La intelligncia humana

A la histria de la psicologia pocs conceptes sn tant foscos i polmics com el de intelligncia

La intelligncia. Qu s?Els psiclegs discuteixen si hem de definir la intelligncia com una capacitat cerebral inherent o s una qualitat atribuda que, de manera semblant a la bellesa, es troba als ulls de lobservador

La intelligncia no s una COSA

Inferim la intelligncia a partir dactes que suposem que sn una manifestaci i una prova de que existeix.

etimologiaEn principi, podem assenyalar que el terme prov de dos vocables llatins, inter= entre, i legere= escollir o llegir. Llavors podem deduir que ser intelligent s saber escollir la millor alternativa entre diverses.

DEFINICIONSS UNA APTITUD MENTAL QUE IMPLICA ADAPTACI I COMPRENSI DEL NOSTRE ENTORN I CAPACITAT DAPRENDRE RPIDAMENT DE LEXPERINCIA.

S LA CAPACITAT DE PENSAR I RAONAR DE MANERA PRCTICA I ABSTRACTA.

IMPLICA RESOLDRE PROBLEMES DE LA MANERA MS SATISFACTRIA POSSIBLE. AIX VOL DIR TAMB ORIGiNALITAT I PENSAMENT CREATIU

LA PARAULA INTEL.LIGNCIA S CLARAMENT POLISMICATHORNDIKE EN DESTACA 3 TIPUS:INTELLIGNCIA PRCTICA Tecnologia_para_la_mujer_2.wm Tecnologia_para_la_mujer_3.wmINTELLIGNCIA CONCEPTUALINTELLIGNCIA SOCIAL

TEORIES Es tracta dun factor general o de diferents factors especfics?La intelligncia canvia o s estable al llarg de la vida?s una capacitat innata o adquirida?En quina mesura prediu lxit acadmic, professional?Puntuen ms alt els homes o les dones?Com podem midar la intelligncia?

HISTRIA I TEORIES DEL CONCEPTEFinals del s.XIX: F. GALTON basa el concepte dintelligncia en la dotaci gentica. La intelligncia s una aptitud cognitiva general que determina lxit o el fracs duna persona en qualsevol tasca cognitiva.Galton va descriure la intelligncia com una potncia mental d'origen biolgic.

HISTRIA I TEORIES DEL CONCEPTEFinals del s.XIX: F. GALTON basa el concepte dintelligncia en la dotaci gentica. La intelligncia s una aptitud cognitiva general que determina lxit o el fracs duna persona en qualsevol tasca cognitiva.Galton va descriure la intelligncia com una potncia mental d'origen biolgic.

Galton Em proposo mostrar en aquest llibre que les capacitats naturals de lhome sobtenen per herncia, a partir de les mateixes limitacions amb que ho fan la forma i les caracterstiques fsiques del mon orgnic en general. Per tant, com s fcil, tot i aquestes limitacions, obtenir a partir duna acurada selecci una raa de cans o cavalls dotats de capacitats caracterstiques per crrer o fer qualsevol altra cosa, tamb seria molt factible crear una raa humana altament dotada a partir de matrimonis amb seny al llarg de vries generacions consecutives

A comenament de segle la lnea genetista canvia: el centre datenci passa a ser la creaci dinstruments que mesurin les diferncies d'intelligncia de les personesBinet (1857-1911) institucionalitza els test: les autoritats educatives de Frana li encomanen la creaci de test que mesuressin la intelligncia dels nens per aix classificar-los i predir el rendiment escolar. Aquest mitj va ser utilitzat per separar als ms llestos dels que no ho eren; es va produir aix una segregaci sense que el govern elabors plans deducaci especial.

BINETFill nic de pare metge i mare artistaMetge, naturalista i psicleg autodidactaIntrodueix el concepte dedat mental: va examinar molts de nins, apuntant l'edat de cada nin i definint l'edat mental com el rendiment mitj dels nins a una edat cronolgica.

LEWIS TERMAN 1877-1956Psicleg americ.Introdueix el terme de quocient intellectual, ndex de mesura de la intelligncia tant per adults com per a infants. QI = edat mental/edat cronolgica x 100 Va revisar els test de Binet i Simon

Henry H. Goddard (1866-1957) Juntament amb Terman s un dels principals responsables de la sistematitzaci de ls dels tests als Estats Units. - Mant que tots els individus que no encaixen socialment sn dbils mentals

Els cartells sn sostinguts per immigrants europeus: es va comenar a difondre la idea de la debilitat mental i de la possibilitat de contaminaci gentica(italians, polacs, etc.); en aquest cas es va fer sostenir cartells que no eren capaos de llegir, en els quals es desqualificaven a si mateixos. El cartell de lesquerra diu: Soc una crrega per a mi mateix i per a lestat, se mha de permetre reproduir-me? La resta de desquerra a dreta:Necessito beure alcohol per seguir vivint. Transmetr la meva addicci a altres?Estarien els manicomis i les presons plenes si gent com jo no tingus fills? No puc llegir aquest cartell. Amb quin dret he de tenir fils? Coses que avui semblen aberrants es van fer molt populars llavors.....

