La Funci comerial i lanlisi de Mercat

La Funci comerial i lanlisi de MercatIntroducci: videoshttp://www.youtube.com/watch?v=2l4hGvSIZSAhttp://www.youtube.com/watch?v=BRVBPCKvTQ0http://www.marketingdirecto.com/especiales/cannes-lions-2011-especiales/los-18-mejores-spots-de-cannes-lions-2011/

http://www.youtube.com/watch?v=e4VNf9JtBeo

El departament ComercialAnlisi de mercatsMrquetingVendesEl mrquetingConjunt dactivitats, metodologies i tcniques i mtodes que tracten dapropar un producte als consumidors, conquerir un mercat transmetre una idea o valors...El mrqueting ha didentificar i anticipar les necessitatsHa de desenvolupar el producte i coordinar la seva promoci i distribucHi ha molts tipus de mrqueting i moltes

Una mica dhistria...Necessitats dempreses de vendre grans quantitats de productes Es generalitza en els 60 (quan la renda i demanda augmenten)Als anys 70 hi ha una forma crisi i els productes ja no es venen sols cal desenvolupar mrqueting per vendreAra primer sinvestiguen les necessitats i es desenvolupa el producte

El producteEls preusLa distribuciLa comunicaci MrquetingMERCATMrqueting mixTipus de Mercats: qu els defineix?Grau de concurrncia: nombre doferents i demandantsPoder de mercat: capacitat per influir en el preuHomogenetat del producteExistncia de barreres dentrada i sortida al mercatExistncia dinformaci perfecta i gratutat

Tipus de mercatsCompetncia PerfectaCompetncia imperfectaMonopoliOligopoliCompetncia monopolsticaTipus de MercatsMercatGrau ConcentraciDomini sobre preusHomogenetat producteInform.BarreresAltres caracterstiquesExempleComp.PerfectaMolt oferents/demandNoSiSi

NoMolta competnciaTarongesMonopoli1 sol oferentSi: decideix preu i quantitatUn nic producteNoSiNo competnciaRenfeOligopoliPocs oferentsSi: t poder de mercatSi: productes molt similarsNoSiCompetncia i cooperaciPetroli, Avions, TabacCom. MonopMolts oferentsNoms algunes empreses grcies a la diferenciaciNo: els productes estan diferenciats (marca)NoSiMolt competnciaSabatilles, perfums, mbils...Demanda Total i demanda dempresaDemanda Total: la quantitat total de compres dun producte que es fan en un perode (suma de totes les empreses que el comercialitzen)Demanda dempresa: quantitat dun producte que compra una empresaDemanda potencial: quantitat mxima potencial a la qual es podria arribar en un perode de temps: consumidors duna empresa + consumidors de la competncia + altres consumidorsDemanda Tendencial: demanda que sespera en el futur (quan van apareixer els mbils)Quota de mercatPart proporcional de les vendes dun producte que li correspon a una empresa

Quota mercat= Mercat empresa/Mercat total *100Treball a laulaActivitats finals: exercicis 3,5,7 i 8La Segmentaci de Mercatss important comprendre que els mercats estan segmentats segons al tipus de client que sespera arribarA clients diferents, productes diferents: imaginem tomaquets per a consumidor final (macos, ben presentats,...) o per a una industria (dona igual la presentaci, si estan malmesos,...)Els productes finals tamb seran diferents segons al client a qui sadrecin: el disseny dun producte mai est fet per a tots els gustos.Es busca i selecciona un determinat tipus de clients: el pblic objectiu o targetLa segmentaci de mercatsCriteris de segmentaciSociodemogrfics: sexe, edat, nivell destudis, rol socialGeogrfics: clima, dimensi de la localitat, rural o urbSocieconmics: diners, classe socialPsicogrfics: basada en identificaci dels individus per la personalitat o conducta: sistema valors, estil de vida. Exemples: quillos, heavis, rappers, pijos, hippies

