LA FUNCIONALITAT SOCIAL I ÚS PÚBLICanellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/... · 3. Primera...

DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL PROCÉS PARTICIPATIU DE L’EIX 3 LA FUNCIONALITAT SOCIAL I ÚS PÚBLIC

Índex

1. El procés participatiu de l Anella Verda .............................................................................................. 2

2. Document de diagnosi de l eix 3: Funcionalitat social ...................................................................... 2

3. Primera sessió del procés: presentació de la diagnosi i debat........................................................ 4

3.1. Desenvolupament de la sessió ............................................................................................... 4

3.2. Les intervencions dels assistents .......................................................................................... 5

3.3. Conclusions del primer debat ................................................................................................. 7

4. Les propostes d actuació presentades pels participants en el procés ........................................... 9

5. Segona sessió del procés: l anàlisi de propostes ........................................................................... 13

5.1. Desenvolupament de la sessió ............................................................................................. 13

5.2. Conclusions de la sessió....................................................................................................... 13

6. Tercera sessió del procés: debat en grups ...................................................................................... 16

6.1. Desenvolupament de la sessió ............................................................................................. 16

6.2. Conclusions del debat en grups ........................................................................................... 18

6.3. Valoracions de les propostes ............................................................................................... 21

7. Valoracions del grup de treball .......................................................................................................... 24

7.1. Comentaris en relació a les propostes d accions............................................................... 24

7.2. Valoració general del procés participatiu de l eix 3............................................................ 26

Annex 1 Comentaris de l expert al document de diagnosi ........................................................................ 27

Annex 2: Fitxes de les propostes d accions................................................................................................. 34

2

1. El procés participatiu de l Anella Verda

El procés de debat sobre el tercer i darrer eix, la funcionalitat social i ús públic de l Anella Verda, finalitzat el passat 11 de desembre, va donar lloc a 38 propostes aprovades per la Taula. Aquestes propostes d accions es tindran en compte i es treballarà per tal d integrar-les i buscar el màxim consens de tots els agents implicats en relació al redactat del Pla.

Un cop finalitzat el procés participatiu sobre l eix 2, i seguint la planificació prevista del procés de participació pública, es va iniciar el debat sobre l eix 3 dedicat a la funcionalitat social.

2. Document de diagnosi de l eix 3: Funcionalitat social

Per tractar la funcionalitat social de l Anella Verda també es va elaborar, com en el cas del primer i segon eix, una documentació que pretenia posar a disposició de la Taula de participació eines per debatre durant les diferents sessions i per a que posteriorment es proposessin actuacions concretes.

El grup de treball que ha elaborat aquesta documentació ha estat format per:

Antoni Estapé Esparza. Arquitecte. Cap del Servei de Planejament de l Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Laia Soler Bages. Arquitecta. Serveis d'Urbanisme de l Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Ignasi Planas de Martí. Geògraf. Cap del Servei de Gestió Ambiental del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat

Alicia Alfonso Gonzalez. Biòloga. Tècnica de la Secció de Medi Natural del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat

Marga Rodriguez Asenjo. Llicenciada en Ciències Ambientals. Tècnica de la Secció de Medi Natural del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat

Alejandro García Díaz estudiant del CFGS d'Educació i Control Ambiental a l'IESM Narcís Monturiol de Barcelona.

Cal destacar que no existien, abans de la redacció del document de diagnosi, dades quantitatives de cap mena sobre la freqüentació dels entorns per part de la ciutadania, ni pel que fa a l ús dels diferents espais naturals de manera individual ni pel que fa a les activitats col·lectives organitzades per entitats. Per tant, durant el procés de redacció de la diagnosi ha estat necessari una cerca de dades mínima.

En aquest sentit, ha calgut fer treballs de camp i la realització d enquestes a més de 350 entitats terrassenques i a unes 20 activitats i serveis existents en l entorn. En el qüestionari, molt bàsic, es preguntava sobre les activitats que feien en l entorn, el nombre d usuaris i els indrets més utilitzats. El nivell de resposta però no ha estat massa elevat, sobretot en quant a les entitats.

Funcionalitat social: dedicat a l ús públic de l Anella Verda, al lleure, a l educació i a la investigació al medi natural. Es el darrer eix de debat.

3

La documentació elaborada ha estat;

Diagnosi de la funcionalitat social i ús social de l Anella Verda. La diagnosi tracta els següents aspectes:

1. L oferta: què ofereix el territori agrícola i natural de Terrassa i per fer quines activitats. 2. Les normatives d aplicació en l ús públic i les tasques de manteniment, informació i vigilància.

La descripció de les activitats econòmiques de l entorn de Terrassa. 3. La demanda: generada per part de les entitats, per part de la ciutadania i per part de les

pròpies activitats dels entorns. 4. Els impactes ambientals, socials i econòmics de l ús social dels entorns. 5. La custòdia del territori 6. L anàlisi DAFO 7. Conclusions generals de la diagnosi de la funcionalitat social i ús públic 8. Propostes d objectius

Cartografia:

Plànol de fortaleses

Plànol de debilitats i impactes

El document de diagnosi tracta l ús social dels entorns des del punt de vista de l oferta, és a dir allò que ofereix el propi territori i des del punt de vista de la demanda, allò que la població, sigui de manera individual o col·lectiva, espera poder fer als entorns. Tal i com es va fer per l estudi de les funcionalitats anteriors s utilitza una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

La documentació relativa a la funcionalitat econòmica es va posar a disposició de la Taula a través del blog de l Anella Verda.

Figura 1: imatge del blog de l Anella Verda

4

3. Primera sessió del procés: presentació de la diagnosi i debat

3.1. Desenvolupament de la sessió

La primera Jornada de debat dedicada a l Eix 3, es va realitzar el dia 30 d octubre de 2013 al Centre Cívic Centre Cívic Mª Aurèlia Capmany, a les 18:45 h, amb la participació de 31 persones assistents procedents de diferents entitats. Del total de persones assistents, 19 eren representants d entitats i 3 particulars.

Figura 2: Perfil dels participants al primer debat

En representació de l Ajuntament de Terrassa van assistir, a més de l equip redactor, Eva Herrero, Regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat i Salvador Pérez, moderador del debat i cap del Centre de Documentació i Educació Ambiental del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat. La sessió es va estructurar en dues parts:

En la primera, es va presentar el document de diagnosi per part d Ignasi Planas, integrant del grup de treball i es van plantejar els 4 objectius sobre els que la Taula havia de fer propostes d actuacions concretes:

1. Promoure un ús públic respectuós amb l'entorn i una nova cultura del territori. 2. Ordenar els usos públics i socials a l Anella Verda, potenciant activitats amb poc impacte ambiental que beneficiïn al conjunt de la ciutadania i una freqüentació més equilibrada del territori. 3. Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics. 4. Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori.

Després de la presentació del document es va comptar amb la col·laboració de l expert en la funcionalitat social dels espais naturals, d Enric Datzira, responsable de l empresa terrassenca CIMA que desenvolupa projectes educatius i divulgatius sobre medi ambient i paisatge, entre d altres.

L expert va comentar diferents aspectes de la diagnosi que van ajudar a la comprensió del document que es recullen en l annex 1. Tanmateix es destaquen a continuació alguns dels aspectes més significatius:

Perfil dels participants al primer debat

Entitats61%

Particulars10%

Ajuntament29%

5

L expert planteja un canvi en la definició d ús públic que apareix al document de diagnosi per aquest altre: Conjunt de programes, serveis, activitats i equipaments que,independentment de qui els gestioni, han de ser proveïts per l Administració de l espai natural protegit amb la finalitat d apropar els visitants als valors naturals i culturals d aquests, d una forma ordenada, segura i que garanteixi la conservació, la comprensió i l estima de tots els seus valors a través de la informació, l educació i la interpretació del patrimoni.

Proposa afegir al capítol dedicat a l oferta que ofereix el territori agrícola i natural de Terrassa algun aspecte patrimonial com el paisatge en un sentit estètic o el patrimoni agrícola.

Destaca en l apartat de la demanda mancances en quan a la freqüentació com el volum i tipologia de visitants, els indrets i modes d accés, etc.

Proposa una classificació dels impactes ambientals que orienti millor vers el tipus d actuacions que requereix cada tipus d impacte: sobre el patrimoni natural i biodiversitat, sobre l activitat primària o sobre l ordenació de l ús públic. Una altra classificació podria ser segons el seu origen (desconeixement del territori, vandalisme, activitat poc regulades, etc. També proposa jerarquitzar els impactes, de manera que es pugui concretar si son una amenaça petita o gran a l Anella Verda.

Proposa afegir algunes debilitats a l anàlisi DAFO: o Predomini d una visió fragmentada de l Anella Verda (Parc Agroforestal, Bonvilar, etc.) per

damunt d una visió de conjunt. o Manca d una visió integrada del municipi de Terrassa on l Anella Verda hi compleix unes

funcions que ajuden a equilibrar-lo ambientalment i socialment. o Manca d uns equipaments, activitats i serveis d ús públic coordinats i estructurats en el

territori i basats en la demanda real de la ciutadania. o No existeix cap tipus d eina que permeti agrupar els diferents agents del territori per tal de

debatre i posar en comú aspectes que afecten al conjunt de l Anella Verda.

Algunes amenaces: o Manca de recursos econòmics (públics i privats) per al disseny i l aplicació d un Pla d Ús

Públic per a l Anella Verda.

Algunes oportunitats: o La forma de l Anella Verda permet un accés i gaudi més equitatiu a l espai lliure del

municipi i, per tant, una oportunitat de millora de la qualitat de vida ciutadana independent de la renda.

o Relat potent d informació i educació ambiental al conjunt e la ciutadania. En aquest cas, centrat en la configuració d un municipi equilibrat ambientalment i socialment: espai construït-espai lliure; diversitat paisatgística; contaminació-pulmó; alta densitat-baixa densitat; espai públic; agricultura ecològica i de proximitat; etc

Afegeix dues conclusions més al document: 1. Manca d una visió integrada de l Anella Verda i d aquesta amb el nucli urbà. Aquest fet

s evidencia en aspectes com la baixa coordinació i estructuració dels equipaments, activitats i serveis adreçats a l ús públic.

2. Manca d un relat o discurs sobre l Anella Verda com a espai estratègic per a l equilibri ambiental i social del municipi (valors i funcions ambientals, econòmiques i socials de l Anella Verda per al conjunt del municipi i la comarca) i de l estratègia comunicativa i les eines d informació i interpretació necessàries per a difondre l entre la ciutadania.

La segona part de la sessió es va dedicar a les intervencions dels participants de la taula i que s exposen a continuació.

3.2. Les intervencions dels assistents

Abans de les intervencions de la Taula, Eva Herrero, Regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, va explicar els resultats de la Taula sectorial del sector primari celebrada dies abans. Es va convocar a 14 propietaris, els que tenen més superfície dins l Anella Verda i als pagesos que treballen terres a Terrassa. L assistència va ser de 22 persones i es va presentar el projecte de l Anella Verda, es va explicar l estat del procés participatiu i els resultats de la diagnosi de la funcionalitat econòmica.

6

Eva Herrero valora positivament la reunió on es van visualitzar els diferents interessos entre pagesos i propietaris. Va destacar que la preocupació dels agricultors són els contractes de curta durada. Per part dels propietaris, aquests van expressar la voluntat de conèixer quines afectacions de caire normatiu suposarà l Anella Verda. Durant la reunió van sorgir temes concrets de gestió com per exemple; danys produïts per senglars, robatoris, accessibilitat per part de la ciutadania, etc. També l escepticisme per part d alguns pagesos a la continuïtat de l agricultura. Durant la reunió s acordà fer arribar als assistents la documentació de l eix 2 i se ls va emplaçar a una altra reunió.

A continuació es començà el torn de paraula dels diferents membres de la Taula, que en ordre van ser:

Associació de Mestres Alexandre Galí: expressa que l Associació de Mestres Alexandre Galí no està d acord en què els objectius es col·loquin al final de la diagnosi, haurien d estar al començament del document. També esmenta que al document de diagnosi es dona poc valor als recursos de l ensenyament organitzat de Terrassa. Pel que fa al tractament del paper de la ciutadania, expressa la necessitat de que no siguin simples usuaris si no participants directes en la gestió dels entorns naturals de l Anella Verda.

FAVT i Associació de Veïns Poble Nou-Zona Esportiva: un cop escoltada l explicació de l expert Enric Datzira, Andreu Clariana expressa que es plantegen uns objectius més complerts que els que apareixen al document de diagnosi i pregunta si caldrà canviar tots els objectius proposats per l equip de treball redactor del document. També comenta que cal una explicació dels noms corresponents a la zonificació del planejament (D1, D2, D3 D4 i D5), caldria definir-los tal i com es va fer pels 10 sectors. Destaca el fet que no es tingui prou vigilància dels entorns (només una patrulla de policia ecològica) i demana que hi hagi una comunicació directa entre els pagesos i la policia municipal. Pel que fa a la mobilitat, tot i ser un tema complex, no queda clar on es regula l accés del vehicle privat i l aparcament. L espai del Llac Petit, molt utilitzat per la ciutadania, podria estar en bones condicions però alguns actes d incivisme el deterioren. Pel que fa l enquesta enviada a les empreses i entitats que fan activitats als entorns; la poca resposta per part de les entitats veïnals es deu a que no fan activitats col·lectives a l àmbit de l Anella Verda, en canvi a nivell individual el ciutadà si ho utilitza. També esmenta que el tema de l horta no ordenada és un tema reiteratiu en tots els debats i que cal diferenciar si forma part de l oferta o de la demanda.

En resposta a l Associació de Mestres Alexandre Galí i al representant de la FAVT i l Associació de Veïns Poble Nou-Zona Esportiva:

Ignasi Planas (Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat); és un document de diagnosi i un cop descrit l estat actual es plantegen els 4 objectius per tal que es puguin fer propostes per part de la Taula.

Marc Cadevall (Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat): Els objectius es plantegen per a que la Taula faci propostes concretes. Aquests objectius no poden ser contradictoris en considerar la ciutadania com a participant activa del procés. L escola de Terrassa és una fortalesa i a la vegada una oportunitat.

Pel que fa a la descripció de la zonificació del planejament municipal, a la diagnosi de l eix 2 s explica i es descriu.

Eva Herrero: el llenguatge utilitzat en el redactat dels objectius pot portar a confusió. Pel que fa als aspectes comentats per l expert, esmenta que més que plantejar nous objectius, s han concretat molt més els proposats i s ha arribat a un nivell de concreció de proposta d acció concreta.

Intervenció d Enric Datzira: Destaca que el territori és de tots. S ha de convèncer a l escola que utilitzi els entorns, i que no vagi només al Parc Natural, ja que aquest és un bon indret per realitzar educació ambiental.

7

Fundació Miquel Agustí: recorda que a la sessió de la taula sectorial del sector primari, alguns propietaris van expressar que no volien que la ciutadania accedís a la seva finca de manera lliure i sense control i que per tant no estarien d acord amb el primer dels objectius proposats al document de diagnosi.

Fundació Sant Galderic: l Anella Verda no és un parc urbà, és una zona de producció agrícola, tot i que també admet que té altres valors (naturals, socials ). Més que ordenar l accés, cal limitar-ho. Cal fomentar aquelles activitats complementàries a l agricultura i que tinguin repercussió econòmica (restauració, hípica ) o alternatives imaginatives com espais d horta a les finques on es pugui cobrar taxes.

Ferran Pont (particular): el contacte entre l espai construït i els entorns naturals és on el pes dels usos socials es concentra més. Cal ordenar la pressió en aquests espais. Als darrers 20 anys la ciutat ha crescut molt i el projecte de l Anella Verda pot ser una oportunitat per millorar aquest espai de límit entre ciutat- entorns, amb finançament per exemple del fons FEDER. Més complicat serà ordenar la part sud del terme degut a la difícil topografia que presenta i les infrastructures existents.

FAVT i Associació de Veïns Poble Nou-Zona Esportiva; cal que els objectius sobre els que plantejar propostes siguin clars. Pel que fa a les activitats complementaries a l agricultura posa l exemple de la Masia Egara.

Sembrant Ciutat : cal que els objectius de l Anella Verda vagin cap a que la ciutadania es faci seu el territori i no es limiti a ser un espai on desenvolupar activitats econòmiques.

Eva Herrero, respecte el comentari de Sembrant Ciutat: el representant de la FSG es referia a la necessitat de que existeixin activitats que dinamitzin el territori, com per exemple que les masies ofereixin horts, com ja fan algunes.

