Presentació diagnosi

Diagnosi i orientacions de futur pel

Programa Informació i Dinamització als

Centres d’Educació Secundària (PIDCES)

Presentació de resultats

Jornada de presentació del Programa PIDCES 2011-2012

25 d’octubre de 2011

OBJECTIUS DE L’INFORME 2

CARACTERITZAR la situació actual del programa i la seva

evolució recent: cobertura, context dins les polítiques de joventut,

els professionals, etc.

1

VALORAR els serveis i recursos disponibles.3

ANALITZAR els models i àmbits d’intervenció existents. 2

Diagnosi i orientacions de futur pel PIDCES

OBTENIR UNA VALORACIÓ QUALITATIVA sobre la situació del

programa, les problemàtiques, les necessitats que planteja i

recollir les expectatives en relació a la provisió de serveis i

recursos de cara al futur.

4

METODOLOGIA 3

• Anàlisi documental.

• Sessió de treball amb cinc responsables i experts del programa.

• Enquesta mitjançant qüestionari autoadministrat en línia.

• Resposta: 99 municipis, el 88,4%.

• Grups de discussió per tal de recollir i aprofundir en els resultats de l’enquesta i copsar les diferents visions territorials.

• S’han realitzat un total de 2 grups amb una participació de 23 persones.


4

• EVOLUCIÓ RECENT DEL PROGRAMA I SITUACIÓ ACTUAL


EVOLUCIÓ RECENT DEL PROGRAMA I SITUACIÓ ACTUAL5


Gràfic Evolució del número de municipis i CES participants. Curs 2001/02 fins curs 2010/11.

10 10 10 13 19

6582

96106 112

4534 34 41

55

213

242

274290

309

0

50

100

150

200

250

300

350

2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 2009/10 2010/11

Municipis participants CES participants

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina del Pla Jove. Programa PIDCES. Diputació de Barcelona.

Durant el curs 2006/07 el

programa fa un salt

qualitatiu important, quan

s’insereix dins la

convocatòria XBMQ.

• Al llarg de les diferents convocatòries XBMQ s’han anat incorporant més municipis a la xarxa fins arribar als 112 municipis i 309 centres d’educació secundària del curs 2010/11, dels quals 251 són públics (el 81,2%) i 58 concertats

(18,8%).

EVOLUCIÓ RECENTEVOLUCIÓ RECENT



Tres de cada quatre

municipis amb centre

d’educació secundària de la

província participen en la

xarxa PIDCES.

• A la província hi ha 143 municipis amb algun centre de formació secundària. Amb 112 municipis participants, el Programa PIDCES és present al 78,3% dels municipis.

Gràfic Municipis membres de la xarxa PIDCES segons convocatòria.

En blanc els municipis que no tenen CES

Vallès Occidental

Berguedà

Osona

Bages

Maresme

Valles Oriental

Alt Penedès

Anoia

Garraf Baix Llobregat

Barcelonès2004-05

2006-07

2008-09

2010

Sense PIDCES

Convocatòria

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina del Pla Jove. Programa PIDCES. Diputació de Barcelona i del Departament d’Ensenyament.

COBERTURACOBERTURA

Taula Percentatge de CES amb PIDCES per comarques i titularitat. Curs 2009/10.

Concertats i privats (%)

Públics (%) Total (%)

Garraf 16,7 100,0 76,5Osona 64,3 85,7 75,0Vallès Oriental 45,8 74,3 62,7Alt Penedés 28,6 77,8 56,3Bages 26,7 76,5 53,1Maresme 22,9 84,4 52,2Baix Llobregat 16,1 87,3 51,4Vallès Occidental 13,7 94,9 50,0Anoia 22,2 70,0 47,4Barcelonès* 3,6 100,0 44,2Berguedà 0,0 60,0 42,9Total 19,5 87,8 53,0




Pel que fa als centres, el

Programa PIDCES és

present a un de cada dos

centres d’educació

secundària de la província.

• S’ofereix en la majoria de centres públics, mentre que hi ha pocs centres concertats que disposin d’aquest servei.