Com es segmenta un mercat: estadstica, estudis sociolgics,...Importncia de la segmentaci de mercatsQuan una empresa llena un producte ha de ser conscient a quin pblic objectiu o target va adreat el seu producte

SEGMENT MERCATMERCAT

Exemples de segmentaci de mercatsLlet: sencera, descremada, semidescremada, de soja, sense lactosa, amb calciCotxes: esportius, familiars, furgonetes, monovolums, tot terrenysCereals: per nens, amb xocolata, per fer rgim, amb fibraPremsa: esportiva ( Bara o Madrid), econmica, diaris (de totes les tendncies ideolgiques)...

http://www.youtube.com/watch?v=e4VNf9JtBeo

https://www.youtube.com/watch?v=wBChXbUionc

https://www.youtube.com/watch?v=HusVylZ8KhQ

http://www.youtube.com/watch?v=Kp9knrC10PU

https://www.youtube.com/results?search_query=anuncio%20especial%20k&sm=3

http://www.youtube.com/watch?v=s1GrEOem8ts

TreballemExercicis 7 i 8 pgina 219, 19 de la 220Cerca pel youtube anuncis de les marques segents i digues raonadament a quin segment de mercat sadrecenEls cotxes Mercedes, Els Kellogs special K El TrinaLa CaixaFairy

Lestudi de mercatRecopilar, elaborar i analitzar informaci sobre lentorn generals, la competncia i el consumidorInclou les accions encaminades a la recollida dinformaci i al seu tractament per arribar a conclusions sobre les caracterstiques del mercat.Aix facilita la presa de decisions.Fases de lestudi de mercatDefinici de lobjectiu de la investigaciDisseny del model dinvestigaciRecollida de dadesPrimriesSecundriesClassificaci i estructuraci de les dadesAnlisi i interpretaci de les dadesPresentaci dels resultats1. Definici de lobjectiuCal conixer diversa informaci, per cal que definim quina informaci volem:Conixer les preferncies dels consumidorsEstudiar la reacci de la demanda (consumidors) davant la variaci en els preus (demanda elstica o inelstica)Veure com funcionen les nostres estratgies de comunicaciValorar si hem de fer modificacions al nostre producte....2. Disseny del model de investigaciCom la portarem a terme?Cal mirar les fonts dinformaci de les que disposemInformaci interna de lempresa: informesEstadstiques oficialsInvestigacions fora de lemprea

3. Recollida de dadess un procs costosExisteixen dos tipus de dades:Dades Primries: Sn les dades obtingudes especficament per a la investigaci. Molt costoses. (Enquestes que fa lempresa, estudis propis.).

Dades secundries: Dades ja elaborades per altres informaci estructurada i de rpida disponibilitat. ( Estadstiques oficials)Les dades secundriesCom que s informaci feta per altres i disponible, t menys costos, per aix es comena per aquestes. Alguns exemples:Centres estadstics (INE, Idescat)Organismes oficials ( ajuntaments, departament deconomia, Oficina del Consumidor,....)Diaris, revistes,Les dades primriesEnquesta: qestionari amb preguntes precises i clares a una mostra representativa de la poblaci que es vol estudiar. Ha de ser aleatria. Pot ser personal, per correu, telefnica, per xarxes socials...Entrevista en profunditatExperimentaci: provocar conducta del cosnumidor per veure reaccionsObsevaci: personalment o amb video: com es comporta el consumidor dins lestablimentPanel de consumidors: Agafen uns consumidors representatius que guarden els envasos o les etiquetes dels productes que consumeixenAudmetres: audincies TVReunions en grup: opinions en grupTest: entrevistat relaciona paraules que li diuen i que li inspiren algun sentiment (cotxe-llibertat)

4. Fases finalsDesprs de la recollida, les dades es sistematitzen i sestudienAnlisi i interpretaci de les dades. Selabora un informe objectiu on es veuen les conclusions. Es solen utilitzar grfics

