ALFARRASalfarras.ddl.net/pdfUrbanisme/IAP.pdfla Noguera Ribagorçana, que fa de límit de terme amb...
89
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE .MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE OCTUBRE 2008 PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL ALFARRAS INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR – OCTUBRE 2008
Transcript of ALFARRASalfarras.ddl.net/pdfUrbanisme/IAP.pdfla Noguera Ribagorçana, que fa de límit de terme amb...
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE .MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE OCTUBRE 2008
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
ALFARRAS INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR – OCTUBRE 2008
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 3
1.1. L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR .................................................................................... 3 1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR .............. 4 1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL ................................................................... 4 1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME D’ALFARRÀS ................ 5
2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA......... ................................................... 6
2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT................................................................................................................... 6 2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS................ 7
2.2.1. GEOMORFOLOGIA ................................................................................................ 7 2.2.2. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC................................................ 9 2.2.3. HIDROLOGIA ........................................................................................................ 10
2.2.3.1. Hidrologia superficial..................................................................................... 10 2.2.3.2. Hidrologia subterrània................................................................................... 13
2.2.4. BIODIVERSITAT ................................................................................................... 17 2.2.4.1. Comunitats vegetals ..................................................................................... 17 2.2.4.2. Fauna ............................................................................................................ 19 2.2.4.2.1. Espècies que es poden localitzar al municipi ............................................... 21
2.2.5. QUALITAT DEL PAISATGE .................................................................................. 23 2.2.6. ESTRUCTURA ECOLÒGICA DEL PAISATGE .................................................... 30 2.2.7. QUALITAT DE L’AIRE........................................................................................... 35 2.2.8. QUALITAT ACÚSTICA.......................................................................................... 37 2.2.9. QUALITAT LLUMINOSA ....................................................................................... 39 2.2.10. EL CICLE DE L’AIGUA ..................................................................................... 41
2.2.10.1. Abastament ................................................................................................... 41 2.2.10.2. Sanejament ................................................................................................... 43
2.2.11. ENERGIA .......................................................................................................... 44 2.2.12. RESIDUS........................................................................................................... 44 2.2.13. RISCOS............................................................................................................. 45
2.2.13.1. Risc d’inundació............................................................................................ 46 2.2.13.2. Risc d’incendi ................................................................................................ 48 2.2.13.3. Risc geològic................................................................................................. 50
2.2.14. SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI . 51 2.3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES .......................................................................... 53
2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT ............................................................ 53 2.3.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ ............................................... 53 2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A L’ÀMBIT DEL POUM............................................................................................................ 54
2.3.3.1. Marc general ................................................................................................. 54 2.3.3.2. Urbanisme i territori....................................................................................... 54 2.3.3.3. Aigua ............................................................................................................. 55 2.3.3.4. Residus ......................................................................................................... 55 2.3.3.5. Contaminació atmosfèrica ............................................................................ 55 2.3.3.6. Contaminació acústica.................................................................................. 55 2.3.3.7. Contaminació lumínica.................................................................................. 56 2.3.3.8. Edificació....................................................................................................... 56
2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL ......................... 56 2.3.4.1. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) ....................................... 56
2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT ............................................ 73 2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL POUM 74
2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL .................................................. 74 2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ........................................................................ 75 2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA ..................................................................... 75
2.4.4. BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA............................................. 77 2.4.5. PAISATGE............................................................................................................. 78 2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC.......................................................... 79 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS .......................................................................................... 80 2.4.8. RISCOS ................................................................................................................. 82
3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIV A D’ORDENACIÓ PROPOSADA .......................................... ............................................................................................... 83
3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES ................................................................................................................................ 83
3.1.1. ALTERNATIVA ZERO ........................................................................................... 83 3.1.2. ALTERNATIVA PROPOSADA .............................................................................. 84
3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA................................ 85
4. REFERÈNCIES ............................................................................................................................ 87
1. INTRODUCCIÓ
1.1. L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR
En compliment de la legislació vigent en termes d’urbanisme, d’avaluació ambiental i de
participació ciutadana, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) forma part de la
documentació necessària per tramitar les figures de planejament, integrant en el seu
procés d’elaboració els objectius i criteris ambientals des de l’inici.
En aquest context, l’Informe Ambiental Preliminar (IAP) és un document previ a l’ISA,
que forma part de la documentació de l’avanç de l’instrument de planejament, que se
sotmetrà a un procés d’informació pública per tal de facilitar la participació dels ciutadans
en la formulació dels plans urbanístics.
L’objecte del present IAP és el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) del municipi
d’Alfarràs, a la comarca del Segrià.
La finalitat de l’IAP és analitzar els aspectes rellevants del medi que poden veure’s
afectats per la proposta, determinar les condicions de la normativa i planejament
ambiental vigent i identificar la millor alternativa possible de desenvolupament del Pla, en
funció dels criteris ambientals definits, i en compliment de l’actual Llei d’urbanisme i el
reglament que la desenvolupa. Per tant, s’ha redactat seguint les prescripcions indicades
a l’article 70 del Reglament del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova
el text refós de la Llei d’urbanisme (a partir d’ara RLUC).
Segons l’article 115 del RLUC, l’IAP es tracta del document de sol�licitud a l’òrgan
ambiental per l’emissió del document de referència, que haurà de determinar, un cop
efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’ISA i els criteris, objectius i principis
ambientals aplicables, així com identificar les administracions públiques afectades i el
públic interessat.
1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME AMBIENTAL
PRELIMINAR
La metodologia emprada per a l’elaboració del present ha seguit dos eixos principals.
El primer consisteix en adquirir un coneixement directe de la zona d’estudi, amb la
realització del treball de camp, durant el qual es van obtenir dades sobre el paisatge, el
medi biòtic i el medi físic de l’àrea d’estudi. El segon eix engloba l’anàlisi de la
documentació relacionada amb el planejament i la normativa vigent a l’àmbit del Pla, així
com la recerca de diferents fonts d’informació, per tal d’obtenir la cartografia actual, i
informació dels diversos atlas temàtics, la bibliografia específica relacionada amb els
aspectes ambientals de l’àmbit, etc. Aquesta informació ha permès ampliar les dades i el
coneixement de l’àrea adquirits durant el treball de camp, així com concretar aspectes
que per la seva naturalesa no es poden obtenir per mitjà de l’observació directa a l’àmbit.
La cartografia de referència per al medi físic ha estat els mapes de la proposta
proporcionats per l’equip redactor del POUM, els topogràfics i ortofotomapes 1/5.000 de l’
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL
El present IAP ha estat realitzat per:
(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge, s.l. , sota la direcció d’Anna Zahonero (Biòloga).
1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME
D’ALFARRÀS
Alfarràs, situat a una cota de 281 msnm, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, és situa a
l'encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix cap a la Llitera procedent
del Pla d'Urgell i la de la Vall d'Aran, des de Lleida. Aquest nus de comunicacions ha
caracteritzat al municipi, en tant es troba en una zona ben comunicada i és un punt
d’enllaç important en la província de Lleida.
Alfarràs es situa a l'extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de
la Noguera Ribagorçana, que fa de límit de terme amb els municipis d'Ivars de Noguera i
d'Algerri. Les importants zones de regadiu depenen dels canals de Pinyana i del d'Aragó i
Catalunya. El terme municipal d'Alfarràs va deixar de pertànyer a la Noguera al 1990 i va
quedar adscrit al Segrià, té una extensió d'11,44 km2. Limita amb els termes de la
Llitera, de Castellonroi al nord i d'Albelda (a la comunitat aragonesa) a l'oest; amb els
municipis d'Ivars de Noguera al nord-est i Algerri a l'est, i amb Almenar al sud.
A part del nucli d'Alfarràs, el cap de municipi, el terme comprèn el barri d'Andaní i les
partides del Sot d'Alfarràs, la Plana d'Alfarràs, les Guixeres, la Quadra, el Coll de Foix, el
Sot d'Andaní, la Plana d'Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec i el Sas; altres partides
d'Alfarràs són l'Illa, el Pla de Gilis i Arnaia.
Figura 1 Ubicació del municipi d’estudi.
Font: ICC
2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA
2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT
RELLEVANTS DE L’ÀMBIT
Per a la identificació dels aspectes i elements ambientalment rellevants presents al terme
municipal d’Alfarràs, l’àmbit del present POUM, s’ha tingut en compte les possibles
alteracions sobre el medi que pot suposar el desenvolupament i execució de les
determinacions del Pla en l’àmbit de referència.
En aquest sentit, inicialment es realitza un estudi previ de tots els aspectes i elements
ambientals en l’àmbit, en base al treball de camp realitzat així com de la cartografia
disponible de temàtica ambiental. A partir d’aquesta diagnosi i de les característiques de
la proposta concreta, s’identifiquen quins són els aspectes i elements ambientalment
rellevants, i quins no.
Entre els aspectes i elements que, en aquest context, des del present IAP no es
consideren d’especial rellevància atenent les característiques de l’àmbit de referència i les
de la proposta concreta, cal esmentar:
La climatologia
D’aquesta manera, s’han considerat com a aspectes importants, i per tant en el següent
apartat es descriuen més acuradament, els que es detallen a continuació:
- La geomorfologia. - Patrimoni arquitectònic i arqueològic. - Hidrologia superficial i subterrània. - Biodiversitat. - Qualitat del paisatge. - Estructura ecològica del paisatge. - Cicle de l’aigua. - Energia. - Qualitat atmosfèrica, acústica i lluminosa. - Residus urbans. - Riscos d’inundació, d’incendi, geològic i tecnològic.
2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT
RELLEVANTS
2.2.1. GEOMORFOLOGIA
En referència a l’altimetria, el punt més alt d’Alfarràs es situa a l’extrem nord-oest del
municipi, sobre els 455 m d’altitud, a la zona de Canxinxes. La cota disminueix d’oest a
est, a mesura que hom s’apropa a la Noguera Ribagorçana, situant-se el punt de cota
mínima, al sud-est del municipi a uns 260 m sobre el nivell del mar, coincidint amb la
part baixa d’aquest riu. Cal destacar també l’altiplà situat al sud-oest del municipi,
anomenat Plana de Dalt. Aquest àmbit forma part d’un conjunt que s’estén cap al sud, ja
fora dels límits del municipi, i es situa a una cota d’aproximadament 380 metres sobre el
nivell del mar (veure figura 2).
Figura 2 Altimetria
Font: Elaboració pròpia.
Llegenda (m.s.n.m.):
Pel que respecta a la clinometria (veure figura 3) es pot observar que els sectors amb
més pendent es situen a la zona nord-oest del municipi, coincidint amb les estribacions
de les zones amb més altimetria del municipi i que en alguns llocs arriben a superar el
100%.. D’altra banda es localitzen també uns pendents relativament alts (del 20 al
50%)en les vessants de la Plana de Dalt. Aquest darrer àmbit contrasta per contra per
presentar uns pendents molt baixos, en la seva major part per sota del 2%. Cal esmentar
així mateix que l’àmbit corresponent a la zona agrícola vinculada a la plana de la Noguera
Ribagorçana destaca també per presentar uns pendents baixos, que en general no
superen el 5%.
Figura 3 Clinometria
Font: Elaboració pròpia.
Llegenda (pendent en %):
2.2.2. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC
En base a les fonts de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya,
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha trobat cinc registres dins
del terme municipal d’Alfarràs, que es llisten a la taula següent.
Nom Tipus de jaciment Cronologia
TOSSAL DEL
PONTET Lloc d'habitació amb
estructures Medieval (400 / 1492)
TOSSAL DEL
CASETS
Lloc d'habitació amb
estructures conservades
poblat
Des de Bronze Final I a Ferro-
Ibèric (-1200 / -50)
TOSSAL DEL
CLAMORÍS Lloc d'habitació sense
estructures Bronze Final I (-1200 / -1150)
NECRÒPOLIS
DE SANT
FADUC Lloc d'enterrament Inhumació
col�lectiu necròpolis Romà (-218 / 476)
SANT FADUC Lloc d'habitació amb
estructures conservades vil�la Romà (-218 / 476)
Pel que fa al Patrimoni Arquitectònic, s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya, i tot seguit es llista els noms de les edificacions d’Alfarràs incloses a
l’inventari.
Del llistat següent, cal destacar el Castell per ser un Bé Cultural d’Interès Nacional
(BCIN), protegit per decret el 200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE
05/05/1949.