• En les comarques més densament poblades hi ha una major cobertura pública i baixa la cobertura dels concertats. Contràriament, en les menys densament poblades la cobertura dels centres concertats és més elevada.

COBERTURACOBERTURA

• * L’analisi del Barcelonès correspon a tots els municipis excepte la ciutat de Barcelona.



El Programa PIDCES dóna

cobertura a dues terceres

parts de l’alumnat de la

província.

• En total es dóna cobertura a 153 mil alumnes matriculats en els CES que participen a la xarxa PIDCES. Aquesta xifra representa dues terceres parts de l’alumnat total de la província, el 67,9%.

COBERTURACOBERTURA Taula Núm. alumnes matriculats de centres públics segons grandària del municipi i pertinença del CES a la xarxa PIDCES, curs 2009-10.

PIDCES Total % PIDCESFins a 15 mil hab. 23.863 31.252 76,416-25 mil hab. 13.025 16.364 79,626-75 mil hab. 47.968 50.038 95,976 mil hab. o més 53.691 53.624 100,0Total 138.548 151.278 91,6

Taula Núm. alumnes matriculats de centres concertats i privats segons grandària del municipi i pertinença del CES a la xarxa PIDCES, curs 2009-10.

PIDCES Total % PIDCESFins a 15 mil hab. 2.601 6.507 40,016-25 mil hab. 2.866 7.480 38,326-75 mil hab. 8.079 22.063 36,676 mil hab. o més 1.475 38.204 3,9Total 15.022 74.254 20,2




Per la majoria de municipis de la província, la convocatòria XBMQ ha estat

clau a l’hora d’estendre un servei d’informació juvenil als centres d’educació

secundària.

• El 64,6% dels municipis entrevistats no disposaven d’un servei PIDCES amb anterioritat.

• Per un de cada tres municipis, el PIDCES és un dels programes més importants en matèria de joventut.

• Per als municipis de menor dimensió, el PIDCES ha reforçat i ha ajudat a visualitzar l’àrea de joventut.

EL PROGRAMA EN EL MARC DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUTEL PROGRAMA EN EL MARC DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Gràfic Quina rellevància creus que té el PIDCES en el conjunt d’actuacions i/o programes de joventut del teu municipi?

Unitats: Percentatges.

37,4

50,5

12,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Mol

t re

lleva

nt

Rel

leva

nt

Poc

rel

leva

nt

Font: Enquesta PIDCES 2011.

Gràfic Indica el grau de reconeixement que obté el PIDCES per part de...

0 és reconeixement deficient i 10 excel·lent

4,3

4,4

4,9

5,3

6,1

7,1

7,5

7,8

8,2

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

El Departament d’Ensenyament de la Generalitatde Catalunya

Les entitats del municipi

Els pares i mares

Altres àrees de l’ajuntament

El responsable de les polítiques d’educació del’Ajuntament

El professorat

La direcció del centre

L’alumnat

El responsable de les polítiques de joventut del’Ajuntament




Els professionals consultats demanden una major difusió i posada en valor

del PIDCES com a mitjà d’assessorament i dinamització dels/les joves.

• L’enquesta mostra com el PIDCES és ben valorat pels destinataris, l’alumnat, i també pels que intervenen dins els centres (la direcció i el professorat). També obté el màxim reconeixement per part dels responsables de les polítiques de joventut municipals.

• No obstant això, a fora dels centres s’observa una manca clara de reconeixement.

EL PROGRAMA EN EL MARC DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUTEL PROGRAMA EN EL MARC DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Gràfic Al vostre Ajuntament, quina és la situació dels dinamitzadors-es PIDCES?

Resposta múltiple

Unitats: Percentatges

1,0

8,1

12,1

27,3

76,8

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres

Exerceix, també, de Tècnic/a d’un altre serveimunicipal

Fa de dinamitzador/a PIDCES exclusivament

Exerceix, també, de Tècnic/a de joventut

Exerceix, també, de dinamitzador/a en el Puntd’Informació Juvenil (PIJ) o altra equipament

juvenil




La xarxa PIDCES està formada per més de 200 professionals de les

polítiques de joventut.

• Amb el conjunt de municipis membres de la xarxa es pot estar al voltant dels 247 professionals.

