núm.163periòdic de comunicació popular

Dos vaguistes delbarri empresonats

En Moviment

La cara obscurade la CaixaPÀGINA 9Durant el mes de maig s’han dut a ter-me un seguit de cassolades als edificisd’avinguda Diagonal de la Caixa, perdenunciar els culpables de la crisi.

Cultura

Concertàs alDivendresFaràndulaPÀGINA 10El 15 de juny les bandes de pop-indieRaydibaum i d’electro-jazz Astrio ac-tuaran al Casinet d’Hostafrans durantla traca final de la temporada farandu-lera 2011-2012.

Arreu

Eurovegas ocom vendre’s elterritoriPÀGINA 11En temps de crisis en què la bombollaimmobiliària fa molt que ha explotat,el govern de CiU busca formes permalvendre el territori.

Centenars de persones van donar suport a la manifestació per reclamar la llibertat d’Andreu i Rubén, empresonats des de dia 30 de maig. ALBERT GARCIA

Línia grogaPÀGINES CENTRALSL’escriptor i blocaire santsenc Rafael Cases ens explica enaquest llibre de contes varies històries que succeeixen en elmetro de Barcelona, ell com molts d’altres també ha fet vo-lar la imaginació entre parada i parada.

La gallinaés aquíPÀGINES CENTRALSNou treball del santsenc Pep Rius, que comp-ta amb la col·laboració d’artistes de gran ta-lent.

Dia 28 de maig el conseller Puig, ambel beneplàcit del president Mas, va ini-ciar una nova ràtzia de detencions con-tra vaguistes del 29 de març, prepara-da durant 2 mesos.

La onada repressiva es va saldaramb nou vaguistes detinguts, tresd’ells del barri de Sants. Dos dels veïnsdetinguts han quedat en presó preven-tiva: en un primer moment, a la presóModel, i actualment a Brians I.

Els joves empresoants participavendel teixit social del barri de Sants: sónl’Andreu i en Rubén, tots dos membresdel CSA Can Vies. En Rubén va ser de-

tingut el 28 de maig i l’Andeu el 29 demaig, tots dos, juntament amb altestres vaguistes, van passar a disposiciójudicial el 30 de maig.

Aquell mateix matí una concentra-ció que va durar tot el dia, fins la nitquan l’advocat va comunicar la tristaresolució: la presó preventiva per a enRubén i l’Andreu. Des del moment desaber la mesura judicial s’han realitzardiferents actes de suport i protestacontra l’empresonament dels dos jo-ves de Sants, i tot el país s’ha mobilit-zat demanant-ne la llibertat.Pàgina 5

El passat 22 de maig la comunitat edu-cativa, des de escoles bressol fins a uni-versitats, tan alumnes, com pares, do-cents i personal administratiu, estavencridats a la vaga. En protesta de les últi-mes mesures anunciades pel ministreWert i la consellera Rigau. Durant tota lajornada es van dur a terme diverses ac-cions descentralitzades. A les 12.30h es

va fer l’acte unitari, la manifestació con-vocada a plaça Universitat, on s’hi troba-ren representades totes les parts de lacomunitat educativa afectades per la po-lítica del govern. Al barri el dia 23 es vadur a terme una cassolada davant l’esco-la Miquel Bleach. Pàgina 3

La comunitateducativa en lluita

ANIVERSARIS AL BARRIEnguany, al nostre barri, diverses entitats i

centres socials fan l’aniversari. Des de LA

BURXA us volem transmetre les nostres méssinceres felicitacions!

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualjuny 2012

Silvia Federici

Entrevista a l’autora del llibreCalibán y la bruja, anàlisi femi-nista de la Cacera de Bruixes.

entre el dany comès i les mesurespreses. Sembla clar que la presó pro-visional per als vaguistes és un càstigsimbòlic, una advertència sobre laperillositat de participar en mobilit-zacions socials. Es tracta de crimina-litzar la resposta ciutadana en el marcde la reforma del Codi Penal. La poli-tització de la justícia en contra delsmés dèbils i la pèrdua de drets civilsbàsics és un perill que no podem có-rrer, tal i com demostrarem sortintals carrers sense por. Llibertat per atotes les encausades de la vaga gene-ral 29M!

Manifestdel Grup desuportd’Andreu iRubén

Des del teixit associatiu del barri deSants, format per associacions de veïnsi veïnes, centres socials autogestionats,cooperatives de treball i consum, casalsindependentistes i ateneus llibertaris,equipaments culturals, entitats educati-ves, mitjans de comunicació i organit-zacions polítiques i assemblees popu-lars, volem manifestar el nostre recol-zament, la nostra solidaritat i la nostraestima, als companys Andreu i Rubén,

