La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es...

32
La Fabra i Coats: història obrera i present veïnal Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals i socials de Sant Andreu P16 El reto de simplificar la burocracia Las Administraciones buscan en plena pandemia facilitar el acceso a algunas ayudas P22 “La sentencia del Estatut provocó un problema político que no tiene solución jurídica” Entrevista a Javier Pérez Royo. El catedrático de Derecho Constitucional valora los efectos de la resolución del TC cuando se cumplen diez años PÁGINA 6 MIGUEL VELASCO ALMENDRAL Setmanari d’actualitat | 26 de juny - 2 de juliol del 2020 | Gratuït | Número 39 P18 ‘Roller derby’: inclusión sobre patines en Barcelona MARTA CASADO PLA-ACN JAIRO VARGAS-ARCHIVO La oficina en el salón El confinamiento obligado por la pandemia ha comportado en muchas empresas el teletrabajo Los sindicatos piden una ley que lo regule y blinde a los trabajadores PÁGINA 12 La dura factura del coronavirus en el deporte Un trasbals per a Catalunya Se estima que solo el 20% de los eventos cancelados se podrán recuperar P30 Segons algunes veus, el dictamen va enterrar l’últim intent del catalanisme d’assolir un encaix dins d’Espanya P2 Josep M. Reniu Doctor en Ciència Política i de l’Administració i professor de la UB OPINIÓ Any 2010, el punt de no retorn

Transcript of La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es...

Page 1: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

La Fabra i Coats: història obrera i present veïnalDes que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals i socials de Sant Andreu P16

El reto de simplificar la burocraciaLas Administraciones buscan en plena pandemia facilitar el acceso a algunas ayudas P22

“La sentencia del Estatut provocó un problema político que no tiene solución jurídica”Entrevista a Javier Pérez Royo. El catedrático de Derecho Constitucional valora los efectos de la resolución del TC cuando se cumplen diez años PÁGINA 6

MIG

UEL

VEL

AS

CO

ALM

END

RA

L

Setmanari d’actualitat | 26 de juny - 2 de juliol del 2020 | Gratuït | Número 39

P18

‘Roller derby’: inclusión

sobre patines en Barcelona

MA

RTA

CA

SA

DO

PLA

-AC

N

JAIR

O VA

RG

AS

-AR

CH

IVO

La oficina en el salónEl confinamiento obligado por la pandemia ha comportado en muchas empresas el teletrabajo

Los sindicatos piden una ley que lo regule y blinde a los trabajadores PÁGINA 12

La dura factura del coronavirus en el deporte

Un trasbals per a Catalunya

Se estima que solo el 20% de los eventos cancelados se podrán recuperar P30

Segons algunes veus, el dictamen va enterrar l’últim intent del catalanisme d’assolir un encaix dins d’Espanya P2

Josep M. ReniuDoctor en Ciència Política i de l’Administració i professor de la UB

OPINIÓAny 2010, el punt de no retorn

Page 2: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

2 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Coincidint amb el desè aniversari, polítics que estaven en actiu coincideixen que el dictamen del Tribunal Constitucional va enterrar l’últim intent del catalanisme d’assolir un encaix dins del regne d’Espanya

La seu del Tribunal Constitucional, al carrer Domenico Scarlatti de Madrid.

Àlex Romaguera BARCELONA

A quest diumenge, 28 de juny, es compleixen deu anys de la sentència amb què el Tribunal Constitu-cional (TC) va retallar els pilars fonamentals de l’Estatut que el poble ca-

talà havia referendat quatre anys abans –el 18 de juny de 2006–. En la seva resolució, l’alt tribunal responia al recurs interposat pel Partit Popular entorn d’una norma que, quan va ser validada per les Corts espanyo-les el maig de 2006, ja havia quedat serio-sament rebaixada per l’executiu del PSOE que aleshores liderava José Luis Rodríguez Zapatero. Però tot i amb aquesta rebaixa, els socialistes catalans i Convergència i Unió van aconseguir que la ciutadania hi donés suport i entrés en vigor un text que, amb el dictamen del Constitucional, va quedar sota mínims, dilapidant un pro-jecte que volia eixamplar el marc compe-tencial de Catalunya i el seu reconeixe-ment com a nació dins de l’Estat espanyol.

De l’escepticisme a la indignacióImaginar un nou projecte d’Estatut sem-blava una quimera a finals dels noranta. Però, com recorda Marina Geli, consellera de Salut pel PSC entre el 2003 i el 2010, va tirar endavant malgrat les reticències de Pasqual Maragall, que aleshores “es mos-trava més partidari de reformar la Consti-tució per avançar cap a un Estat asimètric”. Tot i això, quan va accedir a la presidència de la Generalitat el desembre del 2003, Ma-ragall van impulsar un nou Estatut, espero-nat per l’entesa amb ERC i ICV i les famoses declaracions que Rodríguez Zapatero va fer al Palau Sant Jordi de Barcelona una set-mana abans dels comicis, on va prometre defensar el text que sortís del Parlament. “Després d’aquell míting, vam parlar que

ens trobàvem davant l’última oportunitat per aconseguir l’encaix asimètric de Cata-lunya amb l’Estat i obtenir un sistema de fi-nançament i una agència tributària simi-lars a les que té el País Basc”, explica Geli. Finalment, després de mesos de debat parlamentari, el conegut com a Estatut de Miravet va ser aprovat el setembre del

2005 per la immensa majoria de l’hemici-cle català, atès que dels 135 diputats no-més 15 –els del PP– hi van votar en contra. Malgrat el consens assolit a Catalunya, però, l’Estatut va topar de seguida amb la intransigència de Madrid. Així ho va com-provar el republicà Miquel Àngel Estradé, un dels sis diputats que va participar en la comissió mixta entre els parlaments espa-nyol i català. “Per bé que el text comptava amb l’aval de la majoria del món civil i po-lític català, allà vam adonar-nos que el PSOE no tenia cap interès a negociar les competències que reclamàvem”. Per l’exse-nador d’ERC, tampoc Convergència i Unió no va quedar contenta dels serrells que va pactar amb Rodríguez Zapatero d’esquena a la comissió que presidia Alfonso Guerra. “Ho va fer per tacticisme polític, però ni la direcció, ni les seves bases, ni tampoc els catalanistes del PSC van sortir satisfets amb els acords assolits”, afirma. Estradé recorda com la delegació cata-lana va tornar de Madrid amb la sensació d’haver estat “humiliada”, un sentiment que el mateix Alfonso Guerra va ajudar a ali-mentar quan, arran de l’aprovació del text per part del Congrés dels Diputats, va van-tar-se d’haver-se “cepillado” l’Estatut “fins a deixar-lo més net que una patena”. No obs-tant el rebuig que van suscitar les seves pa-raules, i la marxa convocada per l’extingida Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) sota el lema “Som una nació i tenim el dret de de-

La sentència que va trasbalsar Catalunya

AC

N

Focus Deu anys de la sentència de l’Estatut

L’Estatut de Miravet va ser aprovat el setembre del 2005

per la gran majoria de l’hemicicle català: només hi van votar en contra els 15 diputats del PP.

PARLAMENT

En els 881 fulls de la sentència van quedar intactes la majoria d’articles, però va anul·lar-se o retallar els 14 que representaven el moll de l’os del projecte emanat del Parlament. Per exemple, es van declarar inconstitucionals l’article 11, referit al model de caixes d’estalvis i altres compe-tències compartides; el 206.3, que preveia la participació de la Generalitat en el rendiment dels tributs estatals; o el 218.2, en què es parlava de l’autonomia i les competències financeres. Es va establir que els termes nació i realitat nacional a l’article 1 no tenien cap efecte jurídic, i s’anul-lava l’article 35, on es reafirmava el català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament.

Cinc cops letals per a l’autogovern

Page 3: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 3

cidir”, totes les formacions –excepte ERC i PP– van defensar el vot favorable a l’Estatut en el referèndum celebrat el 18 de juny del 2006. Una votació que, malgrat l’elevada abstenció –superior al 50%–, va permetre posar-lo en marxa setmanes més tard.

Una rebregada històricaL’entrada en vigor de l’Estatut no va acon-seguir apaivagar les greus diferències al si del catalanisme polític. A banda d’un inde-pendentista llançat al carrer, Marina Geli comenta que “dins del PSC es va eviden-ciar la fractura que havia causat el debat entre el sector sobiranista i l’afí a l’aparell de Madrid”. Això va fer que Maragall, que havia expulsat ERC del Govern per ha-ver-se oposat a l’Estatut, decidís convocar eleccions l’1 de novembre del 2006 i, forçat per les circumstàncies, cedís el testimoni a José Montilla com a cap de llista pel PSC. L’arribada de Montilla a la presidència de la Generalitat va semblar que ajudaria a reconduir la situació. Però només va ser un miratge, ja que, a més de la crisi econòmica, el nou executiu d’Entesa de Progrés es va trobar amb la negativa de Madrid a millorar el sistema de finançament, traspassar l’ae-roport del Prat i fer front al daltabaix que havien generat a Rodalies els esvorancs de les obres de l’AVE Madrid-Barcelona. Una postura que va portar el mateix Montilla a advertir sobre la “creixent desafecció” que, al seu entendre, començava a experimentar una part important de la societat catalana.

Recollida de milions de firmesJaume Bosch, ponent de l’Estatut en nom d’ICV-EUiA, evoca la paradoxa que es pro-duïa a aquells anys, on, “mentre els polítics ens acostumàvem al nou text refrendat per la ciutadania, el PP hi presentava un recurs d’inconstitucionalitat i recollia milions de signatures acusant el PSOE de concedir a Catalunya una mena de constitució paral-lela”. També Estradé assenyala: “Vèiem Sáenz de Santamaria i altres líders del PP decidits a combatre qualsevol concessió i a impugnar articles calcats als estatuts anda-lús i valencià que no havien recorregut”. Igual que Bosch i Estradé, Marina Geli confessa que el recurs dels populars al Constitucional feia preveure que la qüestió de l’Estatut acabaria de mala manera. “Tot ens indicava que la sentència seria desfa-vorable, perquè ja s’havia dictat la recusa-ció del magistrat Pablo Pérez Tremps, que va quedar apartat per la majoria conserva-dora del tribunal”, afirma Geli. Per a l’exconseller de Presidència i també redactor de l’Estatut, Francesc Homs, en declaracions a l’ACN, el “xoc” no es produeix de manera exclusiva amb el PP, sinó “amb l’Estat”. “Allò va ser provocat per alguna cosa més que un partit polític, es va aixecar tot un aparell de l’Estat que hi va estar en contra, amb l’aquiescència en aquell moment del PSOE”, defensa.

La sentència, anunciada el 28 de juny de 2010, va confirmar els mals auguris. I és que si bé el Constitucional només va tocar 14 dels 223 articles de l’Estatut, va retallar els més substancials. Concretament, la consideració de Catalunya com a nació, el blindatge de transferències que es desple-gava en 58 apartats, la millora del sistema de finançament i la tímida reforma judicial que, amb l’aval de Carles Viver Pi i Sunyer i altres juristes, havia de donar peu a la cre-ació d’un consell català de justícia. “El Constitucional es va carregar l’ob-jectiu d’assolir el màxim autogovern mit-jançant una interpretació flexible de la Constitució, ja que va bandejar elements tan sensibles com les competències en jus-tícia o l’ús preferent de la llengua catalana”, afirma Bosch. Una opinió compartida per Estradé, per qui la sentència “va erosionar la columna vertebral d’una proposta en què figurava la possibilitat d’assumir una agèn-cia de gestió dels impostos i el reconeixe-ment de Catalunya com a nació”.

“Una operació d’Estat”Homs defensa que el tribunal va deixar el text com una eina “inservible”: “Si no l’ha-guessin magrejat i deixat com el van dei-xar, és clar que podria servir”, defensa Homs, que lamenta que per llegir ara l’Es-tatut cal un “manual d’instruccions, que es diu sentència i que neutralitza tot el text”. Creu que la sentència que va tombar el TC va ser “una operació d’Estat per parar els peus a la reivindicació de l’autogovern”. Marina Geli, per la seva banda, subratlla que “el dictamen va marcar un punt i a part en les relacions entre Catalunya i Espanya, ja que no sols va reduir la Generalitat a una simple gestoria, sinó que va dilapidar la via del pacte per la qual el catalanisme tant ha-via apostat”. El fet és que, deu anys després d’aquell cop de porta, Catalunya continua explorant noves alternatives per vehicular les seves aspiracions com a nació.

Jaume Bosch: “El Constitucional es va carregar l’objectiu del màxim autogovern”

Marina Geli: “El dictamen va marcar un punt i a part entre Catalunya i Espanya”

Miquel Àngel Estradé: “Vam adonar-nos que el PSOE no tenia interès en negociar el que volíem”

Fi de cicle per a una generació política

Més enllà del cop a l’autogovern, per alguns liquidava el pacte del 78

La sentència va provocar una gran frustració en el catalanisme polític

de la mà d’Artur Mas, i figures tan re-llevants del socialisme català, com Jo-aquim Nadal, Montserrat Tura, Antoni Castells, Toni Comín, Ernest Maragall o la mateixa Marina Geli van deixar el PSC un cop van comprovar que no hi havia cap esperança de transformar l’Estat en un sentit federal. També en el camp republicà les tensions del procés estatutari van de-vorar la carrera política d’una genera-ció sencera de dirigents, entre els quals Josep Lluís Carod-Rovira, que un any després de la sentència de l’Es-tatut va abandonar el partit, i Joan Puigcercós, que arran d’obtenir deu diputats a les eleccions al Parlament celebrades el novembre del 2010 va dimitir per cedir les regnes de la for-mació a Oriol Junqueras.

A. R. BARCELONA

La sentència del Constitucional va provocar una gran frustració en el conjunt del catalanisme polític. En-cara que tothom pensava que l’alta instància laminaria algunes parts del projecte sorgit del Parlament, la des-figuració del text va ser tan abrupta que va deixar la majoria de partits i actors socials en una barreja d’incre-dulitat i indignació. “En liquidar qual-sevol avenç en el finançament o re-butjar la gestió en matèria de justícia, va tocar els eixos amb què preteníem garantir uns bons serveis i millorar la qualitat de vida de la població”, afirma Miquel Àngel Estradé. Més enllà d’aquest cop a l’autogo-vern, que segons altres veus liquidava el pacte del 78, la sentència va tenir al-tres efectes tant o més rellevants. D’una banda, explica Jaume Bosch, va ser “el desencadenant emocional per-què molta gent fes el pas definitiu cap al sobiranisme”. Si bé aleshores una part del món sobiranista començava a articular-se entorn de la PDD o Òm-nium Cultural, va eclosionar un movi-ment transversal que va adoptar l’au-todeterminació com a bandera de la nova etapa que s’obria. Però no només això. La sentència del Constitucional va implosionar el mapa polític de manera irreversible. La Unió Democràtica de Duran i Lleida va sortir de CiU, Convergència va abraçar a poc a poc l’independentisme

Amb la sentència, va eclosionar un moviment transversal que tenia l’autodeterminació com a bandera, al mateix temps que va canviar el mapa polític de manera irreversible

PARL

AM

ENT

DE

CAT

ALU

NYA

Page 4: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

4 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Focus Deu anys de la sentència de l’Estatut

Els principals articles modificatsLa sentència contra l’Estatut va declarar inconstitucionals 14 articles, va deixar sense

validesa jurídica la definició de Catalunya com a nació i va reinterpretar 27 articles més

Ferran Espada | Barcelona

PUNT PER PUNT

2005Després d’anys de feixucs treballs i negociacions, el Parlament va aprovar el 30 de setembre de l’any 2005, en una emotiva sessió, la proposta de nou Estatut amb una àmplia majoria de 120 vots formada pel PSC, ERC, ICV i CiU. El PP hi va votar en contra. L’Estatut tenia com a article 1: “Catalunya és una nació”. El 2006 l’Estatut rebria l’aprovació definitiva. Quatre anys més tard arribaria la retallada del Tribunal Constitucional.PA

RLA

MEN

T D

E C

ATA

LUN

YA

IL·LUSTRACIONS: ALEXANDER SKOWALSKY I SERGEY DEMUSHKIN

NACIÓEl Constitucional va conservar la declaració de “Catalunya com a nació” i “la realitat nacional de Catalunya” del preàmbul, encara que recordant que no tenen eficàcia jurídica.

JUSTÍCIAVa ser la retallada més radical. El TC va anul·lar tota pretensió de crear un Consell del Poder Judicial a Catalunya, un organisme amb potestat per sancionar els jutges.

EL CATALÀ, LLENGUA PREFERENTEs va anul·lar la paraula “preferent” per referir-se a l’ús del català a les Administracions i els mitjans de comunicació, on queda com a llengua “normal”.

ELS CONCEPTES SENTENCIATS L’ABANS I EL DESPRÉSBILATERALITAT

El Tribunal Constitucional va mantenir la relació bilateral entre la Generalitat i l’Estat, tot i que matisant que sempre que no alteri l’exercici de les competències de l’Estat.

FINANÇAMENTTambé va quedar molt tocat. L’Estatut fixava la solidaritat catalana amb altres autonomies “sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar”. Aquesta postil·la cau.

COMPETÈNCIESEs va mantenir la definició de competències exclusives de la Generalitat de l’Estatut, però mai en detriment de les exclusives de l’Estat enumera-des en la Constitució.

UNA DATA HISTÒRICA

PREÀMBUL“El Parlament de Catalunya, recollint el senti-ment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària”.

La sentència manté el preàmbul, però el Consti-tucional recalca que no té eficàcia jurídica.

AnàlisiArticle modificat

INSTITUCIONS. SÍNDIC DE GREUGESArticle 78.1: “El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’administració de la Generalitat”.

El Tribunal Constitucional li treu al Síndic de Greuges la potestat de supervisar “amb caràcter exclusiu” la Generalitat.

“El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i el present Estatut. [...] amb aquest fi supervisa l’activitat de l’administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o realitzen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de la resta de persones amb vincle contractual amb l’administració de la Generalitat i amb les entitats que en depenen. També supervisa l’activitat de l’administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen”.

Article original

Page 5: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 5

IMAT

GES

: MA

CRO

VEC

TOR

Article 120: “Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalu-nya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, regles i estàn-dards mínims que estableixin les bases estatals, que inclouen, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes”.Article 126: “Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats d’estalvis que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen

en el mercat assegurador a les quals no fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, regles i estàndards mínims fixats en les bases estatals”.

Es declaren nuls els articles 120 i 126, que amb els mateixos criteris atribueixen a la Generalitat competències compartides amb l’Estatut en matèria de caixes d’estalvis i les entitats de crèdit, respectivament.

Article 120: “Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis catalanes, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb les bases que fixi l’Estat”.