TEORIES FACTORIALSTeora de Spearman: s el primer autor daquest tipus de teories; segons ells hi ha dos grans tipus de factorsel factor G que te a veure amb la intelligncia general.I els factors S , habilitats i capacitats responsables de les diferncies entre puntuacions en diferents tasques. el factor G s innat i els factors S sn apresos.

Teoria factorial de Thurstone (1887.1955):

Ell pensa que no existeix el factor G, nicament els factors S: no existeix linnat i tot el que mesurem sn els factors S i laprenentatge dun individu. Planteja 7 factors: 1. Fludesa verbal : recordar paraules rpidament. 2. Comprensi verbal: definir conceptes. 3. Visualitzaci espacial: capacitat de reconixer volums i com canvien a lespai. 4. Rapidesa perceptiva: percebre un objecte i observar totes les seves caracterstiques. 5. Raonament inductiu: completar les sries, pensament lgic. Pensament conseqencial. 6. Aptitud numrica: aptituds per les operacions matemtiques. 7. Memria.

Teories Actuals.1. Teories basades en el processament de la informaci. (Sternberg 1946) Intenten explicar els processos cognitius que constitueixen la intelligncia. Segons ells, ser intelligent significa ser capa de comprendre.

2. La Intelligncia emocional (Goleman 1995)Destaca el poder dels sentiments i les emocions enfront de la freda lgica racional.

3. Intelligncies mltiples. (Gardner 1983)La intelligncia s una amalgama de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes.

1.STEMBERG: teoria trirquica de la intelligncia.La intelligncia es manifesta de tres formes:Analtica: analitzar, jutjar, avaluar, comparar i contrastar. Aquesta normalment s afavorida a lescola tradicional. Creativa: crear, dissenyar, inventar, generar i imaginar Prctica: utilitzar, implementar. Aquestes dues normalment no sadapten als requisits de les aules tradicionals.

Exemples: Anna te puntuacions altes a les proves tradicionals de intelligncia , com la Stanford- Binet i s una estrella com a pensadora analtica. Tito no t les millors puntuacions per es una ment creativa i intutiva.Angel es llest i sociable. Ha aprs a manejar de manera prctica les situacions, encara que les seves puntuacions a les proves tradicionals sn baixes.

2. La intelligncia emocionalDaniel GOLEMAN: resalta el poder dels sentiments i les emocions La intelligncia emocional s la forma d'interactuar amb el mn.Cinc habilitats de la IE:Conscincia d'un mateix.Autocontrol emocional.Automotivaci .El reconeixement de les emocions alienes. L'empatia.El control de les relacions: el talent per a gestionar les relacions amb els altres, saber persuadir i influenciar les altres persones,

3. Teoria de les intelligncies mltiples.Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.

H. GARDER DEFINEIX LA INTELLIGNCIA COM:

La capacitat per a resoldre problemes.La capacitat per a generar nous problemes per a resoldre.La capacitat de crear productes o oferir serveis valuosos dins dun determinat mbit cultural.

Concepte dintellignciaABANSUnaInnataInvariableQuantificable

ACTUALMENTEs pot desenvolupars educableNo definidaCapacitat/potencialitatPot variar segons les experincies

ACTIVADORS I DESACTIVADORSEXPERINCIES CRISTALLITZADORES

Sn moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats duna persona.(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brixola)EXPERINCIES PARALITZANTS

Les vivncies negatives que tanquen intelligncies. (Per exemple: un professor/a sen riu dun dibuix dun alumne)

Hi ha dos tipus dexperincies:

INTELLIGNCIES MLTIPLES

Necessitem totes les intelligncies.Totes sn igualment importants.Es combinen de forma nica en cada sser hum.Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament.

