La cultura i la informació de qualitat, també és inversió en benestar i en futur

Les entitats del tercer sector social de Catalunya pateixen amb contundència els

efectes devastadors de la situació econòmica dels darrers anys. La reducció de les

aportacions públiques i el retard en el cobrament del que se’ls deu, les està conduint a

la inactivitat, a les portes del tancament. En el nostre camp d’actuació, l’àmbit de la

cultura catalana, s’hi afegeix, avui, l’hostilitat d’una part del poder polític, reforçat pel

suport d’alguns mitjans de comunicació molt poderosos i influents. En aquest sentit,

hem estat testimonis de l’atac que ha patit l’associació catalanista de referència,

Òmnium Cultural, que tanmateix, amb la contundent i ràpida resposta de la seva

presidenta, i el ressò dels mitjans catalans, probablement n’haurà sortit reforçada.

Però les entitats modestes, menys mediàtiques, que es mouen amb pressupostos

ínfims, pateixen, a més, un triple efecte. La seva baixa capacitat d’influència, la seva

reduïda repercussió, les fa més vulnerables, més excloses, més exposades al risc de ser

tractades no prioritàries. Corren el risc de desaparèixer. La Fundació Congrés de

Cultura Catalana va commemorar l’any 2010 el seu trentè aniversari. Ho va celebrar

fent feina, repassant les activitats dutes a terme durant les tres dècades precedents i

organitzant unes jornades de reflexió, amb ponents de primera fila, d’abast

internacional. L’any 2011 la Fundació impulsà i organitzà la II Conferència Econòmica

de la Mediterrània Nord Occidental, un simposi de dos dies amb ponents procedents

de països i territoris de tot l’Arc, que va generar un gran ressò i interès per part de

governs i institucions de la Mediterrània Occidental. A més, la Fundació va organitzant

les seves activitats ordinàries amb normalitat: els seus tres premis, la conferència

anual, i diferents activitats pels territoris de parla catalana, organitzades conjuntament

amb altres entitats. Gràcies a això la Fundació promou una tasca de reflexió, de debat

pausat, que és el seu camp natural, i al qual no solen arribar entitats més activistes.

Tot plegat amb un pressupost que no arriba als seixanta mil euros l’any. La Fundació

Congrés de Cultura Catalana veu la cultura com un sector productiu, necessari,

imprescindible en societats avançades que aposten per la millora social i el benestar de

les persones. Perquè una societat ben informada, cultivada, que sap d’on ve, que vol

ser partícip de l’evolució constant del seu propi entorn, que té un esperit crític, és una

societat sana i rica, conscient que tot aquest ventall d’actuacions i qualitats reverteix

positivament en el progrés del seu propi país.