FINANÇAMENTArticle 206.3: “Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’Estat de benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar”.

Amb la sentència, s’anul·la també l’article 206.3, que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers per garantir l’anivellament i la solidaritat a la resta de comunitats autònomes (...), “sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”.

PODER JUDICIAL. CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYAArticle 97: “El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sense perjudici de les compe-tències d’aquest últim d’acord amb el que preveu la llei orgànica del poder judicial”.

El Tribunal Constitucional elimina algunes funcions d’aquest Consell –desenvolupat en els articles 97, 98, 99, 100 i 101–:• Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya, i en la dels presidents de sala de l’esmentat tribunal i dels presidents de les audiències provincials.

• Proposar el Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i cessaments dels jutges i els magistrats incorpo-rats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució.

• Instruir expedient i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats.

• Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals, ordenar-ne, si s’escau, la inspecció i la vigilància i dur a terme propostes en aquest àmbit.

• El TC tomba també l’article que diu que el Consell podrà participar en la convocatòria d’oposicions i concursos per cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. I s’elimina que el TSJC sigui l’òrgan jurisdiccional més elevat de l’organització judicial a Catalunya, i ho continuarà sent el Tribunal Suprem.

ORGANISMES. CONSELL DE GARANTIESArticle 76.4: “Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut”.

El Tribunal Constitucional considera inconstitucional el precepte de l’Estatut que estableix el “caràcter vinculant” de les decisions del Consell de Garanties Estatutàries “en relació amb els projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts pel present Estatut”. Amb la retallada, van deixar de ser vinculants.

LLENGUA. EL CATALÀ A L’ADMINISTRACIÓ I ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICSArticle 6.1: “La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”.

L’Estatut determinava que el català era la llengua “preferent” de Catalunya. En comptes d’això, la sentència la defineix com a llengua d’“ús normal”.

“La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal a les administracions públi-ques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua utilitzada normalment com a vehicular i la llengua d’aprenentatge a l’ensenyament”.

FUNCIONS. COMPETÈNCIES COMPARTIDESArticle 111: “En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma com-partida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executi-va, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i el present Estatut”.

La sentència del Tribunal Constitucional el considera inconstitucional.

Article 111: “En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de manera compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executi-va, en el marc de les bases que fixi l’Estat”.

COMPETÈNCIA FINANCERA. IMPOSTOS LOCALSArticle 218.2: “La Generalitat té competència en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capaci-tat per fixar els criteris de distribució de les participaci-ons a càrrec del pressupost de la Generalitat”.

La regulació en matèria fiscal tampoc no va passar la prova al TC, que considera inconstitucional l’article quan afirma que les competències financeres de la Generalitat poden “incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals”.

DRET CIVILArticle 129: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat”.

L’article és constitucional, sempre sota la interpretació de la sentència que n’acota el criteri d’exclusivitat competencial.

ENTITATS FINANCERES. CAIXES D’ESTALVIS/CRÈDIT I BANCA

Page 6: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

6 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

El prestigioso jurista andaluz concluye en esta entrevista que la sentencia del Estatut por parte del TC rompió hace diez años el pacto territorial de la Constitución del 78

Entrevista Javier Pérez Royo

JAIR

O V

ARG

AS-

ARC

HIV

O

El catedrático de Derecho Constitucional Javier Pérez Royo.

“Sin la sentencia del Constitucional no hubiera existido el Procés independentista”Javier Pérez RoyoCatedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla

Ferran Espada BARCELONA

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944). El presti-gioso catedrático de Derecho Constitucio-nal de la Universidad de Sevilla repasa es-tos diez años desde la sentencia del Estatut del Tribunal Constitucional (TC), que en su día definió como “un golpe de Estado”.

¿Qué supone la sentencia del TC sobre el Estatut de hace 10 años?Rompe el pacto constitucional. La integra-ción de las nacionalidades en el Estado, y fundamentalmente de Catalunya, que era en el 78 el gran problema constituyente que tenía España en el tránsito de la dicta-dura a la democracia. Era el problema espe-cífico español respecto a otros países euro-peos que también habían hecho el paso a la democracia tras la Segunda Guerra Mun-dial. Y por eso la Constitución territorial del 78 incorpora dos garantías: una a favor del Estado y otra a favor de las nacionalidades en proceso de convertir-se en comunidades autónomas. La sentencia 31/2010 del Esta-tut se carga esas dos garantías en las que se basa la Constitución territorial del 78.

¿Cuáles son esas garantías?La primera es que ninguna nacionalidad puede imponerle al Estado un Estatuto de autonomía con el que el Estado no esté de acuerdo. Por eso los parlamentos elaboran un proyecto de Estatuto y lo envían a las Cortes, donde se entabla una negociación entre la comisión constitucional del Con-greso y una delegación del Parlamento au-tonómico para pactar el texto definitivo.

¿Y la segunda?Que el Estado no puede imponerle un Es-tatuto a una nacionalidad sin el consenti-miento expreso de sus ciudadanos en refe-réndum. La Constitución territorial del 78 se basa en el pacto entre Parlamentos y Congreso, y el referéndum posterior de los destinatarios del pacto, que son los ciuda-danos de la nacionalidad afectada. Esa es la Constitución del 78 y no los artículos del título octavo o los artículos de los Estatutos de Autonomía. Esos solo nos los leemos los profesores de Derecho Constitucional, no los ciudadanos. Esa es la Constitución te-rritorial de verdad, que es la que se carga el Tribunal Constitucional con una sentencia que desautoriza el pacto entre el Parla-ment de Catalunya y las Cortes Generales y desconoce el resultado del referéndum.

Hay quien argumenta que solo afecta a algunos artículos...Formalmente se anulan catorce artículos, pero también se impone la interpretación vinculante del TC en muchos más. Práctica-

Page 7: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 7

mente se anula la reforma del Estatut y so-bre todo se impone que, se acuerde lo que se acuerde entre parlamentos y vote lo que vote la ciudadanía, se hará lo que diga el TC.

¿Entonces, no estamos frente a un pro-blema de encaje jurídico del articulado sino de falta de legitimidad política?Las dos cosas. El TC viene a hacer suya la tesis del PP en la línea de que el límite de la España autonómica se fijó en el 79-80. Y, por tanto, no cabe una reforma estatutaria sin una reforma de la Constitución.

¿Pero, al final, no es el TC quien tiene la potestad de dictaminar lo que es consti-tucional y lo que no?En la Constitución no existe un control de constitucionalidad de los Estatutos de Au-tonomía. Se introduce en la Ley Orgánica del TC como un control previo y después desaparece en la reforma de la ley. Desde mi punto de vista, el Constitucional no puede admitir un recurso de inconstitucio-nalidad contra un Estatuto de Autonomía. Lo que si puede y debe hacer el TC es pro-nunciarse en caso que se plantee una cues-tión de inconstitucionalidad sobre leyes aprobadas en el Congreso o en el Parla-mento autonómico. El Estatut estuvo en vi-gor cuatro años y no se planteó ningún pro-blema de inconstitucionalidad de este tipo. Y, en cambio, después el TC hace un con-trol de constitucionalidad en abstracto. In-terviene en la definición de la fórmula de integración de Catalunya en el Estado que han pactado los respectivos parlamentos que están legitimados democráticamente y que ha sido refrendada por los ciudada-nos en referéndum. Toda una singular combinación de democracia representa-tiva y democracia directa que no se puede controlar por parte de un tribunal.

Diez años después de la sentencia, ¿en qué situación jurídica se halla Catalunya?En la misma. Jurídicamente el Estatut con-tinúa en vigor con la interpretación del Constitucional. Otra cosa es que política-mente una parte de los ciudadanos de Cata-lunya no lo aceptan. Y una Constitución o un Estatuto de Autonomía requiere que los ciudadanos lo acepten y lo reconozcan como propio. En caso contrario, es estéril. por eso Catalunya ahora está sin Constitu-ción ni Estatut, sin bloque de constituciona-lidad. Formalmente lo tiene, pero material-mente no. Y de ahí vienen todos los problemas y el desorden de estos diez años.

¿Atribuye el proceso independentista a la sentencia del Estatut?Yo lo que digo es que sin la sentencia no hu-biera existido. No digo que sea solo la sen-tencia, pero, en la forma en que se ha produ-cido, no hubiera existido ese proceso. Todo

arranca de ahí. En el proceso de elaboración del Estatut también hubo muchos proble-mas y tensiones, pero se acabaron recondu-ciendo. Y entre 2006 y 2010 no hay ningún problema. Bien al contrario, se reduce de forma significativa la conflictividad entre Catalunya y el Estado. Y en cambio sale la sentencia y estalla todo. Desde entonces el desbarajuste es permanente en Catalunya.

¿El referéndum del 1-O es la culminación de una búsqueda de legitimación refren-daría por parte de la ciudadanía?El referéndum del 1-O de 2017 es similar al del 9-N de 2014, aunque este último fue en realidad una consulta participativa porque el Govern renunció explícitamente al refe-réndum. En el pacto del 78 el referéndum es el último paso, el punto de llegada. Des-pués de la sentencia del TC sobre el Estatut, que prescinde de lo que ha votado la ciuda-danía, el nacionalismo catalán pasa el refe-réndum del punto de llegada al punto de partida. Eso no se puede hacer con la Cons-titución en la mano. Se pide una consulta sobre la forma de integración o no de Cata-lunya en el Estado y no la ratificación o no de una fórmula pactada previamente. Lo cual evita que el TC pueda intervenir.

¿Y en qué situación nos encontramos?Delante de un problema político que jurí-dicamente no tiene solución.

¿Ninguna?Sí, la respuesta jurídicamente ordenada es la reforma de la Constitución, pero eso es ciencia ficción. Una reforma de la Constitu-ción que posibilite que Catalunya se articule con el Estado de forma diferente a la actual, con la composición parlamentaria que tene-mos y que previsiblemente va a durar bas-tante tiempo, no tiene ningún recorrido.

¿Y entonces qué se puede hacer?Pues no lo sé. Teóricamente se podría ha-cer una nueva reforma del Estatut, pero creo que Catalunya esa pantalla ya la ha pasado. El nacionalismo catalán está en otra cosa y no creo que esté dispuesto a re-correr ese camino. Por tanto, no sé cómo se va a resolver la situación, pero alguna ma-nera habrá que buscar.

¿Pactar la autodeterminación de Cata-lunya podría ser una vía?Ningún Gobierno español va a aceptarlo si el derecho a la autodeterminación es el de-recho a poder declararse independientes.

¿Por qué?Porque dejaría de ser Gobierno español de forma inmediata en el momento en que lo aceptara. Al PP ni se le pasa por la cabeza, pero en el PSOE también hay una mayoría en contra de eso. No existe ningún presi-

“El TC no podía admitir un recurso de inconstitucionalidad contra el Estatut”

“El nacionalismo pasó el referéndum de punto de llegada a punto de partida tras la sentencia”

“En Catalunya la sentencia provocó un problema político que no tiene solución jurídica”

dente del Gobierno de España que pueda aceptar ese planteamiento. En España no hay una mayoría para un proceso así, y tampoco está claro que exista una mayoría en Catalunya a favor de esa posición.

En el Parlament hay una mayoría que de-fiende la autodeterminación.La sociedad catalana está dividida prácti-camente por la mitad, pero, en todo caso, donde hay una mayoría clarísima en con-tra de que Catalunya pueda ser indepen-diente es en el resto del Estado.

¿Y si esa mayoría en Catalunya fuera clara a favor de la independencia?En el momento en que haya un 60% o simi-lar de la población catalana a favor de la in-dependencia, habrá independencia. Eso no hay quién lo pare. Ni con la Guardia Ci-vil ni con el Ejército. Pero no la hay. Aquí todo el mundo juega con trampas.

En estos diez años ha cambiado mucho el panorama político en Catalunya y en el Estado. La aparición de Podemos y Vox, la eclosión de Ciudadanos, la desaparición de CiU... ¿Esto ayuda o perjudica para re-solver el conflicto?Es indiferente. En lo que se refiere a la inte-gración de Catalunya en España no han cambiado las posiciones. La única novedad importante es que el nacionalismo catalán ha pasado del autonomismo al indepen-dentismo. CiU había tenido la hegemonía, pero desde el autonomismo. Artur Mas da el salto al independentismo, pero la cifra de apoyo popular queda fijada en un 47-48% de los votantes. Y además con una gran he-terogeneidad, repartido entre el espacio postconvergente, ERC i la CUP. Que no tie-nen nada que ver unos con otros, lo que complica el hecho de gobernar juntos, como se está viendo. Esa es la realidad.

¿Y en la parte constitucionalista?En la otra mitad de Catalunya te encuen-tras que es tan heterogénea como en el in-dependentismo. Tenemos posiciones tan diversas como la del PP, Ciudadanos, Vox, el Partido Socialista o Podemos. Entonces, podemos concluir que no existen dos mita-des, sino que, respecto a la independencia, hay un bloque de tres partidos en que unos no tienen nada que ver con los otros, y en el otro bloque hay cinco partidos a los que les pasa lo mismo.

¿El referéndum clarificaría las cosas, evi-tando el componente ideológico que in-terviene en las elecciones?A mí me parece que pensar en aplicar el de-recho de autodeterminación con la actual realidad política y social de Catalunya es una fantasía o un espejismo. Pero no pode-mos olvidar que Catalunya pactó su Esta-tut y los ciudadanos lo refrendaron, y lo que se le ha dicho es que el Estatut que vale es el que dicta el PP, que casi no existe en Catalunya, a través del TC y se impone. Y eso provoca lo que provoca.

¿Como constitucionalista, imaginaba que algún día se aplicaría el artículo 155?Nunca. Todo el mundo daba por supuesto que ese artículo estaba en la Constitución pero que no se aplicaría nunca. Como pasa en Alemania.

Pero se aplicó. Si era tan impensable, ¿por qué se acaba activando?Creo que se acabó aplicando por un cálculo político erróneo, tanto por parte de Puig-demont como de Rajoy. Puigdemont quería garantías de que si convocaba elec-ciones y frenaba la declaración de inde-pendencia no se aplicaría el 155. Pero Ra-joy no le podía dar esas garantías, porque los suyos se le echaban encima, y pedía que

AC

N

En el Supremo, durante el juicio del 1-O.

Page 8: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

8 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Entrevista Javier Pérez Royo

primero convocara elecciones, cosa que Puigdemont tampoco podía aceptar sin ga-rantías por la presión. El uno por el otro, la casa por barrer y pasó lo que pasó.

El PSOE también participó en el 155.Eso fue una tragedia. El PSOE se incorpora de una manera errónea al 155. Lo peor del 155 no fue el 155, sino la deriva judicial. Y el PSOE tendría que haber exigido que, para dar apoyo al 155, no se activarían querellas criminales contra ningún diri-gente independentista catalán. Cuando, además, el 155 se decreta para convocar unas elecciones en que esos dirigentes in-dependentistas iban a participar. El PSOE tendría que haber exigido que la Fiscalía no actuara mientras no hubiera elecciones, para poder preservar una negociación po-lítica, pero dio el sí al 155 sin ninguna cau-tela, y la Fiscalía entró a degüello con las querellas por rebelión.

Pero el 155 se hubiera aplicado igual ce-sando el Govern aunque no hubiera ha-bido querellas.Sí, pero el 155 político no ha tenido unos efectos graves. Han sido unos meses de suspensión de la autonomía, pero eso es manejable. Lo que es inmanejable son los procesos judiciales que se desencadenaron como consecuencia de la aplicación del 155 al dejar sin fuero jurisdiccional a los miembros del Govern. Y eso acaba con unos en prisión y con otros en lo que lla-man el exilio. Ese es el lío que se generó y en el que todavía estamos.

¿Estamos en un callejón sin salida?En España se produjo en 2008-2009 una crisis económica muy fuerte que comportó un significativo quebranto de lo que fue el contrato social en base al cual se construyó el Estado social y democrático de derecho

de la Constitución de 1978. Eso también pasa en el resto de países de la Unión Eu-ropea, y es un quebranto manejable. Pero en España esa crisis del estado social y de-mocrático de derecho se combina con la crisis de la Constitución territorial por la sentencia del Estatut. Y eso es lo que ha he-cho inmanejable la situación. Provocando un cierto desmoronamiento del sistema constitucional español, que funciona por inercia, pero en realidad las piezas están desencajadas.

¿En qué se percibe esa situación que des-cribe, más allá del conflicto catalán?Hemos tenido que repetir dos veces eleccio-nes por incapacidad de investir al presi-dente del Gobierno español. No se hacen le-yes y todo va a través de decretos ley. El Parlamento no legisla y la legislación es bá-sicamente gubernamental. No se hacen pre-supuestos, rompiendo el principio de anua-lidad presupuestaria. Sin olvidar que en 2014 se produjo otro hecho notable, como fue la abdicación del rey Juan Carlos I.

Usted ha escrito La reforma constitucio-nal inviable. ¿La Constitución española es irreformable?Esa es la patología más importante que tiene España: la incapacidad de reformar la Constitución.

¿Y en qué puede acabar derivando este problema?La experiencia histórica nos enseña que las Constituciones que no se reforman se mue-ren. Estallan. Puede ser en unas elecciones municipales, como pasó en 1931, o en cualquier otro momento. La Constitución pierde su legitimidad original y se desinfla, y la única forma de renovar esa legitimidad es a través de la reforma constitucional. Sin esa legitimidad es imposible organizar

el país en base a la Constitución. Eso es lo que está volviendo a pasar en España.

Y, como en aquel momento, la monarquía no pasa por su mejor momento. ¿Hay cri-sis monárquica también?La monarquía ha sido siempre el gran pro-blema constitucional de España. Y no ha dejado nunca de serlo. España no ha hecho un ajuste de cuentas con la monarquía, como han hecho los demás países euro-peos en el tránsito al estado constitucional. La monarquía es preconstitucional, es el antiguo régimen.

Pero las monarquías constitucionales existen.La monarquía puede sobrevivir en el es-tado constitucional, pero el poder consti-tuyente, que es el pueblo, tiene que mani-festarse expresamente, aceptarla y colocarla en su lugar. Eso en España no se ha hecho nunca respecto a una constitu-ción monárquica, que han sido la mayoría, a excepción de los períodos republicanos. La monarquía ha sido siempre previa a la Constitución e indisponible para el poder constituyente del pueblo español. Y esta es la razón por la que no hay reforma de la Constitución.

¿Por qué la monarquía impide la reforma constitucional?Porque el principio monárquico no tiene capacidad de renovación. Lo único que tiene capacidad de renovación es el princi-pio de legitimidad democrática, pero este no puede estar condicionado o subordi-nado a principios monárquicos. Por eso en España no tenemos nunca reforma de la Constitución.