Associació de Veïns la Cogullada: expressa la necessitat que la ciutadania en general sigui conscient que quan realitza alguna activitat als entorns, pot estar dins d una propietat privada i cal ser respectuosa. El propi ciutadà/na també es responsable d ensenyar als demés a ser respectuosos.

Fundació Sant Galderic: no es tracta de fer de l espai de l Anella Verda un espai exclusivament econòmic, però per gaudir de l entorn el pagès cal que ho cuidi i s hi guanyi la vida, si no existeix el perill que abandoni els camps.

Finalitza el debat amb la intervenció d Eva Herrero indicant que es modificaran els objectius proposats introduint el concepte de corresponsabilitat activa de tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa.

3.3. Conclusions del primer debat

Del debat d aquesta primera sessió s han extret aquestes conclusions:

Cal implicar i responsabilitzar a la ciutadania en la protecció dels entorns.

Es destaca el paper de les escoles en la gestió sostenible del territori.

Tal i com s expressa en el document de diagnosi, les entitats utilitzen poc l espai de l Anella Verda per les seves activitats.

L Anella Verda és un espai d ús social que s ha de compatibilitzar amb la seva funcionalitat ecològica i com espai de producció agrícola.

És important el tractament de l espai de contacte entre ciutat i entorn, que és el més utilitzat per part de la ciutadania.

Cal establir els criteris de localització de l horta no ordenada.

Intervenció d Enric Datzira: aquesta és un altra visió diferent a la Fundació Sant Galderic (FSG) i per tant per això serveix un pla d usos per conjugar totes dues opinions.

8

A rel dels comentaris del debat es van modificar els objectius sobre els que la Taula havia de proposar accions concretes:

1. Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis.

2. Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social amb la protecció dels seus valors naturals, patrimonials i productius.

3. Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics.

4. Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori.

9

4. Les propostes d actuació presentades pels participants en el procés

A partir del document de diagnosi i del debat de la primera sessió, les entitats i particulars van proposar fins a 61 propostes mitjançant la fitxa corresponent. A continuació es detalla el quadre resum de les propostes presentades:

Nom de la proposta Entitat

OBJECTIU 1: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l Anella Verda i en l ús responsable dels seus recursos per al lleure , l educació, l esport, la cultura i la producció de bens serveis.

1. Donar a conèixer espais agrícoles i les seves funcions ecològiques

2. Realitzar campanyes per evitar comportaments incívics a l entorn i l obertura de nous camins

3. Difondre el projecte Anella Verda als centres educatius i entitats de lleure

4. Promoure campanyes d informació 5. Determinar i obrir espais funcionals com a eines d educació

ambiental 6. Fomentar els apadrinaments i la responsabilitat compartida

dels espais 7. Establir una estratègia comunicativa per a donar a conèixer

tota l Anella 8. Elaborar una guia de l Anella Verda

9. Realitzar una campanya de conscienciació cívica d ús responsable de l Anella

10. Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania 11. Crear un espai de participació de l Anella Verda 12. Promoure l educació ambiental en l àmbit de l Anella Verda 13. Pla de comunicació sobre els valors de l Anella Verda 14. Promoure un ús públic respectuós amb l entorn i una nova

cultura del territori 15. Xarxa d itineraris d educació ambiental 16. Crear un centre d interpretació i informació sobre l Anella

Verda 17. Promocionar activitats col·lectives i controlades

18. Creació d una xarxa de masies visitable 19. Creació de l entitat Voluntaris de l Anella Verda

20. Incloure l Anella Verda als programes escolars 21. Organitzar campanyes informatives (mitjans de comunicació i

xarxes socials)

Ca n Arnella

Ca n Arnella

Ass. Mestres Alexandre Galí

AVV La Cogullada Ass. veïns Barri Segle XX

Ass. veïns Barri Segle XX

Ass. veïns Barri Segle XX

Grup Municipal de Convergència i Unió FAVT

GPENAT GPENAT GPENAT GPENAT GPENAT

GPENAT GPENAT

Fundació Terrassenca Sant Galderic (FSG) FSG FSG FSG FSG

10


OBJECTIU 2: Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social amb la protecció dels seus valors naturals, patrimonials i productius.

1. Creació d una normativa específica sobre us públic i social de

l Anella Verda 2. Promoure un bon us social dels horts de l Anella

3. Posar ordre i eliminar els horts marginals 4. Establir un pla d usos adequats per totes les masies de l Anella 5. Establir un conveni de usos sostenibles per l entorn del Llac

Petit 6. Millorar la franja de contacte entre la ciutat construïda i l Anella

Verda 7. Establir un pla de usos adequats per tots els recursos de

l Anella 8. Fer un replanteig dels usos permesos segons la normativa

vigent 9. Promoure la restauració, el manteniment i l ús públic de les

masies 10. Simplificar tràmits administratius

11. Reduir taxes i impostos 12. Creació del Premi a la millor. Terrassenca Sant Galderic 13. Creació d un Centre d interpretació de l agricultura i paisatge

del Vallès a Torrebonica 14. Potenciar la xarxa Terrassa Gastronòmica.

AVV La Cogullada

AVV Poble Nou Zona Esportiva Ass. veïns Barri Segle XX FAVT FAVT

Ferran Pont

AVV Font de l Espardenyera

GPENAT

GPENAT

Fundació Terrassenca Sant Galderic (FSG) FSG FSG FSG

FSG


OBJECTIU 3: Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics.

1. Restaurar corriols i dreceres 2. Millorar l accés al medi 3. Millorar la mobilitat 4. Millorar l accessibilitat des de la ciutat 5. Posar en marxa l eix nord sud o invers pel Parc de Vallparadís

connectant-lo amb l Anella 6. Definir un pla de mobilitat específic per el conjunt de l Anella 7. Millorar els accessos a l Anella Verda 8. Dotar de pressupost per a la millora continuada de la xarxa de

camins 9. Publicar guies integrades d informació sobre l Anella Verda 10. Crear noves paredes de transport públic a l Anella Verda 11. Crear i mantenir una xarxa de camins a nivell comarcal 12. Crear una xarxa de carrils bici interurbans 13. Millorar la xarxa de camins i senyalització

14. Limitar l accés amb vehicles privats

Ca n Arnella Ca n Arnella Ca n Arnella AVV La Cogullada Ass. Veïns del Barri Segle XX

FAVT GPENAT GPENAT

GPENAT GPENAT GPENAT GPENAT Fundació Terrassenca Sant Galderic (FSG) FSG

11


OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori

1. Explicar els accessos al medi 2. Millorar la seguretat en els habitatges aïllats 3. Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori 4. Millorar la coordinació de les persones implicades en la

vigilància a l Anella 5. Limitar l accés del vehicle a motor on aquest no està permès 6. Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a les lleres dels

torrents 7. Dissenyar i executar un pla de vigilància permanent de l Anella

Verda 8. Clausurar les instal·lacions i/o activitats que no disposin

d autorització 9. Incrementar la informació, la prevenció i la senyalització contra

incendis 10. Prohibir la caça esportiva en els espais periurbans de la ciutat 11. Millorar la coordinació amb patrulla ecològica

12. Augmentar i aplicar sancions per comportaments incívics

Ca n Arnella Ca n Arnella AVV La Cogullada FAVT

GPENAT GPENAT

GPENAT

GPENAT

GPENAT

GPENAT Fundació Terrassenca Sant Galderic (FSG) FSG

Figura 3: Quadre de propostes presentades per les entitats

En total, de les 31 persones representants d entitats o particulars que van assistir al debat, han presentat propostes 7 entitats diferents i 1 particular:

Figura 4: nombre de propostes per entitat

Entitat o particular Nombre de propostes presentades

Ca n Arnella 7 GPENAT 21 Fundació Sant Galderic 14 AVV La Cogullada 4 AVV Segle XX 5 FAVT 5 AVV Poble Nou- Zona Esportiva 1 AVV Font de l Espardenyera 1 Ass. Mestres Alexandre Galí 1 Grup Municipal de Convergència i Unió 1 Ferran Pont 1

Total propostes presentades 61

12

A més de les 61 propostes presentades també hi havia 8 propostes d accions que venien d altres eixos de debat:

Del primer eix: funcionalitat ecològica i natural

Mecanismes concertats de custodia del territori. GPENAT

Crear punts d aigua (hidrants). Voluntaris Forestals

Del segon eix: funcionalitat econòmica

Iniciar processos de custòdia d elements singulars de valor natural. Joan Pont

Desenvolupar projectes pedagògics de sensibilització i educació en civisme i respecte al medi.

Sembrant Ciutat Promoure activitats de caràcter pedagògic. GPENAT

Recuperació de les masies de Can Marcet i Can Cardús. Carlos Gutiérrez

Recuperar la memòria rural de Terrassa. Cooperativa de Consum Candela

Transport públic per connectar i donar serveis a l Anella Verda. Feliu Madaula

.

Un total de 69 propostes d accions a debatre

13

5. Segona sessió del procés: l anàlisi de propostes


El dia 4 de desembre de 2013 es va celebrar la segona sessió de debat amb la participació de 32 persones. Del total de persones assistents, 20 eren representants d entitats i 3 particulars.

Figura 5: perfil dels assistents al segon debat

Atès que moltes de les propostes presentades per les entitats i particulars eren similars i tractaven sobre la mateixa temàtica, durant la sessió del 4 de desembre es va presentar davant la Taula una proposta d agrupació d algunes d elles, així com la seva classificació en temàtiques concretes.

Es va destacar que la major part de les propostes d accions eren molt concretes i clares. Així doncs, es va proposar debatre-les en plenari i aprovant-les o desestimant-les. Altres, en canvi, eren més complexes i mereixien un debat exhaustiu per grups. Per facilitar aquest debat en grups es van proposar algunes preguntes per iniciar el debat.

5.2. Conclusions de la sessió

Durant la segona sessió es van aprovar en plenari un total de 28 propostes. Algunes propostes que havien estat agrupades van ser objecte d aclariments per part d algunes entitats.

A continuació es mostren les propostes que van ser aprovades per la Taula en plenari i la seva numeració final corresponent. Les propostes que manquen van ser objecte de debat en la tercera sessió de debat.

Perfil dels participants al segon debat

Entitats63%Particulars

9%

Ajuntament28%

14

OBJECTIU 2: Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social amb la protecció dels seus valors naturals, patrimonials i productius.

Temàtica Entitats Resum proposta de l acció a debatre Finançament Ferran Pont 2.2 Cercar fonts de finançament del projecte de millora de la

franja de contacte entre la ciutat i l Anella Verda AVV. Font de l Espardenyera i Fundació Sant Galderic

2.3 Facilitar la implantació d activitats compatibles amb la conservació de l entorn que complementin les pròpies del medi natural (agricultura, ramaderia, explotació forestal), sempre que no impliquin noves construccions

FAVT (2.5) 2.4 Definir els usos sostenibles del Llac Petit i del seu entorn FAVT (2.4) i GPENAT (2.9) 2.5 Incentivar la conservació de les masies establint quin són els

usos permesos a cadascuna d elles Ca n Arnella (3.1) 2.6 Regular els aparcaments improvisats GPENAT (2.8) i AVV La Cogullada (2.1)

2.7 Crear normativa sobre l ús social dels entorns que estableixi i reguli les activitats permeses segons els objectius de l Anella Verda

Ordenar usos relacionats amb l ús social als

entorns

GPENAT (4.10) 2.8 Fomentar la declaració de zona de seguretat de caça a aquells espais que actualment no ho son i puguin suposar un risc per l ús social dels mateixos

OBJECTIU 1: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis.

Temàtica Entitats Resum proposta de l acció a debatre Ca n Arnella, GPENAT, Fundació Sant Galderic i FAVT

1.1 Realitzar campanyes d educació ambiental i informatives adreçades a la ciutadania sobre el valor ecològic, productiu i social dels espais agrícoles i sobre el deure de respectar-los.

Ass. mestres Alexandre Galí, Fundació Sant Galderic, Ferran Pont i GPENAT (1.15)

1.3 Promoure la implicació de les escoles i altres entitats d interès al projecte de l Anella verda. Treballant conceptes relacionats amb el sector primari, seguretat alimentaria, agricultura de proximitat al seu programa escolar i posant a disposició recursos com una web i una xarxa d itineraris de l Anella Verda.

FAVT i Fundació Sant Galderic

1.4 Crear un circuit de masies visitables dins l Anella Verda per realitzar accions de pedagogia al voltant del patrimoni cultural i natural adreçades a la ciutadania.

AVV La Cogullada 1.5 Realitzar campanyes d informació per potenciar les activitats en l entorn i difondre la xarxa d itineraris de l Anella Verda entre la ciutadania

Fundació Sant Galderic 1.8 Potenciar la xarxa Terrassa Gastronòmica

GPENAT i Sembrant Ciutat 1.10 Promoure la implicació i corresponsabilitat ciutadana (educació, formació, compromís polític i processos participació). Inclou utilitzar els espais periurbans per desenvolupar projectes pedagògics de sensibilització i educació.

GPENAT 1.12 Promoure l educació ambiental (material informatiu pels ciutadans, específics per espais i per escoles)

Campanyes d educació, accions de promoció,

sensibilització i difusió

GPENAT i AVV Barri Segle XX 1.13 Elaborar i executar un Pla de Comunicació sobre els valors de l Anella Verda per tal de sensibilitzar a la població. En la redacció del pla caldrà la col·laboració d entitats, escoles i propietaris.

15

OBJECTIU 3: Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics.

Temàtica Entitats Resum proposta de l acció a debatre AVV La Cogullada, Ca n Arnella, FAVT, Fundació Sant Galderic i GPENAT

3.2 Elaborar un pla d accessibilitat i mobilitat per l Anella Verda. El Pla ha d incloure normativa que reguli l accés públic a zones sensibles o conreus i als vehicles a motor 3.3 Crear una xarxa de camins a nivell comarcal. Participació amb altres municipis i administracions superiors

Regular la mobilitat GPENAT

3.4 Crear una xarxa de comunicació interurbana en bicicleta amb altres municipis i administracions dins el Pla Estratègic de la bicicleta a Catalunya 3.5 Sanejar accessos i zones interfase per a que els usos urbans no ocupin els espais naturals 3.6 Senyalitzar i explicitar normativa i recomanacions sobre els accessos al medi natural

Ca n Arnella

3.7 Utilitzar biotanques per evitar formació dreceres Fundació Sant Galderic i GPENAT

3.8 Dotar l Anella Verda del pressupost suficient per executar un pla de manteniment dels camins, inclosa la seva senyalització

3.9 Delimitar un camí vora la ciutat aprofitant els camins existents i on no es permeti el pas de vehicles a motor

Ferran Pont

3.10 Fer una urbanització de transició entre la ciutat i l espai natural seguint l exemple del barri Grípia

GPENAT 3.11 Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a la llera dels torrents (especialment al torrent de Gaià i torrent Betzuca)

Millorar accessos als

entorns

AVV Barri Segle XX 3.12 Utilitzar el parc de Vallparadís com eix per connectar el nord i el sud de l Anella Verda, amb un paper de connector social i de lleure. Inclou elements de senyalització i itineraris educatius relacionats

Figura 6: propostes que es van debatre i aprovar en plenari

També va haver tres propostes que es van considerar que s encabien en l eix 2 sobre la funcionalitat econòmica i que per tant no eren objecte de debat:

Clausura de les instal·lacions i activitats que no disposin d autorització: GPENAT

Recuperar els camps de conreu abandonats, incloent alguns àmbits de conreu amb funció paisatgística: Ferran Pont

Recuperació provisional dels camps de conreu de Can Colomer i Torrent Mitger, buscant acords amb les juntes de compensació: Ferran Pont

OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori Temàtica Entitats Resum proposta de l acció a debatre

AVV La Cogullada, FAVT, Fundació Sant Galderic Ca n Arnella i

GPENAT

4.1 Dissenyar i executar un Pla de Vigilància i Control dels entorns que inclogui augmentar el personal de vigilància i millorar la coordinació entre ells i amb els propietaris i pagesos de l Anella Verda, amb especial control sobre els abocaments de residus, la circulació de vehicles a motor en zones no permeses i la vigilància dels habitatges aïllats.

