7/24/2019 La dècada Ominosa

http://slidepdf.com/reader/full/la-dacada-ominosa 1/4

INTRODUCCIÓ DECADA OMINOSA

Expressió que fa referència al període de deu anys que transcorre entre 1823 i

1833, considerat pels liberals com molt dolent. La paraula ominós!"osa#

si$ni%ca abominable, es a dir, terrible, detestable.

&mb la derrota dels liberals el 1823 comen'a una etapa de deu anys en la

(ist)ria política espanyola cone$uda amb el nom de *ècada +minosa. &quest

període es caracterita pel retorn a l#absolutisme i l#aparició d#un corrent

reialista procarlí contrari a l#absolutisme moderat manifestat per -erran // al

llar$ de la dècada. Els liberals 0an (a0er de fu$ir del país el 1823. olts 0an

refu$iar"se a ibraltar, per desprs passar a ran 4retanya, i d#altres 0an

tra0essar els 5irineus en direcció a 5arís o es 0an establir en diferents ciutats

del sud de -ran'a. *es de l#exili 0an intentar or$anitar in0asions del territori

espanyol per restablir el rè$im liberal, per) totes 0an fracassar.

& $rans trets es pot dir que 0a ser una època de retorn de l6absolutisme, dedepuració de liberals i d6oposició al rei per part dels sectors absolutistes ms

radicals.

SITUACIÓ D’ESPANYA Y CATALUNYA A FINALS DEL REGNAT DE FERRAN

VII

Espanya passa0a per temps difícils a causa de la intranquil7litat amb la qual es

0i0ia, de la profunda di0isió entre els espanyols i, sobre tot, d#una penriaecon)mica que feia cada cop ms difícil la subsistència. Les principals

indstries i comunicacions 0an ser els sectors ms afectats, deixant a bona

part de la població catalana sense les poques riqueses econ)miques amb les

que conta0a %ns al moment. Espanya passa0a per un període de forta

repressió als elements liberals, acompanyat del tancament d#uni0ersitats i

peri)dics.

& %nals del re$nat de -erran // esclat9 la crisi success)ria, de la qual sor$ir9 el

mo0iment carlista, que ori$inar9 tres $uerres al llar$ del se$le :/: que seran

especialment 0irulentes al territori catal9.

LA REPRESSIÓ POLÍTICA

  La 0iolència repressi0a contra el liberalisme que 0a suposar el retorn a

l#absolutisme per part de la monarquia de -erran // 0a tenir una relati0a poca

import9ncia a ;atalunya <a que l#ocupació de 4arcelona per part de l#exèrcit

7/24/2019 La dècada Ominosa

http://slidepdf.com/reader/full/la-dacada-ominosa 2/4

francès 0a fer que els ocupants s#esforcessin a fer que les autoritats

espanyoles respectessin les lleis. =o 0a ser f9cil frenar els afanys de re0en<a de

les autoritats absolutistes a 4arcelona, per) els francesos 0a poder frenar els

representants del poder reial. &ixí, la ciutat de 4arcelona 0a esde0enir un oasi

de pau i un asil per als constitucionals catalans que 0an trobar"(i refu$i.

&ix) s#acabaria amb la marxa dels ocupants francesos a %nals de 182>, deixant

la ciutat en una situació de normalitat sota el comandament del comte

d#Espanya ?1828"32@.

*#altra banda, la 0iolència ci0il, que podia exercir"se fora dels murs protectors

de les places controlades per la $uarnició francesa, 0a ser tant dura a

4arcelona com a la resta de l#Estat. &questa 0iolència 0a anar acompanyada

d#un element social que 0a prendre un caire populista de lluita dels camperols

pobres i de les classes baixes urbanes contra els bur$esos liberals acomodats.

& ;atalunya, els components socials d#aquesta 0iolència 0an ser menys 0isibles

en el medi urb9 per les característiques de la pr)pia societat catalana?a0an'ada pel desen0olupament capitalista@, per) 0an ser poderosos al camp.

=oms entre octubre i desembre de 182A 0an produir"se ms de 2.BBB

assassinats, la ma<oria moti0ats per causes de diferent opinió política.

CAUSES DE LA REVOLTA DELS MALCONTENTS

&l'ament armat promo$ut el 182> a ;atalunya pels ultrareialistes, que

considera0en massa suau la política repressi0a de -erran // contra els liberals.

Les causes d6aquesta re0olta 0an ser les se$CentsD

• =o restabliment de la inquisició

• Les relacions del rei amb els afrance<ats

• La permanència en l6exèrcit i els c9rrecs pblics de $ent tin$uda per

liberal i a la rele$ació dels 0oluntaris reialistes.

• & l6indult ator$at als liberals

Les esperances ultrareialistes, posades primerament en -erran //, s6anaren

decantant cap al seu $erm9 ;arles la conspiració de la cort, mostra de la qual

fou la re0olta de .4essières per l6a$ost del 182F, enlla'a0a amb el

descontentament dels reialistes catalans, principalment a tra0s de

personat$es eclesi9stics, en contacte a la 0e$ada amb antics caps de partida.