¿Llevar a cabo un referéndum sobre la monarquía en España sería una opción?

Por ahí habría que haber empezado. Des-pués del golpe de estado contra la Repú-blica y el franquismo, es lo primero que había que saber. Porque ahora es inimagi-nable, ya que lo primero que se hizo fue restaurar la monarquía, que es la que orga-niza todo el proceso de transición de las le-yes fundamentales del franquismo a la Constitución del 78. Con Suárez y la ley para la reforma política. El principio mo-nárquico precede la legitimidad democrá-tica de la Constitución del 78 y está ahí condicionando, aunque en el texto se invir-tiera el orden de los artículos. El problema es que la Constitución española necesita una reforma de forma urgente para mu-chas cosas y, de hecho, habría que haber hecho ya muchas reformas anteriormente a lo largo de estos 40 años. Si no se ha he-cho uso de ese instrumento es porque siempre se planteaba el tema de la monar-quía, que es un tapón en la enorme vasija constitucional. La vasija que es la Constitu-ción se está agrietando totalmente, pero el tapón por arriba cierra y mantiene fijada la vasija, y si se quitara el tapón se rompería en pedazos. La monarquía mantiene el sis-tema constitucional español, pero a la vez es la que impide la necesaria evolución.

¿Y hasta cuándo puede aguantar así?¡Uff! Cualquiera sabe.

Con el episodio de la destitución del coro-nel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos, hemos visto una reacción de la de-recha con aires de insurrección. ¿Esta-mos en ese umbral?Creo que ha habido un intento de hacer saltar por los aires la legislatura. Especial-mente a partir de la quinta prórroga del es-tado de alarma, la penúltima, en que el Go-bierno pactó con Bildu para garantizarse la votación, que después no hizo falta, pero que en un principio no tenía garantizada. Los movimientos de la Guardia Civil, el proceso judicial que ahora ya se ha archi-vado, etcétera, me hacen pensar en ello. Hubo movimientos diversos, caceroladas, manifestaciones de Vox y muchas otras co-sas que lo indican. Pero no les ha salido y no lo han conseguido.

¿La legislatura está garantizada?Este ha sido un intento frustrado, pero va a haber más. Creo que en otoño va a haber un intento de desestabilización muy fuerte. Con tensiones y una pelea muy dura. La estrategia de la derecha va a ser la de intentar romper el Gobierno de coali-ción, incluso con la oferta del PP para apro-bar un proyecto de presupuestos con el PSOE, que son imprescindibles, pero vin-culados a la fijación de una fecha para la convocatoria electoral. Creo que eso es lo que tiene en mente Pablo Casado.

“Ha habido un intento frustrado de hacer saltar por los aires la legislatura, y habrá más”

“Cuando haya un 60% o similar de la población catalana a favor de la independencia, la habrá”

“La monarquía ha sido siempre el gran problema, no se ha hecho un ajuste de cuentas”

AC

N

Javier Pérez Royo en un acto organizado por Òmnium Cultural.

Page 9: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant
Page 10: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

10 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Tribuna

Això ve a tomb pel fet que sovint hem sentit que l’independentisme a casa nostra té un únic motiu, una única causa: la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional (TC), del 28 de juny, que feia miques la darrera pro-posta política de millorar l’encaix (sic) de Catalunya al conjunt de l’Estat es-panyol. És evident que aquesta sentèn-cia va provocar un rellevant nombre d’efectes, però ni de bon tros és el punt de partida del moviment sobiranista, sinó que va fer evident que ens trobà-vem davant del punt de no retorn. Mirem-nos-ho. La reforma estatu-tària no va ser pas l’únic intent de mi-llorar la relació entre Catalunya i l’Es-tat, sinó que s’havien succeït amb anterioritat propostes sobre com aprofundir en l’autogovern català. Aquesta darrera s’havia bastit entre desavinences entre els que llavors eren socis de Govern, una part de l’oposició (CiU) reclamant el concert econòmic fins al dia de la votació en el ple i l’altra (PP) desmarcant-se en so-litari del text des del primer moment.

U n dels errors que massa sovint fem és creure que hi ha una correspondèn-cia directa, perfecta i clarament visible entre causes i efec-

tes. Així, hom està sovint temptat de ser el primer a aixecar el dit i assenya-lar una successió inalterable dels fets: per culpa d’això ha passat això altre, i llestos! Aquesta concepció lineal dels esdeveniments és perfecta, sempre, però, que la realitat no ho espatlli... atès que, per definició, la realitat és complexa i polièdrica.

El text aprovat per 120 dels 135 escons –només el PP va votar-hi en contra– va passar al Congreso de los Diputados on és coneguda la cita que posa en relació un ribot i el text. Del que es tractava era d’avançar en la concepció plural de l’Estat espanyol o, si es prefereix, bastir realitats que fessin cert el mantra que ja s’escoltava feia temps segons el qual l’Estat espa-nyol era el “més descentralitzat del món, fins i tot més que els estats fede-rals”. Es podrà discutir si l’abast del text era més o menys ambiciós, però la clau de fons era, per una banda, la posada al dia d’un model de descen-tralització territorial del poder que no havia assolit les expectatives genera-des, enfront d’una indissimulada vo-luntat recentralitzadora per part de les principals formacions polítiques espanyoles, PP i bona part del PSOE. De fet, només arribar el text al Congreso, ja s’activaren tots els recur-sos polítics, jurídics i mediàtics en contra seva, amb un Mariano Rajoy que havia endegat una recollida de més de quatre milions de signatures en contra de la tramitació de l’Estatut i proposant un referèndum –sí, ho heu llegit bé– “sobre la igualtat dels espanyols a tot l’Estat”. Tot i la seva aprovació parlamentària –un cop ri-botejat– i el referendament dels ciu-tadans de Catalunya –amb més abs-tencions que votants i amb ERC expulsada de l’executiu un mes abans– el text va ser portat al TC –en-tre d’altres– per un recurs del PP con-tra 114 articles del total de 223. En la seva admissió a tràmit i en els quatre anys dedicats a cuinar la sen-tència –amb recusacions de part i l’obstaculització interessada de la re-novació del TC– trobem una de les evi-dències més clares del procés de des-composició del sistema polític espanyol. Una raó d’Estat jurídica per sobre de la voluntat ciutadana o, si ho preferiu, la negació de la política com a mecanisme evolutiu. La resposta per part de la ciutadania i la classe política catalana, amb la manifestació del 10 de juliol del 2010 (“Som una nació, nosaltres decidim”), crec que no fou l’inici de res, ans la constatació d’una

“La sentència del TC va fer evident la inutilitat fàctica de la lleialtat envers el sistema, que no havia permès d’assolir uns objectius polítics per a l’aprofundiment de l’autogovern“

emprenyada col·lectiva covada du-rant molt de temps. No serà doncs una conversió espontània, sinó que esdevé la darrera fase d’una seqüència lògica: constatada a bastament la impossibi-litat de reformar un sistema afectat per l’aluminosi –jurídica i política–, hom només podia optar per sortir-ne. És a dir, la sentència del TC va fer evident la inutilitat fàctica de la lleial-tat envers el sistema –una reforma es-tatutària dins del marc constitucio-nal, legitimada pels ciutadans amb el seu vot–, que no havia permès d’asso-lir uns objectius polítics –de mínims– per a l’aprofundiment de l’autogovern que eren àmpliament compartits. Així, enfront del sistemàtic i conscient menysteniment de qualsevulla pro-posta de desenvolupament polític, hom només disposava d’una última opció: la sortida. És així com el creixe-ment del sobiranisme –i no pas la seva aparició– esdevindrà l’única opció po-lítica per a una part significativa de la població del país. Això modificarà ra-dicalment l’escenari polític vigent al país, trinxant-ne els lideratges, els partits i les dinàmiques polítiques fins llavors existents. En resum, els esforços de la ca-verna per desmantellar les pretensi-ons de millorar l’autogovern genera-ran paradoxalment un doble efecte no desitjat: per una banda, el camí obert pel TC esdevindrà una càrrega de pro-funditat per a la mateixa estabilitat del sistema i, per l’altra, farà evident la impossibilitat de reeixir en la reforma del sistema. Així que, l’any 2010, và-rem passar el punt de no retorn.

Any 2010, el punt de no retorn

Josep M. ReniuDoctor en Ciència Política i de l’Administració i professor de la UB

Mariano Rajoy amb les signatures contra l’Estatut, davant del Congrés, l’any 2006.

AC

N

Page 11: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 11

nas bolsas de votantes del PSC. Y se mues-tran convencidos de que el camino hacia la República catalana solo avanzará con el crecimiento del independentismo, y eso quiere decir que “hay que jugársela para atraer votantes no independentistas”. ERC mantiene como su primer activo a Oriol Junqueras, que, de una forma u otra, vol-verá a tener un papel destacado en la cam-paña a pesar de su encarcelamiento en Lle-doners. Pero también ha aprovechado estos dos años para ordenar sus filas y sus objeti-vos, después de una campaña del 21-D poco afinada como consecuencia de la excepcio-nalidad del momento. ERC apuesta por un equipo compacto con liderazgos claros y re-novados, que tienen al vicepresident Pere Aragonès al frente, y un partido sólido. Y un ideario que mantiene la hoja de ruta inde-pendentista, pero alejado de la retórica del simbolismo. ERC asume que “la indepen-dencia no es una proclamación, sino una concatenación de hechos efectivos”, en pa-labras de Aragonès. Y que para conseguirlo “hace falta una mayoría más amplia, que se consigue por la vía de los valores republica-nos y de la justicia social, y de un buen Go-vern que se preocupe de resolver los proble-mas de la gente”. Pero también hace falta ser decisivos para forzar al Gobierno espa-ñol a la negociación para la resolución del conflicto político entre Catalunya y el Es-tado, “como demuestra que se hayan sen-tado a la mesa de diálogo”, aseguran. En los próximos meses aumentará la tensión en el Govern. Pero eso no quiere decir que no se mantengan contactos entre JxCat y ERC para escenarios postelectora-les. Al fin y al cabo nadie puede descartar que al final los resultados den una aritmé-tica parlamentaria que fuerce el manteni-miento del actual Executiu independen-tista. Y más vale estar preparados y con los temas hablados. ¡Veremos!

El ambiente electoral comienza a imponerse en Catalunya y los dos principales adversarios independentistas, JxCat y ERC, definen sus estrategias

lista Eduard Voltas, la estrategia de JxCat se basará en atacar a ERC por sus acuerdos con el Gobierno de Pedro Sánchez, inten-tando minusvalorar y frenar cualquier éxito relativo de los republicanos, por ejemplo frenando la mesa de diálogo. Por otra parte, los de Puigdemont buscaran la confronta-ción con el Estado en los nuevos escenarios judiciales situados en el Tribunal Supremo: la inhabilitación del president Torra y el jui-cio por presuntas irregularidades a la dipu-tada Laura Borràs, revestido de persecu-ción política. Y, por último, JxCat intentará atizar el miedo a un retorno del tripartito. Una táctica que tendrá dificultades ante el hecho de que el principal pacto de gobierno con los socialistas lo mantiene JxCat en la Diputació de Barcelona, donde prefirieron a Núria Marín como presidenta antes que al republicano Dionís Guiteras. En el caso de ERC, sus fronteras electo-rales son mucho más amplias. Una realidad que puede ser beneficiosa si son capaces de rentabilizarlo, pero que también tiene un fuerte componente de peligrosidad si se producen fugas de votos, porque son más difíciles de taponar. Desde ERC reconocen que su principal frontera es la independen-tista, y es donde se juegan la partida electo-ral, pero los republicanos tienen votantes colindantes con los comuns e incluso algu-

Las fronteras electorales de ERC son amplias; eso puede ser beneficioso, pero también peligroso

La estrategia de JxCat se basa en una dura confrontación con ERC y el Gobierno español

C atalunya comienza a te-ner un aroma electoral. Y, ahora mismo, la gran pugna se concen-tra en el campo inde-pendentista, entre los dos socios del Govern.

JxCat y ERC compiten por la victoria electo-ral y por el liderazgo del independentismo. JxCat diseña una estrategia basada en una dura confrontación contra ERC y contra el Gobierno español de Pedro Sánchez, y cuenta con el carisma del expresident Car-les Puigdemont. No se puede olvidar que ahora mismo los postconvergentes tienen una única frontera electoral eminente-mente independentista que colinda con los votantes de ERC y, en menor proporción, con la CUP. Como dice el periodista y ana-

IndependentismoJxCat y ERC presentan armas electorales y se preparan para la gran pugna

Los principales dirigentes de JxCat y ERC en una reunión a principios de año.

Anàlisi

Ferran Espada

AC

N

DIRECCIÓ Ferran Espada COORDINACIÓ Marc Font DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs GESTIÓ Pablo de Zárraga PRODUCCIÓ Pauta Media S.L. EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Esperanza Escribano, Alba Fernández, Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Elisa Pont, Àlex Romaguera, Laia Ros, Maria Rubio, Javier Torres, Judith Vives i Víctor Yustres FOTOGRAFIA Joel Kashila i Miguel Velasco CORRECCIÓ Carme Casals DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés IMPRIMEIX Impresa Norte DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019CONTACTE [email protected] | [email protected] VISITA EL WEB https://temas.publico.es/el-quinze/ | www.diaripublic.cat

Page 12: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

12 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Los sindicatos piden una ley que regule el teletrabajo y blinde a los trabajadores ante los jefes: “Los medios de producción los pone la empresa”. Temen nuevos accidentes laborales y una nueva rebaja de derechos en cuanto a salario, horarios y conciliación

Un hombre haciendo teletrabajo a principios del mes de junio.

Maria Rubio BARCELONA

E l decreto de estado de alarma del pasado 14 de marzo implantó el teletra-bajo “con carácter priorita-rio”. Con el confinamiento, se consolidó excepto en los sectores esenciales y, lejos

de olvidarnos de él, parece que esta fór-mula ha llegado para quedarse. Sin vacuna contra el coronavirus y con las dificultades logísticas para garantizar las distancias de seguridad de la nueva normalidad, parece que muchos deberán instalar la ofi en un cuarto de su casa, una práctica que el 91,3% de la población ocupada asalariada en Catalunya no conocía antes de la pan-demia, según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE) de 2019.

La oficina la pone la empresaPero, para trabajar, uno necesita tener ac-ceso a unos materiales, tales como un or-denador, una conexión a internet o incluso algo tan básico como una mesa. “La crisis ha hecho que el teletrabajo se haya tenido que poner en marcha de manera muy im-provisada”, explica Cristina Torres, secre-taria de acción sindical de CCOO Cata-lunya. “Por ello, muchos trabajadores han tenido que poner estos medios ellos mis-mos”, algo que considera que se debe re-vertir. Coincide Núria Gilgado, secretaria de políticas sindicales de la UGT Cata-lunya: “Si te falta una mesa, un ordenador o el wifi, te lo tienen que poner. Los medios de producción los pone la empresa”. Tanto Torres como Gilgado apuntan que cualquier coste añadido, de facto, su-pone una reducción en el salario, ya sea pagar el wifi, una línea de móvil o incluso

la factura de la luz. Esto es lo que ha tenido que hacer la sindicalista de la CGT Maria Carballo, que trabaja en el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE): “Yo no he visto aumentado mi salario, pero estoy con mi wifi, mi electricidad, mi agua... Todo. Y ha-ciendo horas extra”. El abogado laboralista del Col·lectiu Ronda Nacho Parra apunta que el teletrabajo no debería afectar a los derechos laborales del trabajador: “No puede haber una modificación de ningún tipo respecto a lo que figura en el contrato, ni de horario, ni de sueldo”. Parra añade que en otros países los empleadores in-cluso asumen parte del alquiler. Aun así, tal y como está contemplado actualmente en la Ley del Estatuto de los Trabajadores, el teletrabajo es de carácter voluntario, por lo que no es tan fácil blin-darse ante la empresa para no tener que asumir costes de más: “Es una paradoja. Si el teletrabajo es un acuerdo entre el traba-jador y la empresa, es obvio que, si el traba-jador pide que se le cubran estos costes para trabajar en casa, la empresa le diga que no y lo envíe de vuelta a la oficina”,

dice Parra. Los sindicatos claman por una ley que regule el teletrabajo y resuelva es-tas cuestiones, algo en lo que el Gobierno español ya está trabajando, pero que su-pondrá un proceso de meses. Sin ley, la única regulación que existe es la escasa mención en el Estatuto de Trabajadores y en los convenios sectoriales, de los cuales tan solo el 3% incluyen artículos sobre el teletrabajo, según un informe de la UGT.

Inspección de riesgos en casaEl teletrabajo también plantea un escena-rio diferente en cuanto a la prevención la-boral. “Habrá que tener en cuenta dos cuestiones importantes: en primer lugar, temas musculares ergonómicos y, por otro lado, el aislamiento social y la fatiga digi-tal”, apunta el abogado Miguel Arenas, del Col·lectiu Ronda, especialista en salud la-boral, quien explica que el servicio de pre-vención de la empresa debería evaluar los sitios donde se trabaja, aunque sea en casa: “Hace falta ver si se tiene una buena silla, una mesa o si la luz es la adecuada, y corregirla si no es así”. En este aspecto, el

Actualitat Trabajo

Derechos laborales en tiempos de teletrabajo

Según el INE, el 91,3% de la población ocupada asalariada

en Catalunya no hacía teletrabajo antes de la

pandemia del coronavirus.

GEMMA SÁNC

HEZ

-AC

N

Page 13: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 13

Protestas después de la muerte de un trabajador de Glovo en mayo de 2019.

abogado opina que el trabajador está más protegido delante de la empresa que en otras cuestiones: “La protección nunca puede ir a coste del trabajador, así que, si no tienes una silla ergonómica, tu jefe te la tiene que proporcionar”. Asimismo, Arenas también tiene en cuenta el derecho a la desconexión digital, algo que considera que se ha vulnerado re-petidamente durante este confinamiento: “Usamos WhatsApp para hablar con fami-liares y amigos. Pero, ¿debe ser esta la he-rramienta que utilicemos para hablar con los jefes, y a cualquier hora? Yo tengo mis dudas. ¿Verdad que en la oficina se apagan las luces cuando terminas?”. También lo denuncia Carballo, quien cree que los patrones se han aprovechado del confinamiento para pasarse los límites horarios: “Me escribió mi jefe a las 12 me-nos cuarto de la noche para hacerme una pregunta. No desconectas, y la gente a la larga se pone enferma”.

