4. La fusta.

1

La fusta. Obtenció i propietats

Tipus de fusta. Aplicacions

Normes de seguretat al taller

Eines per a treballar la fusta

Unions i acabats

4. La fusta.

2

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS

CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9, 10

CMCT: Competència matemàtica i competències

bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

CD: Competència digital. 1, 2, 3

CAA: Competència de aprendre a aprendre. 1, 2, 5, 6, 7, 8 9

CSC: Competències socials i cíviques. 9

SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: Consciència i expressions culturals. 4

4. La fusta.

3

1.La fusta La fusta s’obté dels arbres, per tant és una matèria primera d’origen vegetal, que a causa de les seues propietats ha sigut utilitzada des dels temps més antics fins ara per

a fabricar tota classe d’objectes, vaixells, habitatges, mobles, carruatges, instruments

musicals, etc.

Parts d’un tronc 1. Albeca: és la zona del tronc amb la

fusta més recient.

2. Càmbium: és una fina capa especialitzada de cèl·lules i és

l’encarregada que el tronc cresca a

l’ample.

3. Escorça interna: és la zona que separa la fusta de l’escorça exterior.

4. Escorça exterior: protegeix al tronc

de l’ambient exterior.

5. Mèdula: Aquí està la fusta de millor

qualitat.

2. Procés d’obtenció de la fusta A continuació es mostra el procés que ha de seguir-se des de l’extracció de la

fusta dels boscos fins a l’obtenció de les diferents formes comercials, a partir de les

quals s’obtenen els productes acabats o objectes tecnològics de fusta.

3.

Obtenció de la fusta

1. TALA 2. PODA

3. TRANSPORT

4. ESCORÇAMENT

5. TROSSEJAMENT

6. ASSECATGE

4. La fusta.

4

3. Propietats de la fusta Són aquelles que fan útil a la fusta per a moltes aplicacions i han fet d’ella un material utilitzat des dels temps més antics fins a l’actualitat.

Propietats de la fusta

AÏLLANT TÈRMIC No deixa passar la calor

AÏLLANT ELÈCTRIC No deixa passar l’electricitat.

FÀCIL DE TREBALLAR Es pot serrar, foradar, rebaixar i polir

amb facilitat.

BAIXA DENSITAT Té una densitat inferior a la de

l’aigua per tant sura.

RESISTÈNCIA MECÀNICA Suporta bé esforços (tracció, compressió,

flexió, torsió i cisallament) i càrregues

PROPIETATS DE

LA FUSTA Revestiment de sols

Bigues

Construcció de vaixells

Fabricació de mobles

Suports per a instal·lacions elèctriques

4. La fusta.

5

4. Tipus de fustes Hi ha molts tipus de fusta, a continuació post veure una classificació d’algunes d’elles.

5. Formes comercials de la fusta La fusta com a material tecnològic (preparat per a construir objectes) es presenta en forma

de barres llargues (de 2,40 m a 5 m) i es classifiquen segons la forma i les dimensions de la secció transversal.

Tipus de fusta

FUSTES

Naturals

Dures

Faig

Roure

Caoba

Toves

Pi

Xop

Avet

Tauler de fibres

Tauler de partícules

Tablex

Prefabricades

Contraxapat

Tauló

Post

Tauler

Llistons Barres

Motlures

4. La fusta.

6

Les fustes que s’obtenen directament del tronc dels arbres s’anomenen fustes naturals.

6. Fustes naturals dures

Activitat 1:Busca algun tipus de fusta que no sura en

l’aigua i descriu les seues característiques.

Aplicacions de la fusta

La fusta és l’eben (ébano), té un color negre intens i no sura a l’aigua perquè té una densitat de

1,5 kg/dm3. (l’aigua en té 1 kg/dm3)

S’utilitza per a fabricar instruments musicals de vent de fusta.

