LA CATALUNYA

ROMANA

Introducció

• La presència de Roma a les terres de Catalunya vadurar més de sis-cents anys.

• Durant aquest període, Catalunya con la restad’Hispània, fou una província més de l’ImperiRomà.

• S’hi van crear importants explotacions agrícoles(oliveres, vinya i cereals), se’n van extreureminerals i es va participar dels corrents comercialsde tot l’Imperi

• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és adir, es va adaptar als costums i a les formes de vidaromanes.

L’arribada dels romans

Les lluites entre Roma i Cartago

• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini delMediterrani occidental (guerres púniques) van serl’origen de l’ocupació romana de la PenínsulaIbèrica (Hispània)

• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de laPenínsula, ja que els podia proporcionar els metalls,soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.

• El 220 aC., el general cartaginès Anníbal vaplanejar la conquesta de Roma des de la Península,travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcitd’elefants.

• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt,aliada dels romans.

L’arribada dels romans

El domini romà de Catalunya

• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar

el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218

aC i el 195 aC. van conquerir tot el territori català.

• Els pobles de la costa (indigets, laietans...) tenien

unes formes de vida semblants a les de la resta de

pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser

aliats dels romans i no van oposar gaire resistència

a la conquesta.

• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior

(ilergets, ausetans...), que eren aliats dels

cartaginesos, van oposar una forta resistència a la

conquesta romana.

L’arribada dels romans

La conquesta de la resta d’Hispània

• Primera fase (218-202 aC.) els romans

aconseguiren dominar la costa mediterrània i

vèncer definitivament els cartaginesos.

• Segona fase (202-154 aC.): els romans dominaren

la zona oriental de la Península, on van trobar una

escassa resistència dels ibers.

• Tercera fase (154-133 aC.): els pobles celtes de la

Meseta van oposar força resistència, especialment

els lusitans i els celtibers.

• Quarta fase (29-19 aC.): es van sotmetre les tribus

de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar

la conquesta de la Península.

La conquesta d‘Hispània

1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.

La conquesta d‘Hispània

3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.

La conquesta d‘Hispània

4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.

La conquesta d‘Hispània

Hispània, província romana

Les províncies

• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la

Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estava

l’actual Catalunya.

• A finals del segle III, en temps de l’emperador

Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres

províncies: Tarraconensis, Gallaecia i

Carthaginensis.

Hispània, província romana

Les províncies

• La producció agrícola va augmentar i es van

introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret,

etc.)

• Van explotar les mines de la Península, amb

esclaus.

• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir

un gran desenvolupament.

• Els productes artesans, miners i agrícoles eren

distribuïts a través del comerç marítim i d’una

xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons

de l’Imperi.

Les ciutats. La romanització

Ciutats i vil·les

• Sota la dominació romana van crèixer les ciutats,

centres polítics i econòmics de gran importància.

• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va

convertir en la capital de la Hispània Citerior.

• Al camp es van generalitzar les propietats

d’explotació privada, anomenades villae, on

treballava mà d’obra lliure i esclava.

Les ciutats. La romanització

La romanització

• La integració del territori català a l’Imperi Romà va

comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua,

dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.

• El procés (romanització) va ser llarg i va significar

l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les

lleis i les institucions romanes.

• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi

els habitants de la Península, que van adquirir la

ciutadania romana l’any 212 d.C.

• Però el fet de més transcendència fou la implantació

del llatí, del qual deriven totes les llengües

peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

El llegat de Roma

Els monuments romans

• Els romans foren grans constructors i exportaren el

seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes,

teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.

• També es conserven restes de mosaics que

guarnien les cases i les vil·les, i abundants

escultures, sobretot de divinitats i retrats

d’emperadors.

El llegat de Roma

El patrimoni artístic a Catalunya

• A Catalunya, les restes romanes són

extraordinàriament importants:

Temples: Vic, Barcelona i Empúries

Termes: Barcelona, Badalona i Mataró

Teatres i amfiteatres: Tarragona

Ponts: el del Diable a Martorell

Aqüeductes: Tarragona i Barcelona

Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona

Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

El llegat de Roma

Altres monuments artístics a Espanya

• A Espanya es conserven magnífics exemples

d’arquitectura romana.

Aqüeductes: Segòvia i Mèrida

Teatres: Mèrida i Sagunt

Amfiteatres: Itàlica i Mèrida

Muralles: Lugo

Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.

• A més de les obres públiques, se’n van construir

també d’altres amb caràcter commemoratiu, com

arcs de triomf i mausoleus.