I •

• •

• •

•

LA DONSAYNA .

• \

•

...

•

•

..

Valencia 1877: Imp. de J. Guix. Cavanilles, S, junto a la Universidad .

LA DONSAYN A. COLECSIÓ

DE MOSICA ALEGRE Y DIVERTIDA EN SOLFA "VALENSIANA .

PER

EL SUECO Y NAP-Y-COL

•

D. CHUSEP BERNAT Y BALDOví

y

D. CHUSEP M. BONILLA.

SEGONA EDISIÓ.

VALEN CIA.-18'7'7.

Llb:re:rí.a de P AS(jUAL AGUILAR, Caballeros, 1.

•

•

•

•

•

•

. "~"" .. .. ... .... ~

• •

D. CnUSEP JIARÍA BONILLA.

A.punts biografies.

El tempfl, que al dir del autor de qui aném a posar asi estos breus apunts biogra­fies, es el símbol de la Divinitat,. pues com ella tot ho cria y tot ho destruix, s~ ha emportat paulatinament al sepulcre, en lo curt período de trenta. ó trenta y pico d' añs, tota una brillant pIó.vade d' eseri­tors y poetes va]enslans, d'els cuals nostra patri a enehamay olvidar podra la memoria,

, ya que tan grats reeuerdos li dejxaren. A esta pléyade a qu' es referim, perte­

neixien D. Lluís Lamarea, D. Estanislao de Rosca Boyo, D. Ignasio Maria Pe.vrolon, D. Manuel Labaila, el pare Vida], domini­COi D. Paseual Perez y Roddguez, el pare Chaume Vicent, escolapio; D. Chusep Ber-

•

VI nat Baldoví, D. Mariano Gonzalez Valls" D. Visent Salva, D. Fermin Gonzalo Mo­ron, D. Antoni Aparisi y Guijarro, D. To­mas Villarroya, el pare Arolas, escolapio: D. Justo Pastor Fuster, D. Ohmep Juanes, D. Rafel Monares, D. Chusep Cervino y at.res mes quI en aquella época formaben el sírcul literari de Valensia. y que despues. d' haber deixat. un gloriós renom en ella, baix!lren, com dalt ham dit, a la fosa.

D. Visent Boix, mest.re de la machorÍa d'els escl'itors que hui honren esta siutat, D. Antoni Rodriguez Cepeda, D. Visent Almazan. D. Ohusep de Ol'ga y D. Ohusep M. Bonilla, de qui ané;n en este lloe a ocu­parnos, son per fortuna encara els únics res­tos que d'aquella chenerasió literari a nos queden. ¡Aixina el sel els allargue tants añs mes la VIda com dies conten y el" existensia!

El 16 d'Agost de 1808 naixqué en Va­lensia D. Chusep María Bonilla. Fill d· un honrat. notari de Lliria, que a forsa de la­boriositat eons eguí crearse una desahoga posisió, res escasecha son pare pera donar· li una educa~ió esmerada. Desde molt chiquet ya manifesta Bonilla una natural inchnasió a tot lo gran y a la bellea artís­tica, y repugnant per tant els arits estudis matematics, comprengué quI habia naix­eut pintor ó poeta.

Despues de mil travesures propi es de la , edat infantil, pues en lo ma.teix Hfan s'el

vea dedicarse a fer figuretes d' archila, lo

•

VII cual dona peu a que S' el creguera apte pera la escultura, que li la pintura, li la música, a la natasió, en que sempre Iea els mes pe­ritlosos alardes en la mar, a la equitasió, ' a la gimnasia, a tota clase de mecanica, y sobre tot a la casera, pues als onse añs, apoyant el canó de sa petita escopeta en los abres, ya. el casaor en miniatura mataba pardalets, causantlos esta an.sióno pocs dis­gusts li éll Y li sa familia.

Ordenat de tonsura com a benefisiat de la parroquial de Lliria, y comprenent que Deu no el tenia cridat pera la carrera eclesiastica, poc ya va tardar en abando­narIa.

