1

La celiaquia

Mercè Altaba Bonachera

Imma Serralonga Gash

Institut Montserrat

Barcelona

5-11-2014

2

ÍNDEX 1. Introducció pàg. 3 2. Cos 2.1 La celiaquia pàg. 4 2.1.1 Gluten pàg. 6 2.1.2 Símptomes pàg. 10 2.1.3 Diagnòstic pàg. 11 2.1.4 Factors genètics i ambientals que causen la malaltia pàg. 12 2.1.5 Tractament pàg. 13 2.2 Complicacions quan no se segueix la dieta sense gluten pàg. 14 2.3 Llistat d’aliments pàg. 15 2.4 viatge a Roma pàg. 17 2.5 Entrevistes pàg. 26 -Doctora Pich -Laura Lax pàg.30 - Familia Caritj pàg. 32 3. Conclusió pàg. 35 4. Fonts i bibliografía pàg. 36 5. Annexe

3

INTRODUCCIÓ He escollit la celiaquia com a tema del meu treball perquè tinc una amiga celíaca i sempre

m'ha explicat les dificultats que li ha comportat aquest fet, a més a més hi ha molta gent,

sobretot joves que no saben el que és la celiaquia, només saben identificar-la com aquella

malaltia en què la gent no pot menjar, pa, pasta, pastissos... No van més enllà, no saben

que és una intolerància al gluten, no són conscients de la gran quantitat d'aliments que

contenen aquesta proteïna, i fins i tot aliments que no haurien de contenir gluten en con-

tenen, com a conseqüència de la contaminació creuada, del qual en parlaré en el desen-

volupament del meu treball.

Els objectius principals del meu treball de recerca són, per una banda, mostrar les dis-

semblances entre la vida d'una persona celíaca i la d'una persona sense cap intolerància.

Ja que els celíacs tenen complicacions a l'hora d'anar a menjar a fora (molts cops s'han

de conformar amb plats senzills com amanides o menjar a la planxa) i sobretot a l'hora de

viatjar , es veuen amb moltes complicacions, ja que és un país desconegut i no saben

quins són els plats que poden menjar, per això en el meu treball he elaborat un viatge a

Roma amb una sèrie de restaurants on tots els plats són aptes pels celíacs. Per altra ban-

da, la meva intenció amb aquest treball és fer entendre la malaltia celíaca a persones que

la desconeixen, explicar-ne les causes, la solució i els perills.

Així doncs, vaig decidir centrar-me a fer entendre a la gent en què consisteix la celiaquia i

les dificultats que comporta. Les persones que desconeixen la celiaquia moltes vegades

no són conscients de les dificultats que els celíacs pateixen quan han de comprar en un

supermercat o anar a dinar a un restaurant. La societat està molt poc conscienciada de la

importància que té seguir una dieta sense gluten. Això també dificulta molt el dia a dia

d’un celíac.

Per entendre aquesta situació i saber què és la celiaquia i en què consisteix vaig decidir

fer la meva primera entrevista als pares d'unes nenes amb celiaquia de 10 i 6 anys, per

saber com s'han de comportar els pares i quina consciència han de prendre davant d'a-

quest fet, i no només ells sinó tot l'entorn de les seves filles, principalment l'escola.

Després vaig entrevistar a la doctora d'aquestes nenes, aquesta entrevista em va aportar

molta informació sobre la celiaquia per una banda tenir coneixement d'una part genètica i

per l'altra banda saber com és la vida d'aquests nens.

La informació sobre la celiaquia l'he extret de diferents fonts, sobretot de l'associació de

celíacs i altres pàgines web, i també de revistes que he obtingut gràcies a la meva tutora

del treball i a més a més de revistes que vaig poder adquirir en el dia del celíac.

4

LA CELIAQUIA

La celiaquia és una intolerància al gluten de caràcter permanent que provoca, en individus genèticament predisposats, una atròfia* de les vellositats de l'intestí prim que afecta la capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments.

La ingesta de gluten, encara que sigui en molt poca quantitat, provoca en persones celíaques una reacció immunitària* a l'intestí prim que causa una inflamació crònica que té com a conseqüència l'atròfia de les vellositats intestinals, acompanyada de símptomes que varien segons els casos. Les persones sanes tenen les parets intestinals recobertes de vellositats i microvellositats la funció de les quals és augmentar la superfície d'absorció dels nutrients. En les persones celíaques aquestes vellositats desapareixen completament i això danya la mucosa intestinal. Aquesta reducció de les vellositats intestinals disminueix o impedeix l'absorció de nutrients , i causa desequilibris nutricionals i desnutrició. Els estudis més recents demostren que la malaltia afecta a un de cada cent europeus, i en aquests moments encara n’hi ha molts sense diagnosticar. La FACE (Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya) estima que prop de 400.000 persones a Espanya són celíaques i, d'elles, només 40.000 estan diagnosticades. A països com Finlàndia o Irlanda, la freqüència és de 1:67 i 1:85. A la Xina, al Japó i a l’Àfrica la celiaquia és una malaltia pràcticament desconeguda. Probablement això sigui degut tant a la predisposició genètica com a altres hàbits alimentaris, com per exemple la ingesta de més arròs i de menys cereals. La celiaquia és el doble de freqüent en les dones, i les persones amb Síndrome de Down tenen un risc 100 vegades superior al de la població general de patir intolerància al gluten. La celiaquia en els nadons ha disminuït notablement des de la dècada dels 70, ja que se’ls alleta durant més temps i es retarda l’administració del primer aliment amb gluten. El que no se sap amb certesa es si d’aquesta manera es redueix el risc de la celiaquia o si simplement es retarda la seva aparició.

5

*Atròfia: disminució del volum, talla o funció d'un membre, òrgan o teixit. *Reacció immunitària: és una reacció que duu a terme el sistema immunitari*, encarregat de protegir l’organisme contra les malalties.

*Sistema immunitari: El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament. La detecció és complicada, car els patògens evolucionen ràpidament, creant adaptacions que els oculten del sistema immunitari i els permeten infectar amb èxit els seushostes.

6

EL GLUTEN

El gluten és una proteïna que es troba a l'endosperma ( teixit de reserva de les llavors) d'algunes gramínies.El gluten forma una xarxa elàstica que en la fermentació permet a les masses augmentar l'extensió i és el que , després de la cocció, dóna una estructura porosa al producte.

