QASC 33

L’ANÀLISI

La finalitat d'aquestes ratlles és situar la Llei de serveissocials recentment aprovada pel Parlament de Catalunyaen les tendències que estan seguint els serveis socialseuropeus, i dic expressament europeus perquè les ten-dències seguides en els darrers vint anys pels serveissocials a la Unió Europea (UE) són diferents a les d'al-tres països com ara els Estats Units d'Amèrica (EUA).

La manca d'una definició homogènia a Europa sobrequè són els serveis socials fa difícil una anàlisi compara-da rigorosa de la nova Llei de serveis socials amb la legis-lació d'altres països. Hi ha un seguit de situacions denecessitat que són ateses per departaments heterogenisdependents de l'Estat i, a més, hi ha una gran ambigüitaten les fronteres entre els departaments de serveis socialsi altres departaments, com ara els de salut pública (dro-gues, malalties mentals, atenció a la dependència), d'en-senyament (atenció preescolar), de justícia (atenció ajoves delinqüents), de treball (polítiques actives d'ocu-pació), i de seguretat social (garantia d'ingressosmínims). Malgrat aquestes dificultats, és possible identi-ficar alguns trets comuns en el desenvolupament delsserveis socials europeus al llarg dels últims vint anys queintentaré de resumir tot seguit.

Els serveis socials a la UE tenen tendència a guanyarmajor presència entre les prestacions de benestar social.A diferència dels EUA, on la despesa en serveis socials hasofert una congelació que els fa perdre pes en el conjuntde la despesa pública, els estats membres de la UE estanaugmentant la proporció de riquesa nacional que inver-

teixen en polítiques actives d'ocupació i en serveis adre-çats a ajudar les famílies a conciliar l'activitat laboral ambles tasques d'atenció als menors i als adults dependents.Les dades d'Eurostat ens indiquen que la proporció delproducte nacional brut (PNB) dedicat a Espanya a aques-tes polítiques ha estat més que duplicada a partir de1980.Ara bé, aquesta major inversió no ha estat el resul-tat d'una adequació necessària dels serveis socials cata-lans i espanyols als estàndards europeus, dels quals està-vem molt lluny, sinó que l'augment de la despesa públi-ca en els serveis socials ha anat molt endarrerit respected'una tendència general a tota la UE que ha situat els paï-sos que més invertien en serveis socials l'any 1980 enca-ra més lluny de Catalunya avui del que ja estaven enaquell any.

No és aquest el lloc per analitzar amb detall les causesd'aquesta inversió creixent en serveis socials en un con-text ideològic internacional en el qual l'estat del benes-tar ha estat proclamat en crisi i les recomanacions de lesautoritats financeres han repetit una i altra vegada quecal controlar el dèficit públic sense augmentar els impos-tos i que calia reduir el paper de l'Estat a una funció resi-dual en l'atenció dels riscos que el mercat i la comunitatfracassen en cobrir-los eficientment. No obstant això,les conseqüències dels canvis socials tan profunds comara la caiguda de la fecunditat i l'envelliment demogrà-fic, el canvi en les preferències de les dones envers el rolque han de tenir en la família, i la major incertesa en l'es-tabilitat laboral dels homes han encès els llums d'alerta

La llei catalana en el context europeu

Per Sebastià Sarasa Urdiola, professor de sociologia a laUniversitat Pompeu Fabra

QASC 34

L’ANÀLISI

pel que fa a la capacitat protectora que tenen les famíliesdavant dels riscos de pobresa i exclusió típiques de lesdiferents fases del cicle vital de les persones.L'anomenada “segona transició demogràfica” ha significatuna democratització del risc d'exclusió relativa, malgratque aquest risc és encara molt concentrat en les classestreballadores poc qualificades, i ha forçat a avançar cap auna major universalització de les prestacions socials, a lavegada que ha posat de manifest que una política socialfonamentada en prestacions en metàl·lic és del tot insu-ficient, si no va acompanyada d'una provisió major deserveis socials.

En aquest context no és gens estrany que els movi-ments produïts a bona part dels estats membres de la UEhagin estat cap a la universalització dels serveis socials.AItàlia, la Llei de 18 d'octubre del 2000 (núm. 238/2000)ha estat un pas rellevant cap a la modificació del sistemadel benestar social italià que, com el català, estava massaorientat cap a la prestació exclusiva d’ajuts en metàl·lic,que li donava un caràcter més prestador de serveissocials universals. En la mateixa línia han anat les lleisd'universalització dels serveis d'atenció a les personesdependents aprovades la primera meitat dels anys noran-ta a Alemanya, Àustria i Luxemburg. Als països escandi-naus, on les prestacions de serveis socials són universalsdes de fa temps, les reformes recents (llei danesa del2000 i llei sueca del 2001) en cap cas han estat unarenúncia del principi d'accés universal als serveis socials.

Vist des d'aquesta perspectiva internacional europea,el pas endavant cap a la universalització dels serveissocials a Catalunya no és cap mesura excepcional, ans alcontrari, és un pas que ens empeny en la mateixa direc-

ció que està prenent una bona part dels serveis socialseuropeus. Certament, l'abast de la universalització delsserveis socials a Catalunya està molt condicionat per lacartera de serveis que defineixi el Govern, però val a dirtambé que la garantia jurídica dels serveis socials com adret subjectiu no sembla fàcil enlloc, tret d'alguns ser-veis concrets com l'atenció a la dependència o l'accés acentres de recursos. Allò que fa els serveis universals defacto és la voluntat política dels governs i de la societatcivil, i ningú no ha de pensar que aquesta nova Llei deserveis socials ha de garantir per si mateixa la universa-lització dels serveis als nivells que tenen els països euro-peus més avançats. Caldrà en el futur més immediat for-jar coalicions polítiques fortes en benefici de fer efectivaaquesta universalització.

Un segon tret comú arreu de la UE és el debat entornde dues qüestions que estan relacionades entre si: lanecessitat d'augmentar la participació ciutadana en elsserveis socials, i la coordinació i la integració dels serveisproveïts per diferents nivells de les administracionspúbliques, la iniciativa mercantil i la no lucrativa. Totsdos temes estan relacionats entre si en la mesura que laparticipació de la ciutadania és entesa en dos sentits:d'una banda, la participació de les organitzacions cívi-ques en la identificació de necessitats socials, la fixacióde prioritats i el seguiment de les polítiques, i, d'altrabanda, la participació de les persones usuàries en lesdecisions dels professionals que afecten el seu benestar ique es materialitzen en una major capacitat de tria entrel'oferta de serveis existent.

La Llei de serveis socials dóna resposta a aquest debatde la manera següent: pel que fa a la coordinació i la inte-gració de serveis, hi ha dos aspectes de la Llei que apun-ten cap a una millora de la situació anterior. En primerlloc, afirma l'existència d'una xarxa pública de serveissocials a la qual es poden incorporar voluntàriament lesentitats privades que seran finançades mitjançant conve-

“La Llei de serveis socials ha estat unapràctica exemplar en el foment de la partici-pació cívica en els serveis socials.”

Sebastià Sarasa Urdiola és doctor en cièncieseconòmiques i professor de sociologia a la Uni-versitat Pompeu Fabra. Ha focalitzat la sevarecerca en l'anàlisi comparada de les políti-ques socials i les interelacions Estat-societatcivil en el camp del benestar social. Ha estatpresident de l'Associació Catalana de Socio-logia i membre del Comitè Executiu de la Fede-ració Espanyola de Sociologia.

L’ANÀLISI

nis. Aquesta possibilitat dóna major estabilitat financera iseguretat al sector privat d'iniciativa social que opera al nos-tre país, a la vegada que li reconeix el dret a participar en elConsell General de Serveis Socials, òrgan màxim de parti-cipació ciutadana en els serveis socials que la Llei prescriuque ha de comptar amb les associacions ciutadanes mésrellevants en l'àmbit dels serveis socials per prendre part enla deliberació i en els processos de planificació, seguimentde la gestió i l’avaluació dels serveis socials. Aquesta majorintegració de la iniciativa social en la xarxa pública ha degarantir una millora en la coordinació dels serveis proveïtspel sector públic i el privat, malgrat que la capacitat decoordinació amb l'oferta proveïda pel sector privat no con-certat no està garantida.

El segon component de la Llei que ajuda a la coordinacióde serveis és la creació del Consell de Coordinació deBenestar Social i el Comitè d'Avaluació de NecessitatsSocials. El primer pretén que les polítiques públiques deserveis socials estiguin articulades amb les polítiques enmatèries de benestar social elaborades pels departamentsd'Educació,Treball, Salut, Habitatge, Cultura i Justícia. Perla seva banda, el Comitè d'Avaluació de Necessitats Socialsha de ser un òrgan consultiu d'experts en la recerca aplica-da de serveis socials que, a més d'informar de les necessitatssocials existents, haurà d'avaluar l'eficiència i l'equitat socialdel sistema, tasca, aquesta, que haurà de tenir en considera-ció les ineficiències derivades dels defectes en la coordina-ció entre els serveis de benestar social.

Pel que fa a la participació individual de les personesusuàries, la Llei garanteix recursos primordials com ara: eldret de la persona usuària a tenir un professional de refe-rència, el dret a accedir al seu propi historial, i el dret atenir una informació completa sobre les alternatives dispo-

nibles per millorar la seva situació i a escollir entre aquestes.Finalment, no voldria acabar aquestes ratlles sense fer

esment d'una dimensió de la nova Llei de serveis socials queha estat objecte de polèmica, com és el reconeixement legalde la possibilitat de copagament per part de la personausuària. Un dels arguments més utilitzats ha estat que unservei d'accés universal és, per la seva pròpia naturalesa,gratuït, i que els serveis socials han de ser gratuïts, de lamateixa manera que ho són les altres potes de l'estat delbenestar: les pensions, els serveis sanitaris públics i l'educa-ció obligatòria.

Però a hores d'ara convé no oblidar que les prestacionsproveïdes per serveis que considerem universals no sónsempre gratuïtes. És obvi que el sistema de previsió socialque garanteix una renda als jubilats i discapacitats no és gra-tuït, malgrat que té una cobertura universal, ja que el gruixd'aquestes prestacions són atorgades als qui han contribuïtprèviament amb part dels seus ingressos laborals. En l'en-senyament obligatori són moltes les famílies que paguendespeses addicionals en concepte de serveis de transport ide menjador, i a la sanitat pública, la persona usuària pagauna porció de la despesa farmacèutica. Observant el quesucceeix a altres estats europeus, veiem que en els règimsde benestar on els serveis socials són universals de facto,com ara en els països escandinaus, el copagament de certsserveis socials és una pràctica habitual. La qüestió que real-ment ha d'importar és, un cop més, la voluntat política quehi hagi en el futur per identificar quins serveis han de serobjecte de copagament i per definir la quantia que cal pagar.El copagament no és intrínsecament bo ni dolent, ja que elsseus efectes sobre l'equitat i la justícia distributiva depenenmolt de com sigui definit.

