DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I...

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5759 – 19.11.201084690

http://www.gencat.cat/dogc ISSN 1988-298XDL B-38014-2077

Disposicions

DEPARTAMENTDE MEDI AMBIENT I HABITATGE

RESOLUCIÓMAH/3644/2010, de 22 d’octubre, per la qual es fa públic l’Acord de declara-ció d’impacte ambiental del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària a diversos termes municipals.

Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 8 d’octubre de 2010, va adoptar l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, als termes municipals d’Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Cubells, Foradada, Montgai, Oliola, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Vilanova de l’Agulla, Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guisona, Montornès de Segarra, Sanaüja, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, Guimerà, Maldà, Nalec, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Tàrrega, Tornabous, Verdú, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, l’Albagés, l’Albi, Arbeca, les Bor-ges Blanques, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Alcanó, Alfés, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Aspa, Aitona, la Granja d’Escarp, Lleida, Llardecans, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer, Sudanell, Torrebesses i Torres de Segre, promogut i tramitat per la Direcció General de Desenvolupament Rural,

RESOLC:

Donar publicitat a l’esmentat Acord de declaració d’impacte ambiental del Pro-jecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, als termes municipals d’Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Cubells, Foradada, Montgai, Oliola, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Vilanova de l’Agulla, Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guisona, Montornès de Segarra, Sanaüja, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, Guimerà, Maldà, Nalec, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Tàrrega, Tornabous, Verdú, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, l’Albagés, l’Albi, Arbeca, les Borges Blanques, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Alcanó, Alfés, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Aspa, Aitona, la Granja d’Escarp, Lleida, Llardecans, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer, Sudanell, Torrebesses i Torres de Segre.

Barcelona, 22 de octubre de 2010

FREDERIC XIMENO I ROCA

Director general de Polítiques Ambientalsi Sostenibilitat

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5759 – 19.11.2010 84691


Disposicions

ACORDde 8 d’octubre de 2010, de declaració d’impacte ambiental del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra–Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, als termes municipals d’Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Cubells, Foradada, Montgai, Oliola, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Vilanova de l’Agulla, Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guisona, Montornès de Segarra, Sanaüja, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Flo-rejacs, els Plans de Sió, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, Guimerà, Maldà, Nalec, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Tàrrega, Tornabous, Verdú, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, l’Albagés, l’Albi, Arbeca, les Borges Blanques, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garri-gues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Alcanó, Alfés, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Aspa, Aitona, la Granja d’Escarp, Lleida, Llardecans, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer, Sudanell, Torrebesses i Torres de Segre, promogut i tramitat per la Direcció General de Desenvolupament Rural.

1 Antecedents

2 Abast de la declaració

3 Descripció del Projecte i l’Estudi d’impacte ambiental3.1 Projecte inicial3.2 Projecte actual3.3 Valoració de les zones d’exclusió de reg

4 Avaluació4.1 Aus estepàries presents en l’àmbit del Projecte4.2 Espais protegits de plana agrícola en l’àmbit del Segarra-Garrigues4.2.1 Objectius de conservació: hàbitats4.2.2 Objectius de conservació: espècies4.3 Espais protegits del Prepirineu en l’àmbit del Segarra-Garrigues4.3.1 Objectius de conservació: hàbitats4.3.2 Objectius de conservació: espècies4.4 Consideracions del Projecte de pla de gestió i pla especial de protecció del

medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida4.5 Causes d’impacte4.6 Avaluació de l’impacte sobre les aus4.6.1 Impacte sobre les aus estepàries4.6.2 Impacte sobre les zones de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada4.7 Avaluació de l’impacte sobre hàbitats d’interès comunitari i hàbitats d’interès

per a la conservació4.8 Avaluació de l’impacte sobre la integritat de la xarxa natura 20004.9 Avaluació de l’impacte acumulatiu del Projecte de regadiu del canal Segarra-

Garrigues4.10 Valoració de les mesures previstes a l’Estudi d’impacte ambiental en relació

amb l’impacte global del Projecte

5 Conclusions5.1 Impactes compatibles o compatibilitzables amb mesures correctores5.2 Impactes incompatibles en les condicions del Projecte previstes a l’Estudi

d’impacte ambiental

6 Mesures correctores dels impactes compatibles o compatibilitzables6.1 Mesures de reg de suport a l’arbrat6.2 Mesures de gestió ordinària dels espais protegits que contenen àrees de

dispersió juvenil d’àliga cuabarrada



Disposicions

6.3 Mesures correctores a les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada en espais fora de les ZEPA

6.4 Mesures correctores addicionals en els espais de la xarxa Natura 2000 de Granyena i Valls de Sió

6.5 Mesures correctores addicionals en els espais de la xarxa Natura 2000 d’Anglesola-Vilagrassa

6.6 Mesures correctores de protecció dels hàbitats d’interès per a la conservació presents a l’àmbit regable

6.7 Mesures correctores per atenuar l’efecte de vora i disminuir els impactes del Projecte dins els espais naturals protegits

6.8 Mesures correctores generals que hauran d’incorporar les infraestructures

7 Capacitat del medi receptor

8 Proposta d’acord

9 Annex 1: Referències bibliogràfiques

10 Annex 2: Alternativa proposada pel promotor de dotacions de reg

11 Annex 3: Zones de major potencialitat de l’hàbitat per acollir espècies estepàries

fora de la xarxa Natura 2000

12 Annex 4: Pla de vigilància ambiental del Projecte de transformació en regadiu

del sistema Segarra-Garrigues

—1 AntecedentsEn l’Edicte de 6 de novembre de 2002, es fa pública la declaració d’impacte am-

biental (DIA) del Projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, (DOGC núm. 3757, de 8.11.2002), en el qual es transcriu l’Acord de la Ponència Ambiental de 26 de setembre de 2002, referent a aquesta infraestructura, i es formula la declaració d’impacte ambiental corresponent amb caràcter favorable.

En data 18 de desembre de 2007, arran d’una queixa formulada el 2001 davant la Comissió Europea (queixa 2001/4776), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre Sentència (afer C-186/06) on decideix que en autoritzar el Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues, a la província de Lleida, el Regne d’Espanya ha incomplert l’obligació que li incumbeix en virtut de l’article 4, apartat 4, de la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, d’adoptar les mesures adequades per evitar els danys prohibits a les zones afectades pel Projecte esmentat, que havien d’haver estat classificades zones de protecció especial.

El Govern de Catalunya va aprovar el gener de 2003 la proposta dels espais a incloure a la xarxa Natura 2000 de la regió mediterrània catalana (sector estèpic) i el febrer de 2005 va acordar encarregar l’elaboració d’estudis tècnics específics i mesures de concertació en relació amb la nova proposta d’espais a incorporar a la xarxa Natura 2000. Entre aquests estudis destaquen els tres dictàmens científics relatius a l’ampliació de la xarxa de ZEPA a l’àmbit del Segarra-Garrigues efectu-ats per la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Consell de Protecció de la Natura (CPN) (annex 1: 2, 3 i 4).

D’acord amb aquests dictàmens, censos i estudis específics, sobre les aus estè-piques, efectuats entre els anys 2002 i 2006 (annex 1) i els treballs efectuats per la Comissió Interdepartamental creada per acord de 13 de setembre de 2005, el Govern de Catalunya mitjançant Acord GOV/112/2006, de 3 de setembre, va designar no-ves zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) i va aprovar la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). Aquesta designació incorporava al conjunt de ZEPA existents noves àrees dins de l’àmbit afectat pel Projecte de regadiu i de la concentració parcel·laria del Segarra-Garrigues avaluat.

Posteriorment, a principis de 2008, en el procediment iniciat de comprovació de l’adequada execució de la Sentència, la Comissió Europea va demanar informació



Disposicions

sobre les actuacions adoptades per garantir la protecció de les aus estèpiques. D’acord amb aquesta petició, el març de 2008 es va remetre a la Comissió esmentada una relació d’actuacions, entre les quals destaquen les contingudes a l’Acord 112/2006, de 3 de setembre, d’ampliació de la xarxa Natura 2000 i la realització de mesures de gestió per a la protecció dels hàbitats i aus. Analitzades aquestes actuacions, la Comissió considera que aquestes accions són insuficients i, en data 1 de desembre de 2008, emet la Carta d’emplaçament 228 relativa al procediment 4776/2001 sobre el Projecte de transformació en reg de la zona regable del canal Segarra-Garrigues.

Entre les diverses consideracions de la Comissió cal destacar aquelles en què entén que, atès que és evident que les ZEPA esmentades són susceptibles de ser afectades pel Projecte de regadiu, amb l’objectiu d’assegurar la conformitat amb el que disposa la Directiva Hàbitats, hauria estat necessari sotmetre el regadiu esmentat a una avaluació conforme a l’article 6.3, amb la finalitat d’establir que el Projecte no suposarà afeccions significatives a les ZEPA en qüestió, i que, en tal cas, el Projecte esmentat no es realitzaria fins un cop satisfetes les condicions de l’article 6.4 de la Directiva Hàbitats.

La Comissió considera que un cop efectuada la classificació de les àrees es-mentades en ZEPA la validesa de l’autorització del Projecte de regadiu hauria de supeditar-se a una avaluació a posteriori que pugui considerar-se apropiada amb la finalitat de determinar els possibles efectes perjudicials que el Projecte suposarà. Respecte a això, la Comissió estima que una avaluació adequada en relació a l’article 6.3 hauria de tenir en compte, en la seva totalitat, els efectes derivats de l’execució del Projecte i en particular aquells derivats de l’alteració d’hàbitats vitals per a les espècies que, encara que es limités únicament a àrees exteriors a les ZEPA, pogués representar incidències significatives sobre les espècies d’aus presents a la ZEPA, de forma que augmentaria la pressió sobre les superfícies disponibles per a les aus a l’interior de la ZEPA. En definitiva, a la vista de la magnitud, en termes de superfície transformada i de xarxa d’infraestructures hidràuliques vinculades al Projecte de regadiu esmentat, aquest comporta les obligacions vinculades a la realització d’una avaluació d’incidències, conforme a l’article 6.3 de la Directiva Hàbitats.

D’acord amb l’anterior, la Comissió considera que la continuïtat en l’autorització del Projecte de regadiu no s’ha basat en comprovacions i conclusions complertes i definitives, susceptibles de dissipar qualsevol dubte científicament raonable sobre l’abast de les incidències identificades sobre les espècies protegides de les ZEPA en qüestió.

D’altra banda, i conforme als principis establerts a la jurisprudència constant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, convé subratllar que l’article 6.4 de la Directiva 92/43 només es pot aplicar un cop que les incidències del Projecte sobre les espècies que determinaren la classificació de les diferents ZEPA hagin estat analitzades de conformitat amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 6 es-mentat. D’acord amb això, la Comissió entén que les autoritats no disposen de les dades resultants d’una avaluació apropiada, de manera que s’ha de concloure que la continuïtat en vigor de l’autorització atorgada no pot emparar-se a l’apartat 4 de l’article 6 de la Directiva 92/43/CEE.

Posteriorment, es va procedir a augmentar la superfície de les àrees ZEPA, la qual va ser aprovada mitjançant Acord de Govern GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus. Fet que la Comissió, entre d’altres, considera insuficient: “En conseqüència, les informacions transmeses per les autoritats que es refereixen a una proposta de mera classificació de certes zones, que podrien estar afectades pel Projecte de regadiu, com a ZEPA, en absència de mesures efectives que assegurin un règim de protecció que garanteixi el que estableix l’article 6 de la Directiva Hàbitats, no permeten apreciar que les autoritats hagin adoptat i/o comunicat a la Comissió les mesures necessàries per garantir l’execució íntegra de la sentència en qüestió.”.

D’acord amb això, en data 23 de juny de 2009 emet el dictamen motivat (infrac-ció 2001/47776) dirigit al Regne d’Espanya, en virtut de l’article 228 del Tractat



Disposicions

constitutiu de la Comunitat Europea, amb motiu de la insuficiència de les mesures adoptades pel Regne d’Espanya en l’execució de la Sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees el 18 de desembre de 2007 en l’assumpte C-186/06, relatiu a l’autorització d’un Projecte de posada en regadiu de la zona regable del canal Segarra-Garrigues.

En data 1 d’octubre de 2009 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zo-nes de protecció especial per a les aus (ZEPA) delimitades per l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny. Amb aquesta darrera ampliació, s’assoleix la configuració actual dels espais protegits de la Plana de Lleida.

Amb posterioritat a l’inici del període d’informació pública de l’Estudi d’impacte ambiental s’han mantingut diverses reunions entre representants de diferents de-partaments de la Generalitat de Catalunya, la Representació Permanent d’Espanya a la Unió Europea (REPER) i membres dels serveis de la Comissió Europea. En la reunió mantinguda el 26 de març de 2010, els membres de la Comissió Europea van expressar els seus dubtes davant l’Estudi d’impacte ambiental i la tramitació de la declaració d’impacte ambiental. Entre els aspectes que van mencionar cal destacar els relatius a la valoració deficient dels impactes significatius del Projecte sobre les aus en l’Estudi d’impacte ambiental i la manca de mesures adients, en considerar que la major part de les mesures proposades són mesures pròpies dels plans d’usos i gestió dels espais ZEPA i, per tant, fora de l’abast de les mesures que hauria de contenir l’Estudi d’impace ambiental en relació amb els impactes derivats del Projecte.

D’altra banda la Comissió va exposar la necessitat d’integrar en una valoració conjunta el Projecte de regadiu i el Projecte de la xarxa de transport i distribució del canal Segarra-Garrigues, tramitat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i amb la declaració d’impacte ambiental vigent corresponent (BOE núm. 80, de 3.4.2003).

Durant la fase d’anàlisi de l’Estudi d’impacte i redacció de la declaració d’impacte ambiental, la Subdirecció d’Avaluació Ambiental ha demanat al promotor informació addicional o aclariments sobre l’Estudi d’impacte ambiental. D’aquesta manera, es va trametre un informe de suficiència de continguts de l’Estudi d’impacte ambiental en data 29 de desembre de 2009 (sobre document previ de l’Estudi d’impacte am-biental). Part de la informació addicional sol·licitada es va incorporar, per part del promotor, a la versió finalment sotmesa a informació pública. També es va sol·licitar informació addicional el dia 29 d’abril i el 21 de maig de 2010, amb les respostes corresponents del promotor rebudes els dies 11 de maig i 9 de juny de 2010.

—2 Abast de la declaracióAquesta declaració d’impacte ambiental té com a objecte l’anàlisi de la viabilitat

i, si s’escau, les condicions addicionals necessàries del Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues en termes ambientals segons la proposta d’alternatives i mesures correctores descrites en l’Estudi d’impacte ambiental del regadiu Segarra-Garrigues, amb data d’entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge de 17 de desembre de 2009. Atès que existeix una declaració d’impacte ambiental de 26 de setembre de 2002, i a la vista dels antecedents de la Sentència exposats en l’apartat anterior, aquesta declaració d’impacte ambiental se centra principalment sobre els efectes del Projecte descrit en l’Estudi d’impacte ambiental sobre les aus estepàries.

Aquesta declaració incorpora els continguts i les consideracions del Projecte de modificació de traçat en el tram 3 del canal Segarra-Garrigues, i té en consideració els aspectes més rellevants de la declaració d’impacte ambiental del Projecte de xarxa de transport y regulació del canal Segarra-Garrigues, amb declaració d’impacte ambiental publicada al BOE (núm. 80, de 3.4.2003).

L’avaluació dels impactes del Projecte sobre la xarxa Natura 2000 parteix de l’aplicació de la normativa específica d’avaluació d’impacte ambiental així com l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE.



Disposicions

El procediment d’avaluació d’impacte ambiental de la concentració parcel·lària i regadiu del canal Segarra-Garrigues parteix de la situació de base de l’existència de determinats espais, dins de l’àmbit del Projecte, declarats xarxa Natura 2000 i subjectes a les mesures de gestió que determini el Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida, actualment en fase d’aprovació. Els objectius del Pla esmentat són per una banda garantir la conservació, i en cas que sigui necessària, la recuperació dels hàbitats i de les espècies recollides a les directives comunitàries i la resta d’elements d’interès de la biodiversitat, en un estat de conservació favorable i, d’altra banda, compati-bilitzar i ordenar les activitats socioeconòmiques de manera compatible amb els objectius de conservació.

Tot i que l’avaluació no pot ser aliena a l’existència d’aquest Pla de gestió i Pla especial, aquest no és conseqüència ni se’n deriva del Projecte, i la seva aprovació és independent a l’avaluació d’impacte ambiental del Projecte i desenvolupament d’aquest, de manera que no es pot atribuir al Projecte l’execució de les mesures pròpies del Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida. Tanmateix, tampoc es poden considerar mesures correctores pròpies del Projecte l’aprovació i execució de plans de con-servació o recuperació d’espècies amenaçades, doncs aquests plans són d’obligada aprovació en virtut del què determina la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patri-moni natural i de la biodiversitat, independentment de les mesures de mitigació o compensació dels efectes dels projectes que poguessin interferir en la conservació d’aquestes espècies.

L’article 6.3 de la Directiva 92/43/CEE determina que qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a aquesta, pugui afectar de forma apreciable als llocs esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans i projectes, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions en el lloc, tenint en compte els objectius de conservació del lloc esmentat. En vista de les conclusions de l’avaluació de les repercussions en el lloc i supeditat al que disposa l’apartat 4, les autoritats nacionals competents només es declararan d’acord amb el pla o projecte esmentat després d’haver-se assegurat que no causarà perjudici a la integritat del lloc en qüestió i, si escau, després d’haver-lo sotmès a informació pública.

Atès el que dicta l’article 6.3 esmentat, és necessari que l’avaluació d’impacte ambiental identifiqui de forma correcta els impactes derivats del Projecte, per tal d’acomplir satisfactòriament la prescripció de garantir que no causarà perjudici al valor natural i la integritat del lloc en qüestió. En el cas de detectar-se impactes significatius sobre el medi, un cop avaluat el Projecte s’hauran de determinar les mesures preventives i correctores necessàries per tal de complir el que determina el mateix article 6.3 i que permetin corregir o minimitzar aquests impactes de manera que es garanteixi que no s’afectarà a la integritat del lloc.

En el cas que es detectin impactes significatius que afectin de manera negativa la integritat del lloc –així com les espècies incloses en l’annex I de la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres, que deroga l’anterior Directiva 79/409/CEE– per als quals no existeixin mesures correctores que permetin minimitzar l’impacte de manera que no s’afecti la integri-tat de la xarxa Natura 2000, es posarà de manifest l’existència d’impactes crítics, de manera que s’haurà d’atendre al que determina l’apartat 4 de l’article 6 de la Directiva 92/43/CE, en el qual s’estableix que si, malgrat les conclusions negatives de l’avaluació de les repercussions sobre el lloc i a falta de solucions alternatives, s’hagués de realitzar un pla o projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses raons d’índole social o econòmica, l’estat membre prendrà quantes mesures compensatòries siguin necessàries per garantir que la coherència global de la xarxa Natura 2000 quedi protegida. Aquest estat membre informarà la Comissió de les mesures compensatòries que hagi adoptat. En cas que el lloc considerat aculli un tipus d’hàbitat natural o una espècie prioritaris, únicament



Disposicions

es podran al·legar consideracions relacionades amb la salut humana i la seguretat pública, o relatives a conseqüències positives d’importància primordial per al medi ambient, o bé, prèvia consulta a la Comissió, altres raons imperioses d’interès públic de primer ordre.

En tot cas, per a la correcta aplicació de l’article 6.3 de la Directiva 92/43/CEE i, concretament, per a la correcta avaluació dels efectes negatius que el Projecte pot tenir sobre la xarxa Natura 2000 i les espècies de l’annex I de la Directiva 2009/147/CE, aquesta declaració d’impacte ambiental del regadiu Segarra-Garrigues s’emet de conformitat i atenent els fets i documents següents:

Declaració dels espais ZEPA i delimitació de la xarxa Natura 2000 en l’àmbit del Projecte i en el total de la Plana de Lleida, a través dels acords de govern GOV/112/2006, de 3 de setembre; GOV/115/2009, de 16 de juny, i GOV/150/2009, de 29 de setembre.

L’Estudi d’impacte ambiental del Projecte elaborat pel promotor (sotmès a infor-mació pública mitjançant l’Anunci al DOGC núm. 5570 de 18.2.2010).

Les al·legacions presentades per persones i entitats interessades durant el període d’informació pública de l’Estudi d’impacte ambiental.

Contingut de Pla de gestió i Pla Especial i de gestió de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida (annex 1: 1), actualment sotmès al tràmit d’informació pública (DOGC núm. 5644, de 7.6.2010).