Els cereals que contenen gluten són el blat, l'ordi, el sègol, la civada, el kamut, l'espelta, el triticale i derivats. El celíac no pot menjar cap aliment en l'elaboració del qual s'hagin utilitzat farines,midons,fècules,sèmoles o qualsevol altre derivat d'aquests cereals com a matèria primera, ja sigui com a ingredient o com a additiu. La ingesta d'una quantitat mínima de gluten és altament perjudicial per a la persona celíaca. És imprescindible que segueixi una dieta sense gluten durant tota la vida.

BLAT

ORDI

SÈGOL

7

CIVADA

KAMUT

ESPELTA

TRITICALE

8

Una persona celíaca ha de llegir l'etiqueta del producte, per assegurar-se que entre els ingredients no hi ha algun dels cereals no aptes. De tota manera, el fabricant no està obligat a etiquetar la contaminació creuda. Aquesta contaminació es pot produir quan un aliment sense gluten entra en contacte amb un aliment amb gluten o amb una superfície contaminada, a través d'estris, d'equips , de roba o de mans.

El gluten de blat està format per les proteïnes anomenades glutenina i gliadina.

El gluten és el responsable que la farina de blat sigui panificable, doncs ho conté en gran quantitat. Les glutenines li aporten elasticitat a la massa de pa, de manera que quan s’estira tendeix a recuperar la seva forma original. Les gliadines s’estabilitzen per enllaços disulfur intramoleculars i li proporcionen enganxositat a la massa, al mateix temps que són responsables de la seva extensibilitat , és a dir que s’estén sense arribar a trencar-se.

Al llarg dels segles XIX i XX , la selecció genètica activa i la manipulació genètica directa han modificat enormement les varietats de blat originals , passant d’uns pocs grans amb escàs contingut en gluten a grans collites de blat molt enriquides amb gluten.

A més d'estar present en el pa tradicional, el gluten també s'usa en la indústria alimentària. És utilitzat com a additiu per donar viscositat, espessor o volum a una gran quantitat de productes alimentosos, el que provoca que existeixi presència de proteïnes tòxiques en els productes menys sospitosos. Més de la meitat dels aliments que es comercialitzen actualment contenen gluten de blat, ordi, sègol o civada en forma de contaminació creuada o fins i tot per adulteració. Suposen un greu risc per a la salut dels celíacs i les persones amb sensibilitat al gluten no celíacs, per la qual cosa cal un control rigorós del contingut en gluten per a la seva certificació com a aliments aptes per al consum per pacients celíacs.

És sabut que la malaltia celíaca i la intolerància al gluten (fins i tot sense arribar a ser celiaquia) són causes importants d’infertilitat i d’avortaments espontanis. En tots dos casos, es pot solucionar amb una dieta sense gluten.

Convé considerar l’eliminació del gluten en casos d’infertilitat inexplicada, trastorns de ti-roides, avortaments de repetició, trastorns autoimmunes o problemes digestius crònics. Moltes dones poden tenir sensibilitat al gluten, però no reaccionar-hi mitjançant una res-posta autoimmune; per tant, no els serviria de res fer un test d’intolerància al gluten. Les proves per detectar aquest tipus d’intolerància no són fàcils. El diagnòstic, generalment, és possible després que als intestins ja hi hagi un dany greu.

Una altra manera d’observar si hi ha sensibilitat és fent una dieta sense gluten durant un o dos mesos. La persona pot perdre pes (si tenia sobrecàrrega), notar més energia física i mental, deixar de tenir inflor abdominal, flatulències, restrenyiment, diarrea o síndrome de l’intestí irritable, trobar-se millor anímicament i estar més lúcida mentalment.

9

Després d’un o dos mesos, es pot provar de menjar gluten durant un dia i observar com reacciona el cos: si hi ha malestar, mal de cap o problemes digestius, llavors hi haurà evi-dències de sensibilitat al gluten. No tot el menjar sense gluten és saludable i bo per a la fertilitat. La dieta de la dona que vol quedar-se embarassa no hauria de ser “sense gluten”, sinó feta d’aliments que nodrei-xin i potenciïn la fertilitat. Trobem gluten en blat, ordi, sègol, civada amb gluten, espelta, sèmola, durum, búrgul, kamut, cuscús, tabule, tempura, malt. En les dones celíaques, el gluten desencadena una resposta autoimmune des de la mu-cosa de l’intestí que estimula la producció d’anticossos cap al gluten que circula en la sang i focalitza un atac autoimmune en el revestiment de l’intestí, el qual s’inflama i fa malbé les petites vellositats que absorbeixen els nutrients i els greixos. Això deixa l’intestí incapaç d’absorbir els nutrients eficaçment i pot causar dèficits d’àcid fòlic, ferro, vitamina D i altres nutrients crítics per a la fertilitat i un embaràs saludable. Els problemes d’absorció en les dones celíaques poden ser una causa d’anèmia. Altres signes i símptomes comuns de malaltia celíaca amagada serien falta de menstrua-ció i d’ovulació, pèrdua de pes, irregularitats menstruals, menopausa prematura, avorta-ments espontanis recurrents, pèrdua de cabells, problemes de pell i ungles i infertilitat. Durant l’embaràs, la mala absorció de nutrients causada per la malaltia celíaca està lliga-da als avortaments espontanis recurrents, nadons amb baix pes i parts prematurs. A més, alguns estudis mostren que els anticossos al gluten de la mare poden adherir-se a la pla-centa i interferir en el pas de nutrients cap al fetus.

10

SÍMPTOMES

La propensió a la celiaquia és hereditària, tot i que els gens no són els únics responsables de que es declari la malaltia. Si es tractés d'un problema exclusivament genètic, la freqüència en les famílies afectades hauria de ser major. Això significa que la predisposició és hereditària, però que hi intervenen altres factors secundaris.

La malaltia pot manifestar-se a qualsevol edat. Normalment es diagnostica en nadons que presenten els símptomes característics quan consumeixen els seus primers aliments amb gluten. En adults, sol manifestar-se entre els 30 i els 40 anys. Tot i així, atès que entre l’aparició dels primers símptomes i el diagnòstic de la malaltia poden arribar a passar anys, moltes vegades resulta difícil esbrinar quan va començar realment.

Els símptomes poden variar segons els individus, fins i tot, es pot presentar amb un sol símptoma o de manera asimptomàtica ( sense cap símptoma ).

