LA CAPÇALERA

L'espectacular actuació està apunt de començar, recomanem que aneu prenent seient, i si no en teniu comenceu a posar les vostres cadires al carrer com a l'entrada de moros i cristians, que ara seran els mestres de la disfressa els que van a mostrar-se. A deixar-se veure pel carrer a enganyar al poble amb la cara més bonica que siguen capaços de posar. En molts pobles a açò se li diu Carnestoltes, a les nostres poblacions es diu Pre-eleccions.

Ara és el moment d'enquitranar, rehabilitar zones habilitades i segur deixant les inhabilitades com estan, és el moment del despropòsit en llocs visibles i de l'oblit en aquells on és necessària l'actuació, és el moment de convidar a cafés, d'organitzar coses “culturals” com sopars i “dinarots” als quals mai ens deixaràn acudir, a no ser que siguem uns més de la seua mentida, dels que passegen al seu costat, dels que ballen al seu so. Dels que no volem ser, ni ara ni mai.

Maulets de la Foia de Castalla / Maulets de l'Alcoià

CELEBREM ALGUNA COSA?

8 de març de 2011. Dia de la dona treballadora.

La dona té dret a vot. La dona ha accedit al mercat laboral. A l’educació superior la presència de les dones és majoritària. Gràcies a la llei del divorci, la “sagrada” unió matrimonial ja no ens obliga a suportar el insuportable. Les prestacions per paternitat faciliten als homes assumir la seva responsabilitat en la criança dels infants. A moltes llars del país, homes i dones comparteixen les tasques domèstiques. L’última legislatura del govern espanyol s’inaugurà amb una paritat fins aleshores inimaginable entre homes i dones.

Això és tot el que volíem? Moltes pensaran que si no és tot, almenys ja és suficient. Actualment la paraula feminisme a la nostra societat ens sona un poc a monyos curts, nostàlgies setanteres i dones insatisfetes que no acaben d’encaixar bé en les demandes del sistema.

És el dia de la dona treballadora una efemèride més? Celebrem alguna cosa, o més aviat hauria de servir-nos per encetar o reprendre la reflexió i la lluita?

A Castalla (o segurament al poble del que tu eres) a 8 de març de 2011, quan una es planteja què vol dir ser dona, la llista d’adjectius s’assembla prou més a una sèrie de requisits per complir que a unes característiques lliurement afirmades.

Des dels mitjans de comunicació institucionals i institucionalitzats, des de la publicitat, des del sistema educatiu i, com no, les nostres companyes del costat, ens donen clares instruccions del que ha de ser la dona “alliberada” del segle XXI. Ha de tenir una bona feina, ha de ser intel·ligent, apassionada, bona amant, bona filla, bona amiga i “apanyadeta” en les coses de la casa, clar està, i sempre ben guapa, atractiva, “tia bona” però “discreteta”. Elegant i amablement ha de respondre amb un somriure a tot aquell mascle dominant que cada cap de setmana envaeix el seu espai vital i, fins i tot, si és dona de bé, es sentirà una mica culpable perquè el motiu de tal intromissió és clarament que ella ha triat una faldilla massa curta.

A Castalla les dones van sempre ben depilades, i malgrat que l’OMS ens parla dels beneficis de donar-se plaer a una mateixa, les dones “oficialment” no es masturben ni comparteixen amb altres dones l’espai íntim que és la sexualitat.

Si tens 25 anys, eres dona, guapa, intel·ligent i simpàtica, i no tens un home amb qui compartir la teva vida és perquè, evidentment, infeliç de tu, encara no l’has trobat. I si fregues la trentena, ves amb compte perquè se te’n passa l’arròs i una dona que no té fills no pot ser mai una dona completa.

8 de març de 2011. Celebrem alguna cosa, o encetem ací de nou la reflexió i la lluita? Això que suposadament hem aconseguit com a dones és suficient? Nosaltres pensem que no. Pensem que en un món fet per homes i per a homes, assolir els reptes que el seu sistema patriarcal ens havia marcat no és ni suficient ni res semblant al que aspirem.

