Garrotxa desperta!Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

EN MARXA PELS DRETS SOCIALS• Fa dos anys que s'organitza un dinar popular (després de dècades de no fer-se a la Garrotxa) pel dia dels treballadors/es. Però aquest any s'ha decidit fer un pas endavant i es convoca una manifestació.

• La CNT , La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Procés Constituent, la CUP i la Dalla Feminista en són inicialment els promotors i conviden a sumar-s'hi a més persones i col·lectius.

Són moltes les dones i els homes que han lluitat en les seves vides per a la transformació social laboral i col.lectiva. Moltes les generacions

que han patit i lluitat de forma compartida i que han avançat en els nostres drets i llibertats i ara, per memòria històrica aquest 1 de Maig sortirem al carrer a recordar tot el seu esforç.

Un 1 de Maig que més que mai esdevé imprescindible per a contrarestar l’actual precarització, les retallades, l’exclosió i la privatització de cada un dels drets col.lectius.

Cadascun d’aquests drets: treball, ensenyament, igualtat de gènere, sanitat o habitatge està en un retrocés continu que malmet la nostra qualitat de vida.

El sistema capitalista en plena decadència fa que cada cop més persones patim la seva il.lògica depredadora i degradant en nom de l’etern benefici d’uns pocs. Uns pocs que aprofundeixen en la desigualtat perpetuant la continuació del ismes: esclavisme,feudalisme,mercantilisme i capitalisme.

Sempre som les mateixes persones les desamparades, fotudes, maltractades, utilitzades i aturades les que rebem els constants atacs i la degradació.

Cal que ens manifestem, cal que prenem de nou al carrer i que juntes reflexionem, que ens organitzem, que ens reunim, per tal d’autorganitzar-nos i començar a canviar-ho tot.

Juntes, hem de sortir al carrer per a recuperar-nos. Ens han dividit,utilitzat, externalitzat, precaritzat però som totes les persones treballadores les que compartim aquesta situación de barbàrie.Les joves, les aturades, les desplaçades, les precaritzades, les sotmeses en patim les consequències.

I sols la consciència, l’autorganització, el suport mutu, la formació, el cooperativisme, el treball en comú i el treball en xarxa poden dotar-nos de les eines que ens ajudin a aprofundir en la recuperació de les llibertats individuals i col.lectives.

Per la recuperació dels nostres drets, per el canvi total i profund d’unes dinàmiques especuladores. Per canviar el paradigma juntem-nos. Prenem els carrers i lluitem. Només lluitant seguirem mantenint la nostra dignitat. Fem de l’1 de Maig un punt i seguit per a vertebrar-nos de nou en la força imparable que basteixi en el teixit popular i que faci els nostres drets com a bandera. Fem que l’1 de Maig esdevingui el nostre dia a dia fins a la llibertat de totes!

I per això et necessitem a tu.

Vine a la manifestació de l’1 de Maig.

Garrotxa desperta! Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

2

LA CNT NO ÉS UN SINDICAT MÉS

En massa ocasions es posa a tots els sindicats en el mateix sac. Això és degut a la desinformació de la

majoria i a la manca de poder-nos fer escoltar des de CNT. Intentarem posar-hi remei:

La CNT és l'únic sindicat a nivell de tot l'estat que no cobra subvencions, doncs pensem que és clau la independència econòmica per la llibertat d'acció. Per això, la CNT només ingressa de manera regular les quotes dels seus afiliats, les quals són autogestionades pel sindicat i distribuïdes en diferents àmbits interns, tant per als òrgans de gestió als diferents nivells (local, regional, Confederal, Internacional), com per entitats culturals i mitjans de comunicació de la Confederació.

Amb aquest fet, ens garantim no dependre de les subvencions, que tal com s'ha pogut comprovar amb el sindicalisme oficial de CC.OO. i UGT, creen dependència, burocràcia i clientelisme, i en el pitjor dels casos corrupció amb fons públics.

Per no crear elits directives i burocràcies clientelistes, a la CNT s'hi participa de manera voluntària i militant, sense cobrar un sol euro. D'aquesta manera, el funcionament i la presa de decisions és horitzontal i el més democràtica possible mitjançant assemblees i no directrius emanades d'un òrgan executiu. Aquí ningú ens ha de dir el que hem de fer i està establert que els càrrecs de gestió no poden ser ocupats per ningú més enllà de dos anys. Així anem agafant experiència el màxim número d'afiliats en la gestió del sindicat i garantim que no es creïn “poltrones”, que a la única cosa que condueixen és a la desmobilització, a pràctiques autoritàries i a la manca d'innovació en la manera de gestionar el sindicat i la manera d'afrontar els reptes. No volem gent com Càndido Mèndez, que porta de secretari general de la UGT des de 1994 i es va presentar a la reelecció aquest mateix 2013 per quatre anys més.

A la CNT ningú treu benefici econòmic dels problemes dels treballadors, i això ajuda a garantir que sempre es lluita per mantenir llocs de treball, drets laborals i un futur millor, i no pas per un sobre amb diner negre o prebendes sindicals.

La figura de l'alliberat sindical promou el delegacionisme. Promou el “quan tingui un problema ja me'l

solucionarà el sindicalista”. A la CNT no tenim alliberats perquè entenem que els problemes se'ls han de gestionar i solucionar els propis treballadors/es. El sindicat només ofereix solidaritat i eines per afrontar la lluita.