7/24/2019 La dècada Ominosa

http://slidepdf.com/reader/full/la-dacada-ominosa 3/4

&l 182F les queixes es con0ertiren en un malestar de semiconspiració a

;er0era de Ge$arra, anresa i al$unes poblacions menors, i culminaren en un

intent de Llobet i Hrilla d6ocupar Hortosa. El 182I el re$lament dels cossos de

0oluntaris reialistes, molt poc fa0orable a les aspiracions d6aquests, produí una

no0a efer0escència, testimoniada per la proclama d6aquell any mateix. La

re0olta esclat9 pel mar' del 182>, amb l6aparició simult9nia de di0ersespartides.

  El frac9s d6un nou intent de Llobet i Hrilla sobre Hortosa i l6afusellament

d6aquests i al$uns altres caps de partida fets presoners, <untament amb l6indult

per a tots aquells qui deixessin les armes, i les pastorals dels bisbes contra els

re0oltats posaren % a la primera fase de la rebel7lió. 5er) rebrot9 a0iat, amb

una or$anitació millor i amb l6obtenció del suport de molts batallons de

0oluntaris reialistes. Jna sèrie de partides, diri$ides per 5lanes, =arcís &brs ?el

;arnisser@, 4osc i 4allester, uri ?*inat@, Kafí i idal, ilella, ;astells i altres,

amb una autoritat superior, que es disputaren &$ustí Gaperes ?;ar$ol@ i osep

4ussoms ?ep dels Estanys@, domina0en a mit<an a$ost una $ran part de la

;atalunya de l6interior, i el 2F entraren, sense resistència, a anresa, on

Gaperes or$anit9 la unta Guperior 5ro0isional de o0ern del 5rincipat de

;atalunya. K9pidament foren ocupades ic, ;er0era, alls, Keus, Halarn i

5ui$cerd9, i romanien asset<ades ;ardona, Mostalric, irona i Harra$ona.

 Gimult9niament apare$ueren $rups de re0oltats a &ra$ó, el 5aís 4asc, ;)rdo0a

i el aestrat ?excepte aquest darrer, tots r9pidament abatuts@. El $o0ern actu9

amb decisió. El 1A de setembre el marquès de ;ampo Ga$rado era substituNt en

la capitania $eneral de ;atalunya pel comte d6Espanya, al(ora nomenat cap de

l6exèrcit expedicionari, i el 18 -erran // anuncia0a el seu 0iat$e a ;atalunya el

23 el comte d6Espanya era <a a Hortosa amb les se0es tropes, i el 28 el monarca

i el comte entraren a Harra$ona. La presència del rei, l6indult concedit i el paper

de la <erarquia eclesi9stica facilitaren la campanya del comte d6Espanya.

anresa es rendí, sense lluita, el 8 d6octubre, i a continuació (o feren ;er0era,ic i +lot.

 Ouan tot(om pensa0a en un tractament beni$ne dels implicats, -erran //

defu$í qualse0ol petició de $r9cia nou dels principals insurrectes foren

afusellats a Harra$ona, mentre que uns 3BB foren deportats a ;euta. *esprs el

rei pass9 a 4arcelona, on, $r9cies a nous decrets proteccionistes, s6atra$u els

liberals moderats i la bur$esia tèxtil resta0en, així, delimitats els camps per a

7/24/2019 La dècada Ominosa

http://slidepdf.com/reader/full/la-dacada-ominosa 4/4

la propera primera $uerra ;arlina.

EL PROBLEMA SUCCESSORI

El 1832, durant una $reu malaltia del rei, cortesans carlistes 0an con0èncer el

ministre -rancisco Hadeo ;alomarde perquè -erran // si$ns

un *ecret dero$atori de la 5ra$m9tica ?llei que permetia la presencia del sexe

femení al tro@ la qual cosa torna0a a implantar la Llei G9lica. &mb la millora dela salut del monarca, el $o0ern, diri$it per -rancisco ;ea 4ermde, 0a posar

de nou en 0i$or la 5ra$m9tica, per la qual cosa desprs de la mort del rei, el 2P

de setembre de 1833, queda0a com a (ere0a la se0a %lla primo$ènita /sabel,

que re$naria amb el nom d6/sabel //. Hot i que /sabel // era menor d6edat, 0a

quedar com a re$ent d6Espanya la se0a mare, muller de -erran //, aria

;ristina.

*a0ant aquest fet, el $erm9 del rei ;arles aria /sidre de 4orbó, al costat

d6altres reialistes que considera0en que el le$ítim (ereu de la corona era el

$erm9 del rei i no pas la %lla d6aquest, es 0an re0oltar i s6inici9 la 5rimera

uerra ;arlina.

MORT DE FERRAN VII

En els darrers mesos de la 0ida de -erran // pot considerar"se que <a s#esta0a

con%$urant l#escenari que conduiria a la primera $uerra carlina. L#any 1833, en

morir el monarca i con%rmar"se a tra0s del seu testament que la /nfanta /sabel

era l#(ere0a al tron i que el país resta0a sota una re$ència $o0ernada per aria

;ristina %ns a la se0a ma<oria d#edat, ;arles aria /sidre es 0a proclamar rei

donant lloc a l#esclat d#una insurrecció reialista al nord d#Espanya i a ;atalunya.G#inicia0a així una sa$nant $uerra ci0il i, a la 0e$ada, el procs que (a0ia de

portar la Ke0olució Liberal a Espanya.