Num. 158 - Any IV - Epoca III Barcelona, 14 de juliol de 1934 Número solt: 15 Cts.

O r g a n de la U n i ó S o c i a I i s t a de C a t a l u n y a

La gravetat de l'hora actualPosicions definides

Des de! punt de vista parlamentari era difícil que hom poguésjustificar el vot de confiança que el Govern Samper, endut per lasuggestió de la seva política tèrbola, va demanar i va obtenir delParlament de Madrid. No anant acompanyat el vot de confiança decap mesura de govern, sols podia tractar-se d'una comèdia indeco-rosa, c de quelcom pitjor : d'una signatura en blanc que comprome-tia govern i minories governamentals a una obra de poder que ul-trapassava el mateix problema català. La finalitat no podia ésser al-tra sinó deixar governar les dretes feixistes com una compensació aun vot de confiança que no resolia res, però que era necessari coma preludi d'una política de normalització parlamentària.

I rl Govern de Madrid està xipollejant en l'equívoc d'una si-tuació que ell conscientment vol portar al cop d'Estat. A Espanyacomencen a donar-se compte que el lerrouxisme és la forma quemés s'assembla al nazisme, i que pel camí legal aquesta gent no podiamai mantenir-se al poder. Efectivament, des que governen queviuen al marge de la Constitució. I com a bons nazis han sacrifi-cat legalitat, principis jurídics, respecte a la Constitució a allò queés l'únic afany del feixisme: mantenir-se en el poder de la maneraque sigui.

La gestió d'En Martínez Barrio que, segons l'única pressumpcióadmissible, tenia per objecte prevenir i posar en guàrdia contra unpossible acte de força i contra la complicitat del nazisme republicà,alhora que facilitar la sortida a una situació política normal i legal,és un pas en el camí d'aplegar elements i àdhuc masses d'opinió quepuguin fer contrapès a la il·legalitat del poder públic. Però evident-ment, davant la gravetat de certes actituds de força, el camí defer respectar pacíficament els drets democràtics no és prou. I finsi tot és perillós.

De fet ens trobaríem en una situació semblant a la que va pro-duir-se quan van ésser dissoltes les Constituents : que el problema de-pendria d'un arbitratge suprem, que és el paper que li és reservatal President de la República. I problemes de la naturalesa que haplantejat el lerrouxisme governant d'una manera facciosa no han,ni poden, ésser resolts de bé a bé. Perquè el lerrouxisme, o s'eliminac escanya les institucions democràticiues.

Si vol fer-se front a la perillosa situació d'il·legalitat en què hacol·locat el lerrouxisme el Poder públic, cal pensar en dos ordres decoses : en la necessitat de moviments d'opinió i de procediments d'ac-ció que puguin abatre la política de cop d'Estat que s'està seguint, ia definir d'una manera anticipada una política social que desarmila burgesia recalcitrant, que la redueixi en les seves maniobres anti-democràtiques. Aquest és el punt d'equilibri d'una situació que ¡>ino s'en té consciència ha de desembocar al cop d'Estat, i més tarda tota classe de convulsions tràgiques.

La setmana politicaLa cançó de l'enfadós

Tots aquests darrers temps,Lliga Catalana no fa més quedonar explicacions i tracta dejust i f icar la seva actitud en laqüestió de la Llei de Contractesde Conreu. Els senyors que diri-geixen aquesta organització sabran per què ho fan. Aquesta per-sistència, però, dóna la impressiócom si s'haguessin de justificardavant ells mateixos, car el queós f ins ara, ningú no els ha de-mana t que expliquessin llur con-ducta.

Ara, amb una insistència queja esdevé mgnotonia, han publirat un altre manifest en cl qualrepeteixen tots els tòpics i totesles frases fetes que han empratincessantment d'ençà que es reti-raren del Parlament de Catalu-nya, i que tothom ja sap de cor.Això vol dir, doncs, que ens po-drem estalviar de fer-hi cap co-mentari.

Miguel Maura, el solitariMiguel Maura, com li va ocór-

rer al seu pare i com els ha ocor-regut a tots els homes de dretad'Espanya amb un concepte clarde la integritat i la lleialtat po-l í t iques , -es va quedant pràctica-

ment sol ; els que en un momentdeterminat van ajuntar-se-li arael van abandonant. Donada ¡amentalitat de la gent conservado-ra d'Espanya, el fenomen no téres d'anormal. Ossorio Gallardo—un altre cas d'incompatibilitatpolítica entre l'honestedat políti-ca i la posició conservadora—deiauna vegada que ell trucava sem-pre a la dreta i li contestaven al'esquerra. A Miguel Maura lipassa exactament el mateix.

I és que l'idealisme — encaraque tingui tonalitats conservado-res —- és totalment antagònic ambla mentalitat retrògrada i hipòcri-ta de les classes adinerades d'Es-panya. L'únic que els interessa,¡i. aquestes, és la defensa, siguicomo sigui, de llur situació privi-legiada, prescindint en absolut detota consideració de justícia id'humanitat. Són la gent que íspassen la vida predicant i defen-sant uns principis aparentmentplens de noblesa i de sanes in-tencions, però que actuen sempreen oberta contradicció amb ells.Practiquen la tàctica de la hipo-cresia.

Per això Miguel Maura, que enel fons és un romàntic i un re-publicà, no podrà fer mai1 el par-tit republicà conservador que ell

JUSTÍCIA SOCI Alha estat denunciada

El Fiscal de Lerrouxha cregut veure enl'editorial "Maquia-vel Idiota** una al-lusió al mel·llflu

Samper

i* Joarv Comorera, a presènciad'una enorme massa de tre-balladors, fixa la posició dela U. S. C. en aquest moment

revolucionari que vivim.

somniava. Serà, ço mels altres ca-sos que hem esmentat, un astresolitari en el firmament políticd'Espanya.

El» magistrats que des-honren la República

La Justícia està encara, per ver-gonya de la República i del rè-gim autonòmic a mans d'agentsmonàrquics.

Bona prova en són els obrersque purguen pels presidis espa-nyols i la parcialitat d'uns jutgesi d'uns magistrats que descarre-guen tot llur malhumor contraels homes d'idees avançades.

El magistrat-tipus que la Re-pública no ha sabut extirpar desdel primer dia d'implantat el rè-gim del 14 d'abril, només té unaidea fixa que aplica inex.orable-ment : la salvaguarda d'uns inte-ressos d'una legitimitat que ni tansols s'avé amb el sentit comú i lafidelitat a la unitat espanyola,absurda de dalt a baix i que noha fet sinó desastres al llargde la història.

Aquests dies ha estat empreso-nat el director de «La Nació Ca-talana», per un article periodís-tic i per torna ho ha estat el di-rector interí del mateix setmana-ri, per haver comentat l'empre-sonament del senyor Aymà.

Aquesta baixa politiqueta aquè es lliuren els magisrats sus-pectes a la República ha meres-cut una encertada i enèrgica in-tervenció del diputat socialistaFronjosà, el qual, de passada,

(Passa a la pàgina 2).

Dimarts a la nit tingué lloc a la Ca-sa del Poble, davant d'un públic nom-brosíssim i entusiasta, l'anunciada con-ferència del nostre company Comore-ra, President del nostre Partit i Conse-ller d'Economia i Agricultura de laGeneralitat.

PAOLA EL COMPANY COMORERA

De la manera més fidel possible,hem tractat de donar un resum de laínteressantisima dissertació del nostreamic. Heu-vos-la ací:

Ens trobem, amics, en una hora es-sencial de la vida política del nostrepoble, en la qual l'experiència passadaens ha de determinar la conducta delpresent. Es necessari, per tal d'evitarqualsevol moment de defallença, quetots els ciutadans sàpiguen i vegin quedel maremàgnum present sorgeix unnou moviment que més de pressa quemolts no es pensen prendrà la inicia-tiva i la direcció del moment present.