La representació unitària, més coneguda com a Comitès d'Empresa (o en els centres de treball de menys de 50 treballadors com a Delegats de Personal), introdueix el parlamentarisme als llocs de treball. Aquests comitès, són òrgans decisoris escollits cada 4 anys, i tenen a l'assemblea de treballadors com a consultiva. Això vol dir, en última instància, que poden fer i desfer comptant o no amb la resta de treballadors. I això vol dir també, que és un òrgan desmobilitzador com els Alliberats Sindicals, doncs només requereixen del vot (delegació de responsabilitats) perquè funcionin.

Quan s'instaura un Comitè d'Empresa en un lloc de treball, el que es fa en realitat, és donar subvencions al sindicat a qui representa cada delegat (50€ per delegat i any), i delegar la responsabilitat de cadascú en un reduït número de companys, que no necessàriament treballen pels interessos dels treballadors (tots coneixem casos de comitès formats per encarregats, pilotes i esquirols), doncs la llei no estableix

que voti la majoria de la plantilla per ser legalitzats.

La CNT utilitza les Seccions Sindicals (que és la representació sindical als centres de treball), figura legal com la dels Comitès o els delegats de personal, però que funciona amb l'assemblea com a òrgan decisori, i segons l'article 8.1 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS), aquest model és aplicable a qualsevol centre de treball independentment del número de treballadors.

Però ni un ni altre sistema és res si no va acompanyat de la força del col·lectiu. Les lleis obliguen a celebrar reunions periòdiques entre treballadors i empresaris, però no obliguen pas a que ens faci cas la part que ostenta la representació patronal. No serveix de res la representació unitària si la patronal envia a la reunió a un representant “mut, cec i sord”. Compleix amb la legislació vigent al fer-ho, però només hi ha la possibilitat de que la patronal accepti les reclamacions quan no ho vol fer si hi ha el pes de l'assemblea impulsant els delegats, siguin de Secció Sindical o de Comitè d'Empresa. Per això la CNT planteja un sistema assembleari i no de representació, doncs és la única manera lluny de subvencions, de cohesionar, de prendre consciència de classe i tenir força real.

La representació, per si sola, no serveix per res a no ser que es vulgui continuar com fins ara o engreixar el Compte Corrent del sindicalisme oficial.

La CNT, un sindicat sense subvencions

La CNT no té alliberats sindicals

La CNT no utilitza la representació unitària

CNT Olot

Cal trencar amb el sidnicalisme oficial i el seu model delegacionista. La CNT defensa el sindicalisme assembleari, on

la decisió està en mans dels treballadors i no en mans d'elits directives de sindicats institucionalitzats, més preocupats per

aferrar-se a la poltrona que no pas a ser una eina eficaç pels interessos de la classe treballadora

Garrotxa desperta!Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

3

LA CNT NO ÉS UN SINDICAT MÉS LA FORÇA DEL FEBLE ÉS EL COL·LECTIU

El dia 1 de maig, a la Plaça Cinema Colon, a partir de les 12:30h. (després de la Marxa pels

drets Socials), hi podràs trobar:

NO ES PODEN NEGOCIAR UNES CONDICIONS DIGNES DE TREBALL TRACTANT DE TREBALLADOR/A A PATRONAL EN SOLITARI. EL SINDICAT ÉS CLAU PER GARANTIR UN MÍNIM SENTIT COMÚ EN EL DIA A DIA DELS CENTRES DE TREBALL.

L'actual situació de crisi, ha demostrat la necessitat i la vigència dels ideals per les quals van néixer les organitzacions sindicals. Si bé és cert que les actuals retallades pel que fa a drets laborals

no s'han pogut parar, no és menys cert que això ha estat en bona mesura pel model sindical establert des del que es va anomenar “pactes de la Moncloa”, allà per l'any 1979. Aquells pactes, que primer van signar a ulls clucs CC.OO. i poc després la UGT, han desmuntat el sindicalisme real i han imposat el sindicalisme de despatx.

La CNT, sempre ha assenyalat que un model sindical basat en les subvencions i la delegació de la voluntat en mans d'uns pocs a través de les eleccions sindicals, només podia conduir a la desmobilització de la classe treballadora. I tal dit tal fet. Un cop han saltat totes les alarmes, i els sindicats oficials han cregut necessari anar a la vaga i a la mobilització, s'han trobat que no tenien ningú al darrera. Eren un mer esquelet burocràtic. Aquella cultura de lluita que en el passat arrossegava a grans masses de treballadors, ara no n'ajuntava ni una quarta part, doncs els assalariats, no han necessitat acudir de tant en tant a donar un cop de mà al seu sindicat i aprendre per a què serveix. Ja hi havia qui estava a la poltrona durant anys i que en un moment donat els podia “aconsellar” sobre el que calia fer arribat el cas de topar amb algun entrebanc. S'ha triat el camí fàcil.

Però bé. No tot està perdut. Sempre podem tornar al model de la CNT. Sense subvencions. Sense alliberats sindicals i on la última paraula la té l'assemblea de treballadors de cada centre de treball. D'aquesta manera la gent s'empodera, és conscient de la força que té si està unida, i no hi ha llei injusta que valgui per aturar una acció decidida i coherent. Casos de gran injustícia perduts als tribunals (on hi tenim “justicia” cada cop més cara i al servei dels poderosos), es guanyen per la pressió i la força del col·lectiu. A Olot els darrers anys n'hem pogut donar exemple des de CNT en diverses ocasions.

