i'v socialista - Fundació Rafael Campalans · 2019. 1. 16. · (entrevista pp. 16 i 17)...

fpnrique! [Tierno!iialvanllälMMl

íp&SSiXi^f '•'",^-ï'-V«--»1!.:---* .' •'• i'vayuntamientos. •: 'ASí&iX::*'' ''í: 7,. '•: •••' i « fi', Yv.>;'íi^socialistas^

socialista Ipp/llDJa^S^

N.» 61 - II.* època - Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 1." Quinzena d'octubre de 1981.

Castellet:Barcelona: unaporta oberta .alsquatre vents

(entrevista pp. 24 i 25)

OTAN: UCDy CDCno quierenreferéndum

(PP- 8 ¡ 9)

Joan Blanch:Frenar eldeteriorament

(entrevista pp. 16 i 17)

"CURTÓ-1", Culturai municipi a debat

(pp. 26 i 27)

Convergència trencael Pacte a Barcelona

(pp. 14 i 15)

IV Conferència Nacional:el Congrès Federal a debat

(pp. 2 a 4)

Catalunya Catalunya Catalunya

Celebrada a Sitges el 10 i l'li d'octubre

el C:- fpnniï; HfftnitV U MiP

n\ itrt\*fpJ) (W (LEnmig d'un ambient de treball constructiu i genera-

litzat es va desenvolupar la IV Conferència Nacional delPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) que,enguany, es va celebrar a Sitges els dies 10 i 11d'octubre. La Conferència fonamentà els seus treballsen la discussió de distintes ponències que hom tépresentades per al 29 Congrés Federal del PSOE, iculminà amb l'elecció dols candidats dol Partit a laComissió Executiva Federal i al Comitè Federal.

Efectivament, quatre-cents delegats representant ales Agrupacions Locals i a les Federacions Comarcals(setanta-tres dels quals, elegits per aquestes darreresorganitzacions, aniran al Congrés de Madrid) ratifica-

ren la voluntat unànim de que la delegació catalana al 29Congrés actui unitàriament i amb un sol portaveu.

: També, a la fi de la Conferència, aquesta aprovà peraclamació dues ressolucions: la primera, en favor del"si" que defenen els socialistes andalusos i la Juntad'Andalusia, amb ple suport pel President RafaelEscuredo, en l'actual campanya de ratificació en refe-rèndum de l'Estatut d'Andalusia i, la segona ressolució,feu esment del total suport dels socialistes catalans, aixícom un desig de triomf, per als socialistes gallegs a lesactuals eleccions al Parlament de Galícia.

El Congrés Federal tindrà lloc els dies 21, 22, 23 i 24d'octubre, amb possibilitat de pròrroga al dia 25.

L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubre

Efectivament, la Conferència Nacio-nal del PSC començà el dissabte dia 10,a les cinc de la tarda, sota la presidènciade la Mesa del Consell Nacional, com aMesa provisional, i la qual donà lectura al'ordre del dia que constà dels següentspunts: elecció de la Mesa de la Confe-rència; dictamen de la Comissió de Cre-dencials; ratificació dels delegats delPartit al Congrés Federal elegits per lesAssemblees de Federació i acord deconstituir una sola delegació; debat deles ponències incloses a la memòria i deles esmenes que s'hagin pogut elaborar,ordenades per temes i amb objecte defixar els criteris dels delegats; debatsobre la gestió de la Comissió ExecutivaFederal del PSOE; elecció dels repre-sentants del Partit al Comitè Federal; ielaboració de la proposta dels candidatsdel Partit a la Comissió Executiva Fede-ral.

Va ésser elegida la Mesa de la Confe-rència, per unanimitat. Isidre Molas enfou el seu president i Celestino Sánchez,Enrica Mata, Lluís Ma. de Puig, AgustínMarina, Jaume Bertran i Cipriano Ló-pez la resta dels seus membres. Així, laMesa posà a votació la ratificació delsdelegats al Congrés i la qüestió de cons-tituir una sola delegació a Madrid, laqual cosa fou aprovada per unanimitat.

Les comissions

Tot seguit foren constituïdes les co-missions de treball per a debatre les

ponències, i ho varen ésser a partir decinc grans blocs: Política i Autonomies,Sindical i Economia, Estatut i Organit-zació, Municipal, i Sectorials. La comis-sió més nombrosa fou la de Política iAutonomies, i la de Sectorials la únicaque es subdividí en sub-comissions(Feminisme, Ecologia i Medi Ambient,Llengua, Ensenyament, Turisme, Polí-tica Internacional iDefensa). Les comis-sions de treball es distribuir en en treslocals diferents: al Casino Prado (saladels plenaris), al Palau de Maricel i alCasal Socialista "Joan Duran".

, Les comissions del treball enllestirenpuntualment els seus dictàmens. A lessis de la tarda s'iniciava la tasca dediscussió i, a les nou de la nit, la majoriaja havien acabat. La d'Organització iEstatuts va ésser la que finalitzà méstard, encara que al mateix dissabte,

Defensor del GrupParlamentari.

El diumenge, a les 10 es va reprendrela sessió plenària amb la presentaciódels dictàmens de les comissions detreball. El primer en presentar-se fou elde la Comissió de Política Municipal, laqual defensà la ponència presentada perla Federació de Barcelona com a docu-ment base a fer valdré al Congrés Fede-ral, i les mateixes consideracions valgue-ren per a les altres ponències catalanesque hom ha presentat. Totes les resso-lucions i dictàmens foren aprovats perample majoria dels delegats. Pel que es

refereix a la Comissió de Política i Auto-nomies, concretament, prevalgueren elspostulats defensats a les ponències pre-sentades per les Federacions de Barce-lona i del Vallès Occidental respectiva-ment, encara que recomanant la incor-poració d'elements de la ponència deSevilla i demanant que el 29 Congrés.ratifiqués la posició mantinguda fins arade defensa dels grups parlamentaris (alCongrés de Diputats) de Socialistes deCatalunya i Socialistes Bascs, que hi

. hagi una major interrelació entre els. organismes federals i els partits de na-cionalitat pel que es refereix a la políticaautonòmica, que hi hagi dins elPSOE undebat general sobre la Llei Orgànicad'Harmonització del Procés Autonòmic(LOAPA) a efectes de que aquesta pu-gui dotar d'un autèntic autogovern a lescomunitats autònomes, i que es denunciïla política de recursos d'inconstitucio-nalitat que du a terme la UCD. També,es demanà que la delegació catalana alCongrés Federal lluiti per aconseguirper al PSC la secretaria de PolíticaAutonòmica Federal.

Cal destacar de les ponències que elPSC defensarà al 29 Congrés la que faesment a "Política Lingüística", la pri-mera d'aquesta mena que es presenta enun congrés del PSOE, i que pot servirper a clarificar arreu de l'Estat l'ús de lesllengües nacionals i el seu procés denormalització respecte la única llenguaoficial haguda fins ara.

H w .\\^^,;- ; ^m•T A.>.H..-*:j;îv<^Al=.»^r.

¿> ̂ WAffi,'S>&•^ .&•̂

*?'

P t̂e-*.?ff*fí

• 'A * ' ~"- "'

ï«-i!

:"£PIèr. *'** ,,"*••'gM. "*>^N^%; *

' . *j

Dissabte per la tarda, els delegats començaven a agrupar-se per iniciar els debats.

L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubreV ̂

&A*aPt

¿s»^n=J

La Mesa de la Conferència (d'esquerra a dreta): Celestino Sánchez, Enrica Mata, Lluís Ma. de Puig,Isidre Molas, Agustín Marina, Jaume Bertrán i Cipriano López.

Candidats a? l'Executiva FederalJosep Maria (Raimon) Obiols, Joan Prats, Pasqual Maragall i Salvador Clotas.

Candidats ¡al1 Comité Federal* i.

Ernest Lluch, Isidre Molas, Francesc Martí, Higini Clotas, MartaMete, NarcísSerra, Josep Marià Sala,'Pepe González, Pere Jover, Josep Maria Trigintr, JesúsArmendáriz, Joan Colom, Eduard Martín, Esteve Tomás, Teresa Cunillera,ManuelNadal, Toni Serra, Dídac Fàbregas, Jaume Antich i Carlos Cigarrón (perordre de vots).1 • ' î ' ' ,

Ponències presentades perdes federacions del PSC• • ï i ? , *

Política: Federació de Barcelona. ; ; .Autonomies: Federació del Vallès Occidental.Municipal: Federació'de Barcelona, h j ¡Defensa: Federació de Barcelona. ' *-Política Internacional: Federació del Garraf.Energia: Federació de Barcelona. <Transport: Federació de Barcelona..Ecologia i M ï ¿!H i c biont: Federació del Garraf, Fcdsració del Vallèa

Occidental. " . ! ' > ' ••Homosexualitat: Federació de Barcelona.Política lingüística: Federació del Vallès Occidental.

La gestió, aprovada.Un cop discutits els treballs de les

comissions, i aprovats, es passà a ladiscussió de la gestió de la ComissióExecutiva Federal sortint, la qual, des-prés d'un debat es passà a votació i restàaprovada per 116 vots, 17 en contra i 57abstencions. Realitzat això s'efectuàl'elecció dels candidats que el PSC pro-posa (segons la proporció que li pertocasegons els actuals Estatuts) per a l'Exe-cutiva Federal i el Comitè Federal —delqual en donem raó en un requadre almarge—. A les sis de la tarda del diu-menge, dia 11, amb el cant de la Interna-cional i d'Els Segadors finalitzà la IVConferència Nacional.

Per un major pes

El balanç final de la Conferència homel podria emmarcar entre dos paràme-tres: una voluntat integradora dels so-cialistes catalans i una altra d'obtenir unmajor pes, tant específic com de nom-bre, a nivell del Partit federal. En elprimer cas, com hem vist pel transcursdels debats, és evidentíssim: l'ànimd'arribar a acords totalment accepta-bles entre els delegats feu que les vota-cions tinguessin sempre un alt coeficientde vots afirmatius.

En el segon cas, veiem com de tenirfins ara dos membres a l'Executiva Fe-deral —Raimon Obiols i Carlos Cigar-ran— hom va intentar obtenir-ne dosmés. Que també s'ha incrementat elnombre de candidats al Comitè Federal(20) i amb possibilitat d'obtenir-ne en-tre vuit i dotze. La clau de tot això estàen la major presència que el PSC tindràal 29 Congrés pel que os refereix adelegats: de 18 al 28 Congrés, a 73 perl'actual. Un increment en l'nfiliació delPartit en els trancurs d'nqueete dosanys, així com un major control oipuiit-zatiu i administratiu del PSC ho hanpermès.

De tota manera, cal explicar el perquèdel nombre de 20 com a candidati; delPSC al Comitè Federal. Ala ectualsestatuts s'especifica la incompatibilitatexistent entre la pertanyença ¡ú Comité iésser-ne alhora diputat i, a la llistaelaborada a la Conferència Nacional hifiguren varis diputats; la qunl cosa no voldir altre cosa que, en cas de que aquestaincompatibilitat no sigui superada perl'actual Congrés en una reforma delsEstatuts, l'actual llista hauria de "cór-rer* per a poder completar la part que lipertoca al PSC. •


Editorial Editorial Editorial

Socialismocatalán

y CongresoFederal

Cuando esta OPINIÓ esté en tus manos, el 29 CongresoFederal del PSOE ya habrá comenzado. Pero esto no obviaque comentemos lo que hà supuesto para el socialismo ca-talán la celebración de la IV Conferencia del Partido enSitges.

Primero, ¿por qué se ha hecho la Conferencia fuera deBarcelona, como había sido la actitud normal hasta ahora?Pues porque la Ejecutiva quiere implantar una nueva ma-nera de hacer política en nuestro Partido y, así, descentra-lizando importantes actos podemos llegar a una mayorcompenetración entre todos los militantes: nos ayudamosa conocernos mejor y, a la vez, el militante de baseencuentra en la puerta de su agrupación una ampliarepresentación de lo que es, y como, el socialismo catalán •le anima y le demuestra que no está solo en su lucha.

Segundo, ¿qué hemos sacado de la Conferencia? Noshemos demostrado a nosotros mismos que estamos conso-lidando maduro. A nadie se le escapa que los debates hanestado presididos por un clima constructivo, que haydiferentes corrientes de opinión como es lógico en todopartido que se reclame democrático, pero que éstas no hanentorpecido la ejecución del trabajo: la ratificación de lamayor parte del trabajo, tanto en comisiones como en elplenario, fue siempre por amplia mayoría.

Por otro lado, las aportaciones de los socialistas catala-nes en el Congreso del PSOE se centran en una serie detemas que, en definitiva, también interesan al pueblo deCatalunya y que en un futuro, posiblemente no muy lejano,un Gobierno socialista en Madrid, creemos, debe intentarllevar a la práctica: a los catalanes nos interesa la políticadel Estado y, por eso, los socialistas pensamos incidir enella; a los catalanes nos preocupa nuestra autonomía y, enconsecuencia, pensamos hacer valer nuestros postulados;los catalanes queremos unos ayuntamientos todavía máseficaces y, por eso, dada la gran responsabilidad municipalque tenemos los socialistas queremos encontrar nuevas ymejores vías de gestión municipal; y, en definitiva, a loscatalanes, tanto a los que han nacido aquí como a los quehan nacido fuera, nos molesta la inhábil política lingüísticaque tanto el Gobierno Calvo Sotelo, como el de Jordi Pujolestán propiciando.

Por consiguiente, estando aquí y ahora, los socialistascatalanes debemos ir al 29 Congreso para comenzar apreparar la nueva sociedad que las clases populares, deCatalunya y del resto del Estado, quieren y necesitan.•

Socialismecatalà

i CongrèsFederal

Quan aquesta OPINIÓ estigui a les teves mans, el 29Congrés Federal del PSOE ja haurà començat. Però aixòno treu que comentem el que ha suposat per al socialismecatalà la celebració de la IV Conferència del Partit a Sitges.

Primer, perquè s'ha fet la Conferència fora de Barcelo-na, com ha estat la normal actitud fins ara? Doncs, perquè['Executiva vol implantar una nova manera de fer lapolítica al nostre Partit i, així, descentralitzant importantsactes podem arribar a una major compenetració entre totsels militants: ens ajudem a conèixer millor nosaltresmateixos i, a la vegada, el militant de base troba a la portade la seva agrupació una ampla representació del que és, icom, el socialisme català l'anima i U demostra que no estàsol en la seva lluita.

Segon, què n'hem tret de la Conferència? Ens hemdemostrat a nosaltres mateixos que estem consolidant unPartit madur. A ningú no se li escapa que els debats hanestat presidits per un clima constructiu, que hi hadiferents correnties d'opinió com s'hi escau en tot partitque es reclami democràtic, però que aquestes no hanentorpit l'execució dels treballs: la ratificació de la majorpart dels treballs, tant a les comissions com al plenari, hofou sempre per ample majoria.

D'altra banda, les aportacions dels socialistes catalansal Congrés del PSOE se centren en una sèrie de temes que,en definitiva, també interessen al poble de Catalunya i queen un futur, i possiblement no molt llunyà, un Governsocialista a Madrid, creiem, ha d'intentar dur a la pràctica:als catalans ens interessa la política estatal i, per això.elssocialistes catalans hi pensem incidir; als catalans enspreocupa la nostra autonomia i, per això, hi pensem fervaldré els nostres postulats; els catalans volem uns ajun-taments encara més eficaços i, per això, donada la granresponsabilitat municipal que tenim els socialistes volemcercar noves i millors vies de gestió municipal; i, endefinitiva, als catalans, tant als que han nascut aquí com afora, ens enutja la no gens hàbil política lingüística que tantel Govern Calvo Sotelo, com el de Jordi Pujol estanpropiciant.

Llavors, estant ara i aquí, els socialistes catalans hemd'anar al 29 Congrés per a començar a preparar la novasocietat que les classes populars, de Catalunya i de la restade l'Estat, volen i necessiten.•


Noves formes de la dreta catalana

La cinquena columna delcatalanisme reaccionari

Possiblement sigui d'ençà la signatura dels pactes UCD-PSOEdel trenta-un de juliol que comença un nou période de la políticacatalana, un període en el que la "ideologia" —en el sentitpejoratiu que li donava Marx, comença a imposar-se al debatestrictament polític que fins aleshores havien mantingut lesforces socials de casa nostra. Dit d'una altra manera, a partir delmes de juliol s'obre un front d'opinió encaminat directament aentronitzar la població catalana no ja programes de govern oplantejaments estratègics sinó pura i simplement criteris devalor conformadors d'una nova —o no tan nova— manera d'en-tendre la convivència i la política nacional.

Aquesta "ideologització" es manifes-ta fonamentalment en l'aparició de ca-nals no usuals de comunicació i inter-venció política. L'acte del Camp Nou vasignificar en aquest sentit la gran opor-tunitat per a potenciar entitats i porta-veus minoritaris què; poc a poc, prete-nen ser el substitutiu "natural" d'unspartits polítics esclerotizats per la pèr-dua constant de ¡militants b sovint con-dicionats per una política derivada del23 de febrer. j ; , ••]_

Aquest procés ha;anat culminant enun front heterogeni mobilitzable en oca-sions senyalades.'Un, front que integraentitats tan diferenciades com l'Asso-ciació Catalana de protecció als animalsdomèstics o el Centre Excursionista deCatalunya, el Centre de Ioga Chama-lanch o l'Omnium Cultural.

Es curiós destacar la composició encerta manera residual dels sectors queconstitueixen aquest "front cívic". Sidistinguin les simples adhesions delsautèntics animadors veurem que el pesde les centrals sindicals és mínim, aixícom el dels Col·legis 'Professionals.Aquestes absències deixen camp obert ala irradiació de missatges tant allunyatsdels interessos comuns,dels treballa-dors com d'una visió\iniversal i rigorosade la cultura. Despróyist del pragmatis-me que proporcionà'el contacte amb larealitat quotidiana; aquest magma asso-ciatiu esdevé el terreny idioni pel conreude propostes sovint més estètiques quepolítiques. , » ' ; ; > ; '

ï * í \ *

La resistència permanenti ' i o ' ; ! - • '<( En moltes ocasions s'ha parlat del"resistencialisme a ultrança" com undels trets característics delnostrepoble.

Deixant de banda la dubtosa veritatd'aquesta creença (també el col.labora-cionisme forma part del tarannà nacio-nal), el cert és que en els darrers mesoss'ha tendit a recuperar bona part delstics que durant la resistència a la Dicta-dura van caracteritzar el llenguatge i laconducta polítics.

La novetat d'avui rau en que als valors"unitarisme", "testimonialitat", "il.le-galisme", que tan bé van conformar elprogressiu engatjament de la poblaciódurant els darrers anys del franquismes'hi afegeixen ara nous valors no estric-tament estratègics —és a dir entesoscom un mitjà de lluita— sinó pura isimplement ideològics o sigui, defini-dors de la nostra nersonal teoria delconeixement.

Si abans la il·legalitat era una conse-qüència de la pròpia situació que anà-vem a combatre, avui "la il·legalitat"—és a dir la marginalitat— s'acceptavoluntàriament i esdevé una forma deser, una opció individual. Si abans lesinstàncies unitàries era l'únic mitjà per afer front a la Dictadura, avui, ¡uTib unesamples llibertats polítiques garantidesper la Constitució, l'unitarisme no ésmés que la sublimació personal en l'èpi-ca col·lectiva.