Avaluació ambiental de la xarxa de transport i regulació del canal Segarra-Garrigues (BOE núm. 80, de 3.4.2003) i de la Modificació del tram 3 del canal Segarra-Garrigues (BOE núm. 88, de 12.4.2010).

Informes, dictàmens i publicacions científiques sobre conservació de les espècies i hàbitats d’interès en el marc del Projecte (annex 1).

Documents tècnics i publicacions sobre les poblacions i tendències de les espècies afectades pel Projecte (annex 1).

Altres transformacions realitzades en àmbits estèpics catalans, amb efectes sobre les mateixes poblacions i, per tant, susceptibles de comportar impactes acumulatius i sinèrgics als impactes derivats del Projecte.

Un cop analitzada i sintetitzada la informació relativa als punts esmentats, s’ha elaborat la declaració d’impacte ambiental a partir de la seqüència lògica d’anàlisi tal i com es detalla a continuació:

Descripció de l’estat de conservació, i requeriments ecològics de les espècies d’aus estepàries més significatives afectades presents a l’àmbit del Projecte.

Anàlisi dels treballs científics referits a la conservació d’aquestes espècies, amb especial incidència a les tendències, amenaces i compatibilitat amb projectes de la mateixa tipologia que el regadiu del Segarra-Garrigues, pel que fa a tipologies de reg, mesures de gestió, etc.

Avaluació qualitativa i quantitativa dels impactes directes i indirectes del Pro-jecte i les tipologies de reg proposades en els diferents àmbits sobre les poblacions d’aus estepàries.

Avaluació dels impactes del Projecte sobre els espais i espècies prioritaris de conservació, fora de l’àmbit pròpiament estepari (àliga cuabarrada, espais de Valls de Sió i Granyena).

Avaluació dels impactes sobre els valors naturals existents fora dels espais protegits atenent especialment el fet que els impactes fora dels espais protegits poden afectar les poblacions dels espais protegits i la seva capacitat d’acollida de les poblacions d’aus estèpiques.

Valoració de l’impacte global del projecte i de la compatibilitat d’aquest amb la preservació dels elements prioritaris de conservació i altres valors naturals atenent les mesures de mitigació proposades a l’Estudi d’impacte ambiental.

Síntesi dels impactes del Projecte en les condicions que proposa l’Estudi d’impacte ambiental, amb distinció dels impactes compatibles, moderats o severs, els quals seran assumibles amb mesures correctores concretes i els impactes crítics.



Disposicions

—3 Descripció del Projecte i l’Estudi d’impacte ambiental3.1 Projecte inicial.El Projecte inicial amb declaració d’impacte ambiental de 2002 (DOGC núm.

3757, de 8.11.2002) contemplava la transformació en regadiu d’una superfície bruta de 107.320 ha (70.150 ha netes) a partir dels volums d’aigua derivats del riu Segre en els seus trams mig (273 hm3/any de l’embassament de Rialb) i baix (69 hm3/any d’altres captacions), per a la qual cosa es van definir quatre grans zones de reg:

Segarra-Garrigues, marge dret: 37.510 ha netes, amb una dotació de 6.500 m3/ha/any i 3.500 m3/ha/any en una zona de reg d’hivern.

Segarra-Garrigues, marge esquerre: 15.510 ha, amb una dotació de 1.500 m3/ha/any com a reg de suport.

Regs del baix Segre: 14.000 ha, amb dotacions de 6.500 m3/ha/any i 1.500 m3/ha/any.

Regs de l’embassament d’Albagés: 2.500 ha, amb una dotació de 1.500 m3/ha/any.

Aquestes zones estan dividides en sectors (15 en total), els quals estan formats per subsectors i aquests darrers per pisos.

El projecte original preveia:Una xarxa de distribució primària que comprèn les captacions al Segre, les con-

nexions amb el canal principal, les basses de regulació dels sectors (7), estacions de bombeig (38) i canonades d’impulsió als subsectors de reg, basses de regulació dels subsectors (34) i estacions de filtració (48).

Una xarxa de distribució secundària formada per les canalitzacions de cadascun dels pisos dels diferents sectors de reg.

Una concentració parcel·lària que inclou la nova xarxa de camins i xarxa de drenatges i desguassos.

3.2 Projecte actual.Com a conseqüència de la nova informació aportada pels diferents estudis i

dictàmens elaborats en el darrers anys i també de la delimitació actual de la xarxa Natura 2000 en les quals es defineixen objectius molt específics de protecció dels hàbitats i de les espècies que les integren, així com unes directrius de gestió per a cada espai, el Projecte s’ha reconsiderat i ara estableix les següents dotacions de reg fora dels espais protegits:

Marge dret, amb una dotació de 6.500 m3/ha/any.Marge esquerre, amb una dotació de reg de suport a l’arbrat de 1.500 m3/ha/

any.El Projecte actual manté els 15 sectors de reg que es mostren a la figura 1.



Disposicions

Figura 1: sectors de reg que conformen la totalitat del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues.

La nova configuració del Projecte de regadiu segons es desprèn de l’Estudi d’impacte ambiental inclou a més diferents dotacions de reg dins l’àmbit ZEPA, que varien en funció de les característiques de la zona, els objectius de conserva-ció de cadascuna de les ZEPA, els diferents impactes previsibles sobre el conjunt de les poblacions d’aus estèpiques i altres valors naturals. D’aquesta manera, les dotacions previstes de reg es distribueixen, en l’àmbit del Projecte, de la manera que es mostra a l’annex 2. Les tipologies de reg que planteja l’Estudi d’impacte ambiental dins de ZEPA són:

Zones d’exclusió de reg.Reg de suport al cereal d’hivern amb dotació màxima de 3.500 m3/ha/any.Regs històrics en ZEPA, amb manteniment de les condicions concessionals actuals

i la incorporació de millores que permetin la modernització.Reg de suport a l’arbrat amb dotacions de 1.500 m3/ha/any.Reg de suport al mosaic: combina el reg de suport a l’arbrat existent amb el reg

de suport al cereal.Reg d’alta eficiència dins de ZEPA, amb condicionants agronòmics, amb dota-

cions de 6.500 m3/ha/any. Aquesta tipologia de reg inclou part de l’espai de Plans



Disposicions

de Sió i la totalitat de l’àmbit regable dels espais del marge esquerre inclosos dins la xarxa Natura 2000.

El Projecte actual preveu:Xarxa de distribució primària que comprèn les captacions al Segre, les conne-

xions amb el canal principal, les basses de regulació dels sectors (12), estacions de bombeig (41) i canonades d’impulsió als subsectors de reg, basses de regulació dels subsectors (28), els abocadors de terres i la necessitat de préstecs com a resultat d’aquestes actuacions.

Xarxa de distribució secundària formada per les canalitzacions de cadascun dels pisos dels diferents sectors de reg.

Concentració parcel·laria que inclou la nova xarxa de camins i xarxa de drenat-ges i desguassos, a més dels abocadors de terres i la necessitat de préstecs com a resultat d’aquestes actuacions

Infraestructures elèctriques que consisteixen en dues línies de 110 kV de doble circuit, la primera entre la subestació de Mollerussa i la subestació de Tàrrega i la segona entre la subestació de Tàrrega i la subestació de Mont-roig (la Segarra), i diverses línies de 25 kV de doble circuit per alimentar les subestacions de bomba-ment dels diferents sectors.

Préstecs i abocadors. Els préstecs tenen com objectiu subministrar materials per a la construcció dels 1.171 km de camins generats per la concentració parcel-lària i es defineixen 17 zones d’obtenció de terres aptes. Atès l’excedent de terres procedent de la construcció de les basses i les diferents xarxes de reg (primària i secundaria), es proposa ubicar aquestes terres en diferents zones amb l’objectiu de realitzar millores de finques.

L’Estudi d’impacte ambiental avalua amb caràcter sever l’impacte sobre els hàbitats de la fauna estèpica i la hidrologia superficial i subterrània tot asseverant que:

Les accions derivades del Projecte no comportaran la desaparició de cap de les espècies, ja que es preserven suficientment àrees d’exclusió en àmbits diversos pel que fa al relleu, el clima i les condicions ecològiques i ambientals, la qual cosa manté un grau de diversitat d’hàbitats que permeten la nidificació i presència d’espècies estèpiques adaptades a cada medi.

Es garanteix la qualitat de l’aigua tant superficial com subterrània mitjançant el control i les mesures compensatòries pertinents.

D’acord amb l’Estudi d’impacte ambiental, es preserven totes les zones incloses a la proposta de ZEPA estepàries del Departament de Medi Ambient. S’entén que fa referència a l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es de-signen zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) (DOGC núm. 4375, de 6.10.2009) i els acords successius d’ampliació de les zones ZEPA que afecten l’àmbit Segarra-Garrigues –Acord GOV/115/2009 (DOGC núm. 5416, de 8.7.2009) i Acord GOV/150/2009 (DOGC núm. 5475, d’1.10.2009)–.

L’Estudi d’impacte ambiental proposa, entre d’altres, les mesures correctores, preventives i de gestió següents:

Envers els hàbitats estèpics:Defineix unes zones d’exclusió on la dotació d’aigua s’ajusta a les d’un reg de

suport o d’hivern (1.500 i 3.500 m3/ha/any per a arbrat i cereal, respectivament) encaminades a incrementar el rendiment dels cultius actuals. En aquestes zones seran d’aplicació les normes que regulen els tipus de regadiu i les mesures compen-satòries de gestió agrícola i de conservació dels hàbitats esteparis.

Defineix unes zones d’exclusió del regadiu on s’aplicaran mesures compensatòries de conservació dels hàbitats estèpics i la seva fauna associada.

Aplicar les mesures de conservació i gestió dels hàbitats estèpics i la seva fauna en les zones de protecció: increment de la superfície de guarets, recuperació d’erms amb vegetació natural, gestió per afavorir una estructura de vegetació òptima per



Disposicions

a la nidificació de les aus estepàries.Aplicar les mesures de conservació de gestió agrícola a totes les zones de protecció

i conservació d’hàbitats estèpics: sembra de cereal varietats tardanes, conservació de marges, manteniment del rostoll, creació de franges de vegetació natural.

Aplicar les mesures de conservació d’aus estepàries: construcció de torres de nidificació, restauració de masos de tàpia per a la nidificació del xoriguer petit, plantació d’arbres al riu Set per a la nidificació de la trenca, construcció d’abeura-dors per a pteròclids.

Estableix mesures econòmiques de caràcter compensatori als propietaris de finques situades en totes les zones d’exclusió.

Planteja una gestió integral de tots els secans de la depressió central catalana per al manteniment dels hàbitats i espècies estèpiques en aquest àmbit.

Adquisició (450 ha) o arrendament (450 ha) de finques de menor entitat (0,5-10 ha) per a la gestió dirigida a la conservació d’hàbitats esteparis (90-95% en ZEPA).

Adquisició o arrendament de finques de 0,5 a 2 ha per a la instal·lació de torres de nidificació i abeuradors.

Proposa en les zones d’exclusió una concentració parcel·lària amb caràcter es-trictament cadastral, tot minimitzant l’obertura de nous camins i el moviment de terres.

Realitzar estudis i seguiment de les aus estèpiques.En les zones amb presència d’aus, el pla d’execució s’ajustarà per minimitzar i/o

evitar l’afectació en el període de reproducció de les espècies.En les línies elèctriques s’incorporen una sèrie de mesures preventives i correc-

tores per tal de minimitzar la col·lisió/electrocució de certes aus segons el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost.

Preveu l’adquisició i/o arrendament de finques:

Sector Superfície (ha) Espècie/hàbitats

Secans de Mas de Melons-Alfés 250 trenca, terrerola vulgar, alosa becuda i ganga

Secans del Segrià i Utxesa 150 100 gaig blau i terrerola vulgar 50 xurra

Secans de Belianes-Preixana 170 sisó, gaig blau, xoriguer petit i calàndria

Bellmunt-Almenara 100 sisó

Anglesola-Vilagrassa 30 esparver cendrós

Plans de Sió 150 sisó, gaig blau i calàndria

Àmbit regable dels Secans de Belianes-Preixana 50 sisó i esparver cendrós

Altres sectors dins l’àmbit regable 50 àguila cuabarrada

950

Envers la hidrologia superficial i subterrània:Proposa un estudi detallat de totes les captacions municipals per tal d’establir un

perímetre de protecció on regular les activitats agrícoles.Proposa el seguiment dels nivells piezomètrics i de la qualitat de l’aigua als

aqüífers al·luvials dels rius Sió, Corb i Ondara.Realització d’un estudi hidrogeològic detallat on es determini la vulnerabilitat

de fonts i brolladors.Proposa que, en cas de detectar problemes de contaminació en les captacions

superficials i/o subterrànies de les xarxes d’abastament d’aigua potable a les pobla-cions, es pugui subministrar aigua provinent de les xarxes de regadiu.



Disposicions

Definir les característiques de la xarxa de control de quantitat i qualitat de les aigües superficials i subterrànies, establir els punts de mesura i mostreig, i els paràmetres a controlar segons la Directiva marc de l’aigua.

Seguiment de la qualitat i quantitat de les aigües superficials i subterrànies.Restringir l’eliminació de la vegetació de ribera a l’estrictament necessària per

realitzar les obres. Revegetar i integrar paisatgísticament les superfícies alterades per les obres així com promoure la recuperació de vegetació de ribera en els cursos actualment degradats. En aquest sentit, els projectes de cada sector contemplaran com a mesura compensatòria la revegetació i recuperació dels principals cursos del seu àmbit afectats directament per les obres.

Situar el parc de maquinària, els abassegaments de materials i instal·lacions provisionals d’obra en zones de mínim risc de contaminació (planeres, poc perme-ables i allunyades de corrents d’aigua). Aquestes zones, un cop utilitzades, seran restaurades.

Respectar la zona de servitud, de 5 m d’amplada en tota l’extensió longitudinal dels marges de les lleres públiques. Així, aquesta zona d’ús públic restarà lliure de qualsevol edificació o instal·lació (estacions de bombament, casetes, arquetes, etc.).

Prohibir a les lleres privades tasques i construccions que puguin variar el curs natural de les aigües o alterar-ne la qualitat.

Les obres no contingudes en el Projecte constructiu de la xarxa de distribució i concentració parcel·lària, sempre que afectin el domini públic hidràulic, hauran de ser informades per l’organisme de conca.

Mantenir un metre de protecció de les infraestructures a les lleres.

Envers els sòls:Analitzar de forma detallada les àrees amb problemes d’estabilitat i de so-

lubilització de sals, especialment el sectors 3, 4 i 5 localitzats a Ossó de Sió, Conill i els Plans de Sió. En el supòsit de confirmar-se aquesta problemàtica es procedirà a la definició i aplicació de les mesures agronòmiques i ambientals necessàries per evitar aquests impactes i també per garantir la conservació de les aus estèpiques.

Emplaçar els abocadors permanents i/o temporals de terres en zones de mínima afectació ecològica i paisatgística, afavorint la seva utilització en la restauració de zones de préstec a cel obert, o bé de zones ja degradades properes a l’obra, sens perjudici dels permisos o autoritzacions que es requereixin. Tots els abocadors seran restaurats mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació.

Estableix la restauració de tots els talussos de totes les infraestructures (dics, camins, canals, basses de regulació) mitjançant estesa de terra vegetal, hidrosembra i plantació.

Envers la vegetació natural:Realitzar, per a cada sector, un inventari de les comunitats vegetals existents, per

tal de disposar de dades acurades de l’estat preoperacional i perquè el Departament de Medi Ambient defineixi aquelles zones de les quals caldrà prioritzar la seva conservació i protecció.

Fer la revegetació de la totalitat dels talussos generats per les diferents obres tot respectant les prescripcions establertes en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals; el Decret 130/1998, 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, i el Decret 162/1999, de 15 de juny, pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora).

Recuperació d’erms amb vegetació natural identificada com a hàbitat d’interès comunitari.

Envers l’atmosfera i la gestió de residus:Minimitzar l’emissió de pols durant l’execució de l’obra mitjançant un progra-



Disposicions

ma de regs i un seguiment periòdic que s’incorporarà al programa de vigilància ambiental.

Establir el sistema de gestió dels residus generats a l’obra (olis, formigons, restes de ferm, bidons, llaunes, plàstics i fustes, entre d’altres) d’acord amb el que estableix la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

Envers el patrimoni arquitectònic i arqueològic:Un tècnic competent s’encarregarà de realitzar el seguiment arqueològic previst

durant l’execució dels moviments de terres i haurà de comunicar al Departament de Cultura l’aparició de qualsevol resta per tal que estableixi les prescripcions corresponents.

3.3 Valoració de les zones d’exclusió de reg.L’aprovació de l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es

designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), suposa la inclusió de part de l’àrea regable en el Projecte avaluat en la declaració d’impacte ambiental (DIA) de 2002 dins de la xarxa Natura 2000. Aquest fet suposa l’increment de superfície exclosa de reg i, per tant, la modificació del Projecte pel que fa a les zones d’exclusió.

A la taula 1 es mostren les superfícies de ZEPA incloses en l’àmbit del Projecte, així com la superfície exclosa de reg (cal recordar que l’exclusió en el Projecte de 2002 es contemplava com una mesura correctora concreta i responia en part a la configuració dels espais inclosos al Pla d’espais d’interès natural). Per al càlcul de les superfícies excloses després de l’Acord GOV/112/2006, s’ha previst que les directrius de la xarxa Natura 2000 admeten, en els espais de plana agrícola, el reg de suport d’un 30% de la superfície, així com la possibilitat de reg als espais del Prepirineu (en l’àmbit del Projecte correspondria a l’espai Valls de Sió-Llobregós).

Taula 1: superfície regable i exclosa de reg en els canvis successius a la Proposta de projecte des de 2001 i respecte a la publicació de l’Acord de Govern 112/2006.

Superfície Superfície bruta Superfície d’exclusió % de ZEPA de ZEPA (ha) regable (ha) total de reg (ha) amb exclusió de regProjecte inicial (DIA 2002) 0 97.232 12.702 -Proposta actual 40.711 93.181 16.220 39,8 %

—4 Avaluació4.1 Aus estepàries presents en l’àmbit del Projecte.L’àmbit del Projecte (aproximadament 108.000 ha brutes) presenta una gran diver-

sitat d’hàbitats típics d’ambients mediterranis que van des de formacions arbrades de carrasca o pinedes fins a formacions herbàcies de sòls gipsícoles o timonedes. Aquestes darreres associacions vegetals juntament amb l’agricultura cerealística extensiva d’aquesta zona conformen les condicions idònies per als anomenats ocells estèpics o aus estepàries.

Dins de les aus estepàries presents en l’àmbit del regadiu Segarra-Garrigues podem destacar les següents espècies: xoriguer petit (Falco naumanni), esparver cendrós (Circus pygargus), trenca (Lanius minor), ganga (Pterocles alchata), xurra (Pterocles orientalis), sisó (Tetrax tetrax), gaig blau (Coracias garrulus), arpella vulgar (Circus aeroginosus), alosa becuda (Chersophilus duponti), terrerola (Ca-landrella brachydactyla) i calàndria (Melanocoripha calandra).

Els documents tècnics existents sobre les espècies estèpiques a Catalunya (annex 1) demostren la tendència regressiva prolongada que han sofert la major part de les poblacions, tant pel que fa al nombre d’individus com a l’àrea de distribució.



Disposicions

En aquest sentit, la informació disponible sobre les poblacions de sisó, terrerola vulgar, gaig blau, ganga, xurra, trenca, alosa becuda i calàndria mostren aquesta tendència a diferència de l’arpella vulgar, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. Cal, però, recordar que l’arpella vulgar té uns requeriments ecològics particulars, atès que és pròpia de zones humides i a la Plana de Lleida utilitza les àrees de secà per caçar, mentre que el xoriguer petit i l’esparver cendrós han estat fruit, després d’arribar a una situació crítica al conjunt de Catalunya, de respectius programes de cria en captivitat, reintroducció i reforçament de les poblacions a la Plana de Lleida i l’Empordà.

La major part d’aquestes espècies, que figuren a l’annex I de la Directiva d’aus 79/409/CEE requereixen unes condicions molt específiques per a la seva conservació i la majoria d’elles es consideren en regressió o estat de conservació precari al llarg de la seva àrea de distribució. Algunes espècies d’ocells esteparis de l’àmbit del regadiu Segarra-Garrigues es troben en situació crítica a Catalunya.

A continuació es fa una breu descripció dels requeriments ecològics i l’estat de conservació de les espècies d’aus més representatives en l’àmbit del Projecte, basada en la informació disponible (annex 1).