Qualsevol amb dos dits de front, sap veure que en una negociació de tu a tu amb la patronal, el treballador/a en solitari, és sempre la part més feble. Per poder negociar unes condicions dignes en equilibri de forces, el treballador a de poder estar cobert pel número, pels companys, pel sindicat.

Els poderosos, conscients de quina és la posició més avantatjosa i on poden imposar els seus interessos més fàcilment, és a dir, amb els treballadors per separat, intenten, a base de reforma laboral, aconseguir que els sindicats no tinguin cap capacitat de negociació real. Eus aquí el cas de la possibilitat de despenjament de conveni de manera unilateral per part de la patronal. La negociació col·lectiva esdevé paper mullat.

Per revertir aquesta situació, és imprescindible rearmar les consciències, donar exemple amb solidaritat i enfortir el sindicat amb nous afiliats disposats a donar un cop de mà. Només d'aquesta manera aconseguirem fer fora burocràcies obsoletes i tenir alguna possibilitat de justícia i dignitat. Les empreses no funcionen soles. Nosaltres treballem, nosaltres produïm, i nosaltres consumim. Ningú ens ha regalat res. I és de justícia lluitar per tenir unes condicions de treball dignes i una conciliació familiar òptima. Uns pocs no poden viure a costa de molts. La equitat com a base d'una societat nova i justa. Afilia't

CNT Olot

Contacta amb nosaltres!www.cntolot.org

Plaça Cinema Colon, 4. Olot

Garrotxa desperta! Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

4

MUNICIPALISME DE RUPTURA AL SERVEI DE LES CLASSES POPULARS!

El passat 18 de gener de 2015 diverses organitzacions polítiques i candidatures municipalistes van signar el “Compromís per un Municipalisme al servei de

les classes populars”. D’aquesta manera la Candidatura d’Unitat Popular, Alternativa d’Esquerres de Cornellà, Gent de Gramenet, COP Ripollet, Alternativa d’Esquerres per Badia, Compromís per Cerdanyola, Altraveu de Castellar, Esquerra Alternativa de Barberà, Alternativa Ciutadana de Rubí, Col·lectiu Albaïna de Sòller, Assemblea Popular de Porreres i el Moviment Alcudienc van enfortir l’aposta de construcció un nou país des del municipalisme, des de la base i l’esquerra transformadora i independentista.

El proper 24 de maig pensem que cal posar en valor aquesta iniciativa de coordinació del municipalisme de ruptura i fem una crida a persones i organitzacions a estendre tant l’esperit unitari com els valors d’alliberament nacional i social que defensa aquest compromís.

Els municipis no són gestories de prestació de serveis, són imprescindibles per a dur la política a les places, per governar-nos col·lectivament en funció del bé comú. Des del municipalisme de ruptura, que vol obrir un procés constituent per la base i l’esquerra, estem plenament compromeses amb la democràcia directa, on cada persona compti, sense importar la seva edat, el color de la seva

pell, la seva religió, la identitat sexual i l'orientació sexual que tingui. Volem democràcia política però també volem democràcia econòmica. Una democràcia que garanteixi les llibertats individuals i col·lectives i una economia que posi pel davant a la gent per sobre dels diners i els interessos dels poders financers i les grans corporacions.

En aquest moments de crisi en totes les seves dimensions, econòmica, política, social i ecològica desemmascara la irracionalitat del sistema on vivim. Desnonaments, acomiadaments, pobresa energètica, es donen en un context on les capacitats tecnològiques i productives permetrien eradicar-les.

L'Estat espanyol va ser configurat per mantenir els de sempre al poder. El seus aparells, jurídic, policial, electoral, i comunicatius, santificats pel règim del 78, retallen els drets i les llibertats per tal de que res canviï. La baula més feble d’aquest règim és avui la seva configuració territorial, el moviment d'arrel popular que exigeix el dret dels pobles a poder decidir lliurament la seva forma de govern, està fent tremolar els fonaments que sustenten la monarquia espanyola. No valen dilacions. Cal colpejar aquesta baula per trencar la cadena d'opressió i explotació. Per aquest motiu la independència dels Països Catalans és una oportunitat en recuperar la sobirania plena, és a dir llibertat política i control col·lectiu sobre els recursos i sectors estratègics.

Les properes eleccions municipals poden significar un pas clau per situar a les classes populars en el centre del canvi polític i social tan necessari. Tenim 4 mesos per posar un poble dempeus i guanyar la llibertat . Es cosa de totes i tots fer possible un municipalisme compromès amb les persones, un municipalisme de ruptura que ens faci possible poder canviar-ho tot!

CUP Olot

Contacte:www.garrotxa.cup.cat

Garrotxa desperta!Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

5

PRIMER DE MAIG! SORTIM AL CARRER!

Estem vivint temps durs, temps d'ofensiva neoliberal, de reforçament de les oligarquies, de

retallades i de desballestament del feble Estat de Benestar que s'havia configurat a l'Estat espanyol postfranquista i autonòmic. L’actual situació de crisi al sud d'Europa (Països Catalans, Itàlia, Sardenya, Grècia, Portugal, Estat espanyol...) és fruit del terrorisme social que practiquen els partits obedients a la Troica i als poders financers. La dualització de la societat i l'escissió en la marginalitat d'un nombre cada vegada major de col·lectius no és fruit de la casualitat. L'enginyeria social, el robatori a gran escala, el crim organitzat que partits com el PP i CiU han exercit a nivell català i espanyol i dels seus homòlegs a d'altres territoris europeus, ha causat una enorme ferida entre les classes populars, que probablement trigarà dècades a guarir-se.