LES 8 INTELLIGNCIES SEGONS H. GARNER

Lingstica

Musical

Espacial-visual

Lgico- matemtica

. Cinestsicacorporal

Naturalista

Intrapersonal

Interpersonal

INTELLIGNCIA LINGSTICACapacitat de processar amb rapidesa missatges lingstics, ordenar paraules i donar sentit esplndid als missatges. Es manifesta per la sensibilitat a les funcions i significats de les paraules i del llenguatge escrit.Les persones que destaquen en aquesta intelligncia els agrada: llegir, escriure, explicar histries, participar en debats, jugar a jocs de paraules...Professions: escriptors, oradors, advocats,...(Ortega i Gasset....)

INTELLIGNCIA LOGICO-MATEMTICACapacitat danalitzar problemes, portar a terme operacions matemtiques. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament Sensibilitat als patrons lgics o numrics. Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: els nmeros i les seves combinacions, els agrada experimentar, preguntar i resoldre problemes i enigmes lgics... Professions: matemtics, cientfics, enginyers, informtics (Madame Curie)

INTELLIGNCIA MUSICALCapacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre.Capacitat de produir ritmes, tons i timbres; valoraci de les formes dexpressi musical. Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies amb la boca tancada, portar el ritme amb els peus...Professions: msics, cantants, compositors.. (Stevie Wonder..).http://youtu.be/x2C8gYR9-4I

INTELLIGNCIA ESPACIAL-VISUALCapacitat per a percebre amb precisi el mn visual i espacial.Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: aprendre mitjanant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, pensar amb imatges, etcProfessions: arquitectes, artistes, navegants, cirurgians, dibuixants (Picasso, Dal, Gaud, ...)http://youtu.be/b_kETDLrGtM

INTELLIGNCIA NATURALISTAAtracci i sensibilitat pel mn naturalCapacitat per a comprendre el mn natural i treballar eficament en ell. Capacitat didentificaci del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espcies. Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: observar, classificar, categoritzar, gran inters pel mn i els fenmens naturals.Professions: bilegs, jardiners, ecologistes, fsics, qumics, arquelegs(Charles Darwin)

INTELLIGNCIA CINESTSICACORPORALCapacitat per a controlar els moviments del propi cos i utilitzaci dobjectes amb destresa.Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: ballar, crrer, saltar, tocar, construir, gesticular,...Professions: ballarins, esportistes, escultors, cirurgians... (Victor Ullate) http://youtu.be/hfsdVmEYI7g

INTELLIGNCIA INTRAPERSONAL

Sensibilitats per accedir a la prpia vida interior i per distingir les emocions; conscincia dels punts forts i dbils propis. Capacitat per accedir als sentiments propis i comprendres un mateix i utilitzar aquesta informaci amb eficcia en la regulaci de la prpia vida. Capacitat dautomotivaci. Les persones que destaquen en aquesta intelligncia,els agrada: somiar, reflexionar, planificar, fixar-se fites,...Professions: psiclegs, filsofs, lders religiosos (Sigmund Freud, Buda)

INTELLIGNCIA INTERPERSONALCapacitat de percebre i entendre a les altres persones. Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats dnim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres.Les persones que destaquen en aquesta intelligncia, els agrada: intercanviar idees amb els seus companys, dirigir, organitzar, relacionar-se, manipular i mediar quan sorgeixen conflictes, assistir a festes.Professions: mestres, metges, poltics (Nelson Mandela..)..\..\videos\YouTube - Inteligencias Mltiples.avi

TEORIA DE LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL Per qu una persona amb un expedient brillant no sempre s a la fi qui t ms xit professional? Per qu algunes persones sembla que tinguin la clau del comportament social?Per qu alguns continuen sent brillants en les condicions ms adverses mentre que altres s'enfonsen enseguida?Las emociones son el origen de las transformaciones mgicas del mundo... Juan-Paul Sartre

Goleman destaca el poder dels sentiments La resposta est en les emocions i en la capacitats per a entendre-les i manejar-les: la intelligncia emocional s part de la nostra intelligncia global, una part sovint negada i oculta pel quocient intellectual, mes fcil de definir i midar.

Competncies de la IEConixer les prpies emocions: tenir certesa sobre els propis sentiments i emocions capacita per dirigir millor les nostres vides (per exemple, amb qui casar-se, quina professi elegir)

Capacitat per controlar les prpies emocions:Lesfor per aconseguir un autocontrol personal s una de les metes ms antigues de la filosofia, psicologia i cultura en general. Parafrasejant Shakespeare podrem dir: ser esclaus de la passi o manejar les emocions, aquesta s la qesti. Des de lantiguitat s'ha posat de manifest la importncia del control emocional.

