LA FAUNA DE SES FEIXES - GEN-GOB Eivissa · Per aquest fet, s’ha iniciat un estudi per detectar...

Les zones humides són molt escasses a lacomunitat Balear. A Eivissa estan representades,bàsicament, per ses Salines i ses Feixes, i és enaquesta última on es troba la major extensiód’hàbitats palustres de les Pitiüses.

La gran diversitat d’ambients presents té unaenorme influència en la fauna d’aquest aiguamoll.Allí, l’existència de formacions molt pocrepresentades a les Pitiüses, com és el cas delscanyissars, i la biodiversitat que acompanya lamajor part de les zones humides, afavoreixenl’existència d’una comunitat faunística destacable,almenys en àmbit local, i la presència d’espèciessingulars exclusives d’aquests tipus d’ambients.

El GEN-GOB Eivissa, compromès amb laconservació de ses Feixes des de fa molts anys,realitza diferents treballs al voltant d’aquesta zona

humida. Entre d’altres, l’estudi dels seus valorsnaturals. Una part important d’aquest treball haestat centrada en el camp de l’ornitologia,especialment en la realització de censos parcials il’anellament científic d’aus. Altres camps, comeldels invertebrats, estaven encaramolt endarrerits.La fragmentació del territori en illes, i la separaciód’Eivissa dels principals centres d’investigació i dela Universitat no faciliten aquesta recerca bàsica.

Tot i l’esforç realitzat, encara manca informaciómolt important per iniciar una correcta gestió ipoder avaluar els efectes de les possiblesactuacions a la zona. Per aquest motiu, l’any2005, el GEN-GOB Eivissa va iniciar el projecteSes Feixes, exemple de patrimoni integral.Evolució històrica, amb el suport de la Fundació“SaNostra”, Caixa de Balears i la col·laboració del’Ajuntament d’Eivissa.

LA FAUNA DE SES FEIXESGEN-GOB EIVISSA

165

La utilització de xarxesper a la capturadʼocells estàrestringida a tasquesdʼinvestigaciói a personal tècnicespecialitzat ambla corresponentautorització.

A la fotografia,capsigaranycapturat per ornitòlegsde lʼEquip de Naturadel GENper al seu anellament.

Foto: Marià Marí

Aquest modest treball, realitzat entre els anys2005 i 2008, en especial al prat de sesMonges, ofereix la possibilitat de conèixer lasituació en què es troben alguns dels grupsfaunístics més significatius de la zona. No haset la nostra intenció, tampoc entrava dins lesnostres possibilitats, realitzar un estudiminuciós, sí, en canvi, oferir una informacióque serveixi per entendre millor laimportància i la dinàmica de l’aiguamoll.També, quant menys, facilitar una informacióinteressant per a la realització de futurstreballs sobre la zona.

El primer de tot va ser la selecció dels grupssobre els quals centraríem la nostra recerca.Això es va fer en funció de la seua importànciacom a bioindicadors, la manca d’informació ila disponibilitat d’experts que s’implicassinamb el projecte. Aquest darrer punt erafonamental, ja que no només era necessaricomptar amb el seu assessorament per garantirels resultats, sinó que la seua col·laboració eraimprescindible, en la majoria dels casos, per ala determinació de les mostres.

Afortunadament en el cas dels invertebrats, hempogut comptar amb la col·laboració d’expertsque ens han ajudat en el disseny de lametodologia, la recol·lecció de mostres i ladeterminació dels exemplars. També l’empentadels de voluntaris i dels naturalistes locals ha setvital per fer avançar el treball. A continuació espresenten els resultats de l’estudi pels diferentsgrups taxonòmics.

Com era d’esperar, els resultats obtengutsen aquest camp indiquen un progressiudeteriorament dels hàbitats i un empobriment delabiodiversitat.Elmotiuprincipal, l’abandonamentde l’activitat primària, dinamitzadora del singularsistema de rec de ses Feixes. Aquest fet,juntament amb la falta de previsió del’administració en permetre l’obstrucció de laxarxa de canals que facilitava la circulació d’aiguadolça al sistema, està provocant la progressivasalinització de l’espai com a resultat de la intrusiómarina.

167LA FAUNA DE SES FEIXES166

Grup de voluntarisdel GEN durantles tasques de recercadʼinvertebrats dʼaiguadolça en un canaldel prat de Vila.

Foto: Espe Palerm

Boscarla de canyar.

Foto: Sebastià Torrens

ELS INVERTEBRATS

L’isolament de les Pitiüses i la seua dilatadahistòria geològica han afavorit l’origen de

nombroses espècies endèmiques, entre les qualss’han de comptarmoltes d’aquàtiques. Aquest ésel cas dels mol·luscs, que tot i haver estat objectede notoris treballs a la dècada dels 60 per LluísGasull, han romàs fins ara amb un bon grapatd’interrogants taxonòmics.

La fauna malacològica de les aigües dolces isalabroses de les Pitiüses presenta un interèsmoltalt. Se sap que existeixen poblacions bendiferenciades i que probablementmereixeran unadescripció formal. De fet, recentment s’hadescobert l’existència de l’endemisme Bithyniamanonellesi, a sa font den Mates a la vénda deBenirràs (Sant Miquel de Balansat).

Ses Feixes representen, encara avui, una zonahumida de gran valor ecològic en el context de lesilles Pitiüses, també en termes de biodiversitat aescala global. En efecte, aquí, i gràcies a unaprofitament mil·lenari de les aigües dolces, lafauna aquàtica ha trobat una notable diversitatd’ambients per prosperar-hi. En aquest sentit,l’estudi de ses Feixes és altament informatiu,perquè representa un dels últims ecosistemesaquàtics d’Eivissa i, alhora, és l’únic depermanent a la terra baixa.

Durant el mes d’octubre de 2005 s’han dut aterme prospeccions a diferents ambients aquàticsde ses Feixes, amb l’objectiu de localitzar iidentificar la fauna malacològica associada aaquests indrets.

La metodologia ha set l’habitual en un mostreigqualitatiu de mol·luscs aquàtics. La detecció insitu permet optimitzar l’esforç de triatge demostres en aquesta primera fase descriptiva, totevitant realitzar preses i separacions que podenacabar sent tan tedioses com infructuoses.

Així doncs, es procedí a una exploració detalladadels diversos substrats d’una llista d’indrets, querepresenten tota la gamma d’ambients aquàticspresents a la zona.

També, es varen recollir mostres dels sedimentsrecents de ses Feixes, on hi ha les abundantsconquilles de les espècies aquàtiques que hi vivienabans d’iniciar-se el procés de degradació que araamenaça aquesta excepcional zona humida.

El resultats han set la localització de tres espèciesde gasteròpodes aquàtics vivents a ses Feixes. Sónels següents:

HHyyddrroobbiiaa ccff.. aaccuuttaa Draparnaud, 1805Aquest caragolet forma poblacions nombroses alsestanyols litorals amb forta influència marina, onviu sobre tota mena de substrats. Sobreviu a lapart més interior del prat de Monges. Lataxonomia d’Hydrobia i gèneres afins ha setobjecte de revisions recents que han demostratl’existència de diverses espècies críptiques.L’estudi anatòmic dels exemplars pitiüsosaportarà dades per determinar el grau dediferenciació d’aquesta població respecte de lesaltres que viuen a la Mediterrània.

PPsseeuuddaammnniiccoollaa ccff.. ggaassuullllii Boeters, 1980Acompanyant l’anterior, es trobà una altraespècie d’hidròbid, de conquilla més globulosa.A Eivissa es coneix Pseudamnicola gasulli,descrita d’aquesta illa i localitzada posteriormenta Múrcia (on és possible que es tracti d’una altraespècie, potser ja extingida). Els exemplars de sesFeixes no concorden plenament amb aquesttàxon, per la qual cosa seria convenient el seuestudi anatòmic.