Figura 4 Llistat d’elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nom Època
"EL CASTELL" o Gran Casal XV
LA TORRE -
NOVA ESGLÉSIA DE SANT PERE. PARRÒQUIA. XX
ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE XII-XIX
FÀBRICA DE FILATURES CASALS Final
XIX
CASES DE LA COLÒNIA DE FILATURES CASALS Final
XIX
PONT VELL D'ALFARRÀS XIII-
XIV
ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU XVII-XX
Font: Elaboració pròpia en base a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
2.2.3. HIDROLOGIA
2.2.3.1. Hidrologia superficial
Les aigües superficials del municipi formen principalment part de la conca hidrogràfica de
la Noguera Ribagorçana, que recorre el límit est del municipi. Cal destacar però que a
l’extrem sud-oest del municipi, l’altiplà de la Plana de Dalt drena cap al Segre formant
part d’aquesta altra conca hidrogràfica. A Alfarràs destaca com a curs fluvial principal la
Noguera Ribagorçana.
La Noguera Ribagorçana és un afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la
vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està
embassat pels pantans d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant
per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i
el de Catalunya i Aragó.
Pel que respecta al canal de Pinyana la seva àrea regable està limitada a l’est pel riu
Noguera Ribagorçana, al nord per la presa del canal de Pinyana, aigües avall de
l’embassament de Santa Anna, al Sud pel riu Segre i a l’oest per la carretera N-230.
Aquest regadiu abarca els municipis de Castillonroi (Osca), Alfarràs, Almenar, Alguaire,
Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de
Segre en la comarca del Segrià
Figura 5 Característiques del canal de Pinyana
Font: http://www.regadius.cat/actuacions/regadius/lleida/canal-de-pinyana/
Demarcació: Lleida
Regants: 7.190
Superfície 13.891 ha
Procedència aigua: Superficial
Sistema reg: 55% manta - 45% pressuritzat
Conreus
Farratges i Fruita dolça
Figura 6 Hidrologia superficial al municipi.
Font: ICC i Miramon.
Xarxa hídrica – cursos naturals
Xarxa hídrica – canals
S’ha consultat la Directiva Marc de l’Aigua per determinar les pressions i impactes sobre
la Noguera Ribagorçana, en el tram inclòs al municipi d’Alfarràs que queda comprès entre
la presa de Santa Anna fins a Alfarràs (codi E0890). Les pressions venen majoritàriament
donades per la presència de diferents embassament a la conca d’aquest riu aixi com de
forma minoritària per les captacions d’aigua, tal i com es mostra en la següent figura:
Figura 7 Pressió sobre la massa d’aigua
Font: ACA.
D’aquest fet es deriven una sèrie d’impactes probables a la massa d’aigua, descrits a la
següent taula, i un impacte global baix. Aquest fet porta a la definició, per part de l’ACA,
d’un risc mig d’incompliment dels objectius establerts per la Directiva Marc de l’Aigua.
Figura 8 Impacte probable sobre la massa d’aigua de la Noguera Ribagorçana.
Font: ACA.
2.2.3.2. Hidrologia subterrània
Seguint les instruccions de la Directiva Marc de l’Aigua, l’ACA ha delimitat les masses
d’aigua subterrànies. La Directiva exigeix l’especificació de totes les masses d’aigua
utilitzades per abastament, o que es prevegi utilitzar en un futur, i o proporcionin de
mitjana més de 10 m3 diaris o subministrin a més de 50 persones. El municipi d’estudi
correspon a la massa d’aigua subterrània anomenada Al�luvial de del baix Segre,amb una
extensió de 191 km2.
La tipologia litològica dominant és l’al�luvial, amb aqüífers lliures com a característiques
hidràuliques dominants. S’identifica amb els al�luvials dels rius Noguera Ribagorçana
(d’Alfarràs cap el S) i Segre (des de Sant Llorenç de Mongai cap el S). El límit aigües avall
està poc més avall de la confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la cua de
l’embassament de Riba-roja.
L’aqüífer es troba format per dipòsits al�luvials i terrasses dels rius Segre (2061A11) i
Noguera Ribagorçana (2061A12). La zona de més interès inclou la plana d’inundació i la
terrassa baixa connectada amb el riu. Està formada amb graves netes, poc consolidades
amb matriu de components fins. La terrassa mitjana està desconnectada en molts casos
del nivell regional del riu per afloraments miocènics, i està constituïda per còdols de roca
calcària, gresos i granits pirenaics. El substrat, argilós, és de molt baixa permeabilitat.
La recàrrega natural es deu principalment a retorns de rec. També es recarrega per
infiltració de l’aigua de pluja per sobre de les terrasses, infiltració d’afluents laterals, i
infiltració dels rius (emmagatzematge en riberes). La zona de descàrrega és cap als rius.
Pel que respecta a l’estat químic de les aigües d’aquest al�luvial es detecten dues fàcies
químiques predominants; aigües bicarbonatades càlciques a la meitat nord i aigües
sulfatades càlcic magnèsic sòdiques a la meitat sud. La mineralització de les aigües varia
de mitjana a alta cap a les àrees de descàrrega de l’al�luvial. Es disposa de dades
analítiques a partir de l’any 1998, amb presència de nitrats que denoten la influència de
l’activitat antròpica, i per tant no es pot establir l’estat químic de referència.
En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones
declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou les masses d'aigua amb
captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà i les masses d'aigua
afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.
Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents
més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània. El municipi d’Alfarràs no
queda inclòs en cap delimitació objecte de protecció especial en funció d’aquests
preceptes. Així no està delimitat com a zona vulnerable als nitrats, no es localitzen
aqüífers protegits dins de l’estensió d’aquesta massa d’aigua ni es constata cap zona
humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionat amb aquesta massa d’aigua.
Pel que respecta a les pressions sobre aquesta massa d’aigua es consideren elevades en
relació principalment a les dejeccions ramaderes, la agricultura intensiva i els abocaments
industrials, tal i com es mostra a la següent figura:
Figura 9 Pressions d’origen qualitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs.
Font: ACA.
Pel que respecta a les extraccions d’aigua a Alfarràs es detecten captacions destinades a l’abastament:
Figura 10 Extraccions d’aigua.
Font: ACA.
Pel que respecta a l’explotació d’aquest aqüífer el volum d’extracció és molt baix en
relació amb els recursos de la massa d’aigua. La major part de les demandes es dediquen
a l’agricultura si bé la indústria n’extreu volums cada vegada majors. D’altra banda les
plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per
tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua. Sobre la massa de
l’al•al�luvial del Baix Segre la pressió per aquest tipus de cultiu s’ha considerat moderada.
Es localitzen a l’entorn del Segre i sobretot de la Noguera Ribagorçana on la densitat és
més elevada. Representen un 10% de la superfície de la massa amb recobriments d’entre
el 30 i el100%.
Figura 11 Pressions d’origen quantitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs.
Font: ACA.
Pel que respecta a la vulnerabilitat intrínseca d’aquesta massa d’aigua,és alta segons
l’ACA; l’aqüífer es troba format per dipòsits al�luvials i terrasses dels rius Segre i Noguera
Ribagorçana. Són materials molt permeables: graves netes, poc consolidades amb matriu
de components fins. És una zona notablement plana, desprovista de vegetació i la zona
no saturada té una potència poc important.
Com a conclusió, cal dir doncs que les pressions sobre la qualitat de l’aigua d’Aquest
aqüífer venen principalment donades per l’elevada concentració de nitrats, amb una
concentració mitjana a la massa superior a 50 mg/l, i en aquest sentit l’ACA avalua un
impacte comprovat sobre l’estat qualitatiu Alt. Pel que respecte a les extraccions d’aigua,
aquestes són baixes i per tant s’avalua com a impacte comprovat Baix. En conjunt es
determina que aquesta massa es troba en un nivell de risc Alt, impacte per nitrats es
relacionat amb les pràctiques agrícoles que impliquen un alt nivell de nitrats i les zones
urbanes i industrials també se sumen a la pressió química.
2.2.4. BIODIVERSITAT
2.2.4.1. Comunitats vegetals
Per conèixer els diferents hàbitats presents al municipi, s’ha realitzat treball de camp,
complementant-lo amb la consulta de cartografia del DMAH
Tal com s’ha pogut observar, en termes generals es pot afirmar que Alfarràs té la meitat
est del municipi dedicada principalment al conreu de fruiters, principalment pomeres,
pereres i presseguers, estant aquest cultiu relacionat amb la plana al�luvial de la Noguera
Ribagorçana. La meitat oest es caracteritza per la presència tant d’hàbitats principalment
de màquies i matollars amb algunes pinedes de pi blanc a la zona nord, tots ells lligats a
les zones amb pendents més elevats que impedeixen el seu ús com a zones de conreu,
com pròpiament els conreus herbacis extensius de secà que es situen a les zones més
planes, però que per localitzar-se en zones relativament elevades respecte els canals de
subministrament d’aigua de reg no admeten cultius de regadiu. Cal destacar també la
presència d’hàbitats de ribera lligats als curs de la Noguera Ribagorçana, principalment
alberedes així com plantacions de pollancres associades al riu i que s’intercalen amb els
fruiterars.
Figura 12 Hàbitats presents a Alfarràs.
Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007).
Llegenda:
En referència als hàbitats d’interès comunitari (HIC), cal esmentar que els hàbitats
esmentats es corresponen amb diferents HIC (veure figura 16), entre els que cal
destacar per la seva categorització com a prioritaris els Prats mediterranis rics en anuals,
basòfils (Thero-Brachypodietalia) i la Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). En
conjunt els HIC presents a Alfarràs representen una cobertura superior al 95% de les
zones que no són conreades, i que, com s’ha esmentat prèviament, es corresponen amb
pendents que ho impossibiliten.
Figura 13 Hàbitats d’interès comunitari presents a Alfarràs.
Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007).
Llegenda:
2.2.4.2. Fauna
Donada la significació dels grup taxonòmic de les aus en aquests tipus d’hàbitats, l’estudi
faunístic s’ha centrat principalment en el grup de les aus i el pren com indicador de la
situació de la fauna en aquesta àrea.
Aquest municipi es caracteritza per la presència de grans extensions de cultiu de regadiu
i àrees de secà i, puntualment, de caràcter pseudoestèpic1.
Alfarràs presenta en la major part dels seus hàbitats un alt grau d’antropització,
destacant en aquest sentit tant les zones destinades al conreu de regadiu de fruita dolça
com la Plana de Dalt amb conreus cerealístics de secà. Les zones amb vegetació natural
han quedat en aquest sentit restringides a les zones amb pendents massa elevats per al
conreu. En referència a la zona agrícola de regadiu són per tant d’especial rellevància els
marges entre aquests conreus, que tot i presentar una composició florística principalment
ruderal, es configuren com a hàbitat important especialment com a zona de refugi i cria.
En aquests sectors hi abunden en aquest sentit nombroses espècies antropófiles com els
estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), pardals (Passer domesticus i P. montanus),
tórtores turques (Streptotelia decaocto), orenetes vulgars (Hirundo rustica) o falciots
negres (Apus apus). D’altra banda cal mencionar que també es poden observar algunes
espècies pròpies del secà com poden ser el tòrlit i la cogullada fosca.
Els camps dedicats al conreu cerealístic així com les parcel�les que no han estat
conreades recentment suposen un hàbitat molt interessant per les espècies pròpies
d’àrees pseudoestèpiques i cultius de secà. Els principals tàxons d’especial rellevància són
el tòrlit (Burhinus oedicnemus) i la cogullada fosca (Galerida theklae).
A les zones en les que predomina el cultiu més intensiu les comunitats d’ocells que hi
habiten estan formades per espècies molt més adaptables als canvis i que fins i tot
seleccionen positivament aquesta mena d’ambients. No es tracta de comunitats amb uns
interessos de cares a la preservació remarcables donada la tendència, com ja s’ha dit, de
continuar potenciant el regadiu. Espècies que entrarien dins d’aquest grup són la garsa
(Pica pica), el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus) o els estornells
(Sturnus vulgaris) entre d’altres.
Com a hàbitat diferenciat cal esmentar també la zona de ribera de la Noguera
Ribagorçana i a un nivell més reduït també són interessants les basses de reg que
trobem disperses per la zona i especialment les sèquies. Les basses tot i ser un hàbitat
d’interès per moltes espècies donada la presència contínua d’aigua, són en aquest cas
particular poc útils per la fauna en tant en la major part dels casos no presenten una
1 Els ambients pseudoestèpics acullen una comunitat avifaunística única a Catalunya i molt escassa a nivell europeu. Així per exemple, espècies com la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la trenca (Lanius minor) actualment només les trobem en aquesta àrea de Catalunya. Mentre que altres espècies com el tòrlit (Burhinus oedicnemus), la calàndria (Melanocorypha calandra) o el gaig blau (Coracias garrulus) mantenen aquí les principals poblacions catalanes.
naturalització dels marges amb vegetació de ribera atenent a la seva construcció amb
làmines impermeables, el que dificulta l’assentament de la fauna. Entre les espècies que
es poden localitzar en aquests hàbitat aquàtics cal esmentar com a més abundant l’anec
coll-verd (Anas platyrhynchos).