Presentaci de resultats: Ha de contenir les segents parts:Anlisi del problemaAnlisi de la metodologia que es pretn aconseguirResultats tcnics: taules i grficsConclusions, recomanacions i conseqncies LENTORN GENERALFactores poltics: guerres, bones relacions internacionalsFactors legals: normes fiscals (impsotos)Mercantilslaborals (salari mnim)MediambientalsFactores socials i demogrfics.Factors tecnolgics: nous materials, innovacionsFactors econmics: cojuntura econmicaFactors demogrfics: quanta m dobra, quanta gent pot consumior...Factors Culturals, religiosos

Nivell de rivalitat entre els competidors actuals.Amenaa de nous competidors.Amenaa de productes substitutius.Poder de negociaci dels provedors.Poder negociacir dels clientsTipus de mercat: oligopoli, c. monopolstica, c. perfectaBarreres dentradaFormaci dels treballadorsEncariment de matries primeres

ENTORN ESPECFICANLISI DEL NUCLI COMPETITU DE PORTERServeix per detectar amenaces i oportunitats.

Analitza 5 forces: les empreses competidores i la seva rivalitat, clients, provedors i productes substutius.

Ens pot ajudar a analitzar la situaci en la qual es troba una empresa.ANLISI DE LENTORN COMPETITIU (PORTER)Rivalitat dels competidors: quin tipus de mercat s? Competncia monopolstica, oligopoli,Hi ha empreses que dominen el mercat? Hi ha marques amb poder?

Amenaa de productes substitutius: pot aparixer algun producte nou que faci ombra al meu?

Amenaa de nous competidors: quines barreres dentrada hi ha als mercats? s fcil entrar en el mercat?

ANLISI DEL NUCLI COMPETITIU4. Grau de poder dels provedors: qui subministra les mercaderies o matries primeres s una gran empresa? O s petitat? Sc el seu nic client?

5. Grau de poder de clients? Qui em compra els productes? Els pot comprar a una empresa de la competncia? Quina elasticitat te el meu b?

ANLISI DEL NUCLI COMPETITIUGrau Rivalitat: alt. Mercat de competncia monopolstica on hi ha moltes hamburgueseries, a ms amb dues marques que dominen el mercat (McDonalds Burger King)Amenaa nous competidors: elevada. Poques barreres dentrada en aquest mercat. Dependr del barri en qu subiqui.Amenaa de productes substitutius. Podem considerar el menjar rpid i per tant les pizzeries com un producte que ens podria fer competncia.Poder clients: limitat. Poden triar entre molts oferents per no condicionar el preu.Poder provedors: limitat i segons quin. Coca-cola molt de poder. La persona que ens porti el pa no tant.Exemple: una hamburgueseriaAnlisi de lentorn generalEntorn legalEntorn tecnolgicEntorn socialEntorn econmicAnlisi de la competnciaConjunt dempreses que fabriquen o comercialitzen, en un mateix mercat, un mateix producte o servei.Que cal saber de la competncia??On est localitzadaInformaci sobre ella: preu, provedors, quota mercat, tecnologia,...Comparaci situaci de la nostra empresa respecte la competnciaAnlisi del consumidorHbits de compraComportament del consumidorClassificaci del client segons la seva capacitat de decisi1. Els hbits de compraQui compra?On compra?Per qu compra?Quant compra?Quan compra?Qu compra?2. Comportament del consumidorQue ens condiciona com a consumidors?Manera de serAprovaci dels altres pertinena a grupConviccions prpies basades en cultura i entornSeguretat o riscDinersFidelitat a marcaModa

Classificaci del client segons la seva capacitat de decisiPrescriptor: professional que recomana el producte (metge, un/a ajudant en tenda)Comprador: adquireix el producte, per no cal que coincideixi amb el consumidorConsumidor final: qui satisf necessitat del producte.Treball a laulaActivitats finals: 12, 15, 16, 17 i 18Pensa en un producte en concret que sigui original:Defineix el pblic objectiuExplica els criteris utilitzats per la segmentaci del mercatJustifica quines tcniques de recollida de dades utilitzaries per al TEU producteInventa 6 preguntes que et donin pistes de qu podries millorar en el teu producteInventa un eslogan on destaquis quelcom important del teu producte

