Natalia Teixidor

QUÈ ÉS UNA ENQUESTA? LA ENQUESTA : és una tècnica basada amb un

formulari de preguntes preestablertes,

normalment tancades i que compten amb unes respostes limitades. L’instrument que s’utilitza per a

administrar-la és el questionari.

L’enquesta s’utilitza per a tenir informació d’una

mostra petita de la població amb la intenció d’extrapolar-la a tota la població. Per a extrapolar

la informació s’utilitzen eines estadístiques.

L’anàlisi de les dades ens permetrà obtenir les

conclusions de la nostra investigació.

Natalia Teixidor

Comparació dels avantatges

entre l’entrevista i el questionari. A favor del

questionari

Implica menys cost i

exigència personal.

Evita la influència de

les persones

entrevistadores a les

respostes dels entrevistats

(desitjabilitat social).

Assegura el caràcter

anònim de les respostes

A favor de

l’entrevista

Es pot aplicar a persones amb

dificultat per a llegir i/o escriure.

Facilita la col.laboració de les

persones enquestades (molts

qüestionaris queden amb

preguntes per a omplir)

La persona sol donar més

importància a l’entrevista que

a als qüestionaris simples.

Permet aclarar les preguntes que no siguin molt clares.

Permet obtenir una informació

més completa i rica. Natalia Teixidor

Tipus d’enquesta

Podem classificar els tipus d’enquesta

segons:

Segons la finalitat científica: Descriptiva

explicativa

Segons el seu contingut: Fets

Opinions

Actituds, motivacions i sentiments.

Natalia Teixidor

Tipus d’enquesta segons la finalitat

científica:

- Descriptiva

-Explicativa

DESCRIPTIVA: el seu objectiu és una realitat

concreta, que està determinada per una mostra

de la població. Per exemple l’absentisme a una

empresa segons les edats, antiguetat….. I a l’àmbit

social? Exemples?

EXPLICATIVA: el seu objectiu és donar a coneixer

les causes per les que es produeix un fenòmen

determinat. A l’exemple anterior, seria buscar la

causa-efecte de l’absentisme….motivació?

I a l’exemple que heu pensat vosaltres? Natalia Teixidor

Tipus d’enquesta Segons el seu contingut:

- Fets

- Opinions

- Actituds, motivacions i sentiments.

FETS: recull la informació de la persona

enquestada com a protagonista.

Les preguntes poden estar relacionades

amb la seva conducta, a aspectes

demogràfics (edat, sexe, estat civil…)o al

seu entorn ambiental ( relacions familiars,

amb els veïns…)

Natalia Teixidor

Tipus d’enquesta Segons el seu contingut:

- Fets

- Opinions

- Actituds, motivacions i sentiments.

OPINIONS: son les declaracions o

opinions sobre situacions, fets o

informacions, que ens fan les persones

enquestades.

Aquestes dades s’utilitzen molt per estudis

de consum, propaganda política….

I nosaltres? Quan les podem utilitzar?

Exemples?

Natalia Teixidor

Tipus d’enquesta Segons el seu contingut:

- Fets

- Opinions

- Actituds, motivacions i sentiments.

ACTITUDS, MOTIVACIONS O SENTIMENTS:

Fan referència a aquells aspectes de la

conducta de la persona.

Aquests s’utilitzen molt amb la intervenció

social.

Natalia Teixidor

EXEMPLES D’ENQUESTES:

http://www.ucentral.cl/encuestas-centro-

de-estudios-sociales-y-opinion-publica-

cesop/prontus_ucentral2012/2011-12-

13/171903.html

Actituds, motivacions i sentiments.

Natalia Teixidor

Tipus de preguntes Les preguntes d’un qüestionari han de ser clares,

comprensibles i precises.

Hem de tenir en compte qui serà la nostra

població mostra a l’hora de redactar les

preguntes, ja que això farà que tinguem un èxit o

un fracàs amb els resultats del mateix.