Tot i que al municipi es poden delimitar aquests hàbitats diferenciats en funció de si es
tracta de zones de regadiu, secà, marges zones humides, aquest s’ha tractat en el
present document de forma unitària, en tant que les espècies que hi son presents
utilitzen aquests ambients diferenciats i s’hi poden observar en funció de les seves
necessitats tròfiques, de refugi o cria i per tant no es pot dir que una espècie es present
en una determinada zona i no en una altra.
Respecte a les espècies més interessants cal mencionar vàries de prioritàries. El tòrlit
(Burhinus oedicnemus) és una d’aquestes espècies associada principalment les zones de
secà. Al municipi d’estudi s’ha observat als camps de cereal i erms, on pot alimentar-se i
fer el niu. També pot utilitzar els ametllers i camps d’alfals.
2.2.4.2.1. Espècies que es poden localitzar al municipi
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos). Es pot observar en les basses de rec i el riu; tot i
que es desestima que es reprodueixi a les basses aquestes poden suposar una zona de
descans per aquestes aus en els seus desplaçaments entre zones humides.
Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Es pot observar principalment sobre les zones de
conreu cerealístic, no es descarta que s’hi reprodueixi.
Tòrlit (Burhinus oedicnemus). S’ha observat en un camp no conreat, no es descarta que
es pugui reproduir a la zona.
Tudó (Columba palumbus). Es pot observar alimentant-se als camps de conreu. Com a
zona de reproducció probable, les pinedes i els carrascars presents al nord-oest del
municipi, poden resultar un hàbitat adequat.
Tórtora turca (Streptotelia decaocto). Es pot observar al voltant de les edificacions
aïllades.
Falciot negre (Apus apus). S’observen alimentant-se tant a les zones de secà com de
regadiu.
Puput (Upupa epops). S’observa especialment en els marges entre conreus,
particularment en els secans.
Cogullada vulgar (Galerida cristata). Es localitza de forma abundant tant als marges
dels camps de secà com dels de regadiu.
Cogullada fosca (Galerida theklae). Molt menys abundant que la cogullada vulgar s’ha
localitzat esporàdicament al municipi.
Oreneta vulgar (Hirundo rustica). S’observen alimentant-se tant a les zones de secà
com de regadiu.
Abellerol (Merops apiaster). S’observen alimentant-se tant a les zones de secà com de
regadiu.
Garsa (Pica pica). És molt abundant per tot el municipi, nidificant en les plantacions de
planifolis.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Tot i ser menys abundant que l’estornell negre es
pot observar fàcilment, ocupant principalment edificacions.
Estornell negre (Sturnus unicolor). És l’estornell més abundant, principalment al voltant
de les explotacions agrícoles.
Pardal comú (Passer domesticus). Molt abundant arreu. Principalment a prop de les
construccions.
Pardal xarrec (Passer montanus). Menys abundant que el pardal comú, ocupa més
sovint forats naturals en arbres o talussos per a nidificar. Es troba per tota la zona.
Gafarró (Serinus serinus). Ocupa principalment marges amb vegetació ruderal, és
abundant al municipi.
Cadernera (Carduelis carduelis). A l’igual que el gafarró s’observa principalment
relacionada amb els marges i els camps no conreats; s’alimenta de les llavors dels cards
que creixen als erms i nidifica en arbustos i arbrets colindants dels camps.
2.2.5. QUALITAT DEL PAISATGE
En referència a la qualitat del paisatge del municipi d’Alfarràs s’ha consultat en el Catàleg
de Paisatge de les Terres de Lleida. En aquest catàleg el municipi queda inclòs en tres de
les unitats definides: La Plana d’Almenar i Alguaire, el Paisatge fluvial del Segre, i molt
parcialment en la unitat Horta de Pinyana.
Figura 14 Unitats de paisatge
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a
Alfarràs es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial.
Figura 15 Paisatges d’atenció especial
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
En referència a l’exposició visual, la major part del municipi es considera de baixa
exposició, tot i que destaquen alguns punt amb una exposició alta, en particular els
vessants de la Plana de Dalt, al sud-oest del municipi. No es localitzen zones catalogades
com a horitzó persistent.
Figura 16 Exposició visual
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Respecta a l’exposició visual des de les principals infraestructures viàries, el municipi
queda majoritàriament comprès en l’àmbit visual de l’autovia A2.
Figura 17 Exposició visual des de les principals infraestructures viàries
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Pel que respecta als patrons agrícoles significatius a Alfarràs destaquen els conreus
arboris de regadiu per la seva entitat així com puntualment les plantacions de pollancres
i, en les zones amb vegetació natural, les pinedes, en tant esdevenen zones destacables
per la seva entitat en un àmbit amb predominància de conreus herbacis, matollars i
arbres de poc port com els fruiters.
Figura 18 Patrons agrícoles significatius
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
En conjunt, pel que fa a les fragilitats, en aquest catàleg es detecten pel municipi
d’Alfarràs tres factors: la presència de zones d’alta exposició visual, les zones d’extracció
minera així com el connector ecològic en transformació en referència a les zones de secà
situades a la Plana de Dalt.
Figura 19 Fragilitats
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Pel que respecta als riscos, al catàleg es detecten el risc d’expansió de guixos al quadrant
nord-oest del municipi, un possible risc d’inundació associat a la Noguera Ribagorçana
(veure apartat 2.2.13) així com el risc d’invasió d’espècies exòtiques Al bosc de ribera
associat a aquest riu i en particular del negundo (Acer negundo), la falsa acàcia (Robinia
pseudoacacia) i el plàtan (Platanus hispanica).
Figura 20 Riscos
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
2.2.6. ESTRUCTURA ECOLÒGICA DEL PAISATGE
Els elements que estructuren ecològicament el paisatge d’Alfarràs són d’una banda la
xarxa hídrica, amb la Noguera Ribagorçana i de l’altra la zona de secà situada a la Plana
de Dalt i les zones amb vegetació natural adjacents. Tot i que a no es localitza cap espai
inclòs al PEIN en el municipi d’Alfarràs, a la banda est de la Noguera Ribagorçana, ja fora
dels límits municipals es troba l’EIN Serra Llarga, amb una superfície total de 8.960,35
ha. Aquest espai inclòs al PEIN està format per petits tossals de substrat guixenc. La
coberta vegetal és formada per brolles calcícoles, timonedes gipsícoles i prats secs que
alternen amb les terres de conreu. Pel que fa a la fauna d’aquest EIN destaquen les
espècies d’invertebrats africans de gran interès.
Figura 21 Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial
Font: Pla Territorial de Ponent
Pel que respecta a la xarxa hídrica cal destacar que el tram de la Noguera Ribagorçana al
seu pas per Alfarràs és una zona d’interès per a la llúdriga i el cranc (Pla Territorial de
Ponent). Les zones de secà de la Plana de Dalt s’estableixen com d’interès per a la fauna
ornítica.
Figura 22 Qualitat ecològica
Font: Pla Territorial de Ponent
Esmentar també la importància de la xarxa hídrica com a connector a gran escala en tant
forma part de la conca de l’Ebre i per tant es configura com un connector a nivell
supraprovincial.
Eles eixos de connexió a Alfarràs queden definits per tant per l’eix de la Noguera
Ribagorçana en direcció nord-sud i des del secà de la Plana de Dalt en direcció est-oest a
través del conreus de regadiu i el riu per connectar amb l’espai inclòs al PEIN Serra
Llarga.
Figura 23 Principals eixos de connexió biològica
Font: Pla Territorial de Ponent
D’acord amb aquests eixos el Pla territorial de Ponent estableix a Alfarràs dues zones
d’interès per a la connexió que queden incloses respectivament en els espai:
1. Altiplà Alguaire-Almenar. Extensa plataforma de terrassa fluvial ocupada
majoritàriament per cultius extensius de secà, amb vegetació natural relegada als
vessants. Espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calàndria, sisó, terrerola
vulgar i altres. Als plans de la Unilla es troba la darrera gran llacuna endorreica de
Catalunya, de gran importància biològica i per a l’avifauna aquàtica.
13. Noguera Ribagorçana a Alfarràs-Ivars de Noguera. Espai fluvial de la Noguera
Ribagorçana amb bosc de ribera de gran importància per als ocells migratoris que
segueixen el Segre i les Nogueres. Permet la connexió entre els plans d’Alguaire-Almenar
i els plans de la Figuera. Pel que fa a l’avifauna destaca la presència del blauet, el
teixidor, l’oriol, el picot garser gros, l’oreneta de ribera i la merla d’aigua. Respecte de
l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol,
altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga.
Figura 24 Sòl no urbanitzable de protecció especial
Font: Pla Territorial de Ponent
En relació a aquests espais cal destacar la importància dels espais agrícoles de regadiu
situats entre el secà i el riu com a zona que permet la connectivitat entre aquests espais i
més enllà, tal i com s’esmenta en el Pla territorial de Ponent per a l’espai d’interès
connector 13, entre els secans de l’Altiplà Alguaire-Almenar i els plans de la Figuera (26),
destacant aquest darrer espai per se un sector important per a l’avifauna estèpica: sisó,
torlit, calàndria, gaig blau, xoriguer petit, esparver cendrós, arpella pàl�lida i altres
rapinyaires, com el voltor, l’aufrany, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. També fauna
mediterrània com el còlit ros, el trobat, la tallareta cuallarga, el tallarol, el trencamates, el
pardal roquer, el capsigrany, el botxí, l’hortolà, el tallarol de garriga, el mosquiter pàl�lid,
el tallarol emmascarat, el llangardaix ocel�lat i llagostes.
2.2.7. QUALITAT DE L’AIRE
Existeix la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de
Catalunya, elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
(DMAH). Aquesta xarxa és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals
contaminants, va ser creada per la Llei 22/1983 i adscrita administrativament al DMAH.
En aquesta llei es defineixen unes Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA), definides com a
porcions del territori amb una qualitat de l’aire similar. La ZQA número 14 és a la qual
pertany Alfarràs (Terres de Ponent).
Figura 25 Característiques generals de la zona 14.
Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya.
La ZQA 14 es caracteritza pel que respecta a les condicions de dispersió per tractar-se
d’una plana interior que es veu poc afectada per la brisa. A l’hivern s’hi formen inversions
tèrmiques per refredament nocturn. En referència a les emissions, s’observen nivells
mitjans d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit urbà.
Respecte a la IMD de les vies interurbanes hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i
intens. Hi ha focus industrials aïllats amb un clar predomini de les activitats de tipus B,
especialment agroindustrials. La majoria dels municipis de la zona, al voltant d’un 80%,
no presenten àrees industrials (veure figura següent).
Figura 26 Caracterització de les emissions a la zona 14.
Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya.
Pel que respecta a les emissions i tal i com s’observa a la figura anterior, Alfarràs no té
activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera segons el grup del
CAPCA, tot i que cal esmentar que el municipi veí d’Almenar té activitats incloses al grup
B.
Respecte als nivells d’immissió, les estacions actuals estan orientades al trànsit urbà i a
l’ozó de fons. No es disposa de valors de fons respecte a la resta de contaminants.
L’any 2007, i d’acord amb el balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya, a la Zona de
Qualitat de l’Aire 14, Terres de Ponent, els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid
de sofre, el monòxid de carboni, el plom, el benzè i el diòxid de nitrogen estan per sota
dels valors límit.
Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu
establerts a la legislació.
Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de
protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als
objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació
d’aplicació l’any 2020. S’ha detectat una superació del llindar d’informació.
A partir de les mesures de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres,
s’han detectat superacions del valor límit anual i del nombre de superacions del valor
límit diari en un punt de mesurament ubicat a Lleida en una àrea de trànsit respecte els 2
punts de mesurament de què disposa aquesta zona. S’està realitzant un estudi de
caracterització de partícules per determinar-ne els factors que generen aquests nivells.
Pel que respecta a les estacions automàtiques, la més propera al municipi d’Alfarràs es
localitza a la ciutat de Lleida i per tant no es consideren extrapolables els seus valors al
municipi d’estudi.
2.2.8. QUALITAT ACÚSTICA
L’instrument normatiu que regula la protecció contra la contaminació acústica és la Llei
16/2002, la qual disposa d’un seguit de mesures a adoptar pels ajuntaments. Aquests
han d’elaborar un mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió dels
emissors acústics, així com una ordenança reguladora de la contaminació per sorolls i
vibracions, sense que en cap cas pugui reduir les exigències i els paràmetres de
contaminació acústica establerts pels annexos d’aquesta llei.
En els mapes de capacitat acústica del municipi, segons els nivells d’immissió dels
emissors acústics que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població, i, si
s’escau, les zones del medi natural, s’establiran els objectius de qualitat que vulgui
atorgar-se. En aquests mapes el territori es delimita en les zones següents:
Taula 1 Delimitació de les zones de sensibilitat acústica segons la llei 16/2002
Zona A B C
LAr <60 <65 <70 Sensibilitat acústica alta moderada baixa
On es considera:
Zona A: comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el
soroll.