PPllaannoorrbbiiss ppllaannoorrbbiiss Linnaeus, 1758Al prat de Vila s’ha localitzat una abundant peròcircumscrita població d’aquest pulmonat aquàtic.Es tracta de l’única població de l’espècieconeguda actualment a les Pitiüses. Donat querecentment s’han descrit diferències apreciablesi amb significat taxonòmic entre poblacionsisolades de planòrbids, seria convenient l’estudianatòmic dels exemplars eivissencs, per tald’assegurar-ne la identificació i comprovar si estracta, també, d’un tàxon endèmic.


Bassa dʼaigua al prat de Vila.

Foto: Neus Prats

Gasteròpodes pulmonats CRISTIAN RUIZ

Planorbis, cargolsdʼaigua dolça trobats al prat de Vila.

Foto: Marià Marí

Els coleòpters és un dels grups més importantsdins dels insectes. De fet, és l’ordre amb mésespècies descrites (unes 350.000). En el cas deles Pitiüses, els coleòpters és un dels grupsd’invertebrats més estudiats i coneguts, en bonapart gràcies a la tasca de Francesc Españoldurant els anys 50 i 60 del segle XX. Tot i així,una part important d’aquests coneixements eslimiten a la família dels Tenebriònids, ambmoltes espècies endèmiques, i encara quedenllacunes importants, per exemple, la faltad’informació sobre ses Feixes.

Per a la nostra recerca, la identificació directa delsescarabats durant tot el període d’investigació haestat el mètode més utilitzat. Cal remarcar,igualment, la captura mitjançant pots enterratsamb diferents tipus d’esquer i la realitzada deforma accidental a partir de les trampes per aaltres ordres d’organismes (invertebrats associatsa zones humides i trampes de llum per alepidòpters principalment).

Durant tot el procés s’ha pogut constatarl’escassa presència d’individus, tant en nombre

com en espècies. Malgrat això, s’han pogutidentificar 31 espècies a la zona humida, de lesquals, 6 són endèmiques de les nostres illes anivell d’espècie o de subespècie. Aquestes dadesindiquen un percentatge d’endemisme moltelevat, el 19,3%.

A continuació es reprodueix el llistat d’espèciescatalogades agrupat per famílies:

Aphodius sp.

Foto: Marià Marí


ColeòptersGEN-GOB EIVISSA

La fura (Pimelia elevata).

Foto: Marià Marí

CARABIDAEZuphium olensDemetrias atricapillusAcupalpus meridianusLicinus punctatus Fabr.*Orthomus barbarus Dej. ssp. formenterae

*Tot i que la localitat típica d’Orthomus barbarus Dej.ssp. formenterae és Formentera, es troba fàcilmenta zones d’Eivissa. La subspècie es endèmica de lesPitiüses.

GYRINIDAEGyrinus urinator Illig.

HISTERIDAESaprinus chalcites Illig.Saprinus semipunctatus Fabr.

DERMESTIDAEDermestes frischiKugel.Attagenus (lanorus) trifasciatus Fabr.

COCCINELLIDAERodolia cardinalisMuls.Adalia decempunctata L.Coccinella septempunctata L.

ANOBIIDAEStegobium paniceumLasioderma serricorne Fabr.

TENEBRIONIDAEPachychila sublunata Sol. (endemisme balear)Stenosis intrincata Reitt. (endemisme balear Asida ludovici P.A. (endemisme pitiús)Pimelia elevata (endemisme pitiús)Blaps gigas (escarabat poller, cul alt)

SCARABEIDAECopris hispanus L.Aphodius sp. Elaphocera (Elaphocerida) ibicensis Escalera(endemisme Pitiús). Potosia opaca F.

CHRYSOMELIDAEChrysolina banksi Bechyne. Chrysomela americana ssp americana L. Chaectonema (Tlanoma) tibialis Illig. Visita les plantes de Salicornia.

HYDROPHILIDAEEnochrus bicolor

BOSTRYCHIDAEScobicia suturalis

DYNASTIDAEPentodon algerinum

CANTHARIDAERhagonycha fulva

Per a les tasques d’identificació s’ha comptat amb laparticipació d’experts, entre d’altres, Miquel Roldán,Guillem X. Pons i Nick Riddiford.

Tot i el l’escàs esforç dedicat a la zona, hempogut ampliar el catàleg de dípters de lesBalears amb 5 espècies no citades fins ara al’arxipèlag. Les noves cites per a les Balearssón: Oscinimorpha longirostris, Asyndetusconnexus, Asyndetus separatus, Hyadinaguttata i Microphor rostellatus.

La majoria d’espècies, a part de les incloses a lesfamílies Calliphoridae, Muscidae, Syrphidae iTephritidae, són típiques habitants delssalobrars. Les troballes més notables són lesdues espècies d’Asyndetus (Dolichopodidae) il’Asteia caesia. Només per aquestes tresespècies ja es pot dir que es tracta d’una zonahumida viable i que mereix un estudi mésaprofundit. És molt provable que es trobin mésespècies d’interès científic i amb valor per a laconservació.

Una visita ràpida a la platja de Talamanca,connectada directament amb ses Feixes, a uns90 metres aproximadament, ens va mostrar unpetit bancal de Posidonia oceanica (d’uns tresmetres quadrats aproximadament). L’ús delcaçapapallones sobre el bancal, durant dosminuts, va aportar les 12 espècies següents:

A trampes per a altres grups d’insectes, hem pogutrecuperar exemplars de 2 espècies més, Aedes dorsalis(Culicidae) i Sphaerophoria rueppellii (Syrphidae).

173LA FAUNA DE SES FEIXES

Aprofitant una curta visita a l’illa d’Eivissa del’expert en dípters, especialment els de les illes delMediterrani, Martin Ebejer, es va visitar la zona delprat de ses Monges el 29 de maig de 2006 i es vaprocedir a la recol·lecció de dípters (mosques,moscards i afins) per produir una llista preliminardel grup en aquesta àrea. El material es vacol·lectar entre les 16.30 i les 18.30 h.

Des d’un primer moment, d’acord amb elperíode del dia en què es va fer el mostreig i la

seua durada, es va predir una trobada de 60espècies en total. Finalment, tot i la fumigaciócontra els moscards que se suposava s’havia fetunes setmanes abans i el poc temps que es vapassar al camp, el nombre final d’espèciestrobades va sobrepassar l’esperat (57d’identificades i altres 7 sense determinar).Nous mostreigs, en diferents moments de l’anyi incorporant el principi i el final de les horesde llum, haurien de, almenys, doblar aquestallista.

Les espècies trobades, identificades per ell mateixi agrupades per famílies, es llisten a continuació:

172

DíptersINMA FÉRRIZ

AGROMYZIDAECerodontha denticornis

ASTEIIDAEAsteia amoenaAsteia caesia

CALLIPHORIDAECalliphora vicinaChrysomya albicepsLucilia sericataStomorhina lunata

CECIDOMYIIDAEBaldratia salicorniae

CERATOPOGONIDAE5 sp. no identificades

CHIRONOMIDAE2 sp. no identificades

CHLOROPIDAEAphanotrigonum femorellumMelanochaeta pubescensOscinella fritOscinimorpha longirostrisThaumatomyia notataTrachysiphonella sp.

CHYROMYIDAEAphaniosoma melitensis

CULICIDAEAedes caspius

DOLICHOPODIDAEAsyndetus connexusAsyndetus separatusMicromorphus albipes

EPHYDRIDAEAllotrichoma sp.Atissa pygmaeaGlenanthe ripicolaHyadina guttataPsilopa nigritellaPsilopa nitidulaScatella rufipes

HYBOTIDAEChersodromia sp.Crossopalpus sp.Platypalpus sp.

MICROPHORIDAEMicrophor rostellatus

MUSCIDAECoenosia attenuataCoenosia tigrinaMusca domestica

PHORIDAE3 sp. no identificades

ANTHOMYIIDAEFucellia tergina

EPHYDRIDAEHecamede albicans*Hecamedoides costatus *Psilopa pulicaria

HYBOTIDAEChersodromia sp. (diferent de la trobada a la zona humida)

MILICHIIDAEDesmometopa m-nigrum

SPHAEROCERIDAE2 espècies no identificades

TETHINIDAETethina albosetulosaTethina griseaTethina ochracea*Tethina strobliana

* Primera cita per a Balears.

