40 GRAN BARCELONA

LA NIT DESPERTA

41 GRAN BARCELONA

LA NITDESPERTAUn exèrcit d’escombres, mànegues i camions prenen els carrers perquè els barris es llevin nets mentre la Guàrdia Urbana circula mantenint l’ordre. En un Parc als peus de Montjuïc els bombers esperen amb calma tensa el so de l’alarma que els alerti d’una emergència. El personal d’infermeria de l’Hospital Clínic vetlla pels malalts enmig d’un silenci que es respecta fins i tot a Urgències. S’acaba el dia, es lleven les ànimes de la Barcelona que no dorm.

Text i Fotos: Pau Dachs, Andrés González-Nandín, Irene Urango

Són les deu del vespre. A la comissaria de la Guàr-dia Urbana del carrer Nàpols comença la re-unió de la Unitat Noc-

turna Operativa (UNO) número dos que controla els districtes de Gràcia i l’Eixample durant les nits. El sergent organitza els equips de patrulla i encarrega una zona i una tasca concreta a cadascun d’ells, com ara perseguir la venda ambu-lant o fixar controls d’alcoholèmia. “Hi ha dos torns, un de les deu de la nit a les sis del matí i un altre de les onze a les set, que es solapen per-què en cap moment hi hagi manca d’efectius”, explica el tinent Isidre Salgado. Entre els presents només hi ha homes, però és circumstan-cial: les dones estan de vacances. La reunió acaba i, abans de marxar, el sergent transmet un repte d’úl-tima hora: “els bombers ens han proposat un partit de pàdel”. Els agents rebutgen l’oferta entre riu-

res. A Barcelona els torns policials són fixes, per tant, qui aconsegueix una plaça es manté en un mateix horari laboral. Els torns de nit es sol·liciten més ara que abans, ex-plica el tinent: “a la gent jove els és més còmode i prefereixen les tas-

GB

A la nit hi ha més tasques de seguretat ciutadana, al matí predominen les de

circulació

ques nocturnes a les del dia. A la nit hi ha més seguretat ciutadana, mentre al matí té més protagonis-me la circulació”.

Un dels setze equips que pa-trullen aquesta nit l’integren dos agents que porten dos anys a la Guàrdia Urbana fent torns de nit, després d’haver passat per al-tres policies locals catalanes. Es-

tan acostumats al torn després d’aquest temps, tot i que l’agent Esteban Noguera reconeix que no es descansa igual: “hi ha dies que et lleves i et notes destrossat”. La relació entre tots dos és important: “si li fan alguna cosa al meu com-pany, el següent sóc jo. Som com una família”, afirma la seva parella de patrulla, Alberto Aparicio. Més tard, quan tornin a la comissaria per recollir un alcoholímetre, se’ls afegirà el jove agent Carlos Casti-llejos, en pràctiques.

Després d’una parada a un bar de la plaça Universitat per pren-dre un cafè, on el cambrer els sa-luda afectuosament, els policies comencen a patrullar amb la fur-goneta. Durant el que els queda de nit fins la pausa del sopar atendran queixes per molèsties dels veïns, multaran motos que no porten la ITV al dia i muntaran un control d’alcoholèmia. En les queixes per

SEGUEIX A LA PÀGINA 42

GRAN BARCELONA 42

Efectius del torn B del Parc de Bombers de Montjuïc es preparen per realitzar una sortida d’emergència. Abaix, infermers d’Urgències de l’Hospital Clínic treballen al nivell de gravetat 2; flota de taxis esperant viatgers a l’estació de Sants i patrulla de la Guàrdia Urbana efectuant un control d’alcoholèmia al carrer Balmes.