La Troica o el Directori Neoliberal (BCE, FMI, CE....) ha estat capaç de dissenyar, planificar i dur a terme un estat de xoc que ha commocionat les classes populars. La fragmentació de la producció i la flexibilització de l'economia han convertit el món sencer en una enorme plataforma de les forces productives, que no dubten a assassinar

treballadors a gran escala a Bangladesh, la India o qualsevol indret del món. Les mateixes forces productives que han deslocalitzat la indústria dels Estats Mediterranis i pressionen per estendre la precarietat en les condicions de treball de les europees del sud. Unes forces productives representades per les patronals empresarials i bancàries que han robat i roben a plena llum del dia, generant la la major crisi econòmica mundial des del crack de 1929. Un Directori Criminal que tard o d'hora s’haurà de seure al banc dels acusats.

L'embat del capital més ferotge contra l'estat social ja s'ha produït, i de forma vertiginosa, sense pietat. Pel camí queda un exèrcit de persones aturades, només superat per un altre exèrcit de persones precàries sense sortida i instal·lades en la desesperació. La societat s'ha dualitzat i aquelles persones que encara tenen la sort de tenir feina avancen a passos agegantats cap a una progressiva i accelerada precarització de les seves condicions laborals i salarials. I diem sort perquè hi ha una gran massa social exclosa i instal·lada per sota del llindar de la pobresa que a dia d’avui ja depèn directament de la caritat, les almoines i els ajuts socials.

Així, a cop de decrets llei, reformes laborals exprés i polítiques de retallades a la carta han liquidat el poc Estat de Benestar que ens quedava. Un feble Estat de Benestar que feia un tímid paper d'àrbitre enfront de la intempèrie dels mercats i les oligarquies despietades i assedegades de beneficis ràpids. Ho hem dit més d'un cop, gran part de l'empresariat espanyol i català ha forjat

les seves fortunes en el marc d'una dictadura criminal i aquesta cultura de la cobdícia i la violència és en bona mesura responsable de la ineficiència del teixit productiu i econòmic de l'estat i de Catalunya. Estem parlant d'una patronal empresarial i bancària que va crear la bombolla immobiliària amb la complicitat d'un sistema polític emanat de la mateixa matriu feixista.

I als Països Catalans tenim la mala sort de patir una triple agressió. D'una banda l’espoli social i el robatori dels nostres drets socials mercès a les polítiques de retallades i el frau fiscal, vist amb bons ulls per governants i empresaris. De l'altra patim un espoli fiscal que al més pur estil imperialista practica l'Estat espanyol sobre els catalans i catalanes que contribueix a empobrir la societat i a agreujar encara més les desigualtat. I finalment patim l'agressió d'una Troica internacional que està impacient per robar i eliminar els drets socials laborals dels Estats del sud d'Europa. Tot plegat amanit amb la impunitat de la qual gaudeixen els bancs i els poders financers, que són rescatats i premiats amb els diners de les institucions públiques.

Però més enllà de la denúncia i la mobilització cal anar teixint unes alternatives que poden anar des de l’articulació de la Xarxa d’Economia Social, fins a les monedes complementàries, passant pel repartiment del treball i la riquesa fins als dels Bancs de Temps, la fi de les polítiques de dèficit zero i la fi dels privilegis de les oligarquies i els poders financers. Treballar per equilibrar rendes

i una major i més equitativa distribució de béns i mercaderies. L'economia social i solidària que ja és aquí, és un excel·lent punt de partida per a dibuixar un món millor, que sens dubte podrem afrontar amb més garanties des de la nostra plena sobirania nacional i social. Cal també articular una aliança internacional de classe, formada per moviments de diferents Estats i territoris que tingui en compte també cooperativistes i autònoms. Un gran moviment internacional és la resposta necessària a una agressió d'abast global!

El Primer de maig tenim l'oportunitat d'homenatjar els Màrtirs de Chicago i de recuperar la combativitat social que mai hauríem d'haver perdut. Hem de sortir als carrers perquè ens hi juguem el futur de les nostres filles i fills. Nosaltres us animem a que al llarg de l’any passeu a l’acció i que us autoorganitzeu als vostres llocs de treball, així com que us sindiqueu a alguns dels sindicats combatius i de classe existents. l avui Primer de Maig us convidem a participar activament a les mobilitzacions i actes que hi haurà a la ciutat.

És moment de fer una crida a sumar esforços i combatre les polítiques regressives de la patronal i els ideòlegs neoliberals. Cal reforçar el rebuig a la societat dual que està dibuixant la crisi, i passar a l’acció fent possibles alternatives i utopies que ens volen fer creure que no són possible. I per això la millor eina és la unitat d'acció de la classe treballadora. La nostra unió és la nostra força.

Som-hi!

CUP Olot

Garrotxa desperta! Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

6

PROTAGONISME FEMENÍ EN LES PRIMERES VAGUES DURANT EL FRANQUISME

QUI SOMSom una organització d’àmbit comarcal que

s’ha creat amb la voluntat de sensibilitzar la societat sobre els problemes que comporten les desigualtats de sexe.