SCATOPSIDAEParascatopse minutissima

SCIARIDAE1 sp. no identificada

SPHAEROCERIDAE1 sp. no identificada

SYRPHIDAEEristalis arbustorumEristalis tenaxEristalinus aeneusEupeodes corollaeMelanostoma mellinumParagus tibialisSphaerophoria ruepellii

Sphaerophoria scriptaSyritta pipiens

TEPHRITIDAEAcanthiophilus helianthiEnsina sonchiTephritis divisaTephritis praecoxTerrellia serratulaeTrupanea amoenaTrupanea stellata

TETHINIDAETethina sp.

TRIXOSCELIDIDAETrixoscelis flagellata

Per aquest fet, s’ha iniciat un estudi per detectarla presència i/o absència d’aquesta espècie(Myrmica aloba ssp. albuferensis) al prat de sesMonges i, alhora, detectar les altres espècies deformigues presents en aquesta zona humida.Myrmica aloba ssp. albuferensis, és una espècieamb una elevada controvèrsia taxonòmica quepodria considerar-se endèmica de les IllesBalears.

Els treballs, un total de 70 mostres recollides fruitd’11 sortides de camp durant els mesos de juliol,agost i setembre de 2005, s’han realitzat a tots elshàbitats existents al prat de ses Monges i la seuaàrea d’influència, per la qual cosa seria interessantampliar l’estudi al prat de Vila.

Les espècies confirmades a l’àrea d’estudi són:Linepithema humile (formiga argentina) iTapinoma nigerrimum de la subfamíliaDolichoderinae, i Tetramorium semilaeve iMessor barbarus de la subfamília Myrmicinae.

Cal destacar que 7 de les 70 mostres inclouenformigues de la subfamília Myrmicinae i queLinepithema humile, o formiga argentina, estàcolonitzant la zona humida, amb major incidènciasobre les zones més antropitzades i degradades,per les quals té una especial preferència.

Cas de constatar-se, en futures prospeccions, lapresència de Myrmica aloba ssp. albuferensis,caldria realitzar un estudi urgent del nombre decolònies i nius, així com establir un programa decontrol de la formiga argentina per tal deconservar aquesta singular espècie i, així, poderdeterminar si es tracta d’un endemisme balear.

Per iniciar aquest treball, s’ha comptat amb laguia i indicacions del professor del Departamentde Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologiade la Universitat Autònoma de Barcelona,Xavier Espadaler. Per a les determinacions méscomplicades s’ha comptat amb la col·laboració deDavid Caselles, de la Universitat de Girona.

En el cas dels lepidòpters, l’escassa informacióexistent sobre els nocturns, també coneguts coma heteròcers, ens ha decantat pel seu estudi. Caldestacar, que del conjunt de papallones citades ales Balears, a prop de 520 espècies (FaunaEuropaea, 2007), els diürns o ropalòcers enconstitueixen, únicament, una petita proporcióamb 36 representants (Guillem X. Pons, 2000).

Papallona dels cards.

Foto: AntonioManzanares.Font: Arxiu dʼimatge i so, Consell dʼEivissa


Els himenòpters, amb unes 120.000 espècies,són un ordre molt important dins dels insectes.Inclou les abelles, vespes i formigues, entre altresfamílies prou populars. En aquesta recerca enscentrarem en una de les més importants, elsformícids.

Les formigues són els insectes més abundants ijuguen un paper fonamental als ecosistemesterrestres. Són, també, un grup molt divers, perla qual cosa poden colonitzar i dominar un grannombre d’ecosistemes diferents. Qualsevolimpacte en la seua abundància o diversitatafectarà directament el seu funcionament.

Actualment, és coneguda per tothom la presènciaa Balears d’una espècie que s’ha convertit eninvasora i que és una gran competidora de lesformigues locals (arribant a desplaçar-les o fins itot a extingir-les), es tracta de la formiga argentina(Linepithema humile).

El coneixement real sobre la infestació de laformiga argentina i la presència o absènciad’altres formigues locals és encara insuficient al’illa d’Eivissa. Una de les espècies en greu perilld’extinció a Balears i, més concretament aEivissa, és Myrmica aloba ssp. albuferensis.

Aquesta formiga, amb una especial afinitat perles zones humides, va ser citada a Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera. Actualment jano es troba a Mallorca i es pensa que podriatrobar-se encara a Eivissa, concretament a sesFeixes. Les cites existents són bastant antigues(Collingwood & Yarow 1969 i De Haro etal. 1986) i encara no detecten la presènciade formiga argentina a les zones humideseivissenques (ses Feixes i ses Salines).

Captura dʼexemplars,procés dʼidentificació amb la lupa binocular

i Myrmica aloba.

Fotos: Marià Marí,Espe Palerm i Kiko Gómez

(formiga).

174

Himenòpters formícidsNÚRIA VALVERDE · MONTSE RUIZ

LepidòptersINMA FÉRRIZ

Grogueta petita(Coenonympha pamphilus)

Blaveta de l’heura(Celastrina argiolus)

Grogueta(Pyronia cecilia)

Blaveta de la ginesta(Lampides boeticus)

Papallona de la mostassa(Pontia daplidice)

Papallona rei (Papilio machaon biginerata)

Papallona dels cards(Cynthia cardui)

Blanqueta(Leptidia sinapis)

Blaveta verda(Callophrys rubi fervida)

Rogeta de l’ugó(Polyommatus icarus balearica)

Blaveta dels geranis(Cacyreus marshalli) Coure d’alzina

(Satyrium ilicis)

Rogeta(Lycaena phlaeas)

Blaveta del romaní(Syntarucus pirithous)

Papallona de l’alzina(Maniola jurtina telmesia)

Papallona del gram (Pararge aegeria sardoa)

Blanqueta de la ravenissa(Pieris napi)

Papallona de l’alfals(Colias croceus)

Papallona del margall(Lasiommata megera)

Blanqueta del rave(Pieris rapae)

Papallona llimonera(Gonepteryx cleopatra balearica)

Papallona reina(Vanessa atalanta)

Blanqueta de la col (Pieris brassicae)Papallona grossa de les violetes (Pandoriana pandora seitzi)Papallona de l’arbocera (Charaxes jasius)

PAPALLONES DIÜRNES CITADES A EIVISSA IL·LUSTRACIONS DE CARLES PUCHÉ. FONT: EDICIONS DOCUMENTA BALEAR

les erugues les que estan més íntimament lligades ales plantes i solen tenir preferència per una família,un gènere o, fins i tot, una espècie en concret. Enaquest últim cas és més estreta la dependència, demanera que trobar una determinada espècie depapallona significa que la planta de la que s’alimentatambé és present a la zona, funcionant així com aindicador de la qualitat de l’hàbitat.

LL’’eessttuuddiiAquest treball és una aportació al coneixement deles papallones nocturnes de ses Feixes deTalamanca. Pretén, en línies generals, descobrir

quina és la comunitat de papallones nocturnes(Lepidoptera:Heterocera) que es troba al pratde ses Monges.

La metodologia utilitzada ha consistit en lacol·locació de trampes nocturnes de llum actínicade tipus “Heath”, amb espectre ultraviolat, a la zonad’estudi i la posterior identificació de les espèciescapturades. La prospecció es va fer entre els mesosde juny i novembre de 2005 i esporàdicamentdurant tot l’any 2006, amb un total de 35 nits detrampeig. Finalment, es va elaborar una col·leccióde referència amb les espècies capturades.

A primera hora del matíles papallones estanendormiscades.

A dalt, identificaciódʼexemplars capturatsa la trampa de llum. A baix, dʼesquerraa dreta, Xanthorhoefluctuata i Rhizedralutosa.

