LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVIAquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda...

2
COMENTARI per David Puertas Esteve BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA BANDA 20 DE GENER DE 2019 / 18 h SALA 1 PAU CASALS auditori.cat 2018_2019 Karel Husa va morir tot just fa dos nadals, als 95 anys, La Música per Praga 1968 és una obra intensa, dramàtica i impactant que va escriure com a resposta al relat que sentia per la ràdio dels fets de la Primavera de Praga (aleshores, ell vivia als Estats Units). Hi ha alguns elements que recorren tota l’obra com un cant del segle XV dels antics hussites que simbolitza l’esperança, el so de les campanes o el so del flautí com a símbol de llibertat. Aquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda sonora de la pel·lícula Dangerous Moonlight (1941), en què un pianista polonès i una periodista nord-americana viuen una història d’amor mentre l’exèrcit nazi bombardeja Varsòvia. L’obra va apareixent de mica en mica en la història i acaba sent un dels protagonistes principals. José Miguel Fayos-Jordán és un compositor valencià, nascut a Xella el 1980, que coneix profundament la banda simfònica com a formació instrumental i per a la qual ha escrit més d’una dotzena d’obres. La que s’estrena avui s’inspira en el poema “El cántaro roto” d’Octavio Paz, un text de caràcter oníric que presenta escenes d’una terra empobrida per la maldat de l’home i que cerca la purificació en les aigües d’un riu que el condueix a l’inici dels temps alhora que ens convida a lluitar per un món millor. Segons José Miguel Fayós: «La riquesa d’imatges del text i la seva càrrega expressiva són una font de recursos a partir dels quals es perfila el so i el discurs, i s’organitza l’estructura formal de l’obra. El punt de partida és la cançó polifònica medieval “Imperayritz de la ciutat joyosa” que hi ha al Llibre Vermell de Montserrat, amb referència al retorn a l’origen de què ens parla el poema». Bert Appermont és un compositor belga nascut el 1973 que acostuma a inspirar- se en llegendes, mites o temes històrics, però també en la realitat que l’envolta. Aquest és el cas del Rèquiem a Brussel·les, una obra directa i sincera escrita arran dels atacs terroristes que va patir la capital belga el 22 de març de 2016, però també influïda per altres atemptats com el de París, d’uns mesos abans, o el de Niça, uns mesos després. L’impacte d’aquests fets va fer que l’autor volgués traduir en música sentiments col·lectius com la por, el dolor, la impotència o la ira. L’obra utilitza com a fil conductor la cançó infantil “Au clair de la lune” com a símbol d’esperança. La música és una expressió artística lligada estretament al dia a dia, a la contemporaneïtat, a la realitat. Molt sovint, els compositors transformen en música els seus neguits i les seves vivències amb l’esperança que les notes esdevinguin motor de canvi. NÚM. 07 3 de febrer VISIONS LLATINES PER ON ES PON EL SOL Els colors, els ritmes i l’energia de la música d’Iberoamèrica s’insta la als faristols de la banda per fer-nos descobrir un món ric en danses, cançons i festes populars on el moviment i la bellesa són els protagonistes indiscutibles. José R. Pascual-Vilaplana, director BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA BANDA auditori.cat Entrades a la venda a partir de 9 € LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVI

Transcript of LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVIAquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda...

Page 1: LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVIAquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda sonora de la pel·lícula Dangerous Moonlight (1941), en què un pianista polonès

CO

MEN

TARI per David Puertas Esteve BANDA MUNICIPAL

DE BARCELONABANDA

20 DE GENERDE 2019 / 18 h

SALA 1 PAU CASALS

a u d i t o r i . c a t

2018_2019

Karel Husa va morir tot just fa dos nadals, als 95 anys, La Música per Praga 1968 és una obra intensa, dramàtica i impactant que va escriure com a resposta al relat que sentia per la ràdio dels fets de la Primavera de Praga (aleshores, ell vivia als Estats Units). Hi ha alguns elements que recorren tota l’obra com un cant del segle XV dels antics hussites que simbolitza l’esperança, el so de les campanes o el so del fl autí com a símbol de llibertat.

Aquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda sonora de la pel·lícula Dangerous Moonlight (1941), en què un pianista polonès i una periodista nord-americana viuen una història d’amor mentre l’exèrcit nazi bombardeja Varsòvia. L’obra va apareixent de mica en mica en la història i acaba sent un dels protagonistes principals.

José Miguel Fayos-Jordán és un compositor valencià, nascut a Xella el 1980, que coneix profundament la banda simfònica com a formació instrumental i per a la qual ha escrit més d’una dotzena d’obres. La que s’estrena avui s’inspira en el poema “El cántaro roto” d’Octavio Paz, un text de caràcter oníric que presenta escenes d’una terra empobrida per la maldat de l’home i que cerca la purifi cació en les aigües d’un riu que el condueix a l’inici dels temps alhora que ens convida a lluitar per un món millor. Segons José Miguel Fayós: «La riquesa d’imatges del text i la seva càrrega expressiva són una font de recursos a partir dels quals es perfi la el so i el discurs, i s’organitza l’estructura formal de l’obra. El punt de partida és la cançó polifònica medieval “Imperayritz de la ciutat joyosa” que hi ha al Llibre Vermell de Montserrat, amb referència al retorn a l’origen de què ens parla el poema».

Bert Appermont és un compositor belga nascut el 1973 que acostuma a inspirar-se en llegendes, mites o temes històrics, però també en la realitat que l’envolta. Aquest és el cas del Rèquiem a Brussel·les, una obra directa i sincera escrita arran dels atacs terroristes que va patir la capital belga el 22 de març de 2016, però també infl uïda per altres atemptats com el de París, d’uns mesos abans, o el de Niça, uns mesos després. L’impacte d’aquests fets va fer que l’autor volgués traduir en música sentiments col·lectius com la por, el dolor, la impotència o la ira. L’obra utilitza com a fi l conductor la cançó infantil “Au clair de la lune” com a símbol d’esperança.