Augmentar o millorar la vigilància als entorns

Fundació Sant Galderic i AVV La Cogullada

4.2 Crear normativa sobre control i vigilància que permeti augmentar i aplicar sancions.

16

6. Tercera sessió del procés: debat en grups


A la tercera sessió de debat que es va celebrar el dia 11 de desembre van assistir 26 persones, 17 persones representants entitats i 2 com a particulars.

Els 26 assistents es van dividir en 4 grups de treball que van debatre un total de 18 propostes d accions. Aquelles propostes que no van ser discutides en la sessió de debat anterior. El grup de treball redactor del document de diagnosi va proposar un sèrie de preguntes que incentivar el debat.

Figura 7: perfil dels participants en la tercera sessió de debat

A la següent taula es mostren les propostes que es van debatre en grup i les preguntes proposades.

Perfil dels participants al tercer debat

Entitats65%

Particulars8%

Ajuntament27%

17

Figura 8: propostes que es van debatre a la tercera sessió de debat

Figura 8: propostes a debatre i temes per obrir el debat

18

6.2. Conclusions del debat en grups

Els 3 grups van tenir un debat molt ric, les conclusions sobre les propostes debatudes s exposen a continuació:

Objectiu 1

Sobre les propostes 1.2 i 1.3:

Totes les entitats poden generar informació sobre l entorn.

Els materials es faran de manera conjunta, buscant la participació d entitats i experts relacionats amb els àmbits concrets de la informació.

Es planteja si una guia és el format adient per fer possible que la ciutadania conegui els entorns. L important de la guia, que pot ser parcial per temàtiques o global per tota l Anella Verda, és la difusió, sigui per part de l Ajuntament o dels propis interessats.

Caldrà aprofitar el blog de l Anella Verda per fer difusió. Cal que aquesta guia sigui gratuïta.

Sobre la proposta 1.7:

Caldrà delimitar els usos, des del punt de vista de la funcionalitat de cadascun dels espais (itineraris, espais productius, espais naturals, connectors naturals, espais específics per activitats, localització d espècies protegides, etc.), informant de quina és la utilització recomanada de cadascun d ells.

Vetllar per a que els itineraris no facilitin l accés i la dispersió de la gent pels espais en els quals i per la seva funcionalitat hagi de ser evitat.

No cal que es promoguin les activitats col·lectives per sobre les individuals, es proposa treure la frase.

Cal espais diferenciats com a lúdics en l Anella Verda.

Cal millorar el comportament cívic tant en els usuaris d activitats col·lectives com en les individuals.


No limitar la creació del premi com incentiu als propietaris, també per a tot tipus d iniciatives relacionades amb els objectius de l Anella Verda.

Es d hora per plantejar aquests premis

Més que un premi ha de ser un reconeixement. Fer extensiu a entitats.


Cal canalitzar el voluntariat a través de les entitats que realitzen activitats de protecció, promoció i custòdia. O promoure-ho per activitats puntuals tipus camps de treball, o per activitats relacionades amb accions o projectes concrets.

Més recolzament a les Associacions de Defensa Forestal.

No cal crear una entitat específica de voluntaris, utilitzar el voluntariat existent a Terrassa.

Participació de les escoles com a voluntaris.

19


Ha d haver un òrgan de gestió participativa de l espai de l Anella Verda, aquest és un dels compromisos recollits a la Declaració. S entén no només com un òrgan d opinió i participació tipus consell, si no també com un pas més en la gestió participativa i la corresponsabilitat, i per tant potser cal innovar en aquest sentit. Es proposa doncs analitzar models i experiències de gestió col·legiada d espais, tant al nostre entorn pròxim com llunyà, amb l objectiu de definir la forma i la composició d aquests òrgans, i també les seves competències.

En aquest consell de participació territorial, el territori són els entorns de Terrassa. Ha de ser com una continuació de la feina de la Taula. Però cal que participin també els usuaris de l Anella Verda.

Es proposa formalitzar-lo com un setè districte.

El grup 3 no ho veu com prioritari.

Sobre les propostes 1.15, 1.16, 1.17:

Fomentar els compromisos de corresponsabilitat entre entitats, escoles, persones, etc, com un instrument bàsic per a la protecció, educació i la conscienciació col·lectiva i personal.

Cal entendre la custòdia d una manera amplia, en el sentit de la protecció d espais i elements singulars específics. Es podria plantejar l apadrinament o la custòdia d espècies protegides o en perill, d itineraris educatius o de funcionalitats concretes.

No restringir la custòdia als espais inclosos al catàleg d espais d interès paisatgístic.

El grup 2 proposa fusionar 1.16 i 1.17.

La custòdia ha de servir per defensar els valors de l Anella Verda.

El paper de l Ajuntament pot ser com entitat de custòdia però també com a mediador amb els propietaris.

Es destaca el paper de les escoles per l apadrinament.

Objectiu 2


Cal definir les zones on NO es pot localitzar l horta, degut al manteniment dels llits naturals dels rius i torrents, per ser zones de connectivitat, etc.

S ha de ser molt curosos amb els processos de re-localització, trasllat o eliminació. Cal prendre el temps necessari per fer-ho bé.

Es destaca l actitud poc col·laborativa d alguns usuaris que ocupen horts, especialment a la zona de les Canyes.

Sovint els propietaris dels terrenys no tenen força legal ni executiva per fer fora als usuaris.

Cal buscar alternatives de localització fora de les lleres de torrents i rieres.

Cal que l eliminació de l horta dels rius i rieres repercuteixi en la recuperació del bosc de ribera.

Cal respectar el Domini Públic Hidràulic.

20


Dubtes sobre quin tipus de suport; econòmic, tècnic...

Les activitats que es realitzin a l entorn han de respectar els valors de l Anella Verda i no es permetran noves construccions.

Sobre les propostes 2.9, 2.10, 2.12 i 2.13:

Es creu que l existència d un centre d interpretació és imprescindible dins d una visió estratègica.

Ha de ser un espai únic i ben dotat, amb funcions d informació, documentació, educació i investigació.

Can Cardús de les Orioles té qualitats ideals: espai suficient, entorn pròxim (camps agrícoles) on ubicar altres funcions, horts, espais de lleure, etc. És un espai connectat amb l Anella Verda, proper a la riera de Gaià. Seria una alternativa a un espai on les funcions agrícoles estan limitades per l orbital B-40 i una garantia de preservació de les funcions agroforestals de la zona.

El grup de debat 2 proposa un centre en una masia existent, preferentment del sector nord. Diferenciant espais per informació i interpretació d altres per investigació i experimentació.

Potenciar el Centre d Informació Ambiental Bonvilar

Es proposa fusionar les propostes


El grup 3 proposa que els incentius en tot cas han de ser per les activitats del sector primari, no indiscriminadament per totes.

Els grups 2 i 3 no aproven la proposta.

Objectiu 3


Cal coordinar i analitzar possible millores del transport públic amb l objectiu de facilitar l accés a l Anella Verda. En cap cas cal potenciar-lo a l interior, sense sortir del sòl urbà.

Es proposen algunes millores com: augmentar freqüència els dies festius, que els autobusos puguin portar bicicletes, millorar el servei a les sortides naturals cap a l Anella Verda. Es destaca Mossèn Homs com indret on potenciar l arribada del transport públic.

Objectiu 4


Cal fomentar i promoure la cultura de la prevenció en una zona on hi ha alt risc d incendi.

En relació amb les infraestructures, cal limitar-les a les imprescindibles i utilitzar sempre sistemes no agressius.

S han de regular les activitats en l entorn per evitar el perill d incendi. Caldrà que el Pla de prevenció tingui en compte l especificitat d usos de l Anella Verda.

Es proposa la ramaderia extensiva per netejar els boscos de càrrega de combustible.

21

Durant el debat de la tercera sessió, només va haver una proposta no acceptada, ja que dos dels tres grups la van desestimar, va ser la proposta 2.11: Acord polític municipal per reduir taxes/impostos relacionats amb les activitats complementàries. De resultat del debat també es van fusionar algunes propostes;

1.2 i 1.3 sobre la redacció d una guia de l Anella Verda, en una proposta única 1.2

3.2 i 3.3 en una sola proposta 3.2, ja que la Taula entén que el Pla d accessibilitat i mobilitat de l Anella Verda ha de regular tots els aspectes que contenien les dues propostes

4.1, 4.2 i 4.4 en una sola proposta 4.1, ja que la Taula entén el Pla de Vigilància i Control regula tots els aspectes continguts en els tres propostes.

6.3. Valoracions de les propostes

Atesa la manca de temps durant la tercera sessió de debat, es van fer arribar a les entitats per correu electrònic i també a través del blog, les propostes aprovades durant les sessions anteriors per tal que li atorguessin un ordre de prioritat. Les propostes amb prioritat alta s havien de valorar amb 3, amb un valor de 2 les accions amb prioritat mitjana i amb valor 1 les accions menys prioritàries.

Totes les actuacions s han considerat amb un ordre de prioritat alta o mitjana, cap valor és inferior a 1,5 en la valoració global.

Per l objectiu 1, cal destacar les dues propostes considerades com molt prioritàries (valors 2,6 i 2,7 de mitjana respectivament): 1.1: Realitzar campanyes d educació ambiental i informatives adreçades a la ciutadania sobre el valor ecològic, productiu i social dels espais agrícoles i sobre el deure de respectar-los. 1.14: Fomentar la custòdia i les iniciatives d apadrinament d espais, espècies protegides, itineraris o funcionalitats concretes amb la corresponsabilitat d entitats, escoles, persones particulars i administració.

Per l objectiu 2, es destaquen també dues (amb valors de 2,9 i 2,8 respectivament):

2.1: Definir les zones on es podrà situar l horta d autoconsum tenint en compte els criteris de funcionalitat ecològica, i la normativa sobre rieres i torrents. L eliminació de l horta fora d aquestes zones permeses s haurà de realitzar d acord amb una planificació que tingui en compte els actuals ocupants.

2.2: Cercar fonts de finançament pel projecte de millora de la franja de contacte entre la ciutat i l Anella Verda

Per l objectiu 3, els valors de prioritat mitjana iguals o majors a 2,5 són 4:

3.2: Elaborar un pla d accessibilitat i mobilitat de l Anella Verda. El pla ha d incloure normativa que reguli l accés públic a zones sensibles o conreus i als vehicles a motor.

3.6: Senyalitzar i explicitar normativa i recomanacions sobre els accessos al medi natural

3.8: Dotar l Anella Verda del pressupost suficient per executar un pla de manteniment dels camins, inclosa la seva senyalització

3.11: Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a la llera dels torrents (especialment al torrent de Gaià i torrent Betzuca)

Per l objectiu 4, en destaquen dues propostes amb prioritat alta:

4.1: Dissenyar i executar un Pla de Vigilància i Control dels entorns

4.3: Planificar la prevenció d incendis als entorns de manera que es tingui en compte les especificitats d usos de l Anella Verda, limitar les infraestructures de prevenció i extinció a les imprescindibles i utilitzant sistemes no agressius com per exemple la ramaderia extensiva. A més caldrà fomentar i promoure la prevenció a través de l educació entre els usuaris dels entorns.

A continuació es mostra la taula amb el resultat final de les propostes aprovades a l eix 3 sobre funcionalitat social i ús públic i amb la mitjana de la priorització de cadascuna de les entitats i particulars que van fer arribar la seva opinió sobre l ordre de prioritat, un total de 12 entitats o particulars:

22

OBJECTIU 1: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis.

Núm. Proposta Prioritat 1.1 Realitzar campanyes d educació ambiental i informatives adreçades a la ciutadania sobre el

valor ecològic, productiu i social dels espais agrícoles i sobre el deure de respectar-los. 2,6

1.2 Elaborar i difondre una guia de l Anella Verda per donar a conèixer l entorn i els seus elements d interès, de manera conjunta entre l Ajuntament i les entitats utilitzant tots els mitjans de difusió possibles

1,8

1.3 Promoure la implicació de les escoles i altres entitats d interès al projecte de l Anella verda. Treballant conceptes relacionats amb el sector primari, seguretat alimentaria, agricultura de proximitat al seu programa escolar i posant a disposició recursos com una web i una xarxa d itineraris de l Anella Verda.

2,4

1.4 Crear un circuit de masies visitables dins l Anella Verda per realitzar accions de pedagogia al voltant del patrimoni cultural i natural adreçades a la ciutadania.

2,3

1.5 Realitzar campanyes d informació per potenciar les activitats en l entorn i difondre la xarxa d itineraris de l Anella Verda entre la ciutadania. 2

1.6 Diferenciar les activitats que es poden fer en cada espai de l Anella Verda atenent a quina sigui la seva funcionalitat concreta: natural, productiva o social. 2,3

1.7 Reconèixer aquelles entitats o propietaris que tinguin iniciatives relacionades amb els objectius de l Anella Verda.

2

1.8 Potenciar la xarxa Terrassa Gastronòmica. 1,8 1.9 Promoure el voluntariat a través de les entitats i les escoles que realitzen projectes o actuacions

a l entorn. 1,9

1.10 Promoure la implicació i corresponsabilitat ciutadana (educació, formació, compromís polític i processos participació). Inclou utilitzar els espais periurbans per desenvolupar projectes pedagògics de sensibilització i educació.

2,3

1.11 Crear un òrgan de participació ciutadana de l Anella Verda, no només amb funció consultiva sinó també amb capacitat de gestió.

2,3

1.12 Promoure l educació ambiental (material informatiu pels ciutadans, específics per espais i per escoles) 2,2

1.13 Elaborar i executar un Pla de Comunicació sobre els valors de l Anella Verda per tal de sensibilitzar a la població. En la redacció del pla caldrà la col·laboració d entitats, escoles i propietaris

2,4

1.14 Fomentar la custòdia i les iniciatives d apadrinament d espais, espècies protegides, itineraris o funcionalitats concretes amb la corresponsabilitat d entitats, escoles, persones particulars i administració.

2,7

OBJECTIU 2: Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social amb la protecció dels seus valors naturals, patrimonials i productius. Núm. Proposta Prioritat 2.1 Definir les zones on es podrà situar l horta d autoconsum tenint en compte els criteris de

funcionalitat ecològica, i la normativa sobre rieres i torrents. L eliminació de l horta fora d aquestes zones permeses s haurà de realitzar d acord amb una planificació que tingui en compte els actuals ocupants.

2,9

2.2 Cercar fonts de finançament pel projecte de millora de la franja de contacte entre la ciutat i l Anella Verda 2,8

2.3 Facilitar la implantació d activitats compatibles amb la conservació de l entorn que complementin les pròpies del medi natural (agricultura, ramaderia, explotació forestal), sempre que no impliquin noves construccions

2,3

2.4 Definir els usos sostenibles del Llac Petit i del seu entorn 2,3

2.5 Incentivar la conservació de les masies establint quin són els usos permesos a cadascuna d elles 2,4

2.6 Regular els aparcaments improvisats 2,4

2.7 Crear normativa sobre l ús social dels entorns que estableixi i reguli les activitats permeses segons els objectius de l Anella Verda

2,3

2.8 Fomentar la declaració de zona de seguretat de caça a aquells espais que actualment no ho son i puguin suposar un risc per l ús social dels mateixos

2,3

2.9 Crear un centre d interpretació, informació i educació ambiental dins l Anella Verda. Aquest centre també pot acollir un espai per la recerca i investigació relacionades amb l agricultura

2,3

23

Figura 9: propostes aprovades per la Taula i la seva priorització

OBJECTIU 3: Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics. Núm. Proposta Prioritat 3.1 Introduir millores al transport públic que permeti facilitar l accés sostenible a l Anella Verda

des de la ciutat, com per exemple la ampliació de la freqüència de pas els caps de setmana, permetre portar bicicletes, parades prop dels camins de sortida...

1,7

3.2 Elaborar un pla d accessibilitat i mobilitat de l Anella Verda. El pla ha d incloure normativa que reguli l accés públic a zones sensibles o conreus i als vehicles a motor.