Recordem...el mrquetingConjunt dactivitats que desenvolupa una empresa destinades a satisfer les necessitats i desitjos dels consumidors per tal daconseguir beneficis important perqu la idea de que un producte bo i de qualitat es ven sol est desfasada.Un cop les necessitats bsiques estan cobertes les empreses han de satisfer altres desitjos...per productes semblants!

Elements del mrqueting mixProductePreuPromoci Distribuci

Cal fer la barreja daquests elements sobre els quals pot actuar lempresa per satisfer les necessitats dels consumidors.El producteElement essencial: tot el que es desitja comprarLes decisions sobre el producte sn les primeres que shan de prendre perqu les caracterstiques del producte afectaran el seu preu, els canals de distribuci i la seva promoci.

Un producte, sempre buscar la diferenciaci (amb atributs diferents a la resta), i aix tractat destablir un monopoli del seu producte. Un exemple seria liphone.Tipus de productesDe consum: satisfan necessitats personals i solen ser individuals o familiarFungibles: alimentsDuradors: rentadoraProductes industrial: per a empresesServeis: productes intangiblesComponents dun producteEl component bsic s la seva capacitat per satisfer les necessitats.Per hi han altres components importants: el seu disseny, la marca, lenvs, lembalatge, la qualitat.Tamb shan de considerar altres elements com: la possibilitats de lliurament a domicili, el servei postvenda, la garantia, el finanament...

Nosaltres en veurem 2: envs i marcLenvs: la importncia de la presentaciHa de complir les segents caracterstiquesIdentificaci fcil: forma, color,...Associaci continent-contingut: Dibuixos, colors, que identifiquinAtractiu i impactantSigui fcil dobrirComoditatFacilitat transport i emmagatzematge

La marca: qu s?

La marcaInclou dos elements: el nom i el logotips el nom, terme, disseny o smbol que tracta didentificar els bns i serveis duna empresa i diferenciar-los dels de la competnciaPer protegir-la es fa un patentDes del punt de vista del mrqueting s un instrument comercial que serveix a ms a ms per fidelitzar clientsLa marcas difcil donar nom a un producte: si un universitari t enregistrades unes 10.000 paraules en un hipermercat hi poden haver 15.000 productes.s important que sidentifiqui la marca amb un producte i sutilitzi de forma genricaExemples: kleenex, danone, chupa-chupsSha dassociar alguna caracterstica a la nostra marca:Iogurts Bio: salutMercedes: classe, estil

Estratgies de marcaMarca nicaMarques mltiplesMarques de distribudor

Estratgies de marca nicaDe marca nica: el mateix nom per a tots els productes --> Marca paraiguaReducci costos promocionals, per el fracs dalgun producte pot afectar a la imatge de la marca. (BIC: bolis, encenedors, maquinetes dafaitar)

Recomanada per a productes semblants (Pastas Gallo)

No sol interessar per a productes molt diferenciats que puguin confondre el consumidor (un detergent i una crema de dents) per hi ha empreses que ho fan:

Marques mltiplesMarques individuals: nom diferent a cada producte. Multinacionals que assignen a cada producte un nom (Coca cola, Nestea, Fanta...)

Marca per lnia de producte: (Decathlon: Btwin, triboard, Kipsta...Pascual per a les llets i Zumosol per als sucs)

Estratgia de segones marques: marques de prestigi + marques gamma baixa. (Levis i Dockers)

Marques de distribudorLes fabrica un industrial per es venen sota nom del distribudor Marques blanques: Hacendado, el Corte Ingls, Lidl

Nom de la marca i relacionsCurtFcil de llegirFcil de recordarPronunciable en diferents idiomes, per una nica pronunciaci possibleNo contenir son desagradablesAdaptabilitat a letiqueta i envs

De vegades la marca est relacionada a una qualitat, per tamb pot estar-ho a un pasCartera de productess la totalitat darticles que una empresa ofereix en el mercat a tots els consumidorsAlguns daquests tenen caracterstiques homognies: la lnia de producte. I s el conjunt de les lnies el que forma la cartera.