Acabats els seu~ est.udis de llatinitat, pasa en 1820 a seguir els de churisprudensia en la Universitat de Valensia. Bonilla, qu' en aquella época mostraba grans dispo­sisions pera tot, y donaba lloc li fer conse­bir d' étlles mes lisongeres esperanses, no pasa may ci' un bon escolar, cuant serta.­ment fKcultats pera ser una notabilitat re­unh, tal vega a cau~a de que la siensia del foro no li omplia bastant el seu cor, y en macbor gust s' entI etenia en copiar una poesia, 1luminar una l<imina ó bosquecharun tros de llens a la seua manera, qu' en l' es­t.udi del dret roma, pues les belles arts sola- • ments y les belles lletres eren la seua predi­lecta afisió y la única carrera qu' el pre­ocupaba.

En mich, pues, de tots los trastorns de

•

•

•

VIII , que per les opin~o~s polít~ques se ve~ ase­dia la seua famllIa, Bomlla es dedIca. en molt d'entusiasme al estudi de la poesia, d'els auiors clasics, de Ja historia univat-­sal y la pintura; guaña. el grau de bachiller en lleys, el títul de individuo honorari de mérit de la Academia forense, y escomensa. a publicar poesies en l' añ 1829, valentJi la primera elechía una ovasió notable el dia siguient de sa publicasi6 al ent.rar en la Universitat. Esta honra li 'Ta donar tants d' alientos, que seguí publicant poe!-íes en el Diario de Valencia, y en 1830, donant a entendrer d ·} lo qu' era capas, volgué es­criurer pera el teatro, y en un mes escrigué la tragedia cla.sica tituh Dion tr¡>iun(ante en Si1'acusa, y poc despues Los Reyes de Es­parta.

La primera fon posa. en. es ena en lo en­tonsdS nou teatro Prinsipal de Valensia., l' añ 1833, y alcansa del públic un éxit es· traordinari: la segona no aplega a posarse en lo mateix teatro perque els notables actors siñora Pelufo y eeñor Viñolas, que habien eixecutat el Vion, eRtaben ya en Barselona, abon el rosaren en esena, en tant bon éxit, qU"e periódic El Catalan publica tota la tragedia integra en una sé­rie de folletins.

Esta va ser la época en que Boni1la des­arrolla tota la movilitat de son actiu y es­tudiós caracter. Escribia en lo Diario Mer­cantil folletins, crítiques de teatro, articuls

•

IX de costums y poesies; fea retratos en minia­tura bastant correctes y estudis al oli, sempre a son idea, sinse director; y cuant els seus amics li criticaben esta espesie de rebeldia, repetia els versos de Esiodo, dientlos:

Optimo quien aprende oyendo al sabio, Y bueoo quien por si lo aprende todo.

Despues de haber resi bit el titul d' abo­gat en 1833, y d' baber desempeñat im­portants carrecs sivils y polítics en molt d' as ert é intelichensia, y d < els cuals no DOS pareix oportú el fer asi la reseña, per­que, ademés de no vindrer li pel li nostre propósit purament literari, per ser molt llarga habíaper presisió df3 ferse pesa, mamprengué Bonilla una nova campaña li· teral'la, ya publicant. poesies en lo j[ercan­tU, ya donant a llum (1837) el famós }[ole, periódic escrit en valensía, que alcansa per :'la estraña orichinalitat gran aseptasíó, pues deixaba enfrevorer en l~ seues pachines la 'Viva imachinasió de qu' estaba dotat y lo fecunda qu' esta era en recursos; pero El Jlole baix el setro de ferro d' el~ agentes del poder no Hngué afre remey que sucum­bir, despues d' haber sufrit ]a mes activa persecusió. Al siguient ¡:¡ñ (1838), publ ;ca at.re periódic, també polític, El Desengaiio. Pero un afra empresa de mes valor crida l' atensió seua. Escrigué el drama históric

•

•

#

•

x D. Alvcwo de Vt.¿na~ Condeslable de CasU­lla, del cual paregué habel' pres la idea un añ des pues Gil y Zarate pera escriure el seu, y representat el de Bonilla el mFlteix añ en lo teatro de Valensía, com així també en el Prinsipal de BarseJona, y susesiva­ment en caSI tots los d' España, inclus el teatro de la Cruz en Madrit, obtingué en tots la honra de ser 1 t autor cridat a la esena.