En els nens d'entre 9 i 24 mesos són freqüents les nàusees, vòmits, diarrees, distensió abdominal, pèrdua de massa muscular i de pes, retard de creixement i irritabilitat.

Després dels tres anys són freqüents les deposicions toves , talla baixa . Anèmies i alteracions del caràcter. En els adolescents , en canvi , sol ser asimptomàtica. En adults , els símptomes més freqüents són la fatiga, els dolors abdominals, meteorisme ( gasos ) i anèmies. En alguns pacients es presenta restrenyiment, i sovint són diagnosticats de síndrome d'intestí irritable.

En una persona celíaca és freqüent la presència d'altres malalties associades, com la Dermatitis herpetiforme ( que es presenta en adolescents i adults joves a vesícules que contenen líquid i que produeixen picor a la pell, localitzades simètricament en cap, colzes, genolls i cuixes). La Diabetis Mellitus tipus 1 ( insulina dependent ), o alguna malaltia hepàtica o tiroïdal entre d'altres.

11

Diagnòstic

És molt important sospitar aquesta malaltia en aquells pacients amb símptomes o pertanyents a grups de risc*.

En general, només cal fer una anàlisi de sang específica per tenir un primer diagnòstic de la intolerància al gluten. En l’anàlisi de sang s’examinaran els anticossos immunoglobulina A (IgA), els anticossos anti-transglutaminasa tissular (IgA TTGA) i els anticossos antiendomisi (IgA EMA). Si els resultats mostren TTGA o EMA positiva, és el moment de realitzar una biòpsia. Actualment hi ha metges que ometen aquest pas i els és suficient l’anàlisi de sang per a diagnosticar la malaltia. S’ha de tenir en compte que amb un resultat negatiu en les proves de sang no sempre s’ha d’excloure la malaltia celíaca, ja que una petita minoria dels celíacs també poden tenir deficiència d'IgA i els resultats de les proves de selecció poden ser enganyosos. En els nens menors de tres anys els anàlisi de sang són molt poc fiables. La biòpsia s’anomena endoscòpia gastrointestinal superior. El procés consisteix en fer passar un gastroscopi (un tub petit) a través de la boca i fer-lo baixar fins al duodè o jejú. S’agafa una petita mostra de teixit de la paret de l'intestí. Aquest teixit és sotmès a un examen histològic* que permet determinar l'atròfia eventual de les vellositats intestinals. Per a realitzar la biòpsia de manera òptima és important que la persona hagi fet una dieta amb gluten durant l’últim mes. També és necessari que dejuni durant la nit prèvia. El procediment en si mateix dura entre 10 i 15 minuts (sense incloure el temps d'espera i de preparació). Tant en els adults com en els nens, habitualment s’utilitza una sedació lleugera per tal de no sentir dolor. * examen histològic: estudi de l’estructura microscòpica de les cèl·lules que es realitza analitzant una làmina fina de teixit sota un microscopi òptic o electrònic. Sovint s’utilitza tint per a diferenciar o identificar de manera més clara els seus components *És conegut des de fa molts anys, que la MC pot associar-se a altres malalties de base interlocutòria immune. Solen precedir a la malaltia celíaca, encara que també poden manifestar-se simultàniament o després. Els pacients que les pateixen, junt amb els familiars de primer grau dels malalts celíacs, són considerats grups de risc.

12

Factors genètics i ambientals que causen la malaltia Hi ha una clara evidència d'un component genètic en la malaltia celíaca. Igual que el component genètic, la malaltia celíaca només es produeix si s'activa. Aquests factors porten a la malaltia celíaca a una de cada 100 persones, però molts casos no es diagnostiquen. La celiaquia és aproximadament deu vegades més comuna entre familiars de primer grau respecte de la resta de població. Per tant, el component genètic de la malaltia queda demostrat per la seva reiteració familiar. És important que tots els membres de la família es facin la prova, encara que no tinguin símptomes. És possible tenir la malaltia celíaca sense símptomes i és perjudicial per a la salut si no es diagnostica ni es tracta. Alguns factors del sistema HLA, (conjunt de gens amb la funció primària de reconèixer les molècules estranyes a l'organisme) contribueixen a la predisposició hereditària. El 95% de persones celíaques presenten els genotips HLA-DQ2 i/o DQ8. La presència del HLA-DQ2/DQ8 és necessària per desenvolupar la malaltia, però no és suficient, ja que també aquests factors genètics es revelen en percentatges alts en persones sanes (20% - 30% del total de la població). Per tant, els celíacs tenen aquests genotips però no tota la gent que té aquests genotips són celíacs. També hi ha algun factor ambiental que pot interferir en el desenvolupament de la malaltia celíaca, i aquest és, principalment, la presència de gluten en el règim alimentari.

13

Tractament L’únic tractament eficaç és mantenir una dieta estricta sense gluten durant tota la vida. El celíac que segueix la dieta té un perfecte estat de salut, millora els símptomes a partir de les dues setmanes, les analítiques es normalitzen a partir dels sis mesos i es recupera l’estructura normal de la mucosa i les vellositats intestinals, per tant, els nutrients es tornen a absorbir. Quan una persona té els símptomes típics, els efectes del tractament són ràpids i en pocs dies es nota una millora de l’apetència i de l’estat d’ànim. Per aconseguir una dieta sense gluten s’ha de recórrer a aliments naturals: carns, ous, llets, peix, llegums, fruites, verdures i cereals sense gluten, com el blat de moro o l'arròs, arròs integral, blat sarraí, atzuquis, mill En l'actualitat existeix una àmplia gamma de productes especials sense gluten: farines de cereals per a l'elaboració domèstica, pans precuinats, pastes, pizzes, dolços, galetes, etc. Però hi ha un inconvenient: tots aquests aliments tenen un preu més elevat que els que contenen gluten. No és fàcil fer una dieta sense gluten en els països occidentals on el blat és el cereal més consumit i utilitzat. Això està relacionat amb el fet que el 70% dels productes alimentaris manufacturats a Espanya contenen gluten, ja que moltes vegades s’utilitza com a substància additiva*. És imprescindible llegir i controlar detalladament l'etiquetatge dels aliments industrials, en els quals és obligatori consignar l'existència de blat o qualsevol altre cereal amb gluten en el producte, amb independència de la seva quantitat. *Substància additiva: és una substància sense poder nutritiu que s’afegeix als aliments per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d'aspecte, gust, olor o textura. En el cas del gluten, normalment s’utilitza per incrementar la massa.