Abans que res, però, hem de fixar-nosen el camí transcorregut pel nostrePartit. Hem de preguntar-nos què éremantany i què som avui i d'aquest con-trast treurem una clara visió delque demà serem. Fa tres anys, erenun grup gairebé insignificant : un grupd'intel·lectuals, d'aficionats, d'obrers totjust eixits de l'anarquisme que cabienúintre de la palma de la mà. Però mal-grat llur nombre reduït, aquells noir.esperfilaven ja les línies futures del mo-viment. Sabien que Catalunya ".ca. unpais de tradició individualista, acostu-mat a les fantasies cabalistes i a pe-sar de tots els factors adversos ambquè topaven, aquells homes tinguerenfe en els propis destins i en els ues-tins del Socialisme a Catalunya i cre-gueren que tot era possible amb un es-forç. I la realitat els ha donat la raó :avui aquell grup d'homes s'ha conver-tit en 7.000 cotitzants i en 130 seccionsconstituïdes arreu de Catalunya i propde cent en constitució. Aquells homesque veien amb plena recança els pa-laus del moviment obrer internacional,es troben ara instal·lats en aquest pa-lau. Han vist com entretant han cai-gut gegants com la P. A. I. i com hemrealitzar el somni de tot lluitador, depoder intervenir fondament en el mo-viment sindical fins al punt de troliar-nos a la vetlla de veure sorgir a Ca-talunya un gran moviment sindical.Aquesta tasca de tres anys no es pas

La hidra nul l«nt obra d« d«puracló del partit.(Per Esteoka)

solament el premi de l'esforç ni de lavoluntat, sinó principalment de l'ob-servança de dos principis: la fidelitatabsoluta als nostres ideals i el no dog-matisme pràctic. Si mai hem perdutde vista allà on anem, sempre ens hemsabut sotmetre a les realitats contre-tes del moment. No hem pretès maisotmetre com tants d'altres els inte-ressos generals als nostres ideals <ielgrup, sinó que al contrari, hem seguituna tàctica flexible sempre d'acordamb els batecs de la gran opinió, quesón en definitiva els de la classe obrera.

A través del temps la nostra fàcticaha estat inquebrantable.

La iniciàrem ja el H d'abril, i la vi-sió clara de la situació d'aleshores ensdugué a la victòria. Després, sabéremveure com en el primer pla de la vi-bració popular es situava la lluita perl'Estatut i la U. S. C. col·laborà en elprimer Govern de la Generalitat finsa la victòria de l'Estatut. A l'endemàcomençà un nou període i la U. 8. C.deixà la responsabilitat de la gestióde govern al partit majoritari i iniciàl'oposició, la qual anà intensificant finsque calgué cessar-la sobtadament da-vant els fets que es produïren i que ensobligaren a un canvi de tàctica. Haviacaigut Azaña; les Constituents erendissoltes. Calia reaccionar per no per-dre-ho tot. Renuniàrem a l'oposició illançarem una nova consigna : Frontd'escquerres contra la reacció! A Ca-talunya aquesta consigna fou escoltadaperò no a la resta d'Espanya i d'aquívingué la situació present.

A l'endemà de la desfeta republica-na a Espanya els perills s'intensifica-ren en l'ordre general. Des del comen-çament es veié el propòsit de les ho.4smonàrquiques de destruir l'obra de lesConstituents i de retornar a la situaciód'abans del 14 d'abril. En el camp lo-cal el problema s'agreujà per la pèrduade l'home que havia estat el símboldel redreçament republicà i autono-mista : Macià. Tot trontollava. L'opiniócatalana devallava per la pendent de mdescomposició. L'empenta exterior eracada dia més vigorosa. I contra els in-sults d'altres companys i la incom-prensió dels propis amics, els dirigentsde la U. S. C. exigiren el complimentde la consigna i prengué la responsabi-litat no sols d'anar a la coalició sinóa la col·laboració governamental. I coma fruit d'aquesta tàctica Catalunya es-devingué una excepció 1 un exemple entota l'Espanya republicana. Gràcies ala nostra tàctica el 90'per cent <!elsajuntaments de Catalunya caiguerena la nostra mà en les darreres eleccionsmunicipals.

Tot ha anat succeint com havi?mprevist. Temps enrera, davant la in-quietud de les nostres Joventuts, elsrecomanàrem un xic de paciència, puixque aviat tindrien l'ocasió d'intervenirdecididament. Ja som alii on anun-ciàrem! La tàctica de la U. S. C. ensha portat a la situació de fortitud ac-tual, fortitud que no sols sorgeix deper si sinó per contrast amb tàctiquesd'altres partits.

Cal que seguim, per exemple, la líniade conducta del Partit Socialista es-panyol per veure com és de perillós elfugir de la tàctica conscient per caureen la tàctica sistemàticament catastrò-fica.

A l'endemà de la caiguda d'Azafta,els companys socialistas espanyols cre-gueren arribada l'hora de la propagan-da intransigent, i de defugir el Oontac-te amb les altres forces d'esquerra.

La gran campanya electoral Socialis-ta que se'n seguí tingué com a con-signa, no gens menys que la revoluciósocial. Però els resultats foren tots unsaltres : la dispersió fou la victòria dela reacció. Però aquest resultat no bas-

IU8TICIA SOCIAL

u't encara per determinar una recü-j¡CHCID; la mateixa tàctica perseverà ies ruisué eli els errors de la literaturarevolucionària i de les amenaces revo-lucionaries, quan sabem que no htmmal d'amenaçar, sinó de saber obrarquan sigui l'hora.

El 19 de novembre, els socialistes es-panyols perderen les eleccions i no hiIKIKUÓ l'anunciada revolució. Es pe'déel ballotalge i la revolució tampoc noesclatà. S'anuncià que no PS permeteriaque les Corts es reunissin i les Co.tses reuniren i no pansa res. I puja ler-roux i tampoc nu passà res. I sorgí laconsigna final, per a la qual es reservàtota l'energia de les organitzacionsobreres : Ni un pas enrera ! Però íesCorts ordinaries Iniciaren la seva cur-sa de provocacions, i en cap cas no esféu la revolució. I paral·lelament a ladavallada de la tàctica catastròfica, elGovern intensificà l'ofensiva contra elPartit i la U. G. T. Es perdé la vagadel ram de Construcció, la de les ArtsGràfiques, la dels Metallurgies i dar-rt rament la dels Camperols. Progressi-vament, la força sindical de la U. G. T.ha perdut vigoria i ànima, i avui si vol-guessin fer la revolució ja no la po-drien fer. Els Ajuntaments socialisteshan estat destruïts; els homes més in-tel·ligents, destroçais. I no ha passatres. Les conseqüències d'aquesta tàcti-ca són avui : un govern pseudo-repu-blicà, corromput, centenars de motte,milers de presoners, multituds dececm-des i pi.lor que res, la P. A. I. infiltra-da com un core en les sanes organitza-cions d'abans.

Ha arribat el moment, però, en quèles dues tàctiques s'han trobat i d'a-questa topada n'ha eixit el reconeixe-ment per part dels companys espanyolsdels propis errors i un canvi de tàctica.Aquesta confluència de tàctiques nohan estat ells sinó nosaltres els quel'hem provocada, exercint dignamentels nostres drets i defensant-los ardida-ment. La causa n'ha estat la Llei deCon;"iotes de Conreu. I sobre aixòhem de declarar d'una manera públi-ca que som nosaltres els que hem "pro-vocat d'un« manera conscient la pre-f.ent situació revolucionària. Hem estatnosaltres els animadors de la Llei deContractes. Tot just constituït el Par-lament català, la U. S. C. presentà jael primer projecte de llei de conreus.I si be aquest projecte ha restat a laComissió, els seus principis han estatincorporats a l'actual llei. I quan anà-rem a la coalició electoral, fou amb lacondició de dictaminar la llei abansdel 19 de novembre. I quan col·laborà-rem en el Govern, la nostra condicióprimer» fou que la primera llei quesurtis del Parlament fos la de Contrac-tes de Conreu. Tot s'ha complert. I siteníem interès a realitzar ràpidamentaquesta llei, no era perquè fos justa niperfecta, isiïó perquè sabíem que ambaquesta llei havíem d'arribar forçosa-ment a situacions revolucionàries. Lamillor defensa de l'autonomia era lade lligar la sort dels explotats a la del'autonomia.