Especialment al nostre entorn més quotidià ens veiem forçades a representar uns rols que ni hem triat ni a moltes de nosaltres ens agraden. No volem estar explotades per una doble jornada laboral, primer a la feina i després a casa, no volem privar-nos de la xocolata ni pagar un gimnàs per poder entrar a la talla 38 com ens imposen, no volem suportar a qualsevol home perquè sense ells no tinguem res a fer. Simplement volem decidir com viure les nostres vides sense imposicions masclistes, sense que ser una dona siga un factor condicionant en les nostres decisions i sense ajustar-nos a cap patró.

Aquest 8 de març de 2011 nosaltres sí celebrem alguna cosa. Celebrem que la lluita continua

Maulets de la Foia de Castalla

AIXÒ NO JOSEP LLUÍS, AIXÒ NO.

Determinats barris del poble de Castalla ens vam anar a dinar l’altre dia amb un bon sabor de boca, el nostre benvolgut alcalde ens oferia l’oportunitat d’anar a fer-nos el “cafenet” amb ell. Mitjançant una quartilla amb segell de l’ajuntament, Josep Lluís Prats, ens convida a un café o infusió (no sabem si pagat per l’ajuntament o per la seua pròpia butxaca) mentre en un ambient amistós parlem sobre la situació de Castalla.

Aquest gest, és per a Jose Luis, un exemple de transparència política, de que la gent estiga informada de les coses que fa l’ajuntament de Castalla. És tot un exemple d’un ajuntament que dóna la cara, s’enfronta als problemes, i sent la veu del seu poble per a dur a terme polítiques municipals. És per a Josep Lluís un exemple de democràcia participativa. És ben estrany per tots aquesta nova manera de fer política de l’alcalde, acostumats els castelluts a l’obscurantisme, el narcisisme i la prepotència de la què s’ha servit el nostre benvolgut alcalde durant tota la legislatura. Que pregunten a la gent de Quina Castalla volem, de l’associació de pares i mares d’alumnes de col·legi Públic Rico Sapena, com l'alcalde sempre ha estat dispost a parlar, i fer realitat les seues propostes, o en determinats casos la urgència de la intervenció de l’ajuntament per a solucionar un problema (recordem on estudien els fills dels castelluts, el futur del poble, a aules prefabricades). I per això és que sentim l’olor a electoralisme, durant quatre anys no ha volgut donar explicacions de res (cas de la tala d’arbres de l’avinguda d’Onil, el casc antic, la qüestió de l’estat d’alguns edificis del col·legi Públic, la greu xifra d’atur…), i ara a 3 mesos de la eleccions vol parlar amb la gent, exposar els projectes de l’ajuntament, i sentir propostes.

El problema no és sols l’electoralisme, és més, que done a entendre que fa una mena de democràcia participativa quan el que fa és populisme. Quina millor forma de parlar amb la gent que amb un “cafenet”? Va pensar l’alcalde. Doncs si hi ha millor forma, deixar-se de tertúlies als bars, i convocar a la població de Castalla a la casa de cultura on cap més gent, i exposar els seus projectes, on vol destinar els pressupost, no parlem ja de fer votacions a la ciutadania per a que diga on vol invertir els diners, sinó tan sols, que ens parle sobre el que està fent i el perquè ho fa, i si s’atreveix que ens demane la nostra opinió. A més aquest “cafenet” ha estat convocat com no, a les 4 de la vesprada quan quasi tota la gent de Castalla està fent feina, perquè recordem Josep Lluís, que encara que les dades de desembre ens mostren l’alarmant xifra de 1020 aturats encara hi ha gent que treballa. És per tant una forma més d’allunyar als treballadors i treballadores de la política.

La democràcia participativa es construeix a poc a poc, des de l’arrel, creant una cultura política i cívica. Avui és necessària per a la transformació social, en una democràcia segrestada pels mercats financers i pel gran capital, la democràcia participativa es presenta com l’eina indispensable perquè el poble puga ser el propietari del seu futur. Els pressupostos participatius, la consultes ciutadanes, potenciar l’associacionisme i l’activisme… Són exemples de democràcia participativa, el que fa vosté Josep Lluís no ho és. Això no, Josep Lluís, això no és.

Esquerra Unida - Partit Comunista de Castalla.

El passat diumenge 6 de febrer, l'associació Natura i Gent i Maulets vàrem organtizar una repoblació a les nostres serres, en concret al paratge de “Les Voltes”.