2,5

3.3 Crear una xarxa de camins a nivell comarcal. Participació amb altres municipis i administracions superiors

2,2

3.4 Crear una xarxa de comunicació interurbana en bicicleta amb altres municipis i administracions dins el Pla Estratègic de la bicicleta a Catalunya 2,3

3.5 Sanejar accessos i zones interfase per a que els usos urbans no ocupin els espais naturals

2,4

3.6 Senyalitzar i explicitar normativa i recomanacions sobre els accessos al medi natural 2,5

3.7 Utilitzar biotanques per evitar formació dreceres 2,1

3.8 Dotar l Anella Verda del pressupost suficient per executar un pla de manteniment dels camins, inclosa la seva senyalització

2,8

3.9 Delimitar un camí vora la ciutat aprofitant els camins existents i on no es permeti el pas de vehicles a motor 2,3

3.10 Fer una urbanització de transició entre la ciutat i l espai natural seguint l exemple del barri Grípia 2,3

3.11 Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a la llera dels torrents (especialment al torrent de Gaià i torrent Betzuca)

2,8

3.12 Utilitzar el parc de Vallparadís com eix per connectar el nord i el sud de l Anella Verda, amb un paper de connector social i de lleure. Inclou elements de senyalització i itineraris educatius relacionats

2,3

OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori Núm.

Proposta Prioritat 4.1 Dissenyar i executar un Pla de Vigilància i Control dels entorns que inclogui augmentar el

personal de vigilància i millorar la coordinació entre ells i amb els propietaris i pagesos de l Anella Verda, amb especial control sobre els abocaments de residus, la circulació de vehicles a motor en zones no permeses i la vigilància dels habitatges aïllats.

2,7

4.2 Crear normativa sobre control i vigilància que permeti augmentar i aplicar sancions. 2,4

4.3 Planificar la prevenció d incendis als entorns de manera que es tingui en compte les especificitats d usos de l Anella Verda, limitar les infraestructures de prevenció i extinció a les imprescindibles i utilitzant sistemes no agressius com per exemple la ramaderia extensiva. A més caldrà fomentar i promoure la prevenció a través de l educació entre els usuaris dels entorns.

2,6

24

7. Valoracions del grup de treball

7.1. Comentaris en relació a les propostes d accions

El grup de treball considera necessari comentar alguns aspectes sobre les propostes presentades en aquest eix de debat:

1. El nombre de propostes d aquest tercer eix de debat ha estat més elevat que als dos anteriors eixos. Van ser 61 presentades per les entitats i 8 propostes més que provenien d altres eixos, és a dir un total de 69. Aquesta gran quantitat de propostes demostra un interès de la Taula pel tractament de la funcionalitat social i l ús públic de l Anella Verda. Al següent gràfic es mostra el número de propostes inicials a debatre. La Taula finalment va aprovar l agrupació d algunes d elles fins a reduir-les a 38.

Figura 10: Número de propostes a debat als diferents eixos

2. Algunes de les propostes presentades per les entitats van ser comentades per part del grup de treball en la sessió segona. A continuació es recullen aquests comentaris que caldrà tenir en compte a l hora de valorar la seva incorporació al Pla de l Anella Verda:

Proposta 2.2: Cercar fonts de finançament del projecte de millora de la franja de contacte entre la ciutat i l Anella Verda

La proposta d acció original plantejava la possibilitat de cercar finançament procedent del fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) per projectes a executar en l àmbit de la zona de contacte entre la ciutat i l Anella Verda. Les actuacions beneficiàries del FEDER podrien rebre un finançament fins al 50% del cost total de la inversió.

Cal aclarir, però, que els projectes susceptibles de rebre aquest ajut han de desenvolupar-se en terrenys propietat dels ens locals. Per tant, es proposa un canvi en l enunciat de la proposta substituint-lo per la cerca de fons de finançament en general, acollint-se a diferents convocatòries segons sigui les necessitats.

Proposta 2.8: Fomentar la declaració de zona de seguretat de caça a aquells espais que actualment no ho son i puguin suposar un risc per a l ús social dels mateixos

En aquest sentit, i després de fer la consulta amb el Departament d Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, cal aclarir que l Ajuntament no pot obligar a eliminar els vedats privats. Actualment existeixen tres a Terrassa.

Número de propostes a debat als diferents eixos

25

59

69

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Eix 1 Eix 2 Eix 3

25

El que sí es pot fer és fer de mediador amb els propietaris i convèncer-los per a que ho transformin en zona de seguretat.

També s ha informat que la Generalitat de Catalunya té previst modificar la llei de caça (molt antiga, dels anys 70 del passat segle) i adaptar-la a la nostra realitat, de manera que es canvií el concepte de zona de seguretat que estableix aquesta llei.

Proposta 2.9: Foment de la creació d un centre d educació/ interpretació del medi natural a Can Cardús de les Orioles

Can Cardús de les Orioles, tal i com es va exposar al debat per grups, és considerat un lloc ideal per a la creació d un centre d interpretació /educació de l Anella Verda. Tanmateix, cal aclarir que es tracta d una masia de propietat privada i que caldrà concertar amb la seva propietat l interès i l oportunitat de crear aquest centre, tenint en compte les previsions d equipaments que d aquesta mena pugui incorporar el pla de l Anella Verda.

Proposta 3.3: Crear una xarxa de camins a nivell comarcal. Participació amb altres municipis i administracions superiors

Aquest proposta estaria recollida, en part, pel projecte que s està treballant per part del Consell Comarcal, anomenat Xarxa de camins turístics del Vallès Occidental l objectiu de la qual és consolidar una xarxa completa de senders a peu, bicicleta o cavall perfectament senyalitzada que permeti gaudir-ne tant a usuaris acostumats a aquests tipus de recursos com a persones i que s inicien en la utilització de camins no urbans. S aprofitarà per posar en valor el ric patrimoni natural i rural que presenta la comarca.

Proposta 3.8: Dotar l Anella Verda del pressupost suficient per executar un pla de manteniment dels camins, inclosa la seva senyalització

Es parteix d un reduït pressupost de manteniment dels espais públics de l entorn que permet disposar hores d ara d un equip de dues persones que realitzen tasques de manteniment i senyalització dels camins públics i de neteja i retirada d abocaments incontrolats, especialment.

3. De totes les propostes d accions es varen debatre 18 en la tercera sessió, de forma específica, pel seu interès i complexitat. Per incentivar el debat i fer-lo més profitós, es varen plantejar algunes preguntes a respondre en relació a les propostes i que han d ajudar també en el procés de redacció del Pla. Aquest debat més intens, en petits grups, es valora positivament ja que va permetre també valorar qualitativament i profunditzar en l anàlisi de les mateixes.

4. La majoria de propostes presentades es relacionen especialment amb les temàtiques següents:

Campanyes d educació, accions de promoció, sensibilització i difusió

Ordenar les activitats relacionades amb l ús social dels entorns

Regular la mobilitat i millorar els accessos dels entorns

Augmentar o millorar la vigilància als entorns

26

7.2. Valoració general del procés participatiu de l eix 3

A partir de les sessions d aquest tercer eix de debat, l equip redactor extreu les següents conclusions generals:

1. La manca de dades sobre l ús públic de l entorn i la utilització d una metodologia pròpia ha representat una dificultat afegida en la redacció de la diagnosi de la funcionalitat social i l ús públic que ha servit per a que la Taula de participació pugui presentar les propostes d accions. Aquesta dificultat va ser comentada i valorada amb un seguit d aportacions per part de l expert que va participar en els debats.

2. La participació a les tres sessions, amb 31, 32 i 26 persones respectivament, ha estat elevada. Aquest interès que ha demostrat la Taula per les sessions de debat és molt important i necessari per l èxit del procés de participació. El número de propostes també ha estat molt elevat i moltes entitats han coincidit sovint en el contingut de les mateixes. En total s han plantejat 69 propostes que agrupades finalment han quedat en 38.

3. Totes les propostes presentades son concordants amb els objectius acordats en el debat de l eix 3 sobre la funcionalitat social i l ús públic de l Anella Verda.. També són concordants amb els objectius generals de l Anella Verda recollits al document L'ANELLA VERDA DE TERRASSA: Declaració per a la qualitat del paisatge i dels espais naturals i agraris ( 20 d octubre de 2012).

4. Posteriorment les entitats i participants en la Taula han fet la priorització de les 38 propostes aprovades. Totes han estat considerades com de prioritat alta o mitjana.

5. Per objectius, les accions relacionades amb les campanyes d educació ambiental i la custòdia del territori són les valorades com més prioritàries per l objectiu 1. Pel que fa a l objectiu 2, es prioritzen accions relacionades amb l ordenació de l horta i la cerca de fonts de finançament per les actuacions a realitzar a la franja de contacte entre ciutat i entorns. El Pla d Accessibilitat i Mobilitat de l Anella, senyalitzar i explicitar la normativa sobre els accessos, obstaculitzar el pas de vehicles a motor a les lleres i el manteniment de camins són les accions més prioritàries per la Taula per l objectiu 3. El Pla de Vigilància i Control dels entorns i planificar la prevenció d incendis per l objectiu 4. La proposta amb prioritat més baixa (1,7 en la mitjana) és la 3.1 sobre introduir millores al transport públic que permeti l accés a l Anella Verda. Tanmateix, continua sent considerada com de prioritat mitjana.

6. El ventall de les propostes presentades és ampli; molt concretes que parlen d actuacions puntuals en certs sectors o finques determinades, més generals a aplicar a tot l àmbit de l Anella, i altres que es refereixen a temes de gestió.

27

Annex 1 Comentaris de l expert al document de diagnosi

TAULA DE PARTICIPACIÓ DE L’ANELLA VERDA

COMENTARIS SOBRE EL DOCUMENT DE LA DIAGNOSI DE L’EIX 3. LA FUNCIONALITAT SOCIAL I L’ÚS PÚBLIC

ENRIC DATZIRA; 1 novembre de 2013

I. COMENTARIS SOBRE L’ESTRCUTURA DEL DOCUMENT

• El capítol 3.1. Les normatives d’aplicació de l’ús públic de l’entorn, podria estar com a capítol 2, ja que, en ser el marc normatiu, es podria considerar com el context on cal encabir totes les actuacions relacionades amb la funcionalitat social i l’ús públic de l’Anella Verda. D’altra banda, aquest capítol podria recollir totes les normatives i regulacions existents, encara que algunes només tinguin un caràcter de recomanació, per exemple recomanacions derivades del Catàleg de paratges d’interès Natural i Paisatgístic (2007).

• El capítol 3.2. Les tasques de manteniment, d’informació i vigilància de l’entorn, podria anar darrere del capítol 5.2. Impactes socials i econòmics, en tan que moltes de els tasques que s’hi descriuen es poden considerar com a conseqüència dels impactes ambientals.

• Trobo a faltar un capítol 5. Encaix de l’oferta i la demanda després del capítol 4. La demanda. Aquest capítol podria fer un primer anàlisi del nivell de coherència entre oferta i demanda i, per tant, ens podria ajudar a intuir punts forts i punts dèbils de l’oferta actual.

• El capítol 6. La custòdia del territori, considero que hauria de ser una proposta de línia de treball inclosa en el Pla d’Ús Públic. Entenc la custodia del territori com una eina per a la resolució de problemàtiques que han aflorat en la diagnosi i no pas un capítol de treball de la pròpia diagnosi.

II. COMENTARIS SOBRE EL CONTINGUT DE LA DIAGNOSI

1. Introducció

• Pàg. 3, segon paràgraf. Discrepo en la definició que es proposa d’ús públic. En aquest sentit proposo la següent: “Conjunt de programes, serveis, activitats i equipaments que,

independentment de qui els gestioni, han de ser proveïts per l’Administració de l’espai natural

protegit amb la finalitat d’apropar els visitants als valors naturals i culturals d’aquests, d’una

forma ordenada, segura i que garanteixi la conservació, la comprensió i l’estima de tots els seus

valors a través de la informació, l’educació i la interpretació del patrimoni.” Conceptos de uso público de espacios naturales protegidos; (Europarc, 2005) Aquesta definició, d’una banda, inclou el propi objectiu d’un pla d’ús públic i d’altra banda delimita més clarament el seu àmbit d’actuació que, al meu entendre, no es correspon a totes i cadascuna de les activitats o esdeveniments que la ciutadania pugui realitzar dins de l’entorn. Així, moltes d’aquestes activitats queden regulades per la normativa i no generen cap interès de fomentar-les amb cap programa, activitat o servei. D’altres activitats senzillament podríem dir que són “innòcues” i, per tant, no cal prestar-li massa atenció. Finalment les activitats i usos que

es vulguin fomentar i/o afavorir són les susceptibles de formar part del pla d’ús públic ja que es poden dotar de programes, serveis, activitats i equipaments per fer-ho.

• En aquest capítol podria anar bé introduir un apartat on es descrivís de forma concreta i precisa el sentit i l’objectiu últim d’un pla d’us públic (i, per tant, de la diagnosi que el precedeix). Aquest objectiu no és cap altra que garantir tant el dret d’ús públic de l’entorn per part de la ciutadania com el de conservació i millora de l’entorn a partir de la legislació, regulació, ordenació i, sobretot, la gestió de l’ús públic a partir del disseny de programes, serveis, activitats i equipaments que així ho afavoreixin.

2. L’oferta

• En l’apartat 2.1. Que ofereix el territori agrícola i natural de Terrassa, pàg. 6, 1r paràgraf, hi inclouria algun aspecte patrimonial més dels que ja apareixen. Aquests són: - Paisatge en un sentit estètic. - Patrimoni agrícola, tan des d’una perspectiva històrica (història agrícola de Terrassa) com del

present en tant que espai amb possibilitats d’una producció agrícola de qualitat, ecològica i de proximitat.

- Ambient: espai obert, silenciós, tranquil, etc.

• En l’apartat 2.1. Què ofereix el territori agrícola i natural de Terrassa, pàg. 21 i 22. En la descripció dels equipaments no es fa una bona distinció entre àrees d’esplai, d’estada i de descans, miradors o els anomenats “llocs espontanis”. Aquest fet, fa difícil la seva visualització, entendre la seva funció i valorar-ne la seva validesa en tan que equipament. D’altra banda, tampoc queda clar les dimensions i aforament de cadascuna d’aquestes àrees. D’altra banda, aprofitar per comentar que els anomenats “llocs espontanis” es podrien considerar més com a elements de la demanda que no pas de l’oferta ja que, si més no en part, ens indiquen la interpretació que la ciutadania fa del territori i de les seves possibilitats de lleure més enllà de la gestió que en fa l’administració.

• En l’apartat 2.2.1. Activitats d’esbarjo i salut, pàg. 22, 23 i 24. Considero que, algunes de les activitats que incloses en aquest apartat pertanyen més a l’apartat de la demanda en tant que, són activitats que no han estat motivades des de l’administració però que la ciutadania realitza degut a la interpretació que fa d’aquest territori. Algunes d’aquestes activitats són: passejar, corre, anar amb bicicleta, recol·lecció (bolets, espàrrecs, etc.), l’horta no ordenada, circulació de quads i motos, acampada. Val la pena diferenciar aquesta classificació ja que de la diagnosi de la demanda en podem extreure les necessitats de l’oferta.

• En l’apartat 2.3. Conclusions de l’oferta, pàg. 30. Aquí incloc alguns aspectes de l’oferta que he trobat a faltar en el conjunt del capítol, aquests són:

- En l’apartat d’equipaments, no es parla del aparcaments, ni el nombre, ni l’aforament de

cascun d’ells. En aquest sentit, no tenim una dimensió clara d’un dels equipaments bàsics de l’oferta en els apartats d’accessibilitat i ordenació de fluxos.

- No es parla tampoc d’equipaments relacionats amb la gestió de les deixalles: brosses, contenidors, etc. Per tant, no podem conèixer la política de deixalles que s’ha realitzat fins ara ni l’estat actual d’aquesta.

- No es dedica cap apartat a recursos documentals informatius i interpretatius i de coneixements, ja estiguin en el territori (rètols, cartells i plafons, activitats didàctiques) o no (mapes, tríptics, exposicions, llibres, webs, etc.). Alguns d’aquests recursos apareixen al llarg del capítol en d’altres apartats a tall informatiu però no pas de diagnosi. Considero important incloure aquest apartat ja que poden ser l’embrió d’un possible pla d’informació i d’interpretació del territori.

- No s’indica, ni es quantifica, ni s’avalua, de l’ús de la xarxa de camins com a xarxa viaria de tercer ordre per a vehicles (es veritat que també es podria considerar com a demanda i no pas com a oferta, però en el capítol 4. La demanda, tampoc s’esmenta)

- Es podria dedicar un apartat a avaluar el nivell de coordinació dels equipaments i serveis que conformen l’oferta actual en el territori per avaluar-ne lo adequat de la seva complementació i relació.

3. Les normatives d’aplicació en l’ús públic i les tasques de manteniment, informació i vigilància

• Potser aniria bé, un organigrama dels recursos humans que treballen en la zona ja siguin treballant per l’administració i de forma remunerada o persones que formen part d’associacions i organitzacions sense ànim de lucre. Ens podríem fer una idea més clara dels recursos disponibles.