Fotos: Marià Marí


HeteròcersLes papallones nocturnes representenaproximadament un 90% del total d’espècies depapallones del món i arreu es coneixen unes150.000 de diferents, fet que sempre sorprènperquè no som conscients de la quantitatd’espècies diferents que podem trobar ja que envolar de nit, ens agafen dormint. Sí que leshaurem vist a la nit, els més afortunats, a la llumde les cases de camp o, fins i tot, a les de ciutat,però normalment ens passa desapercebuda laseua varietat de colors, mides i d’altres detallsque les poden fer molt atractives. De fet, estendeix a pensar que són perjudicials per a lacasa ja que hi ha alguna espècie que es menja laroba o els productes emmagatzemats com el grao les farines. Per aquest fet i per ser animalsnocturns, que mai han set ben rebuts per lasimpatia popular, existeixen tot un conjunt dellegendes obscures que les consideren com afatals protagonistes. N’hi ha que les fanmossegadores i xucladores de sang, quan el seu

aparell bucal és inofensiu i només les permetxuclar el nèctar de les flors!

Morfològicament són molts semblants a lespapallones diürnes, o ropalòcers, i la diferènciaprincipal rau en que aquestes tenen les antenesen forma de maça, mentre que les nocturnesposseeixen antenes que prenen altres formes.També es poden diferenciar per altres caràcters,com la posició que prenen en repòs: alesplegades cap a dalt, mostrant el revers de lesposteriors, a les diürnes, i ales tancades veientl’anvers de les anteriors, a les nocturnes. Ladivisió nocturnes/diürnes és artificial, de maneraque hi ha diürnes amb costums crepusculars inocturnes que prefereixen volar de dia, tot i que lagran majoria sí encaixen dins d’aquesta separació.

Pel que fa al seu aspecte, les nocturnes solen serde colors apagats, almenys les seues alesanteriors, ja que de dia han d’estar ben amagadesmentre descansen per evitar els predadors. Tot iaixí, n’hi ha moltes que tenen colors ben vistosos,que van des del verd intens al rosa més cridaner.Les ales posteriors solen ser les més vistoses,potser per despistar els predadors en arrencar avolar de dia. La seua mida també és molt variable,havent-hi heteròcers d’un pam d’envergadura,com el gran paó de nit (Saturnia pyri), fins a pocsmil·límetres, com moltes espècies del grup delsmicrolepidòpters.

El cicle vital és comú a tots els lepidòpters: elsadults s’aparellen, la femella posa els ous, aquestseclosionen més tard, en surten les erugues que vancreixent fent mudes i, finalment, aquestescrisal·liden per dur a terme una metamorfosicomplicada que té com a resultat l’emergència delsadults. La fase del cicle que s’alimenta i creix és lade l’eruga, que menja fulles, tiges, arrels, fruits ollavors, així com líquens o fongs en alguns casos. Ala majoria de les espècies els adults no s’alimenten.Aquests, com a molt, xuclen nèctar de les flors perobtenir energia de manteniment, però mai peracumular-ne o per créixer. D’aquesta manera, són

Hyles livornica capturada

a ses Feixes.

Foto: Marià Marí

178

LA FAUNA DE SES FEIXES

Catocala nymphaea.

Foto: Marià Marí

180

Les trampes de llum s’han col·locat a diferentsambients, en especial als punts que representenels hàbitats que majoritàriament configurenaquesta zona: els prats secs i cultius abandonats,amb Phragmites australis a molts dels seusmarges, i els salicorniars.

LLeess ttrroobbaalllleessS’han identificat un total de 102 espècies depapallones nocturnes. D’aquestes, 35 es citenper primera vegada a Eivissa o al conjunt de lesPitiüses. D’entre totes, la troballa més sorprenentés la de Cydia sammuti, un Tortrícid conegut alNord d’Àfrica i Àsia que seria nou per a Espanya,només trobat abans a Europa a l’illa de Malta(Honey & Férriz in prep). La seua presència aEivissa aportaria una informació de valor ja ques’inscriuria dins la tendència dels últims anysd’espècies africanes a assolir latituds més altes,arribant al continent europeu. Una explicaciópossible aniria directament relacionada amb elcanvi climàtic, però l’impacte d’aquest fenomenrespecte als canvis en la distribució de lesespècies resta encara sense quantificar.

Els bells noctuids Catocala nymphaea són unanova cita per a les Pitiüses, i sorprèn perquè escreu associada estrictament al gènere arboriQuercus, principalment a l’alzina, que és un arbreque es troba molt poc representat a Eivissa. Lesseues erugues s’alimenten de les seues fulles.L’època en què es va trobar coincideix amb el seumàxim de vol.

L’heteròcer Alucita hexadactyla és una espècied’una família que encara no s’havia citat a Eivissa,Alucitidae, que es caracteritza per tenir les alesdividides de forma que semblen petites plomes odits, i per això l’epítet específic és amb laterminació dactyla, que vol dir “dit”. La seuaeruga s’alimenta del xuclamel o lligabosc(Lonicera implexa).

També hi és present un endemisme balear,Eilema caniola subsp. torstenii, que, malgrat laseua qualitat d’endèmic, s’ha pogut trobar enabundància a quasi tota mena d’ambients de totesles illes i pràcticament a qualsevol mes de l’any,pel que és palès el seu bon estatus de conservació.


L’espècie Coleophora crepidinella és unrepresentant de la família dels coleofòrids que nos’havia trobat abans a les Pitiüses, tot i que a lallista per a aquestes illes ja hi figuraven 8 espèciesd’aquest gènere tan divers.

Altres espècies que s’han trobat només a sesFeixes són més pròpies d’ambients humanitzatsde caràcter rural, amb plantes ruderals i nitròfiles,a més d’àrees conreades, horts en actiu i pratssecs. Així doncs, espècies com Duponcheliafovealis, hortícola, o Mythimna vitellina iPseudaletia unipuncta, les larves de les qualss’alimenten de gramínies i que esdevenen plaguesa altres llocs del món, en són un exemple.

Tenint en compte que al Parc Natural de sesSalines s’ha fet al llarg de tres anys un estudiintensiu sobre aquest grup (Férriz, Honey &Riddiford, 2007), i que dues de les localitatsprospectades són salicorniars, en principi moltsimilars al de ses Feixes (és el seu hàbitatpredominant), les 28 espècies trobadesexclusivament a aquesta zona humida representen

un nombre significatiu. Això sembla indicar que ases Feixes es donen unes condicions especials pera què s’hi trobin determinades espècies que nopoden desenvolupar el seu cicle a d’altres llocs,és a dir, que no es tracta d’una rèplica més d’unhàbitat ja present i protegit a l’illa.

Aquestes subtils diferències tenen a veure, de bensegur, amb la presència d’aigua canalitzada a lazona i la seua circulació. Avui en dia es tractamajoritàriament d’aigua salobre, però en el seu diafóra aigua dolça per regar els cultius de la zona. Enalguns punts en qüestió hi deuen haver surgènciesd’aigua dolça, donant-se, doncs, un gradient desalinitat que determina l’existència de diferentscomunitats associades (salicorniar, canyís...).

També juga un paper important el fet que hi hagicultius en actiu, així com d’altres abandonats, quejuntament amb les espècies vegetals ruderals iornamentals que es poden trobar a les diferentspropietats de la zona confereixen una diversitatvegetal que es tradueix en una varietat de la faunaque en depèn. Especialment per als lepidòpters.

Dʼesquerra a dreta, i de dalt a baix,Eupithecia centaureata,Heliothis peltigera,Mythimna vitellinai Catarhoe basochesiata.