Teletrabajo y conciliaciónOtra de las caras oscuras del teletrabajo es cómo se combina con la conciliación, una cuestión que viene apuntalando las carre-ras profesionales de las mujeres desde su entrada al mercado laboral. El cierre de las escuelas y de los centros para personas de-pendientes ha cargado todavía más la doble jornada laboral que asumen las mujeres. Sobre todo cuando el trabajo productivo y reproductivo se desarrolla en la misma ofi-cina: en casa. “Algunas empresas defienden que, si estás en tu domicilio, ya estás conci-liando. Es un intento de socavar la concilia-ción”, defiende Torres. “El teletrabajo no es una medida de conciliación como tal, es una medida de organización del trabajo que puede ayudar a la conciliación”, dice Gilgado, quien de-fiende que, antes de la pandemia, esta me-dida ahorraba el tiempo de desplaza-miento del hogar al centro de trabajo. De hecho, el año pasado el Estatuto de Traba-jadores incluía por primera vez el artículo 38.4, según el cual se reconocía el derecho a “adaptar la duración y la distribución de la jornada de trabajo” para la conciliación, donde se incluía la opción de teletrabajar. Pero, con la situación actual y un eventual cierre de las escuelas, esto ya no es sufi-ciente: “Necesitamos más políticas públi-cas para la conciliación. O se actúa, o la brecha de género se acrecentará, ya que las mujeres pedirán más reducciones de jor-nada, lo que supondrá peores salarios y ju-bilaciones futuras”, avisa Gilgado.

tencia a un centro de trabajo”, dice Nacho Parra. El abogado del Col·lec-tiu Ronda apunta que el teletrabajo podría ser usado por empresas para externalizar a empleados. A esto se le añaden las grandes di-ficultades que van a tener los trabaja-dores para exigir sus derechos desde sus domicilios privados: “Sin una ley, las cuestiones relativas al teletrabajo descansarán buena parte sobre la ca-pacidad de negociación colectiva, como que la empresa asuma las sillas, los teléfonos o el alquiler de tu casa, pero con una afiliación en detrimento esto va a ser muy difícil”, agrega Pa-rra. Los sindicatos consultados por este diario aseguran que están usando las vías telemáticas para reu-nirse y señalan la gran importancia que van a tener para negociar las con-diciones de los teletrabajadores. Pa-rra se mantiene más bien pesimista sobre el poder de negociación obrera en pandemia: “En una fábrica, era fá-cil la respuesta obrera, pero, con el te-letrabajo, las personas ni siquiera po-drán interactuar entre ellas”.

M. R. BARCELONA

La crisis del coronavirus ha traído consigo la aceleración de determina-das inercias. Los sindicatos temen que pueda acrecentarse la figura de los falsos autónomos y lo que se deno-mina uberización de la economía, ya que, si las relaciones entre trabajado-res y empresa quedan mediadas por plataformas, poca diferencia habrá entre un oficinista y un repartidor de Glovo. Los sindicalistas advierten que a los que hoy son reconocidos como trabajadores se les imponga la figura del autónomo. “Hay dos elementos que, según la jurisprudencia actual, determinan si un trabajador trabaja para una empresa o por cuenta pro-pia: la sujeción a un horario y la asis-

La pandemia de los falsos autónomosLos sindicatos temen que la proliferación del teletrabajo facilite la ‘uberización’ de la economía y la desregularización de los trabajadores mediante plataformas online

Hay el peligro de que se fuerce la conversión de asalariados en autónomos

PERE

FRA

CES

CH

-AC

N

ESTE

FAN

IA E

SC

OLÀ

-AC

N

El teletrabajo era un gran desco-nocido para la sociedad catalana antes de la pandemia. Tan solo un 4% de la población ocupada asalariada lo había hecho ocasio-nalmente (136.987 personas) y el 4,6% lo había hecho más de la mitad de los días trabajados (147.847 personas), según datos del INE. Hasta ahora, el Estado español estaba en la parte baja de la Unión Europea, muy lejos de Suecia, que tiene un 34,7% de la población ocupada teletra-bajando y lidera el ranking. Con la covid-19, el volumen de emplea-dos que ha hecho teletrabajo ha superado el 30%, según una encuesta realizada por Eurofound durante el mes de abril. La UGT calcula que en Catalunya hay un 57,18% de posibles teletrabajadores.

Margen para llevar el trabajo a casa

“Si te falta una mesa, un ordenador o el wifi, te lo tienen que poner”, defiende UGT Catalunya

Page 14: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

14 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

La abundancia de portadores que no desarrollan la enfermedad dificulta su detección y aislamiento antes de que contagien a otras personas

Alberto Sicilia MADRID

S alimos del estado de alarma, pero viviremos con rebrotes del virus por mucho tiempo. Si algo nos enseña la expe-riencia internacional es que incluso países que en un principio controlaron bien

el virus siguen sufriendo rebrotes y dece-nas o centenares de casos diarios. Este coronavirus tiene algunas caracte-rísticas que lo hacen muy efectivo: 1) Mortalidad. No es tan letal como el ébola, pero sí mucho más que la gripe. 2) Contagios. Se transmite tan bien o mejor que la gripe. 3) Casos asintomáticos. A diferencia de otros virus, en esta pandemia hay muchos portadores que no llegan a desarrollar la

Viviremos con rebrotes del virus durante mucho tiempo

FUEN

TE:

PÚB

LIC

O

Ciència Principia Marsupia

enfermedad y es, por tanto, muy difícil de-tectarlos y aislarlos antes de que contagien a otras personas. 4) No tenemos inmunidad natural ni vacuna. Se trata de un virus nuevo ante el que nadie tienen defensas, lo que amplifica su poder de transmisión.

Reaperturas que salieron malTendremos que ser muy precavidos en los meses que vienen: algunas reaperturas no han salido nada bien. Por ejemplo la de Is-rael, que abrió la economía y las escuelas el pasado 14 de mayo. Tras unas semanas de caída, los positivos se han vuelto a disparar y en algunos colegios se han detectado de-cenas de niños y niñas contagiados. Tras apenas sufrir durante la primera oleada, el estado de Texas (EE. UU.) volvió a la normalidad el 16 de mayo. Dos sema-nas después, las hospitalizaciones por co-vid-19 empezaron a crecer sin control. Lo mismo ha sucedido esta semana con el re-brote de Pekín (China) o los más de 700 ca-sos en un matadero de Alemania.

Espacios cerrados sin ventilaciónTodos los estudios epidemiológicos seña-lan que existen espacios y situaciones de alto riesgo para el contagio del coronavi-rus: en especial, los espacios cerrados sin ventilación y con mucha gente. Gimnasios, iglesias, coros, discotecas, bases militares, cárceles o mataderos son los lugares donde se concentran los rebrotes. También hemos aprendido que las per-sonas jóvenes, a pesar de no desarrollar la enfermedad, son los transmisores más efi-caces. Un estudio realizado en Japón, en el que se rastreó el origen de los contagios, señala al grupo de edad de entre 20 y 29 años como el principal responsable. Es por eso que las siguientes medidas seguirán siendo imprescindibles hasta que

una vacuna haya sido administrada a la mayoría de la población: 1) Mantener una distancia de seguri-dad de al menos dos metros en las interac-ciones sociales. 2) Evitar los espacios cerrados y con poca ventilación. 3) Lavado frecuente de manos. 4) Uso correcto de la mascarilla. Tardaremos mucho tiempo hasta que la nueva normalidad se parezca a la antigua.

El rebrote en Israel El rebrote en Texas Origen de los contagios en Japón

Días

Fase 1 de reapertura (5/1) Todos los casos

Hospitalizaciones diarias Casos primarios probables de racimo

CasosCasos primarios probables

Fase 2 de reapertura (5/18) Tendencia de 7 días en las nuevas hospitalizaciones

14 días

El Gobierno de Aragón ha anuncia-do este lunes que las comarcas oscenses de la Llitera y Baix Cinca, en la Franja de Ponent, Cinca Mitjà y Baix Aragó-Casp retroceden a la fase 2 de la deses-calada por un rebrote de la covid-19 en el entorno agrícola. Así, se volvieron a establecer limitaciones como un aforo del 50% en la hostelería, la prohibición de usar las barras de los bares o una ocupación máxima de un tercio de la capacidad de las piscinas. La consejera de Sanidad, Sira Repollés, recomendó a los vecinos de las tres comarcas que limiten sus desplazamientos al exterior, y al resto de la población, que evite visitar la zona. Por otra parte, la residencia de ancianos Castrillón de Lleida ha registrado un brote de coronavirus con 18 afectados, 13 de ellos residentes y cinco empleados, según Salut. Atención primaria de Lleida está haciendo refuerzo de enfermería en la residencia para asegurar el aislamiento. PÚBLICO

Un rebrote en la Franja de Ponent

Cas

os

Page 15: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 15

El decret de la Generalitat elimina des d’ahir les restriccions d’aforament i estableix les bases per a la vida social i econòmica, marcades per la distància

Emma Pons Valls BARCELONA

L ’anomenada “etapa de la re-presa” a Catalunya suposa la recuperació de la vida so-cial i econòmica al territori amb mesures de seguretat per evitar el risc de contagi de la covid-19. El gruix de

les mesures de la represa van entrar en vi-gor la setmana passada, però les que eli-minen les limitacions dels aforaments dels establiments no ho van fer fins ahir, 25 de juny. Fins aleshores, havien regit els mà-xims establerts en els diferents plans secto-

rials. La finalització de l’estat d’alarma di-lluns passat també ha permès la mobilitat per tot l’Estat espanyol i la reobertura de les fronteres a la circulació internacional. “És el moment de reprendre la vida so-cial, comunitària i econòmica”, ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés. La ciu-tadania haurà d’observar les prevencions que s’han anat adoptant els últims mesos per minimitzar la propagació del virus i l’ex-posició a aquest, en un exercici d’autores-ponsabilitat. Aquestes mesures són princi-palment la higiene freqüent de mans, tossir i esternudar al colze, mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres entre persones, i, en cas que no sigui possible, utilitzar mas-careta. La Generalitat recomana donar pre-ferència a les activitats a l’aire lliure i venti-lar els espais tancats, a més de desinfectar les superfícies de forma regular. En la línia del que s’ha fet fins ara, recomanen mante-nir grups de convivència habitual tan esta-bles com sigui possible i minimitzar els con-tactes diaris per evitar la multiplicació de les cadenes de transmissió. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha demanat que aquesta etapa s’assumeixi amb “pru-dència” i “responsabilitat” per part de la

grans de sis anys que no mantinguin una relació propera de forma habitual entre elles. No es podrà estar a menys d’un metre de distància en espais tancats, exceptuant aquelles situacions necessàries, com per exemple la cura de persones dependents. Els comerciants de Barcelona han cele-brat la fi de la regulació dels aforaments perquè “tota mesura que permeti incre-mentar de forma gradual l’activitat dels es-tabliments és positiva”, segons el president de Comertia, David Sánchez. Tot i així, exi-geixen “uns mínims de seguretat” per evitar futurs rebrots, que tornarien a aturar l’acti-vitat, i creuen que la norma de l’espai de 2,5 metres quadrats per persona és encertada.

Evitar les aglomeracionsSalut posa èmfasi en la necessitat d’evitar aglomeracions. “La millor manera de con-trolar és que la gent, quan vegi aglomeraci-ons en algun lloc, entengui que no és un lloc segur”, ha afirmat Vergés. L’ús de mas-careta continuarà sent obligatori en els ma-teixos supòsits que actualment, incloent-hi el transport públic de qualsevol tipus. Pel que fa a les reunions i activitats d’oci, es po-dran celebrar, però de manera preferent entre persones que tinguin contacte pro-per, sempre sense aglomeracions i mante-nint les mesures de seguretat individual. La distància física entre persones es po-drà rebaixar tant en activitats a l’aire lliure com en espais tancats si es fa obligatori l’ús de mascareta, es porta un registre dels as-sistents –o tenen localitats assignades– i es preveuen mesures per facilitar la circulació i evitar així l’acumulació de persones. En espais tancats serà obligatori controlar els fluxos d’accés i sortida. En relació amb els establiments d’hostaleria i restauració i al-tres espais on, a causa del consum d’ali-ments i begudes, no sigui possible l’ús cons-tant de mascareta, es recomana mantenir la distància i fomentar la reserva prèvia. Les Administracions vetllaran per man-tenir aquestes mesures i, sobretot, evitar aglomeracions, i podrien limitar l’accés a espais públics com platges o parcs. A més, el decret firmat per Torra contempla l’apli-cació de sancions en cas de l’incompliment de les mesures. Els responsables són tant els ajuntaments com la Generalitat de Ca-talunya, que podran aplicar multes d’acord amb la legislació vigent. A més a més, el decret habilita el personal d’inspecció de la Generalitat dels àmbits de la salut, el tre-ball, el comerç, el consum i l’educació a re-alitzar les actuacions necessàries per ga-rantir-ne el compliment.

Catalunya entra de ple en l’etapa de la represa

Aragonès demana que l’etapa s’assumeixi amb “prudència” i “responsabilitat”FO

NT:

GEN

ERA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA IL

·LU

STRA

CIO

NS

: MA

CRO

VEC

TOR

I FRE

EPIK

Actualitat Fi de la desescalada

ciutadania. Aragonès ha fet èmfasi que la “responsabilitat” és “l’altra cara de la lliber-tat”, un missatge que vol fer calar en una so-cietat “que valora tant la llibertat”, ha dit. Les mesures de seguretat són exigibles també als titulars de qualsevol activitat, ja sigui econòmica, social o empresarial, que hauran de controlar els accessos i posar a disposició de tothom sistemes per a la ne-teja de mans, com gel hidroalcohòlic. Aquesta nova etapa arriba després que el president de la Generalitat, Quim Torra, firmés el decret de finalització de la deses-calada la setmana passada i recuperés el conjunt de les competències, que li perme-ten crear una regulació pròpia.

L’espai de seguretatLa principal novetat d’aquesta nova etapa és la supressió de les regulacions d’afora-ment a tot tipus d’establiments. En lloc d’això, es prioritza poder mantenir la dis-tància personal d’1,5 metres. A efectes pràctics, això suposa que cada persona ha de tenir un espai de seguretat de 2,5 me-tres quadrats, ja sigui a l’aire lliure o en un espai tancat, tant a l’àmbit laboral com en el personal. Quan no es pugui, serà obliga-tori l’ús de mascareta en persones més

LES MESURES DE LA REPRESA Renta’t sovint les mans. Cobreix-te amb

el colze en tossir o esternudar. Minimitza el contacte social.

Mantén grups de convivència habitual estables.

L’ús de mascareta és recomanable en espais tancats i és obligatori per als més grans de 6 anys i per als grups de convivència no habitual quan no es pugui mantenir la distància de seguretat.

Fes una correcta ventilació dels espais tancats.

Sempre que puguis, escull espais a l’aire lliure.

Neteja i desinfecta les superfícies. Cal garantir la distància interperso-

nal d’1,5 m, equivalent a una superfí-cie de 2,5 m2 per persona.

Mantén la distància de seguretat d’1,5 metres, excepte en els grups de convivència habitual.

En grups de convivència no habitu-al no es pot estar a una distància infe-rior a 1 metre, tot i portar mascareta, a excepció de determinades activitats professionals.

La mascareta és obligatòria en el transport públic.

Protegeix les persones vulnerables. Han de tenir atenció preferent en es-tabliments i activitats.

En activitats als espais públics, cal evitar aglomeracions i no es poden superar les limitacions d’aforaments.

Cal establir mesures de circulació dels assistents per evitar aglomeraci-ons en els encreuaments o els punts de més afluència.

S’han d’establir espais sectoritzats, amb control de fluxos d’accés i sorti-da independents:En espais tancats: D’un màxim de 1.000 persones per sector i fins a 2.000 persones per sector en se-ients preassignats. A l’aire lliure: D’un màxim de 2.000 persones per sector i fins a 3.000 persones en seients preassignats.

1,5 m

Page 16: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

D’ençà que es va recuperar, el recinte de la Fabra i Coats de Barcelona s’ha convertit en un dels epicentres de Sant Andreu i en impulsor de nombrosos projectes transformadors

L’entrada a la Fabra i Coats, usuaris del centre d’art i accés a L’Harmonia.

Queralt Castillo Cerezuela BARCELONA

U n espai d’innovació cultu-ral i social, que fomenti el debat crític, l’inter-canvi, l’experimentació i la participació ciuta-dana”. Amb aquesta mis-sió Joana Hurtado va as-

sumir ara fa tres anys la direcció del Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació, ubicat al recinte de la Fabra i Coats, un espai emblema de la lluita obrera al districte de Sant Andreu. El recinte s’ha convertit en una icona del pla municipal de reconversió d’antics equipaments industri-als en laboratoris de creació artística. El que es coneix avui dia com a Fabra i Coats es va fundar el 1903 sota el nom de Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, i en poc temps es va convertir en una de les fàbriques més importants de la ciu-tat. El 1915, comptava amb més de 1.500 treballadors i en algun moment va arribar a tenir-ne 3.000. Convivia amb altres recintes similars, com Ca l’Alier, al Poblenou –con-vertit en l’actualitat en un centre d’innova-ció urbana i tecnològica vinculat al con-cepte smart cities–; la Macosa –Materiales y Construcciones S.A.–, una de les indústries metal·lúrgiques més importants de Catalu-nya, també al Poblenou –i també rehabili-tada recentment–; o la fàbrica del Vapor Vell, a Sants, que des de fa uns anys acull la Biblioteca Vapor Vell i l’Escola Barrufet. Als anys trenta, els treballadors de la Fabra i Coats van aconseguir una setmana de va-cances pagades, i gràcies a la lluita i l’orga-nització van conquerir altres drets. Per això ara la Fabra i Coats no és només un espai on fer esdeveniments: és un emblema de la lluita del barri i els moviments veïnals.

El recinte es va remodelar l’any 2000 i va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 2005, però no va ser fins al 2008 que s’hi va instal·lar la Fàbrica de Creació Artística dins del programa de Fàbriques de Creació impulsat per l’Institut de Cultura de Barce-lona (ICUB). El Centre d’Art Contemporani, que en principi s’havia d’instal·lar al Santa Mònica i al canòdrom de la Meridiana, va trobar la seva seu a la Fabra i Coats. El concurs públic parlava de la impor-tància de fomentar un espai intern i multi-disciplinari, de fer-lo parlar amb l’ecosis-tema que tenia al voltant: un barri obrer amb una llarga tradició de lluita. Només cal recordar la tancada de 300 dones amb fills a la parròquia del barri, l’any 1976, per do-nar suport als 1.800 treballadors acomia-dats per Motor Ibérica. Després d’un mes tancades, moltes en vaga de fam, l’església

Les Centrals Llocs amb vida

D’emblema de la lluita obrera a icona social i cultural

Als anys 30, treballadors de la Fabra i Coats van aconseguir una setmana de vacances pagades: era el resultat de la lluita i l’orga-

nització per aconseguir drets.

