consolidar la nostra tasca resolutiva i de proximitat amb la campanya En què et podem ajudar?

Així doncs, a proposta de l’equip de govern, les famílies que tinguin un ha-bitatge amb un valor cadastral inferior a 20.000 euros rebran una ajuda social de 100 euros i, a partir d’aquí, en virtut del pacte assolit amb la Crida, es pot arribar a un escalat fins als valors cadastrals inferi-ors als 29.000 euros. En xifres, el 15% dels rebuts en matèria d’habitatge rebrien una ajuda social amb una determinada progressivitat.

També s’ofereix un paquet d’ajudes a famílies nombroses i monoparentals. La Paeria situa l’ajuda en 120 euros per a les 474 famílies propietàries i l’any 2016 també s’aportarà a les que visquin en pi-sos de lloguer.

Altres bonificacions remarcables afec-ten els habitatges de l’Horta de Lleida i,

voluntat de consens) sumen 2,5 milions d’euros i es destinaran a necessitats que ens han expressat els veïns de Lleida i a iniciatives incloses en el nostre programa electoral, avalat per 9.000 persones.

Hem aconseguit fer uns comptes més ajustats, posant l’accent en la cohesió soci-al (ocupació per a persones amb discapa-citat; beques per a activitats extraescolars; habitatge social) i en la millora dels serveis públics, com el reforç de l’enllumenat pú-blic. També hem assolit, per fi, urbanitzar el solar de Corregidor Escofet, asfaltar ca-mins de l’Horta, arranjar les instal·lacions esportives dels nostres barris, dignificar el patrimoni històric i dinamitzar el comerç del barri de la Mariola.

a més, s’introdueixen facilitats per a tota la ciutadania. Es crea un pla personalitzat de pagament dels tributs que permetrà establir, sense interessos i sense garanties, com i quan es vol complir les obligacions tributàries amb l’Ajuntament de Lleida.

Una mesura que s’afegeix a la gratuïtat de la Teleassistència, les bonificacions en els vehicles, les escombraries, els serveis educatius i els serveis esportius.

Continuarem apostant per consolidar la nostra tasca resolutiva i de proximitat. És per això que hem engegat la campa-nya En què et podem ajudar?, on podreu adreçar-nos mitjançant el web www.toni-postius.cat aquelles incidències que de-tecteu i que gestionarem com a servidors públics que som.

20

Opinió • Desembre de 2015

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Un nou reglament per a la TRANSPARÈNCIA i la PARTICIPACIÓ

Quantes vegades hem pensat que al nostre barri no calia una plaça sinó un lo-cal per als joves? O un camp de futbol? O arreglar el pavelló? O posar un pas de vi-anants? O sí, calia una plaça però no feia falta gastar-se tants diners?

Quantes vegades hem tingut la sen-sació que l’Ajuntament fa les coses als barris sense conèixer la realitat de la gent que hi viu?

Moltes. Moltíssimes. I moltíssimes ve-gades se’ns han acudit idees per resoldre

Transparència real per ser ciutadania informada, que pugui participar i decidir en un govern obert pel bé comú

un problema al nostre carrer. I moltíssi-mes més hem desitjat que ens demanes-sin l’opinió abans de projectar una obra al costat de casa.

Per què s’ha de quedar tota aquesta capacitat de construir una ciutat millor en una conversa de cafè? Hem de deixar de pensar que el nostre entorn el dibui-xen els qui governen i adonar-nos que hi ha mecanismes perquè la ciutat la cons-truïm entre tots i totes. És precisament aquest l’objectiu d’un reglament de par-ticipació que ha de ser ambiciós. Ha d’es-criure PARTICIPACIÓ en majúscules. Hem d’anar més enllà dels consells territorials i crear assemblees veïnals que siguin ve-ritables espais de participació i, sobretot, de decisió. Hem de poder autogestionar

els equipaments municipals. Hem de poder votar per decidir què es fa amb una determinada partida pressupostà-ria. Hem de tenir la llibertat d’intervenir als plens i a les comissions informatives quan es parli de temes que ens afecten. Hem de poder saber fàcilment, sense tenir cap màster en investigació comp-table, en què es gasta cada cèntim dels nostres impostos. La transparència real ens ha de servir per fer-nos corresponsa-bles del funcionament de la nostra ciutat. Ha de ser el punt de partida d’un govern obert. Obert a la voluntat ciutadana. Obert a les idees de tothom. Obert a la presa de decisions col·lectiva.