El xoriguer petit és una espècie estival exclusiva del paisatge extensiu de secà. Nidifica a les zones de secà requerint zones obertes amb relleu suau amb pocs arbres i vegetació herbàcia (cereal, erms i guarets). Té un comportament colonial i nidifica en cavitats presents en construccions agrícoles i en torres estil colomar construïdes per a aquesta finalitat. La població estimada a la Plana de Lleida durant el període 2001-2009 és entre 45 i 67 parelles distribuïdes majoritàriament al secà de Balaguer, i en menor nombre, en els secans d’Alfés, Belianes, Plans de Sió, Seròs i Alguaire-Almenar. La població de la Plana de Lleida acull entre el 50 i 80% de la població catalana. La resta de la població de l’espècie, entre 14 i 66, es troba localitzada a l’Empordà.

L’esparver cendrós durant el seu període reproductor ocupa àrees herbàcies de secà, amb alternança de guarets i vegetació arbustiva natural, i àrees amb presència de cultius herbacis de regadiu. També es pot localitzar algun niu en presència de canyissars. És una espècie que nidifica a terra, a l’interior dels cultius herbacis de secà i de regadiu, i també en els canyissars. Des de l’any 2005 la localització dels nius de l’espècie a la plana de Lleida ha sofert una redistribució important entre els cultius herbacis de secà i de regadiu. S’ha augmentat el nombre de nius associats als cultius herbacis de regadiu (festuca, raigràs...) d’un 3% (període 2001-2004) a un 56% (període 2005-2009) i una disminució significativa del nius presents en els cultius herbacis de secà (ordi, blat..) d’un 96% (període 2001-2004) a un 38% (període 2005-2009). La resta del nius són al canyissar, entre 1 i 6% (2001-2008). El nombre total de parelles de la plana lleidatana estimada entre el 2001-2009 és entre 31 i 58 parelles, que per aquest període suposa entre el 46 i 78% de la població catalana. La resta de la població catalana es distribueix entre la plana del Montsià i de l’Empordà.

La trenca es una espècie migratòria present a la zona entre els mesos d’abril i octubre en territoris caracteritzats pel mosaic de cereal, alfals i guarets amb mar-ges ben constituïts, que utilitza com a posaders per localitzar insectes. Nidifica en arbres aïllats de port alt. Es tracta de la població europea més occidental amb un nombre d’efectius que durant els darrers anys s’ha anat reduint fins acollir tan sols dues parelles reproductores l’any 2009, afegit a un desequilibri entre la presència de mascles i femelles iniciat l’any 2008. Aquest desequilibri de sexes, juntament amb la petita mida poblacional actual de l’espècie, la situa amb un alt risc de desaparició a curt termini. La població de la Plana de Lleida, juntament amb algun individu present a l’Aragó, representa la totalitat de la població espanyola de l’espècie.

Pel que fa a la ganga, es tracta d’un ocell característic dels secans extensius amb presència de guarets i erms. Selecciona positivament els guarets vells i, en menor mesura, els joves per alimentar-se i reproduir-se, i també utilitza els rostolls per alimentar-se a finals d’estiu. Necessita la presència de punts d’aigua adients a les



Disposicions

seves característiques com a abeuradors. Igual que la xurra, l’altra espècie de pte-ròclid present a Catalunya, requereix grans superfícies d’hàbitat particularment adaptats a les seves exigències ecològiques per viure. La població catalana es troba al voltant de les 50-60 parelles reproductores que per aquest període es distribueixen principalment en els secans de Mas de Melons-Alfés i en menor mesura al secà de Seròs-Aitona. La presència de vuit exemplars al secà d’Algerri i Balaguer durant l’any 2009 ja no es pot considerar anecdòtic, més aviat es pot tractar de moviments de dispersió que podrien indicar la potencialitat d’altres àrees presents als secans occidentals. La població hivernal de l’espècie es manté amb una certa estabilitat durant aquests darrers anys, al voltant d’un centenar d’individus, distribuïts en sectors de l’àmbit del secà d’Alfés-Mas de Melons.

La xurra és un ocell associat a terrenys cerealistes de secà extensiu amb presència de guarets vells i zones d’erms, i a zones amb pastures. Necessita la presència de punts d’aigua adients a les seves característiques com a abeuradors. Iigual que la ganga, requereix grans superfícies d’hàbitat de gran potencial per viure. El seguiment poblacional de l’espècie durant els darrers anys estima la població hivernal per sota dels 30 exemplars, distribuïts al secà de Balaguer i al secà d’Almenar-Alguaire, en el sector del Pla de Vilanova com a principal zona d’hivernada catalana. Durant el període estival els contactes d’individus de l’espècie es localitzen als secans del sector de la Granja d’Escarp i del sector de Balaguer, amb una estima poblacional inferior als 20 exemplars, la qual cosa constata la diferent distribució de l’espècie entre l’època estival i l’època hivernal. La població catalana de l’espècie, únicament present a la plana lleidatana, es troba en greu perill d’extinció, i sembla que depèn de la situació de l’espècie a l’Aragó.

El sisó te comportaments diferents en funció de l’època de l’any. Durant el període reproductor (abril-juliol) el trobem en àrees cerealístiques amb alternança de gua-rets i vegetació arbustiva natural, mentre que durant el període hivernal la majoria d’exemplars es troba associat als conreus de regadiu de farratgeres (alfals). Per tal de conèixer la tendència poblacional de l’espècie durant el període reproductor de l’any 2009 s’han censat les 71 quadrícules UTM (1x1 km2) distribuïdes per nou secans de la Plana de Lleida (Alfés, Balaguer, Alguaire, la Figuera, Belianes, Cubells, Plans de Sió, Mas Estadella i Bellmunt) que s’havien prospectat en el període reproductor de 2002. La població catalana de sisó s’ha estimat en 963 (721-1.205) mascles re-productors i en 431 (288-574) no-mascles (exemplars amb plomatge de femella o de mascle jove de menys de dos anys, molt difícils de distingir al camp de les femelles). Els secans de Bellmunt, Plans de Sió i Belianes-Preixana són els principals nuclis reproductors de l’espècie. Entre Belianes i Plans de Sió s’hi concentra més del 60% dels efectius de la població reproductora de l’espècie a Catalunya. Entre el 2002 i el 2009 els usos del sòl inadequats per a l’espècie (urbà, cultius de regadiu i arbrats) han doblat l’extensió (de 449 ha a 922 ha) dins l’àrea censada, essent una variació significativa en els secans d’Alfés, Balaguer i Plans de Sió. S’ha estimat que l’àrea amb hàbitat adequat per a l’espècie a la plana lleidatana s’ha reduït de 655,5 km2 a 610,6 km2 entre 2002 i 2009. La població catalana de sisó està en clara regressió. Es constata una reducció del 17% de la població de mascles reproductors i del 34% de la densitat de no-mascles. Aquesta regressió està afectant la densitat de mascles en cinc secans i la densitat de no-mascles en set dels nou secans mostrejats. És especi-alment preocupant l’estat de la població de Belianes on s’ha observat una davallada de més del 14% de la densitat de mascles i del 36% de la densitat de no-mascles. Cal recordar que Belianes és un dels principals nuclis reproductors i, per tant, els impactes que es puguin patir en aquest secà tenen conseqüències en el conjunt de la població catalana de sisó.

El gaig blau es una espècie estival que arriba a finals d’abril i marxa cap als quarters d’hivernada a final de juliol fins al setembre. A la plana lleidatana és una espècie associada als cultius extensius de secà, en espais conformats per un mosaic de ce-real, guarets i fruiters de secà, on l’espècie hi troba cavitats per nidificar, juntament en construccions fetes de tova o pedra. El gaig blau també pot ocupar zones on es



Disposicions

practica cultiu herbaci de regadiu, associat a cultius d’alfals i festuca, amb fileres d’arbres on poder nidificar. És una espècie que respon positivament a les caixes nius com a lloc de nidificació. Els cens més recents, de l’espècie estima la població lleidatana entre les 154-187 parelles (any 2006), que percentualment representa aproximadament el 85-90% del conjunt de la població present a Catalunya.

L’arpella vulgar, tot i que cria principalment en zones humides (ocupant tota mena d’embassaments i basses), utilitza com a zona de caça els hàbitats agrícoles de secà cerealista i també sectors de regadiu herbaci, al voltant dels llocs de nidificació, essent molt important el manteniment de les característiques agrícoles d’aquests sectors d’alimentació per al manteniment de les poblacions nidificants. A la Plana de Lleida el seguiment de la població nidificant de l’espècie constata un augment progressiu del nombre de nius fins arribar als 60 nius del darrer cens de 2009. La principal colònia de l’espècie es localitza a la zona humida d’Utxesa i al seu en-torn. La població nidificant d’arpella de la plana lleidatana és la més important de Catalunya; suposa el 70-80% de la població total catalana.

L’espai de Mas de Melons-Alfés, concretament la timoneda d’Alfés (zona de relleu suau i extenses formacions arbustives baixes i clares sense conreu) consti-tueix l’únic hàbitat de l’alosa becuda a tot Catalunya on, des de l’any 2005 no s’ha detectat la seva presència.

La terrerola vulgar és un alàudid estival característic de paisatges de conreu de secà extensiu amb abundància de timonedes, erms plans, guarets vells i zones llau-rades. Les seves poblacions han experimentat una forta davallada en les darreres dues dècades en un 95%. A Catalunya, per al període 1999-2002 es va calcular una població de 680-1.080 parelles, molt per sota d’una valoració de 1994 que les xifrava en 16.000-20.000. Tot i que aquesta primera estimació pot estar sobreva-lorada, sembla clar que la reducció durant els últims 20 anys deu haver estat de gran magnitud. A la Plana de Lleida, on es calculava una població de 3.000-4.000 parelles al 1996, estimes posteriors xifren la població en aquest àmbit en 90-760 mascles el 2006 i de 90-101 mascles al 2007.

La calàndria és un alàudid sedentari que ocupa zones planes dominades pel conreu extensius de cereal de secà. Més concretament, utilitza ambients oberts amb una cobertura herbàcia força elevada, des de camps de cereal extensius a espais amb vegetació natural com erms, timonedes i guarets, que l’espècie selecciona positiva-ment. Durant el període de cria, l’espècie té un comportament semicolonial, ja que acostuma a nidificar en grup. Fora del període reproductor mostra un comportament gregari i pot realitzar moviments de curta distància fora de la seva àrea habitual de distribució, especialment si hi manquen guarets i erms que són la principal font d’alimentació. Dins l’àmbit català, l’àrea de distribució s’estén únicament pels secans de la Plana de Lleida, essent més alta la freqüència d’aparició en les sectors occidentals (secans d’Alguaire-Almenar, de Balaguer-Pla de Violes i de la Granja d’Escarp). L’estima més recent xifra la població de la plana lleidatana de calàndria en 3.145-10.125 mascles (2006). Respecte a estimes prèvies, s’evidencia la tendència poblacional regressiva que pateix l’espècie, que es tradueix en una pèrdua del 50-75% dels efectius durant l’última dècada, també de la seva àrea de distribució.

Finalment, l’àliga cuabarrada es localitza dins d’aquest àmbit atès que les àrees estepàries amb àrees de conreu de cereals de secà que alternen amb erms i matollars (llocs amb abundància de conills i perdius) constitueixen les úniques zones de dis-persió juvenil existents a Catalunya. Als anys 1990 s’estimava que 17-94 individus immadurs es trobaven en dispersió per aquesta zona (especialment l’àmbit de les ZEPA de Valls de Sió-Llobregós i Granyena), tot i que la xifra variava segons l’èpo-ca de l’any. Les prospeccions actualment en curs, però, apunten a una important reducció els últims anys per la manca de preses.

A la taula 2 veiem l’estat d’amenaça d’aquestes espècies a nivell català, espanyol i europeu, d’acord amb els textos legislatius vigents o en fase d’aprovació per a cadascun dels àmbits. D’aquesta manera, trobem que moltes de les espècies d’aus estepàries que encara trobem a Catalunya apareixen en el Catàleg de fauna ame-



Disposicions

naçada de Catalunya, actualment en fase d’informació pública, com a espècies amenaçades.

Taula 2: grau d’amenaça de les principals espècies d’aus del Projecte en l’àmbit autonòmic, estatal, europeu i global.

CC=Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya; CE=Catàleg de fauna amenaçada d’Espanya; D=Directiva 79/409/CEE (àmbit europeu); R= Red List IUCN (àmbit internacional).

Espècie CC CE D RSisó (Tetrax tetrax) E DIE Annex 1 NTTerrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) E DIE Annex 1 LCCalàndria (Melanocoripha calandra) V DIE Annex 1 LCGaig Blau (Coracias garrulus) V DIE Annex 1 NTGanga (Pterocles alchata) E DIE Annex 1 LCXurra (Pterocles orientalis) E DIE Annex 1 LCXoriguer petit (Falco naumanni) E DIE Annex 1 VEsparver cendrós (Circus pygargus) V V Annex 1 LCArpella vulgar (Circus aeruginosus) - DIE Annex 1 LCTrenca (Lanius minor) E E Annex 1 LCAlosa becuda (Chersophilus duponti) E V Annex 1 NTÀliga cuabarrada E V Annex 1 LC

A part de les esmentades, es troben en l’àmbit del Projecte altres espècies d’aus no estrictament estepàries que també es troben amenaçades a diferents nivells. Destaquen entre aquestes espècies, aquelles que es troben amenaçades a nivell català i espanyol, com són l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), òliba (Tyto alba), mussol comú (Athene noctua), cucut reial (Clamator glandarius), torlit (Burhinus oedicnemus), terrerola rogenca (Calandrella rufescens), cogullada fosca (Galerida theklae), etc. La transformació en regadiu també afectarà l’hàbitat d’altres espècies de vertebrats inclosos en el futur Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya com són la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erytrurus), el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) o la mostela (Mustela nivalis), així com diverses espècies d’in-vertebrats. Tot i així, les mesures de conservació de les espècies de la taula i els seus hàbitats seran en gran mesura efectives per a les altres espècies amb qui els comparteixen.

Pel que fa a les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), que formen part de la xarxa Natura 2000 a l’àmbit de la transformació en regadiu, trobem nou àrees que alhora tenen condició d’espais d’especial interès natural, d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Codi Espai Natura 2000ES0000021 Secans de Mas de Melons-AlfésES0000321 Anglesola-VilagrassaES0000322 GranyenaES5130001 Els BessonsES5130016 Valls del Sió-LlobregósES5130025 Bellmunt-AlmenaraES5130036 Plans de SióES5130037 Secans de Belianes-PreixanaES5130038 Secans del Segrià i Utxesa



Disposicions

4.2 Espais protegits de plana agrícola en l’àmbit del Segarra-Garrigues.

Codi Espai Natura 2000ES0000021 Secans de Mas de Melons-AlfésES0000321 Anglesola-VilagrassaES0000322 GranyenaES5130001 Els BessonsES5130025 Bellmunt-AlmenaraES5130036 Plans de SióES5130037 Secans de Belianes-PreixanaES5130038 Secans del Segrià i Utxesa

4.2.1 Objectius de conservació: hàbitats.

1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari1510 Comunitats halòfiles de sòls d’humitat molt fluctuant Prioritari1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) No prioritari1510 Comunitats halòfiles. Estepes salines continentals Prioritari

4.2.2 Objectius de conservació: espècies.Flora:Boleum asperum.Fauna:Aus: arpella (Circus aeruginosus), esparver cendrós (Circus pygargus), xoriguer

petit (Falco naumanni), sisó (Tetrax tetrax), xurra (Pterocles orientalis), ganga (Pte-rocles alchata), gaig blau (Coracias garrulus), alosa becuda (Chersophilus duponti), calàndria (Melanocorypha calandra), terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), terrerola rogenca (Calandrella rufescens), trenca (Lanius minor).

4.3 Espais protegits del Prepirineu en l’àmbit del Segarra-Garrigues.

Codi Espai Natura 2000ES5130016 Valls del Sió-Llobregós

4.3.1 Objectius de conservació: hàbitats.5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos No prioritari5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars No prioritari6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Prioritari8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No prioritari9340 Alzinars i carrascars No prioritari

4.3.2 Objectius de conservació: espècies.Flora:Petrocoptis montsicciana.Fauna:Aus: àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus).Mamífers: totes les espècies de rat penats de l’annex II de la Directiva 92/43,

d’hàbitats, i llúdriga (Lutra lutra).A més d’aquestes espècies objectiu de conservació també hi són presents l’arpella

(Circus aeruginosus), esparver cendrós (Circus pygargus), sisó (Tetrax tetrax), gaig blau (Coracias garrulus), calàndria (Melanocorypha calandra) i terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla).



Disposicions

4.4 Consideracions del Projecte de Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida.

El Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida (annex 1: 1), actualment en fase d’informació pública (DOGC núm. 5644, de 7.6.2010), determina els usos que es podran dur a terme en aquests espais, entre els quals s’hi troben els espais de la xarxa Natura 2000 ubicats en l’àmbit del Segarra-Garrigues (a excepció de l’espai de Valls de Sió-Llobregós).

Tal i com el propi Pla esmenta, les determinacions compreses a les normes i plànols d’ordenació, incloses les directrius que s’hi estableixen, són de caràcter normatiu i de compliment obligat, en tot el que no contravingui la normativa sectorial específica de cada sector d’activitat.

4.5 Causes d’impacte.D’acord amb la informació científica disponible i consultada (annex 1), l’impacte

sobre les aus que comporta el pas d’una agricultura de secà cap a un model d’agricul-tura intensiva es deu principalment a la pèrdua directa d’hàbitat en transformar-se grans extensions de cultius extensius de secà en hàbitat que no satisfà els reque-riments ecològics d’aquestes espècies. L’impacte global respon a la simplificació dels agrosistemes que es deriva de la transformació dels elements paisatgístics i homogeneïtzació dels cultius, així com dels canvis en la vegetació (tant de tipologia de cultius com canvis estructurals de la vegetació) que comporta la posada en re-gadiu. Altres impactes importants són impactes derivats de l’execució de projectes associats (línies elèctriques, abocadors, préstecs de terres, concentració parcel·lària, etc.) o impactes col·laterals de la pròpia transformació (increment de freqüentació, intrusió de fauna i flora d’ambients antropitzats, etc.).

La transformació en regadiu pot suposar una alteració de l’hàbitat incompatible amb la conservació de les comunitats ornítiques pròpies dels cultius extensius de secà i, concretament, de les aus estepàries. Tenint en compte els diversos documents científics existents, la intensificació i transformació de l’hàbitat que comportarà el Projecte suposarà una important reducció de l’àrea de distribució de les espèci-es estepàries en el seu àmbit d’afectació. Els requeriments ecològics estrictes de determinades espècies estèpiques com la xurra, la ganga, o la terrerola, fan que també es pugui considerar incompatible la transformació al regadiu per a aquestes espècies. Cal considerar que es tracta d’espècies que requereixen una cobertura herbàcia de molt baix port i molt poc densificada, fet que podria no ser compatible amb el reg de suport al cereal. Pel que fa a altres espècies com el sisó, la calàndria o el xoriguer petit, no existeixen evidències clares respecte a que un determinat tipus de reg de suport amb condicions pugui ser compatible amb la conservació de les seves poblacions. Els dictàmens científics encarregats per la Generalitat de Catalunya l’any 2005 són clars en aquest sentit en dir que en no existir evidències científiques clares cal aplicar el principi de precaució tenint en compte la precària situació de les poblacions d’aquestes espècies, totes elles amenaçades de desa-parició a Catalunya i amb tendències poblacionals a la baixa. Aquests dictàmens destaquen de forma clara que cap espècie d’hàbitats estèpics es veu afavorida per la intensificació agrícola, i són moltes les que es veuen afectades en diversos aspectes (efectes letals o subletals, reducció de l’hàbitat i pèrdua d’heterogeneïtat espacial i temporal de l’hàbitat).

De cara a realitzar una avaluació correcta, cal destacar alguns aspectes sobre la concentració parcel·lària i les diverses tipologies de reg proposades pel promotor:

Concentració parcel·lària:La concentració parcel·lària convencional suposa una transformació important

del paisatge agrícola que fa desaparèixer, en gran mesura, el mosaic agrícola que li és propi. Aquest fet té importants efectes negatius sobre la fauna i la flora pròpies d’aquests ambients. Així mateix, la reparcel·lació en unitats de major superfície fa que desapareguin bona part del marges entre finques, en disminuir la relació de



Disposicions

perímetre en el global del parcel·lari. Els marges tradicionals són zones de refugi per a les espècies pròpies d’aquests ambients així com una font d’aliment en la me-sura que hi abunden els invertebrats juntament amb la presència d’una important diversitat de flora. També, tradicionalment s’hi han plantat de forma aïllada arbres de gran port que proporcionen llocs per a la nidificació d’algunes espècies. La con-centració parcel·lària prevista en els espais fora de ZEPA comporta l’eixamplament i adequació de camins i pot comportar una major freqüentació per la intensificació agrícola. A les zones més sensibles, qualsevol actuació que comporti increment de la freqüentació es preveu negativa per a les espècies sensibles a la presència humana. En el Projecte es contempla la possibilitat de fer concentracions de baixa intensitat (que l’Estudi d’impacte ambiental defineix com a ecoconcentracions) que integren, respecte a la concentració convencional, una sèrie de mesures de reducció dels impactes i manteniment d’elements singulars. Malgrat aquestes mesures, l’hàbitat que en resultaria seria de menor qualitat per a aquestes espècies, especialment per a les aus estepàries. Tot i així, l’efecte de les ecoconcentracions sobre les aus i la fauna en general encara no és suficientment conegut i, per tant, és necessari en qualsevol cas avaluar els seus efectes a partir de la seva implantació gradual sobre el terreny.