MIGUEL V

ELAS

CO

ALM

END

RAL

16 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

va ser brutalment desallotjada per les for-ces de seguretat del règim franquista. “Sabem que és un espai molt reivindi-cat pel barri, ja que tothom se’l sent molt seu, i això no ho podem perdre de vista”, assegura Joana Hurtado. Per això pretén ser un espai tentacular, tenir diferents vi-des i convidar a la reflexió. “En funció de l’ús i la lectura que en fem, la Fabra i Coats tindrà una vida o una altra. Volem apostar per un espai obert en constant interrelació amb la ciutadania. Volem que Sant Andreu i la Fabra i Coats tinguin una relació d’in-terdependència”, assegura. El recinte també persegueix enfortir el teixit artístic català, enriquir-lo i reforçar-lo. Hurtado posa el focus en l’àmbit social i en l’educatiu: “No podem oblidar que al re-cinte hi ha [des del març del 2019] l’institut de secundària Martí Pous, l’escola de primà-

Page 17: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

ria Can Fabra, l’escola bressol municipal La Filadora i el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu”. Per aquest motiu, la idea és crear sinèrgies entre el Centre d’Art Con­temporani de Barcelona i Fàbrica de Crea­ció i les altres institucions presents, tal com ha fet fa poc la Nau Bòstik, a la Sagrera, amb l’institut Joan Fuster, on s’han portat a terme projectes relacionats amb l’art urbà. “Volem que l’art contemporani apel·li als jo­ves del barri i que els fomenti l’autocrítica, la reflexió i la curiositat”, explica Hurtado. La Fabra i Coats també és l’epicentre de nombroses iniciatives de caràcter social. Des del 2012, per exemple, acull la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Fesc). Se celebra l’últim cap de setmana d’octubre –enguany es farà del 23 al 25– i reuneix uns 200 expositors, en una mostra d’entitats i projectes amb un centenar d’activitats pa­

ral·leles i un espai de trobada del moviment. Tot i les limitacions, enguany espera ser “la més útil” de la seva història. Els organitza­dors ja han anunciat que s’aprofundirà en la transició ecosocial: “Ens calen noves i altres formes d’actuar –creatives, inspiradores, col·lectives– que ens permetin fer front a la crisi socioecològica que vivim i que ens per­metin dur a terme les activitats productives, reproductives i de cures que necessitem, sense malmetre el nostre entorn natural”, expliquen en un comunicat. El recinte també s’omple cada any de les idees revolucionàries de la Literal, una “fira d’idees i llibres radicals”. “Vam decidir fer­la aquí perquè entenem que és respon­sabilitat de projectes com el nostre ocupar un espai públic com aquest”, assegura Laura Arau, una de les ideòlogues. “Promo­vem el no­pensament únic i, per tant, cre­

expositiu, bucs d’assaig, sala d’informà­tica, despatxos, espai de trobada... Són moltes –i molt heterogènies– les entitats i col·lectius que habiten L’Harmo­nia, i que es corresponsabilitzen de la ges­tió: les cooperatives de consum ecològic El Borró i Borronets, l’Associació per a la De­fensa de la Gent Gran, l’Agrupament Es­colta Jaume I, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Diables de Sant Andreu i del Mercadal Infernal... Fins i tot l’Escola Ta­ller de Blues de Barcelona hi va recalar l’any passat, després que el Poble Espanyol els rescindís el contracte de lloguer. “L’acollida va ser excel·lent. Ens trobà­vem desesperats buscant un nou local. Ha­víem contactat amb una miríada de cen­tres cívics i equipaments públics, però cap ens podia donar allotjament”, recorda Isaac Cachón, director de l’Escola­Taller de Blues. Una casualitat els va portar a con­tactar amb Helena Ojeda, vella coneguda, ara coordinadora de l’Ateneu i bona conei­xedora del projecte educatiu i social de l’escola. L’assemblea de la federació d’enti­tats que gestiona l’Ateneu va acceptar que s’hi instal·lessin per enllestir el curs 2018­2019, que havia quedat a mitges. “L’Ateneu ens va donar l’oportunitat de tancar el nos­tre projecte dignament”, explica Cachón, ja que finalment l’escola va haver d’inter­rompre la seva activitat. Encara que expli­quen que la seva essència no ha mort: “A poc a poc ens vam anar involucrant amb el projecte de l’Ateneu, i ara som una de les entitats allotjades i formem part de la Co­missió de Programació”.

Un espai viuLaureano Debat, periodista i escriptor ar­gentí establert a Barcelona i veí de Sant An­dreu, ho va tenir clar quan va tornar d’un viatge per Sud­amèrica: “Havia viscut al Raval, l’Eixample Esquerre, Sant Gervasi i Arc de Triomf. Vaig escollir Sant Andreu perquè sempre m’havia captivat”, asse­gura. Des del Bar Colòmbia, la seva “ofi­cina”, prepara les seves classes d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, escriu cròniques per a Clarín o llegeix. Trepitja la Fabra i Co­ats per a esdeveniments puntuals. “El pri­mer cop que hi vaig anar va ser a un festival de música indie per a nens: volia escriure’n una crònica per al meu llibre Barcelona in-conclusa. La fàbrica em va enlluernar per les seves dimensions i per tot el treball de recuperació que s’hi havia fet”. Debat té predilecció pels escenaris sòr­dids i els espais abandonats, i a Barcelona, “sobretot, des de les accions de la Fura dels Baus, les antigues fàbriques són un esce­nari recurrent per a la creació i l’experi­mentació”. L’argentí considera que la reha­bilitació d’aquests espais és fonamental per a la recuperació de la memòria col·lectiva, i que constitueix “una forma de diàleg amb el present. No tindria sentit recuperar un espai com la Fabra i Coats des de la cosifi­

L’espai acull entitatsmolt heterogènies: diables, castellers, cooperatives, escoles...

Joana Hurtado: “Volem que la gent no només es faci seu el recinte, sinó tot el que hi passa”

FOTO

S: M

IGU

EL V

ELA

SC

O A

LMEN

DRA

L

MIG

UEL

VEL

AS

CO

ALM

END

RAL

cació vintage del passat, des d’aquelles pe­tites píndoles de passat que la indústria tu­rística produeix en sèrie en uns objectes que anomenem souvenirs”. Considera que aquests espais s’han de recuperar des de la contemporaneïtat, des de la documentació responsable i tenint en compte la comple­xitat de l’espai. “Han de ser espais vius, oberts, participatius i plantejats en un mo­viment continu”, afegeix. A la pregunta de si la Fabra i Coats pot desencadenar un pro­cés de gentrificació al barri, ho té clar: “El que contribueix a la gentrificació són les immobiliàries de Sant Andreu, que estan venent el barri com la nova Gràcia”.

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 17

Com altres espais similars, el Centre d’Art Contemporani encara una època d’incertesa. Des del 9 de juny estan obertes les exposici-ons que es van estrenar abans de la pandèmia, Succeeix cada dia i La biblioteca infinita, que es poden visitar fins a l’octubre. S’han hagut de readaptar a la situació, però l’essència segueix i, en principi, la programació per als pròxims mesos es manté. “La veritable catàstrofe seria seguir com abans. De fet, hi ha mirades no homogè-nies que ja fa temps que advertei-xen de tot això. Des dels feminis-mes i l’art fa temps que es parla de cures, de límits de la llibertat. Ens sona, però ara tenim el debat sobre la taula i cal abordar-lo de manera urgent”, diu Joana Hurtado. En aquest context, des de la direcció s’assegura que a la Fabra i Coats es continuarà apostant per les noves narratives, per donar veu a qui habitualment no en té i per reflexionar sobre el futur que se’ns presenta que, avui dia, resulta prou incert.

Tornar després de la covid-19

iem que és important l’ocupació d’espais públics. En aquesta fàbrica van tenir lloc moltes lluites obreres dels anys 60 i 70 a Sant Andreu, i l’espai ha estat recuperat per al servei a la comunitat; això va ser un punt a favor”, afegeix. La Literal –que enguany s’ha hagut de postposar– beu dels movi­ments socials. “Quan convidem persones de fora, els expliquem on van”, diu Arau. Per la fira hi han passat Elaine Brown, icona dels Black Panthers; Leila Khaled, del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, el Consell Nacional Palestí i la Unió Gene­ral de Dones Palestines; o la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx.

L’Ateneu L’HarmoniaA l’organització de la Fira Literal hi ha ha­gut un subjecte clau: l’Ateneu L’Harmonia, un exemple de gestió col·lectiva que se suma i complementa l’espai de lluita obrera que significa la Fabra i Coats. Va néixer el 2005 al barri de Sant Andreu de Palomar, quan un grup de veïnes i veïns van comencar a reunir­se per aconseguir un equipament cultural i popular gestio­nat per les entitats arrelades al territori. El setembre del 2014 el somni es va fer reali­tat, en un espai ubicat dins de la Fabra i Coats. Ocupa un edifici de quatre plantes, amb tallers, aules, sala polivalent, espai

Page 18: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

‘Las ingles de acero’ forman el principal equipo en Catalunya de este deporte de contacto entre mujeres que apuesta por el transfeminismo, la diversidad y la autogestión

Víctor Yustres BARCELONA

H ace diez años, una cha-vala me dio un culazo en una fiesta de fin de año y yo se lo devolví. Como vio que tenía fuerza, me preguntó: «Sabes patinar?». Y me

dijo que ella hacía un deporte muy guay, en patines, que me podría gustar. Me invitó a un entrenamiento, fui y me enganché. Y aquí sigo”. Así relata cómo llegó Mad Mad Chica al roller derby, un deporte de con-tacto que se juega por equipos y en patines y que tiene una particularidad que lo con-vierte en algo más: es una modalidad prac-ticada mayoritariamente por mujeres, y sus equipos se han convertido en espacios empoderadores que apuestan por el trans-feminismo, la inclusión y la autogestión.

Del patinaje al deporte de contactoUn partido de roller derby se juega entre dos equipos de quince jugadoras cada uno, aunque son solo cinco por equipo las que se enfrentan a la vez en una pista ova-lada. Los partidos duran una hora, dividi-dos en dos medias partes de treinta minu-tos, y cada media parte se subdivide en jams de como máximo dos minutos –el equivalente a los sets de tenis o los jams de futbol americano–. En cada equipo hay una jammer –que lleva puesto un casco con una estrella en la cabeza–, encargada de puntuar dando una vuelta completa a la pista, y cuatro bloqueadoras, que tienen que impedir que la jammer del equipo con-

trario marque un tanto y también abrir ca-mino a la de su equipo para que puntúe. Para conocer los orígenes del roller derby hay que remontarse a finales de la década de 1920 y sobre todo a la de 1930 en Estados Unidos, en plena época de la Gran Depresión. En 1935, el empresario Leo Seltzer impulsó el Transcontinental Roller Derby en Chicago, un campeonato que fue la primera versión del roller derby, en el que parejas de hombres y mujeres pa-tinaban dando vueltas a una pista reco-rriendo la distancia entre Nueva York y San Diego –más de 6.400 quilómetros– y se puntuaba a los participantes que adelanta-ban a sus contrincantes. El deporte fue evo-lucionando e incorporó en 1937 reglas que implicaban más contacto entre los equipos, incorporando bloqueos y golpes entre los participantes, lo cual hizo que ganara más popularidad porque era más emocionante. Para la época, ya se consideró un deporte transgresor, ya que las mujeres no tenían la ocasión de participar en competiciones al mismo nivel que los hombres, y menos en deportes de contacto.

Es en la década de los 2000 cuando re-surge el roller derby que conocemos ahora, como un deporte practicado por mujeres –hay muy pocos equipos de hombres y, cuando se habla de ellos, se especifica que se refiere a roller derby masculino– y con una fuerte tradición de autogestión e in-clusión. En Austin (Texas) se creó el primer equipo, el Texas Rollergirls. Veinte años después, prácticamente en todos los países existe algún equipo de roller derby. En Es-paña hay más de 20 equipos, y en Cata-lunya, el primer equipo que se creó fue el Barcelona Roller Derby, en 2010. Las ingles de acero –este es su nombre de guerra– son referentes en el Estado español y tienen una filosofía muy particular. En primer lugar, son un equipo no mixto, en el cual puede participar cualquier persona que no se identifique como hombre cis [cuya identidad de género coincide con su fenotipo sexual]. Así, el equipo explicita en su normativa interna que las personas trans o las no binarias –que no se identifi-can con las categorías de hombre-mujer– son bienvenidas. “La inclusión de las perso-

‘Roller derby’: diez años de inclusión sobre patines en Barcelona

Un entrenamiento de ‘Las ingles de acero’ antes de la pandemia del coronavirus.

Fora d’agenda Empoderamiento

La Women’s Flat Track Derby Association agrupa a equipos de ‘roller’ de todo el mundo,

todos con valores feministas, de autogestión y transinclusivos.

MIGUEL V

ELAS

CO

ALM

END

RAL

18 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Page 19: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

para poder incluir mejor a las mujeres que tienen personas a su cuidado, ya sean hijos e hijas o personas dependientes, haciendo así que estas situaciones no constituyan un condicionante para poder practicar este deporte. También trabajan para que no haya actitudes discriminatorias en el equipo y todas lo sientan como un espacio de seguridad. En la misma línea inclusiva, el roller también es un deporte en que todos los cuerpos son bienvenidos. Cape es una de las entrenadoras actuales del equipo que forma parte del Comité de Entrenamientos. Su entrada con 18 años en el Barcelona Ro-ller Derby la ayudó a tener más autoestima y romper prejuicios. “Yo sufría un trastorno de la conducta alimentaria cuando era ado-lescente, y tenía mucha gordofobia interio-rizada, pero cuando descubrí el roller, vi que todos los cuerpos eran válidos”, ex-plica. “En este deporte, si eres gorda, genial, porque puedes ocupar más espacio en la pista y bloquear mejor; si eres alta, genial, porque tendrás más fuerza de impacto; si eres delgada, genial, porque podrás colarte mejor por la pista y anotar puntos”, añade la entrenadora. Cape lamenta que en la ma-yoría de deportes que ha practicado ha lu-chado para cambiar su cuerpo con el obje-tivo de adaptarse y ser más competitiva, mientras que el derby encuentra un lugar para ti, seas como seas: “Aquí celebramos la diversidad y la aprovechamos. Así es como debería ser el mundo, ¿no?”.

Asamblearismo y autogestiónOtra de las señas de identidad del roller derby actual –también del equipo del Bar-celona Roller Derby– es que prácticamente no recibe financiación de entidades públi-cas ni privadas, sino que es autogestio-nado. “Solo recibimos una pequeña sub-vención del Ayuntamiento de Barcelona, pero el resto lo financiamos nosotras”, ex-plica Cape. Para Mad Mad, esto no debería cambiar, porque el deporte perdería su esencia: “La forma en que se ha creado este deporte es muy diferente a lo que existe. Es femenino y feminista. Somos como una banda de punk, nos lo monta-mos todo nosotras mismas, como Juan Pa-lomo. Si nos acabamos vendiendo, yo cuelgo los patines. Para mí es mucho más que el deporte, es una manera de vivir”, defiende la bloqueadora. Además, el funcionamiento del roller es asambleario. Celebran una asamblea ge-neral cada tres meses y se dividen en dife-rentes comités: de comunicación, de mer-chandising, de tesorería... Todas deben participar, al menos, en uno de los comités. Cape está en el comité de Entrenamientos, que se encarga de organizar las estrate-gias, los ejercicios a realizar y los entrena-mientos semanales. Mad Mad, por su parte, está en el comité de las fresh meats o freshis, que es el que se encarga de hacer la

“En este deporte, si eres gorda, genial; si eres alta, genial; si eres delgada, genial”, explica Cape

En el equipo puede participar cualquiera que no se identifique como hombre cis

acogida y el seguimiento de las jugadoras novatas y las personas que entran interesa-das en el deporte, para poder guiarlas, transmitirles los valores del grupo y fo-mentar su cohesión.

Una comunidad internacionalEl roller es, además de un deporte, una co-munidad que cada día crece más en todo el mundo. En 2004 se creó la Women’s Flat Track Derby Association (WFTDA), que agrupa a todos los equipos de roller a nivel mundial, todos con los valores feministas, de autogestión y transinclusivos como co-mún denominador. En la actualidad, re-

FOTO

S: M

IGU

EL V

ELA

SC

O A

LMEN

DRA

L

MIG

UEL

VEL

AS

CO

ALM

END

RAL

Mensajes en camisetas, cascos y coderas, necesarios para este deporte de contacto.

presenta a más de 450 equipos en seis con-tinentes, y establece los estándares internacionales para las competiciones de roller derby y proporciona orientación y re-cursos a las organiaciones que lo necesi-ten. “En estos últimos diez años hemos pa-sado de estar casi solas a poder viajar a casi cualquier país y poder practicar el roller. Si te llevas los patines, puedes ir práctica-mente a cualquier parte del mundo y en-contrar un equipo y entrenar con les chi-ques”, explica, ilusionada, Mad Mad. La pandemia del coronavirus ha trun-cado la celebración del décimo aniversario de Las ingles de acero, previsto esta prima-vera, y ha cambiado algunas maneras de funcionar en el equipo y en este deporte. “Hemos estado haciendo entrenamientos online desde casa, cada una con sus posibi-lidades. Además, a partir de ahora tendre-mos que tomar medidas de higiene más es-trictas, lavar más las protecciones... Y, de momento, la WFTDA ha suspendido todos los partidos hasta 2021 y no va a reconocer ningún partido oficial, porque iría en detri-mento de otros equipos en países donde no se puede jugar. Pero esperemos que en esta nueva normalidad haya pronto un hueco para un deporte de contacto que crea tanta comunidad como este”, concluye Cape.

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 19

nas trans no está a debate”, explica Mad Mad Chica, una de las veteranas bloquea-doras del equipo. Reconoce que, aunque el equipo tiene muy integrado el discurso y la práctica transfeminista –por ejemplo, no tienen zonas de vestuario o baños separa-dos por género binario, sino un único espa-cio de género neutro–, no cuentan con nin-guna participante trans en el equipo, aunque si con algunas no binarias. “Las per-sonas trans tienen actualmente muchos frentes de lucha, como el acceso al trabajo, y la no discriminación en el mundo laboral o en el educativo. Es normal que entrar en un deporte como este, que también implica un gasto en material y una dedicación de tiempo, no esté entre sus prioridades. Pero queremos construir un espacio diverso e in-clusivo para todes”, afirma Mad Mad.