14

Complicacions quan no se segueix la dieta sense gluten Si un celíac no segueix la dieta sense gluten (Fig. 1) pot patir conseqüències greus com ara, osteoporosi (falta de calci), anèmia (falta de ferro), edemes (acumulació de líquids), alteracions de la menstruació, esterilitat, avortaments o parts prematurs. També és molt comú desenvolupar malalties autoimmunes* associades (diabetis, tiroides, hepatitis...) i neoplàsties intestinals i extraintestinals (càncer). Figura 1

*Malalties autoimmunes: són malalties causades perquè el sistema immunitari ataca les cèl·lules del propi organisme. En aquest cas, el sistema immunitari es converteix en l’agressor i ataca parts del cos quan hauria de protegir-les.

15

Aliments que contenen gluten / aliments que no contenen gluten •Aliments que amb seguretat contenen gluten – Pa i farines de blat, sègol, ordi i civda. – Pastissets,pastes italianes, pastes de sopa,galetes,bescuits,magdalenes i

pastisseria en general. – Sèmola de blat. – Productes manufacturats en la composició dels quals entrin qualsevol d'aquestes

farines citades, i en general, qualsevol aliment preparat o manufacturat si el comerciant no específica que no conté gluten.

– Aliments maltejats. – Begudes preparades amb cereals: malta, cervesa, aigua d'ordi. •Aliments que poden contenir gluten – Xarcuteria en general ( mortadel.la, botifarres, pastissos de pernil o carn) – Formatge fos , formatge en làmines, altres formatges sense marques de garantia. – Patés i conserves – Dolços i caramels. ► Es diu que poden contenir gluten per que si han estat envasats o manufacturats en instal.lacions on hi hagi hagut gluten ; es produeix la contaminació creuada. •Aliments sense gluten – Llet i derivats làctics ( formatge , mantega , mató , nata ) – Carn , peix , i mariscs frescos. – Ous. – Fruites – Verdures, hortalisses i llegums ( mongetes , fesols , llenties , soia). – Arròs, blat de moro i tapioca ( farina i midó) – Sucre – mel – oli – sal, vinagre i llevats sense gluten – Espècies i colorants naturals o en gra , sense moldre. – Cafè i té natural ( no instantanis), herbes aromàtiques ( camamilla , poliol ,

marialluisa) – Begudes carbòniques

16

17

► VIATGE A ROMA

En Joan i la Laura tenen dos nens de 10 i 7 anys , L’eduard i la Nuri , aquest estiu havien estalviat per anar de viatge a Roma , però els hi ha sorgit un inconvenient , a l’Eduard li han detectat celiaquia i clar els pares que són inexperts en aquest tema el primer que van pensar és que anar a Roma no seria la millor opció ja que Roma es considera el paradís de la pasta i pizzes i precisament és una de les coses que un celíac no pot menjar , ja que conté gluten. Però és clar , tan a l’Eduard com a la Nuria els hi feia molta il·lusió anar a Roma , així dons els pares van decidir posar-se en contacte amb l’associació de celíacs per veure que els hi aconsellaven,els hi van dir que a Roma hi havia molts restaurants especials per a gent celíaca i els hi van buscar una sèrie de restaurants on podien anar, juntament amb unes precaucions que havien d’aprendre en tenir un celíac a casa. ► RESTAURANTS • II VIAGGIO

18

CARTA

El menú de degustació

●La brisa del mar

●Cannonbolt de bacallà amb formatge i cebes a la graella en el cerfull

●Raviolis de salmó amb tomàquet i ametlles

●El peix espasa a la parmesana

●Salsa caprese Coca amb fruits vermells

Aperitius

●Fantasia de crudités (gambes, llobarro, tonyina, salmó)

●Trossos de peix espasa amb patates rostides

●Bacallà amb formatge i cebes a la graella en el cerfull

●Calamars fregits amb verdures cruixents

●Amanida de vedella amb verdures i salsa de mostassa dolça

●Barreja de carns amb trossets de pa d'or

●Formatge barrejat amb mel i melmelada de ceba

●Mousse de formatge amb ametlles i peres a la graella

●Ratatouille de verdures amb crema de cúrcuma

Primers plats

●Fideus amb gambes a la planxa amb llimona

●Espaguetis amb cloïsses

●Spaghetti alla carbonara

●Fettuccine amb bacallà i carxofes a la menta

●Fettuccine amb bolets i bacó cruixent

●Fideus amb radicchio i Taleggio

●Risotto amb gambetes al brandi

●Risotto de safrà de boví estofat

●Gnocchetti de la casa amb formatge, pebre i peres ...

●Calamarata a les delícies del mar i l'aroma de fonoll

19

Plats Principals Peixos

●El peix fresc del dia

●El peix espasa a la parmesana

●Daurada amb patates i tomàquets

●Amanida de tonyina

●Salmó de sèsam amb verdures cruixents

●Rodanxa de bacallà amb les aromes de la Mediterrània

●Turbant de llobarro amb ametlles

Carn Plats Principals

●Llotja de bou amb els tres sabors

●Estofat de vedella amb verdures de temporada

●Pollastre piccata de pollastre amb salsa de poma

●Filet de porc amb salsa de parmesà i tòfona

postres

●Crumble de poma amb crema pastissera

●Salsa caprese Coca amb fruits vermells

●Pastís de dolç de sucre amb les taronges caramel · litzades

●Pastís de formatge amb kiwi gelée

●Mini Profiterolle delícia de llimona

●Fruita Mosaic

20

• NINI

21

22

• LA SCALLETA APERITIUS ● BRUSCHETTA AMB TOMÀQUET ● BRUSCHETTA MIXTA ● FILET DE BACALLÀ ● SUBMINISTRAMENTS (COSTELLES D'ARRÒS) ● CROQUETES DE PATATA ● FLORS DE CARBASSA ARREBOSSADES ● CARPACCIO ● PROSCIUTTO I MELÓ / MOZZARELLA ●CAPRESE (TOMÀQUET, MOZZARELLA I ALFÀBREGA) ● SOUTE MARISCS MIXTOS ●MOZZARELLA DI BUFALA ● BARREJAT FREGIT ●CALABRESE ALLA ANTIPASTO (FILET, FORMATGE DE PORC, SALSITXES, FORMATGE, COGOMBRES) ● AMANIDA DE PEIX PRIMERS PLATS ● ESPAGUETIS AMB SALSA DE TOMÀQUET ● PENNE ARRABBIATA ● BUCATINI AMATRICIANA (CANSALADA, TOMÀQUET, PARMESÀ) ● ESPAGUETIS A LA CARBONARA (BACON, OUS, FORMATGE PARMESÀ) ●GNOCCHI AMB QUATRE FORMATGES ● GNOCCHI AMB HERBES I PARMESÀ ●GNOCCHI ALLA SORRENTINA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, RICOTTA) ●RISOTTO AMB BOLETS ●ESPAGUETIS AMB CLOÏSSES

23

● FETTUCCINE AMB MARISC ● TOMÀQUETS STROZZAPRETI AMB RUCA I PARMESÀ ● RIGATONI GRICIA (CANSALADA, PEBROT NEGRE, FORMATGE D'OVELLA) ● SOPA DE VERDURES SEGONS PLATS De Carn ...