Fotos: Marià Marí


FAMÍLIA ESPÈCIE AUTORIA CITA

AAlluucciittiiddaaee Alucita hexadactyla Linnaeus, 1758 Nova per a Pitiüses

AArrccttiiiiddaaee Coscinia cribraria Linnaeus, 1758Eilema caniola torstenii Mentzer, 1980

AAuuttoossttiicchhiiddaaee Oegoconia quadripuncta Haworth, 1828

CCoolleeoopphhoorriiddaaee Coleophora crepidinella Zeller, 1849 Nova per a PitiüsesColeophora solidaginella Staudinger, 1859 Nova per a Eivissa

CCoossmmoopptteerriiggiiddaaee Eteobalea dohrnii Zeller, 1847Pyroderces argyrogrammos Zeller,1847 Nova per a Eivissa

DDeepprreessssaarriiddaaee Agonopterix sp. Hübner, 1825Agonopterix subpropinquella Stainton, 1849 Nova per a Pitiüses

GGeelleecchhiiiiddaaee Aproaerema anthyllidella Hübner, 1813 Nova per a EivissaPhthorimaea operculella Zeller, 1873 Nova per a Eivissa Platyedra subcinerea Haworth, 1828Scrobipalpa salinella Zeller, 1847

GGeeoommeettrriiddaaee Catarhoe basochesiata Duponchel, 1831Colostygia olivata ssp. Denis & Schiffermüller, 1775 Nova per a PitiüsesEupithecia centaureata Denis & Schiffermüller, 1775Eupithecia venosata Fabricius, 1787 Nova per a EivissaGymnoscelis rufifasciata Haworth, 1809Idaea calunetaria Staudinger, 1859Idaea dimidiata Hufnagel, 1767Phaiogramma faustinata Millière, 1868Rhodometra sacraria Linnaeus, 1767Scopula marginepunctata Goeze, 1781Scopula minorata Boisduval, 1833Xanthorhoe fluctuata Linnaeus, 1758

LLaassiiooccaammppiiddaaee Lasiocampa trifolii Denis & Schiffermüller, 1775

NNooccttuuiiddaaee Agrotis ipsilon Hufnagel, 1766Agrotis puta Hübner, 1803Agrotis segetum Denis & Schiffermüller, 1775Aporophylla nigra Haworth, 1809Autographa gamma Linnaeus, 1758Catocala nymphaea Esper, 1787 Nova per a PitiüsesDysgonia algira Linnaeus, 1767 Nova per a EivissaEublemma parva Hübner, 1808Heliothis peltigera Denis & Schiffermüller, 1775Hoplodrina ambigua Denis & Schiffermüller, 1775Metopoceras felicina Donzel, 1844Myhtimna vitellina Hübner, 1808 Nova per a EivissaPseudaletia unipuncta Haworth, 1809 Nova per a EivissaNoctua comes Hübner, [1813]Noctua pronuba Linnaeus, 1758Paradrina clavipalpis Scopoli, 1763 Nova per a EivissaParadrina selini Boisduval, 1840Proxenus hospes Freyer, 1831Rhizedra lutosa Hübner, [1803] Nova per a EivissaSesamia cretica Lederer, 1857 Nova per a PitiüsesSpodoptera cilium Hübner, 1808Spodoptera exigua Guenée, 1852Spudaea ruticilla Esper, 1791 Nova per a Pitiüses

LLISTAT DE LES ESPÈCIES CITADES

Trichoplusia ni Hübner, 1803Tyta luctuosa Denis & Schiffermüller, 1775

NNoolliiddaaee Nola thymula Millière, 1867

PPlluutteelllliiddaaee Plutella xylostella Linnaeus, 1758

PPtteerroopphhoorriiddaaee Agdistis sp. Hübner, [1825]Emmelina monodactyla Linnaeus, 1758Hellinsia carphodactyla Hübner, 1813

PPyyrraalliiddaaee Achyra nudalis Hübner, 1796Acrobasis centunculella Mann,1859Acrobasis obliqua Zeller, 1847Agriphila trabeatella Herrich-Schäfer, [1848]Ancylolomia tentaculella Hübner, 1796Angustalius malacelus Duponchel, 1836 Nova per a EivissaAntigastra catalaunalis Duponchel, 1833Apomyelois ceratoniae Zeller, 1839Cadra calidella Guenée, 1845Dolicharthria bruguieralis Duponchel, 1833Dolicharthria punctalis Denis & Schiffermüller, 1775 Nova per a EivissaDuponchelia fovealis Zeller, 1847 Nova per a EivissaEmatheudes punctella Treitschke, 1833 Nova per a EivissaEndotricha flammealis Denis & Schiffermüller, 1775 Nova per a PitiüsesEudonia angustea Curtis, 1827Evergestis isatidalis Duponchel, 1833 Nova per a PitiüsesHellula undalis Fabricius, 1781Hydriris ornatalis Duponchel, 1832 Nova per a PitiüsesHypsopygia costalis Fabricius, 1775Lamoria anella Denis & Schiffermüller, 1775Mecyna asinalis Hübner, 1819Metallostichodes nigrocyanella Constant, 1865 Nova per a EivissaNomophila noctuella Denis & Schiffermüller, 1775Nyctegretis ruminella La Harpe, 1860 Nova per a EivissaPalpita vitrealis Hübner, 1796 Nova per a EivissaPhycitodes inquinatella Ragonot, 1887Pyrausta despicata Scopoli, 1763Therapne obsoletalis Mann, 1884Ulotricha egregialis Herrich-Schäffer, 1838

SSpphhiinnggiiddaaee Hyles livornica Esper, 1779

TTiinneeiiddaaee Myrmecozela ataxella Chrétien, 1905Trichophaga bipartitella Ragonot, 1892 Nova per a Eivissa

TToorrttrriicciiddaaee Bactra lancealana Hubner, 1799 Nova per a PitiüsesCacoecimorpha pronubana Obraztsov, 1954Clepsis consimilana Hubner, 1817Cnephasia longana Haworth, 1811 Nova per a PitiüsesCochylimorpha decolorella Zeller, 1839 Nova per a PitiüsesCrocidosema plebejana Zeller, 1847Cydia pomonella Linnaeus, 1758 Nova per a EivissaCydia sammuti Diakonoff, 1986 Nova per a EspanyaGypsonoma minutana Hübner, 1799 Nova per a EivissaLobesia artemisiana Zeller, 1847Lobesia botrana Denis & Schiffermüller, 1775 Nova per a EivissaLobesia littoralis Westwood & Humphreys, 1845Thiodia couleruana Duponchel, 1834

FAMÍLIA ESPÈCIE AUTORIA CITA

Les determinacions méscomplicades les han dut aterme Nick Riddiford,entomòleg expert, amb lavaluosa col·laboració deMartin Honey, principalresponsable de l’àrea deLepidòpters del Museud’Història Natural deLondres.

Durant les tasques de recerca s’han obtengutdades relacionades amb grups no objectiu. Si bées tracta només de dades puntuals consideram

que, en funció de la importància de la zona de sesFeixes, val la pena almenys recollir-les a lasegüent taula.

Lʼaranya Argiope bruennichiés molt comuna al prat de ses Monges.

Foto: Neus Prats


Per a l’estudi dels invertebrats associats a zoneshumides s’ha utilitzat un sistema de trampeigcontinuat, des del mes de maig fins a finals denovembre de 2005, sobre dos trams del prat deses Monges situats a les voreres dels principalscanals, als extrems oriental i occidental del’aiguamoll. La primera, a una zona dominada per

canyissars al darrer tram del camí de ses Feixes, il’altre entre el canal i la carrera o camí deTalamanca, a una zona dominada per salicòrnies.

Gràcies a les mostres obtengudes s’ha pogutconfirmar la presència d’exemplars de 19espècies, pertanyents a 18 gèneres d’aràcnidsdiferents. D’aquestes, s’han pogut determinar anivell d’espècie 8 casos. En el cas dels isòpodes,s’han capturat i identificat 4 espècies.

Col·locació de trampesper a la captura

i posterior identificaciódʼinvertebrats al prat

de ses Monges.

A baix, feixa i canal al costat de la carrera

de Talamanca.

Fotos: Marià Marí

184

ARÀCNIDSZora sp.Trachyzelotes longipesDysdera crocataSteatoda triangularisDysderina loricataZodarion psedoelegansSalticus sp.Menemerus sp.Oecobius annulipesTrochosa sp.Lepthyphantes sp.1Lepthyphantes sp.2DyctinidaeLycosoides coarctataSpermophoroides sp.Micaria formicariaSalticidae sp.Gnaphosidae sp.Zelotes sp.

ISÒPODESArmadillidium vulgareArmadillo officinalisChaetophiloscia elongataPorcellio laevis

Per a la determinació dels aràcnids hem comptat amb lacol·laboració de Guillem X. Pons. Els isòpodes han setidentificats per Lluc Garcia.

