LA NUTRICIÓ, LA RESPIRACIÓ I LA CIRCULACIÓ.

COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

TARRAGONA

CICLE SUPERIOR.

Mònica Abella Pugès

La nutrició: aliments i nutrients.

Els aliments Són els materials que entren al nostre cos pel tub digestiu.

Obtenir energia Créixer i reposar Obtenir substàncies per al funcionament de l’organisme.

Els nutrients

Hidrats de carboni o glúcids

Proteïnes Greixos o lípids Vitamines i elements minerals.

Aigua.

Proporcionen energia i els trobem en els vegetals.

Necessàries per créixer, reparar els teixits i obtenir energia. Els troben en aliments d’origen animal (carn, peix, ous...), llavors i derivats.

Proporcionen el doble d’energia que les proteïnes i els hidrats (olis)

Els aliments

Cereals i llegums: proporcionen hidrats de carboni i proteïnes

Verdures i fruites: aporten hidrats de carboni, vitamines, aigua i elements minerals.

La carn, el peix i els ous: proporcionen moltes proteïnes encara que també contenen greixos La llet i els seus derivats:

són rics en proteïnes, greixos i aporten calci.

Olis i altres aliments greixosos.

Els productes ensucrats i de pastisseria aporten sucres i greixos animals

L’aparell digestiuConjunt d’òrgans que digereixen els

aliments, absorbeixen els nutrients i expulsen les

restes no digerides

Està format pel: Tub digestiu

Bocafaringe

esòfag

estómac

Intestí prim

Intestí gros

anus

Glàndules digestives

Encarregades de

fabricar els sucs

digestius.

Glàndula: Òrgan que fabrica substàncies

que el cos necessita i les aboca a

l’exterior o a l’interior del cos.

Boc

a

Dents: masteguen els aliments

Llengua: reparteix l’aliment per les dents i el barreja amb la saliva.Glàndules salivals: fabriquen la saliva que estova els aliments per digerir-los i convertir-los en una massa pastosa.

Faringe: la llengua empeny l’aliment cap a la faringe. Això s’anomena deglució. Una làmina de teixit impedeix que els aliments vagin a la laringe (glotis)

Esòfag: l’aliment de la faringe va a l’esòfag un tub que arriba fins a l’estómac.

La digestió Procés pel qual els aliments són triturats i transformats en nutrients que poden

ser utilitzats per les cèl·lules

MecànicaQuímica Els aliments són descompostos

pels sucs digestius

L’estómac: és una bossa en forma de J. Les seves parets estan recobertes de glàndules que fabriquen els sucs gàstrics.

Els sucs gàstrics descomponen el bol alimentari durant dues hores en les quals l’estómac fa moviments de contracció per barrejar el bol amb els sucs.

Així el bol alimentari es transforma en una mena de pasta que passa a l’intestí prim.

Glàndules

digestives

Quim

La digestió

La digestió

A l’intestí prim s’hi aboquen els sucs produïts pel pàncrees (suc pancreàtic i el fetge (bilis)

Fetge (bilis)

Pàncrees (suc pancreàtic)

Intestí prim

Els nutrients resultants de la digestió són capaços de travessar la membrana fina que recobreix l’intestí prim i passen a la sang.

A l’intestí gros van a parar les substàncies no útils pel cos. Aquestes restes no absorbides perden aigua i són els excrements expulsats per l’anus.

Intestí gros

La respiració: l’aparell respiratoriÉs el conjunt d’òrgans a través del que introduïm oxigen al nostre cos i expulsem diòxid de carboni.

Està format per:

• Les vies respiratòries

• Els pulmons

Comuniquen la boca i el nas amb els pulmons.

Foses nasals

BocaFaringe

Laringe

tràquea

Broqui dretBronqui esquerra

Els bronquis són dos tubs que parteixen de la tràquea i es ramifiquen en tubs cada vegada més petits: bronquíols.

Són dos òrgans en forma cònica i esponjosos que estan dins la caixa toràcica.

Estan formats per les ramificacions del bronquis i per milions de petits sacs: alvèols pulmonarsEls alvèols es comuniquen amb l’aire per mitjà de les últimes ramificacions: bronquíols.

Pulmó dret

Pulmó esquerra

Diafragma

alvèols

Moviments pulmonars.

La renovació de l’aire als alvèols s’aconsegueix pels moviments dels

pulmons.

El pulmons es mouen gràcies al diafragma (un múscul situat sota els

pulmons, unit a la caixa toràcica i a la columna vertebral) i als músculs

intercostals.

Inspiració Expiració.