La Llei de serveis socials ha fixat un marc legal força con-sensuat entre les forces polítiques i cíviques del país i, enaquest sentit, ha estat una pràctica exemplar en el fomentde la participació cívica en els serveis socials. El resultat potno haver estat del tot satisfactori per a les aspiracions iexpectatives que cadascú hagi tingut, però ha estat un pasendavant en la línia dels canvis que estan vivint els serveissocials europeus. L'abast de la universalització, el grau d'e-quitat i de justícia distributiva, així com l'eficàcia dels ser-veis socials, dependran de la voluntat dels partits polítics ide la societat civil per aconseguir-les. En tot cas, la novaLlei fixa un marc legal millor que l'anterior.

QASC 35

“El pas endavant cap a la universalització delsserveis socials a Catalunya no és cap mesuraexcepcional, ans al contrari, és un pas que ensempeny en la mateixa direcció que està prenentuna bona part dels serveis socials europeus.”

QASC 36

L’ANÀLISI

IntroduccióL’elaboració d’un projecte de llei és una de les activi-

tats polítiques més rellevants de qualsevol govern: ser-veix per regular i ordenar la societat, per abordar elsseus conflictes i per conduir les polítiques públiquesque, en definitiva, construeixen la comunitat. Incor-porar la ciutadania en els processos de producció legis-lativa és, doncs, un objectiu ambiciós i que pretén tantmillorar els continguts dels redactats com la seva aplica-bilitat. La participació i el debat social enriqueixen elscontinguts de la norma, tot incorporant idees i sensibili-tats que no sempre formen part del bagatge dels legisla-dors.Tanmateix, reforça la implicació de la ciutadania i,d’aquesta manera, l’aplicabilitat de la norma.

Durant els darrers anys hem anat incorporant allò quepodem anomenar participació ex post. És a dir, un copredactat i articulat el projecte legislatiu s’obre un perío-de d’informació pública i de recollida d’al·legacions. Latasca d’elaboració legislativa ja ha estat bàsicament rea-litzada, tot i que es permet mirar-la i comentar-la abansde seguir la tramitació parlamentària. La participació expost és limitada, ja que, d’una banda, arriba només alsmés interessats i/o afectats i, d’altra banda, s’ofereix enun moment en què les oportunitats de canvi són mésaviat reduïdes.

Davant aquestes limitacions, s’han volgut promoureprocessos de participació ex ante. Es tracta d’obrir eldebat i d’incorporar els ciutadans en fases de producciólegislativa en què les seves aportacions encara poden serpreses en consideració, alhora que es produeixen en unentorn on el mateix llenguatge _encara no articulat_

facilita una inclusió més àmplia d’opinions i punts devista. La participació ex ante permet un debat mésobert, tant pel que fa als seus continguts com a les per-

sones que hi participen. Presenta una dificultat que nopodem obviar: es produeix en el buit. El preu de l’ober-tura és que s’enceta un diàleg sobre un text encarainexistent i on, per tant, no es tracta d’esmenar o demostrar acords i desacords, sinó de contribuir-hi ambidees pròpies. És evident que un debat d’aquesta menaés més exigent i dificultós.

Un cop reconeguts els avantatges i les dificultats de laparticipació ex ante, cal maximitzar les primeres i mini-mitzar les segones.Amb aquest objectiu és essencial tantfacilitar un debat obert com evitar que aquesta oberturaes produeixi sense que la ciutadania disposi de puntsd’orientació que li permeti entrar en un debat ambconeixement de causa i de manera constructiva. Peraconseguir-ho, cal, com a mínim, treballar en tres direc-cions:

Definir els marcs de referència; és a dir, fixarl’agenda del debat: oferir un document que ens informitant dels principals eixos del projecte legislatiu com delslímits (polítics, econòmics, normatius) que caldrà pren-dre en consideració.

Organitzar espais i mecanismes per al debat ila recollida de les aportacions ciutadanes; és a dir, plani-ficar i executar els diferents instruments que han de per-metre la materialització de la participació ciutadana igarantir la màxima obertura i diversitat de veus.

Recollir les aportacions, sistematitzar-les iretornar-les; és a dir, fer real la tasca d’escoltar els ciu-tadans. Massa sovint es provoca que la gent parli sensedesprés prendre nota d’allò que han dit. Si no es vol can-sar i frustrar els ciutadans, és imprescindible assegurar-se que se’ls escolta i demostrar-ho treballant i sistema-titzant les seves aportacions. Tanmateix, cal mostrar alsparticipants els resultats del seu esforç i, per tant, és

Una llei feta des del diàleg i la participació

Per Joaquim Brugué i Torruella, director general de Participació Ciutadana delDepartament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

L’ANÀLISI

imprescindible articular una fase de retorn on es doninexplicacions sobre quines aportacions han estat incorpo-rades, i quines no, en el redactat normatiu. Aquestretorn, a més, fa visible la utilitat del procés participatiu.A continuació repassarem el procés de participació queha acompanyat la Llei de serveis socials i ho farem a par-tir dels tres moments als quals acabem de referir-nos.

El marc de referència de la Llei: informació i difusióabans de començar el debat

El procés d’elaboració de la Llei de serveis socials deCatalunya es va iniciar amb l’encàrrec a un comitè de per-sones expertes, al juny de 2004, de la redacció d’unDocument de bases. Aquest Document, d’una banda,havia de servir per nodrir el futur articulat de la Llei i,de l’altra, havia d’actuar com a fil conductor i marc de re-ferència del procés participatiu. Fins al novembre de 2004,el comitè de persones expertes va treballar en la sevaredacció a partir de les previsions del Pacte del Tinell ide documents i aportacions de la Diputació deBarcelona, la Federació de Municipis de Catalunya,l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, elLlibre Blanc de l’Atenció Primària de l’Ajuntament deBarcelona i diverses entitats de la Taula d’Entitats delTercer Sector Social de Catalunya.

Un cop va finalitzar la redacció del Document debases, la consellera de Benestar i Família va comparèixer,el 17 de novembre de 2004, davant la Comissió dePolítica Social del Parlament de Catalunya per presentarel contingut del Document i el procés participatiu ques’iniciava en aquell moment i que es va estendre fins aljuny de 2005.

Un cop oficialitzat el Document de bases, calia donar-li difusió i fer-lo arribar a aquells que protagonitzarien eldebat posterior. Se’n van, doncs, editar 4.000 exemplarsi es van trametre a tots els ajuntaments, els consells

comarcals i les diputacions, així com als col·legis profes-sionals i a les entitats i associacions registrades alDepartament de Benestar i Família. Paral·lelament, es vapublicar aquesta informació al Portal Social, alhora quese sol·licitava a totes les revistes i publicacions electròni-ques del sector que fessin difusió d’aquesta informació.També es van fer actes de presentació del Document debases al llarg del territori a petició d’entitats o institu-cions. En total, es van portar a terme 121 actes, amb for-mats i característiques molt diversos, als quals van assis-tir aproximadament 7.500 persones: des de sessionsinformatives de 50 minuts fins a jornades de debat detres dies de duració; des de trobades amb la desena depersones de la junta directiva d’una entitat, fins a ses-sions amb les 250 persones de l’assemblea d’un col·legiprofessional. Aquesta flexibilitat, doncs, va permetredonar una resposta eficaç a les diferents necessitats d’in-formació de les persones que van intervenir en el procésparticipatiu.

Com ja hem esmentat, aquesta tasca de fixar i difondreel marc de referència és crucial per tal que el debat sociali les aportacions ciutadanes es puguin realitzar amb lesmínimes condicions. La Llei de serveis socials així ho fafer i, des del nostre punt de vista, aquesta ha estat una deles claus de l’èxit del procés de participació.

Els espais de participació: qui i comUn cop establert el marc de referència, ens toca entrar

en el disseny, l’organització i la gestió dels espais i els

“En total, es van portar a terme 121 actes,amb formats i característiques molt diver-sos, als quals van assistir aproximadament7.500 persones.”

Joaquim Brugué i Torruella és llicenciat enciències econòmiques, diplomat en anàlisi dedades per a les ciències socials (EssexUniversity) i doctor en ciència política i del'Administració (UAB). Actualment és professortitular del Departament de Ciència Política iDret Públic de la UAB. Ha desenvolupat la sevaactivitat docent i d'investigació en els àmbitsde la gestió pública, el govern local, la partici-pació ciutadana i l'anàlisi de les polítiques

públiques. Actualment, i des dels inicis de l'any 2004, és el directorgeneral de Participació Ciutadana del Departament de RelacionsInstitucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

QASC 37

L’ANÀLISI

canals de participació. Estem davant d’una fase més instru-mental i metodològica, però que cal abordar sense impro-visacions i amb rigor. En el cas de la Llei de serveis socials,el procés de participació es va planificar i es va executaramb qualitat. No podem ara fer-ne una anàlisi acurada, peròsí oferir algunes dades i una descripció del procés.

D’entrada, pel que fa al qui, en el procés participatiu dela Llei de serveis socials de Catalunya, hi van intervenir qua-tre col·lectius diferents: el mateix personal del Departa-ment de Benestar i Família, el sector públic dels serveissocials, el sector privat i professional dels serveis socials i laciutadania en general. La participació d’aquests col·lectiuses va organitzar, bàsicament, a través d’actes presencialsque, de vegades, únicament tenien un caràcter informatiu ique, en la majoria dels casos, es van plantejar com a espaisde debat i de recollida d’esmenes i aportacions. Com jahem avançat anteriorment, es van organitzar 121 actes a totel territori, en els quals van assistir unes 7.500 persones.

Cal destacar, així mateix, que el procés de participacióimpulsat des del Departament de Benestar i Família va sercomplementat pels processos de debat intern generats perl’Ajuntament de Barcelona (conjuntament amb l’AssociacióBarcelona Acció Social) i pel Consell de Coordinació del’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, aixícom per altres fòrums de debat impulsats per les entitatsassociades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social,l’Espai de Debat Permanent sobre Serveis Socials, la Fede-ració de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques.

Un dels reptes més importants del procés participatiu vaser aproximar-se a la ciutadania a títol individual, la qualcosa implicava organitzar el debat entorn d’uns eixos clarsi comprensibles. Així, es va tenir una cura especial en laredacció del Document de bases i dels diferents contingutsinformatius, la qual cosa va permetre establir una relaciófluida amb persones de molt diversa formació i interessos.Per tal de rebre les aportacions de la ciutadania, es va posaren marxa un espai al Portal Social (www.portalsocial.net)del Departament de Benestar i Família que contenia elDocument de bases, una memòria explicativa i un formula-ri per trametre comentaris, aportacions, suggeriments iesmenes, que van ser llegides, valorades i contestades pelcomitè de persones expertes mitjançant un protocol de res-posta. La participació a través d’Internet i dels diferentsactes presencials va generar una cinquantena de documents

elaborats per diferents entitats i ens locals i més de setantaaportacions realitzades per ciutadans de forma col·lectiva oindividual. El volum de la informació tramesa pels partici-pants va superar les 1.200 pàgines.

El retorn: retre comptes i mostrar utilitatJa hem fet esment de la importància d’aquesta darrera

fase. Ara volem, però, subratllar la necessitat d’incorporar-la en els protocols participatius, ja que és l’única manera defer-la efectiva. Només si ho hem planificat amb anterioritatdisposarem dels materials i les eines necessàries per alretorn. Si no hem imposat l’obligació de recollir les conclu-sions per escrit de les aportacions dels ciutadans, si no docu-mentem els seus debats, si no processem allò que ens arribi através d’Internet, si no hi ha un calendari de treball, o si nohem previst com sintetitzarem tots aquests volums d’infor-mació, el retorn no passarà de ser una voluntat retòrica.