FAIG

ROURE

CAOBA

4. La fusta.

7

7. Fustes naturals toves

Activitat 2:Indica si les fustes següents són toves o dures.

BEDOLL: Tova EUCALIPTUS:Dura CARRASCA: Dura OLIVERA:Dura NOUER: Dura FIGUERA:Tova

Aplicacions de la fusta

PI

AVET

XOP

4. La fusta.

8

8. Fustes prefabricades S’obtenen mesclant borumballes o serradura de fusta natural amb diferents tipus

d’adhesius i premsant-ho tot. Es fabriquen fonamentalment taulers de diferents

gruixos i grans dimensions.

FUST

ES P

REF

AB

RIC

AD

ES

CONTRAXAPAT: Són fulloles de fusta encolades i

premsades. Les fulloles es col·loquen amb la veta girada 90º

Activitat 3:Enumera tres avantatges i tres inconvenients dels taulers

prefabricats.

Es poden obtenir taulers de grans dimensions.

No són atacats pels insectes.

Es fabriquen amb restes de la poda d’arbres i del reciclatge de la fusta.

No tenen bones propietats mecàniques.

No són resistents a la humitat.

Quan es tallen els cantells queden sense acabar.

TAULER DE PARTÍCULES O AGLOMERAT:

Estan fetes amb borumballa de fusta mesclada amb cola i premsada. Les

superfícies poden quedar acabades en cru o imitant altres tipus de fusta.

TAULERS DE FIBRES (DM): Estan fetes amb serradura de fusta

mesclada amb resines i premsada. Les superfícies poden quedar acabades en cru

o imitant altres tipus de fusta.

TABLEX: Estan fetes amb serradura de fusta

mesclada amb resines especials termoenduribles i l’aplicació d’alta pressió i

temperatura.

4. La fusta.

9

9. Normes de seguretat al taller Quan es treballa al taller es poden utilitzar materials i ferramentes que poden ser

perilloses, per això s’ha de mantindre sempre una actitud d’atenció al treball i d’utilització

correcta de les ferramentes.

Normes de seguretat al taller

Aprofitar al màxim els materials.

No jugar amb els companys.

No còrrer pel taller.

No jugar amb les ferramentes.

Utilitzar-les només per a la

seua funció.

Subjectar el material al caragol

o banc.

Utilitzar protecció quan calga.

Anar molt en compte amb les

ferramentes de tall.

Utilitzar materials per a protegir el

banc de treball.

Tenir al banc només les eines que

estem utilitzant.

Mantenir sempre el banc ordenat i

net.

4. La fusta.

10

10. Procés de fabricació d’objectes de fusta Per a fabricar un objecte amb fusta cal realitzar una sèrie d’operacions que han de

seguir un determinat ordre. A aquest el denominarem procés de fabricació.

MESURA I TRAÇAT

SERRAT

TREPATGE

REBAIXAR

UNIR LES PECES

ACABATS

Es prenen les mesures i es fan les

marques i línies necessàries.

Es talla (serrat) deixant un marge

entre la marca i el tall.

Es fan tots els forats que indiquen

els plànols.

S’elimina el material sobrant i es

deixen les superfícies polides.

Segons els materials les tècniques

d’unió són diferents.

S’acaben els objectes

envernissant-los o pintant-los.

Fabricació d’objectes de fusta

4. La fusta.

11

11. Eines de mesura. Són aquelles que ens permeten mesurar els objectes i establir-ne les seues dimensions. Les més utilitzades són les següents:

.

.

Activitat 4:Dibuixa altres tres instruments de mesura de longituds.

Eines per a la fusta

Odòmetre Peu de rei Metre per ultrasons

REGLE METÀL·LIC

És una làmina de metall rígida que té les

vores dividides en mil·límetres, encara

que la numeració pot aparèixer en cm o

en mm

METRE PLEGABLE

Està constituït per una sèrie de llistons de

fusta, d’un dm de longitud cadascun, que al

estar articulats permeten plegar el metre.