● Bistec de poma amb patates al forn

●Salsitxes amb patates al forn

●Ànec amb patates

De peix...

●Calamars fregits

● Gambes a la planxa

●Salmó a la livornese

●Crustaci rostit ( gambetes i llagostins)

● Peix a la graella mixta

●Bacallà a la Livornese

24

PIZZES • MARINARA (TOMÀQUET, ALL, ORENGA, OLI D'OLIVA) • MARGHERITA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, ALFÀBREGA) • NAPOLITANA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, ANXOVES) • DIAVOLA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, SALAMI PICANT) • PUGLIESE (TOMÀQUET, MOZZARELLA, CARXOFES) • L'ESCALA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, XAMPINYONS, N'DUJA, SALSITXA) • VIENESSE (TOMÀQUET, MOZZARELLA, XORIÇO, PERNIL) • PERNIL I XAMPINYONS (TOMÀQUET, MOZZARELLA, PERNIL, XAMPINYONS) • VEGETARIANA (MOZZARELLA, ALBERGÍNIA, CARBASSÓ, PEBROTS GRANS) • QUATRE FORMATGES (MOZZARELLA, PARMESÀ, GORGONZOLA, FORMATGE D'OVELLA) • SEXE (TOMÀQUET, MOZZARELLA, TONYINA, PERNIL, SALSITXA) • FANTASIA (TOMÀQUET, TONYINA, CEBA, BLAT DE MORO) • BUFALA I TOMÀQUETS CHERRY • QUATRE ESTACIONS (TOMÀQUET, MOZZARELLA, CARXOFES, XAMPINYONS, OLIVES, PERNIL) • SILVIA (MOZZARELLA, BRESAOLA, RUCA, PARMESÀ) • CONTADINA (TOMÀQUET, VEGETAL, SALSITXA) • MEDITERRÀNIA (MOZZARELLA, OUS, PERNIL) • CAPRICCIOSA (TOMÀQUET, MOZZARELLA, XAMPINYONS, CARXOFES, OLIVES, OUS DURS, PERNIL) • CALZONE (TOMÀQUET, PERNIL, XAMPINYONS, MOZZARELLA) • CALZONE (TOMÀQUET, MOZZARELLA, TONYINA) • CALZONE (MOZZARELLA, VERDURES)

25

CONSELLS QUE HAURAN DE SEGUIR EN JOAN I LA LAURA PER ANAR A ROMA

Quan arribeu a l’hotel, heu de parlar sempre amb el cap de cuina, per assegurar-vos que tot és correcte i parlar de menús, etc.

Quan es tracta d’un país estranger, heu de portar preparades frases tipus: “On puc trobar un restaurant per a celíacs?”, “aquest plat porta gluten?”, etc.

Porteu sempre a sobre alguna cosa de menjar sense gluten, per si de cas.

Recordeu al vostre agent de viatges o a la companyia amb la qual viatgeu que pren-

guin bona nota de reservar menús sense gluten. GFML (gluten free meal) són les si-gles que identifiquen aquests menús a les companyies aèries.

Una bona opció per al celíac és viatjar en creuer. La majoria de companyies ja ofe-

reixen un menú sense gluten.

Abans de sortir de viatge és important posar-se en contacte amb l’associació de celí-

acs del país on teniu previst viatjar. Des de l’associació de celíacs de Catalunya es poden

trobar enllaços o associacions de celíacs de tot el món. Us proporcionen llistes de llocs on comprar el menjar, restaurants…

A l’hora de comprar al supermercat, s’ha de revisar els etiquetatges i buscar el sím-

bol de sense gluten. D’entrada, convé consumir tots els aliments que per naturalesa no contenen gluten: arròs, blat de moro, mill, fajol, quinoa, llegums, llavors, fruites, verdures, arròs, formatges, fruits secs, peix, carn, etc.

Si aneu a un restaurant, consumiu aliments que per naturalesa no continguin gluten i

que estiguin poc elaborats: a la planxa, bullits, al vapor… I eviteu, també, les salses i els fregits.

26

► ENTREVISTES DOCTORA PICH Metge especialista en celiaquia

●Creu que pot tenir unes bones condicions de vida una persona celíaca?

Si, avui en dia tenen molt bones condicions de vida, ja que aquesta malaltia té una

difusió molt gran , amb pocs anys , uns 10 aproximadament, hi ha molts fabricants de

menjar sense gluten i n’és fàcil trobar – ne a qualsevol supermercat. Nosaltres diem

que tenen bona qualitat de vida perquè fa uns 15 anys pràcticament no hi havia

gairebé res i la gent havia de preparar- s’ho tot a casa.

●Una persona que no sigui celíaca , decideix deixar de menjar gluten , es bo per

la salut aquest fet ?

És pot deixar de menjar gluten, el problema és que una persona amb tolerància el

gluten en deixi de prendre perquè llavors pot perdre aquesta tolerància. Tot i això

no és celíac qui vol sinó qui pot , és a dir, és una malaltia genètica, si tu no tens el

codi genètic de predisposició a la malaltia celíaca no pots ser celíac. Si el que té la

possibilitat de ser- ho perquè genèticament ho és deixa de prendre gluten , però

encara no és celíac , simplement té el codi genètic , si la desenvolupa i deixa de

prendre gluten pot haver perdut aquesta tolerància i per tant es torna celíac. Per

tant una persona que no té el codi genètic , és igual prendre gluten o no.

●Hi ha molts metges especialitzats en aquest tema?

