Materials d's tcnic: la fustaEls materials. Origen i classificaci.

Propietats dels materials.

La fusta.

Origen

Processos dobtenci de la fusta en brut

Tipus de fusta

Propietats

El suro i el cautx

Procs i tcniques per a treballar la fusta

Eines per al treball de la fusta

Tcniques dacabat

Els materials. Origen i classificaci.

Des del principi dels temps, els ssers humans han aprofitat els materials que tenien al seu abast per satisfer les seves necessitats.En lactualitat, els materials que utilitza lsser hum es classifiquen en dos grans grups:Materials naturalsMaterials transformatsMaterials naturals: sn aquells que sobtenen de la natura i poden ser utilitzats directament o b serveixen de base per a lobtenci daltres materials elaborats.Materials naturalsOrigen mineralP.e.: petroli, roques, minerals (per obtenir metalls), argila

Origen vegetalP.e.: fusta, cot, lli

Origen animalP.e.: llana, seda, cuir

Materials transformats: sn aquells que es fabriquen a partir de primeres matries o daltres materials per tal daconseguir que posseeixin unes propietats determinades. Entre daltres trobem: Els metalls, el vidre, el paper i cartr, els plstics i els materials cermics.Propietats dels materials.

Per dur a terme qualsevol projecte constructiu cal disposar dels materials adequats. Lelecci daquestes dependr, entre daltres caracterstiques, de les seves PROPIETATS.Podem distingir entre propietats fsiques i propietats mecniques.PROPIETATS FSIQUES:Recordeu que un material que deixa passar lelectricitat o el calor a travs seu es diu CONDUCTOR i si no deixa es diu ALLANT.

Densitat: s el quocient entre la massa dun cos i el volum que ocupa.

Conductivitat elctrica: s la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar fcilment lelectricitat a travs seu.

Conductivitat trmica: s la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar la calor a travs seu.

Punt de fusi: s la temperatura a la qual un material passa de lestat slid a lestat lquid.

PROPIETATS MECNIQUES:Elasticitat: s la capacitat dun material de recobrar la seva forma primitiva quan cessa la causa que el deforma. Exemple: argila, pilota anti-stress

Tenacitat: s la resistncia al trencament que presenta un material quan sel sotmet a un esfor brusc. Exemple: pea de fferro, got de vidre.

Duresa: s la resistncia que oposa un material a ser ratllat o penetrat per un altre. Exemple: diamant, guix.

3. La fusta.Origen

La fusta s un material tcnic molt utilitzat. s un material fibrs i dur situat davall de lescora que forma part dels arbres. Est formada per innumerables cllules microscpiques, disposades longitudinalment, en forma de tubs. Observant un tall transversal del tronc dun arbEscora: s la capa ms externa de larbre i est constituda per cllules mortes. Protegeix la planta dels agents atmosfrics.Cmbium: es situa a continuaci de lescora. Est format per cllules de parets molt primes que es divideixen i donen lloc a dues capes de cllules: una de cllules internes (xilema) que formen lalbeca i una altra de cllules externes (floema).Duramen: s la fusta prpiament dita, dura i consistent. Es troba entre lalbeca i la medulla. Es diferncia de lalbeca per ser ms fosca (ac ja no hi ha transport de saba).Medulla: est situada a leix i centre de larbre amb forma cilndrica. s la part ms vella del arbre.

re podem distingir les segents parts:

duramen

medulla

albeca

cambium

escora

Si observem un tronc dun arbre, veurem una srie danells concntrics, sn els anells de creixement. Cada anell, que apareix quan naix una nova capa de xilema, correspon a un any de vida de la planta.

Processos dobtenci de la fusta en brut

Tallada, tall o tala: Consisteix en tallar els arbres dels quals sextraur la fusta. Consta de les segents fases: tala dels arbres, neteja de branques, trossejat dels rolls, eliminaci de lescora per afavorir lassecat.

Lliscador

Transport: Per transportar la fusta sha de tenir en compte lorografia del terreny i la infraestructura existent. Es pot fer mitjanant tracci animal, lliscadores, transport fluvial, per carretera...