Defensem un feminisme que fomenti la pressió popular, l’acció directa amb actuacions concretes, la desobediència i, en determinats àmbits, l’objecció de consciència, per acabar, d'una vegada per totes, amb les discriminacions i les actituds sexistes. Sense intenció de lesionar, en cap aspecte, els drets dels homes, però qüestionant els seus privilegis.

OBJECTIUS. Donar informació i formació al conjunt

social de la Garrotxa sobre coeducació, cossificació, sexualitat, dret al propi cos, violència de gènere i discriminació laboral.

. Lluitar contra l’homofòbia, el sexisme, els trastorns físics i psicològics que comporta la pressió estètica, i contra totes les violències i discriminacions que encara avui es produeixen per raó de sexe.

. Crear discurs, generar debat i donar visibilitat a les qüestions de gènere mitjançant xerrades, tallers, cine-fòrums, actes al carrer i fent difusió a la premsa i a les xarxes socials.

. Incentivar que des d’altres entitats de la comarca es treballin temes de gènere (partits, sindicats, o associacions) .

. Rebel·lar-nos contra el model tradicional de dona que encara impera en el subconscient de moltes de nosaltres i que ens afecta en el nostre dia a dia.

. Dignificar el terme “feminisme” ja que no és el contrari de masclisme. El contrari de masclisme s’anomena “femillisme”. La paraula "feminisme” significa lluita per la igualtat entre sexes.

ORGANITZACIÓLa Dalla s’organitza de forma assembleària;

ens reunim al local d’entitats d’Olot (carrer Proa, 6), els divendres al vespre, cada 15 dies. Les assemblees serveixen per debatre, formar-nos i organitzar les activitats que volem dur a terme al llarg de l’any.

FORMA’N PARTPer ser membre de la Dalla has de ser dona.

Hem vist la necessitat que a les assemblees habituals només hi participem les dones, ja que ens ha de servir per treballar l’empoderament, crear referents femenins, afavorir la participació de les dones en els moviments socials, sindicals i polítics; parlar i compartir temes que ens preocupen i només nosaltres patim.

Tot i així, totes les xerrades, activitats, etc. són obertes a tothom, tant a homes com a dones, ja que només juntes aconseguirem enderrocar la societat patriarcal en què vivim.

CONTACTE: ladallafeminista@gmail.com

La Dalla

COL·LECTIU FEMINISTA LA DALLA GARROTXA

Herències sexistes del franquisme...

La primera llei fonamental del franquisme, “El fuero del Trabajo” (1938) deia: “el Estado liberará a la mujer casada del taller y la fàbrica”. Des dels seus orígens, el règim dictatorial que va governar l’estat espanyol entre 1939 i 1975 va aplicar mesures per tal que les dones casades abandonessin el treball extra-domèstic. En aquest sentit, es va aprovar la Ley de Subsidios

Familiares o el Plus de Cargas

Familiares. Així mateix, les autoritats franquistes van introduir mesures restrictives pel treball femení; es va prohibir contractar dones en determinats llocs de l’adminitració i es va fer necessari el permís del marit per poder contractar a una dona casada. Més endavant, fins i tot es va establir que havia de ser l’home qui rebés el sou de la seva esposa. Finalment, a partir de 1942, la majoria de reglamentacions laborals van establir que les treballadores haurien d’abandonar el seu lloc de treball en el moment de contraure matrimoni, a canvi d’una indemnització denominada “dote”.En definitiva, en un moment en què el poder adquisitiu de les classes populars havia baixat en picat arran del racionament, el mercat negre i la misèria, aquestes mesures van obligar a la majoria de dones d’aquests sectors socials a entrar en el món del “treball submergit”, la qual cosa encara va fer més precària la seva situació.

El cas català: les dones i la indústria tèxtil.

De totes maneres, en alguns llocs, com és el cas de Barcelona, el treball femení regular estava per sobre de la mitjana espanyola i es concentrava en el sector tèxtil, que no estava afectat per l’excedència obligatòria per matrimoni. Aquest fet contribueix a explicar el protagonisme de les dones en les indústries tèxtils catalanes. I més enllà encara, el paper històric que van desenvolupar en les vagues de treball.A partir de 1945, la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial i les declaracions internacionals contra

el règim franquista van fer que la població cregués que el règim estava en perill, i la por a la repressió es va reduir. Aquest fet va afavorir, en conseqüència, una onada de vagues entre 1946 i 1947, amb especial incidència a Catalunya, Madrid i el País Basc. Les primeres vagues van iniciar-se a l’àrea de Barcelona a finals de gener de 1946. Segons el governador civil de la província, les protestes van afectar a 71 empreses, 47 de les quals eren tèxtils, 17 del metall i 7 del sector químic. Uns números que demostren que la implicació femenina fou decisiva.

Dones en vaga!