Podem començar a construir aquesta ciutat ja. Creant un reglament de partici-pació ciutadana que no només la perme-ti, sinó que la fomenti i que la incorpori com a pilar bàsic del funcionament mu-nicipal.

Podem fer això o continuar mirant com decideixen per nosaltres. Si us hi voleu sumar, feu arribar aportacions a info@comudelleida.cat.

Doneu-nos confiança

Una nova Federació, unes noves formes de pensar i actuar. Unes associacions de veïns el passat dia 5 d’octubre varen decidir democràticament que s’havia de treballar conjuntament per donar un nou caire a la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida i Província.

Els representants d’aquestes associa- cions tenim la voluntat de treballar per a

tots i totes. Nosaltres, en contra del que pensen diferents partits polítics, no estem per posicionar-nos a favor de cap d’ells, som veïns i veïnes de la nostra ciutat que treballarem per defensar els veïns, demo-cràticament i lliurement.

Una frase que he escoltat últimament i que m’ha fet reflexionar molt positivament és: “sol pots anar més ràpid, però junts po-dem arribar més lluny”.

Des del primer dia en arribar a la direcció de la FAVLL ens hem volgut aplicar aques-ta frase, implicant-nos directament en els problemes dels nostres conciutadans, contactant amb totes les associacions de veïns, plataformes, entitats, partits polítics,

etc. implicats en la tasca del dia a dia dels nostres veïns.

Volem treballar perquè la FAVLL torni a ser el referent de tots i totes, perquè des de la nostra posició intentarem ajudar tothom qui vulgui que l’ajudem.

Ja hem intervingut en alguna problemà-tica als barris; una de molt significativa ha estat un problema de convivència a l’Horta, donant suport a una família que té grans problemes per tirar endavant una explota-ció ramadera per desavinences veïnals.

Amb aquesta actuació no solament hem donat suport a una família sinó que estem participant en intentar arranjar un proble-ma que té tota la nostra horta en general; si el tema puntual no es resol favorablement, molt aviat podríem tenir el mateix greuge per tota l’horta de Lleida i la resta de Cata-lunya.

Treballem el dia a dia però mirant cap al futur.

La FAVLL no està per posicionar-se a favor de cap partit polític, sinó perdefensar els veïns de manera democràtica i lliure

FrancescRosselló

21

Desembre de 2015 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Paguem excessos i obres faraòniques

Joan Vilella

L’elevat endeutament i la qüestionable gestió econòmica del govern de la Paeria fa que, any rere any, Lleida continuï a la franja superior de la fiscalitat municipal de tot l’Estat. Entre crèdits i interessos, l’Ajun-tament de Lleida ha de pagar 14 milions d’euros l’any, gairebé 1,2 milions d’euros al mes que s’han de finançar amb els diners de tots i aquesta és la nefasta conseqüèn-cia que la ciutat de Lleida continuï sent la capital de província d’Espanya amb l’Im-post de Béns Immobles (IBI) més car. Ara els lleidatans, amb el nostre diner, paguem els excessos i les obres faraòniques del govern socialista de la Paeria en els últims 30 anys.

Tant és com es vulgui amagar el paga-ment de l’impost, en un rebut, en dos, di-vidit en quatre o en forma de tarifa plana, la realitat és que els ciutadans de Lleida paguem uns impostos molt superiors als serveis que rebem de la Paeria.