Recordàvem l'experiència de Rússiai d'una manera intel·ligent i conscienthem anat a aquesta situació revolucio-nària. Votada la Llei, s'havia de provo-car forçosament una reacció a la res-ta d'Espanya, i d'aquesta disparitatd'uccion havhi d'eixir la present situa-ció.

El Tribunal de Garanties negà com-petència al Parlament de Catalunya alegislar sobre la matèria, però Catalu-nya mantingué íntegra la llei.

Semblava inevitable la violència iavui encara sembla absurd que no s'ha-gi produït. I fou en resposta a la po-sició digna i ferma dels homes de Ca-talunya que es produí aquella coinci-dència a la resta d'Espanya de quèparlàvem suara. Sobtadament Catalu-nya esdevingué l'eix de la politica re-publicana, la seu del veritable governrepublicà, això dit per aquells nomésque abans ens havien'atacat i ens ha-vien titllat de traïdors. No ens sorpren-gué, perquè coneixem massa els nostresprofessionals de la revolució, per a es-tranyar-nos-en.

Sabem com els ultrarevolucionariss'havien ofert a la Generalitat, ambocasió de la crisi Lerroux. Sabem comtot just ara els comunistes i aquellaAliança Obrera que ens havia expul-sat s'han anat a oferir a la Generali-tat , al conseller Denoàs.• S'ha fet el front únic fora de Cata-lunya en defensa de Catalunya. De l'e-nemistat entre els partits d'esquerra esva arribant a una nova aliança. No elsen .fem cap retret. Al contrari, felici-tem-nos-en tots plegats. Som nosaltresels que la provocàrem. Tant de bo nohagués calgut.

I anem ara a la situació present.Hem vist com en tot moviment la lí-nia tàctica és essencial. Com sense des-viacions, el moviment s'enforteix. La si-tuació present és, com ahir, plenamentrevolucionària. Les Corts han estattancades sense resoldre la dita qüestiócatalana. Aquell procés de gran febre ide gran desig, acabà amb un vot deconfiança a un home que per damuntde tot volia la tranquílitat. El proble-ma, però, resta en peu : ací, hi ha lallei; allà. unes forces contràries quevolen la seva anul·lació. I en mig ungovern que té l'obligació d'actuar. Nosabem què pensa el Govern. Però sa-bem que el Govern de la Generalitatno està disposat a portar novament lallei al Parlament. No crec que Samper

L A SE™

1A N A P O L 1 T 1C A(Ve de la pàg. 1.)

hagué de posar' de relleu la in-comprensible condemna del com-pany Granier-Barrera en ple rè-gim d'Autonomia.

En nom d'una absurda fideli-tat a la independència del Poderjudicial, els senyors Casanoves iLlubí — vells jacobins — estandeixant com nous la dignitat deCatalunya i els principis més ele-mentals dels Drets de l'Home.

El «enyor Cambo, d«viatge

El magnífic artífex de l'ensar-ronada dels suros catalans, i, delBanc de Barcelona abans, ha sal-pat amb el seu iat via Orient, fu-gint .de la calor que ens abrusa...o perquè ensuma la pròxima pa-viada que hauria d'engegar en

vulgui cap situació heroica, per què liha arribat el moment de pensar anla pròpia situació personal. Samper ésvalencià 1 sap que si obeeix la reac-ció, podrà vèncer Catalunya, però per-drà València. I en aquest cas és millorquedar-se a casa. Però hi ha altresforces que treballen, fins a tal puntque no es veuen més que dues solu-cions: O una situació política estimu-lada pel Palau d'Orient o el cop d'Es-tat. No crec gaire possible la soluciópolítica. Es difícil creure que AlcalàZamora rectifiqui l'error fatal de la dis-solució de les Constituents. Crec moltal contrari en la possibilitat d'un Copd'Estat. No pot creure's que els hidal-gos de la messeta es resignin a unretorn de les esquerres, perquè sabenque això seria llur destrucció. I perinstint de conservació, faran el quepuguin per imposar-nôs la llei. Per aixòtenen fortunes, compten amb l'oficiali-tat, amb la magistratura, amb el su-port de la burgesia inepta que vol re-tornar a la situació d'absolut dominisobre la classe treballadora, i compten,en fi, amb els terratinents.

Són dues solucions que han de deter-minar la nostra actitud tàctica. Comque no crec en la solució politica, ensqueden dos camins : o el d'aquell quedefensa o d'aquell que ataca. Hem d'es-perar o prendre la iniciativa? Heus acíel dilema. Els homes que es posen sis-temàticament a la defensiva perden to-tes les batalles d'una manera fatal.Això ha passat a»Alemanya í a Àustria.I davant l'exemple d'aquests dos païsosdeclaro avui que si les forces esquer-ranes no volen tenir la Iniciativa, lestragèdies alemanya i austriaca seranben aviat l'espanyola. L'home que tél'avantatge de la iniciativa no perdles seves forces, sinó que les recupera.Però aquest avantatge d'iniciativa exi-geix un autèntic front d'esquerres ar-reu d'Espanya. Si no és així, la batallaamb iniciativa o sense, és perduda. Fe-licitem-nos d'haver provocat aque;>taunió que comença. Totes les forces quevolen refer un país i una civilització,es tornen a trobar en un erm difícilper ara.

Avui més que mal estem obligats aenfortir els nostres quadres, a aguditzarla nostra vigilància, a estar preparatsa tota mena de sacrificis. Hi ha la pos-sibilitat que la reacció esquerrana arri-bi massa tard, però la nostra lluita esmantindrà sempre eh peu i nosaltres,sols o acompanyats, ens trobarem fa-talment en la lluita contra la reacció.Per anar on? Si és possible refer larepública del 14 d'abril, 1 crear una re-pública federal, allà anirem. Però siaixò no és possible, no hem de retroce-dir i hem d'anar resoltament a la nos-tra república. No som separatistes. Nisom, a priori, ni catalans ni espanyols :som homes i per això ens hem de sai-tir interessats amb la fracció humanaque ens és immediata, Per auto ho ac-ceptarem tot abans que caure en situa-cions de vassallatge. El pitjor que enspodria passar és caure en vilipendi 1això seria si la reacció s'imposés senselluita. Si hem de caure, que sigui ambdignitat, encara que sigui al preu dela destrucció física dels homes. El ciueInteressa, és la lluita permanent, carel progrés humà n'és el resultat. Unalluita, en la qual si bé podem deixarla vida, deixem el carni traçat per ales generacions que ens seguiran.

Per acabar us he de dir que permolta gent ha arribat l'hora de lesdecisions. Han passat moltes coses. Entres anys hem viscut una generació.L'evolució que abans trigava cinquantaanys, cal que ara tardi només mesos.Cal que aprenguem la lliçó d'aqueststres anys i que els homes apressin laseva evolució que ens ha de dur al granmoviment de classe que ha d'heredarla confosa situació present per portar-la a esplèndides í concretes realitats.

Una llarguíssima ovació acòlit lesdarreres paraules del company Como-rera i tot seguit es clogué l'acte ambel cant de «La Internacional».

orris la República i els esquerra-nots de la Generalitat.

Ara, que aquesta vegada al !í-der dels trenta anys de rifar-se lagent, tal vegada els comptes no hsurtin tan bé com l'any 1923,puix que als generalets, genera-lots o generalassos que tinguinvel·leitats de jugar a cop* d'Ea-tat els va el cap i massa sabemque els militars de la monarquia/no s'havien pas lluït massa su-mant victòries.

