ERC-Gràcia presenta

Responsable d’edició i maquetació: Àstrid Alemany i Responsable de continguts: Àlex López

LA CAMPANA DIGITAL 29 de maig de 2009

ACTUALITAT“L'Estat espanyol asfixia la nostra

nació i els nostres ciutadans, les

nostres empreses, els nostres

treballadors o els nostres estudiants”Llegeix la notícia a

www.junqueras.cat

NOSALTRES, JUNQUERAS

SUMARI

L’EUROPA QUE VOLEM CONSTRUIR: PROPOSTES D’ESQUERRA REPUBLICANA

Mentre d’altres partits apel·len a la por a que guanyin altres, Esquerra t’explica les seves propostes

Continua llegint a les pàgs. 2 i 3

SEGUEIX LA CAMPANYA A GRÀCIA I LA XARXA

Esquerra Gràcia participa en campanya, tu també pots fer-ho

Continua llegint a la pàg. 4

ELS MERCATS MUNICIPALS, EINES DE COHESIÓ SOCIAL

L’activitat del mercat és determinant a l’hora de bastir un model de ciutat urbanísticament compacta, amb multiplicitat d’usos i cohesionada socialment

Pots llegir-lo a la pàg. 5

Número 9 http://erc-gracia.blogspot.com

V O L E M C O N È I X E R L E S

N E C E S S I T A T S D E L A T E V A

A S S O C I A C I ÓT E L È F O N606.059.985

SEC.COM.ERC.GRACIA@GMAIL.COM

C O M U N I C A ’ T A M B N O S A L T R E S !

Oriol Junqueras, amb els candidats de Barcelona, Oriol Illa i Mercè Amat

ÀLBUM DE CAMPANYA

Junqueras, en la cadena humana al Castell de Montjuïc

Oriol Junqueras, al costat de Joan Puigcercós, Joan Ridao i Josep-Lluís Carod-Rovira

21 MAIG

16 MAIG

24 MAIG

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 2

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

UNA EUROPA PLURAL

Polítiques culturals: desenvolupar polítiques culturals actives a través d’un Consell Europeu de la Cultura.

Difusió del patrimoni: desenvolupar polítiques actives per a la conservació del patrimoni històric i cultural mitjançant actuacions decidides i comunes.

Mitjans de comunicació: fer realitat la llibertat de prestació de serveis en matèria d’emissions de televisió mitjançant la reforma de la normativa europea sobre «televisió sense fronteres».

Propietat intel·lectual : introduir mesures correctores en les directives existents, per tal d’afavorir la difusió de les obres culturals en aquelles activitats sense afany de lucre, i garantir la protecció dels programes informàtics mitjançant el sistema de drets d’autor com fins ara, i no a través de les patents.

Llengua: afavorir la inclusió de les llengües europees no oficials en els programes europeus que tenen com a objectiu l’aprenentatge i la difusió de les llengües.

UNA EUROPA SOCIAL I SOSTENIBLE

Reformes estructurals i supervisió: Europa ha de gestionar la crisi financera i econòmica de manera decidida, eficaç i unida. Les estratègies de cada estat per fer front a la recessió han de ser coordinades i coherents amb el Pla europeu per a la recuperació de l’economia, adoptat pel Consell Europeu el desembre de 2008.

Petita i mitjana empresa: Cal millorar el marc reglamentari europeu per garantir a les PIME un millor accés al finançament i als mercats. També s’han de poder simplificar els tràmits administratius, tot apostant per l’administració electrònica com a eina per agilitzar els tràmits.

Tren d’Alta Velocitat: Cal Impulsar com a projecte prioritari europeu la construcció d'una línia específica de Tren d'Alta Velocitat que enllaci Elx amb Perpinyà, passant per Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona.

Etiquetatge: S’ha de fer complir la normativa europea de etiquetatge i s’ha de pressionar per tal de millorar-la i afavorir la producció agroalimentària pròpia de Catalunya.

Lideratge ambiental: La Unió Europea ha de recuperar el lideratge mundial en les qüestions ambientals, i en especial en tot allò referent a la lluita contra el canvi climàtic i els processos de mitigació i adaptació, recuperant la línia dels consensos ambiciosos en aquests temes.

L’EUROPA QUE VOLEM CONSTRUIR: PROPOSTES D’ESQUERRA REPUBLICANA (I)

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 3

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

UNA EUROPA TRANSPARENT I DEMOCRÀTICA

Cal reforçar els poders del Parlament Europeu i estendre el seu àmbit de competències al màxim de matèries possibles inclosa la política exterior i de defensa i, en general, les reservades fins ara a les decisions intergovernamentals.

Convé aplicar plenament el principi de subsidiarietat, que ha de comportar que allò que pugui gestionar un òrgan inferior no sigui atribuït a una instància d'abast superior. Cal que l'aplicació d'aquest principi no s'aturi al nivell estatal, sinó que s'estengui als nivells regional i local.

És necessari articular mecanismes bilaterals per participar en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus, en aquells àmbits on la Generalitat hi tingui competència exclusiva.

Avançar cap a un únic sistema electoral per al Parlament Europeu en tot el territori comunitari, de conformitat amb el principi de proporcionalitat i en el que hi tinguin representació directa els pobles i les nacions.

Reforçar la democràcia paritària. En aquest sentit calen accions més decidides per incrementar la participació social i política de les dones, així com la seva presència a les institucions de la Unió Europea.

Ha de ser acollida definitivament pel Parlament Europeu la comunicació de la Comissió al Consell i Parlament Europeu, de l’any 2005, sobre reconeixement mutu de les resolucions judicials en l’àmbit penal.

Potenciar els instruments i organismes de cooperació regional transfronterera com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió o l’Eurodistricte, especialment pel que fa a la cooperació entre el Principat i la Catalunya Nord.