Avui en dia molts, tots els gastronteròlegs estan especialitzats en aquesta malaltia,

però no solament aquests, també els digestòlegs ja que durant molts anys va ser

una malaltia d’aquests, però en aquests moments hi ha moltes manifestacions

sobretot en adults que no són digestives. Per exemple una persona que

desenvolupi una epilèpsia pot ser un celíac , hi ha un tipus d’epilèpsia que va amb

calcificacions en el occipital , dons això pot ser degut a una malaltia celíaca. També

una senyora que faci avortaments repetits pot ser una celíaca, de tal manera que la

celiaquia la comencen a conèixer els neuròlegs, el ginecòlegs , els dermatòlegs...

Cada persona la manifesta amb un aparell diferent, pots manifestar- la de forma

neurològica sense afectació digestiva.

27

● Podria descriure de manera breu quines diferències presenta l’intestí prim

d’un celíac i d’una persona no celíaca?

El que li passa a l intestí és que s’aplana. El budell és un tub en el que hi ha unes

vellositats , això està fet per augmentar la superfície d’absorció dels aliments , si

fos plana la superfície seria molt menys , en els celíacs el que els hi passa és que

això s’aplana, perden aquesta vellositat, és com si s’atrofiés, de tal manera que

part dels aliments surten sense ser digerits, perquè han perdut la capacitat de

digestió de molts aliments per la falta de la vellositat intestinal. Aquesta seria la

gran diferència entre el budell d’un celíac i un no celíac. Però l’avantatge d’aquesta

malaltia és que si una persona que està en aquesta situació de pèrdua de la

vellositat ( que és quan diagnostiquem la malaltia) si li treus el gluten al cap d’un

temps tindrà el budell com una persona no celíaca, és a dir un celíac sense gluten

té un budell normal.

● Pot explicar algun cas particular que hagi viscut al llarg de la seva carrera ?

Avui en dia no ens sorprèn res de la celiaquia ja que sabem que es pot presentar

de qualsevol manera, per tant no esperem que ens vingui la celiaquia ,l’anem a

buscar , sempre per qualsevol cosa que veiem posem uns marcadors de gluten per

saber si aquell nen és celíac o no.

Un nen amb mal de panxa pot ser un celíac , tot i tenir una talla normal , sense tenir

cap problema , sense fer diarrea , abans sempre pensàvem que la celiaquia eren

diarrees i ara un percentatge elevadíssim tenen estrenyiment , a vegades el que et

sorprèn és que quan diagnostiquem a un nen mirem tots els familiars de primer

grau i llavors sempre ens trobem que algun és celíac.

●En cas de que un celíac ingereixi algun aliment amb gluten quins efectes comporta

en l’organisme?

Depèn, hi han celíacs que si un dia prenen gluten no els hi passa res , en canvi hi ha

celíacs que ingereixen 3g. i vomiten tot, fan diarrees... Ho eliminen tot de seguida , el seu

cos no ho admet. Una altre cosa seria la persona que diu que no passa res i cada dia

ingereix una mica , arribarà a la situació de pèrdua de la vellositat. Però el que a vegades

veiem és que no sempre és això el que passa si no que passen coses diferents , és a dir

si el teu cos no tolera el gluten d’alguna manera ho haurà de manifestar , i no sempre ho

manifesta amb una malaltia digestiva.

28

Un cas que nosaltres vam diagnosticar és el d’un nen , en el qual la mare ens va dir que el

pare estava ingressat a l’hospital per un limfoma , com que nosaltres sabem les

associacions , li vam dir que mires el gluten del pare , i era un celíac que no ho sabia i que

havia començat en forma de limfoma. És a dir si el teu cos no admet el gluten per algun

costat haurà de protestar i ho pot fer pel budell , el tiroides, pots fer un càncer, un

limfoma ...

●Una família amb dificultat econòmica , que té un membre celíac , obté alguna mena

d’ajuda econòmica per obtenir els aliments adequats o no es considera important ?

Els hi donen alguna ajuda però molt poca , els hi han de declarar disminucions en els

nens , cosa que no ens agrada ja que la malaltia celíaca no és una malaltia, simplement

és una intolerància al gluten , però els celíacs sense gluten són sans, tenen molt bona

qualitat de vida ja que controlen molt el que mengen.

Ara bé, és molt car, tot val tres vegades més , com per exemple la pasta.

●Sap quin és el motiu per el qual , en una família on tothom presenta el

genotips , tan sols les filles l’han manifestat?

No, nosaltres no sabem perquè dintre una família uns ho manifesten i uns altres no ,

sabem tot el que passa en el cos quan una persona és celíaca , sabem que passa amb la

cascada immunològica , totes les lesions que es produeixen a tot arreu , el que no sabem

és que fa que una persona o faci i una altre no, avui en dia pensem que hi ha molts

factors i s’estan estudiant, entre ells les infeccions víriques, de fet , nosaltres en els nens

que sabem que tenen familiars celíacs els vacunem del rota virus perquè sabem que hi ha

una relació directa , és a dir el rota virus pot ser el desencadenant de la celiaquia amb una

persona que genèticament és compatible amb la malaltia celíaca.

Cada vegada anem perfilant més el codi genètic dels celíacs, cada vegada es va

avançant més en aquesta malaltia , segurament que hi ha tipus de codis genètics amb

al·lels* , amb moltes combinacions que faran que uns dins una família tinguin

predisposició per fer- ho i altres no, o faran que uns facin manifestacions neurològiques ,

els altres digestives... I això serà el que ens anirà definint la malaltia quan puguem definir

millor els codis genètics.

* Un al·lel és en genètica cadascuna de les variants d'un locus*. Cada al·lel aporta

diferents variacions al caràcter que afecta. En organismes diploides els al·lels d'un mateix

locus s'ubiquen físicament en els parells de cromosomes.

* Un locus és en genètica una posició fixa d'un gen en un cromosoma. Un ADN codificat

en un locus que conté un gen és anomenat al·lel.

29

●Tinc entès que la diabetis te alguna relació amb la celiaquia , em podria dir

quina és?

Els diabètics fàcilment fan malaltia celíaca, els celíacs no fan diabetis, però com que

diem que si un celíac pren gluten ho ha de manifesta d’alguna manera , aquesta

manera podria ser diabetis però habitualment no passa això. El que succeeix és que

els diabètics tipus 1 , els verdaders diabètics , quan els i fan el control , anualment el

hi inclouen marcadors de gluten perquè amb molta facilitat poden desenvolupar

celiaquia.