La música és una expressió artística lligada estretament al dia a dia, a la contemporaneïtat, a la realitat. Molt sovint, els compositors transformen en música els seus neguits i les seves vivències amb l’esperança que les notes esdevinguin motor de canvi.

NÚM. 07

3 de febrer

VISIONS LLATINESPER ON ES PON EL SOL

Els colors, els ritmes i l’energia de la música d’Iberoamèrica s’instal· la als faristols de la banda per fer-nos descobrir un món ric en danses, cançons i festes populars on el moviment i la bellesa són els protagonistes indiscutibles.

José R. Pascual-Vilaplana, director

BANDA MUNICIPALDE BARCELONABANDA

a u d i t o r i . c a tEntrades a la vendaa partir de 9 €

LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVI

Page 2: LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVIAquesta obra del britànic Richard Addinsell va servir com a banda sonora de la pel·lícula Dangerous Moonlight (1941), en què un pianista polonès

LA MÚSICA PER A TEMPS DE CANVI

Daniel Ligorio, piano · José R. Pascual-Vilaplana, director

El te

mps

i la

dur

ada

del c

once

rt s

ón a

prox

imat

sPR

OG

RAM

A

KAREL HUSA 24’ (Praga, 1921 – Apex, North Carolina 2016) Música per a 1968 a Praga (1968) Introducció i fanfàrria Ària Interludi Tocata i coral

RICHARD ADDINSELL 10’ (Oxford 1904 – Londres 1977)

Concert de Varsòvia per a piano i banda (1941)Instrumentació de Walter Ratzek

PAUSA 20’

JOSÉ M. FAYOS-JORDÁN 12’ (Chella 1980)

Vértigo y llama (2018) Estrena absolutaObra encàrrec de la Banda Municipal de Barcelona

BERT APPERMONT 19’ (Bilzen, Bélgica 1973)

Un rèquiem per a Brussel·les (2017) Inocència A sang freda In memoriam – Reneixerem Un nou dia

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

PIAN

O Nascut a Martorell, es forma al Conservatori de Barcelona amb Miquel Farré i al Royal College of Music de Londres amb Yonty Solomon. Considerat per la crítica i el públic com un dels pianistes de la seva generació amb més projecció del panorama internacional, ha ofert recitals en solitari i amb orquestres a les sales i els festivals més prestigiosos del món amb gran èxit de crítica i públic. Destaquem l’opinió del cèlebre compositor Xavier Montsalvatge “L’art pianístic de Daniel Ligorio no enganya, perquè és per sobre de tot, autèntic” o la del crític Xavier Cester “des de la inoblidable visita de Claudio Arrau no escoltàvem a Barcelona un emperador pianísticament tan extraordinari”.

DANIEL LIGORIO

CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Eduard Betes* / Jaume Sancho* / Joan Tormo* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton / Samuel Sánchez*, baix FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Ana Belén Sánchez* / Josep Maria Llorens, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán* / Carla Suárez*, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Guasteví *, contrafagot TROMPES Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata / Oleguer Bertran* / Carlos Lizondo* TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Javier Navasquillo* TROMBONS Emili Bayarri, solista / Francesc Ivars / Eduard Font / Francisco Palacios, baix

BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / Vicent Múñoz* TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Rafael Reig / Àlex Llorens* / Mario Garcia* CONTRABAIXOS Antoni Cubedo / Trent Hellerstein* DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén ARXIVER Àlex Fernández SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

BAN

DA

MU

NIC

IPAL

DE

BARC

ELO

NA

* col·laborador

La Banda Municipal de Barcelona és una de les agrupacions musicals més antigues de la ciutat. Creada el 1886 per l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2007 és resident a L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts. Desenvolupa projectes amb la col·laboració d’artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. A partir de setembre de 2018, comença una nova etapa amb José R. Pascual-Vilaplana com a director titular.

Amb més de 130 anys d’història, la Banda s’ha mantingut fidel als objectius que van motivar la seva creació, apropant la música dels grans compositors a la ciutadania i oferint actuacions de gran qualitat. A més, ha sabut adaptar-se a nous reptes apostant per la difusió del repertori actual per a banda, encarregant estrenes a compositors catalans o col·laborant amb artistes heterogenis.

A dia d’avui, la nostra Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena instrumental barcelonina.

NÚM. 07

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

Comenta aquest concert amb#auditori

GENER 2019Diumenge 20 a les 18h

JOSÉ R. PASCUAL-VILAPLANA

foto

grafi

a ©

May

Zirc

us

Format a la Unió Musical de Muro (Alacant) i als Conservatoris d’Alcoi i València, ha dirigit la Banda Nacional de Cuba, la de la Marina Reial d’ Holanda, les juvenils de Colòmbia, Baviera i Holanda, les municipals de Buenos Aires i Montevideo, la de les Forces Armades d’Eslovènia, l’Aulos Wind Band de Suïssa, la Simfònica de MUSIKENE i la Banda i Orquestra del CONSMUPA. També ha dirigit nombroses orquestres a Cuba, Itàlia i arreu d’Espanya. Ha estat principal director de l’Orquestra Simfònica d’Albacete i des del 2015 és director artístic de la Banda Municipal de Bilbao, director de l’Orquestra de Vents Filharmonia i principal director convidat de la Banda Simfònica Portuguesa de Porto. Des de setembre del 2018 és el titular de la Banda Municipal de Barcelona. Compagina la seva activitat com a director amb l’activitat docent i la composició.

DIR

ECTO

R TI

TULA

R