El Führer també viatja£s veu que hi va per tal de po»

sar-se d'acord amb ell mateix res-pecte quants han estat els estos-sinats aquests dies en el paradísdel canibalisme ari.

El «bell Adolf» és capaç detornar sense haver-se «suïcidat»o sense haver trobat una galerna

, benefactora que es cruspeixi elcreuer que el transportarà a tra-vés de les aigües del Bàltic, quetantes vides preciares ha engolit.

L'abcés d'AmpostaDe tota la comarca tortosina

és Amposta gairebé l'única ciu-tat que no estigui políticamentadherida a una orientació es-querrana. Es, encara, un feudelerrouxista i, consegüentment,de preponderància faista.

El Govern de la Qençralitatva haver d'intervenir-hi fa pocper aturar les alcaldades del ler-rouxista senyor Palau, que esmantenia en rebel·lia, d'acordamb els seus adlèters de Madrid,davant el Poder català. I s'himantenia fins al punt de posaren pugna entre elles les forces del'ordre públic i tendint a provo-car un fet sagnant.

Es va creure necessari sotme-tre'l i amenaçar-lo de destitu-

ció, i l'home es va donar per lapell i va dir que faria bondat.I, malgrat que per molt menys,a Espanya, el lerrouxista de Go-vernació ha degollat els Ajunta-ments socialistes i liberals a cen-tenars, les autoritats d'ací es vancreure en el cas d'ésser bons mi-nyons i el van deixar en pau.

Però Hegtfim darrerament queen plena sessió municipal, el fillde l'alcalde va pujar a l'estra-da dels regidors i les va empren-dre a mastegots amb qui li vasemblar bé.

No creiem que, aquesta vega-da, les autoritats dubtin del quecal fer, per damunt de les insin-ceritats del senyor Palau, ja quees veu clar que allò està conver-tit en un aduar.

Hi ha de Comissari, a Tarra-gona, el senyor Pujol i Font, ques'ha volgut acreditar sempre delluitador avançat. Fa de Conse-ller de Governació un home tanescrupulós de les seves funcions

Crèdit iP t » /

revisió

SOCIETAT COOPERATIVA£«*,(* t«.T«L«ft>

com el senyor Dencàs, i no creiemque vulguin veure com cau perterra la seva executòria per lesfatxenderies i procacitats d'unlerrouxista encanallat.

El sinistre von PapanEl paper que el vice-Canceller

del Reich ha jugat èri els darrersesdeveniments d'Alemanya ve aconfirmar-nos en'ia idea que 2nteníem formada : von. Papen éseli prototipus del caragirat. EH és—-per les notícies que ens arribenés veu ben clar—-qui ha actuatd'agent provocador per tal d'en-sorrar, amb la seva maniobra,la diguem-ne ala esquerra' delPartit Nacional-Socialista, la qualcomençava a deixar entreveure laseva pugna amb l'ala dreta repre-sentada per l'ex-canceller de "aRepública alemanya.

Tota la trajectòria política devon Papen està marcada per fetsinconfesables i actuacions tèrbo-les i de sotamà. Si més no, cal re-cordar que durant la guerra fouexpulsat • dels Estats Units per-què, abusant de la seva situaciód'adscrit a l'ambaixada d'Ale-manya a Washington, es dedicava a l'espionatge contra elsAliats. També cal recordar quevon Papen ho va tenir inconve-nient a trair el Partit de Centre,partit republicà, per tal de pre-parar l'adveniment de Hitler iposar-se al costat d'aquest a l'ho-ra de cedir-li el poder. Von Pa-pen és el representant dels Jun-kers i senyors feudals de la Po-merània i la Prussià Oriental, iper tal de defensar els interessosi privilegis dels seus representatsserà capaç de totes les maniobresi totes les intrigues, prescindinten absolut del caràcter que puguintenir.

Una petita guerra civilUn periodiquet que es diu

obrer i «La Batalla» han comen-çat una petita guerra civil quemereix un comentari.

Aquest periodiquet, aprofitantl'avinentesa de la deserció real-ment vergonyosa, de dos elementsdestacats del Bloc Obrer i Cam-perol, publicà un article titulat« La descomposición del B. O.C.» i, naturalment, ¡(La Batalla»surt a la palestra defensant elBloc i fent ressaltar que la veri-table descomposició existeix en elgrup—avui ja grupet—de Sindi-cats adscrits al Secretariat deCatalunya de la U. G. T.

Es incomprensible que el susditperiodiquet parli de la dçscompo-sició dels altres, quan està seguintun camí d'autodestrucció que benaviat la deixarà només amb lapell i l'os.

El B. O. C. ha tingut dues de-feccions o potser dues dotzeneso dues-centes. Però el que és elSecretariat de la U. G. T. no-més es compon de les de feccionsde l'organització que s'han que-dat amb el Secretariat.

Secc ió del ClotAquesta Secció ha organitzat

una conferència per al dissabte,dia 14, a les io del vespre,en el local social, carrer de Valèn-cia, 573, baixos, a càrrec delcompany Joan Fronjosà, el qualdissertarà sobre la Llei de Con-tractes de Conreu.

D* Ciutadi l laEns comuniquen els companys

de Ciutadilla la trista nova deltraspàs del company Miquel San-martí i Oliveres.

L'acte de l'enterrament civil pa-lesà les simpaties del companydesaparegut. Hi assistí l'alcaldeFrancesc Vime, el jutge munici-pal Jaume Almirall, ambdós dela U. S, C. ; el Comitè de la bec-ció, tots els socis i el companyFarrerons, de Borges Blanques,en representació del Comitè Exe-cutiu del Partit.

El company Farrerons diguéunes sentides paraules al públicen acomiadar el dol i l'alcaldedonà el pèsam als representantsde la família en nom de la Secciói del Partit.

La preparació delsciutadants

La Generalitat, en el seu afany dedisposar de ciutadans capacitats pertal de nodrir amb ells els organismesque per necessitats d'estructuració esvan creant, convocà el mes de generd'enguany un concurs destinat a dosobrers — condició indispensable — peranar a estudir en països estrangersles institucions i lleis de caràcter so-cial. El concurs consistia en la creacióde dues bosses de viatge i d'estudi, po-dent-se triar entre Anglaterra, Dina-marca i Bèlgica.

El concurs, referent a una de lesdues primeres nacions, no s'adjudicàper manca de mèrits entre els inscrits.La beca per al viatge a Bèlgica fouadjudicada per unanimitat del tribunalal nostre ver amic i company CarlesCarques. El programa a realitzar queel nostre company presentà al jurat,meresqué l'alta distinció d'aquest i de-terminà desestimar unànimement elsaltres concursants. Cal consignar queen el pla presentat per Carques nos'hi ometia cap detall ni cap aspectedel pensament per al qual havia estatconvocat 1'esmenta.t concurs pel Con-sell de Cultura de la Generalitat. Car-ques es proposa visitar i estudiar ambtot detall les organitzacions sindicalscooperatistes i mutualistes en totesllurs manifestacions, tenint preferènciaen les seves recerques i estudis lesbranques fonamentals de l'economiabelga : agricultura, indústria i mine-ria. Pensa estudiar a fons les institu-cions de caire municipal que a l'ho-ra present poden ésser de molta efi-càcia a Catalunya, la determinació delsalari tipus en estreta relació amb elcost de la vida en els diversos indretsde Bèlgica. En .aquest privilegiat pais,les institucions sindicals catòliques hitenen una importància innegable;Carques té el propòsit de profunditzarl'eficàcia del salari familiar que elsesmentats sindicats tenen establert.