Un espacio de seguridadEl roller derby es un deporte muy exigente a nivel físico y en el que se necesitan mu-chas horas de entrenamiento. Pese a ello, muchos equipos, como Las ingles de acero, han intentado crear normativas específicas

Page 20: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

20 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Contingut patrocinat

La Generalitat destina 5 milions a ajuts als professionals de la cultura afectats econòmicament per la covid-19

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departa-ment de Cultura han creat una línia d’ajuts extraordinaris, pressupostada amb cinc mili-ons d’euros, per als professio-

nals de les arts escèniques, arts visuals, mú-sica i audiovisual, i d’altres activitats culturals suspeses per raó de la crisi de la co-vid-19. El termini per sol·licitar aquesta prestació es va obrir el 15 de juny. Els ajuts poden demanar-los aquells treballadors i treballadores per compte propi o per compte d’altri que acreditin haver patit una reducció dràstica i involun-tària dels seus ingressos econòmics per raó de la crisi sanitària a Catalunya. El termini per sol·licitar la prestació restarà obert fins a l’exhauriment de la dotació pressupostà-ria que té destinada, i es preveu que pugui arribar a unes 6.000 persones. Es tracta d’una prestació social de ca-ràcter econòmic, extraordinària i de paga-ment únic, que s’atorga pel procediment de concurrència no competitiva fins a l’ex-hauriment del pressupost de 5.000.000 d’euros, aportats al 50% pels dos departa-ments. Aquest ajut serà d’un import mà-xim de 1.024,38 euros. Per poder ser beneficiari de l’ajut cal ser més gran de 18 anys i estar empadronat a Catalunya. Cal haver exercit alguna activi-tat professional i estar en situació d’alta en el Règim Especial d’Autònoms de la Segu-

Des del 15 de juny ja es pot sol·licitar la prestació creada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Cultura

retat Social per a activitats de les arts escè-niques, arts visuals, música i audiovisual, i d’altres activitats culturals suspeses per raó de la crisi sanitària a Catalunya, en el Sis-tema Especial d’Artistes del Règim General de la Seguretat Social. En el cas dels tèc-nics, cal que hagin cotitzat al Règim Gene-ral de la Seguretat Social per les mateixes activitats, com a mínim 15 dies l’any 2019. També és indispensable no haver obtin-gut cap classe d’ingressos entre els dies 14 de març i 6 de maig, o bé que aquests no hagin superat conjuntament l’import del salari mínim interprofessional.

2.179 LLOCS DE TREBALL PERDUTS A CATALUNYA EN DOS MESOSLa decisió de crear aquesta prestació rau en el fet que les arts escèniques es van sus-pendre amb la declaració de l’estat d’alarma, la qual cosa va afectar un col·lec-tiu professional caracteritzat per una acti-vitat amb contractes i cotitzacions intermi-tents; i perquè el Govern de l’Estat no va facilitar a aquestes persones l’accés a pres-tacions d’atur fins al 6 de maig. A més, de febrer a abril, i també com-parat amb l’abril de l’any 2019, la pèrdua d’afiliació a la Seguretat Social de treballa-dors i treballadores en activitats artístiques i escèniques ha estat 3,5 vegades superior a la de l’economia catalana, amb una pèr-dua de 2.179 llocs de treball. El Govern de Catalunya ha reclamat rei-teradament un Estatut de l’artista, que és un clam entre les diferents associacions professionals de la cultura, i ha posat de manifest les dificultats d’aquestes perso-nes per accedir a una protecció social digna en una situació tan greu i inesperada com la que estem vivint.

Per a més informació, consulteu la web treballiaferssocials.gencat.cat

TON

YA P

OLS

KAY

A

GU

RUX

OX

GEN

ERA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

Page 21: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

El coronavirus ha dejado al Pride sin desfile, pero llevará su programación a la televisión municipal Betevé. Repasamos el mundo de los negocios orientados a las personas LGTBI, que organizan el evento

Participantes en el desfile del Pride BCN 2018 con el cartel de un club y ropa Addicted.

Maria Rubio BARCELONA

E l Día del Orgullo se conme-mora el 28 de junio en todo el mundo en homenaje a los disturbios de Stonewall, en 1969, en respuesta a las redadas policiales contra personas LGTBI. Más allá

de la trascendencia histórica de la fecha, el 28 de junio también se ha instalado una fórmula de celebrarlo poco acorde con a los movimientos sociales, durante la cual em-presarios organizan un desfile de carrozas que sirve como escaparate de sus marcas dirigidas a personas LGTBI: clubes, cruce-ros e incluso aerolíneas o marcas de des-

Orgullo y negocio: el capitalismo rosa catalán

“¿Te imaginas un 8-M organizado por Ausonia o Tampax?”, rezaba una octavilla anti-Pride

El Pride está organizado por una patronal: la Asociación Catalana de Empresas LGTBI

JÚLI

A P

ÉREZ

-AC

N

28JA

UTÒ

NO

M

Actualitat Pride Barcelona

odorantes, que enarbolan la bandera del arco iris para comercializar sus productos. Este es el llamado capitalismo rosa, que en Catalunya tiene su máxima expresión en el Pride Barcelona, organizado por la patronal de empresas LGTBI, la Asociación Catalana de Empresas LGTBI (Acegal). El desfile cuenta con el apoyo de algunas en-tidades, como el Observatorio Contra la Homofobia, que considera que es un alta-voz para llegar a más público. Por el con-trario, otros critican que el Pride utilice su dolor para hacer dinero y que mercadeen con el Día del Orgullo para hacer publici-dad de sus negocios: “¿Te imaginas un 8 de marzo organizado por Ausonia y Tam-pax?”, rezaban las octavillas anti-Pride re-partidas en 2019 por estas fechas. Repase-mos quienes son y a qué se dedican los empresarios del capitalismo rosa catalán que están detrás del Pride Barcelona.

La cúpula de la patronal LGTBIAl frente de la Acegal está Ferran Poca, quien cogió las riendas de la patronal el año pasado. Poca declaró que quería “la revita-lización del Gaixample” y hacer de Barce-lona “un referente en captación de talento y empresas enfocadas al colectivo LGTBI”. Es presidente de la promotora de eventos y agencia de publicidad Locamente, encar-gada de grandes citas como el mismo Pride, el World Pride Madrid 2017 o el tour mun-dial del popular reality show estadouni-dense RuPaul. Antes de todo esto, Poca ve-nía del mundo bancario, con 15 años de experiencia en CaixaBank como directivo. El actual jefe del Pride cogió el relevo de Juan Julià, quien se fue de la dirección del Pride después de que en 2019 no se permitiera la participación de Ciudadanos por sus pactos con Vox. Julià, que sí se mantiene en la Acegal, es el propietario de Axel Hotels, dirigidos al público LGTBI y en especial a hombres gays. Julià tiene ho-teles abiertos en Barcelona, pero también en Ibiza, Las Palmas de Gran Canaria, San Sebastián, Madrid, Berlín, Venecia y Miami. La sede empresarial se encuentra en la capital catalana, si bien se trasladó temporalmente a Madrid durante la fuga de empresas tras el 1 de octubre. Quien ha ocupado el vacío de la cúpula del Pride ha sido Xavier Saula, abogado y socio fundador del despacho Auris Advo-cats. Saula tiene experiencia en derecho mercantil y bancario, al ser “la mano dere-cha de gerentes de empresas”, según indica su LinkedIn. Además, este abogado forma parte de la junta directiva de la Asociación de Gestación Asistida Reproductiva (AGAR), una entidad que ofrece servicios de gestación subrogada en Estados Uni-dos, Canadá, Georgia y Ucrania. La única mujer del equipo directivo del Pride es Maria Giralt, vicepresidenta de Acegal, conocida por su pasado militante en las filas del feminismo radical y por ser

una de las lesbianas del Front d’Allibera-ment Gai de Catalunya (FAGC). Participó en la primera manifestación del Orgullo en la Rambla de Barcelona, en 1976. Años más tarde, creó la televisión online Gayles.tv, pero antes también lanzó una marca de ropa interior para mujeres lesbianas, Bollo and Butter, y una línea de cruceros lla-mada The L Cruise, actividades empresa-riales que ahora están paradas. El último nombre de la cúpula es el de Eduardo Suñer, CEO de la empresa de moda masculina Denier, SL, con marcas como SE Collection o Addicted y tiendas por toda Europa y en Estados Unidos. Cuenta con veinte franquicias y más de 200 puntos de venta en todo el mundo, y en 2018 consiguió una facturación de ocho millones de euros.

Este año, el Pride Barcelona no podrá celebrar el desfile de carrozas por culpa de la pande-mia, pero ha anunciado una programación especial en Betevé, un hecho criticado por las plataformas anti-Pride, que consideran que los empresarios están utilizando la televisión pública como escaparate. Además, también se celebrará una manifestación el 27 de junio en el centro de Barcelona, que toma el relevo de la manifestación unitaria de cada año, así como un acto el mismo 28 de junio en el distrito de Nou Barris del 28J Autónomo, la plataforma que organizó el discurso contrario al Pride en el año 2019.

El Orgullo se adapta a la pandemia

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 21

Page 22: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

22 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

rio, repite constantemente que simplificar y ser proactivos son los grandes objetivos del departamento. Manzano pone como ejem-plo una de las subvenciones que más se han solicitado durante el confinamiento, una ayuda de 200 euros para el pago de los su-ministros básicos: “Nos preguntamos cómo hacerlo para que el ciudadano lo tuviera fá-cil y creamos un chatbot con preguntas de respuesta sí o no para que llegara a la solici-tud sin tener que leerse toda la orden”. En plena pandemia, la Generalitat tuvo que rehacer sus formularios porque no se veían desde el móvil. Es una de las adapta-ciones que la directora pone de ejemplo de adaptación de la Administración, porque lo hicieron después de detectar que el 90% de las entradas a las páginas web de ayu-das se realizaban a través de teléfonos in-teligentes y no desde ordenadores. Los procesos se complican cuando en la receta intervienen también los tiempos de la Administración. Los formularios de los que disponía la Generalitat ya estaban tra-bajados cuando estalló la pandemia y desde el Departament de Polítiques Digi-tals i Administració Pública se plantearon nuevos retos: mejorar la tecnología para que el sistema no colapsara ante el alud de ciudadanos solicitando ayudas y que, a la vez, sirviera a los funcionarios para crear formularios ad hoc en tiempo récord. “Uno de los avances es que el usuario presente una declaración responsable en la que asegure que está al corriente con la Ad-ministración y así lo inmediato sea pedir la ayuda”, cuenta Manzano. “Después, noso-tros comprobamos los datos y, si algo no cuadra, entonces pedimos al usuario que aclare lo que está fallando”. Así, asevera, “a los tres días de la primera petición ya se es-taban haciendo resoluciones para el pago”. La diversidad de ayudas entre distintos departamentos suele también ser un pro-

blema. Cuando alguien no puede pagar el alquiler de su piso, pero a la vez tiene un bar y quiere pedir otra ayuda, tendría que acudir a instituciones diferentes. Las ayu-das se han intentado centralizar en Con-finApp, una aplicación desde la que se puede acceder a servicios para la ciudada-nía, autónomos y empresas. Sin embargo, con la desescalada se ha puesto en marcha otra web, Activem Catalunya, en la que se recogen las nuevas ayudas, desde el sector agroalimentario al cultural.

Llegar a todas las personasEntre los retos pendientes, queda conse-guir que las ayudas lleguen a todas las per-sonas que las necesitan y no solo a las que disponen de la información para pedirlas. En ese sentido, Ester Manzano defiende una colaboración clave entre departamen-tos: “Si en el diseño incluimos a profesio-nales de perfil tecnológico, pero también de perfil jurídico y de la comunicación, el

Esperanza Escribano BARCELONA

E nfrentarse a la burocracia requiere de poderes espe-ciales: paciencia infinita y conocimiento del lenguaje jurídico que distingue a las instituciones. Hay docu-mentos que incluso al-

guien con estudios no consigue descifrar y, durante la pandemia, muchas de las ofici-nas que sirven para abrirse paso en el labe-rinto burocrático poniéndole cara y ojos a la Administración han estado o siguen es-tando cerradas. El Ayuntamiento y la Ge-neralitat intentan poner en marcha planes de simplificación, pero la covid-19 les ha pillado con el pie cambiado. Joe Littenberg es uno de los editores de una revista independiente, BCN Més, que se ha visto ante el abismo sin que ninguna institución lograra rescatarla. “Cuando pe-díamos las becas de Facebook o Google, era simple: entras, rellenas el formulario y contestas preguntas que pueden ser difíci-les, pero cuyo enunciado entiendes perfec-tamente”, cuenta. Pero, cuando quiso soli-citar ayudas del Estado o la Generalitat, le estallaban los dolores de cabeza. “No era capaz de entender nada, ¿qué es una con-currencia no competitiva?”, se queja. El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública elaboró hace meses una guía que acabó publicando en mayo para que las propias instituciones diseñen servicios públicos digitales “centrados en las personas”. La directora general de Admi-nistración Digital, Ester Manzano, explica que transformar el procedimiento adminis-trativo para que el lenguaje jurídico pueda entenderlo cualquiera ha sido una de sus obsesiones. En la conversación con este dia-

La Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona tratan de simplificar los procesos ante el alud de solicitudes para pedir ayudas

Una usuaria hace un trámite telemático en la Oficina d’Atenció al Ciutadà de Girona.

Actualitat Servicio público

Simplificar y ser proactivos son dos de los grandes objetivos del Departament de Polítiques

Digitals i Administració Pública de la Generalitat.

PIXABAYEl gran desafío de las Administraciones: reducir burocracia en tiempos de pandemia

Page 23: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 23

rriente de pagos con Hacienda, tuvo que requerir la misma prueba, pero esta vez con el Institut Municipal d’Hisenda. “Como por la página web ya me resultaba imposible, tuve que pedir que me lo enviaran por carta”, cuenta desesperado. La guinda del pastel llegó en el paso final. Una vez había subido al sis-tema los cuatro archivos necesarios para procesar la ayuda, se generaba otro ítem a descargar. “Y entonces te-nías que subir la instancia a otra pá-gina, como si la gestión estuviera re-partida entre departamentos y no se comunicaran entre ellos”, explica Montes. A pesar de que al final el re-sultado ha sido positivo, a Montes se le ha quedado la sensación de lidiar con un sistema obsoleto que aún tiene mucho que trabajar para responder a las demandas del siglo XXI.

E. E. BARCELONA

Gregorio Montes es autónomo y se de-dica al mundo audiovisual, sobre todo a la producción de vídeos publicita-rios. En cuanto se declaró el estado de alarma, dejaron de entrar nuevos pro-yectos y sus ingresos se frenaron en seco. A pesar de haberse enfrentado a numerosos retos en su vida como au-tónomo, la burocracia para solicitar las ayudas del Estado, la Generalitat o el Ayuntamiento de Barcelona le han llevado por la calle de la amargura. “Me he sentido como en Las 12 prue-bas de Astérix, cuando tiene que encon-trar un formulario y no dejan de man-darle de un sitio para otro”, comenta. Es su forma de resumir con humor la paciencia titánica que ha tenido que desarrollar durante el confina-miento. Un mes después de iniciar la solicitud, el BOE de la ciudad le acaba de confirmar que se concede la ayuda municipal de 300 euros para autóno-mos. Pero la gincana empezó el mismo día en que se anunció la ayuda: Montes tuvo que instalarse la firma digital, pidiéndole a su gestor la contraseña, aunque finalmente no era necesaria. Como no conseguía se-guir adelante, empezó a eliminar co-sas de su ordenador, empezando por las cookies y terminando por el propio navegador, que tuvo que reinstalar. En su experiencia se mezclaron procesos digitales y analógicos, por-que una vez había solicitado el papel que demostraba que estaba al co-

La odisea administrativa de los autónomosProfesional del sector audiovisual, Gregorio Montes explica que tuvo que pasar ‘Las 12 pruebas de Astérix’ para poder solicitar ayudas por la crisis

La sensación es la de un sistema obsoleto para las demandas del siglo XXI

Para lograrlo, tuvo que seguir procesos digitales, pero también analógicos

resultado final fluye mucho mejor y te de-jas menos elementos por el camino”. El Ayuntamiento de Barcelona puso en marcha a finales de 2017 una Oficina de Prestaciones Sociales y Económicas para centralizar las ayudas municipales y simpli-ficar los procesos para las personas más vul-nerables. “Así el personal podrá centrarse en la intervención directa con las personas y no tanto en la burocracia”, señalan fuentes del Consistorio. Sin embargo, durante el es-tado de alarma solo nueve de sus centros han permanecido abiertos y veinte de ellos han vuelto a levantar la persiana desde el 25 de mayo. Los Servicios Sociales trabajaron de forma telemática para gestionar 9.292 ayudas de emergencia para sufragar sobre todo gastos de alimentación y vivienda por valor de casi cuatro millones de euros. Por cierto, conceder ayudas por concu-rrencia no competitiva quiere decir que no se comparan unas solicitudes con otras, sino que se dan por orden de llegada.

ConfinApp y Activem Catalunya recogen algunas ayudas para ciudadanía y empresas

Ester Manzano: “Nos preguntamos qué hacer para que el ciudadano lo tuviera fácil”

Una usuaria hace un trámite telemático en la Oficina d’Atenció al Ciutadà de Girona.

AC

N

AC

N

Barcelona tiene desde el año 2017 una oficina para centralizar las ayudas municipales

Page 24: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

InvestigaciónFelipe González y los GAL: la hora de despejar la ‘X’

Revista de premsa

En su análisis para Vilaweb, Pere Martí ponía el acento en el cerrojo legal que constituye “la ley de secretos oficiales aprobada el 6 de abril de 1968, en pleno franquismo, modificada el 7 de octubre de 1978”. Esta ley, que Martí calificaba como “profundamente antidemocrática”, considera “innegable la necesidad de imponer limitaciones, cuando precisamente de esa publicidad puede derivarse perjuicio para la causa pública, la seguridad del mismo Estado o los intereses de la colectividad nacional”.

UNA LEY FRANQUISTA EVITA LA INVESTIGACIÓN

el actual” y que trasciende al personaje para convertirse en una maniobra de “acoso y derribo a la democracia española, al espíritu de consenso y entendimiento entre quienes piensan diferente”. Voz Pó-puli afirmaba que “la presión de los baro-nes y las corrientes felipistas que resisten en el actual PSOE han frenado de mo-mento cualquier atisbo de censura al le-gado de Felipe González”. Pere Martí la-mentaba en Vilaweb cómo “durante mucho tiempo criticar a los GAL era hacer apolo-gía del terrorismo o ser sospechoso de sim-patizar con ETA”. Martí destacaba cómo la investigación del GAL “se detuvo en el mi-nistro José Barrionuevo y el secretario de Estado, Rafael Vera, que asumieron disci-plinadamente el papel de cabezas de turco”. “Fueron condenados a diez años de prisión, pero solo cumplieron tres meses y medio gracias a un indulto del Gobierno de José María Aznar”, añadía. Y, a todo esto, ¿qué hay de González? “Tuve que decidir si quería volar la cúpula de ETA, dije que no y no sé si hice lo co-rrecto”, aseguró el político socialista a El País en 2010, refiriéndose a un episodio de “las tripas del Estado” de entre 1989 y 1990. El periodista no preguntó más.