Per al pròxim any, l’equip de govern ha aprovat bonificar el rebut de l’IBI a col-

El nou model d’ambulàncies ens pren qualitat assistencialDefensem una assistència sanitària d’emergència de qualitat a la ciutadania

Des del 2011, al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han imposat un seguit de retallades a les quals cal sumar la darrera: separar el metge de la infermera d’una de les dues UCI mòbils de la zona del Segrià i Garrigues, dividint aquest servei deixant la infermera i un tècnic sols a l’ambulància i desplaçant el metge amb un VIR (vehicle d’intervenció ràpida) fora de la capital, con-cretament a Alcarràs.

A tot això, les malalties no canvien i hi continuen havent infarts, ictus, accidents... Un seguit d’emergències en què la inter-venció metge-infermera és essencial, està molt ben definida i en què l’actuació con-junta potencia l’esforç de tots pel bé del pacient. Però ens mostren que els diners passen per davant de les persones perquè surt més rendible aconseguir 3 vehicles per la divisió d’un que no pas contractar un ter-cer metge per crear el VIR. I tot, sense pre-guntar ni a usuaris ni a treballadors!

A les urgències d’un hospital qualsevol pacient crític té disponible una sala amb els mitjans tècnics necessaris, juntament amb els treballadors sanitaris: zeladors, au-

Els ciutadans de Lleida més que una congelació el que necessiten és una reducció dels impostos

xiliars d’infermeria i personal d’infermeria i medicina. A les Urgències d’un hospital, veiem com complementàriament tothom compleix les seves funcions i de la forma més ràpida i eficient.

Així doncs, ens preguntem: i per què al carrer no ho fem així? Per què en aquest medi deixem sols en un primer moment els tècnics amb una infermera o tècnics amb metge, quan abans actuaven de for-ma conjunta? Com podrem passar de les quatre mans a les dues del metge o la infer-mera que arribi primer? Nosaltres ho veiem molt clar i l’únic resultat d’aquesta nova “política” és perdre en la qualitat assisten-cial, que, finalment, afectarà tant pacients com treballadors del servei.

Els professionals seran els mateixos però les seves funcions es multiplicaran. Hi hau-rà menys mans però moltes més respon-

sabilitats que fins ara no havien d’assumir i amb menys cobertures legals.

Entenem que el nou sistema disminueix la qualitat assistencial i per això impulsem una recollida de signatures perquè met-ges i infermers tornin a estar junts a la UCI mòbil, brindant el bon servei que fins ara s’havia donat. Per una assistència sanitària d’emergència de qualitat a la ciutadania.

lectius desfavorits mitjançant unes ajudes de 100 euros per als pisos amb un valor cadastral inferior a 30.000 euros. Una pro-posta que és insuficient i discriminatòria perquè la immensa majoria dels lleidatans continuaran pagant l’IBI més alt d’Espanya.

Després d’un increment mitjà del 49% de l’IBI en els darrers nou anys, des del PP creiem necessari un esforç més important per moderar la càrrega impositiva dels ciu-tadans de Lleida i per aquests motius con-tinuem proposant una rebaixa del tipus de gravamen que permeti una reducció real i efectiva de l’Impost de Béns Immobles. Després d’aquest increment desmesurat de l’IBI, els ciutadans de Lleida més que una congelació el que necessiten i es mereixen és una reducció dels impostos.

Ja va sent hora que el govern de la Paeria escolti els ciutadans i atengui les seves ve-ritables necessitats: reduir els impostos, im-pulsar el creixement econòmic i afavorir la creació de llocs de treball. Amb l’esperança de fer realitat el pròxim any aquesta reduc-ció dels impostos, des del Grup Municipal del Partit Popular us desitgem un Bon Na-dal i un venturós Any Nou!