La vaga iniciada el 1946 va adquirir tals dimensions que el governador civil es va traslladar fins a diverses poblacions per tal de negociar. Nadia Baró, historiadora del període, ha documentat les negociacions que aquest va mantenir amb una comissió de treballadores de l’empresa tèxtil: Hilados y Tejidos

Bertrán y Serra de Manresa, les quals, finalment, van aconseguir un plus salarial per carestia de la vida, que la seva empresa obrís un economat per tal que hi poguessin comprar productes a preu de cost i que se’ls pagués el dia festiu. La importància i l’èxit de la vaga va contribuir a que les protestes s’estenguessin a Sabadell, Terrassa, Hospitalet, Palamós, Mataró i Barcelona, sobretot a les fàbriques tèxtils. Informes interns de la CNT de l’època rebel·len que en els tallers les dones eren les que es demostraven més actives en protesta contra la carestia de vida i el racionament, per la qual cosa fins i tot assaltaren alguns mercats.Així mateix, en un informe del

PSUC de 1951, es reconeixia que : “Les dones estan donant un magnífic

exemple d’antifranquisme i organització.

Han format comitès i es reuneixen a casa

d’alguna companya que té ràdio, allí

discuteixen i prenen conclusions”. I és que, en definitiva, el paper que van tenir fou clau perquè les protestes es generalitzessin.

Reflexions finals

La importància de la participació de les dones en les protestes laborals pot explicar-se per diversos factors. En primer lloc, elles eren la mà d’obra majoritària de les empreses tèxtils i, a diferència dels homes, no ocupaven càrrecs de responsabilitat. En segon lloc, cal tenir en compte que les dones eren les encarregades de garantir el benestar de les seves famílies, la qual cosa els va fer protestar contra un règim que, malgrat imposar-los com a únic objectiu ser esposes i mares, no els permetia complir amb les obligacions que això comportava.Malauradament, tot i la lluita que van emprendre aquestes treballadores, avui la seva història es coneix molt poc. A més, moltes de les actituds sexistes que va promoure el franquisme encara es troben en l’ADN de moltes persones. Tot i les conquestes que les dones hem anat fent al llarg del temps, avui encara continuem rebent sous més baixos per la mateixa feina, generalment, acabem obtenint contractes més precaris tot i estar millor formades i, sovint, sens discrimina únicament pel fet de ser dones. Per tant, cal que continuem lluitant, tant per recuperar la memòria històrica de les dones que ens han precedit, com per aconseguir, d’una vegada per totes, la total igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral.

La Dalla

Garrotxa desperta!Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

7

Si les dones féssim vaga, seria una vaga de totes, una vaga de cures, de treball, de les feines de la llar, de consum, de sexe, de totes

les tasques que assumim i no són visibles per a la societat. Una vaga en què totes ens poguéssim sumar des de les nostres possibilitats? Aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants.

NO ens manquen motius per aturar-nos:

1. Lleis retrògrades com la de l’avortament que finalment obligaran a les menors a ser mares, si els seus pares ho volen.

2. La violència masclista que durant els primers mesos del 2015 ja ha assassinat 22 dones.

3. Retallades criminals de serveis públics i benestar social que acabem cobrint les dones amb un increment de les hores que dediquen a la cura i a l’atenció de la família.

4. Reformes laborals que aprofundeixen en la desigualtat en el treball, i que són còmplices del treball submergit.

Amb l’excusa de la crisi, el sistema patriarcal i capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. La taxa d’atur femenina és major que la masculina, els salaris de les dones són inferiors als dels homes, som acomiadades improcedentment pel sot fet de voler ser mares, les tasques de cura i de la llar no són considerades com treball pel sistema capitalista. Un sistema que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.

Per sort, no som pits que anuncien objectes de luxe. No som objecte, sinó subjecte i canviarem el rumb que som guapes quan som més grasses del que toca, i més seques del que hauríem. Si la bellesa està en els ulls que miren, mirem-nos, dignifiquem-nos, reivindiquem-nos. Responem dient NO a les imposicions que ens empresonen com a dones. Perquè la vertadera revolució feminista s’ha de fer a la plaça, al llit i a casa, fent partícip tota la societat.

Si digués que buscar feina és complicat, tothom em donaria la raó. Però, ¿I si digués que per les dones encara ho és més?

Per començar, ja se’ns exclou d’una sèrie de feines que sembla ser que només poden fer els homes, moltes vegades sota l’excusa de que es necessita un mínim de fortalesa física (tots sabem que som el sexe dèbil); i se’ns encara cap a feines més concretes, feines més de dones (només ens hem de fixar en la quantitat de professors, secretaris, dependents, homes per a la neteja, etc. que són demanats).

Superada aquesta, part la llista de requisits sol ser sempre la mateixa: un cert nivell d’estudis, d’idiomes, experiència mínima prèvia, i, en gran part d’ofertes, bona presència. A mi sempre m’ha fet gràcia això de la bona presència i quan ho llegeixo sempre em pregunto: ¿Què volen dir amb bona presència? ¿Anar net? ¿Tenir una talla de pits concreta? ¿Ser guapa? ¿Mesurar uns centímetres concrets?

Qui no ha sentit a algú dir que per certes feines, com podria ser en un bar, sempre és més agradable i atreu més clients si la cambrera té una sèrie de característiques físiques. O que, per exemple, és normal (normal!) que un home vulgui que la seva secretària sigui jove i guapa. O que en una entrevista de feina han suggerit a l’entrevistada que canviés l’estil de vestir o que es maquillés de certa manera. La llista podria ser llarguíssima...