Gosariem afirmar que estem assistinta una interiorització irracional de deter-minats aspectes de la política.

Una interiorització que afecta, prefe-rentment a sectors relativament recentsen l'òrbita política i que, tanmateix, noformen part de la tradició sindical ni deldebat permanent del moviment obrer.Els valors col·laterals que abans apun-taven, així ho demostren. Recordem,sense anar més lluny, la xiulada que vanhaver d'engaitar els treballadors d'His-

El catalanisme no és cap patrimoni de ladreta.

pano Olivetti que van assitir a l'acte delCamp Nou. O, més recentment, la Cridade l'Onze de Setembre, feta pública aGirona i que va culminar en l'anomenat"Manifest de l'Escala".

"L'interclassisme" de Palmiro To-gliätti, aquell corrent que va ser duranttants anys la bèstia negra dels partitsmarxistes, avui ha esdevingut una opcióprogressista, per poc que la comparem,amb l'insolidari xovinisme que traspuendeterminades manifestacions d'aquestssectors. La tònica general és la d'unasistemàtica inhibició respecte la classeobrera, en uns moments que la crisi hiestà fent estralls. Les referenciou a lapoblació inmigrada, quan hi són, destil.-len una actitud colonial i jesuítica. Elsaltres catalans han passat a ser un pro-blema, La unitat civil que durant tantsanys havien estat practicant els partitsde l'esquerra parlamentària, no entradintre dels pressupòsits d'aquest mo-viment si no és a partir del reconeixe-ment de la seva hegemonia.

La dimensió del fenomen pren unrelleu angoixant per poc que intentemacostar-nos al futur més immediat. De lamateixa manera, que l'anticatalanismeés una idea-forca fàcilment ressucitable,tal com dissortadament s'ha demostratenguany, també la xenofòbia catalanapot reviscolar davant de qualsevol pro-

6 L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubre

vocació. La teoria de l'agravi permanentestà fent oblidar a la població coses tanelementals com són el valor d'una Cons-titució democràtica o l'altura d'un sostreautonòmic que en determinades qües-tions supera amb escreix l'Estatut del32. La migrada assistència dels partitsautodenominais "nacionalistes" a lamanifestació que va seguir als fets del 23de febrer és una prova palpable de queper determinats sectors el concepte de-mocràcia gaudeix d'una posició subsi-diària respecte el concepte Catalunya.

Avui l'assalt a la raó del que parlavaLuckàcs s'està fent a casa nostra en nomd'un catalanisme crispat i autorreferen-cial molt allunyat d'aquell primigeni ca-talanisme tolerant i constructiu, obert almón, i en conseqüència a Espanya, queva sentar les bases de la nació catalana.El retrocés és evident. Si el catalanismepolític de començaments de segle vasignificar la superació del catalanismevisceral de la Renaixença, avui el catala-nisme de Convergència i Unió, incapaçde trobar una política coherent i engres-cadora, es veu obligat a recórrer al'emotivitat del catalanisme visceral pertal d'ocultar la seva mediocre gestió.

Objectiu: Batre als socialistes

Perquè és aquesta, i no pas altra, laconseqüència política més inmediatad'aquesta ofensiva ideològica. Pujol sapque sols mantenint un to de conflictepermanent amb Madrid podrà seguiramagant, l'ou dels problemes més inmi-nents que Catalunya té plantejats. IPujol sap també que impulsant, encaraque sigui per omissió, aquest "abertza-lisme" verbal —i no únicament verbalper desgràcia— està aixecant la cinque-na columna de Convergència amb unúnic objectiu: el combat sistemàtic alsocialisme català, en tant que espaielectoral potencialment coincident i entant que partit de classe.

I això no és nou. Convergència i Uniórepresenta uns interessos socials que encap manera coincideixen amb els de lamajoria dels treballadors. Ho ha demos-trat tant en la seva activitat legislativacom en la seva pràctica de govern. I elpetit drama de Pujol ha estat la fins aracrònica desconfiança amb que el grancapital l'ha anat obsequiant reitereada-ment. Aquell Pujol que es definia social-demòcrata a la famosa conferènciad'ESADE ha anat evolucionant cap aposicions molt properes a les que en elseu moment va mantenir la Lliga. Ambuna diferència, però: mentre el senyorCambó representava efectivament lagran burgesia catalana, el líder de Con-vergència encara és vist avui per l'em-presariat com un esquerranista o, a tot

estirar, com un aprenent de bruixot queva assolir la seva gran tasca històricaimpedint la victòria socialista a la prime-

És que la xenofòbia d'ERC i de CiUpot ser -qualificada de progressista?

ra Generalitat E statutària. Això explicaque d'aquella Generalitat "sueca" quepropugnava el "jove" Pujol s'hagi pas-sat a aquesta Catalunya pronviciana delPujol president. I això explica també quela progressiva ideologització a la ques'està sotmetent al poble català incloguielements que, en el millor de los cassos,ignoren directa o indirectament la classetreballadora.

El catalanisme no és sempreuna opció de progrés

Aquesta visió de Catalunya que perPujol és diàfana no es vista tan clara pelssectors d'opinió de l'Esquerra. El pen-sament d'E squerra encara no ha aconse-guit desmuntar l'axioma que el catala-nisme ha de ser per definició progres-sista

Perquè aquesta veritat que durant ladictadura era plenament certa ara co-mença a trontollar lentament però ine-xorable. Evidentment que existeix uncatalanisme progressista, però no és nimolt menys el que prediquen el presi-dent Pujol y els seus epígons.

No és progressista la solapada inci-dència als mitjans de comunicació i lacaça de bruixes que la Generalitat vademanar a Castedo adduint que RTVEestà dominada pel socialistes i comu-

nistes. No és progresiste el dirigis-me cultural sense més direcció queuna parcial distribució de subvencions,sovint purament clientelar. No és pro-gressista la censura coactiva en el campliterari ni tampoc és progressista la polí-tica econòmica controlada del consellerTrias Fargas. I si això succeix en elterreny del Govern que no direm en elterreny de les Idees. Es que la xenofòbiade certs dirigents de l'Esquerra Repu-blicana i de la pròpia CiU pot ser quali-ficada de progressista? Es progressistal'acumulació sistemàtica de mites quel'ideolòeg Raimon Galí, avantposa alrigor que mereix una Catalunya bendif erent a la del Pi de les Tres Branques?

Perquè aquest és un fet que sovints'intenta amagar. Una enquesta recentfeta per l'Àrea de Joventut de l'Ajunta-ment de Barcelona, donava resultatsespectaculars sobre el tarannà del nos-tre país. E stà apareixent un nou tipus decatalà. Un català que s'en sent en funciódel present i no del passat, que posible-ment alguns ignoren el que va significaral 1714 però, que en els darrers anys dela dictadura va cuitar a encapçalar lesmanifestacions obrereres amb la senye-ra. Per aquest ampli sector, el catalanis-me caduc que ara es respira, ha passat aser no sols una motivació inútil, sinó finsi tot incòmoda.

Partim de bases absolutament noves iconvé començar a pensar que el concep-te "reconstrucció nacional", en la sevanostàlgia, no és tan eficaç com el de Íapura i simple "construcció".

El ressò que determinats mitjans decomunicació han donat al verbalisme"nacionalista" d'aquests mesos po-driem fer pensar en una creixent hege-monia d'aquest sectors. Això no obs-tant, hom pot intuir un cert cansamenten la pràctica d'aquest catalanisme vis-ceral.

Es previsible una creixent distincióentre els partits catalans en base als seusplantejaments de classe. Passada la tar-dor no n'hi haurà prou amb ser català inacionalista. La definició dels espaispolítics és una tasca urgent per a comba-tre la confusió ideològica. Hi ha partitsd'esquerra i partits de dreta. Uns repre-senten els interessos dels treballadors iels altres els interessos del capital.

Ningú, però, pot atribuir-se la repre-sentació dels interessos de Catalunya.Ni Convergència i Unió ni La Lliga delBon Mot, ni l'Associació Protectorad'Animals. Potser és en fenòmens comaquest on cal buscar les causes de lapèrdua de prestigi de Catalunya. No pasa Madrid, que el prestigi es fa a casa.

Joan Barril


CD, UCD y Minoría Catalana-CiU se alian para el atlantismo

Obiols: "Si entramoshabrá que cambiar elGobierno para salir"

Mientras el PSC emplazaba, en el transcurso del miting unitariocontra la entrada de España en la OTAN, a Jordi Pujol para undebate entre las distintas fuerzas catalanas en el que cada unoexprese públicamente su real intención sobre el Pacto Atlántico, enel Congreso de los Diputados CD, UCD y CiU daban luz verde a laentrada de nuestro Estado en aquella organización, como preludiode lo que puede pasar en él Pleno de la Cámara el día 28.

A pesar del apatismo que se quiere veren nuestra sociedad, los sondeos deopinión van más allá de esa impresión ydan unos resultados sorprendentes: cer-ca de un setenta por ciento de losencuestados, entre: los qué'se cuentanelectores fraguistas,- ucedistas o pujo-listas, no quiere que España pase aformar parte de la Organización delTratado del Atlántico Norte. Sencilla-mentCí los españoles, "sea 'cual sea suideología, quieren'la paz; ¡una paz quecada día se aprecia nías! amenazada,como insisten en demostrar los hechosde cada día. s • , .

Mitin en Barcelona

El dia 8, a las siete y( media de la tarde,no había excesiva gente en el Palaud'Esports de Barcelona. La convocato-ria de las fuerzas políticas y-sindicales,así como de varias entidades cívicas,contrarias al ingreso de España en la

OTAN no tuvo el eco; que la efeméridemerecía. La práctica' totalidad de losasistentes era gente joven, dato a teneren cuenta. Así, todas las fuerzas polí-ticas y sindicales —PSC, PSUC, ERC,CC.00. y UGT—'coincidieron en suscríticas contra el Góvern de Pujol: queun gobierno pretendidamente naciona-lista, que dice encarnar, el sentir delpueblo catalán, ofrece sus votos parla-mentarios a UCD, cuando la mayoría deCatalunya no quiere la OTAN.

Joan Codina, presidente de la UnióGeneral de Treballadors de Catalunya,

los trabajadores del mundo, del Este ydel Oeste, de mantener la paz pues"queremos la igualdad en la vida yen el progreso, no en la muerte quees a lo que nos lleva la carrera dearmamentos". Raimon Obiols, secre-

> tario de Programación del PSC, explicó, que, a partir de los sondeos que se han1 ido efectuando el Gobierno vacila antej puso de manifeesto la voluntad de todos

su nefasta opción, y no dudó en afirmarque "en caso de adhesión, sería ne-cesario forzar el cambio de Gobier-no para preparar la salida de Espa-ña en la OTAN". Curiosa fue, por otraparte, la intervención del diputado deERC, Albert Alay, el cual dirigió un duroataque a los continuados pactos de CiUcon UCD. A esto se le dice ver la paja enel ojo ajeno y no ver la viga en el propio.En fin, una anécdota.

Pero bien, aquel mismo jueves fuepródigo, como ya hemos avanzado, enacontecimientos sobre el tema OTAN.Así, en el ámbito estatal, la Comisión deAsuntos Exteriores del Congreso dabavía libre al Gobierno de Calvo Sotelopara concluir la adhesión al Pacto Atlán-

Müing unitario anti-OTAN en el Palau dels Esports: "Per la Pau".


tico; y en el ámbito de Catalunya, por unlado, el primer secretario del Partit delsSocialistes de Catalunya, Joan Revenios,dirigía una carta a Jordi Pujol, comosecretario de CDC, emplazándolo a undebate político sobre el tema entre to-das las fuerzas políticas catalanas y, porotro lado, la Mesa del Parlament apro-baba la tramitación de las proposicionesde ERC, PSUC y PSC que conllevaránun debate en la Cámara legislativa deCatalunya.

El pacto CiU-UCD

Después de tres días de debates,que empezaron el martes 6 de octubre,los votos de CD, UCD y CiU configu-raron la forma, el fondo y las cuestionesparciales de la adhesión de España a laOTAN. Al final de aquellos, no obstante,demasiados titubeos por parte de lospróatlantistas: el ministro de AsuntosExteriores, Pérez-Llorca, después deconstatar, reiterar y apostar en favor dela OTAN, hizo condición "sine qua non"

para la entrada española la descoloniza-ción de Gibraltar, el ministro manifestóque si una vez dentro del Pacto Atlánticola cuestión de Gibraltar quedara blo-queada, España se iría. El otro titubeoestuvo en manos de Convergència, cuan-do a la postre de todo el debate eldiputado Molins dijo que su voto favo-rable en la Comisión no le comprometíade cara a la sesión plenaria del Congreso(que se supone para el día 28 de estemes). Esto, evidentemente, puso muynervioso a Pérez Llorca. CDC con totalapoyo a UCD sólo consiguió la introduc-ción de una enmienda, que en España nose instale material bélico nuclear, "locual no obvia para que, en palabras deFelipe González, aquellas puedantransitar por nuestro país".

Los titubeos "nacionalistas'

Por lo que se refiere a Catalunya,PSC, PSUC y ERC presentaron sendasproposiciones no de ley, de igual con-

tenido, en el Parlament de Catalunyapara que éste se pronuncie contra laentrada de España en la OTAN, por loque se espera que para el miércoles 21de este mes sea convocado el Parlamentpara este debate. Finalmente, está lacarta de Joan Reventes a Pujol. Elemplazamiento para un debate sobre eltema atlántico ha sido aceptado porConvergència, por lo que es posible quemientras, el presente número deL'OPIMO salga a la luz ya se lleve acabo. No obstante, la ambigua posiciónde CDC y sus titubeos en este tema,puede dejar no muy bien parado alpartido de Pujol frente a su electorado.Los líderes convergentes están haciendoun esfuerzo por querer dar a entenderque ya en el programa de de CDC seponía de manifiesto el atlantismo: estoes lo que pasa cuando hay letra menuda,y cuando una importante opción políticacomo ésta se convierte en un nada des-preciable objeto de transacción comer-cial en la compra-venta de votos y apo-yos parlamentarios. •

J. ML. C. M.

Carta de Reventes al Secretario General de CDC

"Hay que sacar a la luzlo que pensamos de la OTAN

"Querido amigo, el Gobierno del Estado ha planteado a lasCortes Generales la adhesión de España a la Organización delTratado del Atlántico Norte (OTAN).

En Catalunya, distintas fuerzas políticas con representaciónparlamentaria, que constituyen indiscutiblemente una mayoríaen el Parlament y representan una mayoría del pueblo deCatalunya, se han pronunciado en contra de la adhesión deEspaña a la OTAN, así como por el procedimiento elegido por elGobierno del señor Calvo Sotelo, que prevé que una decisión detamaña trascendencia sea adoptada precipitadamente y me-diante mayoría simple de las Cortes Generales.

Estas fuerzas políticas, que representan una mayoría delpueblo catalán, se han declarado también partidarias para que,en todo caso, sean los ciudadanos del Estado los que sepronuncien mediante referéndum, sobre esta cuestión.

Desgraciadamente, no existe unanimidad sobre estos temas,que afectan a la seguridad y a la soberanía del país, entre latotalidad de los partidos catalanes. Así, hemos oído, por supropia voz, como supartido se declara favorable tanto al ingresoen la OTAN, como al procedimiento propuesto por el Gobiernode UCD en Madrid.

Tenemos la convicción de que una inmensa mayoría del

pueblo de Catalunya desea ser consultada mediante referéndumy quiere conocer las razones de todos los partidos catalanes encontra o en favor del ingreso en la OTAN.

Es preciso, pues, que todos los partidos expongamos, a plenaluz y mirando a la cara y a los ojos de la gente, qué pensamosrealmente sobre este tema.

La gente, en Catalunya, tiene derecho a una total transparen-cia sobre los criterios y las intenciones de cada uno.

Es por esto que le proponemos que, en la mayor brevedadposible, pueda celebrarse un debate público, de la máximaaudiencia, abierta a todos los medios de comunicación, afin deque las fuerzas políticas catalanas expongan nítidamente susrazones, sean estas favorables o contrarias a la adhesión a laOTAN.Harían un flaco servicio a nuestro pueblo aquellos partidos

que escamotearan esas explicaciones indispensables.Con la confianza de que aceptará la urgente necesidad de este

debate y de colaborar con nosotros en su organización, reciba,querido amigo, el testimonio de mi consideración.

JOAN REVENTOS(Traducida del original en catalani


Municipal Municipal Municipal

Enrique Tierno Galván habla para l'OPIIMIÓ

El equilibrio parauna vida de calidadEnrique Tierno Galván, el alcalde socialista de la capital de

España, estuvo en Catalunya el pasado día 30 de Septiembre paravisitar la exposición "Sabadell proposa" y para participar en uno delos debates que se celebran en el marco de esta magna muestraorganizada por el Ayuntamiento sabadellense.

Tierno llegó a Sabadell en ayionetadesde el aeropuerto de El Prat y sedesplazó hasta el Ayuntamiento ;dondefue recibido por el pleno municipal queen aquellos momentos se hallaba reuni-do. Al mediodía el alcalde de Madridcomió con los organizadores de la expo-sición, el alcalde de Sabadell, concejalesy militantes socialistas de la ciudad yotros representantes del Ayuntamiento.Por la tarde visitó la exposición y par-ticipó en el debate sobre "Calidad devida", junto a Manuel Vázquez Montal-bán, Antonio Figueruolo, delegado deservicios del Ayuntamiento de Barce-lona, y Pere Alavedra, teniente de alcal-de de UCD del Ayuntamiento de Saba-dell

El alcalde Tierno Galván tuvo en suapretado programa unos minutos parpresponder a las preguntar, de L'OPINIÓSOCIALISTA. Con tono cordial, sose-gado y académico, el "viejo profesor"nos habló de los problemas municipalesde Madrid, de la calidad de vida, delPSOE, de su futuro político, del "casoPuerta" y de otror, temar,.

—Madrid puede ser la ciudad másimportante de España, pero yo diría queno es la más complicada. Quizá Barce-lona tenga mayores complicaciones porsu mayor contorno fabril. Madrid es unaciudad grande y está al parigual encompromisos histórico;), de presente yde futuro con Barcelona. Ambas sonciudades muy castigadas y mi buenamigo Nartís Serra y yo hemos habladomuchas veces de los problemas comu-nes.

Nosotros tenemos el problema delparo urbano con la inseguridad grandeque esto conlleva, aumento de mendi-

cidad, de venta ambulante, de delin-cuencia, hay una cierta desesperaciónjuvenil que a veces fomenta lo quepodríamos llamar nuevos placeres fisio-lógicos, aumenta la droga y otras formasde vida que no son las más recomenda-bles para una convivencia normal. Estosproblemas provocan el desbordamiento,no los podemos controlar. Hay que serhumildes para admitir que tendríamosque cuatriplicar nuestra policía urbana,multiplicar nuestras bibliotecas paraofrecer a nuestros ciudadanos un refugiode lectura. Todos los equipamientos dela ciudad son cortos con respecto alproblema de una población que ha cre-cido muy rápidamente, que está bajo elimpacto del paro y que tiene una pobla-ción ociosa abundante, y hay que darle aes a población los medios de que ese ociopueda, al menos, prepararles para unamejor posibilidad de conquista de unpuesto de trabajo y sobre todo conrelación a la juventud. De aquí queademás del problema del paro nos preo-cupa en gran manera el problema juve-nil, la orientación de la juventud.