Carques, president i militant actiude la secció de la U. S. C. a Canet,copsarà amb seguretat detalls de'mòl-ta importància del moviment socialistabelga. La tasca de Carques pot ésserde profit considerable degut a les sevescorfdicions d'investigador i de treballa-dor abnegat. El viatge serà de dos me-sos; Carques marxarà a últims delmes sn curs i tornarà a finals d'agost.Desitgem al company i estimat amicun viatge ben plaent i esperarem fre-turosos el seu retorn, segurs de reco-llir fruits excel·lents del seu viatge, co-neixedors com som de la seva bondat1 intel·ligència.

M, B.

Comarcal del MaresmaCal, per a no dificultar la bo-

na marxa d'aquest Comitè quetotes les Seccions inscrites aaquesta Comarcal donin comptedetallat, d'acord amb allò presen consideració en el darer Ple,del nombre d'afiliats, nomena-ment del delegat i suplent i la co-tització de les respectives quotes.

L'oklccM «t te laafca»!t» practicar b coopt-rftcfó «• cl criait,l'estar* I I« f*tvM«Mprtafart «1 tacte ca•qnctt«! activitat*

¿Independència o impunitat delPoder Judicial?

Patent de cors atorgada i tole-rada a una Magistratura <|uedeshonra la República i es ra-beja en la persecució de la

classe obrera*

JUSTICIA SOCIAL. - S

Joventut Socialista de Catalunyaa n t e n i n t l ' a lè

El perill no ha pas passat. Malgrat la posició aparentment con-formista del titella Samper, el problema de Catalunya forçosamentha d'acabar amb punxa. No ens fem il·lusions. Creure que el Governcentral i tota la púrria radical i agrària que li fa de basament, hand'abandonar tota mesura intervencionista prop del nostre poble, éspecar d'una candidesa pueril. Perquè el problema no rau pasen la Llei de Conreus. Sense aquesta llei, el problema tard o d'horas'hauria presentat també.

Eá un problema d'antagonisme polític, d'antagonisme econòmici d'antagonisme social. I aquests antagonismes no es superen pas al'estil Samper, amagant el cap sota l'ala, sinó sotmetent l'un ad-versari a l'altre.

Estem segurs, doncs, que el Govern de Madrid intentarà sot-metren's.

Que no ho hagi fet fins ara, no vol pas dir que deixa Catalunyaen plena llibertat de fer el que li doni la gana. Si no ha plantejatla lluita, ha estat perquè ha vist el resultat incert. Perquè el tant percent ae probabilitats era reduidíssim. Però Samper és un advocat.Un advocat de cara gruixuda i elefantiàsica. I com tots els advocatsconeix la virtut de les dilacions i de les llargues- esperes. I darreraSampeí—Quasimodo físicament i moralment—hi ha els mals advocatsels mals catòlics, els mals buròcrates, els mals senyorets, els malspolítics, els mals escriptors, tots aquells, en una paraula, que fra-cassen irremissiblement en un règim de llum, de llibertat, de de-cència i d'austeritat. Per això temem. Perquè sabem que la inexis-tència o la negativitat de llur consciència els porta indefectiblemental crim. En tots ells b'atega la bestialitat sàdica d'un Hitler od'un Goering.

Per això diem : mantinguem l'alè. El perill resta en peu. L'ad-versari cerca el lloc i el moment oportú per atacar-nos impunement.Mantingueu ben tensos els ressorts de la vostra energia. Estigueutothora preparats. La rnovilització pot començar d'ací una hora.Aquesta possibilitat tindrà un llarg període d'actualitat. Repetiucada dia aquesta possibilitat : «La mobilització pot començar d'acía una hora. ,„ ;, ...

Cal mantenir l'alè.

A M A N I T SBona tàctica

En unes declaracions als pe-riodistes, el genial primogènit deLerroux ha dit que està disposata seguir la tàctica del silenci.

Deu fer-ho per coadjuvar a '<ilabor de la comissió municipalcontra els sorolls'. Els ciutadanspacífics li ho agrairan.

Solufió econòmicaA Itàlia s'ha descobert una

dona (( l luminosa)) . Un savi ita-lià que s'ha traslladat al poblede la lluminosa descoberta, haa f i r m a i , després d 'un detingute.samen, que la causa que promoula seva lluminositat són les sevesidees catòliques. Això representa-rà un estalvi considerable en l'en-llumenat dels carrers. Només cal-drà penjar un catòlic a cada can-tonada i ida llum serà». I ellscontents i nosaltres encara més.

ja ha trobat -feinaHem llegit a una revista cine-

matogràfica, que Mae West, lafamosa intèrpret de (¡Lady Lou>)ha demanat al tretze vegades Al-fons, ex-rei d'Espanya, que ac-cepti la interpretació d'un paperen la seva pròxima pel·lícula, unacomèdia americana. No hi tenimres a dir en l'aspecte econòmic.

Ara, on si tenim a dir és enel gènere que li ofereix.

Creiem que un film de «gàngs-ters» encaixaria millor amb les se-ves aptituds. Que són sobrera-nient provades.

Doncs, per qui' x'/ii amoïnen?

La premsa monàrquica d'a-quests darrers dies ja ha trobatuna explicació airosa. Segons elsòrgans més significats del cani-balisme unitarista i monàrquic,Espanya, sense Catalunya, viuriaadmirablement. Q u è esperen,doncs ?

Per què continuar dins l'exprés.sió vodevilesca de «cornut i pa-gar el beureo) ?

Coxes de savisTothom sap que hi ha bon nom-

lire de genis, que a part de lesac t iv i t a t s que dediquen a la pro-

Les deu consignesde la Joventut So-cialista de Cata-

lunyaI.—Allistament a les nostres

organitzacions cooperatistes, sin-dicals, polítiques i de xoc.

H.-—Intervenció i fiscalitzacióen els comitès d'aquelles organit-zacions.

III.—Representació i interven-ció en les discussions de les, nos-tres assemblees i congressos.

IV.—Realitzat l'acord, obe-diència cega a les ordres i con-signes que en derivin.

V.—Propaganda oral i escritaen els actes públics i en els òrgansde premsa., VI.—Prosselitisme intensiu alsllocs de treball, als llocs d'esbar-jo, als llocs de residència i alsllocs esportius.

VII.—Acte de presència a totsels actes organitzats per les nos-tres organitzacions.

VIII.—Solidaritat absoluta enel perill. Primer els altres; des-prés nosaltres.

IX.—Col·laboració activa en laformació del fitxer personal ocol·lectiu dels nostres enemics,amb la màxima aportació de da-des.

X.—Un sol interès, un sol pen-sament, una sola passió : la Revo-lució.

^Maripi,Marípf, Miarípi

Es el calçat

preferit

iessió en la qual excel·leixen, des-tinen una part de llur temps asatisfer sentiments poètics, pictò-rics, musicals, etc., etc.

Així per exemple, Einstein to-ca molt sovint el violí.

Essent així no ens ha de sor-prendre, doncs, que Samper to-qui el violó. Són aficions.

VERRUMA

Gomitò Català deJoventuts contra laGuerra i Feixisme

En aquests moments en quèl'expandiment del feixisme és ca-da dia més gran i en què els pe-rills de guerra són cada dia mésimminents, hern cregut necessarifer un front de lluita amb totsaquells partits que senten odi con-tra aquestes dues barbaritats delcapitalisme modern per tald'impedir la seva realització.

Aquest front jovenívol de lluitacontra la Guerra i el Feixisme,coincideix amb els acords del

Congrés internacional d'Amster-dam i amb el Congrés interna-cional de la Joventut i amb to-tes aquelles fdrces que d'unamanera positiva lluiten contra elfeixisme i la guerra imperialista.

La Joventut Socialista de Ca-talunya, que té la presidència

d'aquest Comitè, sabrà demos-trar una vegada més el seu espe-rit combatiu, i procurarà influirdavant la Joventut de Catalu-nya perquè tota s'agrupi sota.la bandera antifeixista i antiim-perialista.