Reg de suport al cereal:Tal com s’ha comentat, el reg de suport al cereal pot tenir, presumiblement, efectes

negatius sobre la fauna estèpica. En alguns casos es considera que és clarament incompatible mentre que, en d’altres, no es coneix amb exactitud quin efecte pot tenir sobre ella. Tot i que l’Estudi d’impacte ambiental esmenta que el reg de suport no comporta canvis efectius en els usos del sòl, la realitat és que, tot i mantenir-se les espècies cultivades, l’aplicació de reg suposa, a priori, una transformació en les característiques de l’hàbitat i els cultius (concentració parcel·lària, alçada del cereal, augment de la densificació, regularitat en l’estructura de l’estrat herbaci, etc.) que poden suposar un canvi molt important de les condicions ambientals per a les espècies d’ocells d’ambients estèpics. En molts casos, corresponents a les espècies presents als secans occidentals (especialment ganga, xurra i terrerola), aquests canvis són totalment incompatibles amb la presència d’aquestes espècies. En d’altres (especialment en el sisó i la calàndria, presents als secans orientals), no són suficientment coneguts els efectes que aquests canvis poden tenir sobre les seves poblacions i, per tant, mentre no hi hagi evidències científiques clares que són compatibles no poden ser assumits.

Es desconeix l’efecte que poden tenir els diferents mecanismes i estructures de reg com són pivots o aspersors mòbils, essent previsible un major efecte negatiu dels segons respecte als primers, tant pel major impacte visual-obstacle, com per la mobilitat i inseguretat que comporten, especialment per a les espècies que nidifiquen dins del cereal. Per tot això es proposa la realització d’una prova pilot de regadiu de suport al cereal per analitzar la compatibilitat amb la conservació d’aus estèpiques.

Regs històrics:Els regs històrics preexistents es troben en els àmbits de Belianes-Preixana,

Plans de Sió i Anglesola-Vilagrassa. En l’actualitat, les superfícies de reg històric efectivament regades són molt menors als perímetres indicats a l’Estudi d’impacte ambiental; a més, es rega amb volums reals molt inferiors als volums concessionals i a manta. A partir de l’anàlisi de la mitjana de l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) entre 2002 i 2009 (annex 1: 26), s’ha comprovat que la superfície de reg real és molt inferior a la superfície classificada com a reg històric (reg teòric) i així prevista en l’Estudi d’impacte ambiental del Projecte (per exemple a l’espai de Natura 2000 de Secans de Belianes-Preixana la mitjana de superfície realment regada entre els anys 2002 i 2009 no supera les 800 ha). És important destacar, també, que les superfícies regades varien any rere any a causa de la precarietat de la concessió d’aigua que no atorga un volum fix a tota la superfície concessional.



Disposicions

La presència d’aus estepàries en aquests sectors és deguda, precisament, a aquesta heterogeneïtat en la superfície i en el volum de reg, inferior al concessional. L’Estudi d’impacte ambiental proposa aplicar el reg respectant els volums concessionals i la superfície proposada en la cartografia (annex 1). D’aquesta manera, tot i que es mantindrien les condicions actuals pel que fa a drets concessionals, sobre el ter-reny s’incrementaria de forma substancial la superfície irrigada i el volum efectiu respecte a la situació actual, de manera que es posaria en risc la conservació dels principals nuclis actuals de sisó a Catalunya, amb presència d’altres aus estepàries amenaçades com el xoriguer petit, gaig blau, calàndria, etc. En qualsevol cas, la única garantia de conservació d’aquestes espècies seria el manteniment de les condicions efectives reals i no les concessionals atès que, per diferents motius, mai s’han portat a la pràctica en tota la seva extensió i intensitat. La pressurització o aplicació d’un reg més eficient amb els volums actuals tindria un efecte similar a l’increment de dotació, per la qual cosa, en cas d’executar-se, caldria recalcular prèviament el volum a aplicar amb el reg pressuritzat per mantenir les condicions actuals.

En el cas del reg històric d’Anglesola-Vilagrassa, en canvi, s’hi està aplicant, en l’actualitat, un reg en tota la seva superfície tot i que, pel cabal real que hi ha dis-ponible sols poden regar per torns anuals. Aquest fet, ha suposat en la pràctica que algunes de les espècies estepàries no hi siguin presents o ho siguin en densitats més baixes que en les zones on no s’hi aplica reg. Tot i així, és important la presència de l’esparver cendrós, una espècie amb requeriments particulars que és compatible amb densitats i alçades elevades del cereal.

Prova pilot:El Projecte contempla l’execució d’una prova pilot amb l’objectiu de determinar

si existeixen possibilitats d’aplicació de reg de suport amb condicions específiques que permetin fer-lo compatible amb la conservació d’ocells estèpics. L’àmbit de la prova ocupa 2.501 ha de la ZEPA de Plans de Sió, tot i que la superfície proposa-da per al reg experimental és de 1.227 ha mentre que la concentració parcel·lària es preveu a la totalitat de l’àmbit de la prova. Atenent el principi de precaució, la reduïda població d’aquestes espècies i el seu risc de desaparició a Catalunya no es pot plantejar una prova pilot d’aquestes característiques dins la ZEPA de Plans de Sió ja que afecta els hàbitats més adequats de sisó, gaig blau i calàndria, així com d’altres espècies estèpiques. Atesa la incertesa actual sobre els resultats, i davant de les recomanacions dels dictàmens científics, la prova es podria realitzar en un àmbit fronterer on es constata l’existència del mateix tipus d’hàbitat i amb presència d’aus estèpiques dins i fora de la xarxa Natura 2000, de forma que la zona de la prova regada se situaria fora, i dins d’ella, s’hi podria incloure la zona control, que no comporta aplicació de reg. Cal tenir en compte que es tracta d’un espai de la xarxa Natura 2000 de manera que l’administració està obligada a garantir el bon estat de conservació dels hàbitats i de les espècies que s’hi inclouen segons el que determina la Directiva 92/43, d’hàbitats.

Reg d’alta eficiència:El reg d’alta eficiència comporta canvis en els usos del sòl i canvis en les espècies

i varietats cultivades. D’aquesta manera la concessió de dotacions de reg d’alta eficiència es considera en tot cas incompatible amb la conservació de la fauna d’ambients estèpics. Es considera compatible exclusivament en els espais protegits els objectius de conservació dels quals no són pròpiament les aus estèpiques (Valls de Sió-Llobregós i Granyena), sempre i quan s’hi adoptin les mesures contemplades en l’apartat corresponent d’aquesta declaració d’impacte ambiental.

Reg de suport a l’arbrat:En principi, els cultius arboris de secà no són hàbitats utilitzats per les aus este-

pàries. Tot i així, algunes espècies en fan ús de forma marginal, mentre que el gaig blau hi troba un hàbitat adient per a la reproducció. El reg de suport a l’arbrat amb densificació de peus i aplicació de certes pràctiques agrícoles com l’eliminació de



Disposicions

la cobertura herbàcia suposarien un impacte sobre les espècies que utilitzen aquests ambients i, especialment, sobre el gaig blau (però també d’altres com sisó, mussol comú, cucut reial, etc.). L’impacte que produirà aquest reg de suport a l’arbrat serà sever. Tot i així, la implantació d’aquest reg en ZEPA és assumible amb les mesures contemplades a l’apartat corresponent d’aquesta declaració d’impacte ambiental. Fora de la ZEPA l’impacte és compatible sempre i quan no s’afectin hàbitats importants per a les espècies estepàries ni hàbitats d’interès de conservació.

Línies elèctriques:Per tal de dur a terme la transformació dels diferents sectors és necessari el

subministrament elèctric a les diferents bombes d’impulsió, el que suposa la cons-trucció de noves línies elèctriques d’alta i mitja tensió. Entre aquestes destaca la línia de 110 kV entre la subestació de Mollerussa i la de Tàrrega, que disposa de declaració d’impacte ambiental acordada per la Ponència Ambiental amb data 2 de juny de 2009, on es considera que l’alternativa escollida, tot i afectar l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000321 Anglesola-Vilagrassa, no suposa impactes signifi-catius sobre la conservació de les espècies estèpiques i els seus hàbitats associats si s’apliquen les mesures previstes a l’Estudi d’impacte ambiental i les addicionals relacionades a la pròpia declaració.

Quant a la línia de 110 kV entre la subestació de Tàrrega i la de Mont-roig (la Segarra), durant l’any 2009 es van avaluar diverses alternatives, les quals tenien diferent incidència sobre la xarxa Natura 2000. Aquesta avaluació va determinar que hi havia alternatives més respectuoses sobre el medi ambient que la proposada pel promotor, la qual cosa va motivar l’acord per Ponència Ambiental d’una declaració d’impacte ambiental desfavorable amb data 3 de novembre de 2009. D’acord amb això, el Projecte de transformació en regadiu proposa l’alternativa que en l’anterior procediment evita al màxim la incidència sobre l’espai de la xarxa Natura 2000 ES5130036 Plans de Sió, que es considerava que tenia un efecte molt menys im-portant sobre la ZEPA i sobre els hàbitats més adequats per a les espècies d’interès i no provocava cap impacte especialment important sobre la resta de vectors que no sigui corregible, per exemple, amb algun petit canvi a la traça.

Respecte a les línies de 25 kV, l’Estudi impacte ambiental presenta diferents traçats, alguns dels quals afecten la xarxa Natura 2000. En principi l’afecció am-biental de aquests línies elèctriques per si soles no ha de suposar impactes crítics sobre l’avifauna i els hàbitats estèpics que constitueixen la xarxa Natura 2000 si es prenen les mesures adients. No obstant això, s’ha de tenir en compte que la cons-trucció i explotació d’aquestes línies suposen una pèrdua de qualitat ambiental i un potencial risc de col·lisió i electrocució (aquest darrer en grau menor) sobre unes poblacions en regressió. D’acord amb això, la proposta efectuada al menys al seu pas per la xarxa Natura 2000 no es considera adient tal i com està plantejada ja que existeixen altres opcions tècniques amb només efectes temporals generats per la construcció i inexistents en l’explotació.

Préstecs i abocadors:El Projecte incorpora una sèrie de localitzacions indicatives dels préstecs i abo-

cadors necessaris per dur a terme les obres. En l’Estudi d’impacte ambiental es proposa la ubicació d’aquestes actuacions sempre fora d’hàbitats d’interès, en les superfícies agrícoles, per tal d’aplicar els criteris de millora de finca agrícola en la seva restauració. Un cop analitzades les ubicacions indicades, tot i que es plantegen mesures preventives i correctores, es detecten ubicacions en la xarxa Natura 2000. Aquest tipus d’actuacions, tot i ser temporals, suposen una destrucció total del hàbitat i, encara que es procedeixi a la seva restauració, aquest procés requereix d’un període llarg per assolir una recuperació plena. L’estat i extensió dels hàbitats estèpics fan desaconsellable la ubicació d’aquestes activitats en la xarxa Natura 2000 quan hi hagi alguna possibilitat de localització en altres àmbits amb incidència molt menor sobre els valors naturals. En qualsevol cas, la idoneïtat d’ubicació i les mesures de restauració s’haurien d’analitzar en els diferents projectes de sector.



Disposicions

Basses de regulació:Les basses de regulació, poden esdevenir elements perillosos i provocar la mort

no natural d’individus (d’aus i d’altres vertebrats) per ofegament en cas de caiguda accidental. En tot cas, l’adopció de mesures que permetin la sortida d’aquests ani-mals, com és la instal·lació de malles a les vores o adaptar els pendents de la cubeta, eliminaria aquest impacte. La ubicació de basses en hàbitats de valor destacable per a la biodiversitat o elements prioritaris de conservació comporta la pèrdua efectiva d’una superfície equivalent d’hàbitat potencial per a aquests. Per aquesta raó la ubicació de les basses haurà de ser fora dels espais protegits sempre que hi hagi alternatives tècnicament viables. Les basses de reg poden esdevenir hàbitats interessants per a certs grups faunístics de zones humides, però per assolir aquesta funció calen mesures concretes de naturalització.

4.6 Avaluació de l’impacte sobre les aus.

4.6.1 Impacte sobre les aus estepàries.S’avalua l’impacte sobre les aus, i de manera especial sobre les espècies més

representatives atès el seu grau d’amenaça, la seva distribució, i els seus requeri-ments de l’hàbitat: aquestes espècies són les que apareixen en la menció expressa que apareix a la Carta d’emplaçament de la Comissió Europea referida a la Infracció 2001/4776 amb data d’1 de gener de 2008. S’ha avaluat l’impacte, en termes de pèrdua de superfície d’hàbitat potencial i d’unitats poblacionals del sisó (població de mascles i femelles amb èxit reproductor o pollicades), gaig blau, terrerola vulgar i calàndria. Es fa també una valoració de l’impacte previsible sobre altres espècies protegides i amenaçades presents a l’àmbit del Projecte.

L’àmbit del Projecte de concentració parcel·lària i regadiu del Segarra-Garrigues inclou les principals poblacions d’aus estèpiques del conjunt de Catalunya, de ma-nera que, com es pot veure a la taula 3, la fracció de la població catalana inclosa en l’àmbit del Projecte per a algunes espècies és molt significativa.

L’avaluació de la reducció de l’hàbitat potencial de les espècies s’ha fet a partir dels estudis de modelització d’hàbitats efectuats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a les espècies mencionades (annex 1: 23). Aquests models s’han ela-borat a partir de dades de camp i anàlisi multivariant i s’ha classificat la superfície amb presència potencial (l’any 2008) de les espècies en tres categories. D’altra banda s’han assignat, a partir de dades de camp, unes densitats mitjanes de cada espècie per a cadascuna de les categories. Les dades de base per a la construcció dels models són dades de camp obtingudes amb metodologies estandarditzades de recompte per observació directa i detecció dels ocells. A partir de les observacions i l’anàlisi dels hàbitats es pot fer l’extrapolació dels resultats al total del territori estudiat. D’aquesta manera obtenim per al conjunt de la Plana de Lleida una estima de la distribució potencial d’aquestes espècies en funció de les característiques de l’hàbitat a partir de la qual podem inferir el valor numèric dels individus que potencialment poden estar presents en una superfície determinada.

Els mapes que corresponen a la potencialitat de l’hàbitat per a la totalitat de la Plana de Lleida són els que apareixen a la figura 2. En aquesta figura es representa la potencialitat de l’hàbitat en el conjunt de la Plana de Lleida per al sisó, la terrerola, el gaig blau i la calàndria.



Disposicions

Figura 2: mapes de potencialitat de l’hàbitat a la Plana de Lleida per al sisó, la terrerola, la calàndria i el gaig blau (A: mascles de sisó; B: pollicades de sisó; C: terrerola; D: calàndria; E: gaig blau).



Disposicions

A partir de les superfícies de cadascuna de les categories d’hàbitat i les densitats estimades corresponents a cada categoria, obtenim els resultats que es mostren a la següent taula pel que fa al total d’individus estimats per al conjunt de la Plana de Lleida, a l’àmbit Segarra-Garrigues i a les ZEPA incloses en l’àmbit del Segarra-Garrigues.

Taula 3: estimes poblacionals de mascles de sisó, pollicades de sisó, terrerola, calàndria i gaig blau en l’àmbit de la Plana de Lleida, en l’àmbit regable del Segarra-Garrigues i població inclosa en les ZEPA de l’àmbit Segarra-Garrigues.

Sisó, mascles Sisó, pollicades Calàndria (*) Terrerola (*) Gaig blau (*)Població total a la Plana de Lleida (PLL) 1.139,32 161,99 5.343,42 454,59 222,90Població de l’àmbit S-G 929,43 139,14 3.119,36 409,23 134,43Població en ZEPA incloses al S-G 773,88 131,83 2.738,26 350,54 139,16

*Parelles**S-G: àmbit Segarra-Garrigues

Si analitzem els percentatges que representa cadascun dels àmbits analitzats respecte als altres, obtenim els percentatges següents:

Taula 4: percentatges poblacionals i relació quantitativa entre les poblacions dels diferents àmbits afectats pel Projecte.

Sisó, mascles Sisó, pollicades Calàndria Terrerola Gaig blau (%) (%) (%) (%) (%)Població S-G/total PLL 81,58 85,89 58,38 90,02 76,99Població en ZEPA/total PLL 76,28 85,91 63,10 80,11 68,80Població en ZEPA S-G/àmbit S-G 83,26 94,75 87,78 85,66 81,09

D’aquestes dades se’n desprèn que l’àmbit del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues engloba la major part de la superfície d’hàbitat estepari de la Plana de Lleida i les espècies que en són pròpies. Altres zones importants que en queden fora són el secà d’Alguaire-Almenar, amb una part inclosa a xarxa Natura 2000 de 988 ha (ES5130035 Plans de la Unilla) i part del secà de Balaguer (ES5130021 Secans de la Noguera) amb 1.349 ha de zona pròpiament estèpica. Cal destacar que part de les zones on encara el 2008 els mapes de potencialitat de l’hàbitat en aquests àmbits fora del Segarra-Garrigues mostren hàbitats adequats, especialment adequats o hàbitats de major potencial per a algunes de les espècies, com serien zones dels secans de la Noguera, estan patint transformacions progressives dins de projectes de regadiu en execució o es veuen afectats per altres tipus de projectes d’infraestructures. Per tant, els valors de la importància relativa per a la conserva-ció de les poblacions d’ocells estèpics obtinguts per a l’àmbit Segarra-Garrigues esdevindran majors un cop s’hagi completat l’execució d’aquests projectes fora de l’àmbit Segarra-Garrigues. D’altra banda, per a espècies com la terrerola o el sisó, les poblacions que trobem fora de l’àmbit Segarra-Garrigues són una fracció molt petita del total. Són precisament aquestes espècies les que es troben en un estat de conservació més precari amb tendències regressives molt acusades arreu del territori català (annex 1).

Com s’observa a les taules 3 i 4, una part important (entre el 81,09% i el 94,75%, depenent de l’espècie) d’aquestes aus incloses en l’àmbit regable del Segarra-Gar-rigues es troba dins d’espais designats ZEPA després de la darrera ampliació de la xarxa Natura 2000 de juliol de 2009. En aquestes zones hi grans àrees d’hàbitat



Disposicions

adient per a algunes d’aquestes espècies.

4.6.2 Impacte sobre les zones de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada.

4.6.2.1 Característiques i requeriments de les àrees de dispersió actuals de l’àliga cuabarrada:

Actualment, l’hàbitat de les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada (d’ara endavant, ADJ) s’ajusta als següents paràmetres:

Pel que fa a l’hàbitat:Consisteix principalment en un mosaic de vegetació natural (erms, brolles, gar-

rigues i clapes de bosc) amb terreny agrícola de secà extensiu (predomini cereals), amb presencia de guarets i marges.

Presència de petits barrancs i serretes o bé, en terreny pla, presència de posadors dominants (grans arbres, torres elèctriques, etc.).

Condicions:Abundància de preses de caça menor (conill i perdiu).Zona amb poques pertorbacions humanes (pocs camins i/o poc transitats, conreu

extensiu que precisa poques labors).Actualment existeix un hàbitat adequat amb abundància de preses que fa que

aquestes zones tinguin condicions adequades per acollir els exemplars juvenils en dispersió. La manca de pertorbacions humanes (usos intensius, camins transitats, etc.) permet que la zona pugui ser explotada pels exemplars en dispersió. En cas contrari, no podria ser-ho tot i l’abundància de preses. Cal també una gran superfície favorable, ja que la possibilitat que un jove en dispersió localitzi una zona bona es redueix paral·lelament a la seva superfície.