43 GRAN BARCELONA

Les conseqüències de treballar de nit i dormir de dia

El nostre cos està preparat per poder aguantar un dia sense dormir? Descansem de la mateixa manera si

dormim al matí? Quines conseqüències té treballar de nit?El Dr. Manel Salamero, psiquiatre de l’Hospital Cínic de Barcelona i especialista en trastorns del son, assegura que, biològicament, les persones no estem preparades per alterar el cicle vigília – son que determina les nostres hores de descans. Quan aquest ritme queda truncat per l’horari laboral, les conseqüències a curt termini es fan evidents en el nostre organisme: insomni, manca d’atenció i concentració, alteració de l’estat d’ànim i l’humor amb símptomes d’irritabilitat o ansietat. En aquest

sentit, doncs, Salamero recorda que tot plegat afecta, en major o menor mesura, a la tasca que desenvolupem: “prendre decisions importants en aquestes condicions sempre té més risc. Accidents com els de Txernòbil o Bhopal a l’Índia, per exemple, es van produir de nit”. A llarg termini, s’apunta a una major predisposició a patir malalties com trastorns digestius o càncer.Per evitar o atenuar aquests efectes, el Dr. Salamero proposa un seguit de pautes quotidianes que ajuden a regular aquests desequilibris. Fer petites migdiades, portar ulleres de sol quan es surt de treballar per mantenir la foscor pròpia de la nit, o treballar en espais molt il·luminats que reprodueixin

la lluminositat del dia, ajuden a allargar de forma artificial les variables que regulen el nostre organisme. Un altre punt essencial, en el cas que els torns de treball siguin rotatius, és avançar-los sempre cap endavant, és a dir, de matí a nit. “Postposar les hores de son, a través d’estimulants com el cafè o la realització d’activitats que ens mantinguin actius, sempre és més fàcil que intentar dormir quan no tenim son”. Un últim recurs per aquelles persones que pateixen trastorns del son aguts,és actuar per la via farmacològica a través d’hipnòtics que ajudin a dormir, tot i que això suposi “forçar el metabolisme”. Sigui com sigui, el Dr. Salamero apunta que “si es dorm durant el dia, la son sempre és de menor durada i pitjor qualitat”.

MANEL SALAMERO CAP DE PSIQUIATRIA DE L’HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

molèsties, normalment per soroll a pisos d’estudiants, els policies te-nen un marge de discrecionalitat per actuar: decideixen denunciar o no els fets “en funció de l’actitud dels causants i de si s’ havien rebut queixes prèviament”. Aconsellen els veïns que reiterin les reclama-cions parlant amb l’administrador del pis, afirma l’agent Noguera.

S’apropa l’hora de l’un-dos (en l’argot policial,els 40 minuts de pausa dels àpats)i la patrulla tor-na a la comissaria. A la porta s’han acumulat altres agents que infor-men dues turistes acabades d’ar-ribar que demanen informació; un moment distès davant la llarga nit de servei que queda per davant.

ADDICTES A L’ADRENALINA“A vegades la feina del bomber de-pèn d’un minut. Quan sona la si-rena sents com una energia que et recorre tot el cos i t’activa. Jo m’he enganxat a aquesta sensació”, de-clara en Jordi, caporal dels Bom-

bers de Barcelona. Amb un torn de 24 hores diàries de feina i 72 per descansar, assegura que la rutina no forma part del seu vocabulari quotidià: “Has d’estar preparat les 24 hores i això suposa una tensió constant que et desgasta a mesura que avança el dia”. Generalment, els matins els dediquen a revisar

el material dels vehicles, fer pràc-tiques de maniobres, gimnàstica i anar a comprar els àpats del dia.

Totes les guàrdies s’organitzen en torns de sortida de cinc perso-nes: un conductor, tres bombers i un comandament. Quan sona la si-rena, la megafonia indica el nivell de risc de l’avís, mentre es posen el cobre-pantalons, la jaqueta, el casc i pugen al vehicle. Un cop allà i des de la central, se’ls hi donen més de-talls del servei per tal de preparar el material necessari. La clau, as-seguren, és aprendre a gestionar

l’esforç per poder aguantar tota la guàrdia. “Regular les forces vol dir ser capaç de donar el 100% en to-tes les situacions”, apunta el ser-gent Joan.