La Cartera de ProductesCaracterstiques:Amplitud o Nombre de lnies de lempresa ( iogurts, natilles, batuts...)Profunditat o nombre de productes de cada lnia (natural, grec, fruites...)Suma de tots els productesCicle de vida dun producteIntroducci o llanament: introducci, vendes baixes i creixement lentEtapa de creixement: coneixena del producte i augment de vendes: publicitat passa dinformativa a persuasivaEtapa de maduresa: creixement de les vendes sestabilitza. Es busquen nous consumidorsEtapa de saturaci: vendes cauen: rellanar producte, nous usos, deixar de comercialitzarDecliviEtapes: vendes en funci del temps

Etapes: vendes i beneficis

La imatge i el posicionamentLa imatge dun producte s una representaci mental que els consumidors en fan del mateix, s el conjunt datributs que els consumidors veuen en ell. Ex: actimel com un producte sanssimEl posicionament s el lloc que ocupa el producte en la ment del consumidor en relaci als productes de la competncia.Exemple: les piles Duracel sn les que duren mentre que les Energizer sn les ms potents

La imatge i el posicionamentLempresa ha de fer accions per posar el seu producte i crear-ne un imatge favorable.Ha daconseguir que el seu producte es relacioni amb qualitats positives que els consumidors valoren i la seva posici relativaDesprs lempresa determinar la posici que vol ocupar, que ser lluny de les altres empresesCOM?Caracterstiques del producteDiferncies amb la competnciaMoment de fer-los servir...Creaci de nous productes: fasesTempesta dideesDepuraci dideesIdea de producte: hi ha demanda potencial?Estratgia de mrqueting: segments,...Desenvolupament del producteLlanament de producteEstratgies de creixementPenetraci: aprofundir ms en els mercats en que lempresa est present (s publicitat)Desenvolupament del mercat: a altres mercats o nous segments del mercats (xamp johnson)Desenvolupament del producte: millorar-lo i fer-ne de relacionats per augmentar vendes (diferents tipus de iogurt)Diversificaci: productes no relacionats mercats nous amb productes nous (bic: encenedors, bolis)Diferenciaci del producte: tractar que el nostre producte sigui nicPENETRACI DEL MERCATAugmentar la participaci del mercat actual amb productes actuals.Augment us del producte: envs, horarisCampanya publicitriaNous usuaris

DESENVOLUPAMENT MERCATLnia productes actuals en nous mercat pot ser en nous mercats geogrfics (una empresa espanyola que comena a vendre a Frana) o nous targets o nnxols de mercat.

Xamp Johnsons per a mares i bebes, o potitos per a gent que fa esports de muntanya,

DESENVOLUPAMENT PRODUCTENous productes en mercats actuals.Qualsevol empresa que hagi fet un producte nou (relacionat amb el que feia) en el mercat.

DIVERSIFICACICanvi respecte a la situaci actual pel que fa a productes i mercat.Una empresa pot diversificar amb la producci daltres bns i serveis que no sn de la seva especialitat. (Corte Ingles: productes + agncia de viatges, Yamaha, Bic)

Vertical: porten a terme diferents fases de lactivitat productiva (rodes + cotxes)

Horitzontals: el producte o mercat mant una relaci amb tecnolgica o comercial amb els existents. (pasta de dents i raspall)