●En els darrers anys el nombre de celíac ha augmentat o ha disminuït? Perquè?

Ha augmentat de forma exponencial, fa uns 6 – 7 anys nosaltres dèiem que un

persona de cada 3500 era celíaca ara és una de cada 100. Un dels motius podria ser

la freqüència de malalties per virus, però no només això segurament hi ha múltiples

causes que poden influir, mengem molt malament , molta indústria química.

●En quina edat és més freqüent que es manifesti?

Abans trobàvem sobretot en nens , ara tenim molt clar quan s’ha d introduir gluten

en els nens, en els 6 mesos , si pot ser s’ha de fer lactància materna que és un

dels factor protectors perquè no es desencadeni la celiaquia, això fa que potser

trobem celíacs més grandets , 15 – 16 i fins i tot també pares. Un cas que per

exemple vam trobar va ser el d’una àvia amb 82 anys , li van diagnosticar celiaquia

a ella i al net.

30

LAURA LAX Al 2008, amb 11 anys, vaig anar a fer-me una revisió al pediatra a causa de una parada

de creixement i de pujada de pes. El pediatra va mencionar una possible celiaquia, però

em va enviar al Hospital de la Vall d’Hebron per tal de fer proves més conclusives. Cap al

Setembre em vaig citar amb una endocrina de l’Hospital i em va dir de fer un anàlisis de

sang per tal d’eliminar la possibilitat de que fos un problema d’hormones. Un cop

eliminada aquesta idea, em va enviar al gastroenteròleg, qui em va demanar diverses

proves tal com el Test de la Suor per a descartar la Fibrosis Quística o un test

Cardiovascular. Però res d’això va donar positiu.

En una anàlisis de sang hi ha dos marcadors que indiquen celiaquia, un anomenat Ac IgA

anti-tranglutaminasa i un altre anomenat Srm-Ac Anti-endomisi. Quan ets celíac, el primer

constitueix un número major de 10 (U/mL) i el segon ha de donar positiu. En el meu cas hi

havia un 9,30 de número i donava positiu, per tant no era cent per cent segur que ho fos.

L a prova definitiva va ser una biòpsia en la que em van comprovar el intestí que em van

fer el Març del 2009, quan jo tenia 12 anys. A partir del Maig del mateix any vaig començar

la dieta celíaca, que va continuar per quatre anys. Durant aquests quatre anys el resultat

de les analítiques ha variat, però el primer marcador no ha sortit de 10, encara que el

segon marcador ha donat positiu en alguna ocasió. Va haver un canvi dràstic en el meu

creixement i vaig pujar de pes, fins a quedar dintre dels marges de la normalitat. Al 2012

em van treure la dieta normal i a partir d’aquí menjo tot tipus d’aliments. En els anàlisis, el

primer marcador ara supera el 10, però el segon surt negatiu.

Finalment dir que el meu és un cas atípic, ja que els marcadors van canviant i el gluten

sembla que no em provoqui més reacció que la que em va donar quan vaig parar de

créixer.

31

32

FAMÍLIA CARITJ Nom: Francesc i Jose Situació: Pares amb dues nenes celíaques. En Francesc i la Jose són els pares de la Laia, una nena de sis anys, i la Ivvete, una nena de deu anys. A la Laia li van detectar la celiaquia amb divuit mesos, per tant, ja esta acostumada a tot tipus de menjar sense gluten , la Ivvete, en canvi, fa només dos o tres mesos que li han detectat la celiaquia, per tant, a ella se li fa més difícil deixar de menjar sense gluten perquè té el sabor dels aliments molt present. La Ivvete, de fet, mai a tingut cap símptoma: va ser a través d´una analítica de sang que li van detectar. La primera biòpsia que li van fer no va sortir positiva però tampoc no va sortir negativa. Els seus pares diuen que és pel fet de que la Ivette tampoc no a menjat tants aliments amb gluten ja que a casa mengen molt saludable a causa de que la petita des de sempre ha hagut de fer aquesta dieta lliure de gluten.

• Quan veu descobrir que la petita tenia la malaltia? Com us ho veu prendre? I la segona?

Ho vam descobrir perquè jo tinc una neboda gran de 18 anys que amb 10 anys se li va manifestar. Era una malaltia que en aquells moments començava a haver- hi aquí, però que els metges encara no la tenien molt tractada i van tenir molts problemes per diagnosticar-li: li van diagnosticar leucèmia , càncer de fetge... Li van diagnosticar moltes coses i només era una celiaquia.

A partir del diagnòstic definitiu, es va passar més o menys un any internada a l´hospital de San Pau , li van fer moltes proves i, un cop diagnosticada la celiaquia, els índexs normals que són diarrees amb moltes “ caquetes”, que és el que nosaltres vam veure que tenia la Laia ( la filla petita) amb 18 mesos, així que de seguida vam veure que potser el que tenia era celiaquia. De fet, en una família normal no ho haguessin detectat perquè va estar malalta com si es tractés d’una gastroenteritis. Encara que un bebè tingui gastroenteritis amb una durada de set o vuit dies és normal, nosaltres teníem els antecedents de la neboda tan a prop que a mi se’m va posar al cap que el que tindria seria celiaquia.

Així doncs, als metges ja els vam apuntar que la Laia tenia una neboda celíaca, perquè, abans no tant, però ara de seguida et pregunten si tens algun familiar celíac. De seguida que els metges van saber això van anar directes.

Avui en dia, a una nena de 18 mesos ja li fan les proves. Quan nosaltres li vam fer a la Laia fa sis anys , amb només 18 mesos no es considerava celiaquia; en aquells moments no els feien les proves, però nosaltres vam ser un pèl pesats amb els antecedents que teníem, així que li van fer la biòpsia, també van fer un anàlisi biològic de tots per veure si érem portadors o no, i va sortir que jo (el pare) ho era i que la Ivvete ( la germana gran) era portadora encara que no se li hagués manifestat.

33

• Quines prevencions teniu en compte a l’hora de cuinar?

Totes. Arriba un moment que t´acostumes però, per exemple, la pasta que es menja a casa és sense gluten, per tant, no has d’anar vigilant si es tracta d’una farina o una altre. Tampoc no es nota la diferència entre una pasta amb gluten i una sense però, en el pa i els croissants, per exemple, es nota moltíssim.

• És complicat viure aquesta situació, com a pares?