Zona B: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll.
Zona C: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.
Per altra banda, i considerant les relacions de veïnatge en l’ambient exterior, la llei
estableix uns nivells d’immissió d’aplicació quan la contaminació acústica prové d’un o
diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor. Els valors límit
d’immissió són d’aplicació a tot el que es faci nou a partir de l’entrada en vigor de la llei,
l’11 d’octubre del 2002. A la vegada, els valors d’atenció són els d’aplicació a tot l’existent
abans de l’aplicació de la llei.
Taula 2 Nivells d’immissió de soroll segons la llei 16/2002
Valor límit Valor Zona de d'immissió d'atenció
sensibilitat Lar, en dB(A) Lar, en dB(A) Dia Nit Dia Nit A 60 50 65 60 B 65 55 68 63 C 70 60 75 70
En base a aquests mapes de capacitat acústica de cada municipi, els instruments de
planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica i les
normes per a les noves construccions en les zones de soroll. En relació al municipi
d’Alfarràs, en el moment que es redacta aquest IAP, l’Ajuntament no disposa d’un mapa
de capacitat acústica.
D’altra banda, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi
Ambient i Habitatge ha realitzat, durant la campanya 2002-2003, una acció de control per
determinar els nivells de soroll de referència de la xarxa bàsica de carreteres de
Catalunya.
La metodologia emprada determina uns escenaris estratègicament representatius de les
carreteres de Catalunya i mesura els nivells de soroll i la intensitat mitjana de vehicles.
Les mesures s’han realitzat durant el període diürn.
Els resultats que s’obtenen són representatius i permeten obtenir un mapa on es
representen els nivells de soroll de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.
Així, s’ha consultat els nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya,
concretament, la carretera N-230, que creua el municipi en direcció nord-sud, travessant
el nucli i presenta un nivell sonor comprès entre els 60 i els 65 dB en el seu pas per
Alfarràs i la C-26 en direcció est-oest amb un nivell sonor inferior als 60 dB, el que
situaria els àmbits adjacents en una zona de sensibilitat B i A respectivament (a l’any
2003).
Figura 27 Nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres d’Alfarràs.
Font: DMAH, 2003.
Llegenda:
2.2.9. QUALITAT LLUMINOSA
Amb la finalitat d’eliminar la il�luminació excedent, el Parlament de Catalunya va aprovar
la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, amb l’objectiu de prevenir i corregir els efectes pertorbadors
de la contaminació lluminosa. Posteriorment, el Decret 82/2005, de 3 de maig,
d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn
desenvolupava els criteris establerts a l’esmentada llei. L’objectiu principal de la
normativa d’ordenació ambiental de l’enllumenat és harmonitzar les activitats de les
persones a la nit, amb la preservació de l’estat natural del medi ambient. Entre d’altres
coses, disposa que cal que els municipis elaborin mapes de protecció llumínica, on es
zonifiquen les àrees del municipi segons les seves capacitats d’absorbir la contaminació
llumínica.
D’acord amb el que estableix l’article 5, a Catalunya es consideren quatre zones en funció
de la seva protecció a la contaminació lluminosa; el Departament de Medi Ambient i
Habitatge va enviar una proposta de zonificació dels diferents municipis segons la
protecció a la contaminació lluminosa. A partir d’aquest, s’elabora el Mapa de protecció
envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya, i aprovada
pel DMAH el 19 de desembre del 2007.
A continuació es mostra la zonificació establerta en aquest mapa pel municipi d’Alfarràs,
en la que s’aprecia que la major part del municipi es considera zona E2, de protecció alta,
excepte les zones urbanes, categoritzades com a zona E3, de protecció moderada envers
la contaminació lluminosa.
Figura 28 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa.
Font: DMAH.
Llegenda:
2.2.10. EL CICLE DE L’AIGUA
2.2.10.1. Abastament
Tenint en compte una precipitació mitjana anual de 450 mm a la zona d’Alfarràs, i fent
una estimació molt aproximada (sense tenir en compte factors com l’evapotranspiració),
es pot estimar que en el terme municipal (considerant una superfície de 11.396.280 m2)
cauen, de mitjana, uns 5,1 milions de m3 anuals d’aigua.
En el terme municipal és important el consum d’aigua del sector agrícola. La Superfície
Agrícola Útil (SAU) total d’Alfarràs l’any 1999 era d’aproximadament 507 ha, de les quals
309 ha (un 61%) eren de regadiu aquest any.
Figura 29 Superfície (ha) per tipologia de conreus de la SAU
Tipus de conreu secà regadiu herbacis(inclou guarets i hortes familiars) 170 45 fruiters 15 252 oliverar 13 11 TOTAL 198 309
Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT.
El reg es realitza principalment a partir de canals i sèquies derivats des del canal de
Pinyana.
Pel que fa a les dades de consum en altres sectors, les disponibles en el moment de fer
aquest IAP són de caràcter comarcal. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al
Segrià es consumeixen:
Figura 30 Consum d’aigua per sectors al Segrià (2006).
domèstic indústria i serveis TOTAL Consum d’aigua (milers de m3) 11.321,6 2.298,3 13.619,9 Població 190.558
Font: Idescat. A partir de la facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua.
Comparant aquestes dades amb la mitjana a l’àmbit de Ponent i amb Catalunya,
s’observa que el consum d’aigua domèstic és superior al Segrià que a l’àmbit de Ponent i
tota Catalunya, en tant que l’industrial i de serveis és lleugerament superior que a l’àmbit
de Ponent però inferior a la mitjana catalana, observant-se aquesta mateixa tendència
pel que fa al consum total.
Taula 3 Consum comparatiu d’aigua per sectors (2006). Dades en l/persona i dia
El Segrià Àmbit de Ponent Catalunya Població 190558 340827 7210508 domèstic 165,0 158,8 158,0 industria i serveis 33,5 30,9 45,6 Total 198,5 189,8 203,6
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat
Pel que respecta al subministrament d’aigua municipal aquest servei el presta l’
Ajuntament. Hi ha dos dipòsits municipals, un a la carretera de Tamarit i un altre a la
carretera de Vielha. Està previst privatitzar el servei i contractar-lo amb una empresa
privada.
2.2.10.2. Sanejament
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs està compartida amb el municipi veí
d’Almenar i de fet s’ubica en aquest municipi, donant també servei a Andaní; es va posar
en marxa al 2001. Té 7 km de col�lectors sense cap bombament i el punt d’abocament es
troba a la Noguera Ribagorçana. Realitza un tipus de tractament biològic, amb un cabal
de disseny de 1545 m3/dia i una població equivalent de 7982 habitants. Les seves dades
d’explotació l’any 2007, últimes dades disponibles a l’Agència Catalana de l’Aigua, queden
detallades als gràfics següents.
Aquesta depuradora, durant el mes de novembre del 2007 va arribar a un 80% de la
seva capacitat (límit que s’estima com de saturació), tot i que cal destacar que per a l’any
2006 al mes de maig es va superar el 90% de la seva capacitat, pel que s’estima que
aquesta depuradora es troba actualment en el límit de la seva capacitat.
Gràfic 1 Rendiment DBO5 i MES.
Font: ACA.
Gràfic 2 Rendiment DQO.
Font: ACA.
2.2.11. ENERGIA
Fins el moment actual no s’ha pogut disposar de les dades de consum d’energia del
municipi. S’està pendent de rebre la informació demanada a l’ICAEN i, en qualsevol cas,
aquesta informació quedarà incorporada en el moment de redactar l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental.
2.2.12. RESIDUS
Pel que fa a la gestió dels residus, des del 2002 se’n encarrega el Consell Comarcal del
Segrià. El Consell gestiona les deixalleries de rebuig, els residus orgànics, el paper i el
vidre i envasos.
Alfarràs, l’any 2007 (amb 3.228 habitants), va tenir una ràtio de 1,16 Kg/hab/dia i un
19,87 % de recollida selectiva, per tant, amb una situació una mica diferent respecte la
mitja de la seva comarca, amb una ràtio més elevada (1,31 Kg/hab/dia) i
aproximadament un 4% més de recollida selectiva.
Pel que fa a la recollida per cada tipus de material durant l’any 2007 a continuació es
mostra la quantitat (en Tm) per recollida selectiva i rebuig:
Figura 31 Tm de residus recollits a Alfarràs l’any 2007.
Matèria orgànica
Vidre Paper i cartró
Envasos lleugers
Residus voluminosos
Medicaments Total Recollida Selectiva
% Recollida Selectiva s/total
120,02 49,60 55,24 24,47 22,54 0,24 272,11 19,87 Fracció Resta directa a Dipòsit controlat
%Fracció Resta / Total
Generació (total)
Kg/hab/dia
1.097,39 80,13 1.369,50 1,16
Font: ARC, 2008.
S’ha comparat les ràtio de contenidors del municipi amb el conjunt de la comarca del
Bages, i s’observa com Alfarràs està en una situació ,és desfavorable respecta la mitjana
de la comarca ja que disposa de menys contenidors per habitant, concretament de 267
de vidre de mitja a la comarca, a Alfarràs hi ha 440 mentre que en el cas del paper i
cartró hi ha 254 hab/contenidor i pels envasos lleugers 293 hab/contenidor al Segrià.
Figura 32 Nº de contenidors en servei de recollida selectiva a Alfarràs.
Vidre Hab/cont Vidre Paper i cartró Hab/cont Paper i cartró
Envasos lleugers
Hab/cont. Envasos lleugers
8 404 9 359 7 461
Font: ARC, 2008.
La producció de kilograms de residus per habitants i dia al municipi ha tingut una
tendència a incrementar-se fins l’any 2006, tot i que l’any 2007 ja s’observa una lleugera
disminució. Pel que respecta a la recollida selectiva s’observa per el període 2000-2007
un increment pràcticament constant des d’uns valors mínims l’any 2000 fins al quasi 20%
actual.
Figura 33 Producció de residus per habitant i dia i perecntatge de recollida selectiva pel període 2000-2007
any Kg/hab/dia % recollida selectiva
2000 0.98 3.3 2001 1.08 3.84 2002 1.04 5.29 2003 1.14 4.92 2004 1.18 6.37 2005 1.19 8.46 2006 1.19 17.83 2007 1.16 19.87
Font: ARC, 2008.
Cal destacar que el 80,13% dels residus generats no són reciclats. El destí final dels
residus que no s’han pogut reciclar o reutilitzar dels diferents municipis que formen part
del Consell Comarcal del Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets,
actualment en fase d’ampliació.
En quant a residus industrials, a Alfarràs i d’acord amb l’Agència de Resisud de
Ctalaunya, l’any 2005 no es van produir residus industrials al municipi.
2.2.13. RISCOS
A continuació s’identifiquen i es defineixen els s possibles presents al municipi d’estudi.
En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei
d’urbanisme, diu que les administracions amb competències en matèria urbanística han
de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin
assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de
qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i
tecnològics.
És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la
seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la
prevenció dels riscs.
2.2.13.1. Risc d’inundació
Per determinar el risc d’inundació del municipi d’Alfarràs, s’ha consultat el pla
d’emergència de protecció civil per inundacions (INUNCAT), el qual identifica les zones
inundables a tot Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya.
A partir de les zones inundables, i mitjançant els criteris de vulnerabilitat definits en el
pla, s’ha establert un nivell de risc general per a cada municipi de Catalunya. En el cas
d’Alfarràs, el risc d’inundació és baix, i per tant no té la obligatorietat d’elaborar un PAM
(Pla d’Actuació Municipal).
Figura 34 Risc municipal enfront les inundacions, destacant el municipi d’Alfarràs.
Font: INUNCAT, 2006.
Així doncs, fruit del programa de prevenció d’avingudes INUNCAT, existeix una
delimitació del risc d’inundació a escala 1:50000 per a períodes de retorn de 50, 100 i
500 anys, seguint criteris hidrològics, i també geomorfològics, delimitats a la figura
següent.
Figura 35 Inundabilitat de la Noguera Ribagorçana.
Font: Elaboració pròpia en base a l’ACA.
2.2.13.2. Risc d’incendi
S’ha consultat la cartografia del DMAH sobre perímetres de protecció prioritària per a la
prevenció d’incendis forestals, i s’ha comprovat que el municipi d’Alfarràs no queda inclòs
en aquest perímetre de protecció contra incendis forestals.
També s’ha consultat el Mapa de perill bàsic d'incendi forestal, que defineix un estat del
territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi,
elaborat pel DMAH (2002). El mapa està realitzat en base a la integració dels factors que
intervenen en el perill d’incendi forestal, sent aquests el perill d’ignició (facilitat que
s’iniciés un incendi forestal) i el perill de propagació (facilitat amb que es pot expandir).