El peso de la alcaldía de Madrid esgrande, pero se lleva bastante bien conun equipo de gobierno responsable ycoordinado, lo que ocurre es que a vecesla coordinación se rompe o la responsa-bilidad falla y es cuando los problemasse agravan.

—Los pactos municipales contraí-dos entre socialistas y comunistas olos llamados: "pactos de progreso"más amplios son analizados así porel alcalde Tierno.

—En Madrid la valoración es buenaNo tenemos quejas. Ha sido una uniónsumamente fecunda en, la que se ha

tenido cuidado de dejar al margen losintereses de partido; los problemasideológicos fundamentales no se hanllevado a la gestión y administraciónmunicipal; hemos tenido buen acuerdoen diferenciar eso de la ideología departido. Hemos entendido que lo quehace falta ahora es dar buenos serviciospúblicos, al menos mejorarlos y hacerlosaccesibles a todos los ciudadanos. Conesto, ya avanzamos considerablementeen la línea de progreso, porque al darbuenos servicios públicos y procurarque los ciudadanos tengan una vida conmenos resistencias en el orden urbano,ya estamos procurándoles no sólo mayorsosiego material, sino mayor capacidadpara la reflexión y mayor tranquilidad deespíritu. En este sentido es evidenteque, para todos sin distinción de clases,avanzamos por el camino del progreso.

Ideología y calidad de vida

Para Enrique Tierno, en la vidamunicipal tienen poca importanciaen estos momentos las ideologías.

—A todos nos interesa gestionar bien,reorganizar mejor la vida urbana, corre-gir errores. Vamo j hacia la Europa do lasciudades, la ciudad renace porque ss loque está más cerca de los ciudadanos.Tenemos que luchar para que en lasciudades se pueda vivir y es esa concep-ción de "vivir" la que tiene que definircada partido. Las ideologías può deninfluir para definir la orientación gené-rica del municipio, pero pueden influirdentro de unas fronteras marcadas. LaConstitución por ejemplo reconoce queestamos en un mercado de libre compe-tencia y capitalista, y dentro de estasituación tenemos que movernos. Lasorientaciones progresistas, evidente-mente, yo creo que son patrimonio de laizquierda que las subraya más, buscaobjetivos más lejanos, es una diferenciade ritmos. Debemos admitir que eso es


así y que estamos haciendo una políticamuy estructural que sólo es socialista enel orden en que progresa frente a la reac-ción, es socialista por definición al con-trario, pero no estamos planteando unapolítica socialista en cuanto que llegue ala socialización, socialdemócrata quizássí. Un marco constitucional menos rígi-do en este aspecto hubiese permitidohacer más cosas. Algunas se han podidohacer pero siempre como prolegómeno,anticipación, fortalecimiento de las ha-ses, pensando en un futuro en que nopuedan existir esas limitaciones, porquemientras existan, una política socialistaen cuanto tal, no es fácil Cuantitativa-mente estamos todos en una situaciónestancada en el orden de la inmigración,también lo está Madrid. La calidad devida se ha estropeado de tal manera queestamos luchando por un urbanismo decalidad, en contraste con el urbanismode cantidad. El problema hoy no es lacantidad sino la calidad.

La calidad de vida es una cuestiónque preocupa al alcalde de Madrid.Este fue el tema del debate en el queparticipó en su visita a SabadelLCalidad de vida que hay que conse-guir, por un lado con buenos servi-cios públicos que tiene que propor-cionar el municipio, y por otro conuna mayor educación de los ciuda-danos.

—Es necesario una regeneración delos tejidos morales de la ciudad. Hay unafalta de educación del sentido de laresponsabilidad. Desde el que tira unacolilla al suelo hasta el que adultera,contribuyen a deteriorar la calidad de lavida. La educación ha de iniciarse desdela escuela en el respeto del niño por su"casa grande" que es la ciudad. Perotendría que haber también una legisla-ción pertinente para delitos urbanosincluso con jueces urbanos. La calidadde vida en general no depende sólo delos municipios. Cuando hablamos decalidad de vida nos referimos a la vida enconvivencia, no a la vida individual Nose trata de ir, como dicen algunos, contrael progreso; se trata de hacer un progre-so beneficioso y positivo. Hay que con-seguir el equilibrio entre la vida urbanacon la naturaleza que ahora existe. Hayque mantener los ecosistemas naturalesy no crear los artificiales. La cantidad haestropeado la calidad en nuestras ciu-dades. Hay que buscar el equilibrioporque una vida es mejor cuando estáequilibrada La calidad de vida no sólotiene que ser material sino que tieneque ser calidad de vida psíquica, social ymental

"Sabadell proposa", unainvitación a la creación

"Sabadell proposa" es una expo-sición que gira en torno a una gran

Enrique Tierno Calvan: "Las relaciones políticas nunca son angélicas ".

ciudad, semejante en algunos aspec-to a Barcelona o a Madrid en cuantoa problemas y objetivos. ¿Cómo va-lora la trascendencia o la importan-cia de este tipo de .certámenes?

—Esta exposición no es una exposi-ción estética, aunque puede encerraruna belleza en los proyectos que además

' de útiles pueden ser bellos, pero no unespectáculo. Predomina la utilidad. Setrata de una exposición de proyectos

que tienden a mostrar lo que es necesa-rio hacer para lograr que se viva mejor yesto es eficacia y utilidad como método yel resultado es conseguir mayor eficaciay utilidad en los instrumentos. La expo-sición demuestra qué es lo que hay quehacer eficazmente para llegar a unjuíalque todos aspiramos, que esciudad se viva material y es;

[u$&ualm

**teen-X^

Lu_


'l^.0,

¿Prf'Çi

<a>j

te mejor de lo que se vive y si es posiblesin resistencias, de manera que estemoscontentos de nuestro hogar urbano. Conesto habríamos encontrado uno de losfundamentos necesarios, no sólo para quela convivencia sea buena sino para quela creación aumentase en intensidad yprofundidad. Es muy difícil pedirle auna persona que cree cuando vive en unmedio hostil, la creación se convierte enestos casos siempre en expresión de laprotesta y la protesta tiene un índice defecundidad, pero es una fecundidad quedestruye, habría que buscar otros me-dios del segundo paso que es la cons-trucción, la edificación, y evidentemen-te, con exposiciones como ésta, se ponela base para entender dónde acaba laprotesta, dónde comienza la eficacia ydónde se llega al nivel de creación cons-tructor, al nivel que a todos nos interesa,para que la comunidad aproveche todaslas cualidades que poseen los indivi-duos.

—El papel del Partido Socialistaal frente de los principales munici-pios españoles, cómo lo valora usted?

—Yo creo que es bueno, que hanmejorado considerablemente respecto ala situación anterior. Se han heredadounos ayuntamientos profundamente da-ñados, con las arcas, exhaustas, en losque había habido'una gran despreocu-pación, quizá porqué se dedicaban demodo casi exclusivo al litigio político o ala especulación, olvidándose de que ha-bía problemas que exigían la atención detodos; por otra parte, tampoco se teníaen cuenta la necesìdadjde una buenainformación. Quizá nosotros entre lascosas que, creo yo,' merecen un aplauso,hemos logrado una información abierta,que llegue a todas partes, esencial paraque el ciudadano participe. Este es ungran paso que hemos dado los socialis-tas en los municipios. '

' ' ! >—Autonomía municipal y Estado

de las autonomías: j i ; ;—En realidad no tenemos informa-

ción suficiente de lo que va a ocurrir enEspaña Hay que habler, en general y lepuedo decir que la autonomía municipales importantísima eri el orden adminis-trativo, en el orden político yo diría quees menor. Esta autdnomíni administrativaque permita quo los; ayuntamientos serijan por sí mismbíi','crearía una tramafuerte capaz de permitir que las regionesviviesen mejor y que la totalidad del paísestuviese sobre bases más firmes; laregión no tiene porqué encontrarse enningún caso con la autonomía municipal,es otro problema, creo: que las peculia-ridades de la región se expresan bien enel municipio y que el municipio es unórgano de expresión de las comunidadesregionales que tiene que tener su propia

área de acción administrativa y su pro-pia autonomía respecto del Estado, nopuede tener autonomía sólo respecto dela región. De manera que, en principio,tiene que entenderse con la región ytiene que entenderse con el Estado. Loque no entiendo bien es que se pretendaque el municipio sea una entidad absolu-tamente subordinada a la región, porqueen este caso disminuimos inmensas po-sibilidades de creatividad por parte delos municipios.

La política es luchapor el poder

—Ante el 29 congreso del PSOE,¿dónde cree usted que quedaron lastensiones del 28?

—-Yo no lo sé bien, porque no vivo lavida política del partido, no estoy en ella,estoy sólo en la alcaldía. Creo que haytensiones entre Izquierda Socialista y elpoder establecido como poder de con-trol del partido, siempre existen lastensiones en torno al poder; esto formaparte de la condición humana, no po-demos intentar que haya una relaciónpolítica angélica, una política sui luchapor el poder. La política es esencialmen-te lucha para poseer el poder, mantener-lo y defenderlo. Aunque es evidente queno se dé en los partidos, porque lasideologías y los idealismos tienen aúnuna función; con la fuerza que se da enlos estados también es cierto que estasluchas por mantenerse y defender el po-der son luchas que se dan intra-partido yque en cierto modo es lo que produce lasalinidad que evita que el partido semuera y se enquiste en una burocraciaque manda. Es bueno que existan esasluchas siempre que no lleguen a la exa-geración y a la inmoralidad.

La dirección del PSOE y concre-tamente el "tándem" Felipe Gonzá-lez Alfonso Guerra merece esta opi-nión de Enrique Tierno.

—Hace mucho tiempo que está esta-blecido, hoy por hoy es una parte esen-cial de la vida del partido. Si esta" tándem" se rompiera el misrao partidoempezaría a quebrarse. Sólo cuando elpiulido esté mucho más maduro, estasrelaciones bipersonales en el manteni-miento de la disciplina y la organizacióndel partido podrán colegiarse de modomucho más profundo y extenso. Peropasará algún tiempo porque en estosmomentos todos los partidos en Españaestán en una situación precaria

—¿El partido está ya maduro paraalcanzar el gobierno del Estado?

—Yo creo que sí. Hay una administra-ción muy fuerte y copiosa que llevaríasin inconveniente alguno la parte admi-nistrativa y burocrática La prácticapropiamente política se puede llevar conlos elementos que el partido tiene tantoen lo que atañe a la dirección políticamáxima como a la intermedia Bipartidotiene profesionales capaces que no apa-recen, que no brillan, pero que tienen sucarné y que en ese momento se incorpo-rarían al proceso de la política Yo creoque es una falacia el decir que no se estápreparado, no son argumentos.

Volver a la cátedra

—¿Su papel en el futuro del PSOE?

—Yo no me veo con papel político.Creo que tengo que acabar esta adminis-tración como alcalde y me parece quedespués lo más probable es que vuelva ala vida privada absolutamente.

—Usted acaba de publicar susmemorias. ¿Quiere decir eso que yalo ha hecho todo en política?

—No, pero he hecho la mayor parte ylo que no me gusta es vivir en la super-fluidad. Si puedo hacer algo más en lacátedra que en el partido, pues realmen-te lo aceptaría Esto no quiere decir que,si aún hay unos cuantos en que el socia-lismo y la vida pública me exigen, mevaya a negar. Pero en principio mi posi-ción y lo que yo deseo es ser catedráticosin más.

—Pero le han pedido que continúe¿no es cierto?

—El partido me ha pedido ya que mepresente a la reelección para la alcaldíaen 1983. Yo quisiera que surgiera otrapersona capa:: para el cargo que sepresentara en mi lugar, pero si no es así,aceptaré volver a presentarme.

No estoy por encha adel bien y del mal

—La imagen un tanto patemrlistay neutral en el panorama del socia-lismo español, ¿molesta o nitida adon Enrique Tierno Calvan.?

—No, me gusta, me gusta porque nome gustan las querellas de partido y lasluchas intestinas y menos Ina fratricidas.Yo creo que los españoles catamos enluchas y querellas familiares desdesiempre, con frecuencia se convierten enquerellas fratricidas; la política hastaque nos eduquemos más, es una querellaque no respeta los límites de la cortesi a y


de la honorabilidad con respecto a losdemás y «sto me desagrada y me creadificultades, incluso en ocasiones psí-quicas, para vivir el proceso de la polí-tica Cuando teníamos un enemigo co-mún había entre nosotros una profundacamaradería, casi hermandad, pero aldesaparecer ese enemigo común hansurgido entre nosotros formas de convi-vencia que a mí no me gustan y con lasque me encuentro en desagrado.

—¿Pero está usted por encima delbien y del mal?

—No, no, al contrario, estoy muyinclinado a uno de los dos sentidos,todos estamos más inclinados al mal queal bien aunque deseemos los contrario.Nadie está por encima del bien y del mal

El odio político puedellegar a la agresión

Un tema que no podí a quedarse enel tintero, por su actualidad, era el

conflicto surgido en el Ayuntamien-to madrileño a raíz de la denunciadel teniente de alcalde socialistaAlonso Puerta contra dos concejalestambién socialistas. £1 alcalde deMadrid opinaba así días antes deque el tema se resolviera con laexpulsión de Puerta del Ayunta-

miento y del PSOE.

—Nuestra obligación es, como esta-mos haciendo, proceder administrativa-mente para aclarar los hechos, creo queésta es la posición que debo tomar comoalcalde. Hasta ahora sólo hay una de-nuncia y una petición de cese. Comomilitante socialista creo que es el par-tido quien debe tomar las medidas polí-ticas que estime convenientes y creo quelo hará bien e informará públicamente.Situaciones como ésta no son nada posi-tivas. Creo que tendría que servir atodos de lección. Situaciones así puedentener consecuencias más graves que lasprevistas desbordándose el tema en laopinión pública. Yo desconocía que seiba a presentar la denuncia. De haberlosabido hubiera intentado evitar la es-

pectacularidad a que se ha llegado con eltema. ,

En términos generales y objetivosUCD puede sacar provecho de lo que leocurre a un contrincante electoral Aho-ra, yo creo que hay un cierto sector deUCD que comprende que estas cosasson males para todos. Yo quisiera queése fuese el criterio que se extendiera.Es malo para todos perder la confianzapolítica y casi peor la confianza adminis-trativa. Debo insistir en pedir que todosrecapacitemos y entendamos que con-vertir estas cosas en escándalo buscan-do en ellas el provecho político sería uninmenso error. El odio político deformala personalidad del debate político y loconvierte en una pura agresión que llegaa la agresión spíquica, mental, y bioló-gica si se pudiera

Xavier Capdevila

it Sabadell proposaal diàleg

un crit

El dimecres, dia 7, fou clausuradaamb assistència de Jordi Pujol l'ex-posició " Sabadell proposa", que haestat oberta durant més de quinzedies a la capital vallesana, organit-zada per la regidoría de Foment del'Ajuntament

Es calcula que per l'exposició hihan passat prop de cent mil persones,xifra que per ella sola ja la converteixen un èxit rotund d'interès i partici-pació. " Sabadell proposa" ha volgutser la projecció d'una ciutat de quasidos-cent mil habitants, amb una his-tòria rica i una tradició industrialforta que s'ofereix al futur per sortirde la greu crisi en que ara es troba,que s'obre al món i llança iniciativespossibles i realitzables per resorgird'una situació dolenta i re llençar laciutat a la inversió i el progrés.

L'exposició, magníficament pre-sentada i documentada, serà traslla-dada segurament a Madrid i a altresciutats. Paral·lelament es parla d'al-tres municipis de Catalunya que es-tan preparant ja mostres semblants a

"Sabadell proposa". Un moment de lavìsita de l'alcalde de Madrid Tierno Cal-van.

la de " Sabadell proposa" pel rellan-cament economie ciutadà.

Un dels aspectes importants deF exposició sabadellenca han estat elsactes culturals i d'esbarjo que s'hanmuntat paral·lelament a ella. Desta-quen, però, els debats que cada ves-pre s'han anat celebrant sobre temescom l'atur, la universitat, la cultura,el futur urbà, la vellesa, la qualitat devida, la construcció comarcal, les re-conversions, etc. En aquests debatshi han participat especialistes en ca-da matèria i personalitats vinculadesal món de la política i de l'economia;entre aquestes personalitats desta-quen l'alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván, i el ministre d'Admi-nistració Territorial Rodolfo MartínVilla.

"Sabadell proposa" va sorgir ambuna voluntat de debat i d'alternati-ves. El seu resultat ha estat positiu iels fruits poden començar a produir-se aviat En paraules d'alguns delsseus organitzadors " Sabadell propo-sa" ha volgut ésser" un crit al diàleg".

L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubre 13

Electoralisme convergent al fons

s trencaEl divendres dia 9, després de gairebé sis hores de ple municipal,

es trencava el "Pacte de Progrés" a l'Ajuntament de Barcelona. Elsregidors de la coalició CiU, així com els de l'ERC, i el Sr. Miró iArdèvol van votar en contra dels acords a que havia arribat el batlleNarcís Serra amb Madrid, per tal d'arreglar la difícil situacióeconòmico-fínancera de l'Ajuntament. Moments abans de la votació,el tinent d'alcalde convergent, Antoni Comas, anunciava que el seugrup municipal abandonava el govern de la ciutat.

Abans de celebrar-se aquest ple mu-nicipal, una cosa resultava ja molt clara:Si CiU no votava favorablement elsacords de Serra amb el govern central, elgrau d'incoherència d'aquest grup mu-nicipal i la manca de responsabilitatenfront dels problemes ciutadans hauriaarribat a un grau tant alt que seriaimpossible la seva permanència en elgovern de la ciutat, compartit fins araamb el regidors del nostre partit, els delPSUC i e.ls de ERC.

De fet, feia ja molt de temps quel'actitud de Convergència a l'Ajunta-ment era incoherent, demagògica i irres-ponsable. Les crítiques dels dirigents deCiU a la labor de l'equip de govern deBarcelona, inclus en aquelles àreescomandades per regidors convergents,es suceeïen amb bastant asiduïtat. Lapolítica de justificació per part de CiUresultava ja intolerable pels altes altresgrups presents al "Pacte de Progrés" i,en especial, pels socialistes.

Per això, l'informe presentat el dia 5de setembre al Consell de la Federacióde Barcelona, pel s au primer secretariJosep M." Triginer era suficientmentclar i contundent, reí'erint-se a la doblepolítica, al doble joc quo els convergentsduien a terme en relació a la tascamunicipal de Barcelona.

L'informe, que reproduíem en bqnapart en el número 59 de "L'OPINIÓ",deia que "tot sembla indicar que elsregidors de CiU tenen interès en fernaufragar el govern de la ciutat".

El que és ben cert 05 que CiU no pot,de cap de les mane-revs acceptar quel'Ajuntament de Barcelona desenvolupiuna gestió eficaç, doncs li fa molta porque es pugui comparar aquesta gestióamb la lamentable i inhoperant gestió dela Generalitat.