En 1838 publica El Cisne, periódic ilus­trat., sientífic, artístic y literari, en el que repartí als suscritors les comedies titulaes Casilda~ Una mujer corno hay 'l'n'uchas, tres peses en un acte, la biografia de lord B'yron~ yvarios retrato s d'artIstes y escritors séle­bres. En lo mateix añ publica un tomo de poesies 1íriques, en lo cual va incluir el seu drama D. Atvaro de Luna.

El Cisne era una -publicasió qua honra espesialment com a hteraio y com a poeta a Bonilla, pues dona en ell exelents com­posisions al pÚbJic.

Res comparable al chénero de vida que portaba entonses. Escribia articuls, esepte el primer qu' el sedia a son amic y com pa­ñero D. Visent Boix, y poesie~ que me­reixien d'Et Gurulalorce de Malaga y de La Aurora de Saragosa, estensos articuls elogiant 13 fasilitat en que Bonilla escribia tots los chéneros. Correchia probes, dil'ichia la imprenta, grababa en fusta, dibuixaba en pedres litogr8fiques, sent notable el re-

•

•

•

•

XI trato del pintor de camara D. Visent Lopez que dibuixa en un dia y tingué, sin embar­go, temps sufisient pera dedicado a 1· amis­tad, en cuyo seno era molt apresiat... perque' Bonilla té un caracter franc y festiu que amenisa la sosietat sinse llasti­marJa.

A fins de 1840 torna a apareixer el po­pular A/ote, y escomensa Ja seua existensia baix els mIllors auspisis, Jogrant tal asepta.-sió" qu" aplega li reunir 3.000 suscritors, • tirantse auemés deu resmes de paper, plec regular, que a sou 1< eixemplar venien els. segos.

En 1841, tant per ha berse obstinat en renunsiar el carrec de rechidor del Achun­ta ment de Valensia. renunsia que no li fon admitida, com per la pel'secusió que li oca· siona Et Mote, en el cual compendia la his­toria d" els papes, baix lo títul d'Et Papa­figo, y la curia eclesiastica li forma una causa de fé; se trasln.da a Barselona, ahon estigué pl'Op de dos añs pul:11icant si rrrulta-. neamont com a redactor dnio dos periódics titulats La Ley la ú y Et Popular P atre.

Bonilla, sempre per sa desgrasia mes­clat en la polít.ica activ~, al ser cridat a. Madrit. per son íntim amin el malograt che­neral D. Ohuan Prim. que despues d· els susesos de Reus l' agi.'asüi en lo nomena­ment de jefo polític de Tanagona .. canec qu· élL no va aseptar, fon invitat per Ay­guals de lzco a esoriurer en La Ris{(¡; eu la

•

XII que les seues orichinals poeRíes y els seus artículs ;oco~os. y sobre tot el E'eu «Cuento estravagantemente ina uòifo», li obrigueren pa~ entre els seus notables compañeros de redacsi6.

Continua en Madrit aixina publicant en compañía d' els ~eus amics Villergas y Ri­bot~ sinse may a bandonar per a86 la pintu­ra, a la que tanta afisió ha manifestat. sem­pre, La Cotorra. y en colabora~ló de don

• • Chusep Bernat y Baldoví (el Suero), el present sero~mari (1844) titulat. La Donsai­na, abon baix lo pseudónim de Nap-y-Col apareixen els seus trebnlls, y sent també poc temps despueR Ú ci' els mes act.ius re­à~tor~ quO El Rspectador contaba.

També va sero ::ldemés, en compañia òe Àygua]s y Ribot, del humorístic periódic La llisa.

En 1851 publica en Vnlem;ia un atre pe­riódic satíric literl'lri tHula.t La Canlarida, el cual ~rma un verdader laberinto en el periodisme.

Per alIa per l' añ 1854 torna a donar a llum, en tan bon éxit. com en les ópoques anteriors, Ja tersera época d~ El ~Mole.