D’acord amb la informació que tenim, dins de les ADJ les zones de més interès per a les àligues solen ser les serretes, barrancs i valls tranquil·les, estretes i llar-gues, on els pendents que creen tèrmiques i vents de vessant, vegetació natural i posadors excel·lents i dominants. Aquests vessants alternen amb els conreus de fons de vall, que són majoritàriament de cereal de secà, i que és on s’alimenten les perdius i conills que crien als erms i marges propers, i que les àligues cacen des dels posadors dels vessants.

Aquestes serretes i valls amb conreus herbacis de fons de vall són molt importants, raó per la qual s’ha de vetllar per minimitzar la seva transformació i l’increment de presència humana amb conreus intensius o l’increment excessiu de l’accessibilitat, doncs amb una elevada presència humana les àligues no les poden explotar (com que són estrets són molt vulnerables a les molèsties).

Les planes que engloben aquestes valls i serretes, i que s’estenen per sobre o per sota d’aquestes, també són utilitzades per les àligues, tot i que en menor intensitat, depenent de l’abundància de preses, tranquil·litat i presència de talaies dominants (posadors). Aquestes àrees formen una unitat inseparable amb els barrancs, ser-retes i valls esmentades, i és necessari que conservin un hàbitat adequat per evitar la fragmentació i aïllament d’aquelles. L’hàbitat d’aquestes planes es caracteritza per ser un mosaic on predominen els conreus herbacis de secà que alternen amb clapes de vegetació natural (erms, brolles, boscos illa, etc.), per la qual cosa són molt importants els arbres isolats, doncs esdevenen posadors indispensables perquè les àligues puguin explotar la zona.

4.6.2.2 Afectació del Segarra-Garrigues a les àrees de dispersió juvenil (ADJ).

Totes les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada existents a Catalunya estan afectades pel Projecte Segarra-Garrigues en major o menor grau.

La superfície de les cinc ADJ delimitades segons diferents treballs realitzats (annex 1: 38) i posteriors seguiments d’individus radiomarcats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge és de 55.195 ha, de les quals unes 34.024 ha (61,6%) estan protegides per la xarxa Natura 2000. El 49,8% de la superfície de les ADJ (27.488



Disposicions

ha) estava inicialment afectat pel Segarra-Garrigues, i d’aquestes, hi ha unes 10.785 ha estan situades fora de les ZEPA (un 19,54% de les ADJ) en les quals es preveu una plena afectació pel Projecte de regadiu. A més, es preveu regar unes 4.387 ha d’ADJ dins de les ZEPA (un 8% de l’ADJ, un 12,9% de la part inclosa a les ZEPA). El total de superfície d’ADJ afectades suposaria el 27,5% de l’ADJ (15.172,5 ha).

Les infraestructures lligades al Projecte (canal, basses de regulació, drenatges, conduccions, nous camins, noves línies elèctriques, préstecs i abocadors) poden incrementar l’impacte negatiu sobre l’espècie que es pot compatibilitzar amb les mesures de l’apartat corresponent d’aquesta declaració d’impacte ambiental.

Taula 5: àrees de dispersió juvenil afectades pel Segarra-Garrigues, dins i fora de ZEPA.

Àrea de dispersió Superfície afectada Sup. del Projecte reg Superfície total ADJjuvenil (ADJ) pel reg fora de ZEPA dins de ZEPA (% ADJ) afectada pel reg

1- Cubells-Plans Sió 3.252 ha (17,1%) 2.174,5 ha (8%) 5.426,5 ha (20,0%)2- Almenara 0,0 ha (0%) 0,0 ha (0%) 1.737,2 ha (25,0%)3- Granyena 0,0 ha (0%) 2.191,8 ha (30%) 2.191,8 ha (30,0%)4- Bessons-Mont-ros 7.533 ha (70%) 21,2 ha (0,2%) 7.554,2 ha (70,2%)5- Mas de Melons 0,0 ha (0%) 0,0 ha (0%) 0,0 ha (0,0%)

4.7 Avaluació de l’impacte sobre hàbitats d’interès comunitari i hàbitats d’interès per a la conservació.

L’àmbit global del Projecte inclou hàbitats d’interès per a la conservació (inclosos en el Programa de conservació dels hàbitats i les espècies de caire estèpic de la Plana de Lleida, aprovat per Resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge de 14 de gener de 2010) i hàbitats d’interès comunitari que han quedat fora dels espais protegits. Cal tenir en compte que molts d’aquests hàbitats, com els que no corresponen a superfícies que el propi Projecte determina com a improductives (boscos i zones de màquies i garrigues) no seran transformats en tant que es troben fora de la superfície agrícola utilitzada (SAU), tot i que la concentració parcel·lària sí que afectarà hàbitats d’aquests tipus de petites dimensions que es trobin dins de la matriu agrícola –per exemple, els boscos illa–.

A la taula 6 es detalla la superfície d’hàbitats d’interès per a la conservació que ha quedat fora dels espais protegits i que, per tant, són susceptibles de veure’s afectats pel Projecte.

Taula 6: hàbitats d’interès per a la conservació a Catalunya inclosos dins l’àmbit del canal Segarra-Garrigues fora dels espais naturals protegits que poden ser preservats amb mesures correctores.

H=Hàbitats de Catalunya.

H Nom Matollars i herbassars mediterranis32d Cadequers (màquies o garrigues de J. oxycedrus no litorals)32j Ginestars oberts de ginesta vimetera (Retama sphareocarpa) de les contrades interiors32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera) d’indrets secs sense plantes termòfiles32u Brolles de romaní i timonedes amb fuixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calcícoles32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles de les contrades interiors seques



Disposicions

H Nom32y Brolles de romaní amb dominància de Genista biflora calcícoles

34n Joncedes i prats d’Aphyllantes monspeliensis i timonedes associades calcícoles

Matollars guixencs15f Brolles i timonedes amb ruac, trincola dels sòls guixencs

Hàbitats lligats a ambientals aigualosos37b Jonqueres de jonc boval (Scrirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils

53c Comunitats dominades per Cladium mariscus de vores d’aigua de terra baixa

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia de terra baixa

44k Omedes de terra baixa

44i Alberedes amb roja de les contrades interiors

Boscos41n Rouredes de Quercus faginea calcícoles de la muntanya mitjana

42ab Pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

Nota: la llista d’hàbitats d’interès per a la conservació s’ha extret del Programa de conservació dels hàbitats i les espècies de caire estèpic de la Plana de Lleida, aprovat per Resolució del conseller de Medi Ambient de 14 de gener de 2010.

Taula 7: hàbitats d’interès per a la conservació i superfícies afectades pel Projecte en els diferents àmbits, un cop exclosos aquells que corresponen a hàbitats propis de superfícies improductives.

H=Hàbitats de Catalunya.

H Nom Hàbitat d’interès comunitari Saladars i matollars halonitròfils15e Matollars amb dominància de Salsola verniculata

o Atriplex halimus halonitròfils de sòls àrids 1430

Matollars i herbassars mediterranis34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) i prats terofítics calcícoles 6220

34i Espartars d’albardí (Lygeum spartium) de les terres interiors àrides

Hàbitats lligats a ambients aigualosos37b Jonqueres de jonc boval (Scrirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils 6420

4.8 Avaluació de l’impacte sobre la integritat de la xarxa Natura 2000.Tot i l’increment significatiu de superfície inclosa a la xarxa Natura 2000 en l’àmbit

del Segarra-Garrigues que han suposat les darreres modificacions, les garanties de conservació a llarg termini dependran doncs de l’abast del Projecte en aquests espais i, per tant, del grau de transformació de l’hàbitat atenent les diferències en la idoneïtat de l’hàbitat dins els propis espais, de les dotacions de reg que s’hi apliquin i les mesures de gestió dels espais naturals protegits (definides pel Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida).

Tota la documentació científica existent indica que és perjudicial, i en alguns



Disposicions

casos totalment incompatible, l’aplicació del reg per a la conservació de les aus estepàries (annex 1). Cal tenir en compte que les poblacions de moltes d’aquestes espècies estan minvant de forma alarmant la qual cosa demostra l’alta sensibilitat d’aquestes espècies als canvis de l’hàbitat. Tot i així, en alguns dels documents de referència es determina que existeix encara incertesa sobre les possibilitats de compatibilització d’algunes tipologies de reg de suport amb la conservació dels ambients estèpics.

Partint de la proposta de reg de l’Estudi d’impacte ambiental, s’ha avaluat la pèrdua d’hàbitat i efectius que suposaria l’execució de la proposta sobre les poblacions de sisó, terrerola, gaig blau i calàndria existents en les ZEPA de l’àmbit Segarra-Garrigues. S’ha tingut en compte, en el cas dels regs històrics, que tot i que l’Estudi d’impacte ambiental preveu mantenir les condicions actuals, especifica que s’aplicarà el reg respectant les concessions actuals. Com ja s’ha indicat, l’aplicació dels volums que inclouen les concessions actuals no correspon a les condicions efectives de reg a l’actualitat (annex 1: 18) i per tant s’ha d’equiparar l’execució del Projecte en aquests àmbits a la resta de transformacions proposades.

L’anàlisi que es descriu a continuació parteix de la constatació efectiva que el hàbitats que contenen les majors densitats de població d’aus estèpiques es troben dins de les zones protegides. No obstant això, és un fet conegut que bona part dels individus de les diverses espècies utilitzen indistintament hàbitats adequats per als requeriments ecològics de l’espècie, però geogràficament molt diversos. Així, per fer una aproximació al més objectiva possible a l’avaluació de l’impacte del Projecte sobre hàbitats que tenen una important capacitat d’acollida de les espèci-es, resulta totalment pertinent analitzar les poblacions que poden ocupar aquests espais, a partir de les modelitzacions existents basades en observacions efectives que permeten inferir les densitats esperades de poblacions. D’aquest càlcul dirigit a avaluar l’impacte de la transformació en regadiu, no es pot inferir la necessitat d’incrementar les zones de protecció, però és pertinent per valorar els efectes sobre les poblacions que si no queden directament reduïdes, hauran de quedar recloses en les zones protegides, per tant, més densament poblades.



Disposicions

Figura 3: potencialitat de l’hàbitat per als mascles de sisó (A), pollicades de sisó (B), terrerola (C), calàndria (D) i gaig blau (E) en la superfície inclosa dins de la proposta de reg del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues, independentment de la tipologia de reg proposada.



Disposicions

La taula ens mostra que la proporció de la població que queda definitivament exclosa de qualsevol plantejament de reg respecte a la població de l’àmbit Segarra-Garrigues és del 33,9% de mascles de sisó, el 35,04% de pollicades de sisó, 51,21% de terrerola, 39,2% de calàndria i 39,84% de gaig blau. Com es pot comprovar, més de la meitat dels individus que es troben en l’àmbit del Segarra-Garrigues es veuen directament afectats per la transformació en regadiu d’una o altra tipologia amb el plantejament actual del Projecte (excepte la terrerola, amb valors lleugerament per sobre del 50%). Respecte de la tipologia de regs que afectarien aquestes poblacions, tot i que el major percentatge correspongui als regs de suport, els seus efectes ja han estat valorats en aparats anteriors.

Pel que fa a aquestes proporcions respecte al total de la població de la Plana de Lleida, els valors de l’afecció directa del Projecte sobre aquestes aus en termes poblacionals són del 53,87% dels mascles de sisó (40,22% en ZEPA i 13,65 fora de ZEPA), el 55,79% de pollicades de sisó (51,28% en ZEPA i 4,51% fora de ZEPA), el 43,92% de parelles de terrerola (31,01% en ZEPA i 12,91% fora de ZEPA), el 35,49% de parelles de calàndria (28,36% en ZEPA i 7,13 %fora de ZEPA) i finalment el 46,32% de parelles de gaig blau (31,76%en ZEPA i 14,46% fora de ZEPA. Així doncs, amb el plantejament de reg del Projecte afectaria entre el 35,49% i el 55,79% de la població total de la Plana de Lleida segons l’espècie i en el cas d’excloure’s de reg les zones ZEPA afectaria entre el 4,51% i el 14,46%.

Aquestes dades corresponen a la població potencialment afectada de forma directa per transformació de l’hàbitat. Tot i així, cal destacar que un cop s’hagi executat el Projecte és de preveure que els efectes de la transformació en regadiu no es limitin exclusivament a les superfícies transformades, sinó que poden existir efectes significatius sobre les poblacions que romanen en zones excloses de reg per efectes indirectes.

De cara a valorar les repercussions que poden tenir els impactes descrits sobre la conservació d’ocells estèpics al conjunt de l’àmbit afectat, cal tenir en compte diversos fenòmens i processos ecològics com són:

Atomització de les subpoblacions en d’altres més petites i fragmentades. Les subpoblacions de mida reduïda i amb elevat grau d’aïllament seran més vulnerables a fenòmens aleatoris i es veurà en tot cas limitada la seva resiliència o capacitat de recuperació enfront a esdeveniments puntuals o catastròfics que afectin de manera negativa els seus paràmetres poblacionals.

Els retalls d’hàbitat que romanen sense transformar no són peces aïllades del seu entorn, ni són sistemes tancats aliens als fenòmens que es puguin donar fora dels seus límits, com seran les zones transformades, que podran tenir efectes sobre els espais que quedin sense transformar. Aquests efectes són, en general, més evidents quan més gran és la relació entre perímetre i superfície dels espais sense transformar. És el que es coneix com a efecte vora. Atenent les característiques i usos propis dels ambients de regadiu és de preveure que es donarà un increment del trànsit de maquinària i persones en la zona irrigada lligat a la intensificació agrícola que pot produir molèsties i d’altres efectes en l’interior de les zones excloses (increment de la freqüentació). També és previsible un increment de depredadors generalistes (còrvids, carnívors de mida mitja, rates, etc) així com un notable increment d’ani-mals domèstics que actuaran de depredadors (gossos i gats). Tot això comportarà un increment de la taxa de predació sobre nius i adults de les espècies objectiu de conservació. Altres efectes possibles són la contaminació dels aqüífers i aigües superficials, proliferació d’abocadors incontrolats i edificacions d’ús agrícola, proliferació de flora de caràcter invasor i banalització de les comunitats florístiques i faunístiques, etc.

La relació entre superfície d’hàbitat disponible i demografia no és sempre lineal. La tendència en el número d’efectius d’una espècie està relacionada amb d’altres aspectes que actuen sobre els paràmetres poblacionals. En general quan les po-blacions davallen per sota d’un llindar, conegut com a llindar d’extinció, es dóna



Disposicions

un canvi abrupte en la tendència poblacional que condueix l’espècie, població o subpoblació a l’extinció. Quan es dóna aquesta situació, la supervivència d’una espècie en un àmbit concret dependrà de factors externs com la taxa d’immigració des d’altres poblacions properes. La pèrdua d’hàbitat a la zona transformada pel Projecte de regadiu, tenint en compte la situació crítica de l’estat de conservació dels ocells estèpics, podria portar les poblacions d’ocells a nivells per sota del llindar d’extinció (si és que no hi són ja algunes de les espècies com la terrero-la). La població que està per sobre del llindar d’extinció, es considera que pot mantenir-se per si sola i no és tan vulnerable a l’extinció per fenòmens aleatoris; es coneix com a població mínima viable (normalment es considera viable una població amb més d’un 90 o 95% de probabilitats de supervivència a un termini de 100 o 1.000 anys). En el cas de les aus estepàries a Catalunya no es coneixen aquests paràmetres que, d’altra banda, són molt difícils d’avaluar. Tot i així, la tendència poblacional negativa observada en algunes espècies sembla més acu-sada que la pèrdua directa d’hàbitat en els darrers anys, fet que suggereix que cal tenir una prudència especial a l’hora d’endegar actuacions que puguin incidir de forma negativa sobre aquestes poblacions o en els casos en què existeixi un alt grau d’incertesa sobre els seus efectes.

En relació amb la repercussió global del Projecte sobre la integritat de la xarxa Natura 2000 hem de concloure que els efectes dels impactes del Projecte fora de la xarxa d’espais protegits que repercuteixen negativament sobre les poblacions d’aus estepàries que es troben a dins, acumulats als impactes del reg dins dels espais protegits, comporten un impacte global crític que requeriria modificacions del Projecte i mesures compensatòries dins dels espais protegits que entrarien dins de l’àmbit de l’article 6.4 de la Directiva 92/43/CE.

4.9 Avaluació de l’impacte acumulatiu del Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues.

4.9.1 Respecte a l’impacte del Projecte de xarxa de transport i regulació del canal Segarra-Garrigues i la Modificació del traçat del tram 3 del canal Segarra-Garrigues.

El Projecte de xarxa de transport i regulació, que s’inscriu en l’actuació que transformarà en regadiu la zona regable del canal Segarra-Garrigues, disposa de la declaració d’impacte ambiental de data 17 de març de 2003 (BOE núm. 80, de 3.4.2003). La declaració esmentada es remet a la formulada en el seu moment per la Ponència Ambiental del llavors Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Aquesta declaració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 3757, de 8.11.2002), de data 26 de setembre de 2002, és la que haurà de ser necessàriament reeditada per aquesta declaració després de la Sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (assumpte C-186/06).

D’acord amb la pròpia Sentència i amb els documents posteriors dirigits a exe-cutar la Sentència (Carta d’emplaçament i Dictamen motivat), el principal motiu pel qual es considera que no es va avaluar correctament el Projecte en la seva globalitat és el relatiu a l’afectació de l’hàbitat de les espècies estepàries i dels hàbitats prioritaris de conservació des de la perspectiva de la pèrdua efectiva de superfície, sobretot atesa la magnitud del Projecte. En qualsevol cas, la tipologia dels impactes derivats de la construcció del canal s’associa a la pèrdua de grans superfícies d’hàbitat i a d’altres efectes sobre la fauna i la flora com l’efecte barrera o els impactes derivats de l’execució d’obra. En qualsevol cas, els efectes negatius vinculats a la construcció del canal són d’una tipologia diferent dels que comporta l’adopció del regadiu a les superfícies previstes. Sempre que s’executin de manera íntegra les mesures proposades en la declaració d’impacte ambiental de març de 2003 de la xarxa de transport i distribució, no es preveuen, tenint en compte la diferent tipologia d’impactes i vectors afectats, impactes acumulatius o sinèrgics rellevants entre ambdós projectes.



Disposicions

4.9.2 Respecte a l’aeròdrom de Lleida.L’Avantprojecte de les fases 1 i 2 del Pla director del aeròdrom de Lleida i Alguaire

disposa de la declaració d’impacte ambiental de data 27 de març de 2007. Si bé l’àmbit de Projecte no afecta cap espai de protecció especial ni espais inclosos a la xarxa Natura 2000, la vegetació de la zona on s’ubica l’aeroport està constituïda per cultius de secà que constitueixen un important hàbitat d’aus estèpiques, amb presència, entre d’altres, de xoriguer petit (Falco naumanni), ganga comuna (Ptero-cles alchata), xurra (Pterocles orientalis), sisó (Tetrax tetrax), gaig blau (Coracias garrulus) i calàndria (Melanocoripha calandra). Per aquest motiu, en fase de pla-nificació, la declaració d’impacte ambiental del Pla especial de delimitació de 18 de novembre de 2005 va establir una sèrie de mesures compensatòries a implementar per compensar la pèrdua d’hàbitat estèpic entre les quals destaquen:

Compensar la pèrdua d’hàbitat estèpic amb l’adquisició i/o gestió de finques properes amb una superfície mínima igual a la superfície de l’àmbit del Pla especial (367 ha).

La gestió de finques se centrarà principalment en tres àmbits (por orden de prioritat):

a) La ZEPA i espai de xarxa Natura 2000 Plans de la Unilla.b) El sector sud de la ZEPA (Pla de Vilanova, etc.).c) El sector nord de la ZEPA (Pla de Sas, etc.).

Les mesures de gestió s’han de diferenciar en dos àmbits:Sector sud –antiga zona de nidificació de la xurra (Pterocles orientalis)–: mesures

per afavorir la generació d’hàbitats favorables a la nidificació de la xurra i alàudids (terrerola, calàndria, etc.). Això significa, ja que tot aquest sector esta conreat, l’adquisició de finques agrícoles (amb superfícies preferents >2 ha, <5 ha) per a la seva conversió en guarets gestionats i erms de vegetació molt laxa.

Sector nord: mesures per afavorir la presència de xoriguer petit (Falco naumanni) i sisó (Tetrax tetrax), amb requeriments d’hàbitats diferents de la xurra (Pterocles orientalis).

L’adquisició i/o gestió de les finques s’haurà de realitzar abans de l’inici de les obres de l’aeroport.

En algunes d’aquestes finques s’hauran de construir petites casetes o colomars (mínim quatre) perquè algunes espècies que crien en forats puguin nidificar-hi.