• En la majoria de municipis ja existia la figura de dinamitzador-a juvenil i és el professional que fa de dinamitzador-a del PIJ, qui també dinamitza el PIDCES.

• Tot i que el PIDCES sovint és per a molts municipis un recurs relativament recent, l’equip de professionals és experimentat.

• Fins i tot en els municipis de recent incorporació a la xarxa (dues darreres convocatòries), l’experiència mitjana dels equips és superior al temps que porta el servei.

ELS PROFESSIONALSELS PROFESSIONALS

12

• MODELS I ÀMBITS D’INTERVENCIÓ EXISTENTS


Gràfic Durant aquest curs escolar, valora l’èmfasi que poseu en cadascun d’aquests aspectes...

0 Gens èmfasi i 10 Molt èmfasi

7,3

8,0

8,0

8,3

9,0

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

La igualtat d’oportunitatsentre els joves

(col·lectius)

Prevenció de lesconductes i hàbits de risc

La participació activadels joves en la societat

L’apropament dels jovesals recursos, entitats i

activitats

L’autonomia il’empoderament dels

joves


MODELS I ÀMBITS D’INTERVENCIÓ EXISTENTS 13


Es destaca la necessitat de pactar els temes i activitats, tant si és

formalment com informal, per aconseguir desplegar amb èxit el programa.

• El 50,5% dels municipis elaboren un pla de treball individual per cadascun dels centres.

MODELS D’INTERVENCIÓMODELS D’INTERVENCIÓ

Pels municipis enquestats el

model d’intervenció es centra

sobretot en treballar l’autonomia i

l’empoderament dels/les joves.

• Altres aspectes que també obtenen una importància cabdal és l’apropament als recursos, entitats i activitats, seguit de la participació activa en la societat i la prevenció de les conductes i hàbits de risc. En canvi, el treball per la igualtat d’oportunitats és menys rellevant



I les activitats

més rellevants

són…


Gràfic I quina prioritat doneu a cadascuna de les següents activitats en la intervenció que es porta a terme als centres?

0 Cap prioritat i 10 Molta prioritat

6,0

6,1

6,2

6,6

6,7

7,7

7,9

7,9

8,0

8,4

8,6

8,7

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Donar suport a la coordinació d’actuacions amb la resta de centresde secundària del municipi i/o comarca.

Donar suport a la coordinació d’actuacions amb la restad’administracions.

Promoure el seguiment dels alumnes en situació de risc.

Promoure la participació dels alumnes en els òrgans derepresentació del centre.

Promoure la participació dels alumnes en els òrgans derepresentació ciutadana del municipi.

Donar suport a la coordinació d’actuacions d’altres àreesmunicipals que intervenen en aquest col·lectiu poblacional.

Fer participar als alumnes en activitats organitzades per les entitatsdel municipi.

Donar suport a l’organització d’activitats per part dels alumnes.

Donar recolzament a activitats de promoció de l’associacionisme igrups juvenils.

Detectar interessos, inquietuds i problemàtiques dels alumnes.

Donar suport a la coordinació de la resta d’actuacions promogudesper l’àrea de joventut de l’ajuntament.

Recopilar i donar a conèixer les activitats, els recursos, els espais,els agents i programes.




I les

metodologies

més

emprades…

MODELS D’INTERVENCIÓMODELS D’INTERVENCIÓGràfic En base al vostre treball, indica amb quin grau utilitzes cadascuna de les següents metodologies d’intervenció

0 No l'utilitzes i 10 L'utilitzes molt

2,73,3

4,24,95,2

5,65,65,75,86,0

6,26,6

7,27,57,6

7,98,08,18,1

8,8

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Organització de videofòrums

Organització de visites a entitats

Elaboració de butlletins i revistes

Creació i manteniment d’un fons documental (revistes, llibres, guies)

Formació i dinamització de corresponsals

Acompanyament grupal a l’alumnat (col·lectius diana)

Elaboració de fitxes, dossiers i carpetes informatives

Organització i/o participació en mostres i fires educatives

Organització i dinamització d’òrgans estables de participació

Acompanyament individual a l’alumnat

Organització d’activitats de lleure i culturals

Contacte amb els delegats -des

Acció presencial a les aules (passa-classes, etc.)