Serrat: Una vegada preparat el tronc es procedeix al trossejat daquest. Hi ha diferents formes de serrar el tronc que es triar en funci de ls que es vulgui donar a la fusta. Als serradors sempren diferents tipus de serres: circular, de corrons, de cinta i alternativa.

Assecat: Pot fer-se de formes distintes conegudes com assecat natural, artificial i mixt.El natural consisteix en collocar les fustes en una pila, de forma que quedin espais entre aquestes perqu pugui circular laire. Aquesta forma dassecar s lenta. El mixt combina el natural amb lartificial.

Lassecat artificial permet eliminar la humitat de la fusta duna forma rpida. Pot ser per immersi o per vaporitzaciLassecat per immersi consisteix en submergir la fusta en una corrent daigua amb la base del tronc orientada cap aquesta.Cmera de vaporitzaci.

En lassecat per vaporitzaci les taules en un lloc tancat de forma que entre aquestes pugui circular un corrent de vapor daigua amb una temperatura dentre 800-1000C.

Tipus de fusta

A les tendes de bricolatge pots veure els tipus de fusta ms comuns. Tamb hi pots veure les fustes prefabricades

Fustes naturals: sn les que sutilitzen directament sense cap tipus de transformaci. Es classifiquen en fustes blanes i dures. Les fustes naturals ms utilitzades sn:Pi

Faig

Roure

Noguera

Fustes prefabricades: sobtenen a partir de les borumballes i rebutjos de les altres fustes, i per aix sn ms barates, encara que tamb de pitjor qualitat. Es fabriquen en forma de taulers, entre les ms emprades es troben.

Aglomerats: Sobtenen a partir de borumballes de fusta mesclades i comprimides amb coles i resines.

Contraxapats: Es fabriquen mitjanant la uni encolada de diverses xapes fines de fusta , disposades de forma que les vetes de cada capa sn perpendiculars a les capes adjacents, amb la qual cosa sobtenen taulers estables i resistents.

Taulers de fibra: Sobtenen unint fibres molt fines de fusta amb una resina sinttica. Daquesta forma saconsegueixen taulers duna gran uniformitat i acabat perfecte en totes les seves cares. Shi pot treballar com si fossi una fusta natural. Els ms coneguts sn els taulers denominats DM (densitat mitjana).

Propietats:

Densitat: s la relaci entre el pes i el volum dun cos. Depn dels porus o els espais que t la fusta, per on pot penetrar ms o menys quantitat daigua, i provocar un augment de la densitat.

Duresa: en la fusta est relacionada amb la densitat, el clima i la velocitat de creixement de la planta. La fusta dun arbre ser ms dura quant major sigui la seva densitat, menor la seva velocitat de creixement, i ms clid el clima.

Flexibilitat: s la facilitat amb que una fusta pot ser doblegada depn de la seva edat, la humitat i la duresa. Ser ms flexible com ms jove, verda i blana.

Duraci: el temps que una fusta s capa de resistir depn principalment de la seva duresa, les ferides, la dessecaci, i del mode en que aquesta sigui tractada.

Vinat: sn les tonalitats de color diferent que presenta la superfcie de la fusta com a conseqncia del seu especejament, de la densitat del anells, etc...

El suro i el cautx

El cautx s una goma elstica que sobt a partir de la saba o ltex dalguns arbres i plantes tropicals, la ms utilitzada s lHevea brasiliensis.

El suro s un material pors, impermeable i molt lleuger, que sobt de lescora dalguns arbres, principalment de la surera.

Procs i tcniques per a treballar la fusta

Mesura i traat: traslladar les mides del plnol a la pea real.

Tall, trepatge i doblegat

Ajust, muntatge i uni: adaptar i encaixar les peces

Acabat

Eines per al treball de la fusta

Serres de vogir

Serres de pl elctriques

Tcniques dacabat

Preparaci de les superfcies. Lescatat.

Tcniques de recobriment dobjectes.La pintura

L'envernissat

UD : Materials d'us tcnic. La fusta