La marxa va eixir del “Nou Trinquet”. Fèrem una breu caminata fins a “Les Voltes” on un bon grapat de gent començàrem, aixada en mà, a plantar nombroses classes d'arbres i plantes: pi pinyer, carrasca, coscolla, roser bord, savina, freix i roure gal·ler.En un ambient totalment primaveral, vam viure una jornada de germanor mentre ajudàvem a les nostres muntanyes a mantindre's més vives i més verdes.

Des de Natura i Gent i Maulets animem a la gent a visitar les nostres serres preservant-les i cuidant-les. Ací podeu consultar l'agenda: 20 de març: PUJADA AL MONTCABRER PER LA FONT DE L´HEURA. Cocentaina (El Comtat). Tot el dia. Dificultat mitjana - alta.27 de març: RUTA LITERÀRIA PER PLANISSES. 100 ANYS D´ENRIC VALOR. Castalla i Tibi (l´Alcoià).3 d´abril: PENYA DE LA MINA - L´ALGAIAT. L´Alguenya (Valls del Vinalopó). Matí. Dificultat mitjana - baixa.17 d´abril: CAP DE SANTA POLA - PARC NATURAL DE LES SALINES. Santa Pola (Baix Vinalopó). Tot el dia. Dificultat mitjana - baixa.

CASES TAPIADES: LA SOLUCIÓ? A QUIN PROBLEMA?

En una situació d’abandonament i deteriorament dels habitatges com és el cas que viu el centre històric de Castalla, tapiar les cases deshabitades se’ns presenta públicament com la millor solució a diversos problemes. Una casa tapiada està lliure de tot tipus d’inquilins indesitjats i indesitjables i ofereix una imatge més decent que tot el que amaga dins. Però que hi ha realment al darrere d’una casa tapiada?

En un entorn on la gran majoria d'habitatges estan en pèssim estat de conservació, en perill d’ensorrament, si encara no estan en terra, la decisió de tapiar un habitatge té conseqüències que van més enllà del propi cas particular. Quan tu tàpies una casa estàs posant-li una data de caducitat. Una casa tancada és un clar indicador de la inexistència d’un projecte de vida a curt termini. I una casa tapiada al costat d’una altra, i d’una altra, i enfront d’una altra, comporta un estat d’oblit que suposa la negació d’un projecte de futur col·lectiu a tot un barri. I és aquest el punt en el que es troba a l’actualitat el centre històric de Castalla.

L’estat de marginació institucional i econòmica es materialitza en un barri de difícil accés i escassa o nul·la vida pública, tant per a la gent que ja hi viu, majoritàriament persones majors, com per a qualsevol jove que encara que volgués anar-hi a viure s’ho troba considerablement inviable. Quan parlem d’una escassa o nul·la vida pública ens referim a la inexistència d’espais quotidians de relació social.

En tot el centre històric de Castalla no hi ha un sol comerç, un sol bar, ni cap altre tipus de centre per satisfer les necessitats bàsiques de qualsevol persona. Per anar a comprar un simple litre de llet, els veïns es veuen obligats a desplaçar-se fins el que hui en dia s’ha convertit en el centre de la ciutat.

Però clar, salvaguardar la propietat privada està per damunt de tot. Més val una casa tapiada i garantir que no hi puga entrar ningú, que arriscar-se a imaginar que algú alié li puga donar algun altre ús.

També us volíem anunciar que el proper 26 de març a la Plaça de les Parres organitzat per Maulets i la gent del centre Històric de Castalla amb la col·laboració de Salvem el Cabanyal i les veïnes del barri del Partidor d'Alcoi, s'hi realitzarà una xarrada a les 11 hores del matí explicant-nos el que passa a València i Alcoi als seus respectius barris històrics. I Després podrem gaudir de música amb diferents concerts de grups de música per amenitzar el matí i fer que el veïnat tinga un barri viu. Us esperem a totes i a tots!

Maulets de la Foia de Castalla

CRISI DEL CAPITAL: QUI GUANYA AMB TOT AÇÒ?