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a

la Marea Blanca de Ponent i Pirineus]

La Paeria • Ajuntament de Lleida22

Pacte Social per a la Ciutadania • Desembre de 2015

Concurs de cartes telemàtiques

Fins al 5 de gener de 2016 a la matinada es pot participar gratuïtament en el Concurs de Car-tes Telemàtiques als Reis Mags i enviar els desitjos a Ses Majestats a la pàgina web de la Paeria (www.paeria.cat) o a www.lleida.org/cartanadal. El departament d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida lliura premis a les millors cartes, que selecciona un jurat format per membres de la de-legació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els nens i les nenes poden accedir-hi des de qualsevol ordinador connectat a internet, el de l’escola i els ordinadors que trobaran al Cucalòcum (el 26 i 30 de desembre). Les cartes enviades a Ses Majestats mitjançant aquest ser-vei municipal opten a guanyar una de les tres llibretes d’estalvi d’Ibercaja, amb 200 euros cadas-cuna, o un dels 10 vals de material informàtic valorat en 60 euros, patrocinat per l’empresa SEMIC. Els participants que hagin facilitat la seva adreça rebran un petit obsequi per correu postal. •••

De nou la XASI-UGT de Lleida diu “no”a la violència de gènere

La XASI-UGT continua donant suport a qualsevol acció que permeti eradicar el que és un dels nostres fracassos col·lectius: l’existència de la violència de gènere.

Un dia l’any, el 25 de novem-bre, s’organitzen els actes per a l’eliminació de la violència en-vers les dones. Nosaltres, però, des de la XASI-UGT volem anar insistint, reivindicant i, sobretot, treballant per a la plena eradica-ció d’aquesta xacra.

Aquest any, des de la XASI-UGT de Lleida volem posar el fo-cus en aquell tipus de violència de gènere que anomenem de “lletra petita”. Òbviament, tots els organismes i institucions i, en general, tota la societat re-proven les accions més brutals i evidents de violència de gènere, però, qui parla de l’anomenada violència de gènere de “lletra petita”? És a dir, aquella que passa desapercebuda perquè és més subtil, però a la qual des de la XASI-UGT ens hem adonat que no es presta l’atenció ne-cessària, tot i que és la base de l’existència d’aquesta violència en la seva realitat més cruenta.

Per il·lustrar el que intentem explicar partirem de 2 exemples:

• Exemple en l’àmbit de la llar: “És un gran marit, perquè l’ajuda en tot”, com si aquest tot, que es refereix a les tasques domèsti-ques, fos patrimoni de la dona.

• Exemple en la publicitat: un anunci d’aquest 2015 d’una co-neguda franquícia d’òptica deia “Tingues la increïble sensació d’estrenar totes les vegades que vulguis”, mentre un home entrava en un establiment ple de dones. Es donava a entendre que pots estrenar ulleres i dones totes les vegades que vulguis.

I així podríem continuar amb infinitat d’exemples. Però el més important és adonar-nos que encara hi ha una part de la so-cietat que ignora la violència de

nir l’any 1999 com a “actituds de dominació suau o de baixíssima intensitat, formes i maneres lar-vades i negades d’abús i impo-sició en la vida quotidiana. Són, específicament, hàbils arts de domini, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles que els homes execu-ten permanentment. Són de ti-pus micro —adoptant un terme de Foucault—, d’ordre capil·lar, gairebé imperceptibles, situats als límits de l’evidència”.

Qualsevol lector segurament pot afegir exemples de micro-masclisme, motiu pel qual la XASI-UGT continua donant su-port a qualsevol acció que ens faci millorar com a societat i que permeti eradicar el que encara el 2015 és un dels nostres fracas-sos col·lectius: l’existència de la violència de gènere.

gènere invisible i manté la hu-miliació, la dependència emo-cional, el menyspreu verbal, etc. En definitiva, continua dotant la dona d’un rol específic dins de la societat.

Arribats a aquest punt, espe-rem haver contribuït des de la XASI-UGT de Lleida a donar a conèixer aquesta violència de-sapercebuda, invisible, que en realitat s’anomena “micromas-clisme”, que Luis Bonino va defi-