UNA EUROPA FORTA I SOLIDÀRIA AL MÓN

Defensar l'exercici democràtic del dret a decidir com a instrument d'amplicació interna de la Unió Europea.

Defensar la necessitat d’articular una veritable política exterior i de seguretat comuna que abandoni la natura estrictament intergovernamental de la PESC.

Impulsar un ambiciós desplegament de la Unió per la Mediterrània, hereva del Procés de Barcelona i de la més recent Política Europea de Veïnatge.

Garantir la participació i la codecisió de les nacions sense estat, els governs regionals i els governs locals en l’articulació i desenvolupament d’aquest nou espai euromediterrani.

Apostar per una política de veïnatge i ampliació ambiciosa i basada en una concepció d’Europa com a projecte obert a d’altres països del continent.

Apostar perquè la universalització dels Drets Humans sigui la primera prioritat de la política exterior de la Unió Europea.

Garantir que la política de desenvolupament tingui el mateix nivell que les altres polítiques exteriors en l’articulació de l’acció exterior de la Unió Europea, tal i com proclama el Tractat de Lisboa.

Des d’Esquerra entenem que l’exèrcit europeu ha de ser una força d’interposició i de pacificació especialitzada en la resolució efectiva dels conflictes que es produeixin en el seu àmbit d’influència, sota la tutela de l’Organització de les Nacions Unides.

Demanar al Parlament Europeu que exerceixi un rigorós control sobre la despesa militar que realitzen els estats membres, tot rebutjant polítiques d’increment pressupostari en matèria de despesa militar.

L’EUROPA QUE VOLEM CONSTRUIR: PROPOSTES D’ESQUERRA REPUBLICANA (II)

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 4

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

EL DIUMENGE 31,A L’AVINGUDA GAUDÍ

El diumenge 31 de maig, a l’Avinguda Gaudí hi ha un acte de campanya coorganitzat per ERC-Gràcia.

Serà presentat per Àlex López, conseller de Districte, i comptarà amb els parlaments de Mercè Amat, Oriol Illa, Jordi Portabella i Anna Simó

EL DIJOUS 4 DE MAIG, A LA PLAÇA REVOLUCIÓ

Passejada amb presència de Mercè Amat, Ricard Martínez i Oriol Amorós

EL DILLUNS 1 DE MAIG, AL REPUBLICAT

EN QUALSEVOL MOMENT, EN QUALSEVOL LLOC, A LA XARXA

http://erc-gracia.blogspot.com

http://bloc.bcnxjunqueras.cat/

http://www.junqueras.cat

SEGUEIX LA CAMPANYA A GRÀCIA I LA XARXA

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 5

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

“L’activitat del

mercat és

determinant a

l’hora de bastir un

model de ciutat

urbanísticament

compacta, amb

multiplicitat

d’usos i

cohesionada

Els mercats municipals són una peça molt important del nostre model comercial, basat en la proximitat. L’activitat del mercat és determinant a l’hora de bastir un model de ciutat urbanísticament compacte, amb multiplicitat d’usos i cohesionada socialment. És un factor clau en el comerç de proximitat, en el procés d’elaboració de la cadena de preus i, gràcies a la seva centralitat, permet establir sinergies amb altres formats comercials i amb els serveis instal·lats al seu voltant.

Els mercats municipals han viscut una intensa transformació aquests darrers anys, que els ha permès actualitzar la seva proposta comercial a través de la reforma estructural dels mercats, l’ampliació d’horaris i la creació de nous serveis per tal d’adaptar-se a les noves necessitats de la gent i atraure nous consumidors. Una tasca que ha estat possible gràcies al treball conjunt amb els ajuntaments i que els ha permès capgirar la situació adversa en la que es trobaven fa uns anys

Si ho mirem des del punt de vista de les dades, l’impacte econòmic i social dels mercats és molt evident. Actualment a les comarques de Barcelona existeixen 132 mercats municipals (dels quals 42 es troben a la ciutat de Barcelona), que suposen

una superfície comercial que supera els 185.000 m². Donen ocupació directa a 16.300 persones (en la seva gran majoria dones) i facturen al voltant de 928 milions d’euros anuals.

Però més enllà de les xifres, els mercats municipals també són un instrument de socialització de primer ordre, que contribueixen a difondre entre la ciutadania determinats valors socials, que hem de preservar i promoure, com són els de la responsabilitat social, la integració, la sostenibilitat ambiental i l’alimentació saludable a través de la venda de producte fresc.

A banda, molts dels mercats existents formen part del nostre patrimoni històric i arquitectònic i són punts estratègics en la difusió dels productes de proximitat i de la gastronomia del nostre país..

És per això que des de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona col·laborem amb els ajuntaments per articular polítiques destinades a la dinamització dels mercats municipals amb l’objectiu de modernitzar-los i mantenir-los com a referents del comerç de proximitat de les nostres ciutats i barris.

Per això desenvolupem diverses actuacions com la campanya “El mercat em cuida”, destinada a promoure l’alimentació equilibrada entre els escolars, o d’altres en focades a promoure espais de coneixement i d’intercanvi d’experìències com els cicles formatius, el postgrau en gestió de mercats o el Congrés de Mercats Municipals.

ELS MERCATS MUNICIPALS,

EINES DE COHESIÓ SOCIAL

Xavier Florensa, R e g i d o r d ’ E R C a l’Ajuntament de Barcelona i pres ident de l ’Àrea de Comerç, Mercats i Fires de la Diputació de Barcelona

A Gràcia, els mercats són una peça clau de l’activitat comercial.

Imatge del Mercat de la Llibertat

Imatge del Mercat de l’Abaceria