Contracció dels músculs intercostals

Contracció i descens del diafragma

Aire inspirat

Relaxació dels músculs intercostals

Relaxació i elevació del diafragma

L’aire surt dels pulmons

Intercanvi de gasos

• L’oxigen passa de l’aire que contenen els pulmons a la sang a través de la paret de l’alvèol i de la del capil·lar . Cada alvèol està envoltat per una xarxa de capil·lars (vasos sanguinis)

• Al mateix temps, el diòxid de carboni passa de la sang a l’aire, seguint el camí invers.

L’intercanvi de gasos es realitza als alvéols.

La respiració cel·lular• La sang que surt dels pulmons passa pel cor i es

distribueix per tot el cos gràcies a la xarxa de vasos sanguinis.

• L’oxigen travessa els vasos i entra en cada una de les cèl·lules on es combina amb els nutrients i es transforma en energia.

• En aquest procés es produeix diòxid de carboni que és perjudicial per les cèl·lules i és expulsat cap a la sang que el torna als pulmons.

Realitza dues funcions

• Distribueix els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del nostre cos.

• Recull les substàncies de rebuig que les cèl·lules produeixen.

Està format pel

• La sang

• Els vasos sanguinis

• El cor

L’aparell circulatori

La sang.

Plasma sanguini

Format per aigua on es troben dissolts els nutrients transportats a totes les cèl·lules.

Glòbuls vermells. Són els més abundants de color vermell i en forma de disc. Transporten l’oxigen des dels pulmons a les cèl·lules i diòxid de carboni de les cèl·lules als pulmons

Eritròcits Leucòcits

Plaquetes

Actuen quan es produeix una hemorràgia. S’acumulen si s'adhereixen al vas trencat formant un tap coàgul que deté l’hemorràgia.

Glòbuls blancs. Ens defensen dels microbis fabricants unes substàncies que els destrueixen. Quan ens posem malalts els seu nombre augmenta.

Els vasos sanguinis Conductes per on circula la sang

Artèries Són els vasos sanguinis per on la sang es dirigeix del cor als capil·lars

Capil·lars

Són tubs molt prims amb una paret molt fina. Els nutrients i l’oxigen travessen les parets i passen a les cèl·lules. El diòxid de carboni i altres material de rebuig fan el camí invers.

Als pulmons l’oxigen que conté l’aire passa a la sang i el diòxid de carboni passa a l’aire

Venes Són els vasos sanguines a través dels quals la sang es dirigeix des dels capil·lars fins al cor.

El cor S’encarrega d’impulsar la sang cap a tot el cos. És gran com un puny i les parets estan formades per teixit muscular.

Dues cavitats superiors:

aurícules on arriba la sang

que han recollit les venes.

Dues cavitats inferiors:

ventricles, d’on surt la

sang cap a les artèries.

El cor està

dividit per un

envà que el

separa en dues

meitats i a

cada costat hi

queda una

aurícula i un

ventricle.

El cor impulsa la sang cap a les artèries quan les parets musculars es contreuen (batec)

Quan el cor es contreu primer ho fan les aurícules que envien la sang als ventricles i després els ventricles envien la sang cap a les artèries.

Quan el cor es relaxa, la sang és aspirada de les venes cap a les aurícules i torna a començar.

Està format per:

La circulació de la sang.

És un circuit tancat doble perquè la sang circula dues vegades pel cor.

Quan es dirigeix als pulmons:

circulació pulmonar.Quan va a la resta del cos.

La sang surt del ventricle dret cap als pulmons per l’artèria pulmonar.

Als pulmons la sang hi deixa el diòxid de carboni i recull l’oxigen

La sang torna al cor per les venes pulmonars, a l’aurícula esquerra.

La sang passa de l’aurícula

esquerre al ventricle esquerre

i surt per l’artèria aorta

De l’aorta es dirigeix a través de

les artèries cap als capil·lars on

deixa l’oxigen i agafa el diòxid

de carboni i després es reuneix

en petites venes fins arribar les

més grans: venes caves.

Les venes caves arriben al

cor, a l'aurícula dreta i al

ventricle dret i torna a

començar el recorregut.

L’excrecióL’aparell excretor: És un conjunt d’òrgans encarregats d’expulsar a l'exterior

del cos humà les substàncies de rebuig,

Està format per:Els ronyons.

Són dos òrgans situat a sobre la cintura a cada costat de la columna vertebral, amb forma de mongeta.

Artèria renal ronyó

Vena renal Urèters

uretra

Bufeta urinària

Extreuen de la sang l’aigua i les substàncies de rebuig. El conjunt d’aigua i de substàncies de rebuig és l’orina.

El ronyó conté els tubs urinífers a l’extrem dels quals hi ha capil·lars que extreuen les substàncies de rebuig de la sang. Aquests tubs acaben en una cavitat del ronyó que recull l’orina.