Organització i/o participació en tallers, xerrades, cursos i jornades

Realització de campanyes d’informació

Distribució de tríptics informatius

Manteniment de les cartelleres informatives

Contacte amb el professor/a referent i resta de professorat

Difusió a través de les xarxes socials i Internet (blocs, mailings, etc.)

Acció presencial al patí o passadís




No hi ha un factor que determini clarament les diferencies en el model

d’intervenció entre els municipis enquestats. Amb tot, hi ha tres factors

que expliquen amb major mesura la variabilitat en el model d’intervenció,

aquests són:


1) Diferencia entre els municipis on la intervenció es centra més en el treball directe i proactiu amb el conjunt de l’alumnat (de forma grupal) i els que no (ho fan indirectament i de forma individual amb els/les delegats/des, corresponsals o alumnat).

2) Diferencia entre els municipis que dones més importància a les accions de redifusió d’informació que generen d’altres institucions i els que donen més rellevància a portar a terme accions pròpies de dinamització dels/les joves.

3) Diferencia entre els municipis que donen més importància a l’elaboració de materials propis i els que en donen menys.

17

• VALORACIÓ DELS SERVEIS I RECURSOS


VALORACIÓ DELS SERVEIS I RECURSOS 18


• Els serveis amb major valoració són l’assessorament tècnic, la formació als/les dinamitzadors-es, la jornada de presentació i els espais d’intercanvi de bones pràctiques.

• L’Assessorament tècnic s’ha considerat un dels serveis clau del programa a reforçar i a fer més proper als municipis en els propers anys.

• La Formació als/les dinamitzadors-es hauria de ser més especialitzada, aplicable a l’àmbit de treball dels/les tècnics-ques PIDCES i ofertada de forma descentralitzada i/o en línia.

• En l’Intercanvi de bones pràctiques i models d’intervenció; Grups de millora intermunicipals es proposen canvis metodològics i organitzatius per tal de maximitzar l’aprofitament per part del personal tècnic que hi participa. Amb la inclusió de visites d’estudi i fomentant el debat i la participació, per bé que la selecció d’experiències ha de reflectir la diversitat del programa (tant a nivell de la grandària dels municipis, com de la diversitat territorial, entre altres).



• En les sessions formatives per a dinamitzadors/es les preferencies es centren en:

• Eines de treball amb els/les joves, tant de comunicació, de sensibilització com de foment de la participació i dinamització, en especial de la xarxa de corresponsals.

• Eines de treball per a millorar la coordinació amb els centres, entre els/les tècnics-ques de l’àrea de joventut i amb altres àrees de l’ajuntament.

• Reflexió entorn el PIDCES i al voltant del rol i funcions del/la dinamitzador-a.

• Formació en TIC i xarxes socials i aplicacions de major ús entre els/les joves, per donar a conèixer i aprendre utilitzar programes i entorns de major ús entre aquests-es.



• En els tallers per l’alumnat les preferencies es centren en:

• Eines de treball amb els/les delegats-es i corresponsals, tant amb el PIDCES, com entre l’alumnat i l’equip docent.

• Habilitats socials perquè incideix en tots els àmbits de relació dels/les joves (família, amistats, institut), en les habilitats de comunicació i amb la capacitat de fer de mediador-a i interlocutor-a en la resolució de conflictes.

• Treball de l’autoestima i l’assertivitat en els/les joves.

• El plantejament metodològic dels tallers ha de ser participatiu i aplicable a les activitats que aquests-es realitzen i organitzen. També es valora que s’exposin experiències i bones pràctiques realitzades a altres centres i també amb l’ús de les TIC.



• En relació als recursos:

• Es destaca el taulell informatiu com el recurs material més útil, en comparació a altres recursos materials i infraestructures al seu abast actualment.

• Es proposa la introducció de canvis en la iconografia utilitzada tant en el mobiliari, cartells i altres suports del programa, ja que es considera que l’actual mostra una imatge infantil, que dificulta la identificació de la joventut.