A més de veure com recollim ordenadament i sistemàti-ca les aportacions ciutadanes, també ens interessa valorarquin impacte han tingut en la decisió final, quina ha estat laseva utilitat real. Les relacions causals són molt difícils d’es-tablir en aquest àmbit, però cal comparar els continguts delprocés participatiu amb els continguts de l’articulat legisla-tiu final, ja que només així en podrem identificar les coin-cidències i les discrepàncies.

En aquest sentit, les aportacions rebudes durant el procésparticipatiu es van sintetitzar en un informe que es va tra-metre a tots els participants i al comitè de persones exper-tes. A partir d’aquest document, el comitè va reescriure elDocument de bases i hi va incorporar un bon nombre d’es-menes presentades. Finalment, el Departament de Benestari Família va elaborar l’articulat de l’avantprojecte, que pos-teriorment va ser aprovat pel Govern i tramès al Parlamentde Catalunya. A partir d’aquest text s’ha pogut constatartant la sintonia amb les demandes i les expectatives de laciutadania com l’enriquiment que ofereix un procés com elque acabem de sintetitzar.

QASC 38

QASC 39

Les qüestions ètiques presents explícitament i implíci-tament en la nova Llei de serveis socials catalana sóndiverses i de gran importància per a la ciutadania engeneral i pels usuaris i professionals dels serveis socialsen particular, atès que afecten directament la vida de lespersones i que ho solen fer en moments de fragilitat ovulnerabilitat. Al nostre entendre, la Llei ha d’esdeveniruna nova ocasió per continuar i augmentar el debatsobre els aspectes ètics presents en l’àmbit dels serveissocials.Tanmateix, un aprofundiment sobre els aspectesètics de la Llei de serveis socials també ajuda a contex-tualitzar-la i enriquir-la, en la mesura que fa aflorar lareflexió sobre aquells valors submergits en el seu text.

En una primera aproximació, ens sembla detectar enla Llei set grans àmbits sobre els quals fora bo encetaruna reflexió ètica. Aquests àmbits són: justícia social iestat del benestar; llibertat i autonomia de les persones;secret professional, confidencialitat i accés a les dades;interculturalitat i respecte a la diversitat; estigmatitza-ció, normalització i cronificació; recerca i innovació tec-nològica; ètica i deontologia professional.

Justícia social i estat del benestarCom es veu en el punt III de l’exposició de motius,

aquesta Llei pretén ser el fonament de la quarta colum-na de l’estat del benestar.Tal com l’entenem, l’estat delbenestar no és un luxe ni una forma de tapar forats, sinóuna forma de fer justícia proporcionant serveis que satis-faran necessitats que tothom té o pot arribar a tenir.Com passa amb els serveis de salut, els serveis socialstambé són heterogenis, en el sentit que cobreixen neces-sitats ben diferents.Ara bé, cal anar en compte amb l’ac-cent que es vulgui posar en el caràcter universal dels ser-

veis socials, presos en conjunt, ja que no totes les neces-sitats que es cobreixen amb el que es coneix com a ser-veis socials mereixen la mateixa consideració. En aquestsentit, és important que una societat assumeixi quesovint les causes que fan que una persona passi per unasituació de malestar (per exemple, el maltractament perpart de la parella; o l’estigmatització pel fet de tenir algu-na discapacitat) no són solament de tipus personal (no ésculpa seva, ni és culpa de la mala sort), sinó que són detipus estructural o social. És per això que és importantís-sim encarar les causes del malestar de les persones, nosols per a evitar que la persona en qüestió pateixi més,sinó perquè pot ser una qüestió de justícia social.

Llibertat i autonomia de les personesAquesta qüestió està apuntada al llarg de l’article vuitè

de la Llei. De la multitud de qüestions que es podenabordar sobre la llibertat de les persones, ens semblapertinent destacar aquí la d’autonomia. Com a mínim,hi ha dos usos diferents d’aquest terme: l’emprem per areferir-nos a la capacitat d’una persona d’autogovernar-se, de prendre decisions per ella mateixa; i per a referir-nos a la capacitat d’una persona per a desenvolupar acti-vitats bàsiques i quotidianes de la vida, per exemple lle-var-se del llit, vestir-se, menjar o caminar. Malaurada-ment, en el camp dels serveis socials no sempre s’ha res-pectat la capacitat d’autonomia de les persones en elsentit d’autogovernar-se, i això perquè, entre altresraons, s’ha confós ambdós usos del concepte i perquè elsserveis socials sovint atenen persones amb el que podrí-em anomenar una autonomia moral fràgil, feble oincompleta. El fet que una persona tingui limitacions enla seva autonomia física no significa, ni de bon tros, que

Aspectes ètics per a vides vulnerables

L’ANÀLISI

Per Carles Cruz Moratones, director de l'Observatori d'Ètica Aplicada ala Intervenció Social integrat dins la Fundació Campus Arnau d'Escala

les hagi de tenir en la seva capacitat de judici. D’altra banda,que una persona sigui incapaç de prendre determinadesdecisions, no significa que ho estigui per a qualsevol decisióque l’afecti (per exemple, una persona amb demència senilpot estar incapacitada per prendre decisions sobre els seusdiners, però això no significa que no estigui capacitada perdecidir què vol de postres). En aquest àmbit, consideremurgent una reflexió professional i un desplegament norma-tiu de les obligacions, els límits, les excepcions i condicionsd’allò que el camp sanitari ha anomenat consentimentinformat.

Secret professional, confidencialitat i accés a les dadesEl dret a la participació i a la informació, la confidencia-

litat i l’accés a les dades que la Llei de serveis socials garan-teix, són qüestions que de vegades són difícils d’articular ique requereixen lleis, reglaments i protocols de bones pràc-tiques que ajudin a fer-les efectives. Per exemple, la qüestiódels peritatges i del que podríem anomenar avaluacions oteràpies coercitives, és a dir, aquells casos en què el profes-sional s’enfronta a situacions de doble fidelitat (a la perso-na usuària i a l’entitat o institució per a la qual treballa) talcom es pot veure en l’article 39.6 de la Llei.

Interculturalitat i respecte a la diversitatA hores d’ara, la societat catalana, com la majoria de

societats occidentals democràtiques, ja és una societat plu-ricultural. Fruit d’aquest encontre, la societat catalana veutransformat el seu caràcter i una part important de les per-sones usuàries i destinatàries d’alguns serveis són persones

amb cultures diferents. Aquest fet provoca sovint dilemes iconflictes ètics en els professionals, entre els professionals i elsusuaris, i entre els usuaris mateixos. És per això que articlescom el 9.13 resulten clarament importants.

Estigmatització, normalització i cronificacióUn problema seriós del sistema de serveis socials és que

massa sovint algunes de les persones que necessiten rebrealguns dels seus serveis (especialment les persones pobres iles persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia men-tal) queden estigmatitzades com a “no útils”, “improducti-ves” o com una “càrrega social”. En una societat com la nos-tra, on la imatge és tan important, aquest fenomen perjudi-ca extraordinàriament el benestar de les persones destina-tàries dels serveis socials, constitueix una injustícia enverselles i en dificulta la plena integració en la societat. Enaquest sentit, s’ha de propiciar la lluita contra l’estigmatit-zació, com molt bé diu la Llei en l’article 4.k.

Pel que fa a la normalització, cada vegada més gent i pro-fessionals parlen dels possibles efectes perversos d’aquellesinstitucions en les quals les persones residents o usuàriestenen unes característiques més o menys homogènies i,sobretot, tenen molt poc contacte amb l’exterior de la ins-titució. D’entre aquests efectes perversos solen destacar la“normalització de la patologia”, un procés a través del quali en el qual s’aconsegueix que allò que a fora d’aquestesmicrosocietats tancades és considerat com a excepcional, ono convenient, en algunes institucions arriba a esdevenirnormal. Un altre dels perills dels serveis socials ha estat, iés, que allò que podria ser una necessitat temporal es con-verteixi en una necessitat permanent perquè no s’ha tinguten compte ajudar la persona a ser autònoma moralment,

L’ANÀLISI

QASC 40

“És importantíssim encarar les causes delmalestar de les persones. No tan sols per aevitar que la persona en qüestió pateiximés, sinó perquè pot ser una qüestió dejustícia social.”

Carles Cruz i Moratones és magistratde l'Audiència Provincial de Girona i ésdirector de l'Observatori d'ÈticaAplicada a la Intervenció Social inte-grat dins la Fundació Campus Arnaud'Escala (amb el Departament d’AccióSocial i Ciutadania, la Universitat deGirona, l'Institut d'AssistènciaSanitària i la Fundació Drissa com apatrons). També és membre del grupd'experts en violència de gènere i violència domèstica delConsell General del Poder Judicial.

L’ANÀLISI

funcionalment i/o a ser autosuficient. Es tracta d’aquellessituacions en les quals els serveis socials, en la seva voluntatde ser una ajuda, deriven i creen una relació de dependèn-cia que seria evitable. Aleshores parlem de cronificació deles relacions de prestació de serveis.

Recerca i innovació tecnològicaLa Llei de serveis socials insisteix en diferents apartats

(com, per exemple, en l’article 76) sobre la necessitat defomentar la recerca, la innovació tecnològica i el desenvo-lupament, la qual cosa és absolutament desitjable i necessà-ria. Ara bé, a ningú se li escapa la necessitat de fer-ho ambcondicions que siguin absolutament respectuoses amb elsvalors i els drets d’aquelles persones que participen en larecerca. Perquè els perills de la investigació no tan sols esdonen en l’àmbit clínic, un camp en el qual s’han establertmecanismes rigorosos de control ètic a través dels comitèsètics d’investigació clínica d’ençà d’anys enrere, sinó enqualsevol investigació en la qual participin persones i éssersque poden patir.

Ètica i deontologia professionalL’article 86 de la Llei de serveis socials exigeix als profes-

sionals que compleixin els deures relatius a la deontologiaprofessional i obliga el departament competent en matèriade serveis socials a promoure els valors i les bones pràcti-ques ètiques. Ara bé, això només és possible si s’afrontacol·lectivament el repte de trobar les millors solucions pos-

sibles als problemes ètics que planteja la pràctica quotidia-na per tal que l’Administració pública pugui assumir la res-ponsabilitat de fer-les seves i dictar les orientacions oportu-nes.

Amb tot, aquestes línies només pretenen ser una petitamostra sobre els aspectes ètics presents en la nova Llei deserveis socials, cosa que ens fa pensar en la necessitat d’en-cetar un debat més agosarat i d’elaborar lleis i/o reglamentsque desenvolupin més detalladament alguns aspectes que laLlei només apunta.

QASC 41

“Un problema seriós del sistema de serveissocials és que massa sovint algunes de lespersones que necessiten rebre alguns delsseus serveis (especialment les personespobres i les persones amb discapacitatintel·lectual o malaltia mental), queden estig-matitzades com a “no útils”, “improductives”o com una “càrrega social.”

