LA MOTIVACIÓ

INDEX

1. Introducció2. Teories que expliquen la motivació

1. Teoria homeostàtica2. Teoria de l’excitació3. Teoria del incentiu4. Teoria cognitiva5. Teoria humanística

3. Mesura de la motivació4. Frustració5. Agresivitat6. Mecanismes de defensa7. La voluntat

1. INTRODUCCIÓ

Totes les teories tenen un motiu.La motivació és allò que determina l'elecció de les nostres conductes.Per tant té a veure amb l'activació de la conductaA tindre en compte:Rares vegades intervé una sola motivacióMolts motius poden ser inconscientsLa motivació afecta tot l'individuIdees fonamentals:No som màquines, tenim sentimentsEls sentiments posseïxen un caràcter de difusióLes emocions provoquen conductes observables.

2. Teories que expliquen la motivació

2.1. Teoria Homeostática: o la teoria de reducció de la tensió.

- Busquen l'equilibri intern a partir d'una carència- Quan una necessitat no està satisfeta: Es crea una tensió- Eixa tensió actua com a impuls.- L'impuls és la tensió produïda per una necessitat no satisfeta.- Una necessitat primària són necessitats caràcter biològic innates.

És el mateix un impuls i una motivació?Com s'explica segons la teoria homeostática la

drogoaddicció?

2.2. Teoria de l'excitació: Busca el manteniment de l'excitació en un determinat nivell.Esta teoria només explica una sèrie de conductes, entre les que

està la curiositat.

2.3. Teoria de l'Incentiu: Busquem un objecte pel plaer que ens dónaLa motivació no prové dels estats interns de l'individu sinó

d'estímuls externsPot ser aprésMentres els impulsos ens espenten, els incentius ens atrauenLa motivació dependrà del valor que l'incentiu tinga

2.4. Teoria cognitiva:Valor del coneixement com a element motivadorTeoria de dissonància: Dissonància entre el que veiem i

percebemLes nostres expectatives

2.5 Teoria humanista

Busquen cobrir unes necessitats al tindre cobertes altres

Piràmide de Maslow- Acaba amb l'autorealització

L'autorealització no té res a veure amb l'èxit social ni amb la fama sinó amb la satisfacció personal

Orienta la pròpia vida cap a valors.

Indica que l'individu és capaç d'eixir de si mateix.

Maslow: Pensament més característic d'esta teoria humanística

Diferència entre emoció i motivació

3. Com es mesura la motivació?

Amb un test d'apercepción temàtica en el qual es mostren diversos objectes i persones i es demana que escriba el que faran. La història comptada per l'individu reflectix els trets de la seua personalitat

Què motiva?Si la tasca és fàcil,

l'èxit a penes tindrà valor incentiuSi la tasca és difícil,

el fracàs és alt, i l'incentiu és escàs.L'elecció intermèdia on l'èxit no és segur,

però si probable és el més motivador

4. Frustració

Hi ha tres grups d'obstacles:

Obstacles situacionals –

A causa de les circumstàncies externes.

Obstacles interpersonals –

A causa de la influència d'altres.

Obstacles intrapersonals – Amb el seu origen en la pròpia persona

5. Agresivitat

• Amb els objectes• Amb objectes substitutoris• Contra si mateix

Quina és la diferència entre frustració i agressió?

La frustració és un estat i l'agressió és una conducta.

I no sempre la frustració produïx agressió, ni l'agressió sempre prové de la frustració

6. Mecanismes de Defensa

Provenen de la psicoanàlisi

Són els mecanismes que la persona utilitza per a combatre la frustració

Els mètodes més utilitzats són:

Repressió Racionalització

Negació de la realitat Fantasia

Introyección Projecció

Reacció Compensació

Sublimació. Regressió

…

Repressió: es referix al mecanisme per mitjà del qual l'inconscient ens fa oblidar enèrgicament esdeveniments o pensaments que serien dolorosos si se'ls permetera accedir al nostre pensament (conscient). Exemple: oblidar-nos de

l'aniversari d'antigues parelles, dates, etc.

Racionalització: és la substitució d'una raó inacceptable però real, per una altra

acceptable. Exemple: un estudiant no afronta que no desitja estudiar per a l'examen. Així decidix que un ha de relaxar- se per als exàmens, la qual cosa justifica que se'n vaja al cine a veure una pel·lícula quan hauria d'estar estudiant.

Negació: es denomina així al fenomen per mitjà del qual l'individu tracta factors obvis de la realitat com si no existiren. Exemple: fumar provoca càncer però la persona ho nega i inclús estima que és favorable per a la salut al ser plaent.

Introyección: és la incorporació subjectiva per part d'una persona de trets que són característics d'una altra. Exemple: una persona deprimida potser incorpora les actituds i les simpaties d'una altra persona i així, si eixa altra persona té antipatia feia algú determinat,el deprimit sentirà també antipatia cap eixa persona determinada.

Projecció: és el mecanisme pel qual sentiments o idees doloroses són projectades cap a altres persones o coses pròximes però que l'individu sent alienes i que no tenen res a veure amb ell. Exemple: una persona amb impulsos homosexuals inconscients, sent que ha de conscienciar-se que la gent normalment creu i acusa als altres d'homosexuals.

Reacció: servix per a previndre que un pensament dolorós o controvertit emergisca. El pensament és substituït immediatament per un agradable. Exemple: una persona que no pot reconéixer davant de si mateix, que una altra persona li produïx antipatia, mai li mostra senyals d'hostilitat i sempre li mostra un cara amable.

Sublimació: l'impuls és canalitzat a una nova i més acceptable eixida. Es diu que una pulsió se sublima en la mesura que és derivada a un nou fi, no sexual, i apunta cap a objectes socialment valorats, principalment l'activitat artística i la investigació intel·lectual.1 Exemple: el desig d'un xiquet d'exhibir-se pot sublimar-se en una carrera vocacional pel teatre.

Regressió: és el retorn a un funcionament mental de nivell anterior ("més infantil"). Exemple: els xiquets poden retraure's a un nivell més infantil quan naixen els seus germans i mostrar un comportament immadur com xuplar-se el polze o mullar el llit.

Racionalització: és la substitució d'una raó inacceptable però real, per una altra acceptable. Exemple: un estudiant no afronta que no desitja estudiar per a l'examen. Així decidix que un ha de relaxar-se per als exàmens, la qual cosa justifica

que se'n vaja al cine a veure una pel·lícula quan hauria d'estar estudiant

Quan les tècniques d'ajust del comportament no basten per a equilibrar la realitat, el resultat pot arribar al Estrés i respostes neuròtiques com a ansietat i/o depressió, acompanyades sovint per disfuncions biològiques, com les de la gana o el el seu i/o fisiològiques, com les crides malalties psicosomàtiques (per exemple, úlceres gàstriques).

7. Voluntat

La conducta es produïx ben sovint precedida d'una certa reflexió i decisió.

Esta decisió se sol expressar a través del verb VOLER

Els actes solen denominar-se “Actes voluntaris”.Per voluntat s'entén la capacitat de triar i decidir

la pròpia conducta4 fases:

• Representació dels fins.• Deliberació• Decisió• Execució