És evident que qui paga, mana; i que hi ha feines que demanen un mínim de formalitat a l’hora de vestir i treballar; però la qüestió és que tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats a l’hora d’optar a una feina. I amb el requisit bona presència només se segueix fomentant l’objectivització de les dones dins l’àmbit laboral. I que és més important, s’hauria de valorar a les persones (tant homes com dones) per la seva valia a l’hora de dur a terme una feina i no per les seves característiques físiques.

L’AVENTURA DE BUSCAR FEINA

La Dalla

QUÈ PASSARIA SI LES DONES FÉSSIM UNA VAGA?

La Dalla

Maria Rigart és una dona plena d’energia i somriures, té 63 anys i actualment és pensionista. Ve d’una família humil. La seva mare treballava a una filatura i el seu pare era peó de carreteres.

Quan més coses ens explica més volem saber d’ella, però en aquesta ocasió, l’entrevistem perquè durant 24 anys va ser delegada sindical de l’empresa on treballava. Primer va ser-ho per CC.OO., després per la Intersindical de Barcelona i ara a CNT.

-A quina edat vas començar a treballar?Vaig començar a treballar quan tenia 17 anys en una

empresa càrnica.

-Què et va dur a participar de la lluita sindical? A la fàbrica de plàstics on treballava hi havia un 60%

d’immigrants provinents sobretot d’Àfrica i no sabíem què s’expilava a les reunions d’empresa, molts no sabien interpretar massa la paperassa laboral, els contractes, el funcionament de les màquines, etc., per això em vaig posar a fer de delegada.

-Quines millores es van aconseguir en l’època que eres delegada?

Una de les primeres millores que vam aconseguir va ser que ens fessin una pujada salarial. Més endavant, també vam poder evitar que l’empresa obligués als treballadors a anar a la feina dissabtes i diumenges. Gràcies al sindicat es va reclamar que no, que no fos obligat treballar en caps de setmanes i que si algú volia fer-ho se li contés com a hores extra.

Un altre dels conflictes que vam poder solucionar, va ser el dels canvis de torn aleatoris. A algunes persones els canviaven el torn aleatòriament, ara de matí, ara de tarda, ara de nit i això no ho podien fer.

-Com es compatibilitza al mateix temps ser sindicalista, treballadora i mare?

-A nivell familiar sempre he rebut suport pel fet de ser sindicalista. Em va costar una mica conciliar les tasques familiars amb la feina sobretot quan els nens eren petits. Per això vaig decidir fer el torn de nit. El meu home en aquella època treballava en un taller de cotxes i algú s’havia d’ocupar de dur als nens a l’escola, fer-los el menjar... Tot i així, a nivell sindical tens hores per dedicar-t’hi.

-Hi havia diferències entre homes i dones dins la fàbrica?

-Jo allà no vaig notar diferència en qüestió de sou entre els que érem treballadors. A més la relació amb els companys sempre va ser molt bona. Tot i així, els càrrecs importants dins l’empresa sempre els van tenir els homes.

-I a nivell sindical?-També hi havia un percentatge petit de dones.

Penso que també és pel fet que les dones els hi costa més compaginar-s’ho tot a nivell familiar.

- Vas tenir mai por a perdre la feina pel fet de pertànyer a un sindicat?

-Mai vaig tenir por de perdre la feina, és més, estaves “blidat”. Penso que actualment ha canviat molt, Han canviat molt les lleis i les empreses tenen molt més pes i influència.

-I la vida de jubilada, com va?-Ara mateix faig moltes coses. A més, ara respiro “aire

pur” ja que els plàstics que tractàvem eren dolents per la salut.

-Donaries algun consell a la generació actual?-Considero que sempre hi ha d’haver algú que s’ha de

mullar per ser del sindicat. La gent no s’hauria de deixar trepitjar. Ara el meu fill també està en un sindicat i n’estic orgullosa.

L’ENTREVISTA: MARIA RIGART. TREBALLADORA I SINDICALISTA

Garrotxa desperta! Publicació de la Comissió 1 de maig. Abril 2015

8

1 ANY I MIG DE PAH A LA GARROTXA

Empoderament i desobediència per defensar el dret a l’habitatge

Les 10 demandes de la PAH a les candidatures per les eleccions municipals 2015 a Olot

La PAH és una organització assembleària que no està subordinada a cap partit polític. En motiu de les

properes eleccions municipals, ha redactat 10 punts que exigeix que els partits duguin a terme per tal de posar solucions a la greu problemàtica de l’habitatge a casa nostra. Esperem que les candidatures que hi concorreran incloguin aquests punts en els seus programes electorals i es comprometin a dur-los a terme. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) explicarà a tothom quins partits es comprometen amb aquests 10 punts i quins partits no. Les demandes són aquestes:

1. Executar l’acord del Ple en relació a multar bancs amb pisos buits2. Dotar l’Oficina d’Habitatge de més personal i recursos per fer front a la gran demanda d’habitatge social3. Ampliar el parc d’habitatges de lloguer social de la ciutat4. Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la PAH al Parlament de Catalunya

5. Fer difusió de la tasca que realitza la PAH a través dels canals d’informació de l’Ajuntament6. Assessorar legalment a les persones que siguin perseguides judicialment a causa d’un acte de protesta de la PAH7. Realitzar activitats de formació i sensibilització per als treballadors municipals implicats en l’àmbit de la cohesió social i l’accés a l’habitatge8. Realitzar una campanya de sensibilització sobre el dret a l’habitatge destinada a tota la població9. Actualitzar anualment el cens municipal d’habitatges buits10. Tallar tota relació amb les entitats bancàries i grans empreses que vulnerin sistemàticament el dret a l’habitatge de la població olotina