Araneids i isòpodesGEN-GOB EIVISSA

ESPÈCIE ORDRE FAMÍLIA

Loboptera decipiens Dictyoptera BlattellidaeXylocopa violacea Hymenoptera XylocopidaeApis mellifera Hymenoptera ApidaePieris rapae Lepidoptera Pieridae diürna comunaDichochrysa granatensis Neuroptera Chrysopidae

LLISTAT DE LES ESPÈCIES CITADES

Altres grups d’invertebratsGEN-GOB EIVISSA

L’avifauna de ses Feixes és, novament, el reflexde la gran diversitat d’hàbitats existents a lazona. Entre les espècies que hi trobam calremarcar, això sí, les aus aquàtiques; les que,en no trobar altres indrets per niar, utilitzenses Feixes, i les relacionades amb ambientspalustres. D’aquestes, destaquen els ràl·lids iels ocells de canyar que, precisament aquí,tenen el seu hàbitat més representatiu de lesPitiüses. En el passat la superfície d’aquestshàbitats devia ser molt més important. De fet,al registre fòssil des Pouàs, a Santa Agnès deCorona, apareixen almenys tres espècies deràl·lids (McMinn com. per.). Per aquest motiu,cas de desaparèixer ses Feixes, les poblacionseivissenques d’algunes d’aquestes espècies esveurien greument afectades, i la seuacontinuïtat perillaria a l’illa d’Eivissa.

Possiblement, el més destacable de l’avifauna dela zona és l’elevat nombre d’espècies nidificants.Efectivament, de les 65 espècies confirmades quenien a Eivissa (CARDONA et al., 1997), 15 hofan també a ses Feixes.

Cal citar a la zona la presència accidental d’aus,algunes tan importants com l’àguila peixateraPandion haliaetus, extingida com a reproductoraa les Pitiüses als anys 80.

Però quan ses Feixes deixen major constància delseu elevat valor ecològic és durant l’època demigració, com així ho demostren les 39 espèciesque regularment fan servir l’aiguamoll com a llocde pas i descans.

Tot i el procés de degradació de la zona, la diversitatespecífica és molt gran, amb un total de 146 espèciescitades, si bé, generalment, les seues poblacionscompten amb un reduït nombre d’individus.

Hortolà de canyet.

Foto: Pere Joan Garcias


Pel que fa als vertebrats, s’aprofundiràespecialment en els més estudiats per l’Equip deNatura del GEN, els ocells. Sense oblidar, però,els mamífers, amb especial atenció, donadal’escassa informació existent, als voladors.Les dades recentment obtengudes sobre lesratapinyades, a partir d’un estudi realitzat ambsuport de la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa deBalears, i les tasques de seguiment posteriors, enshan permès avançar en el seu coneixement.

Amb el nom d’hèrptils es coneix conjuntament alsamfibis i als rèptils. Pel que fa als amfibis, a l’illad’Eivissa comptam amb dues espècies la granota(Rana perezi) i el calàpet (Bufo viridis), aquest

darrer en perill de desaparèixer. Actualment a lesfeixes dels prats de Vila i de ses Monges s’hi pottrobar la granota, fins no fa gaire era moltabundant, si bé el procés de salinització de l’espaiestà reduint la seua presència al prat de sesMonges. També al prat de ses Monges, hi era comúel calàpet, que malauradament ha desaparegut. Noestà molt clar el moment de la seua extinció a sesFeixes, però està recollida la seua presència a lazona a treballs publicats els anys 50 i 60 del segleXX (Balcells, E. 1955, Vidal, A. 1965) i esdisposa, així mateix, de testimonis posteriors.

Dins dels rèptils, s’ha pogut constatar la presènciadel dragó (Tarentola mauritanica) i la sargantana(Podarcis pityusensis). No s’ha pogut confirmar lapresència del dragonet (Hemidactylus turcicus),que si està recollida a s’Illa Plana (Palerm, J.C.1997), a escassa distància de la zona humida. Enel cas del dragó, la seua distribució coincideix ambles zones més antròpiques.

Calàpet i granota.

Fotos: Marià Marí i Antonio Manzanares.

Font: Arxiu dʼimatge i so, Consell dʼEivissa

186

ELS VERTEBRATS

Dragó fotografiat sobrela porta dʼuna casaabandonada al prat

de ses Monges.

Foto: Ismael Martínez

HèrptilsGEN-GOB EIVISSA

Les ausOLIVER MARTÍNEZ


Per al seguiment de l’avifauna s’han establertcensos i anellaments periòdics al prat de sesMonges. Per les tasques d’anellament s’ha procedita la utilització de xarxes japoneses. Si bé aquestametodologia no es molt valida per a l’estimació dedensitats poblacionals, si és una bona eina per tald’obtenir informació relacionada amb la demografiade les poblacions (Ralph, C. et al, 1996). D’acordamb les característiques de l’espai, els mostrejoss’han realitzat de manera estandarditzada ambestacions fixes d’escolta i transectes a peu. Tant pera la col·locació de les xarxes com pels censos s’haprocurat, en tot moment, cobrir els diferentsambients presents a la zona.

Les espècies presents es poden agrupar dins siscategories:

Nidificants (estivals i residents)S’ha comprovat, per la presència de nius i pollsvolanders, la nidificació de 15 espècies i indicisencara no confirmats de 4 més, d’entre elles elbec de corall (Estrilda astrild) escapat decaptivitat i que encara no te confirmada la seuanidificació a l’illa d’Eivissa.

Sedentàries no nidificantsEs tracta d’espècies que fan servir ses Feixes coma lloc d’alimentació o descans, però no pernidificar.

Estivals no nidificantsEs tracta d’espècies que fan servir la zonaúnicament durant l’estiu.

HivernantsÉs el grup més representat amb 45 espèciescitades. D’aquestes, 28 hivernen de manerahabitual i 17 de manera irregular.

Migrants (tant prenupcials com postnupcials) Nombroses espècies fan servir ses Feixes com apunt de pas. Alguns individus podrien, fins i tot,hivernar a la zona alguns anys.

AltresEs tracta d’un grup de 12 espècies que, per lapoca regularitat o la manca d’hàbitats adequats,poden ser considerades com accidentals oesporàdiques.

Polla dʼaigua.

Foto: Marià Marí

188


A continuació es detallen les espècies d’auscitades a ses Feixes i el seu estatus, tant a la zonad’estudi com a l’illa d’Eivissa (Cardona et al,2008), seguint els criteris de l’AnuariOrnitològic de les Balears del Grup d’OrnitologiaBalear (GOB). La taula inclou el nom popular, sies coneix.Exemplar jove

de cigonya negra. A baix, agró

i exemplar jove de flamenc.

La cigonya i el flamenchan set citats

de forma accidental a ses Feixes.

Fotos: Germán G. Lama, Marià Marí

i Vicent Guasch

190

S ..........: sedentariE ..........: estivalH .........: hivernantM .........: migrantA..........: accidentalF ..........: falta informació

