La Música

Per Lluís Grifell, Arola Rial i Anna Vila.

La música vinculada a la vida de Maria Àngels Anglada

• Vivia en un ambient familiar apassionat per la música. Aquesta passió influirà en les seves obres.

• Mª Àngels Anglada es caracteritza per el seu món clàssic, per això, la música habitual que trobem amb ella, és música clàssica.

• Alguns diuen que la música, és la seva manera d’escriure poesia

Parts del violí

Procediment en la construcció del violí de Daniel

• El dia abans havia deixat les dues peces que formarien la tapa del violí ben encolades. Les vetes d’aquella bella fusta d’avet d’Hongria s’ajustaven amb perfecció. (pg.61)

• Aleshores va despenjar la serra de vogir, colocà la peça meitat fora i meitat damunt de la taula, inconscientment, gairebé, murmurà una pregaria i començà de serrar. (p64)

• Agafa el motlle bressol que ja tenia a punt com a suport de la tapa, i , de primer amb la petita gúbia , ara ja oblidat de tot, començà de rebaixar-se l’interior (pg. 70)

• Va agafar la plantilla per resseguir el dibuix: el perfil mànec, la forma arrodonida del cap, tot allò que calia marcar, fins i tot, amb el puntejat, l’espiral al capdamunt, de voluta gegant. (pag72)

• Era com un miracle ja hagués acabat el mànec, li havia quedat preciós, i la tapa, a la qual avui estava afegint amb molt d’esment i precisió la barra harmònica. (pg.83)

• Comprovà les vetes de la tira d’avet, i situà la barra de manera que coincidissin exactament amb les de la tapa. (pg.83)

• Tenia ja a punt les pinces de fusta, folrades amb feltre, per ajustar la peça un cop encolada . (pg.84)

• Els dies anteriors havia construït ja el fons i els riscles, i ara, amb un martell molt petit es posà a colpejar d’un a un els minúsculs tascons que el subjectaven al motlle. (pg.101)

• No s’havia arriscat a cap provatura, les mides exteriors eren les exactes, les de sempre, que se s’havia de cor: 355 mil·límetres de llarg, els pits (com en solia dir) 165, la cintura 115, les cuixes 205. (pg.101)

• Havia d’acabar el violí tot sol, i ho va fer amb suavitat i planitud. L’artista tenia els ulls tancats i així romanien encara quan la vibració emmudí. (pg. 109)

Músiques referents a la lectura del violí d’Auschwitz

música del violí d'Auschwitz (glògster)

La música en altres obresPàgina 20. Poesia completa = utilitza la sonata per a piano nº 32 de Beethoven

pels títols “Arietta” i “Arietta II”.

CARMINA CUM FRAGMENTS

“Oboe Sommerso”

No podia sentir-te

quan de lluny m'estrenyies a penes una lleu

esgarrifança, una ombra de presentida música

en cordes rovellades, en submergit llaüt

“Incertesa per incertesa”

Déu enraona amb música de Bach

“Una història d'amor”

Encara dura, com una melodia

trobada en vells papers, i no sencera

adoptada amb esforç, perquè no es perdi

per a veu i record.

ARIETTA

“Arietta”

Només tres notes:

amor, temps-mort, bellesa

natural i amable, escriu Ludwig

a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

“El vol de la fantasia”

Daniel, pentagrames sense ratlles

caçant resons de músiques profundes

un acord presentit ve que es disfressa

amb variants subtils nítids color.

“Sarajevo”

També a mi em guiava la mà de Virgili

la pietat la música dels mots.

“El teu pas”

Era un herald opac d'aquella resplendor

dels teus bellíssims ulls,

de la claror daurada dels teus ulls

una música plena, lluminosa

després d'incerts afinaments.

ARIETTA II

“Viatge i concert”

Molta estona ha durat la neu dels cims

la nítida blancor de la infantesa

tan tendre i clara com

“Després de Yasmina i Canaletto”

Pacients -potser saber que els estimes-

Ludwig i Johan Sebastian no el fulminen i suporta

sense blasmes les insòlites

variacions que ells van escriure.