Tenen una longitud d’un metre.

METRE FLEXIBLE o FLEXÒMETRE

Està format per una làmina metàl·lica

flexible que s’enrotlla dins d’una caixa

4. La fusta.

12

12. Eines de traçat. Són aquelles que ens permeten marcar (dibuixar) sobre la fusta les peces a fabricar.

13. Eines de subjecció. Quan es fan operacions de mecanitzat de la fusta,

aquesta s’ha de subjectar per a poder treballar de forma eficient i segura. Les més

utilitzades són:

CARAGOL de BANC

Es la ferramenta fonamental per a treballar en el banc. Diposa d’una

boca fixa i una altra mòbil. Entre aquestes es col·loca la peça a

treballar. La zona a treballar ha d’estar el més prop possible de les

boques.

Eines per a la fusta

Superfície per a

colpejar

ROSSET (gramil)

S’utilitza per a traçar línies paral·leles al cantell de la fusta.

COMPÀS de PUNTES

Té com a finalitat traçar circumferències i traslladar mesures iguals.

ESCAIRE de FUSTER

Eina que servix per a traçar línies perpendiculars al cantell de la fusta.

FALS ESCAIRE

Eina que servix per a traçar línies NO perpencidulars al cantell de la fusta.

Boca fixa

Boca mòbil

4. La fusta.

13

14. Eines per a serrar. Són les eines que permeten tallar la fusta de

distinta duresa i diferents formes.

XERRAC ORDINARI

Per a fer talls rectes ràpids sense massa precisió.

XERRAC de COSTELLA

Per a fer talls rectes amb precisió i en materials de poc gruix.

XERRAC de PUNTA

Per a fer talls corbs.

SERRA de VOGIR

Per a tallar formes corbes de fusta de poc

de gruix (3-5 mm).

SERJANT

S’utilitza per a subjectar peces entre elles o al banc quan per la seua forma o dimensions no

es pot subjectar al caragol de banc.

GAT

És un gat menut que s’utilitza quan les

peces a subjectar són menudes per al

serjant.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

14

15. Eines per a rebaixar. Són les eines que s’utilitzen per rebaixar i afinar

els talls fets amb els xerracs.

Eines per a la fusta

RASPES

Les més habituals són les de mitja canya i

les redones. Tallen la fusta gràcies a unes

dents que tenen en la seua superfície que

s’anomenen picat.

LLIMES

Tenen el picat més menut i sols serveixen

per a treballar amb fusta de poc de gruix

o per a polir superfícies menudes.

cos

mànec

espiga

ENFORMADOR

És una ferramenta de tall amb la punta molt esmolada i s’utilitza per a rebaixar la

fusta per a fer encaixos. El mànec es pot

colpejar amb la mà o amb maça de fusta.

PLANA

Serveixen per planejar cantells tallats amb els xerracs.

CARDA

Són uns raspalls de puntes d’acer que

s’utilitzen per a netejar les raspes i les

llimes.

4. La fusta.

15

16. Eines per al trepatge.

El trepatge consisteix en fer forats sobre la fusta. Es necessita una ferramenta que

talle i una màquina per fer-la girar.

.

BROCA

És la ferramenta que talla, està

composta d’un mànec per a subjectar-

la, el cos que porta dues ranures helicoidals i la punta que és la que talla.

FILABERQUÍ

És una ferramenta manual que fa girar

la broca, segons models poden tindre

velocitat lenta o ràpida.

BARRINA

Ferramenta amb mànec i punta

utilitzada per fer petits forats per

començar a enroscar els caragols.

PUNXÓ

Ferramenta amb mànec i punta

utilitzada per fer forats en determinats

materials, plàstic, cartó, etc.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

16

17. Eines per a clavar, desclavar i colpejar

MARTELL DE BOLA

Per la part plana per aclavar i per la

part semiesfèrica per a reblonar.