Heterognia: productes diferents YamahaTIPUS DIVERSIFICACIEl preus la quantitat de diners que entreguem al venedor per ladquisici dalgun producte. s un tret bsic a lhora de prendre decisions.A ms del preu mirem: les condicions de pagament, els serveis,...Element important en la poltica de mrqueting perqu t repercussi en la demanda i en les vendes.Com decidir com fixar el preuSegons demanda: inelstica o elsticaSegons costosSegons competnciaFixaci segons demandaNormalment com ms elevat s el preu dun b, menys demanda t. Tamb existeixen bns que com ms cars ms demanda: bns de prestigi i associaci de preu a qualitat.Es pot analitzar la informaci que tenim sobre consumidors, enquestes,...Hi ha dos tipus de demandaElstica: variacions importants de la demanda amb petites variaci del b (el cinema)Inelstica: poca variaci quan varia el preu (bns necessaris com el pa o que creen addicci com el tabac)Fixaci de preus basada en costosAfegim al cost del producte un determinat marge de beneficiPer exemple, nosaltres volem afegir un 30% de marge benefici sobre el cost dun producte que ens costa produir 10 euros. El vendrem a 13 euros.Fixaci de preus basada en la competnciaPreu semblant al de la competncia: productes poc diferenciatsPreu per sota de la competnciaPreu per sobre de la competncia: quan client considera el nostre producte millorSi al sector hi ha una empresa lder es pot fer:Seguir al lderPosar preus de manera independentEstratgies de preusPreus mxims: preu alt i target exclusiu i elitista (Nespresso). Desprs es baixa el preu i es fa ms accesiblePreus de penetraci: preu ms baix que la competncia amb intenci daconseguir ms clients. Risc de guerra de preus (Pepephone)Preus psicolgics:Preu acostumat o habitual: preu productes consum freqent (llet)Preu de prestigi: preu alt lligat amb qualitat o classePreu arrodinit: 4,99 en comptes de 5Preu segons valor percebutPreu de refernciaPreus en funci del cicle de vida del producte

La promociTcniques de mrqueting que tenen com a finalitat comunicar les caracterstiques del producte per crear desig de consum,Instruments de PromociPublicitatPromoci de les vendesVenda personalRelacions pbliques1. PublicitatFuncions: informar i persuadirObjectius:Cridar latenci: sorpresa, impacte,...Despertar lintersTrobar un desigAconseguir una actuaciPrincipis de la publicitatSenzillesa: missatge senzill per captar gran pblicOriginalitat: innovaciRepetici: missatge que quedi gravat canons, eslgans, frases fetes,...Oportunitat: nadal joguinesSinceritat? No hauria denganyar

Mitjans de publicitatTelevisiRdioPremsa i revistesPublicitat exterior: tanques, cartells,..La Xarxa: youtube, facebook,...2.Promoci de les vendesIntent daugmentar les vendes durant perode curt de temps.Perqu? Liquidar estocs, augmentar quota de mercat,...Tcniques:Rebaixes temporals ( Dia sin Iva en MediaMarkt)Regals que acompanyen el producteMs per menysDemostraci caracterstiques en el mateix lloc de venda

Es pot promocionar durant tot el cicle de vida del producte, per no cal abusar de les promocions3. La venda personalRelaci directaVenedor pot ampliar caracterstiques del producte ComercialsFigura visible de lempresa: bona impressiEl venedor ha de ser coneixedor del mercat, persuadir i convncerRelacions pbliquesIntenten potenciar les relacions que lempresa mant amb altres agents socials, tant a dins com a fora de lempresa.Com? Venent una imatgeCollaboraci amb entitats benfiques (bara unicef)Conferncies Personalitats pbliques (Banc Sabadell Guardiola)Quan?Empresa desconeguda (Ing i Matias Prats)DesprestigiCanvi dimatge del consumidor de lempresa (Carrefur i comprament de bosses plstic)La distribuciLa distribuci inclou totes les activitats que permeten posar el producte a la disposici del client.La distribuci no s sols el fet de transportar i apropar fsicament els productes als compradors, sin que tamb cal agrupar tots els productes que necessita el comprador en un punt de venda i facilitar que el consumidor pugui disposar del producte en les quantitats que necessita.Funcions de la distribuciTransport mitj, freqncia,...EmmagatzemmatgeInformaci i assessorament al clientCanals de distribuciUn canal de distribuci s el recorregut que segueix el producte des de la seva fabricaci fins que arriba a mans del consumidor.Segons propietat del canalDirectessense intermediaris: productor-consumidorIndirectes intermediarisCanal Curt: un sol intermediariCanal llarg. Diversos intermediarisTipus dintermediarisMajoristes: compren als productors i venen a altres intermediarisMinoristes: venen al consumidor final Venda al detallBotigues TradicionalBotigues EspecialitzadesSupermercatsGrans superficiesVenda sense botigaVending: mquines cafTelevendaInternetMercats ambulants