Aquest Comitè jovenívol estàintegrat per :

Presidència : Joventut Socialis-ta de Catalunya.

Sots - President : BibliotecaAvanti.

Secretari general : Joventut Co-munista Catalana.

Secretari d'actes : FederacióCultural Esportiva.

Secretari Finances: E. de T.Secretari Organització : Unió

Sindical.Secretari Prensa : Biblioteca

Ponent.Sots-Secretari : Partit Català

Proletari. ' ,

Notes i avisosPrograma de conferències a ce-

lebrar a la Casa del Poble en elque resta de mes :

Dia 17.—Company J. Villaley,«Les Joventuts i el sexualism'e».

Dia 24.—Company Josep Mi-ret, ((Evolució i Revolpció».

Dia 31.—Company Jacint Ge-né, «La moral dins la Religió».

Organitzat per.la Secció d'es-ports tindrà lloc en el Gimnàs dela Joventut un curset de culturafísica a càrrec del company Ca-rulla.

La primera lliçó és celebraràel dia 15, i es continuarà tots elsdimarts i dijous.

Per assistir a aquest curset calinscriure's a la secretaria de la Jo-ventut.

SECCIÓ DE BEUS

El passat dia 10, assistirem a la con-ferència que tingué lloc a l'estatge dela Joventut Socialista de Catalunya, acàrrec del company Josep Miret.

Amb la paraula fàcil a què ens téavesats parlà sobre el tema «Les Jo-ventuts i els problemes del món», enel transcurs del qual posà de manifestles constants inquietuts que planen da-munt els homes nous davant el des-gavell actual. Incità els joves a ésserheterodoxos i que s'iniciïn a pensar percompte propi. Acabà considerant fra-cassada la democràcia 1 remarcant lanecessitat d'anar a la presa del Po-der.

Brams d'AlbiR a n a no arri

ben al cel

Ensorrant l'economiaEl monàrquic Carrascal ha

plantejat al també monàrquicParlament espanyol un debat enel transcurs del qual ha demanatresponsabilitats per la importa-ció de blat durant l'any 1932 quanera ministre d'Agricultura Mar-cel·lí Domingo.

Segons el monàrquic Carras-cal, l'any 1932 es va importar unexcés de blat (a part de la sevateoria que ni tan sols calia la méspetita importació perquè hi ha-via prou collita), que perjudicàmolt l'economia del país, per laqual cosa i per unes suposadesdeficiències administratives de-manà que es nomenés una Co-missió investigadora per tal d'en-judiciar els culpables d'aquestaimportació tan ruïnosa per alpaís.

Recordejn que amb motiu d'a-questes importacions i seguint latàctica monàrquica de difamar idesprestigiar tota l'obra de laRepública, es parlà d'uns milionsque En Domingo havia embutxa-cat en detriment de l'economiadel país, i veurem que aquestaembestida contra aquella tàcticadel govern d'aleshores no és resmés que el resultat d'una part del'obra destructora de tot el sig-nificat de la política democràtico-burgesa que per uns pocs mesoss'inicià al país.

Al nostre entendre, amb aquestdebat i amb les conseqüènciespolítiques que de la comissió no-menada es puguin deduir, elsmonàrquics dirigents de la polí-tica actual es proposen dues fina-litats : ensorrar moralment i perpoc que poguessin embrutar-losde llot, els homes que l'any 1932governaven Espanya per un cos-tat, i per l'altre impossibilitar pera l'avenir unes importacions fu-tures considerant-1 es un frau al'economia del país.

Quan el 1932 Marcel·lí Domingodecretà l'entrada de blat forasteres féu la mateixa reflexió quenosaltres ens fem aquest any ique segurament vosaltres com-partireu : si hi ha prou blat peresperar la nova collita, per quèpuja d'aquesta manera tan exa-gerada? I, si no n'hi ha prou,per què no importar-ne? Perquè

no hi ha sofisme que pugui con-testar aquest argument contun-dent!

Doncs bé, amb la importaciódel blat de l'any 1932, la farinano pujà a més de (53 pessetes els100 quilos, mentre que aquestany, governant els agraris i la ler-rouxada, tenim la farina a 75 pes-setes. Es que aquesta diferènciade preu beneficia l'agricultor?

Respecte aquest hipotètic bene-fici, hem d'anotar un fenomenque anualment es produeix en elmercat de blats i que és interes-sant de conèixer.

A mida que el pagès anava ve-nent, el blat pujava, exactamentcom l'any 33 i el 3't i els ante-riors, fins que en arribar alspreus que abans hem indicat,l'entrada de blat foraster impos-sibilità una més crescuda puja.Perjudicà l'obrer del camp aques-ta entrada de blat? Segons elmonàrquic Carrascal, molt. So-lament que Carrascal es des-cuidà de dir que quan entrà blata Espanya, no hi havia cap agri-cultor que tingués blat. Tot es-tava a mans dels agavelladorsamics dels Carrascal, Gil-Ro-bles, etc., si no hi estaven inclo-sos ells mateixos !

Per més xifres globals que hempogut recollir, podem afirmar, amés, i referent a la col·lectivitatde Catalunya, que el lladronicique representa la nostra econo-mia per aquest any, en més de200 milions de pessetes per la di-ferència que paguem la farinadel preu que l'agricultor el ven-gué després deja collita.

Després d'això ens preguntem,la responsabilitat és per als quientraren blat perquè el treballa-dor pogués comprar el pa a 60cèntims o bé per als qui ens hanobligat aquest any a pagar-lo a75 cèntims?

Per la nostra part podem afir-mar, que la Joventut Socialistarespon que aquests Carrascaisels tindrem ben apuntats el diaque demanem responsabilitats ique aquestes responsabilitats si-guin satisfetes per a bé de la Hu-manitat.

J. BERENGUER I SOLANA

I/honradesa porta manilles.La inala fe va pels carrers. Gra-nier ~ Barrera demostra el pri-mer. Don Jovino, el segon.

Els que no sabenperdre

La Lliga, com a passatempsestival, ha donat a la llum públi-ca un llarg manifest en el quales vol fer veure el blanc negre ipel qual s'intenta fer combregarla gent .amb rodes de molí en ex-plicar les causes que la determi-naren a produir-se d'acord ambels famosos trenta anys de catala-nisme. '

Allò que ens ha agradat mésdel capítol de greuges que labanda de Cambó tira en cara a lacoalició governant a Catalunyaés l'apartat en què hom fa refe-rència a IR fidelitat que serven al'Estatut de Catalunya les mino-ries parlamentàries que s'estan ve-nent la República.

«Catalunya no ha d'ésser ba-luard de causes alienes», diuenaquells que acuden a un poderextern a Catalunya perquè no tin-gessin força de llei els acords delde Folch, Marian Martínez Cuen-Parlament català en legislar en

una de les poques matèries ques'han salvat de la retallada del'Estatut de Núria.

Cal ésser un malvat o un boigper escriure una impudicia comaquesta. Amb tot, això és allò quaels cou als traïdors de 1917: quel'actitud decidida de les'massescatalanes en eliminar de la nos-tra política els aferistes de laLliga sigui la salvaguarda de lafutura redempció de milions de treballadors que d'un cap a l'altredel mapa d'Espanya acabaranamb els aliats de Cambó que elsespremen inícuament contra totallei humana i divina.

La posició esquerrista i socia-lista de Catalunya és generosa,digna, humana. Per contra, l'ac-titud jesuítica de la Lliga és vil,miserable, criminal i per damuntde tot, suïcida, idiota.

Formes de vestitde« de So peccete*

Méndez Núnez, 11, ent., i."