4. La demanda

• La diagnosi de la demanda, en general, és força feble. Les dades de freqüentació tenen una base intuïtiva i vivencial (observadors) i no segueixen un sistema de mostreig i cap algoritme planificat. El resultat és, doncs, un desconeixement important de la demanda en aspectes com: - El volum (quantitat) de visitants. - La zonificació (indrets) de les visites. - La tipologia dels visitants: origen (Terrassa, municipis limítrofs i altres), activitats, característi-

ques (grups organitzats, persones individuals, famílies, edats, etc.), repetició, etc. - La temporització de les visites: durada, horari i distribució en el temps (anual, setmanal, diari). - Els modes (cotxe i moto privada, transport públic, bicicleta, a peu) i els indrets d’accés. - La valoració dels equipaments, serveis i eines d’informació i interpretació del territori que

ofereix actualment l’Anella verda per a l’ús públic. - El nivell de coneixement del territori per part dels visitants.

• Val a dir que, tot i que aquest tipus d’informació és molt valuosa per a la gestió del territori també és molt costosa d’obtenir i els nivell de fiabilitat dels mètodes de recompte i càlcul disponibles no són massa precisos. A més, la localització a la façana del medi urbà i la seva forma circular fan que l’Anella Verda tingui un nivell de permeabilitat molt més alt que d’altres territoris visitats com els espais naturals per exemple l’accés als quals es limita molt més al transport privat, als caps de setmana i a unes certes èpoques de l’any. És en aquest sentit que caldrà valorar si és manté l’actual metodologia de recompte o val la pena canviar-la tenint en compte els costos que pot comporta.

5. Els impactes socials, econòmics i ambientals de la funció social i l’ús públic

• En relació a la tipologia d’impactes ambientals que apareixen en el document: - El nombre de tipologies d’impacte ambiental és força alt (s’han comptabilitzat fins a 21

impactes diferents) i, en alguns cassos, la seva descripció d’una tipologia no és massa clara i es solapa amb la descripció d’una altra tipologia. Per exemple: - Trepig de camps i – Ocupació i trepig de camps.

- No hi ha cap definició dels impactes ambientals. - Per simplificar la comprensió d’aquests impactes, la seves conseqüències i els àmbits

d’actuació per minimitzar-los, es podrien classificar en categories. Aquestes categories podrien correspondre als tres eixos o àmbits de treball de la planificació i gestió de l’Anella Verda. Per exemple: 1. Impactes al patrimoni natural i a la biodiversitat: transformació del sòl (compactació,

erosió i pèrdua), amenaces a la biodiversitat (desaparició de la coberta vegetal, pèrdua de connectivitat, ocupació del torrent, risc d’incendi, artificialització del territori/pèrdua

d’habitat, residus/deixalles, abocaments, destorb a la fauna, desaparició de fauna, disminució nivell aqüífer, soroll).

2. Impactes a l’activitat primària: trepig de camps, ocupació de camps, aparició de dreceres, destorb al bestiar.

3. Impactes a l’ordenació de l’ús públic: soroll, danys al patrimoni, molèsties a d’altres usuaris, auto-construcció en materials de rebuig, manipulació d’instal·lacions públiques.

Una altra possibilitat, seria classificar-los segons el seu origen: 1. Desconeixement del territori i falta de conscienciació. 2. Activitats poc regulades. 3. Drets adquirits. 4. Bandalisme. 5. Etc.

Aquest tipus de classificació ens podria orientar vers el tipus d’actuacions que requereix cada tipus d’impacte: més informació i interpretació del territori, desenvolupar ordenances municipals, fomentar cords amb els agents del territori, campanyes de voluntariat, etc.

• Els criteris que valoren el nivell (baix, mig i alt) de cada tipologia d’impacte ambiental no estan explicitats.

• La diagnosi tampoc proposa: - Una avaluació general dels impactes ambientals a l’Anella Verda, és a dir, una valoració que

ens indiqui si aquests impactes representen una amenaça petita o gran per a l’Anella Verda en el seu conjunt i, per tant, si cal considerar de forma prioritària el factor temps alhora de minimitzar-los.

- Una jerarquització dels diferents impactes ambientals ja sigui per importància de la seva presència (repetició, àrea afectada, etc.) o per les seves conseqüències. Aquesta mancança fa més difícil començar a determinar línies estratègiques d’actuació.

• Pel que fa a l’avaluació dels impactes socials i econòmics, tampoc es compte amb dades sòlides. De fet, a nivell personal, em costa entendre el conjunt de la taula de la pàgina 65, tan pel que fa a la seva conceptualització, com per la metodologia emprada per a la valoració dels impactes (tampoc s’expliciten en aquest cas els criteris que determinen una valoració de baix, mig i alt per a cada impacte) i la seva operativitat a l’hora d’extreure’n conclusions per definir línies de treball.

6. La custòdia del territori

7. Anàlisi DAFO

• En l’apartat DEBILITATS inclouria aspectes com: - Predomini d’una visió fragmentada de l’Anella Verda (Parc Agroforestal, Bonvilar, etc.) per

damunt d’una visió de conjunt. - Manca d’una visió integrada del municipi de Terrassa on l’Anella Verda hi compleix unes

funcions que ajuden a equilibrar-lo ambientalment i socialment. - Manca d’uns equipaments, activitats i serveis d’ús públic coordinats i estructurats en el

territori i basats en la demanda real de la ciutadania. - No existeix cap tipus d’eina que permeti agrupar els diferents agents del territori per tal de

debatre i posar en comú aspectes que afecten al conjunt de l’Anella Verda.

• En l’apartat AMENACES inclouria aspectes com: - Manca de recursos econòmics (públics i privats) per al disseny i l’aplicació d’un Pla d’Ús Públic

per a l’Anella Verda.

- El punt 5 del document diu “Manca de recursos econòmics privats per mantenir les finques

agroforestals”. No tinc clar en quin eix cal incloure aquesta amenaça, potser seria més pertinent en l’eix 1 (en tant que riquesa de biodiversitat i del paisatge) o en l’eix 2 (en tan que activitat econòmica).

• En l’apartat FORTALESES inclouria aspectes com:

• En l’apartat OPORTUNITATS inclouria aspectes com: - La forma de l’Anella Verda permet un accés i gaudi més equitatiu a l’espai lliure del municipi i,

per tant, una oportunitat de millora de la qualitat de vida ciutadana independent de la renta. - Relat potent d’informació i educació ambiental (com ho pugui ser el de la gestió i

aprofitament de les deixalles, per exemple) al conjunt e la ciutadania. En aquest cas, centrat en la configuració d’un municipi equilibrat ambientalment i socialment: espai construït-espai lliure; diversitat paisatgística; contaminació-pulmó; alta densitat-baixa densitat; espai públic; agricultura ecològica i de proximitat; etc.

8. Conclusions generals de la diagnosi de la funcionalitat social i l’ús públic

• Proposo incloure dues conclusions més, són: 11. Manca d’una visió integrada de l’Anella Verda i d’aquesta amb el casc urbà. Aquest fet s’evidencia en aspectes com la baixa coordinació i estructuració dels equipaments, activitats i serveis adreçats a l’ús públic. 12. Manca d’un relat o discurs sobre l’Anella Verda com a espai estratègic per a l’equilibri ambiental i social del municipi (valors i funcions ambientals, econòmiques i socials de l’Anella Verda per al conjunt del municipi i la comarca) i de l’estratègia comunicativa i les eines d’informació i interpretació necessàries per a difondre’l entre la ciutadania.

III. COMENTARIS SOBRE LA PROPOTA D’OBJECTIUS DE LA FUNCIONALITAT SOCIAL I L’ÚS PÚBLIC

9. Proposta d’objectius de la funcionalitat social i pública Tot seguit es presenta una proposta ‘objectius que, sense representar un canvi radical dels objectiu proposats en la diagnosi si que s’organitzen i es descriuen de forma diferent. Es tracta, doncs, d’una primera proposta per al debat. Objectius del Pla d’Ús Públic de l’Anella Verda:

1. Crear i difondre un relat sobre l’Anella Verda que inclogui aspectes com: - Espai territorial integrat amb ell mateix i amb el municipi, que aporta beneficis socials,

econòmics i ambientals que milloren la qualitat de vida de la ciutadania, els equilibris socials i ambientals de tot el municipi i forma part de la seva identitat.

- La conservació, l’ús i la gestió de l’Anella Verda és responsabilitat del conjunt de la ciutadania a partir del coneixement, l’ús responsable i la participació activa.

Línies d’actuació: - Pla de coneixement i millora: fons documentals existents, estudis, cartografia, etc. - Pla de difusió, informació i educació ambiental. - Pla de promoció de la participació: custòdia del paisatge, voluntariat, etc. - Pla de promoció dels productes agroforestals produïts a l’Anella Verda.

2. Crear una xarxa d’equipaments integrada i coordinada orientada a: - Fer compatible l’atenció de la demanda ciutadana (ús públic) i la conservació i millora dels

valors de l’Anella Verda. - Gestió dels fluxos interiors. - Minimitzar els impactes ambientals i incrementar els impactes socials i econòmics de l’ús

públic a partir de la gestió d’un model d’accessos i de fluxos. Línies d’actuació:

- Pla d’accessos (portes d’entrada i indrets d’estacionament). - Pla d’equipaments coordinats: aparcaments, àrees de descans o d’esplai, centres d’informació

i de recepció del visitant, xarxa d’itineraris per a diferents activitats, etc. - Pla de senyalització.

3. Crear un cos normatiu (dins de les possibilitats) que permeti millorar i aclarir l’ordenació i la

regulació de les activitats per tal d’afavorir la qualitat de l’experiència dels visitants i l’equilibri entre l’ús públic i la conservació. Dins d’aquest objectiu hi entren aspectes tant complexes però alhora decisius com l’horta desordenada, el trànsit motoritzat, etc.

4. Crear un ens de gestió participat de l’Anella Verda que inclogui els agents implicats en el territori i la ciutadania liderat per l’Administració responsable de l’Anella Verda.

34

Annex 2: Fitxes de les propostes d accions

Àrea de Planificació Urbanística i Territori Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat

1

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PLA DE L’ANELLA VERDA PER A LA ORDENACIÓ I GESTIÓ DE L’ENTORN NATURAL I AGRÍCOLA DE TERRASSA

FITXA PER LA PROPOSTA D’ACCIONS DEL PLA DE L’ANELLA VERDA EIX TEMÀTIC: FUNCIONALITAT SOCIAL OBJECTIU 1: Promoure la implicació i corresponsabil itat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis. Calendari:

ACCIÓ 1: Provinent del debat del primer eix tematic (acció ja presentada)

SECTOR/S (1 -10): tots

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: Ca n'Arnella

Descripció: Emprendre accions formatives i de conscienciació ciutadana per tal de donar a conèixer els espais agrícoles i la seva funció ecològica, aconseguint així la millora del respecte, el civisme i evitant al màxim els perjudicis produïts per un ús indegut del medi.


1


FITXA PER LA PROPOSTA D’ACCIONS DEL PLA DE L’ANELLA VERDA EIX TEMÀTIC: FUNCIONALITAT SOCIAL OBJECTIU 1: Promoure la implicació i corresponsabil itat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis. Calendari:

ACCIÓ 2: Informació als usuaris



Descripció: Realitzar accions formatives (xerrades, fullets informatius, i altres) adreçades als usuaris de l'Anella verda ( hipiques, clubs ciclistes, i usuaris en general) per tal d'evitar comportaments incivics i obertura de nous camins.

Promoure que els centres educatius de la ciutat “apadrinin” una part de l'Anella Verda i hi realitzin projectes educatius de coneixement, defensa i millora, en la línia de la metodologia d'"Aprenentatge i Servei". Estendre aquesta proposta a les entitats de lleure educatiu.

Justificació

Hem entès que el projecte d’Anella Verda de la nostra ciutat ha de comptar amb la implicació de la ciutadania, per això pensem que és clau donar un paper actiu al nostre jovent i comprometre’ls en aquest projecte. Els centres educatius i les entitats de lleure poden ser un bon marc des del qual impulsar aquest compromís. La metodologia de l’”Aprenentatge Servei”1 és la idònia, perquè planteja que infants i joves realitzin activitats d’aprenentatge curricular que, a la vegada, comportin un servei a la ciutat, implicant-se en un objectiu que la comunitat s’hagi plantejat.

Entenem que aquest projecte no té una realització fàcil. Des de la nostra entitat hi hem dedicat molts esforços amb resultats escassos, però continuem creient que és un projecte necessari i oportú. Com a Moviment de Renovació Pedagògica no ens desanima el no tenir resultats immediats, ja que la nostra funció no és generalitzar projectes sinó obrir camins per avançar en els principis que defensem. Entenem que a la Taula de l’Anella Verda es poden sumar propostes a més llarg termini a les que es poden realitzar més immediatament. La diversitat de ritmes es pot afegir a la diversitat de visions i interessos.

Antecedents Molts centres educatius de la ciutat tenen una llarga trajectòria de treball mediambiental i de voluntat de funcionament sostenible.

Paral·lelament, s'està potenciant des de diversos fronts (Moviments de Renovació Pedagògica, entitats, ONG, ajuntaments, Diputació, Generalitat...) la metodologia de l’”Aprenentatge Servei”, per tal de desenvolupar en l’alumnat un concepte de ciutadania compromès i responsable.2

La Setmana de l’Ensenyament, organitzada pels representants dels centres públics amb la nostra Associació, ha estat impulsant “apadrinaments” de parts de l’Anella Verda amb aquesta intenció. Enguany hi ha uns quants centres compromesos per als quals s’ha organitzat un seminari d’assessorament. A final de curs es preveu fer una activitat conjunta. Per tot això, proposem que:

L’Ajuntament (Educació i Medi Ambient) i el Departament d’Ensenyament estenguin la proposta al conjunt de centres de la ciutat i rodalia i que la proposin també a les entitats de lleure educatiu pel mitjans que corresponguin.

1 Aquesta metodologia es basa en dos principis:

• Aprenentatge per competències. L’alumnat aprèn millor si posa en funcionament els coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals que va adquirint.

• Concepte de ciutadania. Es vol formar ciutadans que se sentin responsables de la comunitat on viuen i es comprometin en el seu progrés. Es contraposa al concepte de ciutadà entès com a usuari o client de serveis públics.

• 2 Al Centre Promotor www.aprenentatgeservei.org es poden trobar nombroses experiències reeixides d’escoles i instituts, universitats, centres d’esplai i altres entitats. També s’hi troben recursos i fonamentació teòrica.


1


FITXA PER LA PROPOSTA D’ACCIONS DEL PLA DE L’ANELLA VERDA EIX TEMÀTIC: FUNCIONALITAT SOCIAL

OBJECTIU : 1. Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anel) Calendari:

ACCIÓ : )1. Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anel

SECTOR/S (1 -10): )Tots els sectors

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: AVV La Cogullada)

Descripció: Com diu la pagina 65 es important, Es necessari .Campanyes de informació i Potenciar Les activitats de l’entorn para entitats, per la ciutadania a títol particular, Determinar els efectes erosions danys que s’avaluarà el seu pes: baix, mitjà o alt. Aquests impactes es relacionen amb la salut i la qualitat de vida, amb el coneixement del patrimoni natural i històric, amb el lleure, i amb la promoció de les entitats i empreses. A tall d’exemple: l’activitat de passejar per part de la ciutadania representa un impacte positiu elevat sobre la salut i la qualitat de vida i també sobre el lleure o oci. En canvi representa un impacte mitjà sobre la millora del coneixement del patrimoni natural i històric, perquè es realitza en recorreguts curts i repetits i la possibilitat de veure elements significatius de l’entorn és reduïda. Com l’activitat de passejar es fa a títol individual no hi ha promoció de cap empresa o entitat vinculada al territori. Aquest és també el motiu de què el seu impacte econòmic directe sigui baix. Es tracta d’una activitat que es practica sense cost econòmic. Les activitats realitzades per les entitats terrassenques tenen un impacte social entre mitjà i alt, i un impacte econòmic baix. Destaquen en l’impacte positiu per a la salut i la qualitat de vida, en el lleure, i, evidentment, en la promoció de les pròpies entitats que les organitzen. En totes las propostes 1º, 2º, 3º i 4º Es necessària una normativa especifica sobre us públic i social de la Anella Verda Seria tota la implicació de tota ciutadania


1



OBJECTIU 1: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI SEGLE XX) Calendari: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI SEGLE XX

ACCIÓ : DETERMINAR I OBRIR ESPAIS FUNCIONALS COM A EINES D'EDUCACIÓ AMBIENTAL

SECTOR/S (1 -10): (A OMPLIR PER LES PERSONES O ENTITATS PARTICIPANTS AL PROCÉS)

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI SEGLE XX

Descripció: En el conjunt de l'Anella Verda hi ha un sol equipament, el Centre d'Informació Ambiental Bonvilar. Cal recuperar diferents espais com a elements funcionals d'educació ambiental per a la divulgació i coneixement de l'Anella Verda i els seus espais i patrimoni, com a veritables aules, museu de la pagesia, granja escola, punts d'informació, espais de formació i xerrades... . Can Casanovas, Torrebonica i alguna Masia, haurien de complir aquesta funció, per tant, s'haurien de recuperar i posar a disposició de la ciutadania i de les escoles com a equipaments d'educació ambiental. I el CIAB hauria d'ampliar el seu funcionament complint alguna d'aquestes funcions, i no amb una temporatitat reduïda com ara.


