CC.SS. 4t d’ESO

Marcel·lí Valdés. INS Molí De La Vila (Capellades)

iBooks Author

TEMA 5: ESPANYA I CATALUNYA (1808-1874)

1

iBooks Author

Napoleó volia conquerir Europa en haver estat declarat emperador pel Papa Pius VII el 1804. Napoleó volia ocupar Portugal, aliat d’Anglaterra (que era el seu rival). Per tal de fer-ho va convèncer Carles IV de signar el tractat de Fontainebleau el 1807, pel qual l’emperador travessaria Espanya per atacar Portugal. Però en realitat desitjava ocupar Espanya. Quan el 2 de maig de 1808 els espanyols se’n van adonar, va començar la Guerra del Francès.

Napoleó va fer fora del tron Carles IV i va posar com a rei d’Espanya al seu germà Josep Bonaparte (Josep I), conegut popularment com a “Pepe Botella”. Els espanyols que accepten el domini francès són els afrancesats, els que no, es diran patriotes. A Catalunya, la batalla del Bruc, o el setge de Girona van ser fets d’armes molt importants. El 1812, Napoleó incorpora Catalunya a França. Però, a partir d’aquell any va patir diverses derrotes fins que el 1814 abandona Espanya.

Cronologia i punts importants

1. Napoleó és declarat emperador (1804).

2. Signatura del tractat de Fontainebleau (1807).

3. Inici de la Guerra del Francès (1808). Batalla del Bruc.

4. Afrancesats contra patriotes.5. Setge de Girona (1809).6. Constitució de Cadis (1812).7. Catalunya és incorporada a

França (1812). 8. Josep I, germà de Napoleó, fuig

d’Espanya el 1813.9. La guerra s’acaba el 1814, quan

els francesos tornen al seu país.

La Guerra del Francès va ser molt cruel, tal com mostra aquesta pintura de F. Goya

2

1 . LA GUERRA DEL FRANCÈS O GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814)

La incorporació de Catalunya a França va provocar que alguns documents oficials fossin en català i en francès

iBooks Author

Els patriotes havien aprovat a Cadis una Constitució liberal (és a dir, que donava llibertats i drets a la gent) el 1812. Però Ferran VII la va abolir en començar el seu regnat el 1814, tot iniciant la Restauració Absolutista. Arran de la seva intransigència, la majoria de les colònies espanyoles d’Amèrica se n’independitzaren, guiades per Simón Bolivar. Un pronunciament

liberal del militar Rafael del Riego establirà el Trienni Liberal, però la invasió francesa dels Cent mil fills de Sant Lluís restablirà l’absolutisme el 1823. Així s’inicia la Dècada Ominosa (1823-1833), en la que Ferran VII reprimirà fortament els liberals, o a lliurepensadors, com el mestre català Gaietà Ripoll. A la seva mort, començarà un conflicte dinàstic sobre qui l’hauria de succeir.

Cronologia i punts importants

1. Ferran VII comença a regnar el 1814, suprimeix la Constitució de Cadis i estableix l’absolutisme.

2. S’inicia així la Restauració Absolutista (1814-1820).

3. En aquest període, la majoria de les colònies espanyoles d’Amèrica se n’independitzen.

4. El 1820, s’inicia el Trienni Liberal i es restableix la Constitució de Cadis.

5. El 1823, Lluís XVIII de França posa fi al Trienni Liberal i restableix l’absolutisme.

6. Del 1823 al 1833 hi ha la dècada ominosa, amb una forta repressió.

7. El 1830 Ferran VII té una filla, Isabel II (liberal).

8. El seu germà, Carles Maria Isidre també vol ser rei, i es fa dir Carles V (absolutista).

El rei Ferran VII, retratat per Francisco de Goya

2. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

3

La Constitució de Cadis, 1ª que es va fer a Espanya

Mariana de Pineda, jove granadina, executada per Ferran VII

iBooks Author

I Guerra Carlina (1833-1839)

Carles V (absolutista) contra Maria Cristina (liberal). El general liberal Espartero derrota els carlins.

II Guerra Carlina (1846-1849) o dels Matiners

Carles VI (fill de Carles V) contra Isabel II. Els liberals tornen a guanyar.

III Guerra Carlina (1872-1876)

Carles VII (nét de Carles V) contra la I República Espanyola i, més tard, contra Alfons XII (fill d’Isabel II). Els carlins són derrotats.

Bascos i navarresos perden els seus furs (autogovern), però reben el concert econòmic: ells recapten i gestionen els seus impostos.