Estratgies de distribuciDistribuci intensiva Es vol que els productes estiguin en el major nombre de llocs de venda possibles. Es una estratgia per a productes de baix preu (refrescos, detergents...) i en els que no hi ha risc dequivocar-se (si comprem una beguda i no ens agrada, no passa res.Distribuci selectivaSi el preu s ms car i el risc s major, el client visitar diferents botigues, comparar i far una compra ms reflexiva. No li importar haver de anar a unes botigues concretes. Triarem per personal, qualitat...Estratgies de distribuciCanal exclusiuEs tria un sol detallista en exclusivitat en una rea geogrfica que no podr vendre productes de la competncia (actuar com un monopolista geogrfic) Ex: concessionaris de cotxesFranquicies: distribuci exclusiva. McDonaldsEl marxandatgeAmb laparici de lauto-venda ( el consumidor agafa els productes per ell mateix) el paper del dependent deixa de ser important; el propi producte, voltat de marques de la competncia, ha de vendres a si mateix.El marxandatge sn aquells mitjans que ajuden a donar sortida al producte en el punt de venda.El marxandatgeQuan colloquem el producte hem de saber que existeixen unes zones fredes i unes altres calentes, que sn aquelles on es ven ms.Hi ha diverses tcniques. Per exemple en IKEA has de fer tot el recorregut amb la qual cosa acabes veient tots els productes.Est comprovat que el client t ms facilitat per veure els productes que estan a lalada dels seus ulls.Tamb que determinades msiques inciten ms a comprar certs productes ( si no expliqueu-vos el perqu de que Pull&Bear sempre tingui msica)Elements de MarxandatgeCartells: llampants, atractiusSituaci del productePresentaci en piles de productes: no massa ordreQuantitat de producteDecoraciSituar uns productes al costat daltres o en una zona determinada (cervesa i patates a prop)Moviment, llum, msicaOrganitzaci de concursosOrganitzaci de tast de producteRecordem: Posicionament del producteLa imatge dun producte s una representaci mental que els consumidors en fan del mateix, s el conjunt datributs que els consumidors veuen en ell. Ex: actimel com un producte sanssimEl posicionament s el lloc que ocupa el producte en la ment del consumidor en relaci als productes de la competncia.Exemple: les piles Duracel sn les que duren mentre que les Energizer sn les ms potents

Necessitats de posicionamentMaslow i...EficciaSeguretatEconmicaInnovaci PrestigiEstratgies de posicionamentRelacionada amb el producteBasat en algun atributBasat en beneficis que ofereixBasat en comparaci amb altresBasat en recomanaci despecialistesRelacionada amb la marcaQualitatPrestigiPreu: baix o altEmocions

Mrequting MIX: NespressoPoltica de producteSegment mercat?Tipus mercat?Poltica de preus?Poltica de distribuci?Poltica de comunicaci?Marca?Qui i quin eslgan?Imatge? Posicionament?

MATRIU DAFOFACTORS INTERNSFORTALESESAspectes internsMillors competnciaDEBILITATSAspectes interns pitjor que la competnciaFACTORS EXTERNSOPORTUNITATSPossibilitat dexplotar avantatge competitiuAMENACESDificultats de lentorn