3

Informació complementària Resposta Observacions

Ajuntament

Propietaris Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Ajuntament

Usuaris Actors implicats (1 o més):

Seleccioneu

Pressupost aproximat (euros):

Pressupost conegut (euros) Euros

Seleccioneu

Seleccioneu Opcions de subvenció (1 o més):

Seleccioneu

Contribució a l’objectiu: Molt important

Idea de prioritat: Molt prioritària

Seleccioneu

Seleccioneu Indicador de seguiment (1 o mes):

Seleccioneu


1




ACCIÓ : FOMENTAR ELS APADRINAMENTS I LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA DELS ESPAIS NATURALS



Descripció: Cal fomentar, trovar fórmules i determinar una estratègia d'apadrinaments dels espais naturals d'una forma ordenada i de responsabilitat compartida entre Ajuntament, Escoles, Entitats i Propietaris. Que la ciutadania es faci seu aquests espais per a respectar-los, promou-re'ls, difondre'ls i ajudar a mantenir-los en condicions. La ciutadania amb els seus criteris de responsabilitat adulta i cívica respondra de forma efectiva a aquesta acció, només cal donar-li facilitats.


3


Ajuntament

Seleccioneu Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Ajuntament


Propietaris



Seleccioneu


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu


1




ACCIÓ : CAL ESTABLIR UNA ESTRATÈGIA COMUNICATIVA PER A DONAR A CONÈIXER TOTA L'ANELLA



Descripció: El projecte de l'Anella Verda, els seus espais, el seu patrimoni, els seus equipaments, els seus usos i els mals usos i comportaments ciutadans, necessitaran una acció comunicativa potent i on tothom ha de tenir un paper a jugar i fer, similar al que es fa en la part urbana. Per tant, caldra determinar com i de quina manera es pensa informar, divulgar, educar, treballar, sensibilitzar, orientar, conèixer... El projecte ha de tenir un Pla i una estratègia comunicativa i on les entitats, escoles, col·lectius i propietaris han de tenir un paper clau i determinant.


3


Ajuntament

Entitats Actor responsable ( 1 o més):

Propietaris

Ajuntament


Propietaris



Seleccioneu


Seleccioneu


Idea de prioritat: Prioritària

Seleccioneu


Seleccioneu


1



OBJECTIU 1: Promoure un ús públic respectuós amb l'entorn i una nova cultura del territori Calendari:

ACCIÓ : Elaborar una Guia de l'Anella Verda

SECTOR/S (1 -10): Tots

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: Grup Municipal de Convergència i Unió

Descripció: Elaborar una Guia de l'Anella Verda, de contingut didàctic i informatiu, que recopili la informació ja existent sobre l'entorn natural i dels següents aspectes: - Relació i ubicació del patrimoni històric i cultural, adjuntant suport cartogràfic - Relació de la riquesa biològica (flora, fauna, ...) - Relació dels productes agroalimentaris que es conreen i on es poden adquirir - Relació i ubicació dels equipaments existents: - Iniciativa privada: hotels, restaurants i altres serveis - Iniciativa pública: centres d'informació, zones de lleure, ... - Descripció dels camins o espais transitables - Activitats que es poden dur a terme (d'oci, esportives, etc.) - Aspectes relacionats amb l'educació ambiental: - Pautes per a la bona conservació i manteniment de l'Anella - Activitats no permeses (transitar per zones conreades, llençament de residus, etc.) - Informació dels possibles llocs i masies on es podrien emplaçar noves activitats, serveis i equipaments, de cara a les persones emprenedores - Informació sobre la Xarxa de Custòdia del territori - Qualsevol altra informació que es consideri adient Un cop elaborada la Guia, s'hauria de fer una àmplia difusió per donar-la a conèixer a la ciutadania terrassenca i dels voltants; per tant, caldria emprar els mitjans de què ja disposa el Consistori (web, revista Visquem, etc.), i comptar amb la col.laboració del Consell Comarcal així com amb atres administracions i/o entitats privades -com aquelles que estan instal.lades dins de l'Anella- que podrien contribuir a augmentar el coneixement i ús d'aquests paratges naturals. D'entrada, la Guia s'hauria de fer arribar a: - Centres educatius i de lleure infantil-juvenil locals - Associacions i entitats que podrien estar interessades: esportives, de gent gran, mediambientals, etc. - Ciutadania a títol individual, mitjançant els recursos informatius i equipaments municipals - Entitats privades que estan instal.lades dins de l'Anella, per què en facin difusió (hotel, hípica, etc.) - Altres entitats i organitzacions supramunicipals

2

Els continguts d'aquesta Guia haurien d'estar actualitzats en tot moment, com a mínim, per a ser consultada a nivell digital des del web municipal o des d'altres portals amb els quals es difongui. Com a justificació de la proposta, assenyalar que al document de diagnosi de l'Eix 3 es fan diverses referències a la poca utilització d'aquests entorns naturals, així com a l'escàs coneixement de l'existència dels mateixos, tant pel que fa a la ciutadania organitzada com no organitzada. Tanmateix, s'especifica la poca consciència ambiental per part d'alguns usuaris, i com seria d'important reforçar aquest aspecte per al bon manteniment de l'Anella Verda. Per aquest motiu, considerem interessant recopilar tota la informació i recursos disponibles dins d'una Guia i fer la difusió adient per tal de fomentar el seu ús.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Ajuntament

Municipis veïns Actors implicats (1 o més):

Diputació de Barcelona



Seleccioneu


Seleccioneu

Contribució a l’objectiu:


Realitzada / no realitzada

Número de visites Indicador de seguiment (1 o mes):

Seleccioneu


1


FITXA PER LA PROPOSTA D’ACCIONS DEL PLA DE L’ANELLA VERDA EIX TEMÀTIC: FUNCIONALITAT SOCIAL OBJECTIU 1: IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA EMB EL RESPECTE ALS BENS I SERVEIS DE L'ANELLA. Calendari: inmediat

ACCIÓ : CAMPAÑA DE CONCIENCIACIÓN CIVICA, DE USO RESPONSABLE DE L'ANELLA.

SECTOR/S (1 -10): 1- 10

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: FAVT- Ramón Clariana

Descripció: ( Una de las quejas de los agricultores son los daños, que algunas conductas incívicas, están causando a los sembrados del entorno de la Anella, actualmente. Es evidente que el potenciar la Anella va a representar que haya mas sembrados y que al mismo tiempo, haya muchos mas ciudadanos que frecuenten los terrenos de la Anella para todo tIpo de usos sociales y lúdicos. Es imprescindible, por ello, realizar UNA CAMPAÑA DE CONCIENCiACIÓN CÍVICA CIUDADANA, A TODOS LOS NIVELES, PARA UN USO RESPONSABLE DE TODOS LOS RECURSOS DE LA ANELLA, CON ESPECIAL MENCIÓN A QUE SE RESPETEN LOS SEMBRADOS Y TODOS LOS PRODUCTOS AGRÍCOLAS DE SU ÁMBITO.


1




ACCIÓ 1: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania


ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: GPENAT

Descripció: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cultura i la producció de bens i serveis. Per a això es necessita educació, informació, compromís polític i espais i processos de participació.


1




ACCIÓ 2: Crear un espai de participació de l'Anella Verda,



Descripció: Tal com es recull a la Declaració de l'Anella Verda, s'ha de crear un òrgan de participació i gestió de l'Anella Verda que fomenti i garanteixi la corresponsabilitat entre tots els àmbits ciutadans. Aquest espai pot tenir un format de Consell Municipal de l'Anella Verda, o el de Consell de Districte. Tal i com s'indica a la Proposta per a l’ordenació i gestió de l’entorn natural i agrícola de terrassa l’Anella Verda de Terrassa, aquest òrgan de gestió i participació es podria configurar com a Districte Verd, un setè districte que aplegaria tot l’àmbit de l’entorn natural.


1




ACCIÓ 3: Promoure l'educació ambiental en l'àmbit de l'Anella Verda



Descripció: Promoure l'educació ambiental en l'àmbit de l'Anella Verda subvencionant nous continguts, materials i activitats. - Materials informatius per l'ús general dels ciutadans. - Materials informatius específics pels usuaris d'aquests espais. - Materials formatius adequats als diferents nivells de l'ensenyament, elaborats conjuntament amb la Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat.


1




ACCIÓ 4: Pla de comunicació sobre els valors de l'Anella Verda



Descripció: Dissenyar i portar a terme una estratègia i/o pla de comunicació sobre els valors de l'Anella Verda


1




ACCIÓ 5: Web sobre el medi natural de Terrassa adreçat a les escoles



Descripció: Preparar i mantenir actualitzat un web sobre el medi natural de Terrassa adreçat a les escoles de la ciutat i en la que es presenti de manera ordenada i interactiva tota la informació disponible sobre el medi natural terrassenc, de manera que sigui útil tant pels mestres com pels estudiants. En aquest web també hauria de ser possible consultar la bibliografia existent sobre la temàtica i els treballs que es vagin realitzant a les escoles terrassenques i els treballs que elaborin els estudiants.


1




ACCIÓ 6: Xarxa d'itineraris d'educació ambiental



Descripció: Crear una xarxa d'itineraris d'educació ambiental per l'entorn de Terrassa i promoure'n la difusió, especialment a les escoles.


1




ACCIÓ 7: Crear un centre d’interpretació i informació sobre l’anella verda



Descripció: L’Anella Verda requereix d’un espai de documentació, informació, promoció i estudi sobre els diferents aspectes i funcionalitats de l’anella verda. Es proposa situar aquest centre d'interpretació en alguna de les edificacions històriques existents, com ara Can Cardús de les Orioles.


1



OBJECTIU 1: Promoure ús públic respectuós Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 1: Promocionar activitats col·lectives i controlades


ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: Fundació Terrassenca Sant Galderic

Descripció: L'espai de l'Anella Verda ha de complir una funcionalitat ecològica i social però cal tenir ben present que, bàsicament, es tracta d'una zona privada de producció agrícola i ramadera i, per tant, ha de tenir un tractament ben diferent d'un parc públic urbà o d'un parc natural. Som conscients que, en zones periurbanes, un excés de freqüentació pot comportar greus problemes, per tant, cal trobar un punt d'equilibri que faci compatible la seva vocació productiva i el seu ús social. Creiem que una manera d'aproximar-se a la solució seria organitzar i promoure activitats col·lectives més que no pas potenciar activitats individuals. Les activitats col·lectives i controlades seria una bona forma d'assegurar el respecte i les actituds cíviques, alhora que permetrien treure'n un valor superior a tots els participants. En concret ens referim a activitats coma ara passejades a peu o en bicicleta, visites, cursos, etc. Aquests activitats tant les podria organitzar l'ajuntament com totes les entitats interessades.


3


Ajuntament


Propietaris

Usuaris

Seleccioneu Actors implicats (1 o més):

Seleccioneu

Pressupost aproximat (euros): Només cost de personal


Seleccioneu


Seleccioneu

Contribució a l’objectiu: Important

Idea de prioritat: No prioritària



Seleccioneu


1




ACCIÓ 2: Creació d'una xarxa de masies visitable



Descripció: Es tracta d'una proposta que ja vàrem presentar a l'Eix 2 del debat. Només afegiríem, d'acord amb la proposta anterior, que bàsicament es tractaria de promoure visites col·lectives.


3


Ajuntament


Propietaris

Usuaris


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu





Seleccioneu


1




ACCIÓ 3: Creació de l'entitat "Voluntaris de l'Anella Verda"



Descripció: Pensem que seria molt important aconseguir la complicitat activa d'un grup de persones especialment compromeses amb el projecte. Les seves funcions podrien ser diverses: des de l'organització d'activitats d'informació fins a la guia de visites col·lectives que hem comentat anteriorment. En el cas de poder-se constituir un "Centre d'interpretació de l'agricultura i el paisatge del Vallès", els voluntaris haurien de tenir-hi un paper rellevant. Provisionalment, i per començar, caldria estudiar la possibilitat que l'Ajuntament o una altra entitat (per exemple la nostra Fundació) els hi cedís un petit local per a les seves activitats.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Altres Persones voluntàries


Seleccioneu

Pressupost aproximat (euros): Menys de 10.000


Seleccioneu


Seleccioneu




Altres Nombre de voluntaris Indicador de seguiment (1 o mes):

Altres Nombre d'activitats organitzades


1




ACCIÓ 4: Incloure l'Anella Verda als programes escolars



Descripció: El missatge de l'Anella Verda ha d'arribar a tota la societat. L'escola pot ser un bon mitjà per explicar el projecte als nens i joves de Terrassa. Per aconseguir-ho cal comptar amb la complicitat dels mestres i trobar la millor manera d'incloure aquest projecte en els programes escolars. Pensem que la singularitat de l'Anella Verda com a zona de producció agrícola i ramadera el diferencia d'altres espais (parcs naturals, parc urbans, etc.) i, per tant, és una gran oportunitat per treballar els conceptes i valors relacionats amb les activitats del sector primari present a la mateixa ciutat. A més a més, es tracta d'un tema estretament relacionat amb altres preocupacions actuals com ara la seguretat alimentaria, l'agricultura de proximitat, l'agricultura social, etc.


3


Altres Escoles i instituts


Seleccioneu

Seleccioneu


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu





Seleccioneu


1




ACCIÓ 5: Organitzar campanyes informatives (mitjans de comunicació i xarxes socials)



Descripció: Com hem dit a la proposta anterior, el missatge de l'Anella Verda ha d'arribar a tota la societat. Donades les particularitats de les activitats de l'Anella Verda caldrà ser molt curosos a l'hora de difondre i promocionar aquest espai. Caldria remarcar la seva importància ecològica, productiva i social però posant èmfasi a la seva fragilitat i, per tant, a la necessitat de màxim respecte per assegurar el seu bon funcionament.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Altres Mitjans de comunicació


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu





Seleccioneu


1



OBJECTIU : 2. Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social ambl Calendari:

ACCIÓ : )2. Ordenar els usos públics a l Anella Verda per fer compatible la seva funció social aml



Descripció: Amb el treball que estén fen amb Anella Verda es la oportunitat de donar publicitat, informació de la Anella Verda, En el document Anella Verda ha de estar ordenat el usos públics per categories. per fer compatible la seva funció social amb la protecció dels seus valors naturals, patrimonials i productius En totes las propostes 1º, 2º, 3º i 4º Es necessària una normativa especifica sobre us públic i social de la Anella Verda Ordenar els usos públics


1



OBJECTIU 2: ORDENAR ELS USOS PÚBLICS A L'ANELLA VERDA. Calendari: A MIXT PLAÇ

ACCIÓ : PROMOURE EL BON US SOCIAL DELS HORTS DE L'ANELLA.