Així doncs, es considera que la construcció de l’aeroport d’Alguaire no només no suposa una afectació a la coherència de la xarxa Natura 2000, sinó que amb les mesures correctores i compensatòries s’estableix una millora dels hàbitats estèpics que, juntament amb l’adequada gestió de les ZEPA, comportaran la recuperació i conservació de les aus estepàries i els seus hàbitats associats. Respecte a l’impacte acumulatiu amb el Projecte de regadiu, s’evacua com a no significatiu, ja que no té una incidència sobre les poblacions i hàbitats afectats pel Segarra-Garrigues.

4.9.3 Respecte a la variant de la carretera C-13.El Projecte de la connexió est de la variant sud de Lleida C-13 amb la carretera

A-2 en el tram Lleida-Alcoletge disposa de la declaració d’impacte ambiental de data 5 de febrer de 2008.

Aquest Projecte afecta tangencialment l’espai Mas de Melons-Alfés inclòs en el Pla d’espais d’interès natural aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A més, aquest forma part de l’espai Secans de Mas de Melons-Alfés, el qual ha estat designat (amb codi ES0000021) com a lloc d’interès comunitari i zona d’especial protecció per a les aus en la proposta catalana de xarxa Natura 2000, que ha estat aprovada per l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre.

Un dels motius principals de l’aprovació d’aquesta ZEPA és la presència de la trenca (Lanius minor), passeriforme de la família dels lànids que, a Torre Ribera, té la zona de cria que concentra actualment el 90% de la població de l’espècie a Espanya. Pel que fa a la població de l’espècie, actualment hi ha 10 parelles reproductores a tota Catalunya, localitzades a la Plana de Lleida. La trenca és una espècie d’au d’interès



Disposicions

comunitari de l’annex I de la Directiva d’aus i que està associat exclusivament a un paisatge agrícola extensiu. La trenca té la consideració d’element prioritari de conservació (punt II.8.2 de l’Acord GOV/112/2006) i és una espècie inclosa en la categoria en perill d’extinció del Catàleg nacional d’espècies amenaçades (Ordre de 28 de maig de 2001, BOE núm. 134, de 5.6.2001).

En el procés d’avaluació s’ha considerat que aquest Projecte té un impacte sever sobre aquesta espècie per la qual cosa per minimitzar l’afecció s’ha incorporat al Pro-jecte mesures específiques per a la conservació i recuperació de la trenca com:

Aportar anualment un total de 8-10 juvenils de trenca a la població de Torre Ribera per mantenir la productivitat mitjana anual fins aconseguir la recolonitza-ció del territori o territoris perduts, ja sigui en sectors contigus o propers al nucli de Torre Ribera. Així, és necessari crear un estoc reproductor en captivitat que asseguri la disponibilitat de pollets de 7-10 dies (edat òptima per ser adoptats per parelles silvestres) i de juvenils a punt de volar que puguin ser utilitzats per rea-litzar afluixades directes en territoris ocupats per l’espècie on puguin unir-se als grups familiars existents i, d’aquesta forma, efectuar conjuntament la migració a les zones d’hivern.

Aquesta actuació passa per la creació d’una unitat específica de cria en captivitat de trenca en el Centre de Fauna de Vallcalent, centre amb experiència en la cria en captivitat de la trenca. Aquesta unitat permet la disponibilitat anual d’un nú-mero suficient de juvenils de trenca de diferents edats per incorporar-los, aplicant diferents tècniques de reintroducció i maneig de fauna, a la població autòctona de Torre Ribera. La dimensió d’aquesta unitat ha de ser la mínima necessària perquè l’estoc captiu sigui viable genèticament i demogràficament parlant, és a dir, per a una producció mitjana de 20 a 30 exemplars: 10 gàbies de cria, 12 gàbies de man-teniment i 2 de quarantena.

Incrementar la disponibilitat d’aliment per assegurar la supervivència dels po-llets introduïts (reforç poblacional amb pollets de 7-10 dies que seran col·locats en adopció als nius de l’espècie). Cal distribuir entre finals d’abril i principis de juliol una sèrie de safates properes als nius, on es dipositaran els insectes (tenebriònids i grills). Aquesta mesura s’ha de realitzar durant uns 30 dies (període de criança dels pollets) seguint uns criteris tècnics establerts específicament (situació dins d’un perímetre de 10 m dels nius, provisió diària, seguiment, etc.).

Realitzar el control de depredadors amb una especial incidència als sectors propers a la variant i, en general, en tot l’àmbit de la ZEPA de Torre Ribera. Aquest control s’haurà de realitzar, de forma intensiva, durant l’època hivernal (captura directa, caixes-trampa, etc.) i durant la primavera (control directe de nius de garses i altres depredadors, eliminació de reproductores, etc.), per mantenir a la zona una baixa densitat de depredadors, que permetrà reduir la incidència negativa sobre l’èxit reproductor de la trenca.

Efectuar la compra o arrendament i gestió de 5 a 10 hectàrees de terreny en sectors limítrofs o propers (sector històric de cria de la trenca d’Alfés – Artesa de Lleida – Puigverd de Lleida – Castelldans) amb l’objectiu d’establir noves zones de guaret o de farratge (ray-grass) que, amb una gestió específica permetin augmentar l’hàbitat favorable disponible per a la trenca. Aquesta actuació té una concreció molt puntual en el temps (finals d’abril a finals de juliol) i amb l’aplicació d’uns criteris simples de maneig permeten, fins i tot, l’aprofitament agropecuari dels terrenys en qüestió.

Incloure al Projecte constructiu un programa de desbrossament de marges i erms que permetin disposar durant el període de maig a juliol d’espais oberts i nets, així com augmentar la disponibilitat de recursos tròfics per a l’espècie i, en general, de més superfície d’hàbitats favorables a la trenca.

Realitzar la plantació i reposició d’arbres als sectors on nidifica la trenca, així com la plantació en sectors amb bones condicions potencials però en els quals faltin els elements arboris necessaris per a la nidificació de la trenca; per la qual cosa el Projecte constructiu haurà d’aportar un programa i una previsió d’actuacions a curt,



Disposicions

mitjà i llarg termini per millorar i incrementar els espais de nidificació d’aquesta espècie.

Aquestes mesures tenen un període de vigència de cinc anys i el seu pressupost s’eleva a 645.094,72 euros.

Com es pot comprovar, la incidència d’aquesta infraestructura se centra sobre una única espècie i no produeix efectes negatius sobre les espècies i hàbitats afec-tats pel regadiu del Segarra-Garrigues, perquè l’impacte acumulatiu amb aquest Projecte no és significatiu, ja que aquest regadiu no inclou la zona afectada per la infraestructura i, per tant, no provoca una transformació del hàbitats on es troba la població de la trenca.

4.9.4 Respecte a la transformació en regadiu d’Algerri-Balaguer. Sector B.El Projecte de regadiu Algerri-Balaguer, sector B, disposa de la declaració

d’impacte ambiental de data 14 de novembre de 2002. Aquest Projecte comporta la posada en reg d’una superfície neta de 4.258 ha en els termes municipals de Castelló de Farfanya (1.654 ha), Menàrguens (1.369 ha), Torrelameu (237 ha) i Balaguer (996 ha), i limita amb el secà de Balaguer (ES5130021 Secans de la Noguera).

Entre les aus estepàries presents en l’àmbit d’aquest regadiu destaquen les següents espècies: xoriguer petit (Falco naumanni), esparver cendrós (Circus pygargus), xurra (Pterocles orientalis), sisó (Tetrax tetrax), carraca (Coracias garrulus), arpe-lla vulgar (Circus aeroginosus), terrerola (Calandrella brachydactyla) i calàndria (Melanocorypha calandra).

La declaració d’impacte ambiental considera que la viabilitat del regadiu reque-reix mesures correctores per minimitzar els efectes de la transformació sobre les poblacions i hàbitats estèpics que consisteixen principalment a:

Adquirir 200 ha dins l’àmbit d’exclusió del terme municipal de Balaguer. Aquests terrenys hauran de respondre a les àrees d’interès vital per al manteniment de la den-sitat i diversitat biològica actuals tenint en compte els valors florístics, i especialment faunístics, típics d’ambients estèpics. El Departament de Medi Ambient supervisarà aquestes adquisicions de gestió a fi que tinguin el valor ecològic necessari.

Establir un corredor faunístic entre les zones de protecció de les aus de Balaguer i Algerri nord, que fomentarà, entre d’altres mesures, l’adquisició de 50 a 100 ha de la zona de la masia de Torredà-Torre de la Plana (Castelló de Farfanya), de ca-racterístiques adequades als objectius que es pretén conservar. En aquest sentit, s’elaborarà un projecte específic de corredor faunístic d’acord amb les directrius que estableixi el Departament de Medi Ambient.

L’avaluació de l’impacte acumulatiu d’aquesta transformació amb el Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues està reflectida en l’apartat 4.6.1 d’aquesta declaració, on s’observa l’escassa incidència del regadiu d’Algerri-Balaguer sobre els hàbitats especialment adequats i de major potencial per a les aus estepàries, els quals queden fora de l’àmbit de transformació del regadiu.

No obstant això, cal assenyalar que en cas de no haver estat transformats aquests sectors, podrien haver estat un àmbit on incrementar les mesures compensatòries del Projecte Segarra-Garrigues.

4.10 Valoració de les mesures previstes a l’Estudi d’impacte ambiental en relació amb l’impacte global del Projecte.

Les mesures compensatòries per afecció als elements prioritaris de conservació d’acord amb les directives 92/43/CEE i 2009/147/CE hauran de ser mesures que incideixin sobre els valors que s’han vist necessàriament afectats i no derivades de limitar l’afecció en aquells indrets on aquesta afecció s’ha vist limitada a partir de l’exclusió o altres condicionants.

Part de les mesures correctores proposades en l’Estudi d’impacte ambiental dins la ZEPA corresponen en gran part a mesures pròpies del Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida. Aquestes mesures, no poden computar com a mesures correctores del Projecte, com tampoc poden fer-ho aquelles mesures compensatòries que no esti-



Disposicions

guin adreçades directament a compensar l’impacte del Projecte sobre els elements prioritaris de conservació afectats (especialment de les directives d’hàbitats i d’aus). En aquesta declaració d’impacte ambiental no es valoren les mesures proposades per l’Estudi d’impacte ambiental com mesures compensatòries per als impactes crítics del Projecte.

En qualsevol cas, si així ho determinés l’òrgan competent, les mesures compen-satòries que es podrien preveure en virtut de l’article 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats, es podrien considerar com a mesures pròpies del Projecte quan es duguin a terme fora de les àrees ZEPA o quan es duguin a terme dins d’aquestes quan suposin una millora de la gestió ordinària de la ZEPA que determinen el Pla de gestió i Pla especial esmentats, per tal d’incrementar la seva capacitat d’acollida de les poblacions que seran desplaçades de l’àmbit regable del Projecte.

A partir de la valoració dels impactes del Projecte i la magnitud d’aquests, es conclou que les mesures proposades que corresponen a mesures correctores del Projecte no són suficients per evitar o minimitzar l’impacte sobre les espècies estè-piques dins i fora de les zones d’especial protecció per a les aus i que, en qualsevol cas, no permeten eliminar l’alt grau d’incertesa que existeix sobre els efectes de determinades dotacions dins d’espais ZEPA amb hàbitats d’alta potencialitat per acollir les espècies d’aus estepàries.

Concretament, l’aplicació de les dotacions següents no es considera compatible, ni els seus efectes negatius convenientment avaluats en l’Estudi d’impacte ambi-ental:

Reg de suport al cereal proposat en l’àmbit de les ZEPA dels Secans del Segrià-Utxesa i Alfés-Mas de Melons. Concretament, es considera rellevant el potencial impacte sobre la terrerola i les implicacions en les possibilitats de recuperació de les poblacions de l’espècie a Catalunya.

Regs històrics: es considera que l’aplicació de reg, si respecta els drets concessionals en àrees ZEPA suposarà sens dubte un impacte significatiu sobre les aus en termes de pèrdua d’hàbitat, efectius poblacionals i efectes derivats com la fragmentació i l’increment de vulnerabilitat de les subpoblacions més importants actualment.

Impacte del reg de suport al cereal en els secans orientals i, en tot cas, conseqüèn-cies d’execució de la prova pilot en 1.600 hectàrees de Plans de Sió.

No s’han avaluat correctament els impactes següents derivats de l’execució del Projecte:

Efecte de la pèrdua directa d’hàbitat fora de la xarxa Natura 2000, especialment pel que fa a la pèrdua d’hàbitat per a les aus estepàries i, en menor mesura, a l’afecció d’hàbitats d’interès comunitari prioritaris i dels hàbitats d’interès per a la conservació. Efectes d’aquest impacte en termes d’afecció global de la població catalana de les espècies estepàries i de les zones de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada.

Efecte de la transformació dels àmbits regables limítrofs amb les zones de protecció en termes d’alteracions derivades de l’increment de trastorns, intrusió de fauna i flora amb efectes sobre les espècies objecte de conservació i altres efectes derivats de la intensificació (efecte vora), així com els efectes de la pèrdua de connectivitat.

No s’ha valorat suficientment la situació crítica d’algunes espècies, la tendència poblacional de les espècies d’ocells estèpics en els darrers anys ni la importància relativa de les poblacions en l’àmbit del Projecte en data 2010 (després de la desa-parició d’aquestes espècies en altres àmbits en els darrers anys).

No s’ha fet una quantificació adient de la pèrdua d’hàbitat i individus i les conse-qüències sobre la població total catalana de les aus protegides, que suposarà l’aplicació de les diferents tipologies de reg en les zones on es mantenen condicions adients de l’hàbitat, tant dins com fora de la xarxa Natura 2000 (efectes acumulatius amb altres projectes de regadiu a la Plana de Lleida i canal Segarra-Garrigues).

—5 ConclusionsTal com s’ha advertit en l’apartat 2, aquesta declaració d’impacte ambiental, se



Disposicions

centra principalment sobre els efectes del Projecte descrit en l’Estudi d’impacte am-biental sobre les aus estepàries. Altres afeccions ambientals, correctament avaluades en la declaració d’impacte ambiental de 2002 i que han estat de nou analitzades en l’Estudi d’impacte ambiental de 2009, s’han reconsiderat des del punt de vista de la seva afecció a les aus estepàries com és el cas de les infraestructures de distribució i energètiques (basses i línies elèctriques).

5.1 Impactes compatibles o compatibilitzables amb mesures correctores.Pèrdua d’hàbitat per reg de suport a l’arbrat: el reg de suport a l’arbrat es considera

que té un impacte negatiu sever sobre algunes espècies estepàries, mitigable a partir de mesures concretes dins de ZEPA i en aquells àmbits fora de ZEPA en els quals l’hàbitat pot acollir, potencialment, densitats elevades de gaig blau. Amb l’adopció de les mesures correctores detallades als apartats corresponents, el reg de l’arbrat en les finques ja existents en els perímetres proposats per l’Estudi d’impacte am-biental, d’aplicació de reg de suport a l’arbrat existent en ZEPA i als espais fora de ZEPA amb hàbitats amb densitats potencials elevades per a les espècies avaluades, passaria a ser compatible.

Línies elèctriques de 25 kV, estacions de bombament, basses, préstecs i aboca-dors: la ubicació d’aquestes infraestructures i activitats es consideren compatibles amb la conservació dels hàbitats i espècies que conformen els espais inclosos a la xarxa Natura 2000 amb l’adopció d’altres opcions tècniques (soterrament seguint camins existents o cables trenats) i l’aplicació de les mesures que contempla el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. Quant a les basses i estacions de bombament, sempre que sigui tècnicament viable, s’hauran d’executar fora de la xarxa Natura 2000. Tot i així, les basses que ja s’ha-gin executat en espais de la xarxa Natura 2000 en el moment d’aquesta Resolució hauran d’incorporar mesures específiques de naturalització dels marges i mesures concretes que evitin la mortalitat de fauna (fauna terrestre i avifauna) per ofegament. Els préstecs i abocadors, sempre que sigui tècnicament viable, s’hauran d’executar fora de la xarxa Natura 2000. Tot i així, els que ja s’hagin executat en espais de la xarxa Natura 2000 en el moment d’aquesta Resolució hauran d’incorporar un projecte de restauració amb mesures específiques que accelerin la millor adaptació possible als hàbitats circumdants. Tots aquests condicionants s’hauran de traslladar als projectes de sector que desenvolupin les actuacions en matèria d’infraestructures associades al Segarra-Garrigues.

Afecció al medi hidrològic i hidrogeològic: les diverses dotacions de reg, deriven en un augment potencial del volum d’aigua circulant. No obstant això, l’adopció de sistemes eficients fa que pràcticament tota la quantitat d’aigua sigui aprofitada pels conreus, de forma que els efectes de salinització, solubilització de sal i de transport de nitrats, fosfats, pesticides, biocides, etc., a les aigües superficials i subterrànies són mínims. D’altra banda, l’adopció d’aquests sistemes eficients fa que les dosis de fertilitzants siguin les justes per dotar a les plantes dels elements necessaris per al seu creixement. Quant a l’afecció als cursos existents, les mesures proposades a l’Estudi d’impacte ambiental són adients per conservar els valors naturals. No obstant això, les concentracions parcel·làries comporten modificacions pel que fa als drenatges, ja que s’han de preservar al màxim els drenatges naturals i proposar mesures d’adequació ambiental pels de nova construcció. Així doncs, l’afecció als projectes sobre el medi hidrològic i hidrogeològic es considera compatible amb les mesures correctores contemplades a l’Estudi d’impacte ambiental i l’actualització del Projecte del pla director de drenatges del Segarra-Garrigues (2006).

Afecció al medi atmosfèric: els impactes principals a aquest medi esdevenen principalment en la fase de construcció de les diferents obres. L’adopció d’un pla de gestió específic de programa de regs per a cada obra i de les tasques de manteniment en bon estat de la maquinària fan que aquesta afecció es consideri compatible.



Disposicions

Afecció al patrimoni arqueològic i historicoartístic: l’Estudi d’impacte ambiental ha identificat diferents elements arqueològics i arquitectònics (plànol 28 del Estudi d’impacte ambiental) i proposa mesures de protecció d’aquest elements, així com un seguiment dels moviments de terres generats efectuat per un tècnic competent. Aquestes mesures juntament amb les altres relacionades a l’Estudi d’impacte am-biental fa que aquest efecte es consideri compatible.

Impacte acumulatiu del Projecte del canal, amb declaració d’impacte ambiental favorable: la declaració d’impacte ambiental del Projecte de xarxa de transport i regulació emesa per la Secretaria General de Medi Ambient del Ministeri de Medi Ambient mitjançant Resolució de 17 de març de 2003 (BOE núm. 80, de 3.4.2003) analitza els efectes de la construcció del canal sobre els valors naturals presents a la zona, entre els quals hi són els que han motivat l’ampliació de la xarxa Natura 2000 l’any 2006 i 2009, i considera viable la realització d’aquest si s’apliquen les mesures correctores definides a l’Estudi d’impacte ambiental i a la pròpia declaració.

Posteriorment, en data 25 de març de 2010, la Secretaria d’Estat de Canvi Cli-màtic emet una resolució sobre l’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de modificació de traçat en el tram 3 del Canal Segarra-Garrigues (BOE núm. 88, de 12.4.2010) on analitza la incidència ambiental d’unes modificacions del canal en un tram determinat i conclou que no hi ha increment significatiu d’impactes en relació amb els que genera el Projecte original. En aquest cas, ja es té en compte la nova delimitació de xarxa Natura 2000 i es comprova que no hi ha un increment de les afeccions en aquesta.

Així doncs, dels documents esmentats anteriorment es desprèn que el canal sensu stricto no té efectes significatius sobre la xarxa Natura 2000. Ara bé, no es pot obviar que, com altres infraestructures previstes en el Projecte de transformació en regadiu i concentració parcel·lària, els impactes que genera s’han d’incorporar a l’avaluació global de la transformació, especialment com a reducció efectiva d’hàbitat estepari, aspecte que s’ha valorat en l’avaluació que ens pertoca i es considera compatible.

Impacte del reg d’alta eficiència i suport a l’arbrat sobre les zones de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada.

La transformació derivada de l’aplicació de reg d’alta eficiència als espais ZEPA, en àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada, així com del reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA, tindrà uns impactes sobre l’espècie que es deriven de l’increment de pressió directa per molèsties per freqüentació, afecció a elements importants de l’hàbitat (estructures perilloses, pèrdua de posadors, etc.). També són previsibles impactes indirectes com són canvis en l’abundància d’espècies de presa.

La gestió ordinària de les zones de l’àmbit Segarra-Garrigues amb presència d’àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada (incloses en les ZEPA Granyena i Valls de Sió-Llobregós) haurà d’incloure necessàriament les mesures descrites a l’apartat corresponent d’aquesta declaració d’impacte ambiental.