En la figura següent s’adjunta un detall de la cartografia esmentada, on es pot observar
que el municipi d’estudi s’ubica en una zona considerada, en la seva major part, com a
zona de baix risc d’incendi. Les zones amb un risc més elevat es corresponen amb les
forestals i/o amb presència de matollars, associades als vessants.
Figura 36 Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Alfarràs.
Font: DMAH (2002).
Llegenda:
2.2.13.3. Risc geològic
Una gran part del terme municipal d’Alfarràs té zones amb pendents superiors al 20%,
situades sobretot al quadrant nord-oest i als vessants de la Plana de Dalt. Aquestes
àrees, tal i com s’ha esmentat anteriorment, es mantenen ocupades per la vegetació
natural, en tant les que presenten un pendents menors han estat ocupades pel conreu,
tant de regadiu a les parts baixes com a de secà a les altes i per la zona urbana. En
conjunt no es detecten assentaments en zones amb un risc d’erosió derivat d’un pendent
superior al 20%.
Figura 37 Pendents superiors al 20%.
Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH.
Llegenda:
2.2.14. SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI
Per a l’anàlisi de la sostenibilitat global del model d’ordenació del municipi s’ha realitzat
un plànol de sensibilitat a partir d’una zonificació en funció principalment dels valors dels
hàbitats faunístics, els hàbitats d’interès comunitari i les zones d’interès connector. S’ha
tingut en compte en aquest mateix sentit la influència sobre la connectivitat i els hàbitats
de les infraestructures existents i previstes.
En conjunt es detecten com a zones de sensibilitat més elevada els àmbits situats al
nord-oest i al sud-oest del municipi, en tant es configuren com a hàbitats d’interès per la
fauna i juguen un paper important de cares a la connectivitat territorial. Com a zona
d’especial interès, l’àmbit situat al nord-oest del municipi comprèn alhora una sèrie
d’hàbitats d’interès comunitari com és el cas dels HIC prioritaris Prats mediterranis rics en
anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) i Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia).
D’altra banda cal destacar la importància principalment com a zona d’interès connector
els conreus de regadiu presents al quadrant sud-est del nucli, en tant permeten mantenir
la connectivitat entre els espais de secà de l’Altiplà Alguaire-Almenar i la Noguera
Ribagorçana. Tal i com s’ha esmentat a l’apartat sobre l’estructura ecològica del paisatge,
el Pla Territorial de Ponent estableix que l’espai fluvial de la Noguera Ribagorçana permet
la connexió entre els plans d’Alguaire-Almenar i els plans de la Figuera i es considera per
tant que els espais agrícoles associats a aquest espai fluvial, principalment de conreus
arboris de regadiu, representen a nivell del municipi d’Alfarràs un àmbit d’especial
rellevància a nivell de la connectivitat.
Figura 38 Plànol de sensibilitat
+ sensibilitat
- sensibilitat
Interès connector
Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH.
2.3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE
PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS
INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES
2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE
CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT
Per aquest apartat, s’ha consultat la cartografia disponible referent als Espais naturals de
protecció especial, els Hàbitats d’interès comunitari, el Pla d’Espais d’Interès Natural, la
Xarxa 2000, el Pla de recuperació del Trencalòs, les Zones d’actuació urgent, les Zones
humides i l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Atenent a les bases
consultades el terme d’Alfarràs no està inclòs en cap delimitació de les esmentades,
exceptuant la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari, tal i com s’ha esmentat
a l’apartat sobre vegetació.
Al municipi no hi ha aqüífers vulnerables per contaminació de nitrats, designades pel
Decret 283/1998 i el Decret 476/2004, pel qual es designen noves zones vulnerables en
relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Tampoc hi ha
aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de
protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de
Catalunya.
2.3.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I
ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ
Tal i com s’ha mencionat l’apartat 2.2.2 s’han consultat l’Inventari de Patrimoni
Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’ha trobat en
tots dos casos registres d’interès al terme municipal d’Alfarràs. D’aquests registres, cal
destacar el Castell per ser un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), protegit per decret el
200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE 05/05/1949.
2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A
L’ÀMBIT DEL POUM
2.3.3.1. Marc general
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental
- Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.
- Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
- Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.
- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen les tipologies d’activitats i de permisos, sistemes específics de prevenció i control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador.
2.3.3.2. Urbanisme i territori
ÀMBIT ESTATAL
- Llei 9/2006, de 28 d’ abril, sobre l’avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
- Llei 8/2007 de 28 de maig, del sòl.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei d’Urbanisme vigent, el text refós de la qual s’aprova pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
2.3.3.3. Aigua
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
ÀMBIT ESTATAL
- Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d’aigües.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, que modifica el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya que deroga la LOGTA i altres disposicions.
2.3.3.4. Residus
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.
- Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.
2.3.3.5. Contaminació atmosfèrica
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.
2.3.3.6. Contaminació acústica
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.
ÀMBIT ESTATAL
- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.
- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
2.3.3.7. Contaminació lumínica
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
2.3.3.8. Edificació
- DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis
- Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación
2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL
2.3.4.1. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)
El Pla territorial parcial de Ponent proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable
segons el grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions:
− el sòl no urbanitzable de protecció especial,
− el sòl no urbanitzable de protecció territorial
− el sòl no urbanitzable de protecció preventiva.
Aquest contempla així mateix que el planejament urbanístic haurà de recollir aquestes
categories i, en cas necessari, desenvolupar-les a una escala més precisa.
El pla contempla com a finalitats de la determinació espacial i normativa del sistema
d’espais oberts les següents:
a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen
especials qualitats com a espais d’interès natural (hàbitats d’interès, boscos, fauna, flora,
patrimoni geològic, etc.), paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.
b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes
orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa
urbanística.
c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la
biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
d) Preservar aquells terrenys necessaris per al correcte funcionament del sistema
hidrològic i mantenir en bon estat de conservació les zones humides.
e) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del
sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió
territorial de les peces no urbanitzades.
f) Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització i
edificació.
g) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de
les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic
en el futur.
h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no
urbanitzable.
i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària, singularment la de secà, pel
seu especial interès en la gestió dels espais oberts i en la conservació dels valors
ecològics associats i la del paisatge rural.
j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o altres
usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.
k) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
l) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles edificacions
que es poden admetre en sòl no urbanitzable.
En el cas concret d’Alfarràs el Pla delimita com a sòl no urbanitzable de protecció especial
i en concret com a sòl de valor natural i de connexió els secans de la Plana de Dalt així
com els vessants d’aquest altiplà i, cap al nord, les zones amb vegetació natural i els
secans de menor entitat situats en la meitat oest del municipi. Així mateix queden
delimitats com a sòls de valor natural i de connexió les zones adjacents a la Noguera
Ribagorçana i, en concret, en correspondència amb els àmbits ocupats pel bosc de ribera
i vegetació associada. Pel que respecta al sòl no urbanitzable de protecció territorial es
delimiten com a Sòls potencialment sotmesos a risc natural els que no queden compresos
com a sòls de protecció especial a l’entorn de la Noguera Ribagorçana i que són
potencialment inundables tal i com queden reflectits a la cartografia oficial a escala
1:50.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que respecta a la resta de sòls,
majoritàriament agrícoles compresos entre aquestes dues grans delimitacions, i
exceptuant l’àrea urbana, es categoritzen com a sòls no urbanitzables de protecció
preventiva.
D’altra banda cal esmentar que el Pla contempla al nucli d’Alfarràs com a de creixement
mitjà, sense delimitar però cap reserva associada a aquest. Així mateix aquest Pla recull
les indicacions establertes pel Pla d’Infraestructures de Transports de Catalunya i per tant
estableix les propostes de la xarxa viària amb les categories de Nou traçat,
Condicionament i Conservació. El viari de nou traçat es correspon amb la futura Autovia
A-14 i les connexions d’aquesta amb la xarxa viària existent així com la nova variant pel
nord del nucli, en tant que es proposa el condicionament de l’actual C-26.
Figura 39 Detall del Mapa d’Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions
d'infraestructures corresponent a Alfarràs.
Font: Pla territorial parcial de Ponent
A continuació es reprodueixen els articles del Pla territorial parcial de Ponent que fan
referència a les tres categories bàsiques de sòl establertes:
Article 2.5. Sòl de protecció especial: definició
S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de
protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar.
Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial –
com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Zarza Natura 2000– i aquells que el Pla considera
que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i també per la seva
funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.
Article 2.6. Sòl de protecció especial: regulació
1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta
finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat
que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o
polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i
la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística
corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el règim que
estableix aquest article.
2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels
apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005),
s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa
referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions
d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la
protecció especial.
3. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions de nova
planta o ampliació de les existents:
− Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la
millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, sempre
que justificadament no es pugui optar per la reutilització d’una construcció preexistent a una
distància raonable.
− Les que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del
Reglament aprovat pel Decret 305/2006, quan es compleixin les condicions i exigències que
assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors
que motiven la protecció especial d’aquest sòl.
Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no
poguessin complir aquestes condicions i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i
aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació de fins al 20% del sostre i
del volum existent que no se subjecti totalment o parcial a les condicions assenyalades.
4. En el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entendran com a
edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert
i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al
bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de
l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants
del Reglament (Decret 305/2006).
5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com
també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies
en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret
legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del Reglament (Decret 305/2006), requeriran, per a
ser autoritzades, la incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu
d’acord amb el que disposa l’article 6.4 per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que
analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat
amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del
que s’assenyala a l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl
de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o
territorial.
6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció
especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, adoptaran solucions que
minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els connectors ecològics, els corredors
hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i
espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de
l’obra tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no
es requereixi l’estudi d’impacte ambiental serà preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i
integració paisatgística que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció de la infraestructura
en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del
que s’assenyala a l’apartat 8.
7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial haurà
de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els
valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi haurà de considerar les
següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors per protegir:
a) Vegetació i hàbitats de l’entorn
b) Fauna de l’entorn
c) Funcions de connectivitat biològica
d) Estabilitat del sòl
e) Funcions hidrològiques
f) Fragmentació del sòl
g) Gestió de residus i aigües residuals
h) Accessibilitat i necessitat de serveis
i) Increment de la freqüentació
j) Patrimoni cultural i històric
k) Patrimoni geològic
l) Zones humides
m) Paisatge
n) Qualitat atmosfèrica
o) Millora esperable de l’espai protegit
8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació
urbanística o plans especials–, directrius de paisatge o altres instruments de planificació que
s’incorporin al Pla territorial, es podran, en el marc de les regulacions d’ordre general que
s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a
l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions
específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes
regulacions, no serà necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa
referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de tot allò previst en els
instruments de planificació i de protecció de l’entorn natural, en els plans de recuperació d’espècies
de fauna i flora, del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i de les condicions específiques
establertes per als espais de la Xarxa Natura 2000, que – òbviament– han de complir les directrius
de gestió de la mateixa.
9. En els marges i límits de parcel�la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària,
es mantindrà o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la
zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran
projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu.
10. En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin
concentracions parcel�làries i/o implantacions de nous regadius, es pendran mesures per a
implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors
de biodiversitat.
Article 2.7. Sòl de protecció territorial: definició
S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que sense assolir el grau de valors naturals i
mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé diferenciar i sotmetre a una
regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva pels motius que s’assenyalen en aquest
article.
En funció dels motius pels quals el sòl ha d’ésser preservat o se n’ha de condicionar la
transformació a un suficient interès territorial, el Pla distingeix tres tipus de sòl de protecció
territorial:
1. De risc.
Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o
tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic, en tant aquests
romanguin.
2. De vulnerabilitat.
Àrees de sòl en què les actuacions d’urbanització, si s’escauen, haurien d’estar subjectes a
determinades condicions per tal d’evitar efectes de contaminació de les aigües, l’aire o el sol.
3. D’interès paisatgístic.
Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els sòls de protecció especial
cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari o com
espais no urbanitzats d’estructuració territorial.
4. De potencial interès estratègic.
Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir
en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les
infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un
reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.
Article 2.8. Sòl de protecció territorial: regulació
1. Sense perjudici del que assenyala l’apartat 4, el sòl de protecció territorial haurà de mantenir la
condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a no urbanitzable pels
plans d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos en què concorrin les circumstàncies que
assenyala l’apartat 5 de l’article 2.11.