Natalia Teixidor

Podem classificar les preguntes

del qüestionari com:

SEGONS LA RESPOSTA QUE PERMET PREGUNTES OBERTES

PREGUNTES TANCADES

-ALTERNATIVA DICOTÒMICA

-RESPOSTA MÚLTIPLE

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

PREGUNTES DE CONTACTE

PREGUNTES SUBSTANTIVES

PREGUNTES DE CANVI DE TEMA

PREGUNTES FILTRE

PREGUNTES DE CONSISTÈNCIA

PREGUNTES DE CONTROL

PREGUNTES EN BATERIA

Natalia Teixidor

SEGONS LA RESPOSTA QUE PERMET

PREGUNTES OBERTES

PREGUNTES TANCADES

-ALTERNATIVA DICOTÒMICA

-RESPOSTA MÚLTIPLE

Preguntes obertes:

La persona pot utilitzar les seves pròpies paraules.

És més dificil codofocar les respostes per a fer

l’anàlisi.

S’utilitzen molt com a pre-enquestes per a fer estudis

exploratòris.

Les preenquestes o estudis exploratòris tenen la

finalitat de detectar les categories que desprès

utilitzarem a l’enquesta.

Per exemple volem dinamitzar els joves del barri,

primer haurem de saber quines serien les seves

preferències…. Natalia Teixidor

SEGONS LA RESPOSTA QUE PERMET

PREGUNTES OBERTES

PREGUNTES TANCADES

-ALTERNATIVA DICOTÒMICA

-RESPOSTA MÚLTIPLE

PREGUNTES TANCADES: Son aquelles en les que

donem les opcions de resposta. Podem trobar:

Resposta alternativa dicotòmica: et dona dues

possibilitats de resposta.

quan plantegem aquestes preguntes hem de tenir en

compte no plantejar-les des de una resposta….

O sigui: - estas a favor de l’avortament?,

sinò: -estas a favor o en contra de l’avortament?

Respostes d’elecció múltiple: es solen utilitzar en

sondejos d’opinió. Poden ser d’opció única (escollir-ne

una) o múltiple (escollir-ne varies…)

A l’exemple anterior dels joves del barri, com seria? Natalia Teixidor

Avantatges i inconconvenients de les

preguntes obertes i les preguntes tancades

en els questionaris

obertes tancades

avantatges -Proporciona una informació

àmplia i exacte.

-és fàcil de formular.

- Necessitem menys espai en

el qüestionari

- És facil respondre i

codificar.

- Redueix l’ambigüetat de la

resposta-

- Afavoreix la comparativa

de respostes.

- Requereix menys esforç per

l’enquestat.

inconvenients - La codofocació és més

complexa.

- Està més exposada a

errors de codificació.

- La resposta requereix més

esforç per part de

l’enquestat

- La redacció exigeix més

esforç i coneixement del

tema.

- Limita les respostes a

opcions(o categories)

previament acotades.

- les respostes poden tenir

diferents interpretacions per

part dels enquestats/des Natalia Teixidor

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ PREGUNTES DE CONTACTE

PREGUNTES SUBSTANTIVES

PREGUNTES DE CANVI DE TEMA

PREGUNTES FILTRE

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ dins de l’enquesta:

PREGUNTES DE CONTACTE: prtèn crear un clima de

confiança. A l’inici.

PREGUNTES SUBSTANTIVES: son les que fan referència a

les questions bàsiques investigades.

PREGUNTES DE CANVI DE TEMA: son aquelles que fan

de pont entre dos temes diferent. Eviten canvis

bruscos.

PREGUNTES FILTRE: aquelles que previament han

realitzat una pregunta que les subordina.

Ex: -has participat alguna vegada a un taller de teatre?

- si la resposta era si…… si la resposta era no…..

Natalia Teixidor

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ PREGUNTES DE CONSISTÈNCIA

PREGUNTES DE CONTROL

PREGUNTES EN BATERIA

PREGUNTES DE CONSISTÈNCIA: son preguntes que

estàn repartides per el questionari per a veure la

seva fiabilitat i validesa. Es tracta de poder eliminar

aquells qüestionaris en els que les respostes no son

coherents.

PREGUNTES DE CONTROL: estàn dissenyades per a

verificar la validesa d’algunes respostes,

generalment és la mateixa pregunta plantejada de

manera diferent.

PREGUNTES EN BATERIA: son un conjunt de

preguntes sobre el mateix tema, per tal de tenir un

coneixement més profund. Moltes vegades es fa

del més general al més concret.

Natalia Teixidor

Les escales d’actitut Una manera de formular preguntes a un

qüestionari és mitjançant les escales d’actitut.