La formació dels bombers és un altre element clau a l’hora d’afron-tar qualsevol emergència. Els co-neixements en enginyeria, elec-tricitat o obra són fonamentals per reaccionar de forma ràpida i pre-cisa a qualsevol situació; uns co-neixements que el sergent reivin-dica com a imprescindibles a l’ho-ra d’integrar el cos. I és que, contra qualsevol tòpic, els incendis, cada vegada més, queden relegats per altres tasques de salvament, com fuites d’aigua, rescats en ascensors o accidents de trànsit.

Superar la nit, però, és un han-dicap que en Javier es pren amb re-signació: “perds el control dels dies . Quan arribo a casa després d’una guàrdia intento aguantar despert fins que no puc més per aprofitar el dia”. En Manel, també bomber del parc, explica la clau per supor-tar-ho: “La possibilitat de tenir un grup de companys que quan aca-bes un servei dur estan al teu cos-tat, no té preu. S’han convertit en part de la meva família”. Tots ells

reconeixen estimar la seva feina i quan se’ls pregunta què els va por-tar fins als Bombers de Barcelona, les paraules posen fets a les sensa-cions: “la responsabilitat tan gran de cara a la gent. No els hi pots fa-llar perquè ells t’han confiat la se-va vida”, explica en Manel. En Jor-di recorda que algú un dia li va dir que “ser bomber volia dir córrer cap a la dreta quan tothom ho fe-ia cap a l’esquerra”. Sona l’alarma d’emergència i, en pocs segons, la sala queda buida. Un avi ha patit un accident a casa seva i cal obrir la porta ràpidament perquè hi pu-guin entrar els serveis d’emergèn-cia. Toca córrer cap a la dreta.

NOCTÀMBOLS AL RETROVISORA les nits el taxi guanya protago-nisme entre el trànsit per la manca de transport públic i per l’aversió de la gent a caminar quan és fosc. Ho sap prou bé en Jesús Lojo, que als 54 anys en fa divuit que condu-eix un taxi, sempre durant el torn nocturn: “són hores en les que hi ha menys carreres, però són més llargues i es cobren amb tarifa noc-turna”.

Acostuma a treballar entre les nou del vespre i les sis del ma-

tí (a vegades fins les 8); les hores de son les reparteix entre el matí i la tarda. “Visc fora de Barcelona, i aquest horari em permet esmor-zar i dinar amb la dona”. Per dis-treure’s al vehicle escolta la ràdio, el futbol i Paco de Lucía, però quan entra un client adapta l’estil musi-cal del taxi als gustos que li atribu-

eix. Li agrada fer de taxista psicò-leg parlant amb la gent i coneix bé què s’està movent a la ciutat, com quan hi ha més festa: “la Plaça Re-ial i el Port Olímpic és on s’acumu-len els residus de la nit(els qui van més beguts)”.

Els clients són normalment res-pectuosos, excepte algun estran-ger jove, i de tant en tant un que baixa sense pagar. I és que en Je-sús només té queixes per la crisi, que fa que “el que abans guanyava en vuit hores ara ho guanyi en dot-ze o quinze”, i per la competència

GB

La clau és aprendre a gestionar l’esforç per

poder aguantar tota la guàrdia

GB

A en Jesús li agrada fer de taxista psicòleg parlant amb la gent i sap bé què

es mou a la ciutat

Servei d’urgències nocturnes de l’Hospital Clínic. Recollida d’escom-breries al Raval. Bombers de l Parc de Montjuïc efectuen una sortida.

▲

VE DE LA PÀGINA 40

GRAN BARCELONA 44

dels taxis pirates: “n’hi ha molts, i l’Àrea Metropolitana del Taxi no ens protegeix d’ells perquè són vehicles privats”.

