LA

CENDROSA

Adaptat per:

Anna Rubio Descarrega

Ylenia Sánchez Esteban

Marina Vilà Casas

Hi havia una vegada la dona d’un home ric que es va posar malalta. Com que veia que s’estava morint, un dia va cridar a la única filleta, perquè anés a veure-la a la seva habitació.

La mare li va dir:

- Filleta meva, has de ser sempre bona. Jo des del cel et miraré i el cuidaré.

Després va tancar els ulls i va morir.

La noia anava cada dia a la tomba a veure la seva mare i plorava. A l’hivern la neu va cobrir la tomba i el terra va quedar de color blanc, però a la primavera la neu es va fondre i el pare es va casar amb una altra dona.

L’arribada d’aquesta dona va portar a la Cendrosa problemes i mala sort. Ella tenia dues filles molt boniques amb la pell blanca com la neu, però no eren bones.

Les germanastres de la Cendrosa li deien:

Aquesta porqueta sempre ha de seure amb nosaltres quan mengem! Si vols guanyar-te el pa, te l’has de guanyar!

Van anar al seu armari i li van prendre tota la roba bonica.

Tu posat aquest sac vell i estripat i aquestes sabates de fusta.

Van portar a la nena a la cuina tot rient.

Mireu quina princesa més bonica!

Té els teus pèsols i llenties.

Les germanastres li tiraven a les cendres, perquè la Cendrosa tingués més feina del compte.

Al vespre, cansada de tant treballar, no podia dormir i per això anava a la vora del foc. Com que sempre s’embrutava i plorava on hi havia les cendres. Li van posar el nom de Cendrosa.