2. El sòl de protecció territorial restarà subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text
refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius
que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que
s’especifiquen a la memòria del Pla. La delimitació de les àrees en què la protecció territorial
atorgada pel Pla està motivada per riscos d’inundabilitat reflecteix la cartografia oficial a escala
1:50.000 fornida per l’Agència Catalana de l’Aigua. En cas que una cartografia sobre inundabilitat
fos més precisa i determinés que aquestes zones no són susceptibles de patir aquest risc natural,
seria posible desenvolupar-hi creixements urbans, sempre i quan l’ACA determinés la idoneïtat per
a construir-hi. En cas que es realitzin obres per a evitar aquest risc natural i els estudis a una
escala més precisa demostrin que no existeix, es podran redefinir els límits del sòl no urbanitzable
de protecció territorial en el moment de la redacció del planejament urbanístic. En tot cas, cal tenir
presents les determinacions sobre àrees inundables establertes pel Reglament de la Llei
d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol.
3. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels
punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es
considera preferible la seva localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva
autorització en sòl de protecció territorial s’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives
raonables de localització en sòl de protecció preventiva.
4. El procediment que estableix l’article 1.14 per a fer possibles actuacions d’interès territorial no
previstes pel Pla serà d’aplicació obligatòria per a les actuacions d’urbanització o transformació que
s’hagin de portar a terme en sòl de potencial interès estratègic, com també d’aquelles que es
poguessin situar en sòl de risc on es prenguessin les mesures necessàries per a evitar-lo.
5. El sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic no admet actuacions que comportin
urbanització i es regularà pel que estableixin les Directrius de paisatge i, si escau, els plans
directors urbanístics, amb el benentès que prevaldrà sempre la regulació més restrictiva.
Article 2.9. Sòl de protecció preventiva: definició
S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic
que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que
cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació
urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament,
es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.
També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es
puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal�lacions de valor estratègic
general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article
1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.
Article 2.10. Sòl de protecció preventiva: regulació
1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística
estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text
refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).
2. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable
aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en
funció de les opcions d’extensió urbana que el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord
amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.
3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable
continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que
estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament
urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees
establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal
considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de
protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.
4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de
protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla d’ordenació urbanística municipal de
precisar, d’acord amb el Pla territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.
Article 2.11. Sòl subjecte a riscos
1. Els sòls subjectes a riscos naturals o tecnològics quedaran exclosos de qualsevol ús que pugui
comportar risc per a les persones d’acord amb les directrius que estableixen els articles 5 i 6 del
Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.
2. El planejament urbanístic delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà en el seu cas
les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació.
3. L’ús dels terrenys sotmesos a risc d’inundació es regula pel que assenyala l’article 6 del
Reglament de la Llei d’urbanisme en funció de la planificació hidràulica que ha d’establir els àmbits
de la zona fluvial, zona del sistema hídric i zona inundable per episodis extraordinaris.
4. Les àrees de sòl de protecció territorial que hagin estat així tipificades pel Pla exclusivament per
causa de la seva inundabilitat, d’acord amb les delimitacions proposades per l’Agència Catalana de
l’Aigua, passaran automàticament al règim del sòl de protecció preventiva si per causa de canvis en
el règim hidràulic o per la utilització de models més precisos de predicció, l’administració hidràulica
deixés de classificar-les com a inundables.
5. Les peces de sòl de protecció territorial per causa de la seva inundabilitat, confrontants amb
àrees urbanes podran, amb les limitacions derivades de l’estratègia assignada a l’àrea o nucli urbà,
ser classificades com a sòl urbanitzable en el planejament d’ordenació urbanística municipal si es
compleixen els requeriments que estableix al respecte l’article 6 del Reglament de la Llei
d’urbanisme (Decret 305/2006).
Art. 2.12. L’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic
1. Dins del marc que estableixen els tipus de sòl del sistema d’espais oberts establerts pel Pla, el
planejament urbanístic determinarà diverses zones i mesures de protecció en funció de la regulació
d’actuacions, usos i construccions que estableixi en cada lloc d’acord amb els graus de preservació i
transformació exigibles i admissibles respectivament.
2. Sense perjudici de les consideracions específiques derivades de les característiques del municipi,
les zones i les mesures de protecció en sòl no urbanitzable tenen entre els seus objectius facilitar la
gestió orientada a la preservació dels següents valors i funcions:
a) Valors agrícoles:
− Terrenys de regadiu o que poden ser-ho.
− Terrenys amb unitats productives més aptes per al seu maneig.
− Terrenys que hostatgen els elements que garanetixen el sistema de ramaderia tradicional: espais
de pastura i infraestructures associades (camins ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors,
triadors, pletes, coberts de refugi).
− Terrenys de vinya i de conreus llenyosos de secà.
− Terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic o
pecuari.
b) Valors ambientals, ecològics o científics:
− Hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d’especial interès.
− Hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió.
− Zones humides.
− Espais d’interès geològic.
− Mosaics agro-silvo-pastorals.
− Espais intersticials agrícoles rics en diversitat biològica (marges, sèquies, tanques arbrades, ...).
c) Valors paisatgístics i patrimonials.
− Àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear.
− Àrees amb gran visibilitat.
− Entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris, ...).
− Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que
identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació
de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge, ...
− Terrenys de domini públic (camins, boscos i pastures comunals, domini hidràulic, camins
ramaders,...).
d) El planejament urbanístic haurà de considerar també en l’ordenació del sòl no urbanitzable,
aquell que, sense tenir un valor intrínsec notable, pot jugar un paper rellevant en l’estructuració de
l’espai i en concret el que:
− Respon a un objectiu de separació d’àrees edificades.
− Defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes.
− Facilita la percepció del paisatge.
− Facilita l’ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries.
− Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur.
− Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides.
3. La consideració dels valors que assenyala aquest article no comporta una zonificació que
específicament s’hi refereixi, atès que les determinacions normatives d’una zona poden
simultàniament tenir objectius d’ordre divers i que aquests poden ser també objecte de
determinacions no zonals. Les zones de sòl no urbanitzable seran, per tant, les que el pla urbanístic
adopti, en el seu cas, en el marc de les disposicions reglamentàries que s’estableixin al respecte.
Article 2.13. Consideració dels béns culturals d’interès nacional i local
1. El Pla cartografia l’inventari dels béns culturals d’interès nacional i local de les Terres de Lleida.
2. Les actuacions en sòl no urbanitzable que s’autoritzin a l’empara de l’article 47 del Text refós de
la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l’entorn visual dels edificis o elements
patrimonials declarats béns culturals d’interès nacional o local, a part de complir amb caràcter
general les disposicions transitòries d’aquestes normes territorials, hauran de respectar les
característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents de camins, passos,
explanades, fonts, vegetació, ..., que estructuren l’espai al voltant de l’edifici o element.
Article 2.14. Règim dels usos i edificacions existents en els espais oberts
1. Les edificacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no
urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits del planejament general
urbanístic a què estiguin subjectes i les determinacions que estableixen la legislació urbanística i el
Pla.
2. Les edificacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002 que
no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu
1/2005) i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només
podran autoritzar-se’n ampliacions en sòl de protecció territorial o de protecció preventiva en els
termes previstos per la Llei d’urbanisme i pel seu reglament (Decret 305/2006) si el planejament
urbanístic municipal aprovat definitivament abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu
expressament. En aquest cas, les ampliacions possibles no podran superar el percentatge previst
pel planejament urbanístic i com a màxim el 50% de la superfície construïda i del volum edificat
que hi havia en la data d’entrada en vigor de la Llei 2/2002. L’establiment d’aquest límit màxim no
comporta cap nova opció d’ampliació en aquells casos en què aquesta ja s’hagi realitzat i hagi
exhaurit les possibilitats assenyalades en el planejament urbanístic. En tot cas, caldrà que les obres
d’ampliació siguin imprescindibles per al manteniment de l’activitat per a la qual es va construir
l’edificació objecte d’ampliació i que aquesta es trobi en plena utilització.
3. Els municipis hauran de vetllar que les edificacions o usos existents implantats il�legalment, pels
quals hagi prescrit l’acció de reposició, minimitzin els seus impactes. No s’admetran ampliacions
d’aquestes edificacions ni intensificació o substitució de les activitats.
4. Amb l’objectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, les administracions públiques
adoptaran mesures per al desmuntatge o enderroc de les construccions no catalogades destinades
a activitats subjectes a intervenció ambiental quan aquestes cessin definitivament. S’entendrà que
una activitat ha cessat definitivament quan és constatada de manera notòria la seva inactivitat
continuada al llarg de dos anys consecutius.
5. No són objecte d’aquest article aquelles edificacions que per les seves tipologia, construcció i
valor identitari (borges, casetes de tros, pletes, colomars, etc.) cal considerar que formen part de la
imatge del territori rural que es vol preservar o recuperar.
Article 2.15. Connectivitat ecològica en el planejament i actuacions urbanístics
Sense perjudici dels requeriments específics que calgui admetre en operacions d’interès estratègic
general expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, tant a la memòria com a les
normes, el planejament i actuacions urbanístics compliran les condicions següents, amb l’objectiu
de garantir la permeabilitat ecològica del territori:
1. Justificació que l’ordenació urbanística proposada és compatible amb el manteniment de la
connectivitat ecològica a l’escala del pla o l’actuació i en el seu àmbit d’aplicació.
2. Identificació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l’àmbit de
planejament, previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació,
evitació dels usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures lineals i
manteniment dels separadors urbans establerts pel Pla territorial.
3. Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès
connectiu (marges vegetals, arbredes i punts d’aigua aïllats, erms, canals, camins rurals, etc.),
adopció de les mesures necessàries per a la seva protecció, conservació o recuperació i
desenvolupament adequat de la normativa urbanística referent a tanques, edificacions, vialitat, etc.
4. Presa de mesures per tal que es tendeixi a la connexió i estructuració com una veritable xarxa
dels sistemas d’espais lliures públics amb els espais naturals amb què confronten:
− Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees
especialitzades que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resta del qual, aigües amunt i aigües
avall, està classificat pel Pla de protecció especial en una longitud territorialment significativa,
s’adreçaran al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal
d’incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir
positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa.
Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com també
en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la continuïtat entre
sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no
necessàries i es basarà en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies pròpies dels
ambients representats en els sòls de protecció especial contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o
quedarà reduït al mínim imprescindible.
− En cas d’un nucli o àrea urbana amb un curs fluvial perifèric, les extensions urbanes evitaran
preferiblement passar a l’altre costat d’aquest, llevat que fos l’única opció o que des dels punts de
vista de l’estructuració urbana i la integració territorial tingués avantatges clares respecte altres
opcions. En tot cas, l’espai fluvial i riberenc serà tractat com un element bàsic de l’ordenació
urbanística.
− Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el
tractament i els usos admesos a les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans seran els
adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d’espais de transició entre l’àrea
urbana i el medi rural i que actuïn com a amortidors dels possibles impactes de la primera envers el
segon.
5. A més d’aplicar els criteris per a la regulació d’usos en zones inundables que estableix el Decret
305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i les conclusions de l’informe
preceptiu de l’Agència Catalana de l’Aigua en els espais fluvials, es tindran en compte els criteris
d’intervenció en espais fluvials i les recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que
interfereixen amb l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua, com també les seves indicacions
pel que fa a la recuperació del bosc de ribera i al manteniment de lleres.
Article 2.16. Determinacions específiques per a la valorització de les làmines d’aigua
A l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant pla especial
únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, i, en el seu cas, mitjançant els instruments de
planejament urbanístic addicionals que siguin necessaris, equipaments que permetin la seva
posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva.
Article 2.17. Activitats extractives i abocadors de residus
1. El Pla no afecta les activitats extractives i els abocadors de residus autoritzats d’acord amb els
procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.
2. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades
tindran en compte les determinacions del Pla, en especial les corresponents al sistema d’espais
oberts, però també les estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures, en tant que
poden ésser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions.
3. Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s’estableixen
en els títols II, VI i disposicions transitòries d’aquestes normes seran específicament considerades
en l’elaboració dels proyectes d’explotació i dels programes de restauració, i en els informes
preceptius corresponents.
4. Amb l’objectiu de racionalitzar al màxim des dels punts de vista ambiental, econòmic i social
l’atorgament de noves autoritzacions d’activitats extractives, es portaran a terme estudis en l’àmbit
de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels
possibles jaciments; de manera especial es tindran en compte els acords i els estudis promoguts
pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres
dispositius amb la mateixa finalitat que es creessin en el futur.
Article 2.18. Plantes de tractament de residus i estacions depuradores d’aigües
residuals
El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les estacions depuradores d’aigües residuals
autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.
En tot allò que els és d’aplicació, regeix el que estableix l’article 2.17.
Article 2.19. Mesures adreçades al manteniment de la població rural en el territori
A més de les propostes que fa respecte del sistema d’assentaments, per a contribuir al
manteniment de la població rural en el territori, el Pla proposa la redacció de plans especials i
l’adopció de mesures per a promoure:
− L’adaptació de la producció agrària a les noves condicions prevalents per la seva rendibilitat.