Els límits de la incoherència

I, partint d'aquest problema de fons,segons l'informe de Josep M." Triginer,

l'estratègia de Convergència tenia tresaixos perfectament marcats:

—Erosionar la gestió dels socialistes iobstaculitzar-la. Aquesta és una tascaque es porta des de dintre del Govern,sense soroll, però que resulta més pe-rillosa que les crítiques externes.

—Criticar la gestió de l'Ajuntament,àdhuc en el cas que afecti a les sevespròpies responsabilitats.

—Presentar, prematurament, un can-didat a l'alcaldia; el Sr. Trias, per tal queel nostre company Narcís Serra puguicomparar-se amb Trias i, en cap cas,amb Pujol.

El cert és que la incoherència delsconvergents estava arribant a fites mas-sa altes, i que varen començar a mani-festar que estaven en contra dels acordsa que Narcís Serra havia arribat amb elGovern central, per tal de resoldre ladifícil situació econòmica de l'Ajunta-ment.

El nostre partit no podia tolerar decap manera aquest doble joc, i que CiUvotessin en contra d'uns acords quesuposen un gran triomf de l'Ajuntamenti del seu batlle que ha portat elurantmoltde temps dures i constants negociacionsamb Madrid. No votar aquests acordssuposa no responsabilitzar-se del futurde la ciutat i negar a l'Ajuntament lapossibilitat de posar ordre i estabilitat,per primera vegada, a la seva situaciófinancera.

Les condicions socialistes per tal queCiU continués en el "Pacte del Progrés"passaven, doncs, per la ratificaciód'aquests acords i perquè n'acabés lapolítica de fustigament, entre altres co-ses. El nostre partit, principal promotori àrbit dels "pactes de Progrés" muni-cipals, ha cregut sempre i segueix cre-ient que aquesta és la fórmula mésvàlida per a governar els actuals consis-toris de Catalunya i, per això, va intentarsalvar el pacte de Barcelona, però mai espodia salvar a canvi de seguir tolerantl'actitud demagògica i electoralista delsconvergents.

Els acords amb Madrid

El pacte Ajuntament-Govern centralconté, en resum, els següents punts:

—El Govern concedeix a l'Ajunta-ment de Barcelona una subvenció de8.000 milions de pessetes per tal d'eixu-gar el dèficit corresponent a l'any passat.

—L'Estat assumeix la càrrega finan-cera originada per les deutes que elmunicipi de Barcelona té pendents ambel Banc de Crèdit Local i que es podenxifrar en uns 11.000 milions de pessetes.

—Finalment, l'Administració centrales compromet a subvencionar el dèficitque aquest any 1981 pugui tenir elnostre Ajuntament i, que segons lesprimeres estimacions, girarà entornd'uns 6.000 milions.

En síntesi, tots aquests punt suposengairebé 27 mil milions de pessetes per aBarcelona (com va dir la Mercè Sala enel ple municipal, no estem parlant depocs diners), l'eixugament de les deutesde l'Ajuntament i una estabilitat finan-cera.

Lògicament, hi ha contrapartides quea canvi ofereix l'Ajuntament de Barce-lona, i que es poden resumir en elssegüents punts:

—Congelació de la plantilla de fun-cionaris.

—Cumplir estrictament el que la Lleide Bases de l'Estatut de la FuncióPública estableixi sobre les retribucions.

—Creació d'una comissió paritaria desis membres que controlarà la despesa iel pressupost.

—Reducció del dèficit u la meitat,l'any 1983.

—Increment de les despeses correntsen igual mesura que als PressupostosGenerals de l'Estat.

Entrant ja en el propi ple del dia 9, calesmentar que la primera hors i mitja sela van passar discutint picabaralles in-ternes, el regidor Sr. Miró i Ardèvol i elsseus antics companys de viatge a lacoalició municipal "Centristes de Ca-talunya-UCD".

Després d'aquesta discussió que valograr fer avorrir el públic, a la premsa ials propis regidors socialistes i comunis-tes, va intervenir el batlle Narcís Serraque va començar explicant, cronològica-


ment, els passos seguits des de quel'actual Consistori va entrar a l'Ajun-tament per tal de solucionar la qüestióeconòmica municipal. Serra va manifes-tar que: "després de la negociacióconjunta amb els altres municipisespanyols, ell va gestionar un trac-tament específic per a Barcelona,donades les especials característi-ques que té la nostra ciutat". Refe-rint-se, en especial, als serveis quecorren a càrrec de l'Ajuntament deBarcelona i que en els altres municipissón prestats per l'Estat, tais com esco-les, hospitals, museus... I tots aquestsconctactes i negociacions han culminatamb l'acord que hem esmentat abans ique era el que es posava a votació en elple.

No s'augmentaràla pressió fiscal

Més endavant, Narcís Serra constes-tant ales crítiques als acords formuladesper CiU, va insistir en que la reducció deldèficit exigida pel Govern era possible,segons un estudi redactat per la Dele-gació Municipal d'Hisenda. Va rebutjarque els acords suposessin una pèrdua del'autonomia municipal, doncs tot el quees recull en el document oficial ja haviaestat aprovat* anteriorment, pel propiAjuntament i, al mateix temps, va negarque els acords suposin un augment de lapressió fiscal a Barcelona, tal com ar-gumentaven els convergents.

En nom del grup municipal socialistava parlar, també, la regidora Mercè Salaque, entre altres coses va manifestar:

"Resulta ilògic que aquí a l'Ajun-tament es voti en contra d'unes me-sures incloses, en el fons, en elsPressupostos Generals de l'Estat,pressupostos als quals Convergèn-cia ha donat el seu vist i plau". MercèSala es va preguntar també: "Perquèquan es van negociar els traspassosde competències ningú es va recor-dar de Barcelona? O és que la nostraciutat no forma part de Catalunya?

En nom del grup municipal comunis-ta, el tinent d'alcalde Josep MiquelAbad va manifestar que: "El que comp-ta no són les paraules que es diuenfora del Consistori, sinó el que esvota en el ple. Fins ara, l'equip degovern municipal del que ha formatpart Convergència, ha votat sempre9 favor dels dictàmens presentats.Es a dir, s'ha corresponsabilitzat del'actuació seguidaperl'Ajuntament.Lamentar-se d'allò que s'ha fet, ambanterioritat, com fa Convergència,resulta incoherent. La desmarcadadialèctica que ara utilitza va diri-gida a salvaguardar la seva imatge".

!¥"'" •>A** V V V~V *,j íS *• •***'"*• <~° " * "^^Saw* * .̂ j*»£s¿-r£¿**C» M*"

L'incoherència de CiU ha acabat amb el "Pacte de Progrés" a l'Ajuntament de Barcelona.

Abad va acusar d'incoherència al'àrea d'Hisenda, va dir que l'acord ambel Govern era molt responsable i, tam-bé molt dur, i que els regidors del PSUCvotarien a favor per quant els aspectespositius dels acords superaven, llarga-ment, als negatius.

Important gestiósocialista

Ja a les darreries del ple, el batlleNarcís Serra va aclarir que quan vacomençar a negociar aquest tema amb elGovern, es va dirigir al president de laGeneralitat per tal que hi intervingués, ique Pujol li va demanar que l'Ajunta-ment trobés solucions directes senseque intervingués la Generalitat.

El tinent d'alcalde del nostre partit, elcompany Pascual Maragall, va manifes-tar, també, que s'havia introduït unamecànica electoralista a l'Ajuntament, ique allò que era un triomf molt impor-tant de la gestió de la ciutat de Barcelonaes volia transformar en una cosa total-ment diferent. Maragall va dir que elsacords suposaven un triomf davant deMadrid, del qual l'alcalde n'havia estatuna peça molt clau.

Pascual Maragall va lamentar queCiU marxés de l'Ajuntament, però va

manifestar que quan els convergentsparlen que "no cal congelar els sous"estan caient en una greu incongruènciaelectoralista, i que en el fons, va dirMaragall, "Barcelona no compta peraquests senyors, que estan acostu-mats a una relació de mercadeigamb Madrid, tal com ha quedat palèsen temes com el de l'oli de colza ol'ingrés d'Espanya a l'OTAN".

En definitiva, cal constatar que CiUha trencat el pacte de progrés al no voleracabar la seva política de fustigamentals socialistes. CiU pensa ja molt més enles properes eleccions municipals, ambpossible candidat inclòs (el senyor TriasFargas), que en el futur de la ciutat deBarcelona.

I no van voler votar favorablement unsacords històrics, que suposen una noacceptació de cap càrrega financera enel futur de la Casa Gran de Barcelona, isenyalen un camí de futur, per quant elssocialistes, amb Narcís Serra al front,són els principals responsables de ques'hagin aconseguit. CiU no podia votarfavorablement uns acords que suposenun important triomf de gestió socialista,quant la gestió convergent a la Genera-litat fa molta més "pena que glòria". Peraixò, s'havien de carregar aquestsacords amb tota classe de crítiques in-conseqüents, demagògiques i sensebase. •


Joan Blanch, tinent d'alcalde de Badalona

Frenar el deterioramentLa ciutat de Badalona té, actualment, 250.000 habitants. Recent

acabada la guerra es tenia només 30.000. Aquest creixementdemografìe tan brutal, l'ha convertit en una població amb fortesproblemàtiques de tot tipus, que han estat i són afrontaries ambdecisió i realisme per l'actual administració municipal.

Per parlar d'aquest tema i de totes lesactuacions de l'Ajuntament barceloní,hem parlat una estona amb en JoanBlanch, portaveu i coordinador del GrupMunicipal socialista.

—Quina és la correlació de forcesa l'Ajuntament de Badalona?

—Hi ha 12 regidors del P SUC, que tél'alcaldia, 10 socialistes, 3 de CiU, i 2 decentristes.

—I, com ens pots valorar el funcio-nament del "pacte de progrés"?

. ! '. ; f ' ¡ ' '—Penso que el "pacte" a Badalona ha

funcionat, si bé ha'tingut moments dedificultat que s'han donat a dues ban-des, tant amb el P SUC com amb CiU.Amb el PSUC hi ha Hagut alguns proble-mes d'hegemonia! Nosaltres no ens hemsentit mai subordinats, malgrat que ellstenen la figura de l'alcaldia, i hem treba-llat amb totes les'forces fins les àreesque regentem, deixant,molt calr quequan arribin les 'eleccions i direm: "Totaixò ho hem fet nosaltres'i no ho ha fetl'alcalde". { , . ' , ' •

Els problemes amb CiU venen de ques'ha volgut aprofitar d'aquestes dificul-tats entre el PSUC i nosaltres i, com quel'actitud que han portat durant aquestsdos anys i mig ha clerivat, cada vegadamés, cap a la dretà típica; al final s'hadonat la seva sortida ' del "pacte deprogrés" al no voler aprovar els pressu-postos municipals. !

— De quina àrea de };overn t'ocu-pes tu personalment?;., ' '

— Jo sóc el portaveu i coordinador delgrup. Ens va semblar que més que teniruna àrea concreta,' ora més importantque jo assegurés,\ cl'alguna manera, lacoordinació de l'equip municipal socia-lista, assegurar que hi'hàgués una bonaintercomunicado ja que la gent, denatelgran treball que hi ha, tendeix a aïllar-seuna mica dins les'seves ¡conselleries.Aleshores, la meva'competència és es-trictament política i d'organització delpropi grup, fent un seguiment de tots elstemes globals que porten les diversesàrees.

Racionalitzar l'Hisenda

— I, quines àrees estan a mansdels socialistes?

— Tenim règim interior i seguretatciutadana, hisenda, serveis socials, es-ports, vivenda, sanitat i, també tenimcompetènciejs en parc mòbil i dipòsitmunicipal. És a dir, que tenim unesàrees importants de poder a l'Ajunta-ment.

— Com vàreu trobar la situaciófinancera i com la teniu actualment?

— Mira, l'Ajuntament el vam trobaramb un pressupost de 950 milions, i araté un pressupost de 2.200 milions iescaig. Per tant s'ha fet un esforç nota-ble de recaptació procurant, això sí, noaugmentar massa els impostos munici-pais. Hi ha hagut alguns augments peròhan estat de coses que estaven absolu-tament retrassades per actituds dema-gògiques de l'anterior ajuntament. S'haanat cap a la racionalització dels pa-drons, a l'augment dels padrons perquèhi havia molts contribuïents que noestaven donats d'alta. És un procés en elque encara estem.

Llavors, l'Ajuntament el vam trobarrelativament endeudat, i amb una Hi-Eonda totalment malmesa. Den del puntde vista tècnic, no hi havia cap padró aldia, des del punt de vista de la gastió de larecaptació, la situació era molt deficient;dea de la perspectiva del què es feia ambels diners, el control era estrictamentformal i hi havia una gran dispersió.

Per una banda, doncs, hem procuratarreglar el tema dels padrons, raciona-litzar i mecanitzar el cobrament delsimpostos, creant un sistema de recapta-ció força avançat i, també, hem procuratquo hi hagin els mecanismes necessarisper a que es puguin donar altes de cosesque existien i no constaven a l'ajunta-ment. Per tot això, hem pogut passar,sense masses dificultats, de 950 a 2.200milions amb 3 anys, lo qual és forçaimportant.

Prioritats d'actuació— Per on passen els grans pro-

blemes de Badalona?

— Tots, Badalona els té tots els pro-blemes. Badalona és una ciutat que hapassat des del final de la guerra fins ara,de 30.000 a 250.000 habitants. La qualcosa vol dir que hi ha hagut un creixe-ment absolutament desaforai de la cons-trucció immobiliària, amb una especula-ció salvatge que ha fet que el creixementfos desorganitzat i anàrquic en el sentitpeioratiu. No hi habia pràcticament equi-paments ni serveis, fa vint anys que s'hifa una claveguera. El nivell de llitsd'hospital és d'un llit per cada 7 ó 8 milhabitants, la qual cosa és de TercerMón. La contaminació atmosfèrica fa laciutat pràcticament irrespirable. La crisieconòmica d'aquests darrers anys ho hamalmès tot, perquè Badalona era unaciutat amb una gran varietat d'indústria,però l'especulació immobiliària ha posatels preus del sòl industrial a uns límitsmolt elevats, i la tendència de les indús-tries ha estat la de marxar. Per tant, enaquests moments, junt amb el BaixLlobregat i el Vallès, deu ésser una deles bosses d'atur més altes d'Espanya.Actualment, es pot parlar a Badalonad'uns 25 ó 30 mil aturats, sobre unapoblació de 250.000 habitants, que re-presenta més d'un 25% de la poblacióactiva que no arriba a 100.000 persones.

— I, davant d'aquesta situació,quines prioritats d'actuació us và-reu marcar, l'equip municipal?

— D'entrada ens vern marcar, primer,una prioritat de sanejament de l'hisen-da, es a dir, recaptar com més diners espuguin sense augmentar l'imposició,anar regularitzant els impostos. Per al-tra banda, una racionalització adminis-'trativa, un mínim de reforma adminis-trativa per poder tenir el control del'aparell municipal, i poguer donar unbon servei a les demandes quo fan elsciutadans. I, l'altra prioritat, posar unfre radical al deteriorament, és a dir, niuna infracció urbanística més, no per-metre que continués la política de canvide sòl verd per vivendes... tot això haquedataturat. Hem afrontat, doncs, totsaquests temes i, a partir d'aquí, hemanat vers un intent de racionalització del'actitud de l'administració en aquestsproblemes. Una intervenció, el raés inci-siva possible, en el camp dols seiveissocials, des de la perspectiva que essentuna zona molt matractada i amb moltd'atur, l'Ajuntament ha de fer un esforçper arribar a tots aquests sectors de lapoblació que no tenen, en aquests mo-ments, sortida.


Hi ha el problema de la zona deMontigala-La Batlloria on hi haviend'anar 60.000 persones més, i ja desd'abans de l'entrada a l'ajuntament,vam fer l'impossible per a que aixòquedés bloquejat, almenys fins que nose li pogués donar una sortida racional, iimpedir que es desarrolles. Es un temaque s'anirà solventant, i sembla que hiha alguna possibilitat d'arribar a acords.

Descentralització difícil

— I, sobre la platja?— Aquest és un tema molt important

perquè Badalona és una ciutat marinerai de costa, on s'hi estava molt malamentperò almenys et podies anar a banyar, laqual cosa, ara, ja era impossible. Alesho-res, amb la Corporació Metropolitana esfarà un gran colector transversal queanirà de Montgat a Sant Adrià i quesolucionarà una mica aquest problema.Això ja està acordat i suposo que escomençarà cap a finals de novembre.

— Parlem una mica de la dotacióde serveis?

— Sí, estem intentant donar a leszones més desafavorides la més granquantitat de serveis possible. S'estanfent uns poliesportius a alguns barris,estem posant ambulatoris també en elsbarris, i una petita xarsa de serveissocials amb una institució pilot pel trac-tament de la delinqüència juvenil. Es-tem avançant vers la construcció, aquestany que ve, d'un alberg per a la terceraedat.

— Heu fet alguna cosa de cara a ladescentralització municipal?

— Mira, com que la situació heretadaa Badalona és totalment negativa, i de-gut els migrats recurssos, de moment unprocés de descentralització de deci-sions, amb assignació de pressupostos,és pràcticament impossible. Aquest és,doncs, un dels temes que tenim pen-dents, però el que sí hem fet és abocar-nos en els barris a nivell de presènciapolítica.

És a dir, que els consellers, davant dequalsevol problema que sorgeix en elsbarris, el que fan és acostar-s'hi i tractaramb la mateixa gent, directament, lapossible solució. Perquè, ara per ara, anivell econòmic, no es pot afrontar ladescentralització de l'aparell municipal.

— Com teniu resolta la qüestió del'ensenyament?

— Bé, ja en l'etapa de la transició, totsels partits que integraven la taula d'en-senyament ja van fer una gran laborsobre aquest tema. Aquesta conselleriala porta el PSUC, i l'Ajuntament ha fetgran esforços per a que el grau d'escola-rització a Badalona era molt baix respec-

te a altres zones de l'Estat. Aleshores,amb dos anys s'han inaugurat ben bé 14ó 15 grups escolars, i actualment entrel'ensenyament estatal i el privat es potconsiderar que tots els nanos de Bada-lona estan escolaritzats. El que passa ésque encara falta avançar molt, perquè eltant per cent d'ensenyança estatal estroba situat en un 37% del total, si béabans estàvem una mica més del 20%.

Qüestions metropolitanes

— Parlem de la política cultural...

— En aquest aspecte, l'ajuntamentanterior no feia absolutament res. Hemtreballat molt el tema de la normalitza-ció de l'ús del català a l'administració, ipràcticament aquesta normalització jaés un fet a Badalona.

S'ha fet molt també, quant a la recu-peració de les festes i manifestacionspopulars i culturals pròpies de Badalo-na, revitalitzant les festes de la ciutat.

L'ajuntament ha propiciat tota unaobertura cultural, de cara a la juventut,amb espalis etc... S'ha intentat revitalit-zar la platja com un element de lloc detrobada per a donar-hi conferències...

A més, i essent Badalona una ciutatpoc vertebrada, s'ha intentat fer arribartotes les manifestacions culturals alsbarris, propiciant un acostament entreaquests i el centre.

— Heu establert algun tipus decanal de participació dels ciuta-dans?