SECTOR/S (1 -10): 1-10

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: AVV. POBLE NOU- ZONA ESPORTIVA- Ramón Clariana

Descripció: En los dos ejes anteriores la AVV de Poble Nou- Zona Esportiva como la FAVT, entidades ambas a quienes represento hemos presentado varias propuestas relacionadas con los HUERTOS, que han provocado un nivel de debate elevado, en ocasiones con opiniones diversas entre los miembros de la Taula. Recordemos que en ele 1, se ha aceptado Definir los huertos marginales incompatibles porque invaden la totalidad de cauces fluviales y la necesidad de establecer espacios para nuevos huertos tanto en el ámbito de la Anella, como en algunos espacios concretos urbanizables. Y también que en el Eje 2, hubo una polémica notable sobre si los HUERTOS PODÍAN TENER FUNCIONALIDAD ECONÓMICA, bien gestionados y se aceptó esta posibilidad, aunque es evidente que esto no depende solo de una buena gestión sino de las dimensiones del huerto. Ahora en este eje 3 sobre funcionalidad social debemos reflexionar sobre si los Huertos tienen una FUNCIÓN DE USO SOCIAL y para nosotros es evidente que así es. Los huertos son una actividad muy importante para las personas que los cuidan, forman parte de su vida, sea para esparcimiento, sea como una actividad de complemento económico a sus ingresos, sea para cubrir una parte de sus necesidades alimentarias básicas, de todo hay. Por tanto está claro que el Pla de l'Anella debe recoger como un tema importante medidas para PROMOVER EL BUEN USO SOCIAL DE LOS HUERTOS, QUE DEBEN IR ACOMPAÑADAS DEL DESARROLLO DE LAS PROPUESTAS APROBADAS EN LOS DOS EJES ANTERIORES Y QUE HE CITADO, DE FORMA MUY RESUMIDA.


1




ACCIÓ : POSAR ORDRE I ELIMINACIÓ DELS HORTS MARGINALS



Descripció: Cal que l'horta marginal es retiri de forma efectiva de tots els espais no adequats en tots els espais de l'Anella Verda. I la que quedi, ha de complir uns requisits bàsics de format, o sigui, eliminar les tanques amb somiers, fibrociments, fustes... , no poden utilitzar aigües residuals. S'han de fer uns tancaments que no im pedeixen el pas de fauna, amb un criteri general que tothom ha de complir per a veitar la disbauxa existent i la imatge degrada de tots els espais ocupats. Segur que si això fos la imatge en l'àmbit urbà no es permetria i estaria resolt des del primer dia, mentres que a l'entorn s'ha permes tot de forma irregular. Un exemple d'aquest desgavell i manca d'ordenació és tots els Horts existents tant al tram Sud del Barri Segle XX que alguns utilitzen aigües residuals, com tota la zona des de Can Jofresa direcció Les Fonts on la imatge, és d'un barraquisme totalment impresentable. És més, els usuaris paguen lloguer, per tant, la propietat dels terrenys en treu un benefici que se li hauria d'obligar a reinvertir en posar ordre a tots aquest espai d'horta. Estem d'acord en la funció social que pot tenir aquesta horta marginal, i no estem dien que desaparegui, peró si que cal regular-la, ordenar-la i que compleixi uns mínims per a evitar el desgavell actual. Per tant, demanem que es reguli, es tregui i elimini de forma efectiva tota aquella part que incompleix la norma per ubicació i que talla la connectivitat i els pasos de fauna, i que es doni un temps d'adequació limitat a tota la resta d'horta per a regularitzar-se de forma efectiva, segons els criteris aprovats per a garantir-ho.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Ajuntament


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu


Idea de prioritat: Urgent

Seleccioneu


Seleccioneu


1



OBJECTIU 2: ORDENAR ELS USOS PÚBLICS A LA ANELLA VERDA Calendari: A mixt plaç

ACCIÓ 1: ESTABLIR UN PLA DE USOS ADECUATS PER TOTES LAS MASIES DE L'ANELLA.

SECTOR/S (1 -10): 1- 10


Descripció: Hay que tener en cuenta siempre un factor determinante para que el Pla de la Anella llegue a desarrollarse eficazmente, y es que el 85 % de los terrenos de su ámbito son de Propiedad Privada, y en gran parte con relación directa con las Masies de todo el ámbito. Es muy importante conseguir que a sus propietarios no solo les guste el Pla, sino que tanto a ellos mismos, como a los agricultores que puedan trabajar sus tierras, les resulten rentables sus disposiciones potenciando los usos agrícolas y con la posibilidad de implantación de otros usos adecuados que complementen los ingresos de la agricultura. ES EL MOMENTO ADECUADO PARA QUE EL AYUNTAMIENTO DESARROLLE UN PLAN DE USOS ESPECIFICO PARA LAS MASIAS. HAY UN EJEMPLO QUE PUEDE SERVIR DE REFERENCIA, EL PLA ESPECIAL DE LA MASIA EGARA, QUE ESTÁ EN TRAMITACIÓN ADMINISTRATIVA, Y QUE EN ESENCIA CONSISTE EN POTENCIAR SU ACTUAL USO DE RESTAURACIÓN E IMPLANTAR TURISMO RURAL. Además de estos usos hay otro uSO que puede resultar muy atractivos para el Uso Público: DESARROLLAR UN CIRCUITO DE VISITAS PROGRAMADAS A LAS MASIAS, QUE QUIERAN ACOGERSE A ELLO, CON FINES PEDAGOGICOS Y DE DIVULGACIÓN DE SUS ACTIVIDADES A LOS CIUDADANOS.


1



OBJECTIU 2: ORDENAR ELS USOS PUBLICS A L'ANELLA. Calendari: A mixt plaç

ACCIÓ 2: ESTABLIR UN CONVENI DE USOS SOSTENIBLES PER EL ENTORN DEL LLAC PETIT.

SECTOR/S (1 -10): 8


Descripció: El Llac Petit, Pantá de can Bogunyá, es un entorno de una gran belleza natural, muy frecuentado por muchos ciudadanos, en el que se presentan cosas que no deben ser, tales como falta del debido cuidado por parte de sus propietarios privados y desidia en su uso por parte de algunos ciudadanos. No vamos a extendernos en ello, pero citaremos dos ejemplos. Uno es que no existe ninguna baranda de protección en la Pared que lo cierra por la parte sur ¿ Que ocurriría si alguien se cayera por la parte que da al barranco?, defecto claro atribuible a la propiedad. El otro es la gran cantidad de desechos, de todo tipo, que por un mal uso cívico, se dejan tirados en el Llac Petit y su entorno que deben retirarse frecuentemente.. Es una auténtica lástima que este lugar tan bonito no esté mejor aprovechado. Proponemos que el AYUNTAMIENTO DE TERRASSA, NEGOCIE Y DEFINA CON SUS PROPIETARIOS PRIVADOS UN CONVENIO DE USOS SOSTENIBLES, DE TIPO LÚDICO, DEL LLAC PETIT Y SU ENTORNO.


1



OBJECTIU : (A OMPLIR PER LES PERSONES O ENTITATS PARTICIPANTS AL PROCÉS) Calendari: 2014-2017

ACCIÓ : Millora de la franja de contacte entre la ciutat construïda i l'anella verda

SECTOR/S (1 -10):

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: Ferran Pont (particular)

Descripció: Introducció Terrassa ha viscut un període de dues dècades, comprés entre d'ingrés l'Espanya a la CEE i l'esclat de la bombolla immobiliària (1986-2007), de gran creixement urbanístic. Conseqüència d'aquest procés ha estat l'aparició d'una perifèria als afores de la ciutat en la qual, les expectatives urbanístiques, n'han eliminat els usos tradicionals, i degradat el paisatge. La conjuntura de crisi econòmica ens ha portat a un escenari urbanístic nou, caracteritzat per l'estancament del creixement i les dificultats d'inversió pública i privada. Atès que el potencial de transformació urbanística a l'interior de la ciutat és encara molt important, és raonable parlar d'un període llarg sense creixement residencial fora de la trama urbana actual. En aquest nou marc, millorar la franja de contacte entre la ciutat construïda i l'anella verda que l'envolta, és una necessitat i una obligació que cal afrontar, més enllà de les seves qualificacions urbanístiques. Descripció del projecte L'espai de l'Anella Verda en contacte amb la trama urbana ha de jugar un paper complementari del sistema d'espais lliures de la ciutat, d'acord amb les determinacions del planejament aprovat. En aquesta franja de territori cal establir un límit clar entre la ciutat i el camp, pensant tant en les façanes del camp a la ciutat com de la ciutat al camp. Per això és important revertir la situació dels camps erms i de les zones degradades existents, seguint l'exemple d'actuacions ja realitzades (Can Carbonell, Can Motllor, Bellots...) La franja de contacte és l'àmbit idoni per acollir un camí de vora que relligui els camins radials que surten de la ciutat. L'entorn de la ciutat no és homogeni, al nord, est i oest la disposició d'aquest camí és clara. Al sud, la topografia i les infraestructures, en dificulten la continuïtat. El camí de vora en bona part pot seguir els camins existents però en d'altres, se n'ha d'estudiar el traçat. Els creuaments amb les infraestructures viàries, també ha de ser objecte d'estudi. La delimitació d'aquesta franja hauria d'afavorir el desenvolupament de les activitats de lleure en l'espai més proper a la ciutat, evitant el conflicte amb les activitats agrícoles de l'Anella Verda .

2

L'actuació requereix d'un projecte global, que a nivell indicatiu hauria de : (1) cercar un acord amb els propietaris afectats (2) delimitar un camí de vora de la ciutat (3) treballar per fer una urbanització de transició amb l'entorn seguint l'exemple d'intervencions com les realitzades al barri de la Grípia. (4) recuperar els camps de conreu abandonats, incloent alguns àmbits de conreu amb una funcionalitat paisatgística (5) restaurar els àmbits més malmesos, tot buscant formules de col·laboració entre els propietaris i l'administració pública (talussos de darrera el cementiri, àmbits d'antigues activitats...) (6) eliminar l'horta marginal que limita la funcionalitat ecològica dels torrents i que en cas d'inundacions pot suposar un perill afegit (exemple, llera de la torrent de la grípia) (7) estudiar un escenari transitori (recuperació provisional dels camps de conreu...) per l'àmbit de Can Colomer i Torrent Mitger, buscant un acord de col·laboració amb la Junta de Compensació del Sector (8) difondre el patrimoni natural entre les associacions de veïns, i els centres d'ensenyament més propers, per coresponsabilitzar-los en la seva gestió (9) mitjançant el món associatiu promoure el voluntariat, amb la finalitat de fer taques de seguiment i control seguint el model d'altres països europeus (10) presentar el "Projecte de Millora de la franja de contacte entre la ciutat construïda i l'anella verda" a la convocatòria dels ajuts europeus en el marc dels Fons Feder Eix 2 ó 4 (2014-2020) per aconseguir el finançament necessari per portar-lo a terme. Malgrat que algunes de les actuacions s'estan treballant des de fa temps per part del Departament de Medi Ambient. L'estratègia de definir un projecte global que permeti aconseguir ajut econòmic extern, a data d'avui, és una de les poques opcions per revertir la situació de la perifèria de Terrassa.

4


Ajuntament L'Ajuntament redactarà el projecte global que s'haurà de desenvolupar en diferents projectes i fases


Seleccioneu

Generalitat de Catalunya Gestió dels fons d'ajut Feder

Propietaris Participació activa en el procès Actors implicats (1 o més):

Altres

Pressupost aproximat (euros): Més de 500.000


Europa Fons Feder

Generalitat de Catalunya Ajut per el creument d'infraestructures viàries

Opcions de subvenció (1 o més):

Seleccioneu


Idea de prioritat: Ineludible


Superfície superfície de camps de conreu recuperats. ml de camins.

Indicador de seguiment (1 o mes):

Altres Àrees restaurades


1



OBJECTIU 2: ORDENAR ELS USOS PÚBLICS A LA ANELLA VERDA Calendari: A MITJÀ I LLARG PLAÇ

ACCIÓ 1: ESTABLIR UN PLA DE USOS ADECUATS PER TOTS ELS RECURSOS DE L'ANELLA.

SECTOR/S (1 -10): 1- 10

ENTITAT/PERSONA PROMOTORA: FONT DE L'ESPARDENYERA - Jose Luis Charles Gracia

Descripció: Que todas las actividades tanto económicas, culturales, deportivas,… y de ocio, que no atenten contra el medio ambiente y no deterioren el entorno de la Anella Verda, sean permitidas para regenerar, vitalizar y potenciar el entorno de Terrassa y que todos los vecinos podamos disfrutarlo, con el debido respeto.


1



OBJECTIU 2: Ordenar els usos públics i socials a l’Anella Verda Calendari:

ACCIÓ 8: Fer un replanteig dels usos permesos segons la normativa vigent



Descripció: Amb la normativa vigent hi poden haver usos que siguin contraris als objectius de l'Anella verda. Per tant, cal fer una revisió d'aquests usos permesos per adaptar-los als objectius de l'Anella Verda, prenent en consideració una distribució de zones mes acurada, i els objectius i funcionalitats associades a aquestes.


1



OBJECTIU 2: Ordenar els usos públics i socials a l’Anella Verda Calendari:

ACCIÓ 9: Promoure la restauració, el manteniment i l'ús públic de les masies



Descripció:

Les masies disseminades a l'entorn de la ciutat tenen un valor històric i patrimonial. Es per això que la normativa actual els hi dona una certa protecció. Cal anar més enllà i promoure'n l'ús públic per al gaudi de la ciutadania i també per fer-ne viable la seva restauració i manteniment.


1



OBJECTIU 2: Ordenar usos públics i socials compatibles Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 1: Simplificar tràmits administratius



Descripció: Malauradament, el rendiment i el preu de les collites acostuma a ser insuficient per assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles periurbanes. Una possible solució seria recórrer a altres activitats complementàries per augmentar els ingressos de les persones que treballen a l'Anella Verda. Evidentment, estem pensant en activitats respectuoses i compatibles amb els objectius generals del projecte (funcionalitat ecològica, econòmica i social). Com exemple podríem citar: - Restauració. - Turisme rural. - Hípiques. - Horta ordenada. - Activitats pedagògiques: visites escolars, cursos per adults, etc. - Actes culturals: visites a masies, concerts en ermites, etc. Aquestes activitats han de ser resultat de la iniciativa privada però han de tenir el suport de les administracions públiques donat el seu interès general per al funcionament d'una zona de caràcter estratègic. Així doncs, pensem que les administracions implicades (municipal i altres) han de facilitar al màxim tota mena de tràmits administratius i simplificar les gestions per ajudar als emprenedors que optin per projectes respectuosos i de baix impacte ambiental.


3


Ajuntament

Generalitat de Catalunya Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Propietaris


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu



Altres Temps mitjà obtenció permisos


Seleccioneu


1




ACCIÓ 2: Reduir taxes i impostos



Descripció: En el mateix sentit que la proposta anterior, pensem que les activitats complementaries no són responsabilitat de les administracions públiques però aquestes sí que ha de facilitar que siguin possibles i viables. Així doncs, proposem un acord polític municipal per reduir les taxes i impostos relacionats amb aquestes activitats. L'interès general i estratègic pel bon funcionament de l'Anella Verda creiem que justifica plenament aquest tractament fiscal més favorable.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Propietaris


Seleccioneu

Pressupost aproximat (euros): Entre 10.000 i 50.000


Seleccioneu


Seleccioneu



Altres Valor deduccions concedides


Seleccioneu


1




ACCIÓ 3: Creació del "Premi a la millor inciativa de l'Anella Verda"



Descripció: Proposem la creació i convocatòria d'un premi anual per a la millor iniciativa relacionada amb l'Anella Verda. En qualsevol àmbit, i més en les condicions actuals, posar en marxa noves iniciatives d'èxit és extraordinàriament meritori i cal un reconeixement públic als emprenedors capaços de fer-les possible. Afortunadament, en el cas de l'Anella Verda ja hi comencen a haver nous projectes amb un gran valor econòmic i social. Pensem que cal estimular-los i fer-los visibles al conjunt de la societat terrassenca. La convocatòria d'un premi anual degudament prestigiat, encara que no tingués una remuneració econòmica, seria un just reconeixement i estímul per a les persones capaces de fer possible el nostre somni d'una Anella Verda endreçada i sostenible.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Propietaris


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu



Altres Valor deduccions concedides


Seleccioneu


1




ACCIÓ 4: Creació d’un Centre d’interpretació de l’agricultura i paisatge del Vallès a Torrebonica



Descripció: ATENCIÓ: Es tracta de la mateixa proposta ja presentada a l'Eix 2. Proposem la creació d’un Centre d’interpretació de l’agricultura del Vallès a l'espai emblemàtic de Torrebonica. Més enllà d'un museu que miri el passat amb un caràcter folclòric-sentimental apostem per un centre modern que ens permeti entendre l'evolució de l'agricultura i del paisatge del Vallès, tot participant en noves propostes de futur. Malauradament, Terrassa no ha tingut mai una institució estable relacionada amb les ciències naturals. Aquesta podria ser una bona oportunitat amb la col·laboració comarcal i d'entitats de prestigi científic com la Fundació Miquel Agustí o l'Escola d'Agricultura de Castelldefels. També seria interessant la promoció d'un equip de voluntariat lligat al Centre i a les seves tasques de promoció.


