La Grècia Clàssica - lahistriacontinua.files.wordpress.com · Els primers grecs provenen de...

29
Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira

Transcript of La Grècia Clàssica - lahistriacontinua.files.wordpress.com · Els primers grecs provenen de...

Bloc 4 La Grècia Clàssica

Begonya Mira

Índex

4.1. Localització i cronologia.4.1.1 Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica,

clàssica i hel·lenística.4.2. Les polis gregues: la seua forma de govern i organització econòmica i social: Esparta i Atenes.4.3. L’imperi d’Aleixandre El Gran.4.4. Mitologia gregoromana.4.5. Arquitectura civil i religiosa: Els ordres. El temple i el teatre.4.6. Escultura.4.7. Mapa físic d' Europa: principals formes de relleu, rius i oceans.4.8. Clima i paisatge mediterràni: localització, temperatures, precipitacions, vegetació.

El territori

sud de la Península balcànica illes de la mar Egea i Jònica costa d’Àsia Menor anomenat Hèl.lade medi muntanyós aïlla i dificulta l’agricultura i les comunicacions afavorix el sorgiment de citats-estat pròxim a la mar navegants

4.1. Localització i cronologia

Els primers grecs provenen de diversos pobles els aqueus amb capital a Micenes la civilitzacio minoica a l’illa de Creta

una civilització comuna l’Hèl·lade

llengua grec clàssic religió Politeista dels déus de l’Olimp història literatura mitològica de l’llíada i l’Odissea, escrites per Homer.

4.1.1. Origens del món grec i etapes

4. Etapes de la Grècia antiga

L’època clàssica i hel·lenística

L’època clàssicaÈpoca de major esplendor de les polis

Guerres mèdiques i hegemonia d’Atenes

Polis gregues vs perses al segle V aC

Atenes marca la victòria a Marató i Salamina

Esplendor d’Atenes

Govern de Pèricles

Lliga de Delos (aliança militar de polis)

Guerra del Peloponés i hegemonia d’Esparta

Tensions entre les polis pel lideratge d’Atenes

Enfrontaments entre

Atenes i aliats Vs Esparta i aliats

27 anys de lluita que guanya Esparta

suposa una greu crisi de totes les polis

debilitat de les polis aprofitada pel rei Filip de Macedònia que imposarà el seu domini.

4.2. Les polis gregues: formes de govern i organització econòmica i social.POLIS

Ciutats- estat independents lleis pròpiesmoneda exèrcit govern propi

ÀGORA i ACRÒPOLIS Plaça zona alta

Aristocràcia govern dels millors Oligarquia govern d’uns pocs (Esparta)Tirania els governants imposen la seua voluntat

Revoltes contra el poder de l’aristocràcia

Atenes Democràcia Govern del poble

Votaven els ciutadans : fills de pare ciutadà i mare atenesa. S’exclou als esclaus, dones i metecs (estrangers)

Formes de govern

Economia Agricultura

trilogia mediterrània cereals vinya olivera

pesca proximitat del mar i les illes

comerç el relleu afavorix el transport marítim

4.3.L’IMPERI D’ALEIXANDRE El GRANMacedònia s.IV �

Regne al nord aïllat de les Polis durant les Guerres del Peloponès El rei Filip II de Macedònia dominaràtota Grècia.

�El seu fill Alexandre el Gran

Crearà un gran Imperi �Derrotarà als perses �Conquerirà territoris des de Grècia fins a l’India.

4.4. Mitologia grecoromana

Els déus Grecoromans �

Els grecs són politeistes Els romans copien els déus i mites grecs

Els déus grecs viuen al mont Olimp són immortals es representen amb un símbol del seu poder quan s’enamoren d’humans tenen fills que són els herois .

Els mites grecs serveixen per explicar l’origen del món.

des del Caos, Gea i Urà fins els titans i els déus olímpics sobre els qui governa Zeus.

4.5. Arquitectura civil i religiosa.Els ordres. El temple i el teatre.

Els grecs construeixen molts edificis públics.No utilitzen l’arc ni la volta.Utilitzen columnes verticals i vigues horitzontals.

arquitectura arquitravada

Importància de l’harmonia i la proporció.

Creació dels ordres arquitectònics. Dòric el més senzill Jònic estilitzat amb volutes Corinti fulles d’acant

Els ordres arquitectònics grecs

Temples Residència dels déus.Els humans no poden entrar.Els sacrificis i ofrenes es fan a l’entrada del temple.Eren rectangualars.El frontó i el fris estaven decorats.

 Teatres s’aprofita el vessant de la muntanya per

construir-los en forma de pendent.tenien forma semicircular.

Teatre d’Epidaure, Grècia

Temple de la Concordia, Sicília

4.6. Escultura Intenten representar l’ideal del cos humàMaterials marbre i bronzeCànon

Artistes:Políclet, Fidies, Praxíteles

4.7. Mapa físic d’Europa• Muntanyes, serralades i planes :

Serralada escandinava Càrpats Balcans Caucas Urals Apenins Pirineus Massís Central Francés

Gran Plana Europea

•  Illes, penínsules, canals i estrets: Sicília Península Ibèrica Creta Península Itàlica Illes Balears Península Balcànica Illes Britàniques Península de Jutlàndia Islàndia Península de Kola Xipre Península de Crimea Malta Estret de Gibraltar Còrsega Estret dels Dardanels Sardenya Estret del Bòsfor

Canal de la Mànega

4.7. Mapa físic d’Europa

• Oceans i mars: Oceà Atlàntic Oceà glacial Àrtic Mar Mediterrani Mar del Nord Mar Bàltic Mar Tirré Mar Jònic Mar Egeu Mar Negre Mar Caspi Mar d’Azov

4.7 Mapa físic d’Europa• Rius:

Ebre Dnièper Loira Ural Sena Dnièster Rin Volga Po Roine Elba Garona Vístula Danubi Oder Don

4.8. El clima

•  Localització: a les costes orientals dels continents, entre 30 i 45º de latitud.

•  La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

•  Temperatures: suaus, no molt fredes a l’hivern.•  Estius molt calorosos fruit de

l’entrada dels anticiclons tropicals.

•  Precipitacions: escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Vegetació:bosc mediterrani de fulla perenne.• Arbres baixos, de tronc

llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.

•  Les principals espècies són pins i alzines.

També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

• Vegetació: Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

• Vegetació: Quan els arbres desaperixen i els matolls són

menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.