− L’establiment i desenvolupament d’activitats de suport al sector primari, especialment la
producció artesanal i la transformació agroindustrial de qualitat i alt valor afegit, i l’activitat
terciària, especialment la lligada a l’ecoturisme –singularment el birdwatching o observació d’ocells–
, l’agroturisme, el cicloturisme, el turisme cultural, el turismo gastronòmic, el senderisme, la caça,
la pesca, els esports d’aventura i els serveis d’oci.
Article 2.20. Mesures adreçades a la preservació de valors específics singulars objecte
de protecció especial
1. Per a la preservació dels ambients estèpics, tant pels seus valors intrínsecs com per la seva
consideració com a recurs econòmic, el Pla recomana les mesures següents:
− La redacció d’un manual de bones pràctiques agràries.
− L’ús de la concentració parcel�lària en grans unitats territorials com a instrument de repartiment
de beneficis i càrregues, de gestió integral de l’aigua i de conservació del paisatge rural
conjuntament amb l’adopció de mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i
erms no regats, la consolidació de la qual ha d’assegurar el manteniment d’un nivell suficient de
biodiversitat. La cessió de la titularitat o de l’ús d’aquests sòls, en una proporció a acordar en cada
cas, s’assenyala com a desitjable.
− La promoció d’acords de custòdia del territori.
2. Per a la conservació dels tossals testimoni dispersos per la plana, el Pla proposa la seva
valorització com a darrers reductes de vegetació natural en sectors amplis en què actuen com a
refugi per a la flora i la fauna, clara referència territorial i elements característics del paisatge de les
Terres de Lleida.
3. Per al manteniment de la qualitat dels cursos fluvials, regs i marges, el Pla recomana la redacció
de plans especials per a recuperar i conservar el bosc de ribera, incrementar la qualitat de les
aigües, ordenar els usos de les ribes, recuperar –amb el seu arbrat– les banquetes de canals i
sèquies com a llocs d’esbarjo de la població, dissenyar itineraris i transformar aquests espais en
elements estructurants del territori.
4. Per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua subterrània, es determina que a les
activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació
de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques
agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques– els
programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones.
Article 2.21. Recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels
espais oberts
Com a instruments de planificació i de gestió que poden complementar positivament les directrius
d’ordenació territorial que es proposen, el Pla recomana:
− Un pla d’espais d’interès agrari que identifiqui, entre d’altres qüestions, els espais on el valor
natural i productiu van indisociablement lligats i que proposi actuacions de gestió que tendeixin a
mantenir o reforçar les poblacions d’espècies de fauna més vulnerables o amenaçades, que poden
ser incloses en línies d’ajut específiques o bé contractes globals d’explotació.
− Un mapa de sòls agrícoles.
− Un estudi sobre les possibiltats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les
infraestructures de transformació d'energia elèctrica –subestacions i centres de transformació
elèctrics– i de transport.
− Una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables.
− Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents
tipus de camí.
− Un pla de vies pecuàries que garanteixi la seva recuperació i conservació patrimonial i reguli la
seva multifuncionalitat.
− Un programa d’actuacions de recuperació, valorització i ús públic en general i d’equipaments
d’interpretació del patrimoni natural.
− Un pla de valorització de les làmines d’aigua.
− Un pla d’ordenació ambiental de les instal�lacions de radiocomunicació.
− Un pla d’equipaments de tecnificació esportiva.
− Un pla d’espais d’interès esportiu.
− Un estudi acurat de les necessitats d’àrids i materials petris previsibles en l’horitzó del Pla i de la
localització i qualitat dels jaciments possibles. Aquest estudi, que convindrà estendre a tot
Catalunya, ha de constituir una referència per a avaluar l’interès i el grau de necessitat de les
noves autoritzacions i considerar les posibles alternatives per a minimitzar els impactes negatius
sobre el paisatge i el medi rural.
Article 2.22. Reintegració de sòl al sistema d’espais oberts per desclassificació
urbanística.
El sòl que es reintegri al sistema d’espais oberts com a resultat d’una desclassificació urbanística
realitzada mitjançant modificació o revisió del planejament municipal, esdevindrà sòl de protecció
especial, de protecció territorial o de protecció preventiva en funció de la categoria que tingui l’àrea
de sòl en què estigui integrat físicament o amb la quemantingui una clara continuïtat morfològica.
En els casos dubtosos per trobar-se en relació similar amb peces de sòl de distinta categoria, el sòl
desclassificat s’adscriurà al tipus que s’assenyali en l’instrument a través del que s’ha produït la
desclassificació, i si aquest no ho fa, quedarà inclòs en el tipus que comporti la major protecció dels
que tinguin els sòls del seu entorn immediat.
Article 2.23. Espais oberts inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i altres
àmbits subjectes a legislació o planejament sectorial.
1. El Pla incorpora al sistema d’espais oberts de protecció especial els espais inclosos en el Pla
d’Espais d’Interès Natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 i en altres instruments sectorials de protecció
de la natura amb les delimitacions globals adoptades per aquests.
2. Sens perjudici de la regulació de protecció derivada d’aquest Pla o del planejament que el
desenvolupi, és d’aplicació a cada espai la legislació o regulació específica per raó dels seus valors
naturals i el planejament que les desenvolupi. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals,
constitueix el marc jurídic bàsic per a la protecció de la natura a Catalunya.
3. En els àmbits del PEIN regulats mitjançant els plans especials a què fa referència la normativa
sectorial reguladora de la protecció dels espais d’interès natural o mitjançant altres plans de
protecció derivats de l’aplicació de la regulació sectorial, la normativa d’aquests plans especials
prevaldrà en cas que sigui més restrictiva sobre la que amb caràcter general estableix el Pla
territorial per al sòl de protecció especial. Tanmateix, en tot cas seran d’aplicació les disposicions
del Pla relatives a la protecció del paisatge.
2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT
El planejament vigent al municipi d’Alfarràs son les Normes Subsidiàries de Planejament
d’Alfarràs, aprovades el 1990. Aquestes NNSS classifiquen com a sòl no urbanitzabvle tot
el territori del terme municipal d’Alfarràs que no es troba comprès dins de la delimitació
del sòl urbà ni sòl apte per urbanitzar. Es contempla que el SNU restarà subjecte en tot
cas, al règim general previst en la legislació urbanística i els criteris aprovats per la
Comissió d’Urbanisme de Lleida. Es qualifiquen dues zones diferenciades per aquest tipus
de sòl:
- Zona d’horts familiars, en la que només es permeten els usos vinculats a l’explotació
en règim d’horts familiars i únicament construccions de caràcter provisional.
- Zona de conreu ordinari, que comprèn la resta de sòl no urbanitzable que no
constitueixi sistema general
Com a sistemes es distingeixen el següents tipus:
- Sistema d’Espais Lliures i Zones Verdes
- Sistema Viari
- Sistema Fluvial
- Sistema d’Infraestructures viàries
Les Normes proposen abastir els següents objectius en aquesta classe de sòl:
- Assenyalament i delimitació dels àmbits objecte de protecció especial i normes
específiques de regulació de les activitats adients a la classe de sòl.
- Ordenar els processos d’explotació del territori amb les activitats agrícoles, les
infraestructures i els serveis i que s’entenguin necessaris per a la població.
- Protecció d’aquells elements o espais naturals que mereixen una especial atenció en
base a les seves característiques.
- Previsió d’aquelles infraestructures i Sistemes necessaris a l’estructura general del
territori.
- Qualificació urbanística del sòl.
2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL
POUM
En la redacció del POUM, s’estableixen a una sèrie d’ objectius i criteris ambientals,
alguns dels quals venen determinats per la legislació vigent, i d’altres són contribucions
del POUM.
2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL
L’objectiu principal és la minimització del consum de sòl i la racionalització del seu ús,
d’acord amb un model territorial globalment eficient.
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Situar les àrees de nous creixements en zones de baix interès natural.
No afectació de les àrees d’interès, vulnerables o de risc descrites en aquest document.
Evitar la fragmentació territorial.
Regulació de la parcel�lació i de l’edificació en relació amb aquesta (vinculació de l’edificació al compliment de les unitats mínimes forestals i de conreu per les parcel�les afectades) i la zonificació del sòl no urbanitzable.
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi.
Delimitar les zones de risc per a la seguretat de les persones a fi d’evitar-ne la urbanització i l’edificació.
Delimitar les àrees sotmeses a riscs naturals, d’acord amb l’article 9.2 del Decret Legislatiu 1/2005.
Potenciar que les persones residents en els nuclis rurals tinguin accessos en bon estat.
Ordenar la globalitat
del sòl no urbanitzable. Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals.
Conservar l’estructura paisatgística i funcional dels espais agrícoles i forestals d’Alfarràs.
Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes.
Delimitar la xarxa físicament continua i tractada com a zona específica de sòl no urbanitzable.
Protegir el sòl agrícola i forestal.
Mesures en els sòls agrícoles que:
- poden ser objecte de formes d’explotació ambientalment correctes
- són sòls agrícoles tradicionals d’interès paisatgístic
- estan situats en zones de pressió periurbana
Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.
Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior.
Delimitar en el sòl no urbanitzable les zones protegides pel Pla territorial parcial de Ponent
Contribuir a la mobilitat sostenible.
Avaluar i reduir la mobilitat obligada.
Fomentar una estructura urbana plurifuncional, amb un caràcter policèntric dels sistemes i els teixits urbans.
2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Minimització del moviment de terres.
Preservar de la construcció les zones amb pendents superiors al 20%.
Màxima adaptació topogràfica. Evitar al màxim la necessitat
d’aportació o bé exportació de terres en l’àmbit d’ordenació.
Especificacions pel planejament derivat:
Ha de procurar que les aportacions de terres es faran amb les terres d’excavació que provinguin del mateix àmbit d’actuació i viceverça.
Protecció dels sòls productius.
Evitar l’afectació a sòls de valor productiu
Delimitar i minimitzar l’ocupació de sòls de valor agrícola.
2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del
Minimitzar la impermeabilització del sòl.
Concentrar el sector construït i maximitzar el sòl permeable, principalment en els espais verds públics (parcs i jardins).
planejament Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels espais lliures.
Establir pel planejament derivat que les espècies que es plantin en els espais verds públics estiguin adaptades al clima mediterrani, i tinguin per tant un baix consum hídric.
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos.
Previsió de mesures i d’actuacions específiques per a la reutilització de les aigües de pluja retingudes i impuls en els projectes edificadors de la reutilització de les aigües grises i de pluja. (les aigües poden ser destinades a la recàrrega d’aqüífers, la neteja dels espais urbans, el reg dels espais públics i agrícoles, etc. )
Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua.
Especificacions pel planejament derivat:
Compliment de l’article 3 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis:
- Xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals.
- Mecanisme economitzador en la pressió de l’aigua d’entrada.
- Doble descàrrega en les cisternes dels vàters.
- En edificis d’ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes dels lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.
Evitar pèrdues en la distribució. Mínima longitud de xarxa de distribució: seguint les infraestructures existents, amb qualitat suficient per evitar pèrdues.
Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua.
Facilitar la retenció de l’aigua de pluja.
Fomentar la retenció de l’aigua de pluja per a la seva utilització posterior mitjançant la necessitat d’incorporar una xarxa separativa de pluja en el sector residencial i capaç perquè l’aigua pugui ser reutilitzada per altres usos,
Especificacions pel planejament derivat:
Compliment de l’article 13 del CTE sobre exigències bàsiques de salubritat en els edificis.
Normativa adequada en els usos i activitats del SNU que evitin contaminació de les aigües i que contempli l’autodepuració.
Establir mecanismes normatius que premiïn els projectes amb criteris d’eficiència en el consum.
Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.
Previsió de les xarxes de sanejament adequades (clavegueram, col�lectors generals i parcials, escomeses) i garantir el tractament adequat de les aigües residuals.
Estudiar la remodelació de les indústries contaminants de la xarxa hídrica.
Integrar els plans i programes de sanejament previstos per l’ACA.
2.4.4. BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA
De forma general, els objectius d’aquest apartat són la conservació de la biodiversitat
territorial i altres elements d’interès natural, així com promoure’n l’ús sostenible.
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Incloure els espais ja protegits a través de planejament territorial i urbanístic de rang superior.
Identificació i protecció dels espais protegits mitjançant el planejament territorial, en aquest cas el Pla territorial parcial de Ponent.
Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès comunitari d’acord amb la Directiva hàbitats, i incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals.
No afectació dels HIC i protecció de les zones amb vegetació natural i sòls agrícoles.
Establir, com a element vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, connectada amb les xarxes territorials exteriors.
Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.
Creació d’una xarxa verda ecològicament coherent en el marc del sistema d’espais lliures. Això requereix en els espais públics i en l’arbrat urbà la utilització d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.