— Sí, s'han constituït alguns consellscom els de sanitat, d'esports, de juven-tut, de cultura... Aquests consells quefuncionen amb gent de les associacionsde veïns, amb ciutadans que tinguininquietuds dins d'una àrea concreta,estan relativament vius i serveixen comcanals de participació per estar al co-rrent del que pensen els veïns i per talque puguin intervenir en els diversostemes. .

— Des del punt de vista de Bada-lona, quins penses que han d'ésserels grans temes que tinguin un trac-tament metropolità?

— S'hauria de fer un esforç per unaracionalització de la red viària, és a dir,acabar el primer i segon cinturó deronda, abordar amb decisió tot aquesttema; hi ha tres o quatre punts ques'haurien de fer per permetre una mical'esplaiament de l'entremat urbà que estroba molt trabat, perquè no s'hi ha fetres; només hi ha una via de comunicació

Joan Blanch: "Badalona té tots els proble-mes".

a baix (l'antiga carretera nacional) il'autopista. També s'haurien de fer treso quatre actuacions a punts neuràlgics,com el Pont del Molinet.

Ja és molt important el que es faràamb el colector transversal i tot el quesignificarà quant a la neteja de la platja ide les aigües. S'hauria també, d'abordarel tema del transport a nivell de total'àrea, i el de un desenvolupament mésglobalment, racional del conjunt de l'en-tremat metropolità, a nivell dels equipa-ments, de les previsions de creixement,el conjunt del tema de l'aigua... Almarged'altres qüestions com les de sanitat etc.

— Per acabar, molt breument, par-le'ns de la política informativa queheu dut a terme...

— Aquest va ser un dels mo,tius detrencament amb Convergència. Ésa dir,com que no podem descentralitzar, al-menys hem d'informar del que fem, jasigui mitjançant la premsa escrita o laràdio. Hem muntat un butlletí informa-tiu, del qual tirem 25.000 exemplars, itambé hem tirat endevant una ràdiomunicipal que funciona des de f a uns dosmesos. Convergència es va negar a quees destinés una quantitat de diners aaquests temes informatius, nosaltres nohi vam renunciar i aquest, junt amb lareforma administrativa, va ésser un delsmotius del trencament amb CiU.

Albert Musons


Proposta molt elaborada

Per una nova divisióde Barcelona

En el número 56 de POPINIÓ ja parlàvem de la proposta de novadivisió de Barcelona en 9 districtes, presentada per l'area deDescentralització i Participació Ciutadana de l'Ajuntament, de laqual n'és regidor el nostre company Jordi Vallverdú. Avui, i donadala gran importància del tema, intentarem aprofundir una mica més.

I ho farem a través de les dades ipropostes que conté l'estudi elaboratper un equip, dirigit pel geògraf LluísCasassas i l'economista Joaquim Clusa,i que s'ha presentat en un llibre sota eltítol de "L'organització territorial i ad-ministrativa de Barcelona".

L'estudi ocupa un total de 292 pàgi- ''nés i presenta, també, una sèrie deplànols i quadres explicatius, molt im-portants per a la comprensió global deltema. Segons diu el propi Jordi Vallver-dú en la presentació del llibre, l'àrea deDescentralització "... ateses les dis-cussions conjuntes amb els autors alllarg del treball, fa seves les conclu-sions i la proposta de la nova orga-nització territorial i administrativade la Ciutat, si bé és molt conscientque aquesta proposta no fa més queobrir el debat que necessàriamenthauran de portar a terme les forcespolítiques presents avui a l'Ajunta-ment i a Catalunya, les diferentsentitats ciutadanes i el conjunt delpoble de Barcelona".

El treball de l'equip comandat perCasassas i Clusa, un cop acabat, constade les parts següents:

1.a L'encàrrec, on es planteja la ne-cessitat i condicionants de la nova orga-nització territorial i administrativa deBarcelona. 2.a Els condicionants ter-ritorials, amb l'anàlisi de les barriades(relacions residència-treball; relacionstelefòniques; distribució territorial delsgrups socials; realitats històriques i ur-banístiques. 3.fl Els condicionants dela gestió pública, analitzant-se les re-lacions entre les funcions administrati-ves, el territori i l'organització munici-pal. 4.a Alternativa d'organitzacióterritorial i administrativa, que con-fronta les conclusions de les dues anàli-sis precedents, en relació a diferentspropostes de "continents" (districtes( i"continguts" (funcions). 5.a La propos-ta, on es tracten les possibilitats dedescentralització i territorialització deles funcions i dels serveis públics, i, coma conclusió final, es fa la justificació

urbanística i històrica de la proposta denou unitats.

Voluntat descentralitzadora

Més endavant, l'estudi .sistematitzales necessitats i condicionants d'unanova Organització territorial de la ciutat,en els següents aspectes: 1.- la divisiódel 1959 trenca barriades històriques.2.- Els districtes actuals presenten des-proporcions en població resident i pro-blemàtica territorial. 3.- La voluntatefectiva de descentralització i participa-ció del nou Ajuntament, amb el desig dedonar poder polític i administratiu alsàmbits de descentralització, per a poderincidir en la millora de la qualitat de vidadels ciutadans. 4.- Els canvis demogrà-fics i físics que s'han produït a Barcelonai al seu entorn metropolità des del 1959.5.- Els canvis en la mobilitat, la xarxaurbana de transport i en els hàbits decompra.

En un altre moment del estudi esparla de que la voluntat de descentralit-zació i participació de l'actual Ajunta-ment, constitueix el condicionament po-lític més important d'una nova organit-zació de la ciutat, per la qual el "contin-gut" (funcions i competències) delsConsells de Districte, és més importantque el "continent" (nova delimitació dedistrictes). Això porta, al mateix temps,una sèrie de condicionants que els po-driem resumir en: Cal que els àmbits adelimitar siguin significatius com a àm-bits de vida col·lectiva i associativa,especialment en el passat inmediat. Cal,també, que les funcions i camp de deci-sió política dels nous Con.sells de Dis-tricte puguin incidir en les causes de lesnecessitats socials i locals, generadesdins del seu àmbit territorial d'actuació.Es necessari, igualment, que el ciutadàobtingui de la descentralització una mi-llora en els serveis i una major participa-ció en les decisions que l'afecten. Cal,darrerament, que la descentralitzacióserveixi per a integrar millor, els grupssocials que territorialment i socialmentestan més marginats, com a resultat delsprocessos urbanístics i socials.

Jordi Vallverdú és el responsable de Des-centralització de l'Ajuntament de Barce-lona.

Barris i habitants

En la darrera part de l'estudi es con-templen la totalitat de funcions i serveis(descentralitzables i territorialitzables)que poden ser transferits als Consells iOficines Municipals de Districte.

La proposta que es fa de nova divisióde Barcelona contempla els següentsdistrictes: Districte A: Amb els barris deLa Barceloneta, Raval i Ciutat Vella,agrupant un total de 154.000 habitants.Districte B: L'Esquerra de l'Eixample,La Dreta de l'Eixample, Sant Antoni i ElFort Pius, amb un total-de 272.000habitants. El Districte C abastaria ElGuinardó, La Sagrada Família i El Clot-Camp de l'Arpa, amb un nombre d'habi-tants de 260^000. El Districte D estariaformat pels barris de Les Corts, Sants,La Font de la Guatlla, Montjuïc, ZonaFranca-Port i El Poble Sec, amb 255.000habitants. Sarrià, Pedralbes i Sant Ger-vasi constituirien el Districte E, amb190.000 habitants. El Districte F agru-paria els barris de Gràcia, Vallcarca, ElColl, La Salut, La Vall d'Hebrón i ElCarmel, amb 229.000 habitants. El Dis-triste G aplegaria tota la zona dels NousBarris, amb 143.000 habitants. Horta,Vilapiscina, Congrés, La Sagrerà, ElBon Pastor i Sant Andreu de Palomar,amb un total de 270.000 habitants con-formarien, segons la proposta, el Dis-tricte H. Finalment, el Districte I tindria158.000 habitants dels barris del Poble-nou, Besòs, La Verneda i Sant Martí deProvençals.

En resum, es tracta d'un estudi com-plertíssim que enceta, amb una moltsòlida base, el debat que ajuntament,associacions de veïns, entitats ciutada-nes, partits polítics i barcelonins engeneral han de portar a terme fins adexiar assentada la nova organitzacióterritorial i administrativa de Barcelona. •

18 L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubrt

Internacional Internacional

L'assassinat del president egipci Annuar el Sadat

Ascendeix la tensióa l'Orient Mitjà

L'assassinat del President d'EgipteAnuar el Sadat, ha provocat un agreu-jament notable de la situació en el MitjàOrient, alhora que ha posat de relleu unarelació política de forces que es mante-nia en gran part a l'ombra.

Es evident que l'assassinat de Sadates produeix en un moment de crisi delsacords de Camp David, firmats el 1979per Estats Units, Israel i Egipte, acordsque, en el pensament dels seus autors,havien de facilitar la pau en el MitjàOrient. La manca de solucions satisfac-tòries pel problema palestí degut a cau-ses múltiples però principalment a lanegativa d'Israel de reconèixer un EstatPalestí independent, havia defraudatmoltes esperances i augmentat la hostili-tat del sector,àrab, el més importantcontrari a l'acord. Sadat, el que per la sevabanda semblava també bastant decep-cionai, era considerat per la majoria delspaïsos àrabs com un traïdor a la causapalestina i a la unitat àrab, i com un

"agent de l'imperialisme nordame-ricà".

Aquesta realitat s'ha reflectit prou béen l'enterrament del dirigent egipci.Mentre la majoria dels països occiden-tals hi eren jepresentats per figures deprimer pla, presidents d'Estats i caps degovern, la majoria del països àrabs hieren absents. Àdhuc el poble egipci, tandesaforadament expansiu a la mort del'antic dirigent Nàsser, s'ha mostrat arad'una gran fredor.

Es evident que, com a conseqüènciad'aquesta situació nova, els acords deCamp David han sofert una bona trom-pada i les condicions de pau en el MitjàOrient s'han fet més difícils. En un món

•ja ple de contradiccions i de tensions, lamort de Sadat ha vingut encara a enfos-quir més el panorama. Per altra banda,ningú sap encara quina serà la políticaque seguirà el seu successor a la direcciódel país, però sembla evident que serà

més prudent que la de Sadat degut al'ambient general en el camp àrab i en elpropi Egipte. Cal remarcar aquí que elsacords de Camp David —acollits alprincipi amb gran entusiasme pel pobleegipci perquè, ultra la pau, aquest hiveia el mitjà de millorar la seva situacióde misèria— no han tingut en el terrenyde les millores econòmiques cap resultatfavorable.

Queda ara per esbrinar si els autors del'assassinat es movien només per moti-vacions internes o bé si eren manipulatsper potencies exteriors. Aquí s'ha de du-que les forces externes a Egipte interes-sades per la mort de Sadat són diverses.No cal descartar l'existència d'una im-brincació entre les motivacions internes iexternes però serà, probablement, difí-cil treure.'n ràpidament l'aigua clara. Elque sí és cert és que s'ha donat un noupas en l'escalada de les tensions inter-nacionals i que aquesta vegada, el Medi-terrani es troba en el centre del conflicte. •

La Revolució del 52El 23 de juliol del 1953 l'exèrcit

egipci, sota el control de l'organitza-ció "Oficials Lliures" i el lliderat deNàsser es subleva contra el rei Faruk,el qual abandona el país tres diesdesprés. Els "Oficials Lliures" ha-vien estat creats per Sadat el 1940com a un moviment pro-aliat per alluitar contra .l'Eix, Sadat, però,l'abandona fins el 1949 quan aquestcomença a implantar-se de manerageneralitzada entre l'oficialitat egip-cia i l'encapçala Nàsser.

En principi, la Revolució del 1952és quelcom confós. L'únic objectiuclar és fer caure Faruk, i la posterior

alternativa, democràcia o dictadura,encara no està definida quan el Con-sell de la Revolució es reuneix el 27de juliol del 53. Llavors Nàsser, acon-segueix imposar el seu criteri d'anarcap a un sistema parlamentarista(amb totes les purgues i reorganitza-cions dels partits que calguin) i iniciauna reforma agrària com a principalsuport del nou estat revolucionari.Aleshores, comença el que hom hanomenat "socialisme islàmic" (juntamb Algèria, Libia, Siria i Irak): unmoviment progressista, fortamentarrelat en els costums de la poblacióislàmica —laic, però— i pro-soviè-

tics, generalment.La URSS inverteix fortament a

Egipte, el que origina un endeuta-ment d'aquest envers la Unió Soviè-tica, agreujat encara pel desastreeconòmic que implica la guerra ambIsrael. El setembre del 1970 morNàsser, el succeeix Sadat i s'inicia laremodelado política del règim revo-lucionari: es reforma la Constitució,l'Islam passa a ésser la religió oficial iprincipal font de lesgislació, i elmaig de 1972, Sadat expulsa del paísels 15 mil consellers soviètics totiniciant un apropament cap a occi-dent.!


Reagan - Mitterrand

Els dos extrems políticsdels països de l'OTAN

Les concepcions econòmiques i socials del president ultraconser-vador dels Estats Units, Ronald Reagan y del president de FrançaFrançois Mitterrand, representen els dos pols més diferenciats dels ,països del bloc occidental. El fet de que ambdós països siguinmembres de l'Aliança Atlàntica té també la importància per lesdiferents opcions polítiques que defensen.

En el domini econòmic i social, Rea-gan representa els interessos del grancapitalisme nordamericà, el complex mi-litar-industrial, les multinacionals delseu país i les corrents més conservado-res del capitalisme mundial Mitterrandencarna una experiència, inèdita enbona part, d'obertura d'un país cap elsocialisme democràtic i, per aquestaraó, desperta les esperances de milionsde persones arreu del món.

Reagan, interpretant la regressió capa una política més conservadora delcapitalisme després d'un parell de dèca-des del "boom" econòmic, vol fer pagarals treballadors i als sectors més pobresde la població del seu país, així com altercer món, les conseqüències de lacrisi Les taxes mitjanes de beneficis delcapitalisme mundial han baixat arran dela crisi econòmica actual i, per recupe-rar-les, el capitalisme tracta d'emputarels avantatges socials i econòmics acon-seguits pels treballadors dels països in-dustrialitzats després de l'expansió eco-nòmica que seguí In guerra mundial de1939/1945. Reagan és el seu home.Redueix els impostos; dels rics malmenaels programes interns d'ajuda social,frena les reivindicacions obreres i dis-minueix laja minsa ajuda al tercer món.

En canvi Mitterrand, interpretant lavoluntat de la majoria del poble francès,multiplica les mesures d'ajuda social,millora les condicions i els horaris detreball i prepara lleis per augmentar elsdrets dels treballadors a les empreses.El president dels E Etats Units es mani-festa com el campió m 33 aferrissat de lallibertat capitalista oonsefre que equivala la llei del més fort. El president deFrança crea un sistema de nacionalitza-cions flexible que, junt amb les ja exis-tents, permetrà organitzar un conjuntpoderós econòmic-ímancer-industrial icientífic en mans de l'E stat que faciliti lareconversió industrial del país i l'enfron-tament internacional amb les altres po-tències econòmiques.

Pel que es refereix al tercer món, elsnordamericans es mostren totalment re-frectaris per incrementar l'ajuda, coms'ha vist encara en la recent sessió anualdel Fons Monetari Internacional. Elsfrancesos, per iniciativa pròpia, duplica-ran el percentatge del seu productenacional brut, fins al 0'7 par cent, perdedicar-lo a aquesta ajuda.

Pel que fa al recolzament polític delssectors democràtics que lluiten sota elsrègims dictatorials d'Amèrica Llatina od'Africa, la contradicció entre ambdóspaïsos és també total. Els dirigentsnordamericans ajuden sense escrúpolsals règims totalitaris mentre que elasocialistes francesos (com la Interna-cional Socialista), han manifestat la sevareprobació contra els règims dictatorial.'!i han reconegut, fins i tot, junt ambMèxic les guerrilles revolucionàries deEl Salvador.

Les contradiccions entre l'orientaciópolí tico-econòmica dels dos països espoden multiplicar i no és exagerat afir-mar que un nou tipus de socialismenaixent s'enfrenta amb el capitalismeconservador en plena crisi La novadivisió del treball imposada pels Estats

Units comporta la pèrdua gradual de lasobirania dels altres països en beneficidels nordamericans. Els socialistes fran-cesos, per contrarestar aquesta preten-sió, volen endegar una política interna-cional en varis fronts començant perdonar a Europa una dimensió social i unprqtagonisme polític ara esmorteït.

Es evident que la majoria dels païsosoccidentals tindran de decidir-se, a lallarga, entre l'experiència Raagen i elsobjectius Mitterrand. Depondrá de larelació de forçós dins de cada pías i del'evolució de los respectives expsrièn-cies. Cap de les dues opcions és, però,fàcil La recent i greu crisi de les borsesde valors mundials í les dificultéis deMargaret Thatcher en Gran Bretanya,defensora de 1er, mateixes teories sconò-miques de Reagan, són exemples; par-cials d'aquestes dificultats. La políticasocialista toparà, a la vegada, amb el frede la crisi i en la dificultat de sollucionarles seves conseqüències mos greus, l'a-tur forçós i l'inflació, així com el sabo-tage declarat o dissimulat del capitalis-me intern i internacional Pels socialis-tes francesos és vital que la seva expe-riència tingui èxits inicials i que des-bordi ràpidament les seves fronteres.


La politica militar

Això no vol dir, però, que el programade Mitterrand sigui clar i coherent entots els seus aspectes, com, per exem-ple, la política militar, on les diferènciesamb la política Reagan no semblen tantcontradictòries, almenys aparentment,com en els dominis social, econòmic i depolítica exterior. Cal no oblidar queFrança, si bé no és membre de la OTAN,organisme militar, ho és de l'AliançaAtlàntica, organisme poKtic que cofa laOTAN.

Els nordamericana practiquen un re-armament accelerat el què justifiquenper una gran superioritat soviètica entots els dominis. Actualment estan fentuna gran campanya de propaganda perguanyar als països de la OTAN a la sevapolítica Els francesos, per la seva part,desconfien dels soviètics i no estan gairesegurs de les afirmacions-nordamerica-nes. En la seva roda de premsa del 24 desetembre proppassat, Mitterrand revelàque després de consultar nombrososdocuments secrets, no arribava a veure-hi clar i no sabia quin del dos grans teniala superioritat militar. Explicà, també,que no creia que els dirigents actuals dela URSS, que havien fet la passadaguerra, en volguessin ara un altra denuclear. Però també és cert, afegí, queben aviat arribaran en el poder a laURSS noves generacions de dirigentsque no feren la guerra i ningú pot dirquines serien les seves temptacions sidisposaven d'una gran superioritat mi-litar.