22

• CONCLUSIONS


CONCLUSIONS 23

1. El Programa PIDCES és clau en el desenvolupament i extensió d’un servei d’informació juvenil als centres d’educació secundària.

2. El Programa PIDCES és per a molts municipis una de les actuacions més rellevants en matèria de joventut i complementa als serveis d’informació ja existents.

3. Menor cobertura als municipis menors de 25 mil habitants i als centres concertats.

4. Manca de reconeixement i visibilitat del PIDCES fora de l’entorn escolar.

5. Manca d’espais per a compartir experiències i de reflexió sobre el model d’intervenció.


CONCLUSIONS 24

6. Una oferta de tallers no prou ajustada als joves i limitada.

7. L’oferta formativa dirigida als dinamitzadors-es està ben valorada.

8. Dèficit de coordinació i treball conjunt amb els professionals dels centres d’educació secundària.

9. Poca accessibilitat als recursos i cert context d’aïllament professional dels/les dinamitzadors-es.

10.Les prioritats són la millora dels recursos materials i d’infraestructures, la professionalització i avançar en el model d’intervenció.


25

• ORIENTACIONS


ORIENTACIONS 26

• Es defineixen 4 LÍNIES DE TREBALL en les quals s’inclouen les diferents propostes:

1. Enfocament del programa, contingut i metodologia

2. Organització, equip professional i treball en xarxa

3. Serveis i recursos Oficina del Pla Jove

4. Difusió i divulgació


ORIENTACIONS 27

1. Estendre el programa incorporant nous municipis i ampliant el servei en centres concertats.

2. Reforçar l’avenç qualitatiu del PIDCES, enfortir i consolidar un model de treball en evolució a partir del propi equip humà del programa.

3. Potenciar la proximitat, el contacte directe i el seguiment continuat de la seva tasca.


Enfocament del programa, contingut i metodologia

ORIENTACIONS 28

1. Motivar als equips de dinamitzadors-es com a referents del programa a partir del reconeixement del seu perfil professional, la formació, l’intercanvi i la millora de l’estabilitat laboral i dels llocs de treball.

2. Enfortir el treball en xarxa entre municipis que és cabdal per generar la implicació i el compromís de pertinença a un grup de treball interessat en reflexionar i fer avançar el programa en el marc de les polítiques de joventut municipals.

3. Promoure les trobades presencials d’intercanvi entre municipis.

4. Mancomunar serveis de petits municipis a través de la figura del dinamitzador-a itinerant.


Organització, equip professional i treball en xarxa

ORIENTACIONS 29

1. Implementar un servei permanent d’Assessorament, dinamització i seguiment.

2. Formació amb metodologies pràctiques, aplicables i participatives. Per exemple tècniques de comunicació, dinàmiques de joves, tecnologies de la comunicació i la informació, etc.

3. Proveir d’un entorn col·laboratiu a través d’una plataforma digital per tal de disposar informació actualitzada, fons documental, eines, etc.; així com per compartir experiències i interlocutar entre diferents municipis i professionals.

4. Plantejar una cartellera digital que pugui ser d’utilitat pels/les joves.

5. Implementar un sistema d’avaluació periòdic, simple i sistemàtic i fer-ne un retorn, per exemple, a través d’una jornada anual.


Serveis i recursos Oficina del Pla Jove

ORIENTACIONS 30

1. Establir estratègies de reconeixement i visibilitat del PIDCES.

2. Promoure estudis, articles i publicacions amb una visió de conjunt que serveixin de referents conceptuals a nivell teòric i pràctic.

3. Posar en valor l’impacte del programa tant pel que fa a volum de municipis participants i centres i alumnes amb servei, com dels resultats de les seves activitats i la repercussió social que tenen.

4. Divulgar el programa, donant reconeixement a activitats i treballs desenvolupats. Per exemple a través del reconeixement d’activitats i premis a iniciatives innovadores.

5. Revisar la imatge i iconografia utilitzada al PIDCES per tal d’adequar-la a les tendències actuals i es produeixi una major identificació dels/les joves amb les activitats del programa


Difusió i divulgació

Presentació diagnosi

Education

Transcript of Presentació diagnosi