QASC 42

L’ANÀLISI

Drets socials i intervenció pública

Els drets socials no són elements estables de cap socie-tat, sinó que van evolucionant en funció de les preferèn-cies i els valors del moment. Les societats que tenen unaaversió a la desigualtat més elevada tendeixen a donar unacobertura més àmplia a aquells que ho necessiten més(cas del països escandinaus). No obstant això, els políticsque cerquen capgirar les desigualtats s’enfronten amb elslímits de l’eficiència. És a dir, l’acció de l’Estat ha d’anardirigida a evitar l’exclusió, sense desincentivar l’estalvi, iha de ser neutra vers accions de tipus personal.

Tots els estats del benestar es justifiquen per dur aterme dues funcions molt bàsiques (Barr, 2001): la fun-ció redistributiva (o Robin Hood) i la funció assegurado-ra (o de guardiola). La primera proporciona alleujamentde la pobresa, cohesió i reducció de l’exclusió social, toti que al darrere de tota política hi ha uns criteris definançament que defineixen a la pràctica els principisd’equitat. Així, l’ajustament per capacitat econòmica,per necessitat del servei o per nivell de benefici són cri-teris relativament senzills de definir, però d’elevadacomplexitat per dur-los a terme a la pràctica de cadadia. En l’àmbit dels serveis socials es planteja una certasubstitució entre la intervenció de l’Estat i l’acció del’individu dintre del marc familiar, cosa que permet con-siderar les circumstàncies comunitàries per evitar quel’acció pública substitueixi la social. Pel que fa a la fun-ció "guardiola", val a dir que l’acció pública actua ambun cert paternalisme benvolent en finançar allò que elsindividus no podien o no han estat capaços de preveure

ells mateixos, com ara la necessitat d’atenció domicilià-ria o de serveis personals per circumstàncies diversesmés o menys previsibles.

La Llei de serveis socials a CatalunyaLa societat catalana, com tota societat moderna, es

veu amb la necessitat de fer front a nous reptes socialsderivats de la immigració, l’envelliment de la població ila integració de determinats col·lectius de població ambproblemes propis (salut mental, etc.). Per a dur a termeaquestes accions és necessari un marc institucional queles fonamenti i que contingui els principis necessarisperquè després l’acció pública pugui dissenyar políti-ques. En aquest sentit, des del dia 4 d’octubre del 2007tenim un nou instrument: la Llei de serveis socials. Esplanteja un nou model d’atenció a les persones, on esreconeix el dret als serveis socials i a la prestació aCatalunya, i que representa una consolidació de l’estatdel benestar en algunes esferes on existeix una discussióinternacional sobre els límits del paper de l’Adminis-tració. Aquesta nova Llei incorpora un sistema finançatprèviament per impostos (pre-funded tax-system) quegaranteix una cobertura bàsica i acompleix d’aquestamanera la funció redistributiva. Addicionalment, té lavirtut que deixa a les institucions del sector social i pri-vat expandir la capacitat de provisió del servei (Costa-Font i Garcia-González, 2007). El finançament públicque incorpora la Llei permet evitar problemes d’infor-mació imperfecta i miopia de la població a l’hora dedeterminar el nivell de recursos necessaris per a un

Un model mixt de finançamentdels serveis socials

Per Joan Costa i Font, professor de la London School of Economics and Political Science(LSE), el CAEPS i la UB, i Anna Garcia González, investigadora de l’LSE i el CAEPS

L’ANÀLISI

mateix i per a la comunitat de referència. Així, el siste-ma no sols persegueix un principi d’equitat, sinó queassoleix objectius d’eficiència en la mesura que el costdel servei és inferior al que hauria de fer front l’indivi-du si no hi hagués cobertura pública.

La nova Llei de serveis socials està dissenyada de talmanera que possibilita l’expansió dels serveis socials, jaque part de les funcions regulatòries (bona part compe-tència de la Generalitat) estan separades de les respon-sabilitats financeres i aquestes a més a més recauen adiferents nivells de govern, principalment les adminis-tracions locals. L’administració regulatòria pot reservarel crèdit polític per a una convenient satisfacció denecessitats sense fer-se responsable de la globalitat delscostos financers (Alber, 1995). Això permet harmonit-zar l’autonomia municipal i la descentralització, quetambé dins de Catalunya pot tenir un efecte beneficiós.El sistema planteja a més criteris de cooperació entreadministracions i per tant evita una coordinació unilate-ral. En efecte, s’estableix que "el sistema públic de ser-veis socials s’organitza en forma de xarxa per treballaren coordinació, en col·laboració i diàleg entre tots elsactors que intervenen en el procés d’atenció a les per-sones" (article 15.1). En tot cas, els possibles proble-mes de coordinació que es podrien donar resultat d’unaestructura financera fragmentada quedarien prèviamentsolucionats. Un altre aspecte que cal destacar del finan-

çament de la Llei esmentada és que s’especifiquen in-centius personals a la conducta eficient en la mesuraque es preveu un cofinançament ajustat per recursos,especialment en aquells serveis que són bàsics de l’indi-vidu independentment de la seva necessitat. Així, "l’u-suari o usuària pot haver de participar en el pagamentdel cost de les prestacions que comportin substitució dela llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament"(article 24.6). Un exemple més específic en el tracta-ment dels anomenats serveis socials bàsics on s’exposaque "sense perjudici que els serveis socials bàsics han detendir a la gratuïtat i a la universalitat, l’usuari o usuà-ria pot haver de copagar el financament de la teleassis-tència i dels serveis d’ajuda a domicili" (article 62.1).

Implicacions i selecció del model d’atencióA poc a poc, Catalunya s’allunya del model d’atenció

familiar característic dels països mediterranis _on hi hauna oferta limitada de serveis d’atenció social i la majo-ria d’aquests són produïts pel sector informal i el paperde les institucions és modest. El model català actualpassa a ser un model mixt format per característiquesdel model escandinau _model públic de serveis socialson els serveis estan disponibles extensament sota elprincipi d’universalitat i les institucions locals ocupenun rol principal en el finançament i la planificació de laproducció dels serveis d’atenció social_ i el modelanglosaxó _on l’Estat assumeix la responsabilitat de laprovisió dels serveis d’atenció social, però busca al

“El model de serveis socials català, a poc apoc s’allunya del model d’atenció familiarcaracterístic dels països mediterranis i passaa ser un model mixt format per característi-ques del model escandinau, com ara la ten-dència a la gratuïtat i la universalitat i el rolprincipal de les institucions locals, i el modelanglosaxó en què els serveis són en partfinançats per la persona usuària mitjançanttests de mitjans.”

QASC 43

Anna Garcia González és investigadora del Centred'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials(CAEPS). És llicenciada en economia i diplomada enturisme per la Universitat de Barcelona. Recentmentha fet recerca a la London School of Economics andPolitical Science (2007) i ha publicat en Eurohealthsobre economia de la salut.

Joan Costa i Font, professor d'economia política a laLondon School of Economics and Political Science(LSE) i la Universitat de Barcelona. Ha estat promo-tor de la plataforma Sobirania i Progrés i fundadorde la Catalan Society a la LSE.

L’ANÀLISI

mateix temps activament minimitzar la seva responsabilitat iel finançament de serveis públics. Aquests serveis són mit-jançant tests de mitjans i previstos exclusivament per a lagent amb pocs recursos (Anttonen and Sipilä, 1996).Així, ésespecialment rellevant que per determinar la participació deles persones usuàries la Llei determina que "s’ha de tenir encompte la naturalesa del servei, el cost de referència, lacapacitat econòmica de la persona usuària (s’entén mitjan-çant un test de mitjans econòmics), especialment el seunivell de renda, i el sector de població a qui s’adreça la pres-tació o el servei" (article 67.1). D’aquesta manera es garan-teixen objectius tant d’eficiència com d’equitat. No obstantaixò, segueixen existint problemes pel que fa a l’ajustament dela capacitat econòmica dels individus. Per exemple, els crite-ris de riquesa queden exclosos potser per la complexitat d’in-corporar-los. Per tant, per a futures reformes, queda oberta laqüestió de com gravar la renda intertemporal sense que aixòporti efectes indesitjables en la conducta econòmica dels indi-vidus, especialment els serveis dirigits a la gent gran.

Una altra qüestió és que si el test de mitjans _i per exten-sió el copagament_ és determinat pel municipi sense coor-dinació territorial, pot repercutir en una manca d’equitathoritzontal al territori, ja que gent en circumstàncies econò-miques similars podrien estar participant en quanties dife-rents i d’aquesta manera no serien tractats de forma similar.Però, tot i així, si les regles d’assignació del finançament delsserveis socials als municipis incentiven la competència entreells a través d’indicadors de qualitat i eficiència, és possibleque els municipis amb pitjors serveis copiïn els de millorsserveis i a llarg termini la coordinació no sigui necessària.

Conclusió El nou rol de l’Administració i el nivell de finançament

públic dels serveis d’atenció social són un eix essencial pergarantir l’eficiència i l’equitat dels estats de benestar mo-derns. La nova Llei de serveis socials és un avenç en la defi-nició i l’aclariment dels criteris d’accés al serveis socials.Està dissenyada de tal manera que garanteix una coberturabàsica, possibilita l’expansió dels serveis socials i crea tambéincentius per a les institucions del sector privat perquè des-envolupin productes financers i/o expandeixin la capacitatde provisió del servei. D’aquesta manera, el model de ser-veis socials català, a poc a poc, s’allunya del model d’atenciófamiliar característic dels països mediterranis i passa a ser unmodel mixt format per característiques del model escandi-nau, com ara la tendència a la gratuïtat i la universalitat i elrol principal de les institucions locals, i el model anglosaxóen què els serveis són en part finançats per la persona usuà-ria mitjançant tests de mitjans. El disseny dels criteris deltest de mitjans són part essencial del sistema, si bé quedacom a assignatura pendent la progressiva delimitació del queés la posició socioeconòmica per assolir objectius d’equitat ineutralitat.

REFERÈNCIES:ALBER, J. A framework for the comparative study of Social Services.

Journal of European Social Policy, 1995. 5 (2) 131-149.ANTTONEN, A., SIPILÄ, J. European Social Care Services: is it possi-

ble to identify models? Journal of European Social Policy 1996; 6 (2) 87-100.

BARR, N. The Welfare State as a piggy bank. Oxford University Press,2001. Book.

COSTA-FONT, J., GARCIA-GONZÁLEZ, A. Long-term care reformin Spain. Eurohealth. 2007. 13 (1) 20-22.

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC número4990/2007, de 18 d’octubre.

“Catalunya s'allunya del model d'atenció fami-liar característic dels països mediterranis, on hiha una oferta limitada de serveis d'atenció sociali la majoria d'aquests són produïts pel sectorinformal i el paper de les institucions és modest.”

QASC 44

QASC 45

Finalment, el proppassat 3 d'octubre, el Parlament vaaprovar per unanimitat la Llei de serveis socials tan espe-rada i, una vegada amb el text definitiu a les mans,tothom, però sobretot els que vàrem participar en laseva elaboració, podem observar l'ampolla mig plena omig buida, segons hagi recollit en el seu text definitiu lesnostres aspiracions o no com a ciutadans i ciutadanes,com a professionals que utilitzarem la norma com a einai el recurs en la nostra quotidianitat professional, peròtambé com a possibles beneficiaris en algun moment deles nostres vides.

Volem recordar, ho creiem just, el procés participatiuque es va endegar, per primera vegada, en l’elaboraciód'una llei, que és d'agrair.Volem, però, remarcar tambéque aquesta participació ens va donar un grau diferentde coresponsabilització, ja que hem tingut l'oportunitatd'introduir canvis i que es tinguessin en compte. No totss'han vist reflectits en el text, és evident, però hi torna-rem més endavant.