QUAN EL MAL DESPERTASón les onze de la nit i a les urgèn-cies de l’Hospital Clínic es viu un ritme frenètic. Fa una hora que ha començat el torn nocturn i el per-sonal mèdic ha d’absorbir el flux de pacients acumulats durant la tarda; cinc hores de demora. La tasca d’infermers i infermeres de l’àrea d’urgències és desconges-tionar aquesta cua “sense que la qualitat de l’atenció sanitària dis-minueixi”, afirma en un to discret l’infermer Alberto Villamor, su-pervisor de nit de l’àrea d’Urgèn-cies. Més enllà de les tasques bà-siques d’atenció, Villamor expli-ca que durant el torn nocturn in-fermers i infermeres també han d’estar pendents de les necessi-tats dels familiars. “Amb la nit hi ha més cansament, son, ansietat, ner-vis i en definitiva més malestar. Ser aquí a aquesta hora suposa deixar d’estar dormint a casa”.

GB

De nit, sense la família, és quan el pacient es

desorienta, creixen els mals i augmenta el dolor

A mitjanit les infermeres co-mencen els tractaments pautats. Algunes d’elles estan destinades a l’atenció crítica. És el cas de la Car-men Ramos. Fa sis anys que és al Clínic i sempre ha treballat de nit. Al principi a qui més costa, diu, és a la parella, tot i que “després s’hi acostuma”. Per a la Karmina, in-fermera suplent, no ha estat tan fàcil ja que abans mai havia treba-llat de nit. I és que com explica l’As-sumpció Cercavins, supervisora de nit de tot el Clínic, “no tothom s’adapta a anar contracorrent”.

L’horari laboral s’estructura de deu de la nit a vuit del matí, en torns alterns: una setmana es fan dues nits i cinc dies de festa i una altra setmana a l’inrevés, fet que ajuda a conciliar la vida famili-ar. Cercavins admet que es dorm menys i que hi ha un trastorn quan s’és a casa: “es menja quan hi ha ga-na i es dorm quan hi ha son”. Tot i això, assegura que és un torn molt sol·licitat i que acostuma a agradar, no només perquè es cobri més. “La nit és més tranquil·la i amb molt de temps lliure, ja que entre tres i sis del matí el volum de feina baixa”.

A l’àrea coronaria s’hi troben-pacients ingressats de forma con-tínua. Octavi Roman destaca que sobretot és un torn “més autònom, perquè com no hi ha tans metges ni

senteix i rebela: “de nit els mals fan més mal, perquè no hi ha família, el malalt està desorientat i augmen-ta el dolor”.

BARCELONA ES LLEVA NETAJoan Querol fa 30 anys que con-dueix un dels camions que recu-llen les escombraries de Barcelo-na. Des de les deu de la nit fins les sis del matí s’encarrega de buidar els contenidors orgànics de dot-ze carrers de l’Eixample. El tre-ball nocturn fa que de dia només dormi cinc hores (partides) i que quan té vacances li sigui “impos-sible” conciliar el son. Tot i això, sempre ha fet el torn de nit, ja que, assegura, “és quan la ciutat està més tranquil·la”.

Anar sol al vehicle –abans de l’automatització cada camió re-queria quatre treballadors- no és sinònim d’avorriment. La nit, ex-plica, és plena d’anècdotes. Des de drogoaddictes que pugen al camió fins a persecucions polici-als que acaben amb cotxes estam-pats. A més, afirma, la ràdio “va ge-nial” per fer-ho menys feixuc. Les molèsties, diu rient, sempre són les mateixes: “els d’empreses de seguretat que recullen els diners dels bancs, els Mossos, les prosti-tutes...”

Mentrestant en Toni, també es-combriaire, neteja amb el seu com-pany la plaça dels Àngels. Explica que és una feina que “no es pot fer sol”, sempre treballen per parelles. Els equips són rotatius però afirma que això no és un problema, ja que es coneixen tots. Malgrat que l’ho-rari laboral és el mateix que el dels qui condueixen els camions, la ru-tina d’en Toni “no és tan tranquil-la i agraïda”.

És habitual que als qui com ell realitzen tasques a peu de carrer els acompanyi la Guàrdia Urbana, ja que a vegades sorgeixen proble-mes “amb gent beguda que ens in-crepa i ens dificulta la feina”. Men-tre explica aquests detalls, en Toni troba un bitllet de deu euros al ter-ra, que li seran d’utilitat quan a les dues faci una parada de poc més de vint minuts per sopar. Queda-ran per endavant més de tres hores per acabar de deixar Barcelona ne-ta i a punt per a un nou dia.