MARTELL DE PENYA

També conegut com martell de fuster.

Per a clavar.

MARTELL d’ORELLES

Per la part plana per a clavar i per la

part l’ungla per a desclavar.

MACES

Per colpejar sobre materials tous. Poden ser

de fusta, de plàstic, de goma etc.

TENALLES

Per desclavar o traure tatxes.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

17

18. Eines per a cargolar i descargolar

S’utilitzen quan hem de subjectar peces de fusta que puguen desmuntar, és a dir

no són unions permanents.

TORNAVÍS de PUNTA PLANA

TORNAVÍS de PUNTA d’ESTRELLA

TORNAVÍS de PUNTES

Tenen un mànec i les puntes poden canviar-se.

TIPUS de PUNTES

Tipus de caragols

En general els elements per a fer unions desmuntables s’anomen

caragols, però hi ha moltes classes decaragols segons el seu us. Una de

les característiques que defineixen un caragol és la forma del cap.

Per tal de no estropejar, tant els caragols com les eines, per a cada

tipus de cap s’ha d’utilitzar la punta del tornavís adequada.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

18

19. La fusta i el medi ambient

Tot i l’existència de nous materials, hui encara s’utilitza la fusta per a la fabricació

d’un gran nombre d’objectes tecnològics. Donat que per a obtenir fusta hi ha que

tallar arbres aquesta activitat suposa una incidència sobre el medi ambient, que pot

convertir-se en agressió d’importants conseqüències. Una d’elles és la possible

deforestació d’extenses zones arbrades.

Ara bé la fusta és una matèria primera que gaudeix d’importants propietats

ecològiques i si fem un us sostenible dels boscos a més serà un recurs renovable.

Així la fusta és:

La fusta i el medi ambient

RENOVABLE

Si plantem arbres quan es tallem......

Com es descompon sense deixar residus......

Com es poden fer altres productes...

utilitzar......

CLAUS FIXES

Tenen dos boques de diferents mesures.

CLAU AJUSTABLE

Tenen una boca fixa i una ajustable que

s’adapta a diferents mesures del cap del caragol.

BIODEGRADABLE

RECICLABLE

4. La fusta.

19

Activitat 5:

Segons les figures representades :

a) ordena-les segons l’ordre de les operacions a realitzar

b) indica el nom de l’operació que esta fent-se

c) indica quines ferramentes s’utilitzen en cada cas.

c

f

a

d

b e

Núm Ordre Operació Eines

1 c Traçat Llapis

2 b Rebaixar Enformador

3 a Traçat Llapis

4 e Serrat Xerrac de costella

5 f Rebaixar Enformador

6 d Unir Maça

Activitats

4. La fusta.

20

Activitat 6:

Identifica les ferramentes posant el nom corresponent.

1. Metre pleglable

2.Escaire de tacó

3.Martell d’orelles

4.Enformador

5.Rosset

6. Broques

7.Compàs

8.Punxó

9.Barrina

10.Xerrac ordinari

11.Martell de penya

12.Raspa

13. Filaberquí

14.Vernís

15.Plana

16.Paper de vidre

Activitats

4. La fusta.

21

Activitat 7:

Localitza les ferramentes següents a la sopa de lletres, trepant, xerrac, metre, serjant,

raspa, barrina, compàs i enformador.

Activitat 8:

Completa les paraules encreuades següents sobre les eines i els estris utilitzats en les

operacions amb la fusta.

Activitats

1. S’utilitza per a serrar i tallar la

fusta.

2. Serveixen per a desclavar, i també

per a subjectar i tallar.

3. Es fa servir per a clavar.

4. S’utilitza per a traçar línies

paral·leles en la fusta.

5. Es fa servir per a desbastar o

afinar.

6. S’utilitza per a enroscar i

desenroscar caragols.

7. S’usa per a subjectar peces a la

taula de treball, generalment.