PREUS OI SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2*50 ptt*.Semestre. . . 4'50 „Any. . . . . 8'00 » JUSTICIfcSOCIAL Redacció I Administració:

Primar da Maig, núm. 7Tt lè fon núm. 11482B A R C E L O N A

El president dels JuratsMixtos

El punì neuràlgic de l'exi.slèiicia mateixa de l'institució regu-lador, i de la vida social, els Ju ra t s Mixtos, resideix en el factord 'ordre- dir iment que és la presidència. Perquè, malgrat que elsveredictes d 'un lu ra t Mixt hagin d'ajustar-se a les disposicionsprevistes per la llei, en la realitat resulta que el marge que hi haentre allò legislat i els l'ets pràctics queda a l'incumbència del Pre-sident.

Elements que potser amb una mica de raó, han volgut veure enel tunr innan icn t i en la influència social dels urats Mixtos una.nova jurisprudència, han defensat la conveniència que els Presi-dents dels Jura ts Mixtos fossin escollits entre el que ells n'han dituna l·iag'.Mratura social. 1, a no ésser perquè es tractaria d'unatrampa més on ós voldria 1er caure el proletariat, no hi ha dubteque, per U; majestat de què s'haurien de revestir, aquest és el títolque t-l:, hauria de correspondre. Ara, que els magistrats de debò,com el President del Jurat Mixt de la Metal·lúrgia, són els que fallenvisteti ;\t ¡cameni les reclamacions contra els obrers. La qual cosa ¿sperquè en; escami tot el que tingui aire de magistratura.

Però :uxò no és possible ni convenient. I per dues raons. No Inla res que els [urats Mixtos estiguin presidits per una personaqualsevol. Si aquesta persona es mou amb dignitat i independèn-cia contr ibuirà a enaltir l ' insti tució. I això serà un guany lloable.I si aquesta persona prostitueix la seva feina anorrearà el prestigidels nrats Mixtos ; i això potser encara valdria més, ja que unainstitució que pot decaure d 'una manera tan senzilla val més quedesaparegui.

Mentrestant és preferible -que els nomenaments de Presidentsde Ju ra t Mixt recaiguin en els mateixos Jurats, o en el Ministre oConseller que es trobi en funcions. Ja que no una justícia absolu-ta, al menys hi hauria una compensació que demostraria als Presi-dents sectaris que llur actuació parcial no serveix de gran cosa, ja quesena efímera.

* En el cas actual, en virtut de la nova situació legal i socialque existiex a Catalunya, s'imposa una revisió dels nomenamentsde President de J u r a t Mixt , amb el ben entès que la majoria hand'ésser canviats.

La major i . i de Presidents de Jurats Mixtos de Catalunya datendel ci·mi·iic.aiiient de República en què els nomenaments foren fetssense cap garantia. Va ésser un període d'improvisació, per no dirde favoritismi:- oficial . A més, aquests nomenaments -foren fetsadaptanl-ios :i la. carcassa i a la tradició, que encara és pitjor, delsorganismes semblants de la Dictadura. I avui pot dir-se-que, sil'a no fa, els J u r a t s Mixtos, és a dir, llurs presidents, actuen igualque c«.'m actuavcai durant la Dictadura.

1 l'hora ja ha arr ibat , després de tres anys i mig de República,cn què existeix una concepció nova, i una situació, social nova),

'que els Presidents de Jurats Mixtos es formin, es nomenin i es mo-guin d'acord amb aquesta situació. I que desapareguin els Presidentsqui; ho són pel favor oficial del Ministre actual, o d'un altre Ministreque, pel CDS, és igual.

Cal que es renovin ara ; i cal, a més, que presideixi la seva novaelecció un criteri de renovació constant, per evitar que els organis-mes d'arbitratge social es viciïn i es malmetin. I això cal fer-hoper tal de donar prestigi a una institució que, ara com ara, no enté cap; i que, si no es creu convenient de donar-li'n val més que esdestrueixi com més aviat millor.

Unió Socialista de Catalunya

lli'itniïi il i-I Cot/liti1 EjTi'cuthi tifiil iti 2 ih- jìiìiol del 1934

Assis te ixen els companys Co-i i u i r e r í i , Folch, F ron josa, Palo-mas, Mart ine/ , Obach t Gapdev i l a .

l·II c. inpanv Fronjosà dónae mptc dt- In conferència donadaa h i r a Borges Blanques pel com-pany Coinnrera abans de la quald i fen ressaltar la importànciade l ' ae le per a contrarrestar l'ac-! nació df ceris elements d'hs-q iu ' i - ru Republ icana que fan cam-panya contra la Llei de Contrac-tes de Conreu.

I'll coin pany Folch dóna comp-te de la v i s i t a f e i a cl dissabte perdl i pel company Comorera al lo-cal de la .secció de Figueres ons'assabentaren de la s i tuac ió dela ( ' . S. C. a la comarca i delsproblemes pendents a la pròpiac i u t a t de Figueres on l'egoismede la classe patronal fa que nosols no sigui observat l 'horari det ivbal l legal simi que no siguiobservat el descans dominicalS'acorda que el company Fron-josà es faci càrrec de l'assumptei hi doni estat parlamentari sino és possible resoldre1'! d 'al tranumera. Fou acordat també d ' i n -teressar a Secretaria perquè sigui n tramesos amb urgència a Pitniert's els documents que la Sec-ció té d e m a n a t s ' i preparar unaexcurs ió per lu comarca de l'Em-

pordà per tal d'organiz,ar-hi di-verses seccions pendents de constitució.

El company Ohach dóna comp-te de l'estat en què es troba laconstitució dels equips de propa-ganda.

A proposta del president s'acor-da convocar per al dijous a la it,una reunió extraordinària del Co-mitè a la qual siguin convocatstots els parlamentaris de la U.S. C. per tal d'examinar i pren-dre acords sobre el Projecte de lanova Llei Electoral.

El Comitè examina la situaciópolítica catalana en relació ambel govern central i creient neces-sari que el poble català estiguiassabentat de la posició del nos-tre Partit acorda que el companypresident, Joan Comorera, Conse-ller d'Economia i Agricultura a1« Generalitat, doni el dimarts,dia 10, a les 10 del vespre, unaconferència a la Casa del Poblesobre ui tema »La Unió Socialistade Catalunya i el moment políticactual».

Reunió del Comitè Executiu deldia 5 de juliol.—Fou celebradaen compliment de l'acord de lareunió del dia 2 per tal d'exami-nar el projecte de nova llei elec-toral que discutirà properamentel Parlament de Catalunya.

Hi assistiren, a més dels com-panys del C. Executiu, els parla-

mentaris del Partit, Jaume Çomas, E. Ruiz Ponsetí i CarlesGerhard. Els companys Serra iMoret i Barjau, que no poguerenassistir-hi, ens avançaren llurs cri-teris sobre el sistema electoral adefensar.

El sistema que va a implantarla nova llei electoral està d'acordamb el programa de la U. S. C.,o sigui el sistema proporcional,però quant a les modalitats d'a-plicació foren acordades diferentsesmenes, entre les quals les mésimportants són les següents :

Eliminar del dret de vot la cle-recia i tots els individus perta-nyents a les ordes religioses.

No acceptar la divisió de Ca-talunya en circumscripcions basa-des en l'antrga divisió en provín-cies i defensar el col·legi únic o ladivisió territorial en vegueries, jaadoptada en principi per la Generalitat.

No admetre el mínim de dipu-tats per cada circumscripció, sinóassenyalar un diputat per cada30.000 habitants.

Propugnar pel sistema del so-bre electoral i cabina tancada.

Reunió del Comitè Executiu deldia 9 de juliol.—Assistents, elscompanys Comorera, Folch, Fron-josà, Martínez, Palomas, Cap-devila i Obach.

El company Comorera dónacompte de la seva conferència do-nada el dia 7 a Sant Andreu,sobre «La llei de Contractes deConreu».

El company Fronjosà dónacompte de la- seva interven-ció a l'acte de la diada coopera-tiva celebrada el dia abans aIgualada.