Mentres tant, pel que pugui ser, elsfrancesos segueixen réarmant-se alhoraque preconitzen la celebració d'una granconferència mundial per la pau i eldesarmament

Així ens trobem, doncs, que el rear-mament, les tensions entre les duesgran potències, els pactes militars de laOTAN i del Pacte de Varsòvia, l'exis-tència creixen a Europa de correntspacifistes i neutralistes i l'ignorància deles intencions veritables de soviètics inordamericans en aquest domini, enter-boleixen la situació internacional i de-formen la realitat dels problemes eco-nòmics i socials. Però és primordial que,en front del conservadurismo i l'erifron-tament dels dos grans, i per damunt delspactes militars i de les campanyes d'in-toxicació que acompanyen el seu rear-mament, es pugui consolidar una terceravia socialista, de la qual França en seriaun primer graó o, si es vol, una experièn-cia de trànsit entre els precedents iactuals exemples socialdemòcrates i elsocialisme futur i pel qual, ni l'Amèricade Reagan (no confondre amb el poblenordamericà) ni els règims de l'Est enspoden servir de guia.

Carmel Rosa

Polònia

El profesor Lipinskiy el socialismo en la

libertadLa brillante defensa del socialismo en

la libertad por Lipinski, un viejo pro-fesor de 93 años, militante socialistadesde 1906, constituyó uno de los mo-mentos más emotivos del reciente con-greso del sindicato Solidaridad polaco.Vale la pena de reproducir, sintética-mente, algunas de las declaraciones deLipinski dada la importancia y la clari-dad de su exposición.

El viejo militante socialista formulósus apreciaciones sobre el socialismopresente y futuro, en una intervenciónque desencadenó el entusiasmo de loscongresistas, para anunciar la autodiso-lución del KOR, organismo de ayudaformado por intelectuales para defendera los obreros perseguidos a raíz desangrientas revueltas de 1976. Esa ac-tividad le valió, a su vez, la persecucióndel gobierno polaco. El KOR ha sido elprincipal animador intelectual de Soli-daridad, al que ha suministrado muchasde sus ideas en su lucha contra el régi-men dictatorial del ex-primer ministroGierek.

Tras hacer una dura crítica de los quedifamaban a Solidaridad acusándolo deestar manipulado por "fuerzas antiso-ciales" y "contrarrevolucionarias", Li-pinski exclamó: "El socialismo debíaorganizar una economía mejor que la delcapitalismo; debía instaurar una liber-tad mayor que bajo el capitalismo; debíaser la liberación de la clase trabajadora;debía crear las condiciones para quecada hombre pudiera desarrollar plena-mente su personalidad y tener libreacceso a los tesoros de la cultura y de lacivilización. Pero no fue así. Se creó, encambio, un socialismo de economía ine-ficaz, de despilfarro, un sistema que haconducido, no a la crisis sino a unacatástrofe económica sin precedentesen los cien o doscientos años últimos".En su intervención Lipinski citó el ejem-plo de Camboya, donde en nombre delsocialismo se ejecutaron a tres millonesy medio de hombres y remachó: "Esesocialismo de las cárceles, de la censuray de la policía nos ha destruido durantemás de treinta años, como destruyó aotras naciones".

Después de esta dura crítica, Lipinskiestimó que el siglo XIX, el de las utopías

socialistas, estaba presente en el con-greso y aclaró: "Para mí, el socialismo esla lucha por una economía democrática,por la propiedad colectiva, social, de losmedios de producción, todo lo contrariode la propiedad estatal de esos mediosen manos de un nuevo grupo de propie-tarios. Para mí el socialismo es la luchapor la gestión democrática de las fá-bricas, por la conquista de las libertadespolíticas, que es la finalidad del socia-lismo, por la abolición de la censura ypor la posibilidad de desarrollar plena-mente la nación polonesa. No y no—afirmó—, es su socialismo que escontrarrevolucionario y antisocialista yno el nuestro".

Tras denunciar luego enérgicamentela campaña de descrédito lanzada porlos medios oficiales contra Solidaridad yel KOR, Lipinski concluyó afirmandoque nadie, en Polonia, pensaba en devol-ver al sector privado la gran industria yque no existían, pues, fuerzas contrarre-volucionarias, sino fuerzas que exigíanlalibertad y condiciones de vida normalespara la sociedad polonesa.

Las declaraciones del viejo militantesocialista fueron acogidas, según infor-madores asistentes en el congreso, conovaciones delirantes y canciones de sa-ludo de los congresistas, sin duda por-que se sentían interpretados por lasdeclaraciones del profesor Lipinski.

En cuanto al desarrollo mismo delcongreso, sus decisiones y las repercu-siones que éstas puedan tener en el paísmerecerán un análisis más atento. Sedestacó que los sectores más radicalesjugaron a menudo un papel importante ytuvieron mayor incidencia, en ciertoscasos, que la corriente moderada enca-bezada por Lech Walesa. No hay duda,pero, que en Polonia la lucha por elpoder entre las viejas estructuras esta-tales monopolizadas por el Partido Co-munista y los nuevos sindicatos Solida-ridad que agrupan a la mayoría aplas-tante de la clase trabajadora, entró enuna fase más agresiva Y ello a pesar dela presencia permanente de las fuerzassoviéticas dentro del país y "continua de la URSS. En Poleacabado las sorpresas. •


Cultura Cultura Cultura

Beatles i Rollings, la Generalitatde Pujol i la política cultural

La dimissió de Xavier Fàbregas coma cap dels Serveis de Teatre de laGeneralità^ no ha estat del tot aclarida isembla que ha dividit opinions en el móndel teatre català.

El motiu original de l'embolic ha estatl'obra "Els Beatles contra els RollingsStones" estrenada recentment al teatreRomea, centre dramàtic oficial de laGeneralitat.

Segons ha denunciat Jordi Mesa-_lles, co-autor i director de l'obra, el"director general d'Activitats Artítisquesi Literàries de la Generalitat, AlbertManent, va intentar imposar més d'uncentenar de correccions al text del'obra sota l'amenaça de prohibir la sevaestrena, correccions que "oficialment"serien rectificacions de certs castella-nismes i que en realitat eren suprimirparaules grolleres de temes sexuals es-crites en perfecte català, per altres ex-pressions més simbòliques, discretes imoralistes. L'estira i afluixa va conduirque, des de la Generalitat, es contractésa Jaume Fuster per a que procedís auna correcció lingüística dels textos.Manent havia subratllat i corregit els motsque, al seu entendre, s'havien de substi-tuir. Fuster no va canviar res del textoriginari aduïnt que estava en correctecatalà però, d'acord amb el directorMesalles, mantingué l'incònita de si escanviava o no fins el dia de l'estrena.L'obra va estrenar-se d'acord amb eltext original amb expressions com "Hòs-tia tu!", "Quins collons!" o "tità", enllocde "Ondia tu!", "Quines penques" o"carn d'olla", com havia "suggerit" eldirector general Manent.

Xavier Fàbregas va donar l'ordre aJordi Mesalles que "Kl? Beatles contraels Rollings" no es podia estrenar si no esfeien les correccions que Manent impo-sava. Tot i amb això Fàbregas li digué aldirector que "com a home de teatre" nopodia admetre tal coacció i que fos ellqui decidís; en tot cas oli, com a funcio-nari de la Generalitat li havia tramèsl'ordre de la superioritat. També segonsel director de l'obra havien estat AlbertManent i Agustí Pons, agregat de prem-sa del conseller Max Calmer, els qui lihavien comunicat a ell l'ordre de correc-ció d'acord amb la "bona política lin-güística de la Generalitat". Tota la im-pressió és que, a última hora, fou Fàbre-

gas qui decicf que l'obra s'estrenés ambel text original, i va presentar la sevadimissió al conseller Max Cahner l'en-demà de l'estrena.

El propi Fàbregas ha justificat la sevadimissió aduint que havia desobeït unaordre dels seus superiors. Aquests supe-riors han aprofitat el "mutis pel foro" del'ex-cap de serveis per acusar-lo d'incom-petent, d'haver abandonat el teatre decomarques i de falsejar la realitat del'afer "Beatles contra Rollings". Xa-vier Fàbregas ha sortit al pas de lesacusacions i s'ha despatxat a gust contraels capitostos de la Conselleria de Cul-tura. "Sí, sóc un incompetent —hadit— perquè no he pogut fer res desd'uns serveis de teatre sense capcompetència i sense diners". Fàbre-gas ha abocat el carro especialmentcontra el conseller C ahner: "els milionsmolt sovint —afirma Fàbregas— novan a ajudar el teatre modest sinóque es fan servir per a fer callar lesprotestes d'alguna companyia im-portant, com cinc milions destinatsal teatre català que van a anar a

parar a "La cena del rey Baltasar" de lacompanyia de José Tamayo desprésd'un intercanvi de cartes entre Ta^mayo i el conseller Cahner, aquesta ialtres gestions que són portades di-rectament pel conseller s'executensense cap consulta al servei de tea-tre de la Generalitat".

En el transfons d'aquesta història almarge de les actituds personals delsseus protagonistes, s'hi amaga un greuproblema polític, un cas flagrant decensura, censura furibunda i puritana al'estil dels talls o les reconversions mora-listes que imposava la censura franquis-ta. L'intent de correcció fet per la Gene-ralitat a l'obra "Els Beatles contra elsRollings" no té solament unes conno-tacions derivades d'una certa concepciódel bon gust sinó que atempta directa-ment contra la fidelitat documentald'una època que recull el text original del'obra, perquè no és el mateix, en unaobra ambientada en la juventut delsanys 60, dir "collons" que "penques" osubstituir "Clitoris" per "campaneta".


L'ambient i la força de l'obra podienquedar mutilades.

No deixa de ser curiós el fet que l'obrafos declarada pel Ministeri de Culturade Madrid "apta per a majors de 16anys". Ves per on a Madrid ens conside-ren més "madurs" que al palau de laGeneralitat. Al Ministeri de Culturabanobert, mentrestant, una investigació en-torn de l'afer.

Albert Manent ha estat l'escolà detorn que més directament ha intervinguten aquest afer. Escolà però que hacomptat en tot moment amb el suportdel conseller Max Cahner i també amb laconformitat de la directora general depolítica lingüística, Aina Moll que con-siderà correctes les correccions "lingüís-tiques" que imposava Manent.

Xavier Fàbregas diu que s'ha quedatmolt tranquil allunyant-se dels intríngu-lis de la Conselleria de Cultura. L'obras'està representant segons el text origi-nal. I la Conselleria de Cultura ha fetpública una nota treient ferro a l'afer idient que només van ser unes recoma-nacions i que finalment la pròpia conse-lleria va permetre que s'estrenés el textoriginal. Però el tema no està tancat. Elgrup parlamentari del PSC ha presentatuna interpel·lació al Parlament perquèel conseller de Cultural aclareixi els fets.A la interpel·lació s'acusa la Conselleriade coartar la llibertat d'expressió i espregunta concretament el següent:

— És cert que la Conselleria de Cultu-ra i Mitjans de Comunicació ha intentatcensurar algun text de les obres teatralsprogramades pel Centre Dramàtic de laGeneralitat?

— Ha intentat aquesta Conselleria oalgun dels seus alts càrrecs pressionarde manera coactiva els criteris de lescompanyies de teatre quant al continguti representació de les obres programa-des pel Centre Dramàtic de la Genera-litat?

— Existeix el Departament de Rela-cions Públiques per a la promoció delCentre Dramàtic de la Generalitat i, encas afirmatiu, condiciona aquest Depar-tament d'alguna manera la programacióprevista pel Centre Dramàtic?

— Quins han estat i quins són, perpart de la Conselleria de Cultura, elscriteris de selectivitat en el procés deselecció de les obres programades pelCentre Dramàtic de la Generalitat?

— Quins han estat i quins són elscriteris que ha emprat aquesta Conselle-ria per la distribució de les subvencionsprevistes en els Pressupostos de la Ge-neralitat a les companyies teatrals?

Api, carnd'olla i filatèlic

Sr. Director de l'OPINIÓ SOCIA-LISTA:

No l'escric per a protestar o co-mentaries censures que en una,obrade teatre ha fet —com a responsablemàxim que dirien a Cuba— el senyorEmmanuel Max Cahner i Garcia. Al-menys no fer-ho des del punt de vistade la defensa de la llibertat d'expres-sió en un sentit estricte donat que emseria impossible de superar l'articlede Joan de Sagarra. Voldria, només,explicar amb uns quants exemples,que la censura nega sempre la lliber-tat científica i que, per tant, no sola-ment hi ha hagut censura sinó igno-rància de la llengua catalana. I quandic ignorància vull dir atac, perquèuna llengua és sempre agredida quanés utilitzada malament. El meu co-neixement d'aquest món prové delfet d'ésser un noi de barri i en cap casper porgar una "vida moral desorde-nada". E s ben sabut per altra banda ivostè Sr. Director ho deu conèixer,que al Departament de Cultura hi hapersones d'una vida clarament de-sordenada. Anem, doncs, pels exem-ples no sigui que un futur investiga-dor pugui pensar que les correccionssón correctes almenys des del puntde vista lingüístic. O bé que a larevisió del Diccionari complemen-tari i etimològic hi siguin inclosesles ignoràncies del català popular queha mostrat el Departament del senyorMax Cahner i Garcia. Els que esti-mem el català i com Pompeu Fabrasom d'esquerres, ho lamentaríem.

Tres exemples: Magre jar no téres a veure amb arrambar l'api. Elprimer mot vol dir tocar amb les mansels òrgans sexuals d'una altra perso-na, mentre que arrambar l'api signifi-ca ballar molt junts tot prement forta-ment l'òrgan masculí. Per tant sóndues coses diferents. Primer error.L'expressió arrambar l'api no erautilitzada habitualment en el seu sen-tit estricte, sinó en el de ballar. Segonerror o almenys imprecisió. Per altrabanda hi ha un tercer error: és queaquesta és una expressió periclitadadonat que només tenia sentit quanels boleros i els "slows" permetienl'excusa de ballar molt junts. Forenprecisament els Beatles i els RollingStones els que, conjuntament, varen

fer obsoleta l'expressió arrambarl'api, quan ara els hi volen endinyar.Només voldria afegir que durant ladècada dels 50 anar a arrambarl'api era sinònim d'anar a ballar,mentre que per el seu sentit estricteera més utilitzat el verb apalancarque el Departament censor ha utilit-zat com a sinònim de tirar.

Un segon exemple és el de censu-rar tità i substituir-ho per carn d'olla.No té res a veure. La carn d'olla és elconjunt d'òrgans sexuals masculinstal com pot suggerir la contemplacióheterogènia del nostre plat nacional.Tità en tot cas seria sinònim debotifarra o api. Als banys de SantSebastià a la Barceloneta havia sentitfrasses com: "Noi!, aquest "slip" etmarca molt la carn d'olla".

El tercer i darrer exemple és el quepossiblement ha creat més estupe-fació: què té a veure un sifilassoamb filatèlica? El meu amic Gonça-ga Farret m'ha donat una versió con-vincent encara que abona una tesiinversa. Sembla que l'origen provéde que en els anys quaranta apare-gueren mots nous, que trobaren mol-ta dificultat de comprensió entre lesclasses populars i que donaren lloc alfamós acudit: "Quina mala sort! Araque havia après a dir flin, resulta quees diu panícula". L'acudit en el casque ens ocupa passa un diumenge almatí quan una dona entra a casad'una veïna i no sent l'home de la casai comenta "què no tens l'home acasa?". I la dona contesta: "està tot eldm tancat perquè s'ha tornat sifilí-tic" i aleshores se sent la veu delmarit, llunyana, que diu "dona, queja t'ho he dit vint vegades es diufilatèlic dona, filatèlic".

Acabo Sr. Director, insistint quel'atac contra la llibertat d'expressióha comportat una mala utilització dela nostra llengua. Com sempre lallibertat d'expressió és un requisitindispensable per un treball científic,per un treball rigorós.

Germà Bernàcer

P.S. Si algun lingüista li demana elmeu nom autèntic, pot donar-li.


Josep Maria Castellet

"Barcelona: una portaoberta als quatre vents

Josep Maria Castellet, president de l'Associació Catalana d'Es-criptors en llengua catalana, autor del pregó de les Festes de laMercè de la ciutat de Barcelona, ens reb al seu despatx a l'editorialEdicions 62, al carrer de Provence de Barcelona.

Comencem la conversa comentant elcontingut del seu pregó, les línies mes-tres on s'inscriu aquest text llegit alSaló de Cent de l'Ajuntament el passat23 de setembre. "La tesi del discursdel pregó és que Barcelona té unapersonalitat molt peculiar —ensdiu—, la personalitat de les ciutatsde mar i de frontera. Els ciutadanshan de crear on conseqüència unacultura forta i olmi n per a poderafrontar les aportscions culturale!forâmes".

Castellet creu que una ciutat d'aques-tes característiques ha d'estar oberta al'àmbit internacional, i per tant cal quetingui ben definidos les seves peculiari-tats, i ben assumida la seva realitatpluridimensional —la cultura autòcto-na, la cultura dels emigrats i la delsexiliats—. Precisament assenyala que lagràcia d'aquesta ciutat és la de no perdreaquesta característica: aquí s'entre-creuen i entren en contacte constant-ment òptiques diferants del món. "Esuna ciutat de convicte cultural i delluita, i per tnnt pot tor molt viva".

El pregó comença pnlant de l'arriba-da a Barcelona d'uri adolescent andalús,l'any 1895, que os deia Pablo RuizPicasso, "perquè cimi diu Palau iFabra ha estat l'emigrant més im-portant d'aquesta ciutat. Aquestaciutat que hauria d e recuperar aquellambient que In car.ic t eritza, el d'unaporta oberta n)s¡ q j aí re vents".

"Ciutat acollidora d'emigrants id'exiliats —conclou el pregó— terrade marca, Barcelona ha d'acabar derecuperar, tanmateix, la indentitatpròpia que li ha estat manllevadamés d'una vegada al llarg dels temps.Aquest procés de recuperació té unnom, el qual és també el de la identi-

tat: em refereixo a la cultura fetasaba que fa créixer les persones i elspobles i que els obre els ulls de laimaginació a l'atzar i al futur."

Ciutat cosmopolita

La pròpia identitat ens ha estat man-llevada més d'una vegada, és un puntque no cal insistir, però des del darrercop, des del franquisme, aquesta ciutatno ha tornat a ser el que era. "Elfranquisme ha paralitzat la dinàmi-ca cultural a l'Estat espanyol, i es-pecialment a Catalunya; i les líniesactuals de la política cultural delConsell Executiu de la Generalitatno passen per la creació d'una ciutatcosmopolita i oberta, sinó més aviatper una ciutat provinciana que con-serva unes característiques pròpiesi tancades que la identifiquen. Lapolítica cultural —si n'hi ha— ofe-reix una provincianització més que•anà internacionalització."

Quan intentem aprofundir aquest te-ma, la provincianització projp-essiva deBarcelona, Castellet afirma que "elconseller de Cultura no trenca elprovincianisme perquè pren una ac-titud defensiva. Barcelona pot obrirel debat cultural entre ell a mateixa i3! món. fio és només une. ciutat ca-talana, perquè s'hi dóna una dialèc-tica interna entre la seva cultura id'altres extrangeres. I intentarmantenir només els signes d'identi-tat és empobrir)la". I conclou que"no s'afavoreix que Barcelona tornia ser el que fou a les darreries delsegle XIX, i als començaments delsegle"-

Malgrat tot però, Josep Maria Caste-

llet se sent optimista. "L'aplicació del'Estatut d'Autonomia de Catalunyaha de ser positiva: ho demostren elcreixement del nombre de lectors enllengua catalana, el públic que va aveure les pel·lícules en català, lamillora del teatre català malgrat lesdeficiències que pateix, etc. No sócpessimista, però tot el que s'ha fet haestat en el terreny privat. Ni el Con-sell Executiu ni els partits políticshan aconseguit que tot això tingui unpes real en la vida catalana. En elterreny de la creació tot depèn tantde l'atzar, com dels ajuts... i de lapromoció. La manca de coordinació id'empenta produeix una confusióabsoluta".