3


Ajuntament

Diputació de Barcelona Actor responsable ( 1 o més):

Generalitat de Catalunya

Entitats


Seleccioneu



Europa

Estat Opcions de subvenció (1 o més):

Generalitat de Catalunya





Seleccioneu


1




ACCIÓ 5: Potenciar xarxa Terrassa Gastronòmica



Descripció: Afortunadament, la comissió Terrassa Gastronòmica s'ha avançat des de fa alguns anys a molts dels objectius que estem plantejant per a l'Anella Verda. La combinació de la iniciativa privada amb el suport municipal està donant bons fruits i creiem que és una bona estratègia que cal seguir potenciant. La feina de Terrassa Gastronòmica per a la promoció dels productes locals de qualitat i del turisme gastronòmic s'hauran d'integrar dins de les eines de gestió de l'Anella Verda i aprofitar tot al que ja han aconseguit fins ara.


3


Ajuntament

Altres Consell Comarcal Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Altres Entitats privades


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu




Altres Nous productes/iniciatives desenvolupades

Indicador de seguiment (1 o mes):

Seleccioneu


1


FITXA PER LA PROPOSTA D’ACCIONS DEL PLA DE L’ANELLA VERDA EIX TEMÀTIC: FUNCIONALITAT SOCIAL OBJECTIU 3. Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l' accessibilitat des de la ciutat, poten ciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l'enllaç am b els transports públics.: Promoure la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l'Anella Verda i en l'ús responsable dels seus recursos per al lleure, l'educació, l'esport, la cu ltura i la producció de bens i serveis. Calendari:

ACCIÓ 5: Restauració de corriols i dreceres



Descripció: Restaurar i usar biotanques per tal d'evitar l'erosió en la formació de dreceres i la consequent perdua de productivitat. Regular els aparcaments improvitzats que a la llarga esdevenen focus d'abocaments i punts de risc (incendis forestals)


1



ACCIÓ 3: Millora de l'acces al medi



Descripció: Sanejar i restaurar els accessos i espais d'interfase de manera que siguin els usos naturals(camins, vials, arbrat, etc.) els que envaeixin la ciutat no a la inversa (zones d'aparcament, contenidors de residus, etc.).


1



ACCIÓ 4: Millorar la mobilitat



Descripció: Estudi exhaustiu de mobilitat per tal d'evitar la formació de corriols en espais sensibles i dreceres sobre conreus.


1



OBJECTIU : 3. Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, pol Calendari:

ACCIÓ : 3. Ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l accessibilitat des de la ciutat, pot



Descripció: Com es diu a les pagines 55, 56,57, 58 Dels problemes, activitat, localització. Impacte Activitat 2. Bicicleta tot terreny (BTT): 3. Passejades a cavall: 5. Circulació i aparcament de turismes i de 4x4: Localització Llac petit, Pla del Bonaire Camp del Cementiri Camps erms de can Cardús Xarxa de senders del sector nord Diferents zones al llarg del torrent de la Betzuca Torrent de la Betzuca Riera de Gaià • Finca de ca n’Amat de les Farines • Entorns de l’àrea del Pi Gros • Zona de Can Guitart i Els Caus Camí de la Font del Tronc Camí de la Pineda • Camí dels Plans de Can Bonvilar • Camí vell de Sant Quirze a Matadepera i camí ral de Terrassa a Sabadell • Camí de can Bogunyà • Camí de can Font de Gaià • Camí del lateral de la riera de les Arenes Impactes Molèsties altres usuaris Presencia de abocaments Trepig del camps Erecció del sol Danys al patrimoni Son alguns dels exemples dels problemes que tenim avui. Com es pot, ordenar la mobilitat a l Anella Verda i millorar l’ accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu, en bicicleta i l enllaç amb els transports públics Falta transport públic a tota Anella Verda. Potenciant els desplaçament a peu,

2

En totes las propostes 1º, 2º, 3º i 4º Es necessària una normativa especifica sobre us públic i social de la Anella Verda Aquí es necessària per ordenar la mobilitat


1




ACCIÓ : POSAR EN MARXA L'EIX NORD SUD O INVERS PEL PARC VALLPARADÍS CONNECTANT-LO AMB L'ANELLA



Descripció: El Parc de Vallaparadís és un element essencial per a connectar les zones Nord i Sud de l'Anella Verda, per tant, s'ha de treballar per a connectar aquest eix i relacionar-lo directament com un eix social i de lleure, que reforci el seu paper com a connector social i de lleure i aprofitar per a relacionar-lo i relacionar la part urbana amb la perifèrica, incloent elements de senyaliztació i itineraris educatius relacionats


3


Ajuntament

Ajuntament Actor responsable ( 1 o més):

Ajuntament

Ajuntament

Ajuntament Actors implicats (1 o més):

Ajuntament



Seleccioneu


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu


1



OBJECTIU 3: ORDENAR LA MOBILITAT A LA aNELLA Calendari: A mixt plaç

ACCIÓ : DEFINIR UN PLA DE MOBILITAT ESPECIFIC PER EL CONJUNT DE L'ANELLA

SECTOR/S (1 -10): 1- 10


Descripció: La necesidad de definir todos los aspectos de la Movilidad, dentro del ´´ambito de l'Anella es evidente. Los participantes en la Taula, podríamos exponer temas concretos, pero dada la extensión territorial del ámbito siempre nos dejaríamos una cantidad ingente de matices. Por ello, nos parece necesario que los técnicos municipales desarrollen un Plan específico de Movilidad, para la Anella que establezca las normas, dando prioridad al uso peatonal y en bicicleta, y al mismo tiempo definiendo los itinerarios de acceso en vehículos a motor y las Zonas de aparcamiento de vehículos de forma precisa


1



OBJECTIU 3: Ordenar la mobilitat i millorar l’accessibilitat des de la ciutat Calendari:

ACCIÓ 10: Millora dels accessos a l’anella verda



Descripció: Planificar noves vies d'accés a peu i en bicicleta des de la ciutat a l'anella verda i fer més “amables” les vies ja existents.


1




ACCIÓ 11: Pressupost per la millora continuada de la xarxa de camins.



Descripció: Dotar-se d'un pressupost continuat que permeti executar, any rere any, un pla de manteniment de la xarxa de camins


1




ACCIÓ 12: Publicació de guies integrades d’informació sobre l’anella verda.



Descripció: Promoure la publicació de guies integrades sobre l'Anella Verda on hi constin tots els elements d'interès: itineraris, camins, fonts, masies, paratges naturals, etc. Aquestes publicacions es poden produir des del sector públic i també des del sector privat. Per això cal que els materials que disposa l'Ajuntament siguin de domini públic i es posin a disposició de les empreses o entitats que vulguin editar noves publicacions.


1




ACCIÓ 13: Parades del transport públic a l’anella verda



Descripció: Noves parades en el transport urbà que facilitin l'accés a peu a l'Anella Verda


1




ACCIÓ 14: Creació i manteniment d'una xarxa de camins a nivell comarcal.



Descripció: Participar, amb els municipis veïns i les administracions de nivell superior, en la creació i manteniment d'una xarxa de camins a nivell comarcal


1




ACCIÓ 15: Creació d'una xarxa de carrils bici interurbans



Descripció: Promoure amb els municipis veïns i les administracions supramunicipals la creació d’una xarxa de comunicació interurbana en bicicleta dins del procés encetat pel Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.


1



OBJECTIU 3: Ordenar mobilitat i accesibilitat Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 1: Millorar xarxa de camins i senyalització



Descripció: El manteniment en bon estat de la xarxa de camins públics i privats és un element imprescindible per facilitar la feina dels pagesos i dels diferents serveis que s'han de desplaçar dins d'aquesta àrea. D'acord amb la Taula de propietaris i pagesos, cal reforçar el pressupost municipal destinat a aquesta partida i acordar les accions anuals prioritàries. D'altra banda, proposem estendre la senyalització iniciada al Parc Agroforestal de Terrassa al conjunt de l'Anella Verda.


1



OBJECTIU 3: Ordenar mobilitat i accesibilitat Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 2: Limitar accés amb vehicles privats



Descripció: L'espai de l'Anella Verda no pot ser un espai de lliure circulació amb vehicles privats de motor (cotxes, motos, quads, etc.). Cal ordenar i restringir el trànsit. Pensem que, com ja es fa actualment, és raonable tancar diversos camins en les zones més sensibles o amb certes condicions especials. Les decisions sobre els camins a tancar i les èpoques s'haurien de prendre de forma concertada entre l'Ajuntament i la Taula de propietaris i pagesos.


3


Ajuntament


Seleccioneu

Altres Entitats privades


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu




Altres Indicador de seguiment (1 o mes):

Seleccioneu


1



OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment Calendari:

ACCIÓ 6: Explicacions als accessos al medi.



Descripció: Senyalitzar i explicitar la normativa i recomanacions als accessos al medi.


1



OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment Calendari:

ACCIÓ 7: Millora de la seguratat en els habitatges aïllats



Descripció: Millorar la seguretat i vigilancia dels habitatges aiïllats i infrastructures productives, mitjançant la comunicació i el coneixement per part dels cossos de seguretat (policia local i mossos d'esquadra) de les necessitats i singularitats dels habitants dels masos i habitatges aïllats.


1



OBJECTIU : 4. Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori.l Calendari:

ACCIÓ : 4. Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori.



Descripció: Com diu a les fortaleses Al Sector est i nord es favorable fan atractives les activitats a l’aire. Amb gran oferta d’ambients naturals fa atractiu per els ciutadans la utilització dels entorns. Gran variabilitat d’activitats de lleure i esportives. Xarxa de senders, camins de gran i petit recorregut. Els abocaments La resta com diu les Debilitats El territori esta degradat, masies, fonts, torrents, camins ( com diu el Plànol de camins son 35) Els sectors mes potents degradats Can Guitart Sud, les Martines, can Palet de Vista Alegre, can Pepet. Alta concentració visitants com Mossèn Homs, Boscos Torrebonica, Parc Agroforestal Es tindria de restaurar, netejar per la seva utilització i posar mes vigilància Tal com es fa informar que tan sols existeixen 2 persones per el control, no es suficient En totes las propostes 1º, 2º, 3º i 4º Es necessària una normativa especifica sobre us públic i social de la Anella Verda Es necessària control, vigilància i el manteniment del territori


1



OBJECTIU 4: Millorar el control i la vigilància en el territori. Calendari: INMEDIAT

ACCIÓ : MILLOR COORDINACIÓ DE LES PERSONES IMPLICADES EN LA VIGILÀNCIA , EN L'ANELLA...

SECTOR/S (1 -10): 1-10


Descripció: Los pocos recursos disponibles, tanto humanos como económicos que se están dedicando, hasta ahora, , en las opercaciones de vigilancia y mantenimiento del muy extenso ámbito territorial de l'Anella hacen que sea imprescindible una buena coordinación de todas las personal que los realizan. Hay que evitar que siga ocurriendo lo que explican les sucede a los agricultores, que cuando tienen alguna incidencia en sus campos y las denuncian la respuesta es poco operativa porque la persona que les atiende no conoce el territorio de que se les habla. Por ello, hay que derivar directamente las quejas a alguien que tenga buen conocimiento del medio natural, y ello puede conseguirse con una coordinación entre los distintos cuerpos destinados a vigilancia y mantenimiento.. Ello no excluye la previsible necesidad de aumentar, en el futuro, los medios destinados a vigilancia y mantenimiento de la Anella, cuando se vaya desarrollando.


1



OBJECTIU 4: Millorar el control, la vigilància i el manteniment del territori Calendari:

ACCIÓ 16: Limitar l’accés dels vehicles a motor on aquest no està permès



Descripció: Senyalitzar i tancar els camins on no està permesa la circulació de vehicles de motor en compliment de la Llei d'accés al Medi Natural.


1




ACCIÓ 17: Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a les lleres dels torrents.



Descripció: Obstaculitzar el pas de vehicles a motor a les lleres dels torrents, en especial al Torrent de Gaià i al Torrent de la Betzuca.


1




ACCIÓ 18: Dissenyar i executar un pla de vigilància permanent de l'Anella Verda.



Descripció: Es tracta d'evitar qualsevol conducta incívica que provoqui el deteriorament de la qualitat del medi. De manera prioritària cal evitar els abocaments i la circulació de vehicles a motor en zones no permeses


1




ACCIÓ 19: Clausura de les instal·lacions i/o activitats que no disposin d'autorització



Descripció: Clausura de les instal·lacions i/o activitats que no disposin d'autorització


1




ACCIÓ 20: Incrementar la informació, la prevenció i la senyalització contra incendis.



Descripció: Analitzar el nivell de risc d’incendi en els diferents espais de l’Anella Verda i adoptar mesures informació, prevenció i senyalització, especialment en els llocs de risc més alt.


1




ACCIÓ 21: No permetre la caça esportiva en els espais periurbans de la ciutat.



Descripció: Ampliació de la declaració de zona de seguretat dels terrenys d’aprofitament (cinegètic) comú del terme de Terrassa, de l’any 1998, a tots el espais periurbans de la ciutat situats fora del Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac. Analitzar els riscos associats a la pràctica de la caça esportiva en llocs a on es practiquen altres activitats a la vegada, com passejades, pícnics, esports a l’aire lliure o recollida de bolets. Es per aquest motiu que aquest tipus d’activitat no hauria d’estar permesa en els espais periurbans de la ciutat.


1



OBJECTIU 4: Millorar control, vigilància i manteniment Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 1: Millorar coordinació amb patrulla ecològica



Descripció: Malauradament, les actituds incíviques són i, amb tota probabilitat seran, freqüents a l'espai de l'Anella Verda. Tot i que ja existeix una patrulla ecològica de la Policia Municipal, creiem que cal augmentar els seus mitjans d'actuació i millorar la seva coordinació amb els pagesos i propietaris de la zona. Pensem que seria molt recomanable el seu coneixement mutu a través de la Taula de propietaris i pagesos per acordar les millors estratègies de coordinació i control. L'existència d'una "línia directa" per a contactar amb la patrulla i assegurar una resposta ràpida esdevé imprescindible. També creiem que cal simplificar el tràmit de denúncies. Moltes vegades, es deixen de denunciar fets delictius per la poca confiança en el sistema judicial i també per la pèrdua de temps del procés de denúncia. Mitjançant la coordinació amb la policia municipal i mossos d'esquadra cal facilitar els tràmits per aquestes gestions.


3


Ajuntament Policia municipal

Generalitat de Catalunya Mossos d'esquadra Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Propietaris

Altres Pagesos Actors implicats (1 o més):

Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu




Altres Satisfacció pagesos i propietaris Indicador de seguiment (1 o mes):

Seleccioneu


1



OBJECTIU 4: Millorar control, vigilància i manteniment Calendari: Tot l'any

ACCIÓ 2: Augmentar i aplicar sancions per comportaments incívics



Descripció: Com ja hem manifestat en altres propostes, cal promoure els comportaments cívics i respectuosos. També cal posar els mitjans necessaris per a fer-los possibles (serveis socials, deixalleries, etc.) D'altra banda, estem segurs que la gran majoria de ciutadans es comporta de forma cívica i responsable. Per això mateix, pensem que cal penalitzar la minoria que no respecta els valors democràticament acceptats. Així doncs, proposem augmentar i aplicar realment les sancions per abocaments, robatoris i altres actes vandàlics que atemptin als béns privats o públics de l'Anella Verda. Caldria acabar amb la sensació d'impunitat actual que tan mal fa a l'economia (i a la moral!) de les persones perjudicades.


3


Ajuntament Policia Municipal

Generalitat de Catalunya Sistema judicial Actor responsable ( 1 o més):

Seleccioneu

Seleccioneu


Seleccioneu



Seleccioneu


Seleccioneu



Altres Sancions imposades /sancions pagades


Seleccioneu

LA FUNCIONALITAT SOCIAL I ÚS PÚBLICanellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/... · 3. Primera...

Documents

Transcript of LA FUNCIONALITAT SOCIAL I ÚS PÚBLICanellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/... · 3. Primera...