Ser cap de guàrdia quines implicacions té?En primer lloc s’ha de ser enginyer o arquitecte. Dit això, el cap de guàrdia és el comandament màxim que hi ha en cos

present, amb 100 bombers sota la seva supervisió; per sobre no-més hi ha el director de guàrdia, que ha d’estar localitzable.

On s’ubica el cap de guàrdia?En un centre de comandament conjunt de tota Barcelona al car-rer Lleida, que integra els serveis de Bombers, Mossos d’Esqua-dra i Guàrdia Urbana. És el lloc més adient per controlar els sis parcs de la ciutat, ja que tothom rep qualsevol avís dirigit a algun dels tres cossos i així és més fàcil assignar serveis i distribuir dota-cions. A la pràctica, millora la coordinació i per tant l’eficiència.

Quines són les peculiaritats del torn nocturn?És bastant més tranquil, si bé quan surt una incidència acos-tuma a ser grossa. Un incendi en un pis per exemple; al estar dormint, la gent se n’adona quan el foc ja ha cremat molt.

Quines són les particularitats de la ciutat?Barcelona té molt habitatge i molts comerços, com passa amb ciutats properes. La gran diferència és la gran quantitat de infra-estructura urbana. És a dir, molts quilòmetres de xarxa de metro, de ferrocarrils, de tramvia, de telefèric...Infraestructures que no es veuen però que també donen problemes.

Està el cos preparat per aquestes particularitats? El cos està en la línia dels cossos d’altres ciutats. Tenim la carta de servei que ens vam autoimposar i que ens obliga a arribar als ser-veis en menys de 10 minuts en almenys el 90% de les sortides.

S’ha perdut la faceta dels oficis dins el cos?Les oposicions han evolucionat i el bomber paleta, lampista o electricista ha desaparegut. La gent que té aquesta mena d’oficis al carrer no té les qualitats suficients per treure un deu a la opo-sició – hi ha tant opositor que cal més d’un nou i mig per entrar al cos. Ara doncs, amb l’augment de la demanda, aquesta gent no passa les proves i ens falten les seves habilitats.

Què ha suposat tancar el Parc Central al carrer Provença?No s’ha tancat un parc qualsevol, sinó que s’ha tancat el parc on confluïen tot a una sèrie de serveis: formació, magatzems, apa-rells respiratoris, direcció, prevenció...Al parc provisional de Joan Miró únicament s’hi ha traslladat la part operativa, els camions.

Com ha perjudicat això al cos? Ha desaparegut el paper centralitzador que feia el Parc de Pro-vença. També hi havia l’associació cultural i la dels jubilats, que s’han perdut, per la qual cosa també ha estat un cop moral.

ENTREVISTAANTONIO CABEZA

“Arribem en 10 minuts al 90% de les sortides”MOLT PERSONAL Nascut a Barberà del Vallès i Engi-nyer Tècnic Industrial, va entrar al cos amb 22 anys. Vint anys després és el Cap d’Unitat de Recolzament Tècnic i, cada dotze dies, Cap de Guàrdia durant 24 hores. Casat i amb tres fills, és aficionat a l’atletis-me i apassionat de la muntanya. Es va fer bomber “per la satisfacció d’ajudar altres persones”.

Patrulla de la Guàrdia Urbana tramitant una sanció per positiu d’alcoholèmia

familiars tu organitzes la teva fei-na. Ara bé, això també et pot dei-xar més indefens perquè no tens un metge que supervisi”. Marta Ojados, també infermera, apunta que a la nit hi predominen les tas-ques d’orientació, “sobretot amb la gent gran. De nit és quan surten els seus dubtes”.

Són les dues i la Carmen i la Tresa aprofiten per sopar. “Un moment per desconnectar”, afir-men unànimes. La Carmen expli-ca que el pacient canvia respecte al dia i sembla un altre. La Tresa as- p