No podem defugir fer un comentari sobre com unaaltra llei, la popularment coneguda com a Llei de ladependència, la Llei de la promoció de l'autonomia per-sonal i atenció a les persones en situació de dependència,pot mediatitzar, creiem que en positiu, el desenvolupa-ment de la Llei de serveis socials.Tota llei queda invali-dada en bona part si el seu desplegament no va acom-panyat dels reglaments i protocols d'aplicació correspo-nents, i el que és tant o més important com aquests, elpressupost que s'hi destina. És del record de tothom el no-

desplegament total d'anteriors lleis de serveis socials,que en la seva lletra no eren dolentes, però que van seren bona part inoperants per falta dels reglaments apro-piats.

Bé, creiem que la coincidència en el temps d'ambduesnormatives beneficia un ràpid desplegament de la nos-tra, que es converteix, com a llei pròpia, en instrumentd'aplicació i complementarietat de la Llei estatal, totdefinint els serveis socials que volem per al país.

Per tant, des del nostre punt de vista, com a societat,però també com a professionals del treball social, tenimdavant nostre un horitzó ple de reptes, reptes que ensfan visualitzar tot un seguit d'incerteses: noves formesd'afrontar la professió, davant els nous drets de la ciuta-dania?, quart pilar de l'estat del benestar a casa nostra?,tindrem recursos materials suficients per a la demandaque generi?... i tantes altres!

Però estem davant de l'ampolla mig plena. Tot repte,amb la seva incertesa, és generador de conflicte i, pertant, d'oportunitats. Oportunitats de nous drets de la ciu-tadania, de dignificació dels serveis socials davant lasocietat i, per tant, de noves formes d'exercir el treballsocial. No parlarem aquí del repartiment de recursos odel dret als recursos, ben diferent per cert, però sí quevolem deixar constància que per a tots els professionalsha de significar canvis substancials en la seva pràcticaprofessional. També la implementació del professionalde referència dóna noves dimensions de futur per als tre-balladors i treballadores socials.

Nous reptes i noves oportunitatsper al treball social

Per Pilar Puig, presidenta del Col·legi Oficial de Diplomatsen Treball Social i Assistents Socials de Catalunya

L’ANÀLISI

Quan esmentàvem el procés de participació, en comen-çar, i anunciàvem que hi tornaríem, pensàvem que ara és elmoment oportú.Volem fer una referència a la demanda queuna bona part dels que hi vàrem participar fèiem i que nos'ha plasmat en la nova normativa: la consolidació de la car-tera de serveis. Crèiem important _i ho seguim creient_

que és imprescindible que el dret als serveis socials es con-solidi, que no depengui de la quantitat que es vulgui desti-nar cada període en el pressupost i del decret del Governcorresponent, i, per sobre de tot, que les ampliacions, elque no es considera un dret bàsic mínim, es consolidinsense marxa enrere.

Temps hi haurà, en el procés de desenvolupament i apli-cació de la Llei de serveis socials, per millorar-la. La reali-tat en el temps acaba imposant processos de millora perexigència de la ciutadania i la realitat del present és que lanova normativa que crea algunes incerteses, també, i fona-

mentalment, generi esperança de millora i expectatives decanvis positius.

No volem acabar sense agrair als grups polítics la sevaunanimitat en votar la Llei de serveis socials, però al mateixtemps, els emplacem a exercir aquesta unanimitat a l'horad'aprovar pressupostos suficients per consolidar realmentaquesta quarta pota de l'estat del benestar a casa nostra,perquè es pugui garantir el dret de la ciutadania amb elsrecursos de qualitat i abundància que com a professionalsreclamem.

L’ANÀLISI

QASC 46

“Crèiem important _i ho seguim creient_

que és imprescindible que el dret als serveissocials es consolidi, que no depengui de laquantitat que es vulgui destinar cada períodeen el pressupost i del decret del Governcorresponent.”

“Tot repte, amb la seva incertesa, és gene-rador de conflicte i, per tant, d'oportunitats.Oportunitats de nous drets de la ciutadania,de dignificació dels serveis socials davant lasocietat i, per tant, de noves formes d'exercirel treball social.”

Pilar Puig és diplomada en treball social.ICESB-UB, amb un postgrau d’antropologiaaplicada als serveis socials (UAB), i llicencia-da en antropologia social i cultura per laUniversitat de Barcelona. Va ser responsabledels serveis socials de l’Ajuntament de SantaColoma de Gramenet del 1987 al 1991 i del1999 al 2003. Actualment és la directora deServeis de Salut Pública i Consum i Dona delmateix ajuntament. També és professoratutora de la UNES en les matèries d’antropologia social i cultu-ral (antropologia política i estructura social) i treball social(introducció al treball social i estructura social moderna).

QASC 47

L’ANÀLISI

El passat 3 d'octubre es va aprovar al Parlament deCatalunya, per unanimitat, la Llei 12/2007 de serveissocials, fet que hem de celebrar. És important i impres-cindible el consens polític per tal que la societat catalanaavanci cap a la inclusió social de totes les persones.

Aquesta Llei suposa un pas endavant en el reconeixe-ment de drets de les persones, i en l’impuls del sistemadels serveis socials per tal d’equiparar-lo a altres siste-mes de l’estat del benestar: el d’educació, el de salut i elde seguretat social. És fer emergir els serveis socials comuns serveis per a totes i tots, per deixar enrere imatgesestigmatitzadores i anar a les de promoció i de servei pera tota la població.

Una de les majors virtuts d’aquesta Llei ha estat elprocés participatiu amb el qual s’ha elaborat, on han par-ticipat tots els sectors implicats. El Col·legi d’Edu-cadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) hi vaser present des de l’inici, tant a escala individual comcol·lectiva, amb la participació a l’Espai de DebatPermanent (EDPA) i a l’Associació Barcelona perl’Acció Social (ABAS). En el preàmbul de la Llei esrecull el que ha suposat aquest procés participatiu i lesaportacions rebudes, i podem veure que se’n fa unavaloració molt positiva.

L’aprovació de la Llei suposa un punt de partida, peròara iniciem un trajecte de llarg recorregut que segueixamb el seu desplegament, que el Departament d’AccióSocial i Ciutadania ja ha anunciat que s’iniciarà al primersemestre del 2008. En el procés previst, tant en l’àmbit

normatiu com en relació amb altres aspectes, fóraimportant que el nivell de participació es mantingui, imés tenint en compte el que ha suposat l’experiènciaprèvia. Cal que tota la societat contribueixi a una plani-ficació dels serveis socials que es basin en l’estudi i lesnecessitats reals existents a Catalunya.

S’ha fet un pas endavant important en el reconeixe-ment de drets de les persones amb l’accés universal alsserveis socials, però molts agents creiem que encarahem d’anar més enllà. El repte ha de ser seguir avançantper tal d’aconseguir una universalització real que elimi-ni les condicions que l’actual Llei encara imposa.

Aquest reconeixement de drets envers les personesdetermina alhora els deures de l’Administració, i elsdrets i deures dels agents que intervenen en l’atenció ales persones. Com a garantia dels drets i deures és neces-sari que en el seu desplegament, concretat en la carterade serveis, existeixi un pacte polític de país en elmoment del plantejament i l’aprovació de la Llei depressupostos. El finançament és indispensable per garan-tir les fites que es recullen a la Llei de serveis socials. Enel redactat actual es proposa la participació de les perso-nes usuàries en el pagament dels serveis per un criteri desostenibilitat, que s’hauria d’evitar que s’adopti en altressistemes, ans al contrari, a partir del 2008 hi hauriad’haver un creixement progressiu del percentatge que esdestina als pressupostos dels serveis socials per tal d’e-quiparar Catalunya amb la resta de la Unió Europea.

És important el plantejament que fa la Llei d’uns ser-

L’òptica del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials

Per Maite Mauricio i Jareño, presidenta del Col·legid'Educadores i Educadors Socials de Catalunya

QASC 48

L’ANÀLISI

veis des de la proximitat a les persones usuàries, així que calque l’Administració local rebi els recursos suficients pergarantir-la.Alguns aspectes de millora pel que fa a la proxi-mitat a l’hora d’atendre les persones són el professional dereferència i el reconeixement de les diferències de realitatsentre els territoris.Aquesta Llei mostra la voluntat d’oferiruna diversitat d’opcions territorials i sectorials. En el seuannex, per exemple, proposa com a base de l’elaboració dela cartera de serveis socials algunes especificitats en l’àmbitrural, però que s’hauran d’anar ampliant per arribar a unnivell d’adequació òptim.

A fi d’atendre les persones des d’una dimensió integral,la Llei planteja la metodologia interdisciplinària dels equipsmultidisciplinaris que han de configurar els serveis socials.Aquest aspecte s’ha de poder garantir en tot moment i desd’un bon començament en el moment d’establir la personaprofessional de referència, evitant fer-ne una reducció enels reglaments per un criteri administratiu a només un per-fil professional. Pel que fa a les necessitats que cal atendre,s’ha de proposar com a professional de referència un o altreperfil professional dels serveis bàsics, tenint en compte quela persona atesa pot demanar el canvi de professional, talcom estableix l’article 9.

En relació amb el model de serveis socials que cal desen-volupar, un dels aspectes en què s’ha incidit poc és en elcaire socioeducatiu que han de tenir els serveis socials.Toti que en algun moment del text s’esmenta, no és fa palès elcaràcter socioeducatiu al llarg de tot el cicle vital de la per-sona, de tal manera que és important que es reculli en laconcreció dels serveis de la cartera de serveis socials.

Aquest ha de quedar reflectit en la infància, però també calincloure-hi entitats i institucions de lleure, formació per-manent de persones adultes, atenció a la dona, a la gentgran, etc.

La Llei pretén garantir l’atenció a tota la població i allun-yar-se de ser un model d’atenció només en situacions derisc i dependència. Els serveis socials han de prioritzar lesaccions preventives i el desenvolupament comunitari pertal d’afavorir la inclusió i la cohesió social, i en aquest sen-tit l’acció socioeducativa és necessària.

És molt positiu que la Llei plantegi com un dret de lespersones usuàries la qualitat dels serveis i que tingui encompte, com a factors que hi incideixen, la qualitat de l’e-xercici professional i la qualitat de les condicions socials ilaborals dels treballadors. És especialment rellevant que esplantegi també el deure relatiu a la deontologia professio-nal1 i que es promoguin els valors i les bones pràctiquesrelatives a l’ètica en l’àmbit dels serveis socials.

Com a col·legi professional valorem molt positivamentque en aquesta Llei s’hagi inclòs un capítol en el títol III enrelació amb els professionals del serveis socials. En aquestcapítol es reconeix la importància de comptar amb profes-sionals estables, homologats laboralment, per garantir unaatenció social adequada. Aquesta voluntat es concreta enl’articulat en el qual es plantegen també les mesures desuport i protecció envers els professionals. Les administra-cions han de garantir la supervisió, el suport tècnic i la for-mació permanent, així com adoptar mesures de prevenciói atenció davant de situacions provocades per factors psico-socials. Es reconeixen alguns drets, entre els quals hi ha el

“S'ha donat un important pas endavant enel reconeixement de drets de les personesamb l’accés universal als serveis socials, peròmolts agents creiem que encara hem d'anarmés enllà. El repte ha de ser seguir avançantper tal d’aconseguir una universalització realque elimini les condicions que l'actual Lleiencara imposa.”