8. Són semblants als pinzells, però és

més plana i ampla.

4. La fusta.

22

Activitat 9:

Tot al llarg de la història i abans de l’aparició del paper, els éssers humans han utilitzat

suports d’escriptura diferents: pedra, escorça d’arbres, ossos d’animals, tauletes d’argila,

papir, pergamí de pell, etc. El paper es va inventar a la Xina cap a l’any 105, i s’elaborava

de manera

artesana a

partir de fibres

vegetals i restes

de teixits.

Al voltant de

l’any 1840 va

començar a

utilitzar-se la

fusta triturada

(que conté

moltes fibres de

cel·lulosa) per

obtenir una

polpa amb la

qual s’elaborava

el paper tal com

el coneixem

actualment.

La diferència entre el paper i el cartó està en una característica tècnica anomenada

gramatge. El gramatge indica la massa, en grams, d’un metre quadrat de paper (g/m2).

Així per exemple, els fulls de paper que fem servir habitualment solen tenir un gramatge

de 80 g/m2; aixòvol dir que un metre quadrat (és la superfície que té un format A0)

d’aquest paper té una massa de 80 grams.

Classificació del paper segons el gramatge.

paper inferior a 140 g/m2

cartolina entre 140 i 400 g/m2

cartó superior a 400 g/m2

4. La fusta.

23

1. Observa la il·lustració del procés d’elaboració del paper. Completa el diagrama de

blocs corresponent a aquest procés i anota cada paraula en el requadre corresponent.

2. Com es calcula el gramatge d’un paper.

3. Les làmines de dibuix acostumen a tenir un gramatge de 130 g/m2. Quin significat

té aquesta dada.

4. Quina relació hi ha entre la densitat i el gramatge?

5. Quan es va inventar el paper:Cap a l’any 105 a la Xina.

6. A partir de quin any va començar a fabricar-se paper de la fusta:1840

TRONCS

PAPER USAT

PASTA QUÍMICA

PASTA MECÀNICA

PASTA DE

REGENERACIÓ

MESCLADOR MÀQUINA

CONTÍNUA

BOBINA DE

PAPER

Cola i blanquejants

a) Agafant un tros de paper quadrat d’1 m de costat i pesant-lo.

b) Juntar 16 formats A4 i pesar-los.

Què un format A0 d’aquest paper té una massa de 130 g

La densitat és la relació entre la massa i el volum d’un material.

El gramatge és la relació entre la superfície del paper i la seua massa.

4. La fusta.

24

Activitat 10:

Fes, en quinze línies,una descripció d’una serreta de vogir.

La serreta de vogir està composta per tres peces

principals, l’arc, el mànec i la fulleta de serra, més

coneguda com a “pel”.

El mànec és de fusta natural i té forma cilíndrica, més primeta al mig per poder

agafar-lo millor, està acabat amb una capa de vernís transparent. En el extrem

anterior té un forat dins del qual s’introdueix una espiga de ferro que té l’arc. En

aquest punt el mànec porta un anell metàl·lic per a què el mànec no s’estelle.

L’arc està fet amb vareta d’acer de 8 mm de diàmetre i té forma de “u” invertida i està

pintat de color negre. A cada punta de l’arc van dues peces fixes que porten un forat,

sobre aquestes peces es col·loquen unes altres, també amb forats i subjectant-ho tot

van dos caragols que porten dues femelles de “palomilla”. La forma d’aquestes

femelles permet apretar o afluixar els caragols i així poder canviar la fulla de serra.

La fulla de serra és una làmina metàl·lica de forma prismàtica, de secció 0,5 mm de

gruix i 1,2 mm d’ampla i 130 de llarga. Als dos extrems es llisa però a la part central

porta unes dents que permeten serrar la fusta. Segons la direcció en la qual

col·loquem les dents, la serra talla en el moviment d’avanç o en el de retrocés.