1. Tots els objectes que ens envolten tenen alguna cosa en com: estan fets de matria, s a dir, ocupen un lloc i pesen. Podem definir la matria com tot all que pesa i ocupa un lloc en l'espai. No obstant a, la matria de la qual estan fets els objectes t propietats diferents en cada cas. Les ferradures i el caragol sn de ferro, el pitxer s de vidre, la paperera de plstic i la taula de fusta. Per a diferenciar cadascun d'aquests casos particulars de la matria els denominarem substncies o materials. El ferro, el vidre, el plstic i la fusta sn substncies. LA MATRIA - CONCEPTE 2. LA MASSA I EL VOLUM - LA MASSA DE LA MATRIA La massa s la quantitat de matria que t un cos. La massa es mesura utilitzant la balana. Les unitats de mesura que usem per a mesurar la massa dels cossos sn el quilogram i els seus mltiples i divisors. Per a quantitats de massa xicotetes usem el gram (g). Per a quantitats majors el quilogram (kg). 1 kg. equival a 1.000 g. I per a unitats molt grans usem la tona (t). 1 tona equival a 1.000 kg. 3. EL VOLUM DE LA MATRIA El volum s l'espai que ocupa un objecte. El volum es mesura utilitzant la proveta. Les unitats de mesura que usem per a mesurar el volum dels cossos sn el litre i els seus mltiples i divisors. Una proveta s un recipient amb forma de cilindre amb unes marques en l'exterior que ens indiquen el volum del lquid que cont. Per a quantitats de volum xicotetes usem el millilitre (ml). Per a quantitats majors el litre (l). 1 litre equival a 1.000 millilitres. I per a unitats molt grans usem quiilolitre (kl). 1 quilolitre equival a 1.000 litres. 4. ESTATS DE LA MATRIA - CONCEPTE La matria es pot presentar en tres estats fsics diferents: Estat slid.- Els cossos en estat slid tenen forma prpia. No es comprimeixen. Estat lquid.- Els lquids no tenen forma prpia. Prenen la del recipient que els cont, excepte en la seua part superior que s plana i horitzontal. No es comprimeixen. Estat gass.- Els gasos tenen la propietat d'expandir-se fins a omplir per complet en espai del recipient que els cont, per tant no tenen forma prpia sin que adopten la forma del recipient que els cont. Es poden comprimir. Tant els slids, com els lquids i gasos augmenten de grandria en augmentar la seua temperatura. 5. ELS CANVIS D'ESTAT - CONCEPTE La matria es poden presentar en diferents estats: slid, lquid i gass. Per aquests estats no sn caracterstiques de les substncies que la formen, ja que pot passar d'un estat a un altre, s a dir, patir un canvi d'estat. En el cas de l'aigua aquests canvis es poden observar amb facilitat. 6. ELS CANVIS D'ESTAT - TEMPERATURA I CANVI DE ESTAT Si calfem una substncia augmenta la seua temperatura i si la refredem descendeix. Perqu una substncia com l'aigua canvie d'estat la calfem o la refredem. Per tant, els estats fsics en els quals es presenta la matria depenen de la seua temperatura. Quan calfem una substncia es produeix la fusi i posteriorment la vaporitzaci. Si refredem una substncia es produeixen els processos contraris: condensaci i solidificaci. Aquests canvis d'estat es produeixen en cada substncia a una determinada temperatura, sn les temperatures de fusi i les temperatures d'ebullici. Substncia T. fusi C T. ebullici C Aigua 0 100 Alcohol etlic -114 78,3 Alumini 658,7 2.300 Ferro 1.530 3.035 Estany 231,9 2.270 Coure 1.083 2.360 Mercuri -38,9 356,7 7. LES MESCLES - CONCEPTE Les substncies poden trobar-se en la naturalesa soles o revoltes amb unes altres. Quan la substncia es troba sola diem que s una substncia pura. Per si est regirada amb una altra, diem que el que tenim s una mescla. L'aigua i la sal sn substncies pures, per es poden barrejar. Els components d'una mescla conserven les seues propietats. La mescla d'aigua amb sal mant la transparncia i estat lquid de l'aigua i el sabor de la sal En la mescla de sucre i caf es distingeixen amb facilitat les seues components 8. MESCLES HOMOGNIES O DISSOLUCIONS Les mescles homognies sn aquelles els components de les quals no poden distingir-se fcilment. A aquestes mescles se'ls crida dissolucions. En l'aigua es dissolen alguns slids, lquids i gasos. Slids com la sal o el sucre es dissolen en aigua. No s'aprecien a simple vista per es detecten pel sabor de la dissoluci. Lquids com l'alcohol es dissolen en aigua. Tampoc detectem l'alcohol a simple vista per s'aprecia la seua presncia per l'olor i el sabor de la dissoluci. Gasos com l'oxigen i el dixid de carboni es dissolen en l'aigua. Grcies a a els animals aqutics i les algues poden respirar i, a ms, les algues poden realitzar la fotosntesi. 9. MESCLES HETEROGNIES Les substncies que en barrejar-se amb l'aigua sn visibles a simple vista o amb lupa sn substncies que no es dissolen. Aquestes substncies formen amb l'aigua una mescla heterognies. Substncies que suren.- Hi ha substncies com el suro, serradures, caf mlt o l'oli que no es dissolen en l'aigua i en ser menys denses suren sobre l'aigua. Substncies que se sedimenten.- Per contra, hi ha substncies que no es dissolen en l'aigua i com sn ms denses que l'aigua es precipiten al fons sedimentant-se. A ocorre amb l'arena. Substncies que enterboleixen l'aigua.- Algunes substncies estan formades per partcules tan fines que encara que no es dissolen en l'aigua, en barrejar-les amb ella enterboleixen l'aigua. Per passat un temps les partcules acabaran sedimentant-se. s el cas del cacau o l'argila. 10. SEPARACI DE MESCLES Existeixen tcniques senzilles per a separar algunes substncies barrejades amb el aigua: Permet separar partcules menys denses que l'aigua en una mescla. Permite separar partculas ms densas que el agua en una mezcla. Permet separar la partcules d'una mescla que siguen majors que la grandria dels porus del filtre. Permet separar substncies slides dissoltes en l'aigua. Una vegada evaporada l'aigua en el fons del recipient queda la substncia dissolta.