Finalment toquem el tema de la polí-tica lingüística; el primer que matisaCastellet és la diferència entre l'ensenya-ment de la llengua i la política lingüísti-ca. Després de manifestar la seva sor-presa pel fet que la Direcció Generald'Esports pertanyi directament de Pre-sidència, mentre la Direcció General dePolítica Lingüística roman sota l'àmbitde la Conselleria de Cultura; un fetinsòlit realment.

Per una política liiiffiiííJtica

"En cap moment ha existit unapolítica lingüística, i per això hancaigut en totes les trampós, com arala del Manifiesto. Però «il que mésem preocupa ara mateix ós quò s'hafet amb els milions pressupostats iaprovats per nlapolíticu lingüística.I m'ho pregunto com a ciutadà, per-què no en sap res; amb prou feinesalguna soopita no confimnla".

I acabem aquesta conversa amb unesfrases del pregó de la Mercè que, sensecomentar-les venen a sintetitzar algunsdels temes que hem tractat amb el seuautor. "Aquest pregó és, finalment,


una crida en favor de la cultura engeneral i de la cultura catalana enparticular i un reconeixement de lavocació universal d'una ciutat queha viscut molt durament al llarg dela història. Jo crec, però, que no haestat en va. Sobre la tradició i lasofrença construeixen els pobles lesmuralles de la seva fortalesa. Ob-servo diàriament aquesta ciutat, tancomplexa i variada, tan lletja vesti-da d'asfalt, de maons i de ciment—amb tan poques taques verdes quePacolorin—, però tan atractiva, simés no, per la vivor i l'esperit dellibertat que avui, una altra vegada,comencen a retornar-li. Tots sabem,però, encara quant li falta per arecuperar allò que va ser als millorsmoments. Jo ho sintetitzaria en unspocs mots: un encreuament de civi-litzacions, un diàleg permanent amb

el món i amb si mateixa, una cons-ciència de ser el far que assenyala apropis i estranys el rumb de l'aven-tura humana".

Quant a la coordinació i enriquimententre les tres cultures predominantsd'aquesta ciutat, l'autòctona, la delsemigrats i la dels exiliats, Castellet pen-sa que Barcelona reuneix les condicionsnecessàries per a que tothom s'hi puguisentir còmode, si bé és evident que "no_s'aculi als extrangers com cal per-què la cultura es tanca". I d'altrabanda també assenyala que de les trescultures "la més discriminada lin-güísticament és la catalana, perquèla majoria dels mitjans de comuni-cació de masses utilitzen el castellà.I per tant és més fàcil que un catalàse senti extranger a casa seva, queno pas un emigrat o un exiliat".

"Cal que es produeixi un diàleg

entre representants d'aquestes trescultures; que s'accepti la preminen-cia de la cultura catalana, que és ladel país i, finalment calen unes di-rectrius de política cultural que laConselleria corresponent no s'haplantejat en cap moment".

Pel que ta al tema, encara recent, de lacensura en l'obra "Els Beatles contra elsRolling Stones", Castellet ens diu que"el problema és de censura natu-ralment, però en essència ho és deprovincianisme, perquè és així comen diu al fet de no entendre quealgunes paraules no corresponen ala perspectiva idiomàtica més ideal.Però si el teatre reflecteix la vida i elparlar del carrer, l'obra no pot ser decap altra manera. Una altra cosaseria que si l'obra era dolenta nos'havia de fer, però sï no ho és i es faha de ser tal com ha estat escrita".

"Barcelona és una ciutat de conflicte, de lluita, i per tant és prou viva. "


Gran participació a les Jornades de Cultura i Municipi

MiCurtó-1" ha de continuar"Del Curtó-1 no sortirem amb cap llibre màgic que resolgui els

problemes culturals als nostres municipis. Això sí, treballarem per auna major racionalització dels temes culturals, aprofundint en lesrelfexions i estructurant les alternatives dels socialistes en elstemes municipals. Aquest 'Curto' és el punt d'arrancada i ens ha deportar a fer successius 'Curtó-2', 'Curtó-3'... etc."

Amb aquestes paraules, el secretarid'Informació i Cultura del Partit delsSocialistes, Lluís Armet, obria les jor-nades de Cultura i Municipi que sota elnom de "Curtó-1" se celebraren a Sai-fores els dies 3 i 4 d'octubre. A laclausura, Armet valorava positivamentel com havien anat i la voluntat decontinuïtat que se'n desprenia: "Hanestat unes jornades obertes en les que hihan participat persones amb responsa-bilitat política i persones amb experièn-cia personal en els distints sectors cul-turals que, encara que no militin en el 'partit, tenen confiança en el projectecultural dels socinliatca. Hi ha acordsglobals en els-temes tractats i s'han,cercat sortides concretes a temes con-crets. Han sorgit' elements clars per atothom, com la necessitat d'intensificar iaclarir els pressupostos'municipals de :

Cultura i de destriar la gestió culturald'altres temes municipals amb que so-

vint es barreja". Armet es mostrà con-trari a les reparticions discriminades i almercadeig de les subvencions i ressaltàel concepte de llibertat d'expressió con-tra la manipulació que sovint es vol ferde les forces de la Cultura

Jordi Font, secretari nacional i coor-dinador de l'organització del"Curtó-l",en fer el balanç de les jornades, anunciàque abans del 30 de novembre es reco-lliran i s'editaran els materials fruit deles ponències i els debats, i es faranarribar als regidors i als responsablesd'àmbits de Cultura del Partit, així comals assistents al "Curtó-1". També vadir que es faria un llistat dels coordina-dors dels diferents àmbits culturals enque treballa el Partit i que les jornadeshavien de tenir una continuïtat imme-diata amb el seguiment de la políticacultural municipal i amb sessions mono-gràfiques que ampliessin els temes sec-torials tractats a les jornades.

El primer secretari del PSC, JoanReventes, va cloure el "Curtó-1" ambun parlament que, pel seu interès, re-produïm íntegrament en aquestes matei-xes planes.

Més de 250 persones, entre ponents iassistents, participaren al llarg de tot elcap de setmana a les jornades socialistessobre cultura i municipi El "Curtó-1"es dividí en dues parts. Per una banda,dissabte s'exposaren quatre grans po-nències marc que es van debatre enplenari. Per l'altra, diumenge, es de-senvoluparen simultàniament tot un se-guit de temes sectorials sobre diferentsaspectes culturals vinculats als munici-pis. Tant a unes ponències com ales altresla participació dels assistents en el de-bat fou nodrida; el diàleg i l'intercanvid'experiències entre uns municipis i unsaltres fou també una nota destacada enel "Curto". L'orquestrina Galana vaposar música i ambient en la revetlla ques'organitzà la nit de dissabte a Ca'nMata de Saifores.

Xavier Hubert de Ventós encetà elsdebats amb la ponència de "PolíticaCultural". La seva visió del què és lacultura —"la cultura comença quan escomença a estructurar l'espontanietat iquan s'automatitza esdevé l'instint a

. i ' ! , I • ! Combat cultural:Molt poques paraules per a recordar—per a recordar-nos—

el paper essencial deia cultura en el projecte socialistaCada un de nosaltres pertany a la 'comunitat"nacional,

històrica, cultural eh què ha crescut - • : « '•> j , 'Cada individu és un sistema vivent que forma uri tòt amb el

paisatge de la seva infància, amb la seva llengua, amb el colordel, seu cel i déla E ova terra ' , J - t j ¡

Es aquest patrimoni de conductes i valors, de maneres defer i de pensar les coses, de sabers; és aquesta cultura de bocaa orella la que configura la vida d'un poble. , ;

Un poble sotmès, secularment agredit per nacionalismesopressors, agredit a\iii per les multinacionals de la'indústriapseudo-cultural que raercantilitzen l'art i la cultura, té com aprimer objectiu del ¡seu programa cultural el dret a la identitat,el dret a ser. - , • > ' 11 , • '• l , ; • •

Pel socialistes, tot combat cultural ha de prendré suport enun doble drefc ' ? • ' ' : i ! ' ,

—El dret a la identitat - '—El dret a la diferència

La cultura és, també, l'aprofundiment de les diferències, larecerca de l'autenticitat, de la invenció, de la creació, del joc.

Per això, els socialistes estarem sempre en contra de totsaquells que voldrien negar-nos oi dret a la identitat; peròtambé contra els comissaris culturals que volen negar oi dret ala diferència

Per això, considerem un atemptat contra la mateixa essèn-cia de la llibertat, qualsevulga interferència, quelsavol con-dicionament des del poder, qualsevulga censura sobre eldret de lliure creació, sobre el dret de lliure expressió. Elnostre país —Catalunya— ha estat sempre terra de llibertat,per això ha sobreviscut com a nació, amb la seva cultura i laseva llengua Perquè aquesta cultura i aquesta lienta hanestat vehicles de llibertat, sinònim de llibertat.

Avui crec que devem ser molts els qui sentim vergonya iindignació quan veiem que hi ha gent que atempta contra lallibertat de creació, contra la llibertat d'expressió, en nomd'una estranya concepció del paper de la Generalitat.


nivell social", va dir— va anar seguidad'un interessant colloqui que fou mode-rat pel president de la Diputació deBarcelona, Francesc Martí.

-Toni Verdaguer, RosaM.a Dumenjó iJoan Francesc Marco exposaren el tema"Política Cultural Municipal", partint deque són els ajuntaments la institucióbàsica per la programació de la políticacultural, per ésser els ens més propersals ciutadans. Jaume Sobrequés va mo-derar el debat que segui a l'exposició.

"Estructura i recursos municipals"fou el tema presentat per Eduard Del-gado que va referir-se als mitjans per afer una política cultural, incidint en lacreació de cases de cultura, o centrescívics on canalitzar l'activitat cultural deles ciutats.

Joan Francesc Marco en l'última deles ponències marc parlà d'"Adminis-tració i finançament". Partí de la ideaque un mínim del 5% del pressupostordinari de l'Ajuntament es dediqui aCultura, excloent d'ell el cost de per-sonal i destriant l'àrea d'altres de l'Ajun-tament, com la d'Ensenyament tan so-vint unificades. Parlà del personal mu-nicipal que s'ha de contractar i delsrecursos econòmics dels que poden dis-posar els ajuntaments, tot atacant lapolítica paternalista i clientelista de lessubvencions.

Les ponències de temes sectorialsforen les següents: Infància, a càrrec deJoaquim Franch; Joves, per MiquelLumbierres; Teatre, per Josep M.aMuntanyes; Cinema, per Josep M." Forn;Dansa, per Miquel Montês; Música, perM" Dolors Bonal; Espectacle Infantil,

^'CURTÓ-l ": Per una política cultural als Ajuntaments.

per Joaquim Vila Folch; Educaciód'Adults, per Héctor Sanckovsky, Fes-tes i Folklore a càrrec de Bienve Moya;Immigració, per Gonzalo Crespo; Mu-seus, per Irene Peypoch i Trinidad Sán-chez Pacheco; Biblioteques, per Carme

Soldevila; i Informació per Josep M."Huertas Claveria

Una de les conclusions fonamentals ales que de forma general s'arribà en el" Curtó-1" fou que la seva continuïtat ésla garantia del seu profit.

identitat i diferènciaMolts de nosaltres hem viscut durant molts anys —durant el

franquisme— les vicissituds del creadors amb el llapis vermellde la censura.

Ara no podem acceptar que uns quants il·luminats —ni quesigui en to menor— ens vulguin evocar lamentablementaquelles èpoques.

En aquest context actual, marcat d'una banda per l'ebulliciói la força geminai? d'un poble que recupera la seva identitat i lesseves diferències, i, de l'altra, la grisor i l'estretor d'unapolítica cultural oficial desencertada i eixorca, la responsa-bilitat dels socialistes és important, especialment la vostra, lade les companyes i els companys que en el marc de lademocràcia municipal, treballeu en el camp de la cultura

Des dels ajuntaments populars, els socialistes hem de feruna política cultural diferent, no al servei de cap "iüumi-nisme", no al servei de cap clientélisme de partit, sinó alservei de la llibertat, al servei de la persona humana, alservei del país —en marxa vers una plena identitat nacio-

nal— oberta a tots els vents, feta d'homes i dones lliures.Els socialistes no podríem fer altra cosa, perquè som

militants de la llibertat, i és en nom d'aquesta militància dela llibertat que, avui, aquí, enaquest"Gurtó-l", hem d'aixecarde nou la nostra veu per a dir que:

—O bé Catalunya és progrés, llibertat, creació, joc, dret ala diferència,

—o bé Catalunya serà, demà mateix, un protectorat més delmercat cultural dels banquers i dels especuladors. I, amb això,perdrà irremissiblement la seva identitat

Estic segur que " Curtó-1" pot ésser—ha d'ésser— un puntd'arrencada per a un combat cultural i polític molt important,de la llibertat contra la mesquinesa, de la identitat contra ladespersonalització, de la diferència contra la uniformització,de la creació contra la passivitat

Coratge i endavanti

Joan Revei /W

>VlU ̂^L'Opinió Socialista/la. Quinzena d'octubre

<bt

m A

Canviar la vida Canviar la vida

Proposició de llei a les Corts

Ordenar l'esportprofessional

Que cal ordenar l'esport professional i el futbolespecialment té una afirmació habitual en la bocade qualsevol afeccionat a l'espectacle de l'esport

d'aquest país. S'ha de regularitzar una situacióque, de facto, desborda del tot les previsionsfiscals i legals.

El passat dia 5 d'octubre, en una rodade premsa, Salvador Corominas, DanielTarradellas, Salvador Clotas i MiguelÀngel Martínez van presentar als mit-jans informatius dues proposicions dellei sobre F esport professional i de me-sures urgents per a la reforma de l'es-tructura del futbol

En primer lloc intervingué SalvadorClotas com a membre de la Comissió deCultura del Congrés dels Diputats, ons'ha de tractar el tema, per assenyalarque el Grup parlamentari "Socialistesde Catalunya" dóna suport als dos pro-jectes de llei presentats pol PSOE, sibé encara s'hi poden introduir algunesesmenes de millora Finalment, va sen-yalar la gran iniciativa de Catalunya en lacandidatura de les Olimpíades a Barce-lona per a l'any 92.

, \'iSalvador Corominas, responsable del

PSC en política esportiva, va introduir,com a presentador del' acte, la interven-ció de Daniel Tarradellas, responsabled'esports del Grup parlamentari Socia-Esta del Parlament de Catalunya, qui vafer pública la decisió d'acabar amb lapolítica de deixar fer al govern de CiU enmatèria d'esports, ja que des de que elConsell Executiu té competències enaquest tema no ha fet rss. El motiuinicial del deixar fer fou la inexperiènciaabsoluta en la gestió esportiva. A partird'ara, doncs, el paper dels socialistes alrespecte no serà només de seguimentd'una política, sinó també de passar aFacció, tot presentant alternatives con-cretes.

Ordenar criteris

Finalment Miguel Àngel Martínez,diputat del PSOE especialitzat en te-mes esportius, va presentar les duesproposicions de llei

L'esport professional va començar a

ser un tema autènticament preocupantpel PSOE des de que començaren elsfitxatges milionaris. Davant de l'incom-pliment dels compromisos al respecteper part de les autoritats esportives, elPSOE ha decidit de tirar endavant laseva alternativa.

En segon lloc i pel que fa a la reformadel futbol, Miguel Àngel Martínez vaassenyalar la urgència d'aquesta lleidegut que les estructures dels clubs, dela Federació i del Consejo General deDeportes són inoperants i, conseqüen-tement, causa directa de la crisi que nohan sabut resoldre.

El que és la proposició de llei en si,delimita l'àmbit i l'objecte del text, perpassar tot seguit a una definició deconceptes, deixant clares coses com que"és considerat professional de l'es-port qui fa de la pràctica habitual deles activitats esmentades el seu mit-jà do vida, percebent-ne una retribu-ció, de qualsevol forma i quantia".

Treballadors i empresaris

Més endavant la proposició tracta larelació de l'esportista professional ambF ena esportiu també professional. Enprimer lloc la proposta és que els clubsesdevinguin empreses, ja siguin socie-tats anònimes o mercantils, i en conse-qüència "la relació jurídica onerosaque vincula un esportista profoasio-nel ar ib un ena coportiu profc i s i onalés un contracte de treball i, al f i de lamateixa, aquestes són respectiva-ment treballador i empresari".

L'autonomia econòmica dels clubsmés febles es garanteix amb els ingres-sos de taquilles i l'l% de les travesses.Tanmateix, i per a reforçar aquestaproposta, recordem l'interès de la ma-joria dels clubs per lluir publicitat a lessamarretes.

A la Federació li pertocarien encaraun munt de competències, del tipus de laselecció nacional, l'arbitratge, la repre-sentació a la FIFA i la UEFA, la promo-ció del futbol d'afeccionats, etc. El di-putat socialista Miguel Àngel Martínezva fer explícita la voluntat del seu grupde millorar el text d'aquesta proposicióde llei mitjançant el debat, si bé situa elvalor de la proposició a partir de lainiciativa legislativa que el govern de laUCD ha intentat de frenar de totespassades. • .

Sí a l'Olimpíadade Barcelona

En el debat els periodistes van plan-tejar temes importants, d'entre els que-destaquem la necessitat d'una auditoriade comptes que tingui cura del controldels costos i del seguiment de directiusdes del Consell General dels Esports.Quant a l'Olimpíada del 92, que segonsla proposta de l'Ajuntament de Barce-lona s'hauria de celebrar en aquentaciutat, el diputat socialista afirmà queaquest no és només un problema de laciutat en qüestió, sinó que és mós ara pH.En aquest sentit va apuntar la possibi-litei que el Congrés del PSOE donisuport a la candidatura de Barcelonacom a seu d'aquestes olimpíades dal 92,per considerar que aquest esdeveni-ment seria realment fa-ascendent, tent anivell de Barcelona com a nivali deF Estat Miguel Àngel Martínez va nclr.-rir i desmentir un malentès quo haviaaparegut a la premsa referent a que elPSOE posava pegues a la financiado del'Olimpíada de Barcelona; això to eole.-ment no és cert —assegurà el diputatsocialista, tot afegint que encara és moltaviat per parlar de financiado— sinóque el PSOE es congratulava de lainiciativa de l'alcalde socialista de Bar-celona, Narcís Serra


El 3 d'octubre del 31, les dones accediren al vot

Mig segle de sufragi femeníAquest any es compleix a Espanya el

cinquantenari de l'obtenció del votfemení. 1931 és l'any que es plasmavendecisives realitats per a l'emancipacióde la dona i que es varen aconseguirgràcies a la instauració de la República.El nou règim que ja va proclamar el 14d'abril les seves opcions fonamentals:república i autonomia de les regions, vacompletar el seu perfil per obra delgovern provisional, promotor de la re-forma electoral i de les Corts Conti-

, tuents que, partint de l'avantprojecte dela comissió de juristes, van arribar aun text definitiu el dia -9 de desembredel mateix any. Però, paradògicament,els temors dels republicans respecte laincògnita del vot de la dona, varen ser lacausa que la República, en convocareleccions a Corts Constituents no donésa la dona el dret a ser electora concedint-li únicament el de poder ser elegida.