D’altra banda, l’afecció a les àrees de dispersió juvenil que es derivarà de la transformació completa als espais fora de ZEPA comporta la necessitat d’aplicar mesures addicionals en els espais de la xarxa Natura 2000 de Granyena i Valls de Sió. Aquestes mesures són en increment i sens perjudici de les mesures descrites com a mesures ordinàries de gestió.

Tanmateix, a les àrees de dispersió juvenil de l’àmbit regable no incloses en ZEPA, part de l’impacte de la transformació es pot mitigar amb una sèrie de mesures per evitar la mortalitat accidental d’individus. En aquest sentit, s’hauran d’aplicar els mateixos preceptes per a les línies elèctriques que en els espais protegits, i les basses de regulació hauran de ser condicionades de manera que permetin la sortida dels animals en cas de caiguda accidental. Les concentracions parcel·làries haurien de pri-oritzar el manteniment dels marges existents i l’aprofitament dels vials existents.

Afecció a hàbitats d’interès per a la conservació i hàbitats d’interès comunitari: l’aplicació de reg en aquests hàbitats es considera una afecció compatible amb les mesures correctores previstes en aquesta declaració d’impacte ambiental.



Disposicions

Prova pilot i reg de suport al cereal: la prova pilot proposada suposa l’afectació de prop de 1.600 ha en espai ZEPA d’hàbitat de major potencial de sisó, calàndria i gaig blau, especialment apte per aquestes espècies. L’afecció a l’espai en qüestió i les espècies presents es considera crítica per la incertesa dels resultats de la prova en les ZEPA. Aquest impacte seria compatible amb la condició de realitzar la prova en un àmbit fronterer on es constati l’existència del mateix tipus d’hàbitat i amb presència d’aus estèpiques dins i fora de la xarxa Natura 2000, de forma que la zona de la prova regada se situï fora, i dins s’hi inclogui la zona control, que no comporta aplicació de reg. Com existeixen hàbitats de les mateixes característi-ques dins i fora, a més d’assegurar que no es produeix un impacte irreversible en les ZEPA, en cas que els resultats de la prova desaconsellessin el reg de suport al cereal, aquesta situació permetria avaluar diferents graus d’efectes de la trans-formació fora de ZEPA en els hàbitats continguts a les zones protegides i sobre les espècies estepàries, amb les majors garanties d’aplicació dels coneixements obtinguts, en cas que els resultats de la prova fossin positius. La metodologia de la prova haurà de ser avalada per entitats de solvència científica reconeguda en el camp de les aus estepàries, i seria necessari que aquests especialistes estiguessin integrats en l’òrgan que faci el seguiment de l’aplicació de les condicions agronò-miques i els seus efectes sobre els hàbitats i les espècies. El promotor redactarà un projecte específic que garanteixi el control i la gestió del reg i la gestió agrícola en tot l’àmbit de la prova pilot que haurà de tenir el vist-i-plau del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En relació amb la superfície de la prova pilot, tenint en compte les dades científiques disponibles sobre els requeriments ecològics de les aus estepàries, es conclou que la superfície de l’àrea regable de la prova no podrà ser inferior a 1.000 ha.

Reg de suport al cereal i reg d’alta eficiència a Plans de Sió: pel que fa al reg de suport al cereal dins les ZEPA, les incerteses d’aquest impacte han de quedar resoltes amb la realització de la prova pilot. Els regs de suport al cereal previstos al Estudi d’impacte ambiental als espais de Bellmunt-Almenara i Plans de Sió quedaran supeditats als resultats d’aquesta prova. En aquest mateix sentit, no es considera compatible el reg d’alta eficiència previst a Plans de Sió, on es podrà aplicar el reg de suport al cereal si els resultats de la prova pilot són positius.

5.2 Impactes incompatibles en les condicions del Projecte que preveu l’Estudi d’impacte ambiental.

Pèrdua directa d’hàbitat potencial d’espècies estepàries fora de les ZEPA: l’apli-cació del reg i concentració parcel·lària fora dels espais ZEPA, però en l’àrea de distribució de les espècies pròpies d’ambients esteparis (avaluada a partir de les espècies més representatives), incrementat per l’efecte vora en les zones confron-tant amb els espais protegits i per la disminució de la connectivitat, comportarà la transformació de l’hàbitat d’aquestes espècies i tindrà un impacte crític sobre les aus estepàries de l’àmbit afectat, que serà sever per al total de la població d’ocells estèpics al context català.

Degradació i pèrdua directa d’hàbitat en les poblacions d’ocells esteparis per concentració parcel·lària i proposta de reg en les ZEPA:

Reg de suport al cereal (mosaic) en les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa: la proposta de reg prevista en l’Estudi d’impacte ambiental no té en compte que part de l’espai conté hàbitat potencialment apte per a determinades espècies en perill d’extinció, especialment la terrerola. La posada en reg d’aquests àmbits comportaria la pèrdua dels hàbitats de forma que comprometria els objectius de recuperació de l’espècie, fet que suposaria un impacte crític.

Modernització del reg en els regs històrics: la proposta de reg prevista en l’Es-tudi d’impacte ambiental, pels seus efectes en les característiques de l’hàbitat, no garanteix la conservació dels hàbitats i tindrà un efecte crític sobre les espècies presents, especialment el sisó a Belianes i Plans de Sió, per al conjunt de la població catalana de l’espècie.



Disposicions

Cal considerar que l’impacte global del Projecte descrit a l’Estudi d’impacte ambiental actual és inferior a l’impacte previsible del Projecte inicial de l’any 2002, atès que aquest tenia afectacions molt importants a espais que actualment es troben inclosos a la xarxa Natura 2000 després de les ampliacions successives.

Les mesures proposades per l’Estudi d’impacte ambiental que es poden considerar pròpies de l’execució del Projecte no permeten mitigar l’impacte sobre els espais i espècies prioritaris de conservació, de manera que l’execució del Projecte en els termes de dotacions i superfícies proposades, compromet de forma inevitable la viabilitat de les poblacions de diverses espècies d’aus estèpiques amenaçades a Catalunya i té un impacte significatiu sobre la integritat de la xarxa Natura 2000 en l’àmbit català.

Per tal que el Projecte sigui ambientalment viable s’haurien de realitzar canvis substancials en les tipologies i àmbits de reg que suposen impactes crítics i que no són assumibles amb mesures correctores ni compensatòries contemplades en l’Estudi d’impacte ambiental i en la aquesta declaració d’impacte ambiental, com és el cas de:

Reg de suport al cereal en les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i Segrià-Utxesa.Modernització dels regs històrics en la ZEPA de Belianes i Plans de Sió.

—6 Mesures correctores dels impactes compatibles o compatibilitzablesEn coherència amb la major intensitat de l’avaluació sobre els efectes del Projecte

en les aus estepàries, aquest apartat de mesures també es refereix sobretot a aquests impactes. Per tant, es considera pertinent recordar la validesa de les mesures que afecten altres vectors ambientals contemplades en la declaració d’impacte ambiental de 2002 i, pel que fa a aquelles explicitades en aquesta declaració que poguessin resultar contradictòries, seran vàlides les que atorguin un major grau d’efectivitat en la protecció dels valors considerats.

Amb caràcter general, dins les ZEPA només es permetran projectes de concentració parcel·lària seguint el model de les ecoconcentracions. Aquest model està orientat a organitzar la reparcel·lació respectant el màxim possible les zones de vegetació natural existent, minimitzar l’obertura de nous camins i la seva amplada, respectar al màxim possible els marges existents en camins i camps, compensar aquestes afeccions amb la recuperació de la vegetació natural en els marges de camins i connectors ecològics i fluvials, respectar els drenatges naturals i minimitzar la realització de nous sistemes de drenatge.

Per aquelles situacions en les quals ja estigui realitzada o en curs de realització una concentració parcel·lària que no hagi seguit aquest model, es redactarà un projecte específic de mesures d’adaptació a aquest model.

6.1 Mesures reg de suport a l’arbrat.Aquestes mesures s’aplicaran en els àmbits previstos dels espais ZEPA i en aquells

àmbits fora de ZEPA en els quals l’hàbitat pot acollir, potencialment, densitats elevades de gaig blau.

Evitar la intensificació excessiva d’aquest tipus de cultius.Mantenir la presència d’arbres vells.Limitar en espais ZEPA la superfície d’aquests cultius als existents en data

d’aprovació de la declaració d’impacte ambiental.

6.2 Mesures de gestió ordinària dels espais protegits que contenen àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada.

Excloure del reg les valls de Vilagrasseta i Barrers, ja que són àrees crítiques amb condicions excepcionals dins l’àmbit de les àrees de dispersió de l’àliga cua-barrada.

No incrementar la superfície agrícola utilitzada (SAU).No augmentar la cota de reg.Només permetre les ecoconcentracions en els termes descrits al Projecte del Pla

especial i Pla de gestió dels espais protegits de la Plana de Lleida.



Disposicions

No intensificar l’activitat agrícola, en el sentit de no assignar dotacions de reg a la superfície forestal.

Mantenir la presència de vegetació herbàcia entre l’arbrat dels conreus llenyo-sos.

No construir estructures perilloses per a les espècies.Destinar el reg als cultius llenyosos ja existents i al reg del cereal. També s’ac-

ceptaran altres cultius que siguin compatibles amb l’àliga cuabarrada.Mantenir el 10% de la SAU en guaret.Mantenir la totalitat de marges, erms i vegetació natural existents.Aplicar i subvencionar mesures d’extensificació agrària per la fauna.En els terrenys més planers amb pocs arbres, plantar alguns arbres isolats de bon

creixement (al menys pi blanc) en alguns marges o erms entre conreus.Deixar els marges dels conreus de cereal sense segar.Es prohibeixen els conreus amb espatlleres elevades que incloguin filats horit-

zontals, excepte les plantacions autoritzades existents a data d’aquesta Resolució.

6.3 Mesures correctores a les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada en espais fora de les ZEPA.

Es fomentarà la manteniment del mosaic agrícola, ja que és zona de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada.

En aquestes zones es faran les concentracions parcel·làries seguint els criteris de les ecoconcentracions.

S’adoptarà la resta de mesures correctores generals establertes per a les noves infraestructures elèctriques.

6.4 Mesures correctores addicionals en els espais de la xarxa Natura 2000 de Granyena i Valls de Sió.

Excloure del reg, mantenir els marges i no obrir camins a les valls de Vilagrasseta i Barrers, a l’espai de Granyena.

Destinar un 20% de les terres de conreu a guarets rotatius en els espais de Granyena i Valls de Sió-Llobregós (increment d’un 10% respecte al Pla especial a Granyena).

En els terrenys més planers amb pocs arbres, plantar alguns arbres isolats de bon creixement (al menys pi blanc) en alguns marges o erms entre conreus.

Caldrà preveure, en els projectes de sector, la instal·lació de vedrunes dirigides a afavorir l’abundància de preses en aquests espais.

6.5 Mesures correctores addicionals en els espais de la xarxa Natura 2000 d’Anglesola-Vilagrassa.

No s’efectuarà el reg de suport al cereal previst al Projecte en una part d’aquest espai natural protegit fins que no es tinguin resultats concloents de la prova pilot i sempre que aquests tinguin resultats positius tant per a les aus estèpiques com a nivell agronòmic.

La transformació prevista a l’àmbit dels regs històrics ha de assegurar el mante-niment dels marges i de la vegetació natural existent entre els conreus de manera que es mantingui el mosaic paisatgístic actual. La seva modernització no podrà contemplar estructures de reg perilloses per a les aus.

Caldrà redactar un projecte de modernització i gestió del reg específic per aquest espai on es recullin aquestes condicions que haurà de tenir el vist-i-plau del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge.

6.6 Mesures correctores de protecció dels hàbitats d’interès per a la conservació presents a l’àmbit regable.

Bona part dels hàbitats que tenen interès per a la conservació a Catalunya i que són presents a l’àmbit regable del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues fora de la ZEPA no corresponen pròpiament a l’espai agrícola. La mesura consisteix en:

Evitar al màxim l’afectació dels àmbits amb presència d’aquests hàbitats (com es pot veure a la taula de l’apartat 4.7). La major part d’ells es corresponen amb sectors



Disposicions

que restaran qualificats com a improductius en les concentracions parcel·làries corresponents. L’inventari d’elements naturals que el promotor ha d’elaborar abans de qualsevol projecte de concentració parcel·lària els ha de tenir en compte.

Al sector 3, àmbit fora de la ZEPA, es localitza un àmbit, l’únic en tot l’àmbit regable del Segarra-Garrigues, amb presència de l’hàbitat d’interès per a Catalunya de jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides higròfils (codi llegenda 37b, hàbitat CORINE 37.4, i hàbitat d’interès comunitari 6420). Aquest es localitza en el barranc de la Plaquera, a l’est del nucli de Renant. Cal que el Projecte de regadiu no afecti més aquest hàbitat d’aquest sector i defineixi les mesures adients per a la restitució de l’afectat per les obres.

6.7 Mesures correctores per atenuar l’efecte vora i disminuir els impactes del Projecte dins els espais naturals protegits.

Aquestes mesures estan orientades a convertir el límit dels espais naturals pro-tegits en una franja de transició que eviti la situació de transformació total a una banda del límit i no-transformació a l’altra banda, i estableixi una transformació gradual en l’espai. Cal crear un franja que actuï de tampó per a les pertorbacions sobre els valors naturals protegits que es poden generar amb les transformacions a regadiu i la concentració parcel·lària, especialment als sectors d’hàbitat de major potencial per a les aus estèpiques. Es tracta d’una mesura que cal efectuar aprofitant les circumstàncies de cada sector de concentració parcel·lària.

Es vetllarà per concentrar les finques de propietaris que no transformin en reg els sectors més propers a les ZEPA. Així mateix, aquesta mesura també comportaria situar la major part de les masses comunes resultants dels processos de concentra-ció parcel·lària en aquest àmbit perifèric de les ZEPA. Aquestes masses comunes haurien de destinar-se a la gestió per a les aus estèpiques i, després dels cinc anys que marca la legislació, passarien a ser gestionades per l’òrgan gestor dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida.

Eventualment, quan es comprin o arrendin finques fora de les zones ZEPA, se situaran a l’entorn immediat de la ZEPA, i la compra de finques es concentrarà especialment en els sectors on ja estiguin repartits els lots de la concentració parcel·lària. Totes aquestes superfícies s’han de mantenir en conreu de secà i amb una gestió adequada per a les aus estèpiques. Caldrà redactar un projecte específic per aquesta actuació que haurà de tenir el vist-i-plau del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

6.8 Mesures correctores generals que hauran d’incorporar les infraestructu-res.

Mesures preventives o correctores d’ubicació d’elements del Projecte: les línies elèctriques, subestacions elèctriques i bombament, basses de regulació, préstecs i abocadors se situaran, sempre que sigui viable, fora dels espais protegits de la xarxa Natura 2000. En el cas que existeixin infraestructures ja executades o en fase d’execució, o no hi hagués cap altra alternativa tècnica viable, serien admissi-bles en aquests espais si van acompanyades de les mesures ambientals adients que comportin un balanç nul de pèrdua d’hàbitat (compensació de superfície).

Mesures correctores de les línies elèctriques: orientades a la protecció de l’avifauna contra l’electrocució i col·lisió a les línies elèctriques de nova cons-trucció associades al sector. La línia de 110 kV Tàrrega-Mont-roig i les de 25 kV fora de la ZEPA incorporaran les mesures definides al Reial decret legisla-tiu 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció contra a col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. Les línies de 25 kV dins a les ZEPA seran preferentment soterrades pels camins existents, amb cable trenat o adoptant mesures adequades per evitar la col·lisió de les aus a les línies elèctriques. Es redactarà un projecte global específic sotmès a avaluació d’impacte ambiental.

Mesures correctores de les basses de regulació: les basses de regulació hauran d’incorporar mesures per evitar el risc de mortalitat de fauna per ofegament.



Disposicions

Mesures correctores de les infraestructures viàries: adaptar les infraestructures viàries al terreny existent minimitzant el moviment de terres i la generació de desmunts i terraplens. Els projectes de sectors dissenyaran els camins d’acord amb les directrius de la concentració parcel·lària definida per la zona on discorren i establiran i pressupostaran les mesures correctores adients.

Totes les mesures contemplades en aquest document s’incorporaran al Pla de vigilància ambiental amb les dotacions pressupostàries corresponents. La seva execució es programarà de forma que siguin efectives abans que es puguin produir els impactes crítics avaluats en aquesta declaració d’impacte ambiental.

—7 Capacitat del medi receptorAmb les dades de l’Estudi d’impacte ambiental, contrastades amb les altres fonts

d’informació esmentades a l’apartat 2 i annex 1, la capacitat del medi receptor es preveu suficient per a les actuacions que generen impactes ambientals qualificats de moderats i severs, sempre que s’executin les mesures correctores pertinents. No obstant això, atesa la situació global dels hàbitats esteparis a les terres de ponent, amb la valoració de les millores que es derivaran de l’aplicació dels plans de gestió i tenint en compte els efectes de les actuacions que produeixen impactes crítics incompatibles, la capacitat del medi receptor es preveu insuficient en les condicions de reg i de transformació previstes a l’Estudi d’impacte ambiental.

—8 AcordVist el que estableix l’article 6.3 de la Directiva d’hàbitats, tenint en compte els

objectius de conservació dels hàbitats i les espècies potencialment afectades pel Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues, atès que es preveuen uns impactes severs i moderats que el medi receptor pot assumir amb les condicions i mesures previstes en l’apartat corresponent de la declaració, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental formula una declaració d’impacte ambiental favorable per a les següents actuacions pre-vistes al Projecte, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions contemplades a l’Estudi d’impacte ambiental i les que determina aquesta mateixa declaració d’impacte ambiental:

Transformació per concentració parcel·lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per acollir espècies estepàries (mapa de l’annex 3).

Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i dins de ZEPA, en les finques existents en

el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’Estudi d’impacte ambiental.

Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concen-tració parcel·lària (línies elèctriques, basses de regulació, préstecs i abocadors).

Afecció a hàbitats d’interès per a la conservació i hàbitats d’interès comunitari.Prova pilot per al reg de suport al cereal si es realitza amb les condicions especi-

ficades, i reg de suport al cereal d’hivern, si aquesta prova és positiva.

Atès que es preveuen uns impactes crítics que requereixen mesures compen-satòries que no preveu l’Estudi d’impacte ambiental, i uns altres impactes crítics que requeririen per ser assumibles unes modificacions significatives del Projecte contingut al Estudi d’impacte ambiental o mesures suficients per compensar els impactes encara persistents, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Am-bientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental formula una declaració d’impacte ambiental desfavorable per a les actuacions següents:

Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per acollir espècies estepàries, afeccions que s’in-crementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.



Disposicions

Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.

Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Belianes-Preixana i Plans de Sió.

En qualsevol cas, si l’òrgan competent considerés que el Projecte ha de ser executat per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, caldrà, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 6 de la Directiva 92/43/CEE, examinar si hi ha solucions alternatives i, en tot cas, adoptar les mesures compensatòries necessàries per mantenir la co-herència ecològica global de la xarxa Natura 2000.

D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al DOGC i s’ha d’adreçar a la Direcció General de Desenvolupament Rural.

—9 Annex 1: Referències bibliogràfiques

—1 Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais protegits de la Plana de Lleida (2010). En tràmit d’aprovació definitiva. De-partament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

—2 Dictamen encomenat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 8 de febrer de 2005, al Consell de Protecció de la Natura (CPN), en relació amb la nova proposta d’espais per incorporar a la xarxa Natura 2000 i als espais actuals d’aquesta xarxa, en l’àmbit del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues.

—3 Dictamen encomenat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 8 de febrer de 2005, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), en relació amb la nova proposta d’espais per incorporar a la xarxa Natura 2000 i als espais actuals d’aquesta xarxa, en l’àmbit del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues.

—4 Dictamen encomenat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 8 de febrer de 2005, a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), en relació amb la nova proposta d’espais per incorporar a la xarxa Natura 2000 i als espais actuals d’aquesta xarxa, en l’àmbit del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues.

—5 Brotons, Ll., Mañosa, S. i Estrada, J. 2004. Modelling the effects of irrigation schemes on the distribution of steppe birds in Mediterranean farmland. Biodiversity and Conservation, 13: 1039-1058.

—6 CTFC (2000). Plans de recuperació de l’esparver cendrós (Circus pygargus), xoriguer petit (Falco naumanni), xurra (Pterocles orientalis), ganga (Pterocles alchata), alosa becuda (Chersophilus duponti) i trenca (Lanius minor). Departament de Medi Ambient i Habitatge i Centre Tecnològic de Catalunya. Barcelona.