r...........: rare ..........: escàsm .........: moderata ..........: abundant

SIGNES I CONCEPTES EMPRATS

PARÀMETRES ADICIONALS

ESPÈCIE NOM POPULAR ESTATUS A SES FEIXES ESTATUS A EIVISSA

Anser anser Oca salvatge Hr HrAnas strepera Ànnera griseta* Hr He, MrA. crecca Sorço d’hivern He He, MeA. platyrhynchos Coll verd Hr Sr, He, MeA. querquedula Sorçò Mr MeAythya nyroca Parda* A MrAlectoris rufa Perdiu Sr no reproductor SaCoturnix coturnix Guatlera Sr no reproductor Sm, MmPhasianus colchicus Faisà Se no reproductor SePuffinus mauretanicus Virot Sr no reproductor Ea, HePhalacrocorax carbo Corb marí gros He He, MrPh. aristotelis Corb marí Se no reproductor SmIxobrychus minutus Suís* Me, E? MrNycticorax nycticorax Martinet Me MeArdeola ralloides Toret* Mr MeBubulcus ibis Esplugabous He, Mr He, MeEgretta garzetta Garseta blanca He, Me He, MmArdea cinerea Agrò He, Me Hm, MmA. purpurea Agrò roig, garsa reial Me MeCiconia ciconia Cigonya A Hr, MrCiconia nigra Cigonya negra A MrPhoenicopterus roseus Flamenc A Hm, MmPernis apivorus Falcó vesper Mr MmMilvus migrans Milà negre Mr MeCircus aeruginosus Pilot d’àdenes He, Me Hr, MmC. cyaneus Esparver Hr, Mr Hr, MeAccipiter nisus Gavilà A He, MeButeo buteo Aligot Mr Hr, MeHieraaetus pennatus Esparver Mr He, MePandion haliaetus Àguila peixetera A Hr, MeFalco tinnunculus Xoriguer Se no reproductor Sm, HeF. eleonorae Falcó torter E no reproductor EmF. peregrinus Falcó, falcó reial S no reproductor Se, HeRallus aquaticus Riscló Sr Se, MrPorzana porzana Rascletó* He He, MePorzana pusilla Rasclet menut* A AGallinula cloropus Polla d’aigua Se, He Se, HeFulica atra Fotja He He, MeGrus grus Grua Hr He, MrHimantopus himantopus Xerraire E no reproductor Em, MmBurhinus oedicnemus Xabel·lí S no reproductor SaGlareola pratincola Guatlereta de mar* A MrCharadrius dubius Picaplatges petit Mr Er, Hr, MePluvialis apricaria Fuell Hr Hm, MeVanellus vanellus Juia Hr Hm, MeCalidris alba Corriol tres-dits* Mr Hr, MrCalidris minuta Corriol menut* Hr He, MeC. alpina Xabel·lí de mar Hr He, Mm

LLISTAT D’ESPÈCIES CITADES (1992-2007) * Nom recomanat en l’àmbit balear



Philomachus pugnax Batallaire Mr Hr, MeGallinago gallinago Becassí He, Me Hm, MeScolopax rusticola Cega Hr Hm, MmNumenius phaeopus Curlera cantaire* Mr Hr, MeTringa totanus Cama roja Mr He, MmT. nebularia Cama verda Mr He, MeT. ochropus Becassineta Me He, MeT. glareola Valona* Mr MeActitis hypoleucos Polleta d’aigua He He, Mm, E no reproductorLarus melanocephalus Gavina cap-negre Hr, Mr He, MeL. ridibundus Catràs Hm Hm, MmL. audouinii Gavina de bec roig S no reproductor Em, HmL. michahellis Gavina S no reproductor SaSterna sandvicensis Llambritja He Hm, MeChidonias hybrida Fumarell carablanc* Mr MeColumba livia Colom salvatge S no reproductor SeStreptopelia turtur Torta E no reproductor, Me Ea, MmStreptopelia decaocto Torta turca Se SaTyto alba Olibassa S no reproductor SmOtus scops Mussol S no reproductor Sa, HeAsio flammeus Mussol emigrant Mr MeCaprimulgus europaeus Cap d’olla E no reproductor, Me Ee, MmApus apus Falzia E no reproductor, Mm Ea, MaApus melba Falzia reial* Me E?, MeAlcedo atthis Blauet He, Me He, MeMerops apiaster Abellerol E no reproductor Ee, MmUpupa epops Puput S no reproductor Sm, MmJynx torquilla Formiguer, llengut S no reproductor Sm, Hm, MmCalandrella brachydactyla Terrol·la cap-pla E no reproductor Em, MmGalerida theklae Terrol·la capelluda S no reproductor SaAlauda arvensis Terrol·la Hm Ha, MmRiparia riparia Orenella de vorera Mm MmPtyonoprogne rupestris Orenella de roca He Se, HmHirundo rustica Orenella E Em, MaHirundo daurica Orenella Mr MeDelichon urbicum Orenella de cul blanc E Em, MaAnthus campestris Titina borda des camp E no nidificant, Me Ee, MeA. trivialis Titina borda des arbres Mr MmA. pratensis Titina borda Ha, Me Ha, MmA. spinoletta Titina de muntanya Hr He, MeMotacilla flava Titina groga Ee, He Em, MaM. cinerea Titina de la Mare de Déu He He, MeM. alba Titina Hm Ha, MaPrunella modularis Xalambrí* Hr Hm, MeCercotrichas galactotes Coadreta* A MrErithacus rubecula Gavatxet-roig Hm, Me Ha, MaLuscinia megarhynchos Rossinyol Ee Ee, MaLuscinia svecica Blaveta* Hm, Me He, MePhoenicurus ochruros Coa-roja Hm, Mr Ha, Mm

LLISTAT D’ESPÈCIES CITADES (1992-2007) * Nom recomanat en l’àmbit balear

Ph. phoenicurus Coa-roja reial Me MmSaxicola rubetra Cagamànecs barba-roja Me MmS. torquata Cagamànecs Se, Me Sa, MmOenanthe oenanthe Coa-blanca E no nidificant, Me Ee, MmOenanthe hispanica Coa-blanca rossa* Mr MeMonticola solitarius Mèl·lera blava Sr SmTurdus merula Mèl·lera S no reproductor Sa, Hm, MmT. philomelus Tord He Ha, MaT. viscivorus Tord grivà Mr Hm, MeCettia cetti Rossinyol bord* Se Se, HmCisticola juncidis Butxaqueta* Sm SmAcrocephalus melanopogon Boscarla mostaxuda Hr HrA. schoenobaenus Boscarla dels joncs* Me MeA. scirpaceus Boscarla de canyar Em Em, MmA. arundinaceus Rossinyol gros M, E? MeHippolais polyglotta Bosqueta Mr MmSylvia balearica Enganyapastors coa-llarga S no reproductor SaS. undata Enganyapastors roig coa-llarga He Hm, MeS. conspicillata Busqueret trencamates* Mr MeS. cantillans Busqueret de garriga* Me MmS. melanocephala Enganyapastors cap-negre Sm SaS. communis Enganyapastors Me MmS. borin Enganyapastors mosquiter Me MaS. atricapilla Enganyapastors de capell Ha, Me Sr, Ha, MaPhylloscopus trochilus Ull de bou gros Ma MaPh. sibilatrix Ull de bou siulador Mr MePh. collybita Ull de bou Ha, Me Ha, MmMuscicapa striata Papamosques E no nidificant, Me Ea, MaFicedula hypoleuca Papamosques negre* Mr MmParus major Picaformatges S no nidificant SaRemiz pendulinus Teixidor* Hr HrLanius senator Capsigarany Er, Me Ea, MaLanius meridionalis Capsigarany gris ibèric* Hr, Mr Hr, MrCorvus corax Corb S no nidificant SrSturnus vulgaris Estornell, tornell Ha, Me Ha, MmS. unicolor Estornell negre A APasser domesticus Teulat Sa SaP. montanus Teulat galta-negre A SePetronia petronia Teulat lliri S no nidificant SmFringilla coelebs Pinsà He Ha, MmSerinus serinus Garrafó S no nidificant Sa, Ha, MeCarduelis chloris Verderol S no nidificant Sa, HmCarduelis carduelis Cadernera S no nidificant Sa, Ha, MmCarduelis spinus Llogaret Hr Hm, MeCarduelis cannabina Llinquer, pixarell Sm SaEmberiza hortulana Hortolà* A MrE. schoeniclus Hortolà de canyet* Hm He, MrEmberiza calandra Xerriu S no nidificant SmEstrilda astrild Bec de corall Escapat de captivitat Escapat de captivitat


Un dels grups faunístics que més interès despertaés, sens dubte, el dels mamífers. En el cas d’Eivissala seua diversitat és relativament petita, i si parlamdel seu origen, s’ha d’esmentar que totes lesespècies terrestres presents han set introduïdes perl’home, a excepció de les ratapinyades. Malgrataixò, algunes de les espècies de mamífers que viuena les Pitiüses han evolucionat ràpidament cap aformes diferenciades genèticament i són, per tant,neoendemismes amb gran interès biològic.