Capacitat de motivar-se a un mateix: Control de limpuls: demorar la gratificaciOptimisme i esperana com a factors de motivaci

Capacitat de reconixer les emocions alienes: empatia. Implica sintonitzar amb les senyals socials ms subtils que ens indiquen que volen els altres.

El control de les relacions: establir relacions

INTELLIGNCIA EMOCIONALCompetncies Emocionals AUTOCONCINCIA

AUTOREGULACI INTELLIGNCIA INTRAPERSONALAUTOMOTIVACI

EMPATIA INTELLIGNCIA INTERPERSONALHABILITATS SOCIALS

Nuestra aptitud es tan sensible a nuestras emociones, sentimientos y actitudes mentales como el mercurio del termmetro a los cambios de temperatura. O. S. Marden

CONTROVRSIA HERNCIA O AMBIENT?GENETISTES: lindividu neix amb un nivell determinat dintelligncia que es mant constant al llarg de la vidaAMBIENTALISTES: pot ser modificada mitjanant una estimulaci adequadaINTERACCI: s impossible separar el dos aspectes (igual que la base-altura dun rectangle!)

AVALUACI DE LA INTEL.LIGNCIAEls tests dintelligncia: proves dissenyades especficament per midar capacitats, aptituds i coneixements dels individus. Consta dexercicis (tems) que determinen quantitativament la capacitat. Els test savaluen per comparaciEls tems es disposen per ordre de dificultat.

No tots els psiclegs creuen en els testsPer shan acceptat com una mesura universal de la intelligncia.Classifiquen les persones: campana de Gauss.nivell intel segons QI.docI, en realitat, no es mesura la Intelligncia, sin determinades aptituds, capacitats o destreses

Caracterstiques necessries.FIABILITAT: un test s ms fiable quant ms elimini els factors relacionats amb latzar, VALIDESA: els tests han de midar exactament all que pretenen midar.ESTABILITAT: obtenir iguals o paregudes puntuacions amb una segona realitzaci del test (estandarditzaci del test: ha de passar-se un nombre suficient de vegades i en condicions variades, per assegurar-se de que permet repetir els seus resultats en condicions de lloc i temps diferents).

Tipus de test

Intelligncia general

Bateries per quantificar les diferents aptituds involucrades

Individuals i collectius

Variables que poden influir Del examinatBagatge culturalExperincia en provesMotivaci per realitzar la provaInters per la tascaAnsietat que li provoqui la provaImportncia que se li atorgui a la provaDe la provaInterfernciesInfluncia de lexaminadorLatzar

Crtiques als testServeixen ms per midar el rendiment acadmic que la intellignciaSn esttics: no prediuen el futurCarcter ideolgic: serveixen per catalogar a les persones.Les contestacions originals i no tipificades sn castigades

DESENVOLUPAMENT DE LA INTELLIGNCIAPIAGETCombinaci de maduraci (sistema nervis), experincia (interacci amb el que ens rodeja), transmissici social (educaci) i equilibri (autorregulaci)

Etapes de desenvolupament de la intelligncia segons en PiagetINT. PRCTICA O SENSORIOMOTRIU0-2 anys. Intelligncia irreflexiva i prctica, que percep i actua, per no utilitza smbols. Predomini d'accions sensorials i motores, progressivament transformades en hbits. Tendncia a repetir les accions que han descobert. Al final de letapa saconsegueixen conceptes de grandria, forma, objecte i permanncia de lobjecte. http://es.youtube.com/watch?v=IEVsiprhD5E..\..\videos\YouTube - mujeres inteligentes.avi

Etapa del pensament preoperatori o intelligncia intutiva.2 a 6 anys.Inici de la representaci simblica: capacitat dactuar sobre els objectes simblicament, sense necessitat de fer-ho directament.Formes que ajuden: joc simblic, dibuix i el llenguatgeDiferncia entre el seu mn interior i el mn social.Recerca de lordre i la constnciaPensament animistaEgocentrismeConcepci sovint moral de la causalitat..\..\videos\YouTube - Piaget - Conservacoes.avi

Etapa de les operacions concretes: intelligncia logicoconcreta7 a 11 anys.El nen comena a raonar amb lgica amb objectes presents. Aprn les nocions de canvi i permannciaClassificaciSeriaci

Operacions formals: intelligncia logicoformal12 anys endavantPensament abstracte: els adolescents es desprenen dels objectes immediatsConstrucci de teories i les hiptesisComprovaci dhiptesisLadolescent adquireix tamb el pensament cientfic, per exemple, pot explorar les diverses causes possibles, seleccionar-ne unes i rebutjar-ne unes altres.