Dotar d’una continuïtat física adequada la xarxa d’espais d’interès natural.
Delimitar els àmbits d’interès connector i establir una regulació adequada dels usos, edificació i la prevenció d’actuacions que puguin generar efecte barrera.
Delimitar els espais fluvials del municipi.
Parar especial atenció a la protecció de la vegetació de ribera.
Conservar i millorar la connectivitat ecològica.
Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures urbans.
Xarxa connectada de zones verdes urbanes relacionades amb la xarxa hidrogràfica, deixant lliures d’edificació les zones properes a la Noguera Ribagorçana.
Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i d’altres d’especial interès.
Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció.
Protegir les zones d’interès paisatgístic descrites al present document.
Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els que cultiven varietats locals.
- Conservar les característiques de l’estructura parcel�laria.
- Regular estrictament els moviments de terra.
- Ordenar acuradament els elements de tancament.
- Conservar els elements de vegetació natural integrats en el teixit agrari.
- Regular l’edificació.
- Restringir instal�lacions de ramaderia intensiva.
Manteniment i potenciació dels espais de diversitat biològica del municipi.
Les àrees boscoses que es troben al terme municipal, tenen un elevat valor com a continents de biodiversitat i com a hàbitat de refugi i de nidificació faunístic. Amb el mateix objectiu, també s’encamina la conservació dels hàbitats de ribera.
2.4.5. PAISATGE
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació Mesura del POUM
Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús.
Incloure en l’assignació dels usos del sòl i l’edificació, el manteniment i la millora de la qualitat del paisatge.
Mantenir i/o potenciar la qualitat del paisatge i conservar la identitat del territori: Incloure en el catàleg de patrimoni els de patrimoni natural existents. Protegir, millorar i recuperar els
elements i ambients paisatgístics d’interès.
Elaborar el catàleg específic de masies i cases rurals per a la reconstrucció o rehabilitació.
Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge.
Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions.
Establir mesures pel planejament derivat d’integració dels edificis en les àrees de major exposició visual.
2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans reduir-ne la contribució al canvi climàtic.
Exigència d’enllumenat de baix consum en espais públics.
Compliment del Reglament de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001.
Especificacions pel planejament derivat:
Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia.
Especificacions pel planejament derivat:
Aplicació de l’article 4 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’energia del Decret 21/2006 pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
Especificacions pel planejament derivat:
Compliment de l’article 15 sobre exigències bàsiques d’estalvi d’energia del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.
Minimitzar el consum energètic.
Especificacions pel planejament derivat:
- Exigència d’un rendiment energètic mínim per a calderes i bombes de calor, i en el seu cas, d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental.
- Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes.
- Sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors.
- Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions (màxima eficiència en la captació solar i en l’aprofitament de la llum natural).
- Condicions de configuració arquitectònica: disseny solar passiu (zonificació interior, optimització d’obertures, sistemes passius de captació solar, prevenció de sobreescalfaments, etc.).
Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants.
Planificar les zones verdes i els
espais lliures urbans.
Zones verdes i espais lliures urbans com a teixit estructurador per atendre un conjunt de funcions, entre les quals està la millora de l’ambient atmosfèric. En referència a la qualitat de l’aire, potenciar el seu paper pulmó amb espais disposats estratègicament i desenvolupar una funció de separació en relació als focus emissors.
Localitzar en la mesura del possible, al voltant de les fonts de contaminació acústica (infraestructures de transport) els usos i les activitats menys sensibles al soroll. Reduir la població exposada a
nivells acústics no permesos per la legislació.
Aplicació de l’article 14 del Codi Tècnic d’Edificació sobre exigències bàsiques de protecció enfront els sorolls.
Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació llumínica i a les condicions acústiques.
Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció de la contaminació lluminosa.
Compliment del Reglament (Decret 82/2005) de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001.
Especificacions pel planejament derivat:
- Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia.
- Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa.
2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS
Objectiu específic
Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus als carrers.
Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’altres instal�lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit de residus (art. 43.1 Llei 6/1993).
Especificacions pel planejament derivat:
Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats i promoure’n la restauració i el condicionament amb la utilització de materials reciclats en obra.
Disminuir la quantitat de residus i assegurar el seu reciclatge.
Fomentar el reciclatge.
Especificacions pel planejament derivat:
Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal�lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra
Aplicació de l’article 7 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius als residus del Decret 21/2006:
- Preveure, en el cas d’habitatges, un espai fàcilment accessible de 150 dm en l’interior dels mateixos, que permeti la separació de les diferents fraccions (envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig).
- Caldrà incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus de la construcció.
2.4.8. RISCOS
Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura del POUM
Ordenar la zonificació en funció del riscos d’incendi.
Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
Especificacions pel planejament derivat:
Compliment de l’article 11 del CTE sobre les
exigències bàsiques de seguretat en cas
d’incendi.
Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat.
Dibuixar les línies zona fluvial, sistema hídric i zona inundable (Disposició transitòria 2a. Reglament de la LUC). Regular els usos en zones inundables, de forma compatible amb els riscos. Delimitar àrees de protecció hidrològico-forestal, protegint la coberta vegetal i prohibint actuacions erosionadores.
Salvaguardar la població dels riscos naturals.
Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics.
Tenir en compte les zones de pendents superiors
al 20% alhora de promoure nous creixements
residencials, prohibir qualsevol activitat
erosionadora, i adoptar les mesures de
protecció necessàries si es dóna el cas de
construir-hi.
3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE
L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA
3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES
CONSIDERADES
3.1.1. ALTERNATIVA ZERO
Es considera com a alternativa zero les determinacions establertes pel Pla Territorial de
Ponent en relació al municipi d’Alfarràs. Aquest Pla delimita com a sòl no urbanitzable de
protecció especial i en concret com a sòl de valor natural i de connexió els secans de la
Plana de Dalt així com els vessants d’aquest altiplà i, cap al nord, les zones amb
vegetació natural i els secans de menor entitat situats en la meitat oest del municipi. Així
mateix queden delimitats com a sòls de valor natural i de connexió les zones adjacents a
la Noguera Ribagorçana i, en concret, en correspondència amb els àmbits ocupats pel
bosc de ribera i vegetació associada. Pel que respecta al sòl no urbanitzable de protecció
territorial es delimiten com a Sòls potencialment sotmesos a risc natural els que no
queden compresos com a sòls de protecció especial a l’entorn de la Noguera Ribagorçana
i que són potencialment inundables tal i com queden reflectits a la cartografia oficial a
escala 1:50.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que respecta a la resta de sòls,
majoritàriament agrícoles compresos entre aquestes dues grans delimitacions, i
exceptuant l’àrea urbana, es categoritzen com a sòls no urbanitzables de protecció
preventiva.
D’altra banda cal esmentar que el Pla contempla al nucli d’Alfarràs com a de creixement
mitjà, sense delimitar però cap reserva associada a aquest. El Pla recull també les
indicacions establertes pel Pla d’Infraestructures de Transports de Catalunya i per tant
estableix les propostes de la xarxa viària amb les categories de Nou traçat,
Condicionament i Conservació. El viari de nou traçat es correspon amb la futura Autovia
A-14 i les connexions d’aquesta amb la xarxa viària existent així com la nova variant pel
nord del nucli, en tant que es proposa el condicionament de l’actual C-26.
3.1.2. ALTERNATIVA PROPOSADA
L’alternativa proposada recull les delimitacions establertes pel Pla Territorial de Ponent
(PTP), i a partir d’aquest defineix les delimitacions generals de l’estructura territorial del
municipi. Cal esmentar però que, a diferència del PTP, la proposta de POUM dibuixa una
nova estructura viària, basada en les previsions establertes pel Ministerio de Fomento en
relació a la futura Autovia A-14 i les connexions d’aquesta autovia amb el viari existent,
incorporant també des de la proposta una variant alternativa pel sud del nucli definida a
partir de l’enllaç amb la nova infraestructura.
Figura 40 Proposta de POUM
Font: Equip redactor del POUM
En base a aquest nou traçat viari, la proposta de POUM contempla l’establiment d’un nou
polígon industrial en el sector delimitat per la nova Autovia i el nou vial d’enllaç amb la C-
26.
D’altra banda aquesta proposta contempla també una sèrie de creixements associats a
l’actual nucli, en general basats en un principi de compleció de la trama urbana, la qual
actualment presenta uns límits difosos.
3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA
La proposta de creixement de sòl urbanitzable industrial previst en aquest avanç de
POUM ve delimitada pel traçat de la nova infraestructura viària. En aquest sentit i des
d’un punt de vista socioeconòmic i de mobilitat es considera una proposta adequada a
aquest context. No obstant la reserva de sòl industrial es situa sobre una zona d’interès
faunístic i connector, tal i com es recull en el PTP, tot i que d’altra banda el nou traçat
viari establert pel Ministerio de Fomento ja implica una modificació sobre les previsions
establertes pel PTP.
En aquest context, atenent a criteris socioeconòmics i de mobilitat aquesta alternativa
s’ha considerat adequada. No obstant pel que fa als aspectes de rellevància ambiental
tant el projecte de la nova infraestructura viària, Autovia A-14, com el desenvolupament
d’aquest sòl haurà de considerar el manteniment dels valors ambientals i procurar per
fer-los compatibles amb les noves propostes sobre aquests sòls. En aquest sentit, es
proposen un seguit de criteris establerts per tal de mantenir i potenciar la connectivitat a
través de l’àmbit i del viari que l’envolta amb la finalitat de mantenir l’estructura ecològica
i connectora a nivell municipal i supramunicipal, incorporant, com a mínim, les següents
prescripcions establertes en l’apartat de criteris:
Criteri d’ordenació/reglamentació
Mesura sobre l’àmbit a desenvolupar
Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.
Creació d’una xarxa verda ecològicament coherent en el marc dels espais lliures. Això requereix en els espais públics i en l’arbrat la utilització d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona, amb una estructura equiparable a les que es troba en els espais naturals del municipi.
Dotar d’una continuïtat física adequada la xarxa d’espais d’interès natural.
Delimitar els àmbits d’interès connector i establir una regulació adequada dels usos, edificació i la prevenció d’actuacions que puguin generar efecte barrera.
Establir mesures que garanteixin el bon funcionament dels connectors.
Regular estrictament els moviments de terra.
Ordenar acuradament els elements de tancament.
Conservar els elements de vegetació natural integrats en el teixit agrari.
Regular l’edificació.
Restringir instal�lacions d’infraestructures
Manteniment i potenciació dels espais de diversitat biològica.
Les àrees boscoses en contacte amb els espais agrícoles i principalment els ecotons que s’esdevenen, tenen un elevat valor com a continents de biodiversitat i com a hàbitat de refugi i de nidificació faunístic.
En conclusió l’alternativa proposada es considera viable pel que respecta a la resta
d’objectius de l’avanç de POUM, en tant els creixements urbans proposats estan
adjacents al nucli, s’ubiquen sobre un àmbit que el PTP defineix com de protecció
preventiva i contribueixen a la compleció d’aquest, sense ubicar-se en zones de risc
d’inundabilitat.
4. REFERÈNCIES
Bases cartogràfiques digitals en format Miramon. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. web de l’Agència Catalana de l’Aigua. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/
Folch, R., 1981, La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona
Folch i Guillèn, R. i altres autors, 1986. Història Natural dels Països Catalans. Ocells
(Volum 12). Enciclopèdia Catalana.
Qualitat ecològica dels rius 2006. http://ecobill.diba.cat
Marull J., Pino J., Carreras J., Ferré A., Cordobilla M., Llinàs., Rodà F., Carrillo E., Ninot J. 2004. Primera proposta d’índex del valor del patrimoni natural de Catalunya (IVPN), una eina cartogràfica per a l’avaluació ambiental estratègica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 72: 115-138.
Nuet, J., Panareda, J.M. i Romo, À.M., 1991, Vegetació de Catalunya. Eumo Editorial, Vic.
Tucker, G.M. i Heath, M.F., 1994, Birds in Europe. Their conservation status. Bird Life International.
Web de l’Ajuntament d’Alfarràs.
Web de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.
Web de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.net
Web de l’Estratègia Catalana per la Biodiversitat. http://biodiver.bio.ub.es/
Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es
Web de l’institut d’estudis catalans
Web de l’Agència de Residus de Catalunya. www.arc-cat.net
Web del DPTOP.
Web del consell Comarcal del Segrià. /www.segria.net/
Anna Zahonero,
Barcelona, octubre de 2008.
![d.28 [p.4] innovador. - ASCUMAinnovador. [p.7] El barranc de Miralles Aquest afluent de la Noguera Ribagorçana és una joia paisatgística ... 15 Tema del mes ... El dilema està](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5eb0e43617399f054e7ad84d/d28-p4-innovador-innovador-p7-el-barranc-de-miralles-aquest-afluent-de.jpg)