Maite Mauricio és diplomada eneducació social per la Universitat deBarcelona. Actualment, és presiden-ta del Col·legi d'Educadores iEducadors Socials de Catalunya. Esva incorporar a la Junta del CEESCl'any 2001 i ha desenvolupat dife-rents càrrecs i encàrrecs. Exerceixd'educadora social des de l'any1990, desenvolupant la seva tascaen relació amb la infància i l’adolescència, les personesimmigrades, la inserció laboral i l'assessorament tècnic ieducatiu a equips.

L’ANÀLISI

dret que els responsables dels serveis, els altres professio-nals i els usuaris i llurs acompanyants els tractin amb res-pecte i correcció.

La formació dels professionals es concreta en el títol VII,que es refereix tant a la formació de base com la formaciópermanent i la recerca i la innovació tecnològica. Plantejaen relació amb la formació de base un article en què dispo-sa que en els plans d’actuació s’ha de preveure la participa-ció per regular les noves professions, l’accés a aquestes i lesexigències del sistema de qualificació professional. Això had’afavorir que existeixin els perfils necessaris i adequats peratendre les necessitats socials, establint espais professionalsclarament delimitats.

L’aplicació del contingut de la Llei suposarà un pas enda-vant en el reconeixement social del paper dels professio-nals, que tenim la responsabilitat de garantir l’eficiència il’eficàcia en la prestació.

L’Administració té un paper decisiu per tal que es traslla-di a la pràctica al més aviat possible el que disposa l’articu-lat, afavorint la promoció del sistema. És evident que aques-ta responsabilitat, en un altre nivell, també recau en els pro-fessionals.

Les educadores i els educadors socials seguirem partici-pant en la Llei de serveis socials, des del col·legi professio-nal, des dels centres i entitats on desenvolupem la nostratasca professional, com a persones que fem ús dels serveissocials, perquè tenim el convenciment que realmentaquests serveis socials són de totes i tots.

1 Les educadores i els educadors socials compten a l'Estat espanyolamb el Codi deontològic de l’educador i l’educadora social des de l'any2004 i el 28 d'abril del 2007 va ser aprovada la seva modificació perl'Associació Estatal d’Educació Social (ASEDES).

En l’àmbit internacional es compta amb la Guia ètica de l'AssociacióInternacional d'Educadors i Educadores Socials (AIEJI).

QASC 49

“És molt positiu que la Llei plantegi com undret de les persones usuàries la qualitat delsserveis i que tingui en compte, com a factorsque hi incideixen, la qualitat de l'exercici pro-fessional i la qualitat de les condicions socialsi laborals dels treballadors. És especialmentrellevant que es plantegi també el deure rela-tiu a la deontologia professional i que es pro-moguin els valors i les bones pràctiques relati-ves a l’ètica en l’àmbit dels serveis socials.”

QASC 50

L’ANÀLISI

3.10.07 -14 h. Color verd al comptador electrònicdel Parlament

El passat 3 d'octubre de 2007 el Parlament aprovava lanova Llei de serveis socials. Quan eren quasi les dues dela tarda, el comptador electrònic de l’hemicicle es vaposar tot de color verd: unanimitat.

Els aplaudiments no es van fer esperar i la satisfaccióva ser molt explícita entre els diputats, els representantsde la Taula del Tercer Sector, els tècnics, experts i funcio-naris.També per part de la consellera Carme Capdevilai les exconselleres Anna Simó i Carme Figueras quehavien participat en el llarg procés endegat feia més detres anys. Mitja hora després, una foto col·lectiva de totsjunts mostrava aquesta satisfacció col·lectiva.

Per als que hi érem en aquell moment, però també pera centenars de persones i organitzacions que des de feiamés de tres anys havíem participat en el procés de lanova Llei, es tractava d’un dia realment històric. Larellevància i transcendència històrica del fet era deter-minada per diverses raons:

UUnnaa nnoovvaa lllleeii ppeerr aa uunnaa nnoovvaa eettaappaa hhiissttòòrriiccaaEn primer lloc, pel fet que es tractava d’una llei que

prenia el relleu de la que es va aprovar feia més de vintanys, l’any 1985, i que malgrat les seves adequacions del1994 responia a un altre moment històric. Calia, doncs,una nova llei que, vint-i-dos anys després, fos capaç dedonar resposta als nous reptes de la societat catalanaactual i que permetés donar noves passes en l’assolimentd’un estat del benestar més ampli i sòlid. Aquestasocietat nostra s’ha transformat en magnitud, en feso-nomia, i afronta noves problemàtiques i reptes socials,com són els canvis en la piràmide d’edats, l’esperançade vida creixent, el milió de persones nouvingudes oels canvis en les estructures familiars per posar algunsexemples.

UUnnaa nnoovvaa lllleeii eenn uunn nnoouu mmaarrcc lleeggiissllaattiiuuFa poc mes d’un any, la societat catalana va refrendar

el nou Estatut de Catalunya. Una de les virtuts que apor-tava aquest Estatut era el fet que explicitava d’una mane-ra clara els drets i deures socials de la ciutadania deCatalunya. Calia en aquest sentit també una llei que fesefectiu aquells drets que preveu el títol I de l’Estatut, enparticular l’article 24 que es refereix als serveis socials i,alhora, donés cos a l’article 166 en què s’atribueix a laGeneralitat la competència exclusiva en matèria de serveissocials. S’havia també d’adequar l’organització dels serveissocials d’acord amb la prevista en el capítol VI del títol II,referit a les institucions, en què es tracta del Govern local,de les responsabilitats dels ajuntaments i les noves vegue-ries en aquesta matèria. Finalment una llei que, entre altrescoses, mostrés i concretés les referències estatutàries comla de l’article 24.4 en què tracta el "dret de les organit-zacions del Tercer Sector a complir llurs funcions en elsàmbits de la participació i la col·laboració socials" o lesdel 45.7 en què es preveu l’obligació de consultar lesorganitzacions del Tercer Sector sobre aquelles políti-ques que els afectin.

D’altra banda, fa pocs mesos, el Parlament de l’Estataprovava també la Llei de promoció de l’autonomia per-sonal i d’atenció a les persones amb dependència, amb laqual cosa, calia contextualitzar aquestes noves presta-cions en el context d’una llei més àmplia que parlés delconjunt dels serveis socials del nostre país.

UUnnaa nnoovvaa lllleeii aammbb pprrooccééss ddee ppaarrttiicciippaacciióó ii aapprroovvaaddaappeerr uunnaanniimmiittaatt

Aquesta ha estat una llei amb un llarg procés de gesta-ció. El nou Govern, constituït a la fi del 2003, va activaral 2004 els primers treballs sobre la base d’una primeraelaboració d’un grup d’experts. La Taula del TercerSector i altres agents hi van fer un conjunt d’aporta-

Unanimitat per garantir nous drets socials

Per Carles Barba i Boada, president de la Taula d'Entitatsdel Tercer Sector Social de Catalunya

L’ANÀLISI

cions. En particular la Taula va trametre al govern i a totsels grups parlamentaris el març de 2005 un primer blocde propostes i va formular el seu posicionament.

Com és conegut, l’avançament de les eleccions va ferque la llei no s’aprovés dins la lesgislatura anterior, ambla qual cosa va quedar pendent per al nou període. Elpresident de la Generalitat, José Montilla, es va compro-metre davant la Taula del Tercer Sector, ja a la campanyaelectoral, a ser la primera llei que el Govern trametria alParlament, i així va ser.

La ponència parlamentària ha treballat en una línia demillora del text que, en el seu dia, va entrar al Parlamenti, el que és millor, els diversos grups parlamentaris vanfer un esforç important per consensuar les seves posi-cions responent així a una demanda que la Taula delTercer Sector havia explicitat des d’un inici.Volíem unallei compartida per a tothom de llarg abast, de fona-ments consistents i que no fos objecte de canvis quant alsgoverns respectius que es poguessin formar. Cal reconèi-xer i felicitar a tots els grups polítics per haver assolitaquesta unanimitat, especialment en temps de confron-tació política, que és el millor inici i garantia per a unabona i ràpida aplicació de la Llei.

Pel que fa a la receptivitat de les propostes formuladesper la Taula, el balanç és desigual. En qualsevol cas, elsector ha tingut l’oportunitat, com poques vegades haviatingut, de fer arribar la seva veu als legisladors i s’hanrecollit, encara que sigui parcialment, alguns dels aspec-tes que més ens preocupaven i que relacionem a conti-nuació.

Dret subjectiu, universal, gratuït i de qualitat: lamúsica i la lletra.

La garantia de dret exigible, la universalitat, la gratuï-tat i la qualitat eren quatre dels atributs principals quevan conformar el posicionament de la Taula del TercerSector i les seves entitats davant la nova Llei.

En termes generals, l’esperit de la Llei recull com aobjectius aquests quatre conceptes.Tanmateix, la garan-tia del text matitza o, fins i tot, contradiu, en algunscasos, aquests principis. La música ens parla d’això, peròla lletra no sempre l’acompanya.

Pel que fa al dret subjectiu i la universalitat, la Lleiestableix en el seu article 1 que “la llei regula i ordena elsistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hil’accés universal...” i l’article 5 preveu que “els poderspúblics han de garantir a tothom el dret d’accés als ser-veis socials i llur ús efectiu en condicions d’igualtat...”.Ara bé, l’article continua dient “Aquest principi noexclou, però, que l’accés es pugui condicionar al fet queels usuaris compleixin determinats requisits i paguin unacontraprestació econòmica per assegurar la coresponsa-bilitat entre els usuaris i les administracions públiques ila sostenibilitat del sistema”.

Tot el text parla més de “dret d’accés” que de “dret apercebre el servei”. Existeix, per tant, una certa ambi-güitat del tot capbdal per tal de determinar si és un dretexigible o no.

Quant a la universalitat, també ens trobem amb algu-nes contradiccions que no són menors, especialment si

“La ponència parlamentària ha treballaten una línia de millora del text que, en el seudia, va entrar al Parlament i, el que ésmillor, els diversos grups parlamentaris vanfer un esforç important per consensuar lesseves posicions responent així a una deman-da que la Taula del Tercer Sector havia expli-citat des d’un inici.”

Carles Barba és llicenciat en ciències de l'edu-cació, diplomat en pedagogia del lleure i ani-mació sociocultural, i diplomat en funciógerencial de les administracions públiques. Vatreballar entre 1979 i 1986 a l'Ajuntament del'Hospitalet com a cap del Servei de Joventut iRelacions amb les entitats d'esplai. Entre el1987 i el 1996 va ser gerent de MOVIBAIX. Vaser un dels impulsors de la Fundació Catalanade l'Esplai, de la qual va ser director general

de 1996 al 2003. Des de 2004, n'és el seu vicepresident. A més, éspresident de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunyades del mes de juliol de 2007, representant-hi la Fundació Catalanade l'Esplai.