La nova Constitució va reconèixer laigualtat legal de la dona al terreny intel-lectual i laboral, la lliure disposició delsseus bens, el dret al divorci, a l'ense-nyament en tots els seus graus i també eldret a la investigació de la paternitatPerò no ha de sorpendre'ns que elsarticles de la Constitució més discutitsfossin precisament el 43 pel que s'esta-blia la igualtat de drets per a un i altresexe en el matrimoni que, a més, podiaser dissolt a petició d'un dels cònjuges, iF article 36, que disponía textualment"Los ciudadanos de uno y otro sexomayores de 23 años, tendrán los mismosderechos electorales, conforme deter-minen las leyes".

A les eleccions a Corts Constituentshavien presentat la seva candidaturadiverses dones: Margarita Nelken, Car-men de Burgos, Victoria Kent, ClaraCampoamor, Maria Martínez Sierra, lsa-bel de Palència, Matilde Huici, ConchaPeña... Però entre les 460 actes otorga-des únicament varen sortir elegidesdues diputades: Victoria Kent, pel partitradicalsocialista, i Clara Camppamorpel radical En el Congrés es va discutirmolt acaloradament l'acta de MargaritaNelken a causa de la nacionalitat delsseus pares, jueus alemanys emigrats aEspanya, i es va arribar a l'acord queabans de jurar el càrrec la senyora Nel-ken havia de respondre a la preguntaque li formularia el President de lesCorts: "¿Solicitáis expresamente el re-conocimiento de vuestra nacionalidadespañola?". Margarita Nelken encara nohavia jurat el carree quan en el Parla-ment es va plantejar el sufragi femení en

fa 50 anys que les dones poden votar a l'Estat espanyol

les decissives sessions del 30 de se-tembre i l d'octubre de 1931.

Durant el debat sobre la concessió delvot la Cambra es va dividir en dos grupsque encapçalaven precisament VictoriaKent i Clara Campoamor. La Kent, queavui als seus 83 anys viu i resideix aNova York, sostenia que la dona haviaestat massa marginada i d'espatlles alsproblemes socials, relegada a les tas-ques de la llar, per a concedir-li el votsense que prèviament s'obris un períoded'educació cívica sobre la responsabili-tat del sufragi, la qual cosa podia consti-tuir un greu perill per a la República,perquè a l'hora d'exercir el seu dret seriael confessionari o el director espiritual elque decidiria el vot de la majoria de lesdones espanyoles. Margarita Nelken,malgrat la seva vehemència feminista,compartia aquest mateix temor, per con-siderar que: "... las mujeres españolasespiritualmente emancipadas son mu-chas menos que las que irán a pedirle laorden al confesor..."

Per contra, Clara Campoamor defeniael sufragi de la dona deixant per mésendavant la fase educativa que li donésla preparació cívica i cultural

A la pràctica la dona va aconseguir elvot gràcies al Partit Socialista, el méscoherent, unit i disciplinat dels.que hi hahagut i hi ha al nostra país. El veteranssocialistes Andrés Ovejero i TrifónGómez van defensar el vot femení perquèel consideraven un dret legítim i volien,per tant, que figurés a la Constitució. Amés, també opinaven que el que calia erauna campanya de concienciació, enca-minada a fer que la dona s'adonés de laseva responsabilitat ciutadana i tinguésuna participació activa, tant en la socie-tat com en el govern i en els partits.D'acord amb aquest criteri de respecteal dret igualitari, tots els diputats socia-listes van dir " sí", àdhuc naturalment, elpresident de les Constituents, el profes-sor de Lògica, Julián Basteiro, que caldir ha estat el millor president que hagitingut a Espanya la Cambra dels Dipu-tats.

El resultat de la votació va ser de 161vots a favor, 121 en contra i 188 abs-tencions.

AnnaBalletbò


Debat Debat Debat

Porqué naceizquierda socialista

de CatalunyaUn puñado de compañeros, militantes

del Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE), hemos sentido la necesi-dad de impulsar la discusión políticadentro del Partido, con el fin de contri-buir a la elevación del nivel político detodos y en la búsqueda de alternativassocialistas a un sistema capitalista encrisis. El método de análisis de la reali-dad de una forma rigurosa, marxista,permitirá introducir la racionalidad ne-cesaria que rompa definitivamente conlos agrupamientos por ex-colectivos deprocedencia o, tanto peor, por afinida-des personales. De ahí ha surgido lainiciativa de configurar la izquierda so-cialista de Cataluña, como corriente deopinión política dentro del Partido y desus Estatutos.

¿Qué ámbitos del debate habría queimpulsar? Sin intención de excluir aotros también importantes, algunos^delos temas esenciales a abordar podríanser.

1.° Elevar la preparación ideológicadel militante socialista, tomando ésteplena conciencia de la razón de ser delsocialismo, de su declaración de Princi-pios y Programa Máximo, do la necesi-dad y posibilidad real del socialismo, ydel porqué y para qué un puñado detrabajadores crearon un piulido obreroy un sindicato. Ello será un antídotoeficaz ante la actual descomposiciónsocial, moral y cultural, que provoca unsistema cuya lógica se base en la explo-tación del hombre por el hombre.

2." Profundizar en la comprensión dela interrelación de la economía a nivelmundial y de los procero» económicos ypolíticos, articulando una (¡¡strategia quecomporte una intervención n nivel na-cional, estatal e internacional; siguiendoasimismo de cerca la situación económi-ca internacional y los avances y retroce-sos de los trabajadores en dicho ámbito.

3.° Examinar la necesidad y posibili-dad de una verdadera planificación, con-trol y gestión democrática de la econo-

mía (una verdadera autogestión), únicaforma de poder abordar y superar unaserie de problemas históricos no resuel-tos, y la adopción de una serie demedidas nacionalizadoras sobre secto-res claves de la economía que posibilitenreordenar ésta: mineríay energía, Bancay Seguros, transporte, etc.

Así como el estudio, desde la perspec-tiva de los intereses de los trabajadores,de cómo abordar el problema del paro,sobre la reducción de horas de trabajo,escala móvil de salarios y precios, enér-gicas medidas para el saneamiento ycontra el desmantelamiento de la Segu-ridad Social, etc.

Intentando con ello intensificar nues-tra influencia sindical, de la UGT, entrelos trabajadores.

4.° Contribuir a encarar con seriedadel histórico problema de las nacionali-dades. Clarificar y convencer política-mente a los trabajadores de todas lasnacionalidades y regiones por qué sedebe apoyar incondicionalmente la re-cuperación de los derechos de las nacio-nalidades históricas, así como la exigen-cia conjunta de auténticas y plenas com-petencias políticas y recursos económi-cos de todas las Comunidades Autóno-mas, contribuyendo así a terminar conlas maniobras que pretenden enfrentar alos trabajadores en razón de proceden-cia, lengua o cultura

Una profundización del debate sobrela cuestión nacional, debate que no se haabordado ni siquiera mínimamenta, for-talecería enormemente ala organizaciónde los socialistas. El explicary aplicar enla práctica nuestra caracterización departido de clase y nacional, significa unapostura de independencia frente a lasorganizaciones del capital, un modeloeconómico diferente y dar solución alproblema nacional.

5.° Sacar las consecuencias precisasde los puntos precedentes y plantearse

con toda seriedad la elaboración de unPrograma o alternativa económica detipo socialista para dar solución a estosproblemas. Y encarando con toda rigu-rosidad el tema de las alianzas políticaspara aplicarlo, que para la izquierdasocialista se deben establecer con or-ganizaciones de clase.

6." Tomar conciencia a todos los nive-les de la necesidad de profundizar en lademocracia interna, en la libre discu-sión, única forma de que el Partido sehomogenice políticamente, se fortalez-can los vínculos y valores tradicionalesdel socialismo: honestidad, solidaridad,etc., es decir, para configurar al Partidocomo un instrumento para la emancipa-ción de los trabajadores y como referen-cia de la sociedad justa a la que aspi-ramos.

7.° Discutir la mejor forma posiblepara extender y hacer partícipes deestas inquietudes políticas a nivel esta-tal Por ello, la izquierda socialista deCatalunya entiende como una necesidady un deber el contribuir a la configura-ción de una corriente o pensamientopolítico de izquierda socialista a nivel detodo el Estado español.

Con los puntos precedentes, así comocon nuestro Manifiesto de 21 tesis, laizquierda socialista de Catalunya nopretende haber dado respuesta a losproblemas esenciales que hay plinter-dof,. Han pretendido dar los primeroselementos para la discusión interna den-tro del Partido en Catalunya y del Es-tado español, pues es en esa discusióndonde se irá forjando un verdadero pen-samiento y corriente de izquierda socia-lista, así como unas alternativas discu-tidas y asumidas colectivamente. ÍE

MANIFIESTO 21 (*)

\*)Bajo este pseudónimo expresan su opiniónlos compañeros que convergen en la corrientede opinión de izquierda socialista de Cata-lunya, del PSC (PSC-PSOE).


Partit Partit

Objectiu de la Federació de Girona

és incidència externaAvui, POPINIÓ inicia una sèrie de diàlegs amb

els primers secretaris de les federacions i agrupa-cions del Partit, per tal de conèixer la situacióactual de les mateixes a les diverses comarques ipoblacions de Catalunya.

La primera entrevista l'hem mantin-guda amb el diputat Lluís M." de Puig,primer secretari de la Federació de Gi-rona. Lluís M." de Puig és militant delpartit des de la seva fundació, i proce-deix de Convergència Socialista. L'any75 ja va muntar, juntament amb el seugermà i en Quico Vila Abadai, una agru-pació exterior a París. L'any 76 va tornara Girona i ja fou present a les executivesde Convergència Socialista, va estarpresent al congrés de fundació del P SC(C), al segon congrés i al de la fundaciódel PSC (PSC-PSOE). Gairebé semprela seva responsabilitat a les executivesha estat la de secretari de RelacionsPolítiques. A les eleccions del 1979 vaésser escollit diputat per Girona al Con-grés de Diputats. Després del darrercongrés del partit fou elegit primer se-cretari de la Federació de Girona.

En començar la nostra conversa, LluísM.a de Puig ens va voler manifestar duesqüestions prèvies:

— La primera és que la Federació deGirona és la federació territorialmentmés gran, pràcticament totes les comar-ques gironines, a excepció de la Cerda-nya. Des de Ripoll a Portbou i de Port-bou a Blanes, i de Blanes a Olot. Aques-ta extensió territorial suposa que eltipus de treball polític es desenvolupasobre unes comarques, sobre ciutatsmitjanes i pobles amb situacions dife-renciades, amb moltes problemàtiquesmunicipals... Es tracta d'una federació,territorialment molt dispersa.

Un altre aspecte que voldria comen-tar, és-el de la tipologia social de lescomarques gironines, que es pot exem-plificar amb dos casos concrets: Un, és elde que no hi ha una incidència tan brutalde l'immigració com a d'altres llocs de

Catalunya. Hi ha contingents d'immi-gració a les grans ciutats. A la zona de lacosta hi ha tot un sector de temporada ide fora temporada que és immigrant,però que no té res a veure amb els nivellsperceptuals, per exemple, del Baix Llo-bregat. Per tant, treballem sobre unescomarques on l'hegemonia catalana, tanla lingüística com la humana és relati-vament alta, en relació a altres llocs deCatalunya. Aquests dos aspectes donena la Federació i al seu treball polític unesdeterminades característiques.

Procés d'unitat a Girona

— Com està organitzada la Fede-ració, a nivell d'agrupacions...?

— El nombre d'agrupacions ronda les18 i ens acostem als mil militants. Lespoblacions grans aporten el contingutmés alt de militància, i després hi hadeterminades zones, amb pobles petits,on les agrupacions són pràcticamentcomarcals, o agrupant diferents pobles.L'organització gravita sobre els nuclisde població més grans, amb més absèn-cia per part nostre en els petits.

— Parle'ns una mica del procés aGirona.

— Mira, sembla que el nombre mésgran de militants el va aportar el PSC(C). D'altra banda, la ex-federació delPSOE que organitzativament no estavatant arrelada, tenia també un elevatnombre de militants. I, en tercer lloc hihavia el Reagrupament que, encara quetenia menys organització i menys nom-bre de militants que el PSC (C), i menysnombre de carnets que el PSOE, cal du-que a les comarques de Girona erapotser on estava més organitzat, i po-

Lluís M. ° de Puig, primer secretari de laFederació de Girona.

dem trobar algunes agrupacions ambuna forta incidència de gent procedentd'aquest col·lectiu.

— Quina evolució hi ha hagut de lamilitància i en quina situació es tro-ba actualment?

— Bé, el nombre de militants potseres mou en les mateixes xifres que en elsmoments de la unitat, tendint a augmen-tar quant a militants que cotitzen, peròtenint present que, durant el darrer any,hi ha hagut un fenomen clar, a redós de lapolítica del partit, de la lluita políticaque el partit ha hagut de portar a Cata-lunya, amb el desgast que ha suposatestar a l'oposició, estar a l'oposició fentbondat, acceptar un tipus de compromísde política a nivell de l'Estat, més enllàd'una política més localera aquí en Catá^


!< DOCUMENTACIÓN10 „, 1321

lunya, doncs tot això ha suposat a Giro-na, on la sensibilitat nacionalista i cata-lanista és més forta que a altres zones,un sobredesencant al desencant globalque han patit tots els partits durant elsúltims temps. Aleshores, a Girona, hemtingut, darrerament, alguna diserció real-ment significativa i lamentable. No sóngaires baixes, però sí que són forçasignificatives, i això, és clar, ens preocu-pa. En canvi, també és veritat que lesúltimes setmanes, des de l'estiu, es vanotant la inversió d'aquest moviment,amb la recreació d'executives d'agrupa-cions, com és el cas concret de la ciutatde girona o de Figueres. En les últimessetmanes estem veient un milloramentde la militància.

Objectiu polític

— Quins grans eixos d'actuacióteniu marcats des del punt de vistaintern del partit?

— En primer lloc i, bàsicament, enshem plantejat créixer, consolidar el par-tit i acabar-lo d'organitzar. Créixer voldir fer més militants i més agrupacions;després tenir aquest número d'agrupa-cions i de militants permanentment in-formats. Estem, també, intentant mun-tar una formació que vingui per diversosnivells, amb una gran quantitat d'actes

de caràcter cultural, polític e ideològic,molts d'ells públics. Donem també mol-ta importància a treballar molt en elcamp de la premsa i la informació, aixícom de la propaganda, per tal de mante-nir la presència externa del partit.

Jo diria que l'objectiu de l'actual exe-cutiva de federació, tot i tenint moltaimportància les qüestions internes, l'ob-jectiu és bàsicament extern, polític, in-cidint cada vegada més, amb més força,sobre els ciutadans de les comarquesgironines. Encara que treballem molt enles qüestions organitzatives internes,l'esforç és gran el dediquem a tenir unapresència pública, d'alternativa de can-vi, i per ser capaços a Girona, mitjançantaquesta organització i el missatge políticque anem donant amb els debats i laincidència a les agrupacions, anar creantaquest moviment de fons, que creiemque ja comença a existir, que ha de ferimparable que el socialisme sigui abso-lutament majoritari a les properes elec-cions. En aquests sentit, l'objectiu ésmés polític que organitzatiu, i tot el quemuntem està basat a aconseguir aquestmoviment de fons, aquest recolzamentample, entorn un projecte polític nacio-

1 nal de Catalunya, netament socialista i| clarament alternatiu de qualsevol altreque hi hagi, amb el qual s'hi sentin

* identificats, com a mínim, tots aquellshomes i dones que es van sentir identifi-cats amb¡ "Socialistes de Catalunya"l'any 77.11

L'OP-ENIIpII J§ì socialista

Já esteu subscritsa L'OPINIÓ?

5t ; :

IÄ-:'

Anual: 1.000 ptes. Estranger: 1.000 ptes.ä ' Quota d'ajut: 2.000 ptes.' • ' t '.i ' - . , - . , .

C/. Nicaragua, 75-77 - BARCELONA (23) íTel. 321 01 00 'I

Nom i cognoms < • . . . . .' í= ! i Adreça ! : ".. .1 ' .-.' !•

' ; Població .' ! : ( . ' . . , D.P ' . . ' . ' . ' '. '< '• , Tel ! - . . . . • . ' . ' . ' . ' . V ' . . . ' : . . : . l

, •' - ••'•'. . , • ' < - » M . - ' . ':'.\ ( Forma de pagarmnt: Taló bancari o domiciliació bancària •

'• ' ; i Compte corrent.'Llibreta n° . . . . . . . . Signatura i conforme1 ' ' '- ;, Caixa o Banc ¡ i !.' : • • • • ) ,> . Agència (adreça) í ! ( > , , ' ' , ;i Data ' . . - . . ? ' . ' . . ' . . , " i , :

Solidaritatsocialista

J. Fusteri M. DuranEl grup de diputats de Socialistes

de Catalunya expressà el 15 de se-tembre passat la seva solidaritat ambl'escriptor valencià Joan Fuster, permitjà d'una carta personal, tot con-demnant l'atemptat que va sofrir Fus-ter al seu domicili de Sueca, l'li desetembre. '

A títol individual han estat moltsels dirigents i parlamentaris del PSCque s'han adherit al magne homenat-ge que es tributà a Joan Fuster eldiumenge dia 4, a València.

Per altra banda, la Secretaria d'In-formació i Cultura del Partit delsSocialistes de Catalunya ha manifes-tat la seva solidaritat amb el periodis-ta català Manuel Duran i Mazuque,contra el qual els germans MartínVilla han interposat una querella persuposada apologia del terrorisme,desacatament, injúria i calúmnia, toti que el ministeri fiscal ha sol·licitat elsobresseïment del cas "per nò resul-tar degudament justificada la perpe-trado de delicte".

Amb el ple respecte a les lleis i als'tribunals de Justícia propi dels quedefensem una convivència ordenadasegons els preceptes constitucionals,però a la vegada també en l'exigència

, del més gran respecte a l'inaliénablei dret a la llibertat d'expressió quo la¡ Constitució consagra i tutela; cl PSCha reiterat de manera pública la sevasolidaritat amb Manuel Duran.

immuti nimm

PSC»se PSOÍ

L'OPINIÓ SOCIALISTA j j ! , :'Portaveu'.del-Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE):' . . » : • i l i . : ' • 'C/ Nicaragua; 75 Tel. 321 01- 00 Barcelona-29Director Xavier Capdevila.Equip de Redacció: Lluís Armet, Ernest Blanch, Josep

Manuel Campillo, Albert Musons,Raimon Obiols, Carmel Rosa.

Fotògrafs: Ramon Iglesias, Carles Esteban.Correcció: Elisabet RibéImpressió: Impresiones generales", Alarcón,13, Sant Adrià del Besòs. DL B-33903.

i'v socialista - Fundació Rafael Campalans · 2019. 1. 16. · (entrevista pp. 16 i 17)...

Documents

Transcript of i'v socialista - Fundació Rafael Campalans · 2019. 1. 16. · (entrevista pp. 16 i 17)...