Aquestes demanen a la persona que valori,

senyali o determini quines opcions prefereix i ho

graduï amb indicadors.podem diferenciar:

Escales d’estimació

Per punts

Classificacions directes

Classificacions binaries

Escales d’apreciació

Escales de distancia social

Diferencial semàntic

Escala de Likert Natalia Teixidor

Escales d’estimació

-Per punts

-Classificacions directes

-Classificacions binaries

Escales d’estimació.

aquestes demanen a l’enquestat que ordeni

determinades situacions o coses amb una

característica. Poden ser de tres tipus:

-Per punts (ordena de 1 a 10)

-Classificacions directes ordenar de major a

,menor grau

-Classificacions binaries consisteix en seleccionar

la opció que es vol entre dos parelles de paraules.

Natalia Teixidor

Natalia Teixidor

Escales d’apreciació

Escales de distancia social

Diferencial semàntic

Escales d’apreciació permeten l’estrocturació de la

opinió de manera graduada (molt d’acord,

adequat…)

Escales de distancia social permeten coneixer la

diferència entre els grups a travès d’una sèrie de

preguntes indirectes per a determinar la distància de

la persona enquestada a una minoria….

Diferencial semàntic medeix la significació que tenen

alguns fets, objectes o persones per a la persona

enquestada. Per a dur-la a terme s’utilitzen dos

adjectius contraposats i es demana a la persona que

es situï en una escala a l’extrem que s’apropi més

Natalia Teixidor

Escales d’apreciació

Escales de distancia social

Diferencial semàntic

Escala de Likert considera les actituts com un

continuu que va d’allò més favorable a allò

menys favorable. A la persona enquestada se

li dona una afirmació i posteriorment se li

demana que la qualifiqui del 0 al 4/5

Natalia Teixidor

Quin tipus d’escala és?

Natalia Teixidor

Natalia Teixidor

Anem a analitzar els tipus de

preguntes dels seguents

qüestionaris/ escales d’actitut.

http://www.cis.es/cis/export/sites/default/

-

Archivos/Marginales/2820_2839/2823/cue

s2823.pdf

http://www.cis.es/cis/export/sites/default/

-

Archivos/Marginales/2760_2779/2776/cue

s2776.pdf

Natalia Teixidor

Per a més informació:

http://www.slideshare.net/Jaqueteo/esc

alas-de-actitudes

http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria

/jmurillo/Metodos/Materiales/Apuntes%20

Cuestionario.pdf

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un

qüestionari El treball d’investigació social mitjançant el

qüestionari requereix ser molt metòdic i exhaustiu.

Per a dur a terme una enquesta es segueixen les

seguents etapes:

1. plantejament del qüestionari

2. redacció del qüestionari.

3. elecció de la mostra.

4. administració del qüestionari

5. processament de la informació.

6. anàlisi i interpretació dels resultats. Informe final.

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

1. plantejament del qüestionari El repte és dissenyar un qüestionari capaç d’extreure la

informació que es necessita.

Haurem de tenir en compte :

la DETERMINACIÓ DE LES VARIABLES:

Aspectes relacionats amb les dades personals.

Aspectes relacionats amb el camp d’estudi (ex:

inclinacions culturals, activitats a oci, pertenència a

ONG’s….)

LA SELECCIÓ DELS INDICADORS: són subcategories de les

variables que ens permeten aprofundir a l’objecte

d’estudi.

Ex: de la variable pertenència a ONG’s

Indicadors: numero de clubs/organitzacions socials/

agrupacions cuturals/organitzacions polítiques, en les que s’ha participat en els últims 5 anys.

Natalia Teixidor

Així…. Si definim INDICADOR ( Com ja heu vist en

els treballs d’anàlisi de la realitat ):

Els indicadors en investigació social

La seqüència o la vida d'un indicador comença

seleccionant un o varis que representin el que es

vol investigar. Per exemple, els indicadors

esperança de vida en néixer, analfabetisme i

nivell de vida (Producte Interior Brut) permeten

estimar el Desenvolupament Humà.

En el següent enllaç teniu diferents indicadors

socials:

http://www.dip-

alicante.es/documentacion/defsociales.asp

Natalia Teixidor

Altres exemples

d’indicadors: http://ctinobar.webs.ull.es/1docencia/Cambio%20

Social/INDICADORES.pdf

http://www.indicadoressociales.org/Menu64.aspx

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

2. redacció del qüestionari. FORMULACIÓ DE LES PREGUNTES: quan tinguem

determinades les variables i els indicadors. Caldrà

decidir:

El numero de preguntes.