QASC 51

L’ANÀLISI

les comparem amb els sistemes educatius i de salut. D’unabanda, es proclama la universalitat en l’article 9.1 quan esdiu que “totes les persones tenen dret a accedir a l’atenciósocial i a gaudir-ne, sense discriminació...” o també en l’ar-ticle 6.1 en què llegim que “els serveis socials s’ofereixen atota la població...”, mentre que a continuació, en el mateixarticle 6.2, es diu que “són titulars del dret a accedir al sis-tema públic dels serveis socials els ciutadans dels estatsmembres de la Unió Europea empadronats en un municipide Catalunya”. Malgrat que a continuació, en el 6.3, es pre-veu una determinada atenció als immigrants, els serveisestan sotmesos al marc de la Llei d’estrangeria i, per tant,en queden exclosos molts ciutadans.

Pel que fa a la gratuïtat.Aquí la llei és prou clara i malgratque s’expressa una vocació de tendir a la gratuïtat, especial-ment amb els serveis socials bàsics (article 62.1 i 65.1), o lamanifestació de no excloure ningú dels serveis per mancade recursos econòmics (article 67.4), el sistema estableix elcopagament i la participació de les persones usuàries en elfinançament (articles 65.3, 66 i 67).Tot i això, la Llei deter-mina que la cartera de serveis establirà les prestacionsgarantides amb caràcter gratuït.

Finalment, i pel que fa a la garantia de qualitat, la Llei s’hirefereix de forma expressa en diversos apartats, començantper l’article 1.2 en què es parla de garantir que els serveis“es prestin amb els requisits i els estàndards de qualitatòptims necessaris per a garantir la dignitat i la qualitat devida de les persones”. A més hi destina un títol específic, eltítol VIII, De la qualitat dels serveis socials, on és moltexplícita “la qualitat com a principi rector del sistema” (arti-cle 82.1). La Taula va plantejar en el seu dia que la Lleiincorporés una cartera de serveis amb un detall suficientper a garantir aquesta qualitat. Finalment, es va optar perincorporar un catàleg que servirà de base per a la carteraque caldrà desplegar properament.

Quarta pota de l’estat del benestar?Alguns responsables polítics han parlat d’aquesta Llei o

de la d’autonomia personal com la quarta pota de l’estat delbenestar. El preàmbul de la Llei, per exemple, estableixque “Els serveis socials són un dels sistemes de l’estat delbenestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistemade salut, el sistema d’educació...”. Doncs bé, probablementaixò respon més a un desig que a una realitat, ja que el sis-tema actual de serveis socials no és equiparable com a tal al

sistema educatiu o de salut en termes de garantia de drets,d’universalitat o de gratuïtat, per exemple.

Malgrat aquesta consideració, és evident, i així ho valorala Taula del Tercer Sector, que aquesta Llei suposa un pasmolt important en l’avenç i el reforçament de l’estat delbenestar al nostre país, i que en la seva aplicació i desenvo-lupament caldrà avançar en tots els conceptes descrits pertal d’acostar-nos a un veritable quart pilar del nostre estatdel benestar.

El reconeixement del paper de les entitats del TercerSector

Un dels temes que més ens ha preocupat ha estat com laLlei recollia el paper de les entitats del Tercer Sector socialen el nou context present i futur. I això no tant per un inte-rès corporatiu, sinó més aviat, i sobretot, perquè entenemque segons com es facin les coses estarem prefigurant unescenari futur en què les organitzacions no lucratives d’ini-ciativa social continuaran sent presents a la nostra societat oquedaran literalment reduïdes a una posició marginal iescombrades per empreses mercantils que han vist en elsserveis socials una nova oportunitat de negoci.

Si bé la Llei com a tal no fa cap plantejament excloent pelque fa a la prestació de serveis, sí que ha recollit algunesafirmacions que indiquen un reconeixement important iuna voluntat política en el sentit de donar un espai prefe-rent a les organitzacions socials. Així, en el preàmbul de laLlei es destaquen punts com “...el principi de subsidiarietatfa prevaler l’actuació de les instàncies més properes sempreque es compleixin els criteris de l’eficiència. Això implicaapoderar a les persones, les famílies i les entitats d’iniciati-

QASC 52

“Aquesta Llei suposa un pas molt importanten l’avenç i el reforçament de l’estat delbenestar al nostre país i, pel que fa a la sevaaplicació i el seu desenvolupament, caldràavançar en tots els conceptes descrits per tald’acostar-nos a un veritable quart pilar delnostre estat del benestar.”

L’ANÀLISI

va social, perquè si volen es puguin fer càrrec de la cober-tura de determinades necessitats dins la comunitat...”.

També el preàmbul recull més endavant: “... cal reconèi-xer el paper essencial de les entitats del Tercer Sector en lacreació del model de serveis socials a Catalunya i de l’ex-tensa xarxa que posen a l’abast de les persones en situaciód’exclusió social, de risc o vulnerabilitat. És per això quecal garantir l’establiment d’un model de cooperació i con-certació públic i privat que les fomenti i els doni estabilitat,i també prioritzar l’aplicació de clàusules socials en la con-tractació per a la gestió dels serveis públics. Les entitatsrepresentatives dels beneficiaris dels serveis socials i delTercer Sector social contribueixen a fer efectives les obliga-cions dels poders públics d’aconseguir la igualtat de les per-sones, una qualitat de vida millor, el desplegament d’unaxarxa de serveis socials adequada a les necessitats, la identi-ficació de les necessitats emergents, la sensibilització sociali la participació ciutadana, i també la solidaritat i la cohesiósocial en la constitució d’una societat més justa.”

Més endavant i en l’articulat de la Llei, l’article 78.1recull d’una manera explícita l’afirmació següent: “Lesentitats d’iniciativa social són un element definitori del sis-tema de serveis socials i un element clau en el foment delsserveis socials”. I segueix el 78.2 dient “L’Administració dela Generalitat i els ens locals, als efectes del que estableixaquest títol, han de fomentar d’una manera preferent lacreació i la participació de les entitats sense afany de lucreen l’acompliment d’activitats de serveis socials”.

Finalment, en l’article 75.4, quan parla de la contractaciópública dels serveis, s’estableix la preferència per adjudicarcontractes, en condicions anàlogues, a les entitats senseànim de lucre que concorrin a la licitació.

En definitiva, la Llei fa un reconeixement explícit delpaper de les entitats que fins ara han hagut d’assumir sovint

els serveis socials i li atorga un paper rellevant en el noucontext de la Llei i la futura prestació de serveis.

I ara què?El passat 3 d’octubre la Taula del Tercer Sector va expres-

sar públicament la seva satisfacció i la valoració positiva dela llei per l’important pas que significa en la garantia delsdrets socials i per tots els aspectes que hem assenyalat.

Ara es tracta de convertir en realitat aquests bons desit-jos. La Llei és una condició necessària però no suficient.Cal, en primer lloc, dotar aquesta Llei de prou recursospressupostaris per garantir la seva execució. Convé tambédefinir la cartera de serveis que la Llei preveu desplegar.Finalment, cal concretar i desenvolupar el desplegamentnormatiu que detalli els termes de la concertació, la con-tractació pública i la col·laboració amb les entitats delTercer Sector social.

QASC 53

“En definitiva, la Llei fa un reconeixementexplícit del paper de les entitats que fins arahan hagut d’assumir sovint els serveis socialsi li atorga un paper rellevant en el nou contextde la Llei i la futura prestació de serveis.”

L’ANÀLISI

QASC 54

El passat 29 de setembre va tenir lloc la darrera assem-blea general de l'Associació Catalana de Municipis iComarques (ACM), en la qual es van aprovar tresponències referents als reptes de futur més importantsper al municipalisme català. En aquest context, els ser-veis socials representen un d'aquests reptes; sobretot pelque fa a l'escenari que es planteja a partir de la nova Llei.

La ponència en qüestió _aprovada per unanimitat pertots els representants municipals_ palesa la necessitat demillorar els serveis socials, principalment els que afec-ten més directament les competències municipals: elsd'atenció primària.

Els desplegaments normatius efectuats als anys 90establien les xarxes de serveis socials, les prestacions iels criteris de funcionament. D'acord amb això, es vaconsolidar, a escala municipal, una competència directa, enel primer nivell d'atenció social, obligatòria en municipissuperiors a 20.000 habitants i compartida en municipis in-feriors als 20.000 habitants, aplicada _generalment_ a tra-vés dels consells comarcals.

Si bé aquest model definia i establia els serveis i lesprestacions, avui els serveis socials no són de dret sub-jectiu; és a dir, no són de compliment obligatori. L'accésa determinats serveis i prestacions pot estar definit percriteris econòmics i socials o disposar de caràcter gene-ral en funció de la disponibilitat pressupostària. Enaquest sentit, la limitació econòmica genera diferènciessubstancials en l'atenció social que poden augmentarsegons el tipus d'intervenció de cada municipi. Aixídoncs, el principi d'igualtat no queda complet.

La manca d'una cartera de prestacions socials i de laconsideració dels serveis socials com a drets universalsha donat lloc a un model dispers i desequilibrat territo-

rialment. Tanmateix, l'altra gran dificultat ha estat lapoca definició tècnica i econòmica destinada als munici-pis; sobretot si tenim en compte que les accions socialssón determinades majoritàriament per subvencions.Toti que cada cop s'estableixen més convenis i concerts,encara resta per solucionar la incertesa de la continuïtatque dificulta, entre d'altres, l'establiment de contracta-cions de personal tècnic. Per donar resposta a lesdemandes ciutadanes, els municipis han hagut d'invertiren recursos socials de segon o tercer nivell que sobre-passen el seu àmbit competencial, liderar-los o col·labo-rar-hi.

Un altre aspecte fins ara no recollit era la coordinaciói la participació en la gestió dels serveis socials d'altresagents no municipals.Tradicionalment, el camp dels ser-veis socials ha comptat amb la implicació molt impor-tant de la iniciativa privada social, i també, darrerament,de la iniciativa mercantil.Aquesta situació hauria d'havercomportat una millora de les polítiques socials; peròlluny de permetre una millora en la gestió, la participa-ció del Tercer Sector o de la iniciativa privada ha aug-mentat la dispersió.

Amb l'objectiu de superar la situació descrita, les reso-lucions aprovades per l'ACM aposten perquè la nova Lleii els seus desplegaments normatius garanteixin uns ser-vies socials bàsics universals que reconeguin la necessitatd'establir una cartera de serveis i prestacions socials,augmentar la descentralització cap als municipis i asse-gurar la participació dels ens locals en la planificació i lagestió de la xarxa de serveis socials.

Des de l'ACM, també reivindiquem un augment delsrecursos econòmics en matèria de serveis socials a travésde programes estables pluriennuals amb una duració

Una aposta de descentralitzaciói recursos per als municipis

Per Salvador Esteve, president de l'Associació Catalanade Municipis i Comarques

mínima de quatre anys i dels programes o contractes quegaranteixin un augment de recursos en l'atenció primària ia domicili. És important que aquest augment de recursoss'estableixi en funció dels objectius, de la tasca desenvolu-pada i de l'esforç realitzat pels municipis i que es tingui encompte la diversitat municipal.

El nou escenariPer tant, és fàcil entendre que per l'ACM aquesta nova

Llei és molt ben rebuda, ja que entenem que vol donar res-posta als reptes actuals i satisfer gran part de les demandesefectuades pel món local.