PAH Garrotxa

CiU Olot incompleix deliberadament l’acord pres per 20 dels 21 regidors de l’Ajuntament

El passat mes de febrer de 2014, el Ple de l’Ajuntament d’Olot es va comprometre a aplicar aquesta llei

amb els vots a favor de 20 dels 21 regidors (tots excepte la regidora del PP). Al cap d’un any, però, la PAH va adreçar una pregunta formal al Ple per preguntar quants expedients s’havien obert, quina és la quantitat de la multa que mereixerien les entitats bancàries i quan es preveia posar la primera sanció. La resposta de l’equip de govern, sorprenentment, ha estat que no s’havia iniciat cap expedient i que tampoc hi ha la voluntat d’imposar cap sanció als bancs. Des de la PAH Garrotxa exigim a CiU Olot que compleixi els acords del Ple i faci complir la llei a les entitats bancàries que se l’estan saltant en detriment dels drets socials de totes i tots.

PAH Garrotxa

El govern del Partit Popular i els poders econòmics que li donen suport, han llençat una campanya

de publicitat conjunta on volen vendre la idea de superació de la crisi. Tanmateix la tossuda realitat els treu la raó.

La taxa d’atur (EPA) segueix situada en un 24% de població amb més de cinc milions i mig de persones en situació de desocupació, la cobertura de prestacions no arriba al 58%. Prop de tres milions de persones estan mancades d’ingressos, fet que significa més de mig milió de llars sense sou ni prestació. Els llocs de treball que es creen són precaris i amb salaris de misèria, generant-se així un nou grup, el de la gent assalariada pobre.

Les dones estan pagant especialment la crisi i les polítiques antisocials, així la diferència salarial entre homes i dones és del 24%. De la mateixa manera el jovent pateix un taxa d’atur que supera el 55% i cada dia més població juvenil ha de fer com els seus avis i emigrar per poder tenir un futur que aquest país els nega. La nostra gent gran veu com les pensions perden poder adquisitiu i

la gent treballadora veu minvades les esperances de tenir una jubilació justa.

La pobresa es situa per sobre del 20% de la població, una de cada cinc persones està en risc de pobresa severa i d’exclusió social; aquesta pobresa té majoritàriament rostre infantil i de dona.

Tots aquests factors sumats a l’eliminació de drets i cobertures socials, augmenta el nombre de persones afectades pels desnonaments i pel que s’ha donat a anomenar pobresa energètica (talls dels serveis de llum, aigua i gas). Aquest hivern han mort persones a conseqüència de la precària situació de les llars.

La corrupció i les irregularitats fiscals roben a les arques de l’estat un 5% del PIB, i al costat d’això, la política fiscal beneficia als que més tenen, recaient la càrrega sobre la classe treballadora i la majoria social. Avui a l’Estat espanyol augmenten els milionaris i també els pobres, engrandint-se la bretxa social.

Tot això té els seus efectes per la reforma de l’article 135 de la C.I., mitjançant el qual s’hipoteca tota

sobirania popular als dictats de la UE i el BCE prioritzant el pagament del deute als especuladors, al benestar i els drets de la majoria social. És palès la descomposició del règim del 78, i d’una constitució que no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles de l’estat i que ja és paper mullat en les seves referències a drets i deures.

A banda de la campanya publicitària per vendre la sortida de la crisi unida a l’increment de les inversions públiques per fer créixer el PIB; el govern augmenta la repressió al poble, la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal, que té per objecte el minvament de drets i llibertats per silenciar a unes classes populars que tot i patir no renuncien ni a la seva dignitat a ni a la mobilització social i laboral.

Les marxes de la dignitat tornen a demanar a la majoria social i a la classe treballadora que es mobilitzi, que demostri al carrer que VOLEM VIURE AMB DIGNITAT, que identifiquem als culpables d’aquesta greu i injusta situació social i defensem el programa de

les Marxes de la Dignitat.

Un programa de mínims amb un gran consens social i polític en torn al:

• No al pagament del deute il·legal, il·legitima i odiosa,

• La defensa dels serveis públics per a tots i totes,

• Treball digne amb drets i salari suficients, reducció de la jornada de treball i renda bàsica,

• Pel dret a decidir de les persones i l’autodeterminació dels pobles en els aspectes que concerneixen a la seva vida i futur,

• La defensa dels drets de la dona i per un futur per a la nostra joventut,

• Contra la precarietat laboral i social, No a les reformes laborals.

• Contra la repressió i contra la Llei Mordassa,

• Contra el TTIP, • Pel dret a un habitatge digne i no al

tall dels serveis essencials de llum, aigua i gas,

• No a l’OTAN i No a les guerres.

1º de Maig: Pa, Treball, Sostre i Dignitat Caminant cap a la Vaga General

Procés Constituent

Fundació: 22/01/2014Assemblees realitzades: +60Famílies afectades: 90Persones afectades en total: 400Membres de la PAH: 128Desnonaments evitats fins ara: 10

Participa!

Cada dilluns a les 18h al local d’entitats del Passeig de la Muralla (C/ Proa, 16. Olot).

La PAH Garrotxa en dades:

www.procesconstituentgarrotxa.cat