Un cop t´acostumes no és complicat: nosaltres portem vivim aquesta situació des de que va néixer la Laia, per tant, ja estem acostumats i a casa, a més a més, fem una dieta molt sana així que no hem de vigilar què porta gluten i què no perquè no mengem aliments sense gluten, sinó que mengem aliments especials per els celíacs, com el cas de la pasta tots els de la casa mengem sense gluten.

I en el col·legi ja tothom ho sap i tenen molta cura tant al menjador com els altres pares, que sempre que han fet alguna festa ens han dit que no ens preocupéssim, que ja tenien menjar especial per a elles.

• Patiu perquè les vostres filles inconscientment ingereixin algun aliment amb gluten?

No. La Laia des de petita ha viscut amb això i és molt conscient: al col·legi sempre que li han donat algun caramel o galeta ha preguntat si portava gluten i si no ho tenia molt clar a la sortida del col·legi ens ho preguntava, i la Ivvete que viu amb això des de fa menys temps també és molt conscient, perquè sap quines poden ser les conseqüències d´ingerir gluten, ja que se’n recorden del que passava amb la seva cosina.

• Perquè la gran l’ha manifestada més tard?

No sabem ben bé el motiu però en les dones és més fàcil que es manifesti pels canvis hormonals i possiblement per aquest motiu la Ivvete ho ha manifestat ara.

34

Nom: Ivette Caritj Edat: 10 anys

• Has notat molta diferència entre un aliment amb gluten i un altre sense? Amb alguns sí , amb altres no. Per exemple, amb el pa sí que la vaig notar bastant, però amb la pasta no. • Se’t va fer difícil deixar de menjar aliments amb gluten? No gaire, perquè com que la meva germana des de sempre ho ha estat, doncs ja estava acostumada perquè a casa algunes coses ja les menjàvem sense gluten. • Com et sents quan el menjador tu menges diferent que els altres nens? No em molesta, mai em diuen res del perquè menjo diferent, de vegades jo tinc menjar més bo que ells i d’altres ells més bo que jo. • Quins aliments trobes a faltar? El pa , els pastissos , algunes pastes i galetes que sense gluten no n´hi ha. • Com li explicaries a un company teu que és la celiaquia? És com tenir una al·lèrgia a la farina: no en pots menjar , i si en menges una mica et vindria mal de panxa ganes d´anar al lavabo i si en menges massa et posaries malalta.

• Quin és el teu menjar preferit? Podràs continuar menjant-lo? La pasta, però no la trobo a faltar perquè la continuo menjant igual i la diferència no es nota.

Nom: Laia Caritj Edat: 6 anys Tipus de Celiaquia:

Quines coses no pots menjar? Pa , galetes

Quines són les que pots menjar segur? L’arròs i el peix

Quin és el teu menjar preferit? L´arròs

Quant de temps fa que menges diferent que els altres? Des de petita

T’agrada menjar diferent que els altres nens del col·legi ? Sí.

35

CONCLUSIÓ Amb el meu treball de recerca volia aconseguir més d’un objectiu: La part teòrica del treball està feta amb l’objectiu de donar una explicació de la celiaquia, de tal manera que qualsevol persona entengués en què consistia. Jo crec que qui llegeixi el meu treball es quedarà amb una idea general de la malaltia, sabent-ne les causes, el diagnòstic, el tractament i les conseqüències de no seguir la dieta sense gluten. Vaig voler fer una explicació perquè qualsevol persona la pogués entendre. En segon lloc, volia elaborar, un llista d'aliments i begudes perquè la gent tingués coneixement de què pot contenir gluten i el que no, de manera que poguessin entendre la dificultat dels celíacs a buscar productes sense gluten i no només això sinó la diferència econòmica, ja que un producte sense gluten és tres vegades més car. A més a més l'objectiu que volia aconseguir amb el viatge era fer veure que cada cop més en el món hi han més llocs adaptats per celíacs, amb plats molt més variats de manera que no s'han de conformar amb plats senzills, sinó que poden menjar plats perfectament elaborats i sense contenir gluten, és a dir poden gaudir d'un bon menjar igual que una persona sense celiaquia. Al començament del treball la meva gran pregunta era saber si algun dia les persones celíaques podrien prendre gluten, buscant informació vaig veure que ja hi ha alguns productes que si te'ls prens, durant uns dies et permeten prendre gluten durant un dia, ja que et fan que hi hagi una capa de protecció en l'intestí, tot i això amb l'entrevista a la doctora Pich vaig veure que els metges no són gaire partidaris d'aquesta mena de productes, consideren que de moment l'única solució és la dieta sense gluten, tot i això s'està estudiant una vacuna que permetrà que aquesta gent pugui arribar a menjar gluten sense preocupacions.

36

BIBLIOGRAFIA ●La celiaquia ( Consulta : 26 de novembre ) Disponible a : http://www.celiacscatalunya.org i

http://www.celiacos.org/enfermedad-celiaca.html

● Ajuntament de Barcelona ( Consulta: setembre 2014) Disponible a :

http://www.celiacscatalunya.org/pdfs/guia_ajuntament_bcn.pdf

●Ets el que menges ( consulta: setembre 2014) Disponible a :

http://www.etselquemenges.cat/alternativa/viatjar-quan-tens-celiaquia-o-intolerancies-

alimentaries-14498

●Eating Italy. Technical direction in Rome. Consulta (agost 2014) Disponible a :

http://www.eatingitalyfoodtours.com/blog/gluten-free-rome/

●Viatjar per Italia.Consulta( agost 2014).Disponible a : http://blog.destinia.com/viajar-por-

italia-libre-de-gluten-es-posible

● Celiaquia.2014. (Consulta juliol 2014) Disponible a : http://www.acecova.org/CA/que-es-

la-enfermedad-celiaca/

● Ets el que menges (consulta: setembre 2014) Disponible a :

http://www.etselquemenges.cat/especialista/cristina-mora/gluten-i-infertilitat-infertilitat-i-

malaltia-celiaca-avortaments-espontanis

● Restaurant Nini. 2010 Fenixa srl . ( Consulta agost 2014) Disponible a :

http://www.fenixhotel.it/index.php?method=section&id=35&title=NINI_Restaurant

● Ilviaggio.2013. ( Consulta agost 2014 ) Disponible a : http://www.ristoranteilviaggio.it/it/

● La scaletta. ( Consulta agost 2014 )http://www.lascalettaroma.it/