Deseng:mat de la Tlohtica., en 1857 se re­Hrèi a ('a¡:;telló de la Plana, ahon obri çles­pRch d' abog~.t, y es t:mca en ]0 mes abl'lolut retraiment. interrllmpit DO obsta.nt. algunes vpgaes per la T>ublicasió d'alguns articles ó poesies en los peri6dics de la localitat aquella.

XUT Prop de huit añs permaneixqué aix.ina,.

dedicat al bufet y a la casera~ atra de les seues dominants afisions, desempeñant ademés per espay el' un n.ñ la catedra de ref.óflca y poétíca en aquell Inst.itut, h"sta quI en 18,58, a instansies repetides de serts amics~ se va Ü'asladar a Valensia.

En 1864 publica la cuac·ta época del seu antic y popular· .Mote, no polític, com les anteriors, J l' añ siguient el feu polític com a suplement a Los Dos Reinos.

Per lo mes de Chuli ll l de 1869, mes pera esplicar 1'1 seua conJuúta política que atra cosa, va donal" al públic un foUeto titulat Espai¿a y (os partidas en t/80!), en lo que en v;.;len!Ía y patriotisme emití el chuí que sem pre babia format de la revolusió, .y en Mars de 1870 intenta publicar la quinta época d'ElAIóle, que a causa, sinseducte, de combatir els abusos de sert.es ideas, enton­ses molt en boga en España, no obtingué, pet' lo vist, l' as~. ptasió de sempre, pues molt. pronte deixà de publicarse.

En i' actualitat en Bél.[·'3elona ah on huí es es troba, sabem qu' el siñor Bonil/a est.a colecsionant un tomo de poesí¿s, y té escrit t:\m bé un d rama en tres act.es, d'un asuDte modern, titulat Premio V Castigo; un atre de gran espectaeut Luz y l'inieúlas; un arre­glo d' uoa sarsuela en tres actes y un atre ademés de La Cabeza de Bronce.

1.'als, a grans ra~gos illdícaes~ son les obres del famós D. Chusep María Bonilla,

..

•

,

•

•

XIV

únicament com a escritor considerat, pues seria. cosa d' escriurer tot un llibre~ si de les seues obres artístiques, com fi. distin­guit pinior. ó d· els ~eus fets polítics, com a home públic, h9gnerem de fer reseña, y jvergoñós es el diro! menbra pareix que despues de tant~ d' añs de sacrifisis, des­pues de tants de treballs artístics y litera­.ris com te produïts sa intelichensla y de t:m notables servisis com li 1é prestats a la causa de la llibertat, ni tan sixquera~ per olvit ó ingratitut, tal volta, d'els seus 3mics, hacha lograt, en l'ecompensa una simple creu, cuant atres moltísims en son lloc h1'lgueren probablement conseguit. ven­taches personals, 10 mateix honroses que po~itives.

U na rectificasió, per DO faltar a la "eri­tat, tenim que fer: f:ols a una distinsió, qui es la quo el siñor Bonilla mes flpresia • ha segut. acreedor, y el'; e11itul de Sósio de .mérit de primera clase del Museo de Sen 03.r]os de Va]ensia, que l'himne n' inaugu­rasió ti1ulat A las Arles y ('iencias, que per encarrec del mateix va escriurer, li va valdrer, y que fon repartit profusament en­tOD~es.

En sobr1'lda rabó'se lamenta huí D. ehu­sep Maria B0nilla, queixantse en molt du­res paraules de la in cr l'a1itut di els valen­siaDs, y mes espel';ialment d'aquells que per .els seusamics se vt>nen, estant) com esta, en la íntima convicsió de que si catalS. fora,

•

xv atra mol diferent seria la seua sort en lo dia.

Pera finalisar, y pera q u' els lectors ~omprenguen el carader de BoniUa, de qui habem posat así estos apunts biografies, ya ~u' en El Tava,[et insertarem el del seu cola­borador de La DonsayncL estaJ Bernat y Baldoví, réstanos afechir róneg¡'llnent cua­tre paraules en les que un biógrafo seu ilintetisa sa llarga y laboriosísima existen­sia: Patriotisme, amor al trtball, indepen­densia, abnegasi6. llara avis in terra.

C. LLmlB..\.RT •

•

•