El company Folch dóna comp-te de la seva conferència, dona-da el dia 7, a Sant Adrià delBesòs, sobre «Socialisme», i ¡aseva intervenció, junt amb elscompanys Ardiaca i Coloma a UDiada del Cooperativisme, cele-brada el dia abans a Sabadell.

Es llegida una carta de l'Agru-pació Socialista de. Bar-bari¿i¿'éscontestada comunicant-los que eldiputat Ruiz Lecina fou expulsatde la U. S. C. quan devia 500pessetes dels tants per cent men-suals sobre el sou de diputat, queno ha pagat.

El company Folch dóna comp-te de la gestió que ha fet prop deRadio Barcelona perquè radïi laconferència que el company Co-morera ha de donar demà i de lagentilesa amb la qual Radio Bar-celona ha ofert fer la retransmis-sió. Es acordat que consti en acta l'agraiment del Comitè.

A precs dels companys d'A-renys de Munt és acordat de fer-hi un acte de propaganda el dia2Qè, en el qual prengui part elcompany Folch i Capdevila i unaltre que serà determinat poste-riorment.

Es acordada per al diumengevinent, dia 15, una expedició depropaganda a Fulleda, BorgesBlanques, Maldà i Castelldans;realitzada pels companys MariaPi, M. Martínez Cuenca i R.Folch i Capdevila.

Es acordada també una expedi-ció per a| dia 5 d'agost, a La-vern i Avinyonet, en la qualprendran part els mateixos com-panys que en l'expedició ante-rior.

Es llegida una carta del com-pany P. Gausachs, sobre unagreu indelicadesa comesa per unafiliat de la Secció del DistricteVille, i és acordat de traslladar-la al Comitè d'aquesta Seccióperquè resolgui.

Vacances:

CALÇATS MARÍPIEts trobareu arreo on aneu

N o t e s S i n d i c a l sEl dijous a la nit fou coavoca-

da pel Comitè Executiu de la'Fe-deració local, una reunió de lesentitats afiliades. De les 30 con-vidades n'hi assistiren 28, enviantdues d'elles descàrrec per escrit.La convocatòria de la reunió eraper explicar els treballs que havingut realitzant el Comitè Execu-tiu, i lectura dels estatuts de lanova Sindical Central Catalana.El. company R. Palomas exposàals reunits la feina feta des del'últim Congrés Regional de !aU. S. C., per la Comissió de propaganda que quedà nomenadaran de la sortida del Congrés, 'els treballs fets conjuntament ambl'Executiu de la Federació Localper anar á la creació d'una Sindi-cal Catalana que portés en la sevaorientació l'esperit dels treballa-dors de Catalunya.

Prengueren part en la discusiódiferents companys i quedaren eriprincipi aprovats- els estatuts dela nova Sindical, i encarregant-se el Comitè Executiu de la Fe-deració local de convocar unCongrés de totes les forces sindi-cals de Catalunya per al dia 2Q dejuliol, a la Casa del Poble deBarcelona, per a la constitució del'Unió General de SindicatsObrers de Catalunya (Central Ca-talana).

* • »

La Comissió Executiva de laFederació local, prega a tots els •associats dels Sindicats (les Jun-tes dels quals s'han declarat sepa-ratistes de la Casa del Poble perqüestions polítiques) que han acu-dit a demanar orientació a, aques-ta Comissió, que a partir del pro-per dilluns totes les seccions tin-dran establertes les secretaries desis a vuit del vespre per a donar-los -les orientacions que han d'em-v

prendre per tal de fortificar elsorganismes sindicals de Catalu-nya.

El diumenge tingué lloc en elsaló gran de la Gasa del Poble,

El company Folch tramet alComitè una reclamació de la Co-operativa Obrera sobre crèditspendents de Justicia Social, i ésacordat de delegar el companyObach perquè d'acord amb elcompany administrador vegi lamanera de resoldre la qüestió demanera que no siguin perjudicatsels interessos de la Cooperativa.

Es acordat, finalment, de pro-cedir totseguit a la constituciódel Consell Directiu.

Secció de Corcó.—En la darre-ra elecció del Consell Directiu hanquedat designats els companyssegüents :

Secretari General : Magí Puntii Rierola.

Secretari d'Actes : Manuel Co-dony i Matavacas.

Tresorer : Joan Ases.Comptador : Josep Pladevall

Malian.Vocal: Anton Matavacas Fon-

tivila.Secció de Borredà,-,—La Junta

Directiva de la Secció ha estat no-menada en la forma següent :

President : Josep Sanya i Rota.Vice-president : Ramon Canal i

Camprubí.Tresorer : Ramon Puig i Valls.Secretari: Ramon Casals i Vila.Vocal 1er. : Pau Font i Ferrer.Vocal 2on. : Josep Portell i

Camprubí.Propaganda.—Demà, diumen-

ge, dia 15, tindrà lloc una expe-dició de propaganda al Pla del'Urgell. Seran celebrats mítingsa Borges Blanques, Fulleda,Castelldans i Maldà i hi pren-dran part els companys Maria Pica i R. Folch i Capdevila.

la reunió convocada pel Sindicatde càrrega i descàrrega d'Agèn-cies.

Presideix el'company Alexan-dre Roldan, i actua de Secretariel camarada Sampere.

Són llegits els Reglaments Jela Germandat que, juntamentamb el Sindicat, funcionarà pera tots els socis de l'entitat

Quedà nomenada la Junta dela següent manera :

President: Alexandre Roldan.Secretari : Joan Giménez Lo-

zano.Tresorer : Josep Barceló RiusVocal i.r: German Iglesias.Vocal 2.n : Josep López Ga-

llensi.Vocal 3.r : Jaume López VivesEs tracta del cas d'un company

que tenint el càrrec de Vocal delJurat Mixt no complia corn ca-lia als interessos dels obrers, ies prengué l'acord de la seva ex-pulsió del Sindicat.

A la reunió regnà molt d'entu-siasme, per la nova millora queels obrers de càrrega i descàrregad'Agències disfrutaran dins poctemps.

El diumenge, a les onze del ma-tí, es reuniren els obrers de mu-dances per a constituir el Sindi-cat, després de l'aprovació delsReglaments per les autoritatscompetents. El company R. Palo-mas, president de la FederacióLocal, explicà als reunits elsavantatges de l'organització sin-dical, perquè els obrers puguinfer-se respectar les millores con-,querides i les concedides per laLlei des de la implamtació de laRepública.

Amb molt d'entusiasme quedàconstituït el Sindicat, i per granmajoria de vots quedà elegida laJunta següent;

President : Climent Oliveras.Vicepresident : Jaume Roca.Secretari : Marcel·lí Garcia.Tresorer : Pasqual Ramias.Vocal I.r: Vicenç Miralles.Vocal 2.n : Rafael Mora.La Junta acordà reunir-se cada

dijous, de 9 a 11 del vespre,perquè els associats puguin diri-gir-s'hi per a llurs reclamacions.

El proper dia 19, a dos quartsde sis de la tarda, la Societatd'Obrers Flequers «L'Espiga.»,tindrà asemblea general a la sa-la núm. 4 de la Casa del Poble,Primer de Maig, núm. 7, sotal'ordre del dia següent :

Primer.—Lectura i aprovacióde l'acta anterior.

Segon.—Lectura, per a l'apro-vació, del balanç del trimestreproppassat.

Tercer.—Donar compte de lagestió de la Junta directiva du-rant el trimestre.

Quart.—Lectura i discussió deUestatuts de la nova central sin-dical a Catalunya.

Cinquè.—.Donart compte delperíode de vacances i orientacióde la forma en què s'han de gau-dir.

Sisè.—Elecció dels càrrecs quefalten a cobrir a la Junta directiva i administrativa, que sónVicepresident, Secretari, Vocalcomptador i un Vocal.

Calçats d'estiuExclusiva Marípi

Joan EscarpanterCanet de Mar

ECOP. — Rosselló, 84. — Barceloní