—7 CTFC (2005). Estudi dels guarets a la Plana de Lleida. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega.

—8 CTFC (2005). Seguiment de la població d’alosa becuda (Chersophilus du-ponti) a Catalunya l’any 2005. Gestió i seguiment de la vegetació a la timoneda d’Alfés. Departament de Medi Ambient i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Barcelona.

—9 CTFC (2006). Seguiment de la població d’alosa becuda (Chersophilus du-ponti) a Catalunya l’any 2006. Gestió i seguiment de la vegetació a la timoneda d’Alfés. Departament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.



Disposicions

—10 CTFC (2006). Aportacions de la Teledetecció a l’estudi dels ambients es-tèpics. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega.

—11 CTFC (2006). Estimes poblacionals de calàndria (Melanocorypha calandra) i terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) a la Plana de Lleida, 2006. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Regsega, S. A.

—12 CTFC (2006). La població de gaig blau (Coracias garrulus) a la Plana de Lleida, informe 2006. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Regsega, S. A.

—13 CTFC (2006). Projecte Trenca. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—14 CTFC (2006). Pla de conservació del sisó (Tetrax tetrax) a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre Tecnològic de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—15 CTFC (2006). Plans de recuperació de la xurra (Pterocles orientalis), l’es-parver cendrós (Circus pygargus), ganga (Pterocles alchata), gaig blau (Coracias garrulus), alosa becuda (Chersophilus duponti) i trenca (Lanius minor). Departament de Medi Ambient i Habitatge i Centre Tecnològic de Catalunya. Barcelona.

—16 CTFC (2007). Estima poblacional, distribució i selecció de l’hàbitat de la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) a la Plana de Lleida. 2007. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Regsega, S. A.

—17 CTFC (2007). CARTOBIO. Cartografia d’espècies de conservació priori-taria de Catalunya: aplicació de la modelitazció de l’hàbitat. Models d’hàbitats del Tetrax tetrax. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Barcelona.

—18 CTFC (2007). Projecte Tetrax. Productivitat del sisó a Catalunya i radio-seguiment de femelles. Departament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—19 CTFC (2007). Seguiment de la població de pteròclids a Catalunya. Depar-tament de Medi Ambient i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Barcelona.

—20 CTFC (2007). Seguiment de la població d’alosa becuda (Chersophilus du-ponti) a Catalunya l’any 2007. Departament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—21 CTFC (2007). Projecte Trenca. Departament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—22 CTFC (2008). Seguiment i Estudi de la reproducció de la terrerola vulgar. 2008. Informe inèdit. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Regsega, S. A).

—23 CTFC (2008). Informe científico sobre la identificación de zonas de hábitat adecuado para la carraca, la terrera común, la calándria común y el sisón en el ámbito de las IBAs 142 (secans de Lleida y 144(Cogul-Alfés). Informe inèdit. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Generalitat de Catalunya.

—24 CTFC (2008). Projecte Tetrax. Departament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.

—25 CTFC (2008). Seguiment de la població de pteròclids a Catalunya. De-partament de Medi Ambient, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Regsega. Barcelona.



Disposicions

—26 CTFC (2009). Avaluació de les condicions del cultiu de cereal per als ocells en diferents condicions hídriques (secà i reg de suport). Informe inèdit. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge.

—27 DARP (2000). Avifauna estèpica a Catalunya, estatus, distribució, re-queriments ecològics i propostes de conservació. Direcció General de Medi Na-tural. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

—28 DMAiH. Seguiment del xoriguer petit a Catalunya (anys 1998-2009). Dades inèdites pròpies del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

—29 DMAiH (2007 i 2008) (Jaume Bonfil, Anna Varea i Francesc Pont). L’arpella a Lleida. Temporada de cria any 2003. Departament de Medi Ambient. Bardelona.

—30 DMAiH (2007 i 2008) (Jaume Bonfil, Anna Varea i Francesc Pont). El xoriguer petit a Lleida. Temporada de cria any 2003. Departament de Medi Am-bient. Barcelona.

—31 DMAiH (2007 i 2008) (Jaume Bonfil, Anna Varea i Francesc Pont). L’es-parver cendrós a Lleida. Temporada de cria any 2003. Departament de Medi Ambient. Barcelona.

—32 DMAiH (2009). El xoriguer petit (Falco naumanni) a Lleida. Temporada de cria any 2009. Informe inèdit. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

—33 DMAiH (2009). L’esparver cendrós (Circus pygargus) a Lleida, Temporada de cria any 2009. Informe inèdit. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

—34 Estrada, J; Folch, A.; Mañosa, S.; Bonfil, J.; Gonzalez-Prat, F. i Orta, J. (1997). Aves de las áreas estépicas catalanas: distribución y abundancias. Actas de las XII Jornadas Ornitológicas Españolas. Instituto de Estudios Almerienses. Almeria. pp. 55-70.

—35 Estrada, J; Mañosa, S.; Bota, G. i Monacasí, F. (2003). Present i futur de l’avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida. Butlletí de la ICHN 71. (155-168).

—36 Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A., Muntaner, J. (1986). Ocells. Història Natural dels Països Catalans, Vol. 12. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

—37 ICO. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L & Herrando S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx edicions, Barcelona.

—38 Mañosa, S; Real, J. & Codina, J. (1998). Selection of settlement areas by juvenile Bonelli’s eagle in Catalonia. J. Raptor Res. 32: 208-214.

—39 Martí, R. & Del Moral, J. (Eds) 2003. Atlas de las Aves reproductoras de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología. Madrid.

—40 UB (2002). Propuesta de ubicación de áreas mínimas de protección para aves esteparias. Universitat de Barcelona i Institut Català d’Ornitologia.



Disposicions

—10 Annex 2: Alternativa proposada pel promotor de dotacions de reg



Disposicions

—11 Annex 3: Zones de major potencialitat de l’hàbitat per acollir espècies estepàries fora de la xarxa Natura 2000



Disposicions

—12 Annex 4: Pla de vigilància ambiental del Projecte de transformació en regadiu del sistema Segarra-Garrigues

En data 26 de setembre de 2002, la Ponència Ambiental va acordar la declaració d’impacte ambiental del Projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Co-munitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues i tramitat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (publicada al DOGC núm. 3757, de 8.11.2002).

Aquesta declaració preveia una comissió específica de seguiment dels hàbitats esteparis entre el Departament de Medi Ambient, una entitat naturalista, l’Institut d’Ornitologia de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal i el promotor, la missió de la qual era vetllar pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures preven-tives, correctores i compensatòries relatives a la conservació del hàbitats esteparis que assenyalen l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental.

Posteriorment, i atesa la magnitud de les obres, dins de les reunions periòdiques entre els representants de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues i representants de l’Administració, es va crear una comissió per al seguiment ambiental de les obres.

De la valoració dels representants del Departament de Medi Ambient i Habitatge en aquestes comissions, i a la vista de la complexitat tècnica i l’abundància de pro-jectes que comporta la posada en reg dels diferents sectors en què està organitzat el Segarra-Garrigues, es desprèn la necessitat d’establir uns sistemes més acurats i eficaços per tal que les mesures correctores i/o compensatòries es duguin a terme de forma adient i en el termini establert.

La revisió de la declaració d’impacte ambiental del Projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, és una oportunitat per establir un Pla de vigilància ambiental que estructuri de forma coherent les accions de control i seguiment de les mesures ambientals inherents al Projecte i que han de garantir la compatibilitat d’aquest amb els valors naturals presents a la zona i, especialment, amb el hàbitats estèpics que formen els espais inclosos a la xarxa Natura 2000.

OrganitzacióEs crearà una comissió mixta de concertació i control de les obres, que vetllarà

pel contingut, periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures correc-tores i compensatòries que assenyalen l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental.

Els membres constituents d’aquesta comissió seran el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor, en aquest cas el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Regsega.

En el marc d’aquesta comissió es prendran les decisions de caràcter ambiental que afectin l’obra i/o en derivin de l’execució.

Per tal que aquesta comissió sigui operativa i efectiva en les seves actuacions, és necessària la incorporació a aquesta d’un coordinador ambiental que té com a missió principal subministrar als membres de la comissió informació sobre l’estat d’execució de les mesures correctores previstes en els diferents projectes.

Així doncs, la vigilància ambiental del Projecte de transformació en regadiu s’haurà d’estructurar de la manera següent:

Coordinació ambiental Equip (un responsable + tres tècnics)

Direcció Direcció Direcció Direcció DireccióAmbiental 1 Ambiental 2 Ambiental 3 Ambiental 4 Ambiental 5Sectors 1, 2 i 3 Sectors 4 i 5 Sectors 6, 7 i 8 Sectors 9, 10, 11, 14 i 15 Sectors 12 i 13



Disposicions

Funcions

Equip de coordinació

Les funcions de l’equip de coordinació consistiran en:Coordinar el conjunt de direccions ambientals de les obres de la xarxa de regadiu

del canal Segarra-Garrigues i de les concentracions parcel·làries.Revisar i aprovar els plans de vigilància ambiental (PVA) redactats pels diferents

equips de seguiment ambiental i lliurar-los al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Assistir a les comissions de concertació i control i rendir comptes de l’estat de les obres pel que fa als aspectes ambientals.

Resoldre imprevistos que es generin a l’obra i que puguin tenir incidència ambiental.Detectar l’aparició de nous impactes associats a l’execució de les obres i preveure

les mesures preventives o correctores necessàries per a la seva minimització.Redactar els informes tècnics preceptius.Redactar mensualment els informes tècnics de seguiment ambiental de la totalitat

de les obres (xarxa de regadiu i concentració parcel·lària de tots els sectors) a partir dels informes sectorials elaborats pels equips de direcció ambiental.

Direcció ambientalLes direccions ambientals s’encarregaran del control i seguiment ambiental

d’execució de les obres previstes en cada sector, tant les obres de xarxa de regadiu com les obres de concentració parcel·lària.

Previ a l’inici del seguiment, hauran d’elaborar els plans de vigilància ambiental (PVA) generals per a cada sector del sistema de regadiu Segarra-Garrigues, segons la informació dels PVA de cada projecte que desenvolupa parcialment el sector: l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental. El PVA serà per sector i englobarà totes les obres que s’han de realitzar (xarxa primària, secundària i concen-tracions parcel·làries). Es considera el sector com la unitat mínima de projecte.

En cadascun d’ells s’hauran d’englobar les actuacions tant d’execució de la xarxa primària i secundària de regadiu, com les actuacions de concentració parcel·lària, així com les mesures compensatòries definides en l’Estudi d’impacte ambiental i/o la declaració d’impacte ambiental imputables a cada sector.

De forma mensual hauran d’elaborar informes tècnics mensuals de seguiment ambiental on es definirà el procediment per al control i vigilància de les actuacions de l’obra i es reflectiran els resultats d’aquest control.

En aquesta proposta es plantegen cinc direccions ambientals que abarquen diferents sectors, si bé Regsega, com a executor de les obres, pot determinar un nombre diferent de direccions.

Les direccions ambientals proporcionaran a l’equip coordinador els PVA dels sectors que tenen assignats, així com els diferents informes elaborats tant els del compliment dels projectes a la declaració d’impacte ambiental, com els periòdics de seguiment.

Pla de vigilànciaEl Pla de vigilància ambiental constitueix un element de garantia pel compliment

de les mesures correctores d’impacte o compensatòries que disposen l’Estudi d’im-pacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental.

En aquest pla es defineix com la direcció ambiental durà a terme el seguiment, control i vigilància ambiental de l’obra.

ObjectiusEls objectius del Pla de vigilància ambiental es concreten en:La verificació dels impactes inicials previstos, que es realitzarà a partir de l’inici

de les obres i comportarà el seguiment dels indicadors significatius dels canvis que puguin patir els diferents vectors ambientals.

L’establiment de procediments de mesures, mostreig i anàlisi que permeti la caracterització ambiental de la zona d’influència del Projecte durant les obres.



Disposicions

El control d’aplicació de les mesures correctores, el qual es realitzarà tant en la fase de construcció com en la fase d’explotació i es concretarà en el seguiment de l’eficiència de les mesures preses.

Donar compliment a les condicions que estableixen l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental, en la normativa ambiental aplicable i també en totes les autoritzacions necessàries per a l’obra.

Verificació dels impactesDes de l’inici de les obres cal realitzar el seguiment dels diferents paràmetres

ambientals per tal de verificar l’aparició dels impactes que preveu l’Estudi d’impacte ambiental i fer-ne l’avaluació.

Al llarg d’aquest seguiment i atès el caràcter canviant de les obres d’enginyeria civil, poden sorgir nous impactes no previstos. Aquests nous impactes hauran de ser avaluats i, en cas necessari, caldrà definir les mesures correctores complemen-tàries adients.

També es poden detectar durant el seguiment errors d’avaluació en la magnitud dels impactes ambientals o en la definició de les mesures correctores proposades. En aquest cas serà necessari modificar, anul·lar o redefinir les mesures correctores proposades.

Control de l’aplicació de les mesures proposadesEl Pla de vigilància ambiental s’ha de considerar com l’eina de referència i base

per dur a terme el seguiment dels paràmetres ambientals i verificar l’aparició dels impactes previstos i l’aplicació de les mesures correctores proposades.

A continuació es descriuen les tasques a realitzar en cada fase del desenvolupa-ment del Projecte: fase prèvia, fase de construcció i fase d’explotació.

Fase prèviaPreparació dels documents ambientals, consistents fonamentalment en redactar un

Pla de vigilància ambiental detallat que pugui respondre, no tan sols a les definicions dels projectes constructius sinó, a la vegada, incorporar totes les determinacions de l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental, la normativa ambiental aplicable i consideracions específiques del director ambiental d’obra.

Realització d’una campanya preoperacional de reconeixement del territori per garantir que es mantenen les condicions descrites sobre les quals s’ha avaluat l’impacte.

Revisió del sistema de gestió ambiental del contractista. El director ambiental d’obra procedirà a la revisió de tota la documentació referent a la gestió ambiental presentada pel contractista i haurà de validar si conté la totalitat dels aspectes per donar compliment a les determinacions tant de l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental, com de la normativa ambiental aplicable.

Fase de construccióDurant tot el període d’execució de l’obra es disposarà d’una vigilància ambiental

a peu d’obra per comprovar que l’impacte real s’ajusti al que s’ha previst, determi-nar les accions complementàries que quedin justificades i a la vegada emetre els informes periòdics que permetin el seguiment d’obra.

Fase d’explotacióSeguiment ambiental de les mesures correctores i compensatòries executades,

enfocat a comprovar el seu grau d’ajust i èxit.Emissió d’informes tècnics periòdics del seguiment de les actuacions realitzades.

Contingut del Pla de vigilància ambientalEl contingut de Pla de vigilància ambiental ha de respondre a les obligacions

derivades de l’Estudi d’impacte ambiental, la declaració d’impacte ambiental, la normativa ambiental aplicable i les autoritzacions específiques per a l’obra.

Abans de l’inici de les obres, s’ha d’elaborar el Pla de vigilància ambiental per a cada sector en execució, a partir del contingut dels projectes constructius respectius i tota la informació ambiental esmentada.



Disposicions

Índex del Pla de vigilància ambiental

IntroduccióAntecedents

Relació dels documents de referència del sector:Estudi d’impacte ambientalDeclaració d’impacte ambientalProjectes de la xarxa de regadiuProjectes de concentració parcel·lària

ObjecteDefinició de l’objectiu pel qual es redacta el Pla de vigilància ambiental

Deinició del sector. Actuacions a dur a termeDefinició de les actuacions que engloben el sector:Xarxa primària de regadiuBasses de regadiuProjectes de concentració parcel·lària

Estat d’execució dels projectes en cada sectorDefinició de l’estat de les obres en cada sector. Actuacions per executar, actuacions

en execució, actuacions executadesEstat del medi afectatBreu descripció del medi afectat. Afectació/presència propera d’espais protegitsElaboració dels plànols de sensibilitat ambiental del sector

Mesures preventives, correctores i compensatòriesRelació de les mesures preventives, correctores i compensatòries definides a

l’Estudi d’impacte ambiental, aplicables al sectorRelació de les mesures preventives, correctores i compensatòries definides a la

declaració d’impacte ambiental, aplicables al sectorAnàlisi de compliment d’aquestes mesures en els diferents projectes que desen-

volupen el sector i la seva dotació pressupostària (vegeu apartat 2.2)

Gestió ambiental del contractistaDefinició de l’elaboració del Pla de medi ambient per part del contractistaRelació de la documentació que ha d’elaborar el contractista (plans específics)

(vegeu annex 2)Definició de la revisió i validació per part de la direcció ambiental d’obra dels

plans específics que haurà d’elaborar el contractista

Seguiment ambiental d’obraDefinició dels vectors i paràmetres de seguiment ambiental de l’obra

Seguiment de les partides pressupostàries associades a les mesures correctoresDefinició de com es durà a terme el control de la certificació de les partides

pressupostàries associades a les mesures correctores d’impacte ambiental

Elaboració dels informes preceptiusDefinició de l’elaboració dels informes tècnics de seguiment ambiental i dels

informes de caràcter ambiental que esdevinguin necessaris

Informes de seguiment ambiental

1. Informe de seguiment ambiental de l’obra1.1 Objectiu de l’informe1.2 Antecedents. DocumentacióDefinició de la documentació de referència: Estudi d’impacte ambiental, decla-

ració d’impacte ambiental, projectes constructius de la xarxa primària de regadiu, projectes de concentració parcel·lària, etc.

1.3 Quadre mensual dels documents



Disposicions

Relació dels documents elaborats durant el mes: pla de terres, pla de residus, pla d’ocupacions, etc.

1.4 Quadre mensual de permisosRelació dels permisos (de caire ambiental) obtinguts. Definir data de sol·licitud,

data d’autorització i data de final de vigència1.5 Descripció del ProjecteDescripció de les actuacions que engloben el sector en qüestió1.6 Estat d’avanç de l’obraDefinir el percentatge d’execució de l’obra fins al mes en qüestió

2. Estat de l’obra2.1 Definició de l’estat actual de l’obraDefinició de les actuacions executades fins al mes en qüestió2.2 Reportatge fotogràficReportatge fotogràfic de l’estat de totes les obres del sector en el mes en qüestió

3. Seguiment dels impactes ambientalsPer a cadascun dels paràmetres que es relacionen a continuació, definir el proce-

diment de control i concretar els resultats de la vigilància realitzada durant el mes en qüestió. Adjuntar fotografies representatives

3.1 Mesures relatives a l’ocupació de l’espaiControl de l’abalisamentReplantejament, localització d’instal·lacions auxiliars i accessos3.2 Mesures relatives a la contaminació atmosfèricaQualitat de l’aireSoroll3.3 Mesures relatives a la geomorfologiaDecapatge de la terra vegetalAbassegaments temporals de terra vegetalAbocadors de terres sobrantsZones de préstecMillora orgànica de la terra vegetal i estesa3.4 Mesures relatives a l’impacte sobre les aigüesAfectació a rius, rieres, torrents, canals, etc.Control del tractament d’aigües contaminadesControls piezomètrics3.5 Mesures relatives a l’impacte sobre la vegetacióAfectació sobre la vegetacióPrevenció d’incendis3.6 Mesures relatives a l’impacte sobre la faunaAfectació a espècies protegidesMesures compensatòries per a la fauna3.7 Mesures relatives a l’impacte sobre factors socioeconòmicsAfectació a béns personalsAfectació a camins i infraestructures de serveis3.8 Mesures de protecció del patrimoni arqueològic i arquitectònicProspeccions arqueològiques i seguiment3.9 Mesures de protecció de l’impacte sobre el paisatgeMesures d’integració paisatgística3.10 Mesures de gestió de residus de l’obraControl i vigilància del tractament de residus3.11 RestauracióExecució d’hidrosembres i plantacionsAplicació de tècniques de bioenginyeriaRestitució de murs de pedra seca3.12 Mesures compensatòries definides a la declaració d’impacte ambiental



Disposicions

4. Recull d’incidències ambientals i no-conformitatsDefinició en format taula de les incidències i no-conformitats obertes en l’obra.

Seguiment mensual de l’estat de les incidències i no-conformitats obertes

5. Seguiment de l’Estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte am-biental

Definició de les mesures contemplades a l’Estudi d’impacte ambiental i la de-claració d’impacte ambiental aplicables al sector en qüestió

Relacionar cada mesura amb el punt de l’apartat 3 a què correspon el seguiment específic de l’actuació

Definir si la mesura es troba per executar, en execució o executada

6. PlànolsAdjuntar plànols d’obra generats durant el període (si escau)

7. Annex de documentacióAdjuntar documentació rellevant generada durant el període

(10.292.099)

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I...