La propuesta de crear una comisión para investigar la relación de Felipe González con los GAL reabre el debate sobre las cloacas del Estado. Otros se apresuran a apuntalar la figura del expresidente

afirma: “González ha acordado la creación de un grupo de mercenarios para combatir fuera de la ley a terroristas”. En declaraciones a Los desayunos de TVE, el portavoz de Unidas Podemos (UP), Pablo Echenique, rechazó la comisión por-que “todo el mundo sabe lo que pasó”. “No vamos a dejar que nada nos distraiga de poner en marcha el escudo social y relan-zar la economía social, y mucho más con cosas que son perfectamente conocidas”, agregó Echenique. Escándalo en las redes. Alguien rescata de la hemeroteca una in-tervención de 2016 de Pablo Iglesias en el Congreso de los Diputados dirigida a Pe-dro Sánchez: “Su problema es que le han prohibido pactar con nosotros, lo dijo Fe-lipe González, el que tiene el pasado man-chado de cal viva”. Otro recupera unas de-claraciones de Mariano Rajoy de ese mismo año sobre la Ley de Memoria Histó-rica para cuestionar lo dicho por Echeni-que: “Hay que mirar al futuro y no al pa-sado”. “Estaría bien investigar bien las diversas tramas parapoliciales, que hubo varias, y las conexiones ultras en el Ejér-cito y las Fuerzas de Seguridad del Es-tado”, señalaba el escritor Jorge Dioni López en su cuenta de Twitter al recordar la existencia del Batallón Vasco Español (BVE), la Alianza Apostólica Anticomu-nista (AAA), Acción Nacional Española (ANE) y Antiterrorismo ETA (ATE). En 24 horas UP da un giro de 180 gra-dos y apoya crear la comisión. Echenique echa mano de las redes sociales para acla-rar que detrás de todo hay una operación de determinados medios de comunicación “para romper el Gobierno de coalición”: “Hay elecciones vascas y el nacionalismo decidió que a ellos también les venía bien hablar del tema, mejor hablar del GAL que de Zaldíbar o del ingreso mínimo vital”, mientras que el “PP y Vox también están encantados porque así ellos pueden hablar de ETA, que es un tema que les gusta mu-cho, aunque se haya acabado la violencia y

E l primer alcantarillado se encuentra en la ciudad de Uruk y data del año 3.200 a.C. Desde entonces los sistemas para la canaliza-ción de las aguas residua-les han ido evolucionando.

Los romanos se enorgullecían de su sis-tema, la Cloaca Maxima, que incluso se en-contraba bajo la protección de su propia deidad, Cloacina. Según algunos relatos de la época, ya fuese por la pobreza ex-trema del fallecido o como una forma de humillación, algunos cadáveres se arroja-ban directamente a la cloaca: ocurrió al parecer con el excéntrico y odiado empe-rador Heliogábalo y con San Sebastián. Este último hecho aportaría un nuevo ma-tiz a una metáfora política presente y recu-rrente en España, que estos últimos días ha vuelto a aparecer en los medios. Me re-fiero, por supuesto, a la creación de una comisión de investigación sobre el papel de Felipe González en los GAL propuesta por EH Bildu en el Congreso de los Diputa-dos a la luz de la desclasificación de un in-forme de la CIA de 1984 en el que se

Àngel Ferrero

la sociedad vasca recorra firme el camino de la convivencia y la paz”. Echenique se preciaba de la trayectoria de su partido “contra el uso ilícito de las estructuras del Estado profundo”, pero, ¿existe acaso un uso lícito de esas mismas estructuras? En El Confidencial, Edmundo Bal corría a apuntalar la figura del expresidente pi-diendo “un respeto para Felipe González”. Bal cree que existe toda una “campaña ad hominem” con la que se busca “deslegiti-mar así de un plumazo cualquier aporta-ción que pueda hacer al debate público en un momento tan crítico para España como

“Durante tiempo, criticar a los GAL era hacer apología del terrorismo”, recordaba ‘Vilaweb’

AC

N

En ‘El Confidencial’, denuncian una “campaña ‘ad hominem’” contra González

“Durante tiempo, criticar a los GAL era hacer apología del terrorismo”, recordaba ‘Vilaweb’

24 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Page 25: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

Los reyes de España viajaron en 2004 por tres continentes. El coste ascendió a medio millón de euros y la empresa Navilot costeó gran parte de los gastos, según publica ‘The Telegraph’

Letizia y Felipe VI en el Reino Unido.

Público MADRID

J ordania, Camboya, Fiji, Samoa, Estados Unidos y México. Esa fue la ruta de la luna de miel de Felipe VI y la reina Letizia en 2004 como recién casados, un viaje valorado en medio millón de euros tras la boda en la cate-

dral de la Almudena y que fue pagado por Juan Carlos I y por una empresa privada. Los costes del idílico viaje corrieron a cargo de Juan Carlos I, aunque una parte del mismo –más del 50%– fue costeado por la compañía Navilot. De los 467.000 dólares del montante final de la luna de miel, 269.000 fueron depositados por la

Destapada la luna de miel de lujo de Felipe y Letizia

Felipe y Letizia se gastaron 33.000 euros en cinco noches en un complejo en las islas Fiji

IRID

ESC

ENTP

HO

TOG

RAPH

Y

Actualidad Monarquía

El rotativo recuerda que el empresario es “socio” de Juan Carlos desde los años setenta

empresa de Josep Cusí, al cual The Tele-graph –medio que ha desvelado la noti-cia– relaciona de manera indirecta con Jordi Pujol Ferrusola, ya que la empresa que preside fue creada por un abogado vinculado al hijo del expresidente de la Ge-neralitat. Josep Cusí es un empresario ca-talán de 86 años y “socio de Juan Carlos desde principios de la década de 1970”, apunta el medio británico. Bajo los pseudónimos de señor y señora Smith, los actuales monarcas recorrieron el mundo en un viaje del que el diario The Telegraph ha destapado algunos de sus en-tresijos más llamativos. Algunos de los dis-pendios, por ejemplo, superan los 30.000 dólares. Ese dinero fue a parar a un com-plejo afincado en una isla de Fiji, donde, por solo cinco noches, el rey de España gastó 33.000 dólares.

La herencia de Juan Carlos IFelipe VI retiró a Juan Carlos la asignación pública de 194.232 euros de la que gozaba en calidad de rey emérito un día después de que se destapara que su padre es bene-ficiario de una sociedad offshore creada en el año 2008 para recibir una donación mi-llonaria de Arabia Saudí. Además, Felipe renunciaba a la heren-cia que le correspondiera por ser hijo de Juan Carlos I, un rechazo que está expre-samente prohibido por el Código Civil. Di-cho comunicado supuso un bombazo in-formativo y solo de su lectura detallada se concluye que Felipe VI tiene la intención de renunciar a la herencia de su padre, que es como no anunciar nada, porque todavía no ha llegado ese futurible. En la actualidad, la Fiscalía del Tribu-nal Supremo ha asumido la investigación

El dibuix de l’Eneko

Cada paso de Juan Carlos de Borbón, como rey y como emérito, ha estado cubierto con una generosa asignación de los presupuestos del Estado. En concreto, 2.171.793 euros en diez años, y no en diez años cualesqui-era. Fue en 2011 cuando se produjo la imputación de su yerno Iñaki Urdangarín por el caso Nóos. Entonces comenzó la catarata de escándalos que han manchado a la Casa Real y que acabarían golpeando al rey. A partir de ese año, la Casa Real comenzó a difundir sus presupuestos a través de su web. El documento del ejercicio 2011 permite establecer que el entonces rey tenía asigna-dos 149.519 euros como dotación y 152.233 euros en concepto de “gastos de representación”. En total, 292.752 euros. En los siguientes tres ejercicios (2012, 2013 y 2014) la asignación fue idéntica. En 2015, ya como emérito, percibió 187.356 euros. La cantidad ascendió a 189.228 euros en 2016, 191.124 en 2017 y 194.232 en 2018. El año pasado, con su nombre ligado a escánda-los y su imagen en serio declive, cobró otros 198.845 euros.

Más de dos millones en los peores años

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 25

a Juan Carlos I por el AVE a La Meca, tras ser acusado por la princesa Corinna en 2018 de haber cobrado 80 millones de eu-ros de comisión por la licitación del tren a la ciudad santa del Islam.

De los 467.000 dólares que costó el viaje, 269.000 los puso la empresa de Josep Cusí

Page 26: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Les iniciatives que s’han organitzat per commemorar el 50è aniversari de la mort de l’autor de ‘Nabí’ poden servir per sumar lectors a un escriptor que segueix despertant judicis diversos

Acte de presentació de l’Any Josep Carner, el 10 de febrer passat.

Lídia Penelo BARCELONA

J osep Carner va morir a Brussel·les ara fa 50 anys. Per comme·morar l’efemèride s’havien or·ganitzat un munt d’activitats on la música, el teatre i la poesia n’eren les protagonistes. Però com que aquest 2020 és sobretot

l’any del coronavirus, els actes per recordar i reivindicar l’anomenat príncep de les lletres catalanes s’han aturat fins a la tardor i, per compensar, s’estiraran durant el 2021. El 28 de febrer, pocs dies després d’ar·rencar l’Any Carner, el poeta, dramaturg i traductor Narcís Comadira publicava el se·güent al diari Ara: “Tots els poetes catalans que hem anat darrere seu l’hi devem tot. La nostra llengua ve de la seva, la nostra mo·ral ve de la seva”. Comadira, com també Jordi Cornudella o Salvador Oliva, entre altres, forma part del grup dels carnerians. Però Carner, si bé és un dels autors que de·terminen el cànon de la llengua i la litera·tura catalanes, també ha estat molt criti·cat. “Carner, és clar, tindrà deixebles. (I això potser és el que no convindria). Els qui n’explotin la part de marqueteria i de joc verbal arribaran, ràpidament, a la insigni·

ficança. Els qui tractin d’aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts. Carner és un cas d’esgotament d’una deu poètica”, va escriure Josep Pla. Amb tot, i seguint amb els raonaments de Pla, és innegable que Carner va treba·llar una llengua que literàriament estava per fer, però “després hi ha una segona part: la literatura de Carner no enganxa gaire, no té profunditat humana, tot i que mai no és frívola, té poc a veure amb la vida i les obsessions de la gent de l’època: de ve·gades fa l’efecte d’un provençalejar de vi·trina, sempre molt graciós i elegant, però de poc pes a les vísceres”. (Malgrat la re·passada, Josep Pla va dedicar un dels seus Homenots a Carner).

La llengua de CarnerPel poeta i novel·lista Sebastià Alzamora, Josep Carner és “un poeta mediocre que ha estat sobrevalorat per una part de la co·munitat literària catalana d’una forma gai·rebé inexplicable [...]. Carner va fixar un model de llengua: això és innegable. Però abans de caure de genolls i amb els ulls en blanc davant d’aquesta labor, com alguns semblen desitjar que fem tots plegats, convé asserenar·se i recordar que en tot cas es tracta d’un model de llengua, no del model de llengua. Un model de llengua que hauria estat impossible de construir sense recórrer els camins prèviament oberts i fressats per un Jacint Verdaguer o per un Joan Maragall (sí: Maragall). Un model de llengua que no hauria d’excloure el reconeixement de les molt rellevants aportacions que en aquest aspecte va rea·litzar un Joan Alcover o, sobretot, un Costa i Llobera. Un model de llengua que, tot i constituir un pas endavant decisiu, empal·lideix en ser comparat amb el proposat per Carles Riba a la seva magna traducció de l’Odissea d’Homer (i també les Elegies de Bierville i Salvatge cor), que molts es volen

mirar com si fos una peça de museu, quan es tracta del moment àlgid per antonomà·sia de l’expressió poètica moderna en llen·gua catalana”. L’anàlisi que Sebastià Alzamora va es·criure fa anys, i que va titular El príncep a la picota, és compartida per altres acadè·mics i poetes que consideren que Josep Carner estava dotat d’un gran virtuosisme

verbal, però al servei d’una estètica anti·quada, com si el poeta no hagués estat al cas del que passava amb Mallarmé.

Música, teatre i críticaMés enllà d’Els fruits saborosos, Josep Car·ner és un poeta poc llegit, malgrat que la seva obra reuneix desenes de llibres, cente·nars d’articles, i moltes traduccions, entre les quals destaquen les de Charles Dickens. El comissari de l’any dedicat a Carner és Jaume Coll Llinàs, doctor en filologia cata·lana per la Universitat de Barcelona, direc·tor de l’edició crítica de la seva obra i mar·messor del llegat carnerià. Coll va revisar l’edició de Poesia (Quaderns Crema,1992) i ara ha impulsat l’edició crítica de l’obra de Carner, que Edicions 62 publica des del 2016. De moment ja es pot trobar el primer volum, i a la tardor en sortirà el segon. Si després de llegir aquestes línies el lec·tor té el dubte de si es troba entre els carneri·ans o els no carnerians –en aquest país, les capelletes i els bàndols no perden múscul–, hi ha una bona data per sortir de dubtes. El 28 d’octubre, al Petit Palau hi haurà un con·cert de The New Catalan Ensemble basat en poemes de Carner, un espectacle liderat pel pianista Joan Díaz, que comptarà amb les veus de Carles Belda i Gemma Abrié, i la col·laboració del poeta Josep Pedrals.

Acostar-se a Carner 50 anys després de la seva mort

Edicions 62 publicarà a la tardor el segon volum de l’edició crítica de l’obra de Carner

Per compensar l’aturada obligatòria per la pandèmia, els actes s’estiraran durant el 2021

AC

N

Cultura Efemèride

El 28 d’octubre, The New Catalan Ensemble farà un concert basat en els seus poemes

Page 27: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant
Page 28: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

28 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

La micropoesia d’Ajo i Min formarà part del festival Poesia i +.

Judith Vives

El festival Poesia i +, que organitza cada estiu la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, tindrà aquest any una edició híbrida, amb una part d’actes presencials i altres en for-mat virtual. La quinzena edició d’aquest esdeveniment poètic tindrà lloc del 2 al 12 de juliol, i oferirà recitats i concerts amb aforament reduït i algunes actuacions re-transmeses en directe via streaming. Per tal de garantir la seguretat dels as-sistents i dels artistes, el festival es concen-trarà al parc de Can Muntanyà i a la Funda-ció Palau, a Caldes d’Estrac, tot i que l’acte inaugural se celebrarà a Canet. La progra-mació es dividirà en dues franges: una pri-mera (19.00 h) dedicada a recitals que es podran veure únicament en streaming o en grups molt petits, i una segona (20.30 h) dedicada a recitals i concerts que es po-dran veure de manera presencial al parc de Can Muntanyà. L’aforament dels actes pre-sencials es limitarà a 150 persones, mante-nint la distància de seguretat. Entre els noms que participaran en l’edi-ció d’aquest any, destaca la cantautora ma-drilenya Christina Rosenvinge; l’artista vi-sual i escriptora Irene Solà –recentment guardonada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea–, que estarà acompanyada pel col·lectiu Estampa; l’escriptor basc Ber-nardo Atxaga; la performance de l’artista Laia Estruch; la micropoetisa Ajo acompa-nyada de Min (Judit Farrés); o la cantautora

La pandèmia de covid-19 ha obligat a reinventar el Festival de Blues de Bar-celona en la seva 18a edició. Sota el lema “Nou Barris, l’ànima del blues a Barcelona”, el festival oferirà un con-cert diari amb aforament reduït i con-trol de distància. Aquests tindran lloc de l’1 al 12 de juliol al Pati de la Seu del Districte de Nou Barris, amb afo-rament de 200 persones en seients as-signats i, per primer cop, amb entrada anticipada. Tal com expliquen els seus organitzadors, Capibola Blues, en aquesta edició han renunciat al ca-ràcter gratuït del festival i han esta-blert un preu “simbòlic” de cinc euros per entrada, per controlar l’afora-ment i ajudar a finançar una cita molt estimada pels amants del gènere.Edició híbrida del

Poesia i + de Caldes

El Festival de Blues de Barcelona es reinventa

Claudia Cabero, guanyadora del Premi Mi-quel Martí i Pol, entre molts altres. El festival obrirà amb tres interessants propostes. La primera, de Guim Valls, cen-trada en la lectura del seu llibre Pitó, que acaba de sortir publicat. Pitó és un sol po-ema llarg fragmentat, que explora l’epi-sodi mitològic de la fundació de l’oracle de Delfos. Tot seguit serà el torn de la compo-sitora i pianista Marina Herlop, que pre-sentarà el seu darrer àlbum, Pripyat, i fi-nalment, la fusió sorgida entre la poetessa Blanca Llum Vidal i el duo de violí i bateria Los Sara Fontán. Aquest espectacle es po-drà veure el 2 de juliol a les 20.00 h a la plaça de la Indústria de Canet de Mar. Aquest any no hi haurà activitats als municipis del Maresme que en passades edicions han col·laborat amb el festival: Caldes d’Estrac, Canet, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Dosrius, Alella, Teià i Mataró. Tot i això, han volgut donar-hi suport moral a l’espera de poder reprendre les propostes en l’edició de l’any vinent. En aquesta edició la majoria de les acti-vitats seran de pagament, amb l’objectiu de poder controlar millor l’aforament i fer front a les despeses suplementàries que su-posa aquest format híbrid. Alguns dels es-deveniments presencials també es podran seguir en streaming.

DATA Del 2 al 12 de juliol LLOC Caldes, Canet i ‘streaming’PREU Des de 10 €

El Festival AprÒpera tindrà enguany una edició online. Impulsat per AprÒpera en col·laboració amb Òpera Actual, Amics del Liceu i Amics de l’Òpera de Sabadell, el festival tin-drà lloc del 2 al 30 de juliol i oferirà cada dijous a les 20 hores un live streaming en rigorós directe. La pro-gramació inclou cinc concerts d’artis-tes locals i de temàtica operística.

DATA Del 2 al 30 de juliolLLOC Activitat virtual PREU Des de 10 €

El Circ Històric Raluy reprèn el dia 2 de juliol vinent el seu espectacle Vekante, que va quedar aturat fa tres mesos per culpa de la pandèmia. Es podrà veure a Castelldefels, la pobla-ció on la companyia ha passat el con-finament. Per fer aquest retorn més especial, el Circ Raluy emetrà en di-recte per YouTube els 20 primers mi-nuts de l’espectacle.