L'avenç és notable i evident. La universalització dels ser-veis socials és un gran pas endavant per a Catalunya querepercutirà positivament sobre les persones. Tot plegat,configura un canvi històric en el món dels serveis socialsque, de ben segur, el convertirà en el quart pilar de la socie-tat del benestar.

Des d'un punt de vista estrictament municipal voldríemdestacar altres aspectes de la Llei que influiran més directa-ment el món local, com, per exemple, la voluntat de des-centralització. La Llei fixa una xarxa de serveis socials moltmés descentralitzada, amb molta més participació dels enslocals. A més, estableix els mecanismes per crear òrgans decoordinació territorial entre les diverses administracionsper tal d'apropar la gestió al territori i afavorir el principide subsidiarietat. De la mateixa manera, aquesta nova xarxade serveis públics també comptarà amb la participació delsserveis gestionats per la iniciativa social.

Aquesta nova xarxa, molt més local i molt més propera,disposarà d'una cartera de serveis que, a part d'assegurarl'accés a les prestacions, garantirà el finançament dels ser-veis socials que siguin prestats pels ens locals donant lloc auna major concreció dels serveis socials, dels prestadors idel seu finançament.

Una altra mesura que afectarà els municipis és la poten-

ciació dels professionals del sector; bàsicament treballadorsdel món local. Aquesta mesura implicarà un increment deprofessionals, formació, recerca i innovació que culminaràen un nou concepte de professional de referència. D'acordamb això, un professional dels serveis socials serà el quedonarà la continuïtat a l'atenció i el seguiment de les perso-nes que hi accedeixen, fet que esdevindrà un avenç per al'organització dels serveis socials municipals.

La nova Llei també recull la millora d'una altra de lescompetències municipals, concretament l'atenció a domici-li i la prestació de serveis com més a prop de casa millor. Elmón local i la proximitat territorial són dos eixos que laLlei potencia i els concedeix més protagonisme.

No obstant això, aquesta bona acollida de la nova Llei isatisfacció envers aquesta no deixa que en aquests momentstambé tinguem dubtes sobre com s'efectuarà el desplega-ment i sobre com s'aniran acomplint els objectius.

Ens preocupa l'aspecte més important per als municipisen aquest desplegament de la Llei que és la descentralitza-ció dels serveis cap als ens locals, serveis que hauran de sercoordinats per un consell territorial i pels consells supra-municipals. Aquesta descentralització haurà de ser clara iconcisa i ha de determinar específicament els serveis, i,sobretot, el seu finançament a través de contractes i progra-mes pluriennals per garantir i permetre la continuïtat delsserveis, i fixar, a partir de la cartera de serveis socials, elsserveis, els objectius, les actuacions i les avaluacions.

És, doncs, en aquest desplegament de la Llei, on l'ACM,com a entitat municipalista, centrarà tot els seus esforços.Aconseguir un acord marc satisfactori per als municipis quefaci efectiva aquesta descentralització, concreti els seusobjectius i en garanteixi el finançament.

QASC 55

“La nova Llei també recull la millora d'unaaltra de les competències municipals, concre-tament l'atenció a domicili i la prestació deserveis com més a prop de casa millor.”

Salvador Esteve és alcalde de Martorell, perCiU, càrrec que ja havia ocupat entre els anys1987 i 2003. Actualment també és el presi-dent de l’Associació Catalana de Municipis. Haestat vicepresident primer del ConsellComarcal del Baix Llobregat (1988-1995),diputat provincial a la Diputació de Barcelona(1991-1992) i diputat al Parlament deCatalunya entre els anys 1992 i 2003.

L’ANÀLISI

QASC 56

La nova Llei de serveis socials obre un nou pas en laconfiguració dels serveis socials i de l’estat del benestaren el nostre país. En primer lloc, per l’ampli procés par-ticipatiu que ha existit en l’elaboració d’aquesta Llei, ipel resultat que ha tingut, amb un important grau deconsens de les entitats, associacions i institucions delsector.Aquest consens ha culminat en l’aprovació unàni-me del Parlament de Catalunya.

Però el més important és que la nova Llei de serveissocials garanteix, per primer cop al nostre país, el dretdels ciutadans i les ciutadanes a l’accés als serveis socials.Valorem molt positivament aquesta nova realitat, que ésun avenç respecte a la situació anterior, però consideremque, per fer possible un objectiu tan ambiciós, caldràavançar i garantir molt més els aspectes següents:

Universalització dels serveis socialsEls drets reconeguts per la Llei han de ser de caràcter

subjectiu i exigibles. Totes les persones tenen asseguratl’accés als serveis socials amb aquesta Llei, però cal sermés valents, cal garantir el dret a l’accés als serveis entots els seus àmbits sectorials i territorials tal com es faa l’ensenyament o a la salut. Això implica actualitzarcontínuament el catàleg de serveis que la Llei apunta, elsmapes de necessitats i la cobertura dels serveis amb sufi-ciència territorial i sectorial, i amb les dotacions corres-ponents.

Sistema públicAmb aquesta Llei cal garantir que el sistema de serveis

socials sigui prioritàriament públic, com a garantia de laseva universalització. La iniciativa social o privada ha deser subsidiària de la pública, i no a l’inrevés. No obstantaixò, cal tenir present i cal reconèixer el paper essencialque han tingut a Catalunya les entitats d’iniciativa sociala la xarxa pública de serveis socials.

Catàleg i cartera de serveisConsiderem molt positiu que finalment s’hagi incor-

porat el catàleg de serveis i prestacions del sistema cata-là de serveis socials com a pas previ a l’elaboració de lacartera de serveis. Aquesta es concretarà en la pràcticadels drets exigibles i en el principi d’universalitat. Ésimprescindible, doncs, la voluntat política per desenvo-lupar-ho tot degudament, al mateix nivell d’altres ser-veis que són garantits per llei.

Compromís pressupostariEls compromisos establerts en el debat previ de la Llei

obliguen a increments al voltant del 50 per cent anual enels propers cinc anys. També s’ha de treballar amb elcompromís que suposi la convergència amb la UE-15, enaquest mateix període. La cartera de serveis ha de ser labase per a les dotacions pressupostàries corresponents acada exercici.

Gratuïtat. Aportacions de les persones usuàriesEls serveis inclosos en la cartera de serveis han de ser

gratuïts. Les aportacions de les persones usuàries s’hande restringir a sufragar el cost de substitució de la llar ino la provisió assistencial. En tot cas, cal garantir que lespersones sense recursos o amb recursos insuficientspuguin accedir sense exclusions als serveis socials a par-tir de la implicació pública.

Suposant que calgui instaurar aportacions econòmi-ques de les persones usuàries, com a mesura transitòriacap a la gratuïtat, aquestes aportacions han de ser un ins-trument de gestió, no una part de la definició del siste-ma.

Municipalisme i serveis socials bàsicsCal fer efectiu el principi de subsidiarietat i apostar

per l’enfortiment dels serveis socials bàsics municipals.

Un compromís de tots i totesi amb els municipis

Per Ivan Arcas i Blanch, responsable de Benestar Socialde la Federació de Municipis de Catalunya

L’ANÀLISI

L’ANÀLISI

Els ajuntaments han de tenir autonomia en la provisió delsserveis, les prestacions, etc., però s’haurà de prevenir i evi-tar la generació de situacions de ruptura del principi d’i-gualtat davant la universalitat dels drets. Cal evitar el mer-cadeig en la ubicació territorial de serveis socials especialit-zats, que s’han de situar en el territori més proper a lesseves necessitats.

Compromís amb els ajuntamentsCal finançar adequadament els ajuntaments, cobrint el 66

per cent del cost total de la despesa dels serveis socialsbàsics (l’actual atenció social primària), que comprenen l’e-quip interdisciplinari integrat pel personal professionalnecessari, l’estructura directiva, el suport tècnic i adminis-tratiu, la infraestructura material i de serveis, els serveisd’ajut a domicili i de teleassistència, i els centres oberts pera infants i adolescents, i tots aquells que s’estableixin regla-mentàriament. El pagament dels serveis socials bàsics s’hade fer a partir de la previsió de despesa pels serveis i pro-grames proposats en cada nou període, i no a partir del ques’ha gastat anteriorment o no.

La Llei aporta un aspecte destacat amb relació al profes-sional de referència per part de les persones usuàries(metge de capçalera); ara bé, cal avançar molt més en elreconeixement dels professionals dels serveis socials. LaLlei en fa menció a l’article 40, d’una manera poc concre-ta, i caldria aprofundir-hi. Els equips d’acció social han debasar-se en el criteri de la multiprofessionalitat i la comple-mentarietat entre els diferents perfils professionals. La Lleiha de preveure mesures per millorar les condicions laboralsi l’estabilitat del personal professional del sistema de ser-veis socials. A més, cal normalitzar i fer emergir aquellesactivitats econòmiques irregulars relacionades amb l’àmbitdels serveis a les persones creant ocupació i fent dels serveissocials un factor productiu essencial.

QualitatEl títol VIII de la qualitat dels serveis socials fixa com s’han

de garantir les condicions adequades per a la qualitat de totsels serveis i les prestacions, tant dels de titularitat públicacom dels d’iniciativa social o privats. Cal que els mecanis-mes i els criteris d’avaluació dels serveis funcionin, tantpel que fa als criteris com a la configuració del pla de qua-litat.

Participació ciutadanaÉs molt positiu que l’avantprojecte de llei s’elabori amb

la participació ciutadana i la voluntat de consensuar almàxim el text de la norma. Entenem, però, que la deteccióde necessitats, l’avaluació o els controls de qualitat no solss’han d’assignar a grups d’experts, sinó que cal que hi par-ticipin la resta d’agents del sistema i la ciutadania.L’aprofundiment en la democràcia participativa és garantiade la qualitat dels serveis.

Per últim, és important que una vegada aprovada la Lleis’avanci en el desplegament normatiu. Aquesta Llei, igualque la Llei de la dependència, ha creat molta expectativaciutadana i és necessari no defraudar ningú. En aquest sen-tit, considerem que és bàsic el desenvolupament de la nor-mativa que fa referència, entre d’altres, als aspectessegüents: l’estructura i les competències del Pla estratègicde serveis socials de Catalunya; l’estructura i l’organitzaciódel Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials; elsistema d’informació de serveis socials: l’estructura i lescompetències dels plans sectorials de serveis socials; l’orga-nització del Consell de Coordinació de Benestar Social;l’organització i l’estructura de les comissions interadminis-tratives de cooperació institucional entre la Generalitat i lesadministracions locals; les mesures de desconcentració idescentralització dels serveis socials propis; el Reglamentd’atenció domiciliària; el Reglament del Consell Generalde Serveis Socials; el Reglament sobre els professionals dereferència; el Reglament sobre criteris de copagamentdels serveis socials especialitzats i l’aprovació del Pla dequalitat dels serveis socials.

QASC 57

Ivan Arcas és alcalde de Molins de Rei,responsable de Benestar Social de laFederació de Municipis de Catalunya imembre de la Comissió Permanent i delConsell Nacional d'ICV. Llicenciat en histò-ria, especialitzat en arqueologia, és batllede Molins de Rei des de 1995, càrrec quetambé havia exercit entre els anys 2002 i2003. Abans va ser regidor de Cultura(1995-1999), i primer tinent d'alcalde i

president de l'Àrea d'Economia i Finances i de Serveis Generals(1999-2002) de la vila.