A ses Feixes s’ha centrat l’esforç en el grup delsquiròpters, però hem volgut recollir la informaciórelacionada amb la presència d’altres mamífersterrestres. Dins d’aquest grup, s’ha pogut verificarla presència de l’eriçó (Atelerix algirus), el ratgrilld’Eivissa (Crocidura russula ibicensis), el ratolí derostoll (Apodemus sylvaticus eivissensis), la ratatraginera de camp (Rattus rattus), la rata traginerade ciutat (Rattus norvegicus), el ratolí domèstic(Mus musculus), el ratolí domèstic silvestre (Mus

spretus) i, finalment, el conill (Oryctolaguscuniculus). Malgrat els esforços duts a terme per ala detecció de la geneta (Ginetta ginetta isabelae) ases Feixes, mitjançant el mètode de fototrampeig,no s’ha obtingut, de moment, cap resultat positiu.

Ratgrills i rata de campamb la seua cria.

Fotos: AntonioManzanares. Font: Arxiu dʼimatge i so, Consell dʼEivissa


Malgrat que no hi ha gaire informació sobrel’ornitofauna de la zona antigament (nomésconeixem petites dades a diferents treballsgenerals: Compte, 1966; Mester, 1966;Norman, 1973; Muntaner i Congost, 1977;Muntaner, 1984) i que els nostres registresvaren començar ja avançats els anys 80,desgraciadament ja podem parlar d’espèciesdesaparegudes localment.

Així, ses Feixes, com a resultat de l’abandó, lafalta de sensibilitat i el creixement desordenatde la ciutat, van morint a poc a poc. Mostrad’això, és l’extinció d’almenys dues espèciesreproductores d’ocells: el boscarlet (Locustellaluscinioides) i el gall faver (Porphyrio porphyrio).

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha fet unarevisió de la informació publicada a la fi delsanys 90 (Martínez, O. i Palerm, J. C., 1999),aprofitant i fent balanç de les dades recollides ases Feixes, fonamentalment al prat de sesMonges, al llarg de 15 anys (1992-2007), perl’Equip de Natura del GEN.

Les anàtides són també habituals

a ses Feixes. A la fotografia,

femella de sorçódʼhivern.

Foto: Marià Marí

194

Gall faver capturat exaust

a sa Torre des Molar (Sant Miquel de Balansat).

Va ser alliberat, una vegada recuperat, al prat de ses Monges

(2002).

Foto: Oliver Martínez

Els mamífersDAVID GARCÍA

Malgrat que també aprofita l’entomofauna que ésatreta pels fanals i utilitza les edificacions per arefugiar-se, es tracta d’una ratapinyada menysantropòfila que la ratapinyada petita. Aquestaespècie sol caçar prop de l’aigua, on abundeninsectes de la família dels quironòmids(moscards) i ceratopogònids (moscards xucladorsde sang).

RRaattaappiinnyyaaddaa ppeettiittaaLes primeres referències d’aquesta espècie aEivissa es deuen a König (1958) i Vericad &Balcells (1965). Es tracta de la ratapinyada mésabundant i més àmpliament distribuïda de l’illa,gràcies, en gran mesura, a la seua capacitat deviure en diferents tipus d’hàbitats, si bé té unaclara tendència a utilitzar medis antròpics. Moltabundant a ses Feixes, és comú veure-la voletejarentre els fanals de l’enllumenat dels caminscapturant petits insectes, generalment dípters.Probablement, estigui utilitzant com a refugi derepòs, i fins i tot com a zona de cria, els habitatgesabandonats i les petites fissures en els murs depedra seca.

RRaattaappiinnyyaaddaa ddee vvoorreess ccllaarreessCitada per primera vegada a Eivissa en el ParcNatural de ses Salines (Trujillo & Barone, 2004),està àmpliament distribuïda per l’illa, és present,fins i tot, en alguns dels illots propers. També haestat detectada als voltants de ses Feixes, on ésmenys abundant que la ratapinyada petita.Aquest insectívor caça a poca altura, entre elstres i sis metres, amb un vol àgil i ràpid. Aprofitaels insectes atrets pels llums dels fanals iprospecciona àrees embassades, d’arbustos ipassadissos com els camins. Consumeix una granvarietat d’insectes, des de petits quironòmids finscoleòpters. Es tracta d’una ratapinyada decaràcter fissurer, utilitza els penyals marins,esquerdes dels arbres i clivelles a les edificacions.

RRaattaappiinnyyaaddaa ddee ccuuaa llllaarrggaaAquest molòssid va ser descobert recentment aEivissa (Trujillo & Barone, 2004), on arriba a

densitats realment elevades. És una espèciede caràcter pròpiament fissurer vinculada,majoritàriament, als tallserrats marins on aprofital’existència de trencs o clivelles com a refugi. Laseua capacitat de vol li permet desplaçar-sediàriament a diversos quilòmetres des dels seusrefugis en els penyals marins de l’illa i les seueszones de caça habituals. Aquesta ratapinyadacaptura, amb vols rectilinis i ràpids, lepidòptersde mitjana o gran mida a zones obertes i a bastantaltura (a partir dels 15 metres). Es solen detectaramb certa facilitat alguns exemplars alimentant-seper damunt de la zona de ses Feixes.

Ratapinyada petita.

Foto: David García


Els quiròpters Les ratapinyades es caracteritzen per ser els únicsmamífers que han aconseguit dominar a laperfecció el vol batut gràcies a la transformaciódels seus braços i mans en un mitjà de vol.Aconsegueixen orientar-se en plena fosca idetectar les seues preses gràcies a la informacióque reben de les ones que prèviament han emès ique reboten sobre els obstacles, conegut aquestsistema com ecolocalització. Malgrat tractar-sed’animals insòlits, es tracta d’un dels grups devertebrats menys coneguts fins a la data a l’illad’Eivissa. Des del 2003 membres de la SociedadEspañola para la Conservación y Estudio de losMurciélagos (SECEMU) han estat desenvolupantdiversos estudis sobre aquest grup faunístic, ambla finalitat d’aclarir les espècies presents a l’illa, laseua distribució i les colònies de les espèciescavernícoles.

L’actual catàleg de quiròpters de l’illa d’Eivissaestà format per un total de nou espècies,pertanyents a tres famílies. De la família

Rhinolophidae, la ratapinyada petita de ferradura(Rhinolophus hipposiderus). La famíliaVespertilionidae és la que compta amb mésrepresentants, amb un total de set espècies:ratapinyada ibèrica grisa (Myotis escalerai),ratapinyada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus),ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus),ratapinyada petita de vores clares (Pipistrelluskuhlii), ratapinyada de muntanya (Hypsugosavii), ratapinyada de bosc (Barbastellabarbastellus) i ratapinyada orelluda grisa(Plecotus austriacus). La família Molosidaecompta només amb un representant, laratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis).

La zona humida de ses Feixes és utilitzada per lacomunitat quiropterològica preferentment com alloc d’alimentació, gràcies a l’abundànciad’insectes que proliferen en aquest medi humit.Dins l’àmbit de ses Feixes s’ha constatat lapresència de quatre espècies de quiròpters:ratapinyada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus),ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus),ratapinyada petita de vores clares (Pipistrelluskuhlii) i ratapinyada de cua llarga (Tadaridateniotis). D’elles, només els tres vespertiliònidsmostren una estreta vinculació amb la zona,utilitzant-la, fonamentalment, com a àread’alimentació i, en menor mesura, com a lloc derefugi. A més d’aquestes espècies de quiròpters,probablement aquesta zona humida siguiutilitzada també com una zona d’alimentació peraltres espècies, com per exemple la ratapinyadaorelluda.

RRaattaappiinnyyaaddaa ddee CCaabbrreerraa Els primers indicis de la presència d’aquestaratapinyada a l’illa d’Eivissa són recollits perTrujillo et al. (2005), els quals detectenmitjançant el detector d’ultrasons la presència del’espècie en aquesta zona humida. No és fins aagost de 2006 quan es captura el primerexemplar, confirmant-se amb tota seguretat laseua presència a l’illa. Des d’aquest moment s’hanproduït més captures.

Ratapinyada de Cabrera.

Foto: David García

196

LA FAUNA DE SES FEIXES - GEN-GOB Eivissa · Per aquest fet, s’ha iniciat un estudi per detectar...

Documents

Transcript of LA FAUNA DE SES FEIXES - GEN-GOB Eivissa · Per aquest fet, s’ha iniciat un estudi per detectar...