DATA 2 de juliolLLOC Pl. Claramunt (Castelldefels)PREU 11 €

AprÒpera Online porta l’òpera a casa

El Circ Raluy reprèn l’activitat

El festival tindrà com a caps de cartell a Dani Nel·lo & Barcelona Big Blues Band; el bugui-bugui de Lluís Coloma Trio; el virtuosisme de Chino Swingslide i la seva banda, The Big Bet; la potència de Jonathan Herrero en duo amb Enric Gómez, formant el projecte musical A Ciegas; el blues d’arrel amb Tina & Joe & Joan Pau Cumellas; The Flat Pack i el seu blues renovat; Wax & Boogie Rhythm Combo, la formació liderada per Ster Wax i David Giorcelli –una de les més valorares del panorama del blues, el R’n’b i el bugui-bugui. J. V.

DATA De l’1 al 12 de juliolLLOC Districte de Nou BarrisPREU 5 €

La Barcelona Big Blues Band, un dels reclams del Festival de Blues.

FEST

IVA

L D

E B

LUES

DE

BA

RCEL

ON

A

POES

IA I

+

Cultura Agenda

Page 29: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 29

Les Nits del Fòrum són un projecte promo-gut per Primavera Sound –que enguany es va haver de cancel·lar per culpa de la pan-dèmia del coronavirus– que omplirà de música a l’aire lliure l’amfiteatre del Parc del Fòrum des de finals de juny i fins al se-tembre. Durant sis nits a la setmana, els concerts en directe es combinaran amb una oferta gastronòmica i de cocteleria, i sessions de DJ per amenitzar la vetllada. La programació arrenca dijous, 2 de ju-liol, amb el concert de Ferran Palau i el seu pop amb ànima soul, al costat de l’aventura en solitari d’Anna Andreu. Més endavant serà el torn de l’enfant terrible Cecilio G (3/7), la cantant indie Christina Rosen-vinge (12/7), Triangle d’Amor Bizarro (17/7), PAVVLA (18/7), Carolina Durante (21/7), Mishima (25/7), la kinkidelia de Derby Motoreta’s Burret Kachimba (14/8), el postpunk de Belako (28/8), Kiko Ve-neno en format acústic (22/8) o un gran espectacle a càrrec d’Amaia (12/9). La Mala, Los Punsetes, Dorian o Núria Gra-ham també formen part del cartell.

Recomana, Adecta i el Club Tresc han posat en marxa TeatreZoom, un cicle de videoconferències que connecten el públic i els artistes amb funcions previstes. Les sessions són de paga-ment i donen dret a un 20% en l’en-trada per a l’espectacle de què es parla. El cicle va començar amb Mercè Arànega i seguirà el dia 2 amb Joel Joan i Héctor Claramunt. Després serà el torn de Clara Segura i Bruno Oro (9/7), Assumpta Serna (16/7) o Joan Pera (23/7), entre altres.

DATA Diverses datesLLOC Activitat virtualPREU 5 €

El Castell de Montjuïc es reconverteix aquest estiu en la Sala Barcelona, un gran espai de concerts impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. En total s’hi faran més de 60 actuacions a l’aire lliure, per impul-sar el sector i recuperar el pols cultu-ral. Limitades a 400 espectadors asse-guts, es faran al Pati d’Armes, un espai fresc i amb vistes que permetrà adap-tar-se a les mesures preventives. La programació del juliol, que inaugura

Clara Peya, compta amb Papa Topo, Los Aurora, Hidrogenesse, BGKO, Fa-tamorgana, Tarta Relena, THe PEn-guins, River Omelet o Fundació Tony Manero. A l’agost ja han confirmat Belgrado, Joana Serrat & The Great Canyoners, Nakany Kanté, The Velvet Candles o Ladilla Rusa. Els concerts són de dijous a diumenge a les 20.00 h.

DATA Del 2 de juliol al 30 d’agostLLOC Castell de Montjuïc (BCN)PREU De 12 € a 15 €

La Sala Beckett reprendrà la seva acti-vitat a partir de l’1 de juliol. Ho farà amb les funcions de La morta, de Pom-peu Crehuet. Aquesta comèdia escrita i dirigida per Marc Crehuet és una producció pròpia de la Beckett i es va estrenar en el context del cicle Me-mento Mori. Va estar en cartell els dies abans de decretar-se el confina-ment. De l’1 al 19 de juliol es repren-dran les funcions amb l’aforament li-mitat i els protocols sanitaris que estiguin vigents en aquell moment.

DATA De l’1 al 19 de juliolLLOC Sala Beckett (Barcelona)PREU 15 €

El Primavera Sound omple el Fòrum de música en viu

Converses virtuals a TeatreZoom

El Castell de Montjuïc es converteix en la Sala Barcelona

La Sala Beckett aixeca de nou el teló

A banda de les nits programades per Primavera Sound, altres propostes cultu-rals que habitualment tenen lloc a Barce-lona, com ara Caníbal (Sala Apolo), Art per Dret, SomosLas i Churros con Chocolate, a més d’un seguit de concerts tribut, comple-taran aquesta programació estival de mú-sica. En les anomenades Nits del Fòrum es podran veure en directe formacions com Zenet (8/7), Smoking Souls (15/7), Tri-bade (22/7), El Drogas (7/8), Los Mambo Jambo (6/8), La Sra. Tomasa (19/8) o Ciu-dad Jara (9/9). El flamenc també comp-tarà amb un espai propi en aquest espai, amb els directes de Ketama (31/7), Diego El Cigala (27/8), Capullo de Jerez (18/8) o el bailaor El Yiyo (21/7). En aquest tram inaugural i a l’espera de possibles evolucions de la normativa, els concerts seran amb seient assignat i sota totes les mesures d’higiene i seguretat.

DATA Fins al setembreLLOC Parc del Fòrum (Barcelona)PREU En funció de l’espectacle

La Casa Batlló, al passeig de Gràcia.

L’artista i activista índia Nalini Malani, guanyadora del Premi Joan Miró el 2019, desembarca ara amb la seva primera exposició museística a l’Estat espanyol. Titulada No em sents, la mostra es pot visitar fins al 29 de novembre a la Fundació Miró de Barcelona i recull les peces clau de la trajectòria de l’artista i permet descobrir les temàtiques princi-

NALINI MALANI A LA FUNDACIÓ MIRÓpals de la seva obra, dedicada durant 50 anys a la defensa dels silenciats i despos-seïts d’arreu del món, en especial de les dones. Les obres deixen testimoni de la riquesa i la complexitat del treball artístic de Malani, basat en instal·lacions immersives i en una barreja iconogràfica amb la qual denúncia les injustícies contemporànies. Entrada a 7 euros.

J. V.

DAV

ID C

AM

POS

La Casa Batlló reobrirà portes l’1 de juliol vinent amb “innovadores mesu-res d’higiene” i convidant tots els resi-dents a Catalunya a visitar l’edifici de forma gratuïta fins al 31 d’agost. El públic de la resta de l’Estat també hi podrà entrar a preus especials. A més, s’oferiran entrades gratuïtes fins a fi-nals del 2020 a tots els sanitaris com a reconeixement per la seva lluita contra la covid-19.

DATA Fins al 31 d’agostLLOC Casa Batlló (Barcelona)PREU Gratuït

La Casa Batlló reobre l’1 de juliol amb entrades gratuïtes

Page 30: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

Se estima que solo el 20% de los 1.200 eventos cancelados desde el pasado mes de marzo podrán recuperarse en otras fechas. Las pérdidas de ingresos superan el millón de euros

Cugat Comas MATARÓ

E l sector deportivo catalán en general y el de los even-tos en concreto podrían hacer uso del famoso soli-loquio de Segismundo en La vida es sueño para defi-nir el estado con el que en-

tran en la nueva normalidad. Reza el cono-cido lamento escrito por Calderón de la Barca aquello de “¡Ay mísero de mí, ay in-felice!, apurar cielos pretendo ya que me tratáis así, ¿qué delito cometí contra voso-tros naciendo?”, y poco más puede añadir el mundo del deporte que sale del confina-miento y el estado de alarma con un cua-dro clínico económico cercano al coma.

Preocupación del sectorLas cifras de la afectación que el parón por la pandemia ha supuesto para el sector de-portivo son de aúpa, y existe entre los prin-cipales dirigentes la preocupación de que algunos índices no puedan revertirse. Un estudio de la Unió de Federacions Esporti-ves de Catalunya (UFEC) eleva el recuento de acontecimientos deportivos cancelados desde el mes de marzo a 1.200 eventos. Las pérdidas de ingresos se elevan más allá del millón de euros y se estima que, en el

mejor de los casos, solamente un 20% de las citas suspendidas podrán ser reprogra-madas en el calendario. Aún hay más. ERTE se ha convertido en la palabra de moda en el sector deportivo –al igual que en casi todos los ámbitos eco-nómicos–, con siete de cada diez trabaja-dores de este ámbito acogiéndose a estos expedientes laborales. El cálculo del im-pacto económico en términos de valor aña-dido bruto es abrumador: se han dejado de generar 1.000 millones de euros para la economía catalana. Casi nada.

Recuperar el 80% de los usuariosAnte un panorama de tamaña magnitud, el sector intenta agarrarse a las posibilida-des de recuperación: el objetivo es recupe-rar antes de fin de año el 80% de los usua-rios de unas instalaciones deportivas que han estado cerradas a cal y canto a lo largo de tres meses. En todas ellas existen ahora protocolos y restricciones de uso y aforo, por lo que desde el sector hallar una recu-peración casi completa se percibe como un objetivo ambicioso. Como en toda norma, hay excepción manifiesta y esta son las em-presas comercializadoras de ropa depor-tiva y fitness: la demanda en tiempos de confinamiento ha sido altísima. La preocupación es compartida por to-dos los altos estamentos del deporte cata-lán. El secretario general del Deporte de la Generalitat, Gerard Figueras, califica de “durísimo” el impacto y apela a aunar “el máximo de esfuerzos tanto públicos como privados para ayudar al sector a recupe-rarse”. Desde el Govern se piden “políticas fiscales valientes, como un IVA reducido para el deporte”, sabedores de que la toma de decisiones al respeto no está en la plaza de Sant Jaume, sino en Madrid. El otro Ge-rard [Esteva] del deporte catalán, capi-toste de la UFEC, se muestra preocupado por la “debilidad de las entidades, puesto que en la última crisis cerraron el 23% de los clubes, y esta vez puede ser peor”.

En el caso de los eventos deportivos puntuales, de uno o de varios días, la pro-blemática puede ser incluso más drástica, puesto que la cancelación ha sido la única salida para la mayoría de ellos. Concejal de Deportes en el Ayuntamiento de Barcelona y diputado del mismo ramo en la Diputació de Barcelona, David Escudé apuesta por intentar salvar el máximo de aconteci-mientos con ayudas y abusando de la agenda de una segunda mitad de año en la que podría darse un rebrote del virus, se-gún no paran de recordar los expertos sa-nitarios. “Tenemos que ser capaces de sal-varlo absolutamente todo, también los

La dura factura del coronavirus para el sector deportivo

Escudé: “Tenemos que ser capaces de salvarlo absolutamente todo, también los eventos”

Con la suspensión de eventos se han dejado de generar 1.000 millones de euros

acontecimientos. La viabilidad de los pro-pios eventos es importante, y como Admi-nistración nos tocará ayudar en lo que po-damos”, asegura el edil. La maratón de Barcelona, por ejemplo, fue reprogramada para este otoño.

Una nueva manera de hacer“Se tendrá que buscar para cada una de las disciplinas deportivas las fórmulas que las hagan viables y posibles. Tenemos que cam-biar la mentalidad: si pensamos del mismo modo que pensábamos antes de la pande-mia, no será posible. Tendremos que rom-per los esquemas que teníamos a la hora de organizar acontecimientos hasta ahora. Ha-brá una nueva manera de hacer”, aventura Escudé. Hay eventos que son realmente ini-maginables con una nueva normalidad que consagra a la mascarilla o la distancia entre personas, pero Escudé es optimista: “Te ase-guro que es posible hacerlo. Si no hay una autoridad sanitaria que nos indique que no se puede hacer un evento por un rebrote, no tiene que haber ningún problema para que se celebre”, añade. La pregunta es si, llegado el otoño, nu-merosas entidades y organizadores ten-drán suficiente músculo para que este pro-pósito pueda ser real.

El momento de la salida de una edición pasada de la Cursa de la Mercè.

AYU

NTA

MIE

NTO

DE

BA

RCEL

ON

A

Esports Eventos

30 | El Quinze de Público | 26 de juny - 2 de juliol del 2020

Page 31: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

MOTS ENCREUATS

SUDOKU SOLUCIONS

EL LABERINT

NÉSTOR IN MEMORIAM

MOTS ENCREUATSHoritzontals: 1. Biaxial. Timó. 2. Envà. Giradís. 3. Napar. Erenc. 4. Pol. Raigràs. 5. Aclamídia. On. 6. Cu. Cadorsa. I. 7. T. Tirana. Lla. 8. Exodi. Irisar. Verticals: 1. Bé. Pacte. 2. Innocu. X. 3. Avall. To. 4. Xap. Àcid. 5. I. Armari. 6. Agraïda. 7. Li. Idoni. 8. Regirar. 9. Tarràs. I. 10. Idea. Als. 11. Minso. La. 12. Osc. Niar.

Fàcil

Difícil

Fàcil Difícil

Horitzontals1. Que té dos eixos. Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten dirigir un avió. 2. Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes. Que gira amb facilitat. 3. Recobrir completament i uniformement un menjar amb una capa de salsa o de crema. Natural d’Er, a l’Alta Cerdanya. 4. Nom equivalent a Pau. Herba perenne de la família de les gramínies. 5. Privada de periant. Adverbi de lloc. 6. Lletra Q. Biga solera de la barraca valenciana. 7. Persona que exerceix una autoritat opressiva. Allà sense principi. 8. Última part de la tragèdia grega. Fer iridescent, colorar una cosa amb els colors de l’iris.

Verticals1. Allò que procura un avantatge, una satisfacció. Convenció formal entre dues persones o més. 2. Que no fa mal. 3. En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix. Altura de l’afinació d’un instrument. 4. Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l’aigua. Que té un sabor picant, com el del vinagre. 5. Moble on es guarda la roba. 6. Donada a l’agraïment. 7. Liti. Que té les qualitats necessàries. 8. Remenar les coses. 9. Gerra amb dues anses. 10. Enginy per disposar, inventar. Contracció de la preposició a i de l’article el, en plural. 11. De poc gruix i consistència. Forma femenina de l’article definit. 12. Relatiu als oscos. Fer el niu.

Passatemps

26 de juny - 2 de juliol del 2020 | El Quinze de Público | 31

Durant el tancament del darrer número d’El Quinze de Público, vam tenir coneixement de la mort sobtada del ninotaire Néstor Macià, que des dels inicis de la nostra publicació va ser l’encarregat de dibuixar les set dife-rències a la secció de passatemps. L’equip d’El Quinze vol expressar el seu condol a la seva família i amistats, i retre-li, amb aquest dibuix publicat el juny passat, un petit homenatge, tot agraint-li els somriures que ens va saber arrencar.

L’equip d’El Quinze

LABERINT

Page 32: La oficina en el salón€¦ · La Fabra i Coats: història obrera . i present veïnal. Des que es va recuperar, l’espai s’ha obert a les entitats culturals . i socials de Sant

tòric conforma escenaris de memòria que et permeten explicar la història. Ens hem passat la vida explicant que Sants era un barri obrer, però, si no tenim cap fàbrica per ensenyar com s’hi treballava, és difícil mantenir aquesta vinculació al territori.

El projecte de #PatrimonisInvisibles, que coordina amb Marta Sánchez, persegueix aquest objectiu. Som un col·lectiu que apareix i desapareix. Quan trobem casos de patrimoni que no s’han conservat prou, fem actes de carrer, performatius, per po­sar en valor allò que ha estat invisibilitzat.

A la festa major del carrer Papin també fan memòria? Fem visites guiades centra­des en la disposició arquitectònica del car­rer. Ens serveix per explicar la història del barri, com ara la Revolta de les Quintes.

Com pinta la festa enguany? Volem man­tenir una festa mínima, d’uns cinc dies i amb una programació més de dia. Moltes de les activitats previstes no es poden fer.

Elisa Pont

Com defineix la tasca de divulgació histò-rica? És molt important per entendre la realitat quotidiana, allò que vivim. Apropa la història a la gent. És una eina d’arrela­ment per sentir els barris com a propis.

Aquest relat el recopila al bloc Memòria de Sants, que va obrir el 2008. El vaig co­mençar per curiositat pròpia. Soc de Sants de tota la vida i el meu pare sempre havia estat involucrat en diferents moviments as­sociatius. I tot i que coneixia l’entorn, el bloc va ser una excusa per anar més enllà.

Entendre el moment actual passa per rei-vindicar el passat? La memòria reivindica­tiva és una herència en el cas de Sants. Es­pais que avui són equipaments comuns tenen un passat lligat a aquesta memòria històrica. La majoria són fàbriques: el Va­por Vell, l’Espanya Industrial i el Medite­rrani. És important reivindicar la memòria i els usos d’espais oberts a la participació.

Un altre exemple són els refugis antiaeris de la Guerra Civil. N’hi ha uns 130 en aquests barris, i cap és visitable. Al de la plaça Bonet i Boixí, a sota de la Parròquia de Santa Maria de Sants, es van començar les obres d’accessibilitat el 2019. Ara la cosa està aturada, veurem com evoluciona.

Parli’ns d’aquest refugi. Un dia un veí em va portar davant de la paret i em va dir: “Veus? Això és l’entrada del refugi; ho sé perquè el meu pare és una de les persones que el va fer”. Aquest senyor fa un parell d’anys que va morir, però quan vaig poder entrar al re­fugi vaig confirmar tot el que m’havia dit.

Per què és important per a una societat la defensa del patrimoni? El patrimoni his­

Agus Giralt (Barcelona, 1978) és llicenciat en Història per la UB i centra la seva tasca divulgativa en els barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. És autor del llibre Del somni al silenci (Riera de Magòria, 2012), on dona veu als veïns i veïnes del barri que van viure la República i la Guerra Civil: “Cal reivindicar la memòria històrica per entendre el moment actual, i això passa per escoltar els nostres avis”. Amb l’arquitecta –i parella seva– Car-me Illa, forma part de la comissió de festes del carrer Papin, la formació més jove de les festes de Sants.

PASSAT I FUTUR

Historiador de professió i veí de Sants, centra la seva tasca divulgativa en l’àmbit local i en la reivindicació dels espais comuns com a part de la memòria històrica

MIG

UEL

VEL

AS

CO

ALM

END

RAL

Agus Giralt “La divulgació històrica és una eina d’arrelament”