Cronologia i punts importants

1. La dinastia dels Borbons, d’origen francès, tenia la Llei sàlica, que no permetia regnar les dones.

2. Però Ferran VII la va anular poc després de néixer Isabel, aconsellat per Maria Cristina, la seva esposa.

3. Això no ho accepta Carles Maria Isidre, germà petit de Ferran.

4. Maria Cristina (vídua de Ferran i regent), i la seva filla Isabel, van amb els liberals.

5. Els seguidors de Carles V, absolutistes, es diran carlins. N’hi havia molts al País Basc, Navarra i part de Catalunya, ja que volien mantenir els furs.

6. La burgesia, bona part de l’exèrcit, la noblesa i l’Església eren liberals. A més, França i Anglaterra els hi donaven suport.

Soldats carlistes en lluita, amb boina i pantalons vermells i casaca blava

4

3 . LES TRES GUERRES CARLINES

L’exèrcit liberal disposava de més i millors armes i municions. Els seus uniformes eren més vistosos i tenien una organització militar

iBooks Author

Els liberals, dividits en moderats i progressistes, van fer algunes reformes per millorar el país, però en general van tenir resultats limitats.

A més, l’exèrcit tenia molta influència en la política, de manera que eren els generals els qui tenien el poder real, sovint hi havia corrupció.

Els progressistes se sentien marginats per la reina, i només van governar durant el Bienni Progressista (1854-1856).

El 1858 apareix la Unió Liberal, liderada per O’Donnell, que governarà durants uns anys i se situa entre progressistes i moderats.

Cronologia i punts importants

1. Desamortitzacions del 1837 i del 1855: les terres de l’Església i dels ajuntaments, respectivament, se subhasten (passen a ser de propietat privada).

2. S’aproven constitucions liberals, com la del 1837 (progressista) o la del 1845 (moderada).

3. Hi ha dos tipus de liberals: els progressistes (liderats per Espartero, i després pel català Joan Prim), amb el suport de la petita i mitjana burgesia.

4. I els moderats, liderats pel general Narváez. Van amb l’Església, la noblesa, l’alta burgesia i tenen el suport de la reina.

5. Espanya es va modernitzar i centralitzar amb aquests punts:

- Creació de la Guàrdia Civil (1844).- 1ª línia ferroviària d’Espanya

(Barcelona-Mataró, el 1848).- Establiment d’un codi penal, el

1848.- Concordat amb l’Església, el 1851.- Establiment del Sistema Mètric

Decimal, el 1858.- Establiment d’una moneda

comuna: la pesseta, el 1868.

Isabel II, declarada major d’edat als 13 anys, va regnar des de molt

5

4 . EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)

El general Espartero, duc de la Victòria, va ser un destacat progressista.

L’enginyer Miquel Biada va crear el primer ferrocarril espanyol.

iBooks Author

El Sexenni democràtic consisteix en un intent de democratitzar el país un cop va ser destronada pacifícament Isabel II. Però hi va haver molts problemes, com ara una greu crisi econòmica i una forta inestabilitat política. Hi havia moltes diferències sobre com devia ser el nou sistema polític, i això va provocar nombrosos canvis, que

sovint eren violents. Finalment, davant de la dita ‘més val boig conegut que savi per conèixer’, el poble espanyol va acceptar la tornada dels Borbons (és a dir, la Restauració) en la figura d’Alfons XII (que prometia ordre i estabilitat), posant fi així al parèntesi democràtic del Sexenni.

Cronologia i punts importants

1. El Sexenni democràtic rep aquest nom perquè va durar sis anys i s’hi va intentar fer un règim democràtic.

2. Va començar amb la destitució d’Isabel II, el 1868, en “La Gloriosa”.

3. Hi havia una greu crisi econòmica internacional, que havia esclatat el 1866.

4. El Govern provisional (1868-1870) estava dirigit pels generals Serrano i Prim.

5. Del 1871 al 1873 hi ha la monarquia democràtica d’Amadeu I.

6. Del 1873 al 1874 hi ha la I República, amb 4 presidents (2 dels quals catalans: Figueres i Pi i Margall).

7. El gener del 1874, el general Pavía fa un cop d’estat i entrega el poder al general Serrano.

8. El desembre del 1874, el general Martínez Campos proclama a Sagunt a Alfons XII rei d’Espanya.

Escut de la I República, amb la corona substituïda per una torre.

6

5 . EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

Subhasta del tron espanyol, hi ha els generals Prim i Serrano.

El general Prim va ser el 1r president de govern espanyol assassinat en atemptat.

Fris cronològic del Sexenni Democràtic, tot mostrant-ne les seves 4 fases i líders principals.

Martínez Campos “fa rei” a Alfons XII, tot “pintant-lo” amb el seu cop d’estat.

iBooks Author

iBooks Author