A la nostra comarca, l'Alcoià, els efectes de l'actual crisi econòmica tenen efectes similars que a altres llocs, el progressiu deteriorament del teixit industrial d'Alcoi, el tancament d'empreses importants com la Falca a Onil, o la Jesmar a Biar, van condemnar, fa uns anys, a l'atur o la recol·locació en altres empreses a centenars de treballadors i treballadores de la nostra comarca. Aquest fet, unit a la pitjor crisi econòmica capitalista que estem vivint des del crack del 1928, fa que la classe treballadora visquem la pitjor situació social i laboral dels últims 80 anys.

Mentrestant, els ajuntaments dels nostres municipis, ja estiguen governats pel PP o pel PsoE, es vanaglorien d'estar donant més ajudes i subvencions que mai, qui precisament orquestra el sistema capitalista per treure el màxim benefici particular, ara fa autobombo de les almoines que donen als ciutadans i ciutadanes. I és que aquesta crisi està deixant veure el millor de cada casa als ajuntaments de la comarca, com per exemple l'alcalde de la Canyada, Juan Molina (PP), qui s'ha vist imputat per presumptes converses amb Enrique Ortiz, presumpte cap de la trama Brugal, també l'alcaldessa d'Ibi, Mª Teresa Parra del Partido Popular, s'ha vist encausada per presumpta corrupció.

Posar els recursos públics al servei dels seus amics o a l'interés personal és un acte gens ètic, però quan es fa en la situació que patim milions de treballadores arreu del nostre país, l'actitud dels corruptes és indignant i miserable. Però la pregunta és qui guanya amb tot açò? Sembla mentida, però el sistema capitalista no coneix límits, un sistema econòmic essencialment injust que condemna a la immensa majoria a produir recursos per a mantindre els astronòmics sous dels polítics, la monarquia, els grans empresaris... una minoria que viu a costa del treball dels altres. Amb la crisi guanyen els empresaris, pagant sous miserables i demanant més hores de treball, amb l'amenaça constant de “tirar-te al carrer, si no compleixes”, guanyen els bancs i les caixes, amb un pla de rescat multimilionari per mantindre els seus privilegis, pagat amb diners públics, i resulta que ara no es poden pagar les pensions, no poden pagar les ajudes a les persones a l'atur, i que en definitiva no es pot mantindre l'estat de benestar. Tota aquesta injustícia orquestrada pel PsoE des de Madrid, amb els seus col·legues del Partido Popular, CiU, el PNB, CC... i els sindicats de la patronal, UGT i CCOO, la CEOE, la banca... I on són les solucions? Com és normal, quan acabe aquesta crisi vindrà una altra, dins de 10 o 12 anys, o pot ser menys, la qüestió és que vindrà, per tant la solució no radica en superar la crisi, si no en canviar la organització social i econòmica, amb un repartiment just del temps i el treball, així com de la riquesa, i produint sols allò que siga necessari.

Des de l'Assemblea de Maulets de l'Alcoià, com a organització de joves, que pretén canviar la realitat en la què vivim, estem treballant en una campanya contra la crisi capitalista a la nostra comarca, aquesta campanya ja va començar al mes de desembre, i s'allargarà fins a l'abril. Durant aquest període treballarem per explicar als nostres pobles qui guanya amb la crisi, i quines són les alternatives que tenim per canviar el model capitalista, injust per a la immensa majoria. A través d'accions, xerrades, notes de premsa, murals, concerts i totes aquelles activitats que es creguen apropiades. Des de Maulets pensem que per a que deixem de perdre les mateixes i mateixos de sempre hem d'invertir els nostres esforços en enfortir aquells sindicats i organitzacions que realment puguen construir uns Països Catalans alliberats, i socialment justos, amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) com a referent sindical, les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) per treballar des dels ajuntaments, o Maulets per a la formació i la organització de la gent jove. Tot depén de nosaltres mateixes, de la gent, i la lluita és l'únic camí, per a que aquells que volen viure sense treballar deixen d'aprofitar-se dels altres, ja que no és concebible que si el capital perjudica a la immensa majoria, no siga la majoria de la societat qui s'opose a aquesta injustícia.

Maulets de l'Alcoià

Per a col·laborar amb la Contra-Crònia. Només has d'enviar un correu electrònic amb el teu article, dubte suggerència, menyspreu o insult.

A: alcoia@maulets.org foiadecastalla@maulets.org

Visita també els nostres espais web

www.maulets.org/alcoiawww.maulets.org/foiadecastalla