Redactar-les de manera precisa i comprensible.

Ordenar-les (triar la seqüencia que han de seguir.)

Recordem que cal anar de preguntes més senzilles a més

complexes (o que tinguin més càrrega emocional) i acabar amb preguntes fàcils i estimuladores.

Organització del qüestionari:

Introducció amb preguntes que facilitin la comunicació.

Organitzat per temes

Dins de cada tema cal seqüenciar les preguntes de manera lògica

Finalitzar coordialment, agraïr a la persona la seva col.laboració

Natalia Teixidor

Recomenacions generals a

l’hora de redactar una

enquesta:

Natalia Teixidor

Regles per a la formulació de preguntes.

Natalia Teixidor

Possibles errors de

redacció:

Extret de: http://www.ub.edu/stat/docencia/Mates/questionari.pdf

Natalia Teixidor

pretest pretest

Natalia Teixidor

Mirar exemple pag 91

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2

445/18302/6/Disseny%20d%27Enquestes%2

0per%20la%20investigaci%C3%B3%20socia

l_%20Alcaniz_%20Planas.pdf

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

3.elecció de la mostra. Seleccionar la mostra que sigui representativa de

tota la població és un pas important per tal de que

el nostre estudi sigui extrapolable.

Hem de :

DETERMINAR EL TAMANY DE LA MOSTRA.

DECIDIR EL PROCEDIMENT DE LA MOSTRA (Que els

diferents individus de la nostra mostra presentin les

diferents característiques de la població)

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

4. administració del qüestionari.

S’ha de determinar qui la durà a terme i com

Qui (dependrà del numero d’enquestestes a

realitzar. Investigador? Empresa especialitzada’?)

Com: TREBALL DE CAMP. TELEFON, CORREU,CORREU ELECTRONIC, PERSONALMENT…..

La mala organització en aquesta etapa pot

provocar molts gastos i variacions en els resultats

que invalidarien el procès.

Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

5 processament de la informació

Quan ja tenim totes les dades caldrà fer un

processament d’aquesta informació:

1. CONSISTÈNCIA: revisar tots els qüestionaris, corregir

i/o invalidar tots aquells que tenen algun problema.

2. CODIFICACIÓ: codificar les respostes esblablint-les

dins de categories.

3. REGISTRE: finalment hem de registrar les dades,

nosrmalment posant-les a un programa informàtic

adequat per el tractament estadístic. Natalia Teixidor

Etapes de preparació d’un qüestionari:

6. interpretació dels resultats

Mitjançant algun progama informàtic

haurem de fer el tractament numèric i

estadístic de les nostres dades.

Posteriorment haurem d’analitzar i

interpretar les dades per a extreure

conclusions i poder crear un INFORME

FINAL o bé poder decidir cap a on

enfocarem la nostra intervenció.

Natalia Teixidor

Ara nomès ens queda

analitzar les polítiques

d’igualtat d’oportunitats

amb el gènere i veure quin

tractament lingüístic és

important que duem a

terme. Natalia Teixidor

Busqueu les polítiques

d’igualtat d’oportunitats.

Aquí us deixo alguns enllaços interessants:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio

/Documents/ARXIUS/Pla_igualtat_DINA4_

web.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icdones/i

nstitut/docs/pla_estrategic.pdf

Natalia Teixidor

http://www

20.gencat.

cat/docs/ic

dones/instit

ut/docs/pla

_estrategic.

pdf

P. 34

Natalia Teixidor

Us no sexista en el

llenguatge Eina informàtica: http://www.udg.edu/viualaudg/totsiguals/Recursosidocuments/Llenguatgenosexistaguies,etc/tabid/17483/language/en-

US/Default.aspx

Recomenacions de l’ús del llenguatge: http://www.cdp.udl.cat/home/images/pdfs/Genunes/recomanacions_comunicacio_inclusiva_catala_web.pdf

Guia per l’educació en la igualtat. Ajuntament de

figueres. Ús del llenguatge pagina 17: http://www.figueres.cat/upload/Guia.pdf

Llenguatge per la igualtat als mitjans de

comunicació: http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=134144

Natalia Teixidor