Editorials

L’educació pública no sucumbi-rà a les retallades sense plan-tar batalla. Des de fa mesos, lacomunitat educativa és de les

més actives a l’hora de prendre el ca-rrer. Ho han fet professors i alumnes,junts, rere les samarretes de la mareagroga als barris, als pobles, i al centrede Barcelona quan ha calgut. Tambéels universitaris, amb dues jornadesde vaga en el que va de 2012; i les es-coles bressol, vergonyosament discri-minades als pressupostos de la Gene-ralitat i sota un alt risc de privatitza-cions, amb una convocatòria de vagaa Barcelona que va durar tres dies. Totaixò sense mencionar la vaga general,el 29 de març, a la qual el sector edu-catiu hi va participar activament. Pertot això, vistos els fronts oberts quepateix l’educació pública en els seusdiferents àmbits, la vaga transversal

del 22 de maig passat s’ha presentatcom una nova –i potser única– alter-nativa: la unitat. L’enemic és el mateix–avui la Generalitat, demà el Ministe-ri–, i les reivindicacions, similars: cappas enrere en la defensa de l’educaciópública per garantir-ne la qualitat i launiversalitat. En aquest sentit, el MarcUnitari de la Comunitat Educativa(MUCE) es presenta com una granoportunitat per canalitzar la indigna-ció creixent que recorre des de lesbressol fins a la universitat. La unió –ila vaga!– fan la força.

La repressió del govern de CiU,contra els que no pensemcom ells, els que lluitem perun altre món millor, no s’atu-

ra. La última cacera d’activistes contraaquest sistema explotador i la falsademocràcia que el sustenta, ens ha se-grestat a l’Andreu i en Rubén, com-panys de lluites, amics, joves compro-mesos amb el teixit associatiu del ba-rri i amb els moviments socialsd’arreu del territori. No podem i novolem permetre la presó preventivaper dos defensors dels drets socials,que tant va costar assolir i que tan pocesta costant desmuntar amb l’excusade la crisi. Volem deixar clar el nostretotal suport als dos companys presosi a totes les encausades per la vaga del29M. Recordant qui són els veritablesculpables, els governs que recolzenaquesta dictadura dels mercats.

La unió de tots elsactors de la comunitateducativa contra lesretallades garanteix

una vaga exitosa, unamanifestació massiva, iun futur més esperança-

dor en la defensa del’escola pública

Vaga de lacomunitateducativa

Opinions

L’aparell repressor delgovern, ens ha segrestatals companys vaguistes

del 29M

LlibertatAndreu iRubén!

Opinió

Presópreventiva,última ràtio

Irene EB

La cacera de bruixes que Felip Puigestà fent als moviments socials plan-teja molts dubtes des del punt de vis-ta jurídic. La llista de Puig, l’operatiupolicial i, sobretot, l’abús de la presóprovisional. La pena privativa de lli-bertat és un greuge enorme per a lapersona, suposa la limitació d’undret fonamental bàsic. La presó pro-visional és un mitjà utilitzat nomésen casos excepcionals —almenys aixòés el que ens ensenyen a les facultatsde dret— i per a delictes molt greus.És una mesura cautelar que simple-ment ha d’assegurar el procés penal,que el judici pugui tenir lloc de ma-nera efectiva. A la Llei d’enjudicia-ment criminal s’estipula que «La pri-

CartesContra lareformalaboral:organitza-ció

Jordi Soler

Davant l’allau de l’actual govern dedretes i de les patronals que han se-pultat gran part dels drets adquiritsde molts treballadors, que ens haconvertit a tots en molt més por-bres i que ha decantat les lleis labo-rals en benefici del més fort, crecque hem de ser més intelegents ino cenyir-nos només a les manifes-tacions i vages generals (que tam-bé, una, dues, quatre, les que fagifalta).

A més, crec que hem d’exploraraltres accions, perfectament legals,que fagin mal al nostre enemic. Perexemple, exigir a les gestores delsnostres fons de pensions que no fa-cin cap inversió en empreses ambmales pràctiques laborals (ERE,acomiadaments, etc.) o crear sindi-cats d’accionistes amb els que tre-balladors poguem irrompre a lesassemblees d’accionistes per posarcolorits als directius, en denunciarsous estratosfèrics i blindats de per-sonatges que reclamen “flexibilitat”per als altres, en exigir que els pri-mers acomiadats en empreses encrisi siguin els directius, etc., i aixífins on ens porti l’imaginació.

Anem a contratacar on més elsdolgui.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

sión provisional sólo se adoptarácuando objetivamente sea necesaria[...] y cuando no existan otras medi-das menos gravosas para el derecho ala libertad a través de las cuales pue-dan alcanzarse los mismos fines quecon la prisión provisional». Noméspodrà ser decretada quan els delictessiguin de pena igual o superior a dosanys o bé tingui antecedents penals;quan hi hagi motius suficients percreure la seva culpabilitat; quan con-corri com a mínim risc de fuga, dedestrucció, alteració o ocultació deproves, o d’atac als béns jurídics de lavíctima; i quan es prevegi que hi pu-gui haver reiteració delictiva. Ésaquest darrer argument el que es vafer servir principalment per privar dellibertat l’Isma i el Dani, i també el Ja-vi i la Laura, basant-se en simplesconjectures. I el risc de fuga, motiuprincipal de la presó preventiva del’Andreu i en Rubén, els nostresveïns, sembla realment irrisori. En elcas dels anteriors empresonats, ni lescartes d’amics, de la universitat ni els

vincles familiars van ser suficients perprovar l’arrelament de les detingudesal nostre país; esperem poder fer-hoen aquesta ocasió.

En el procés penal el més relle-vant és la defensa de les garanties del’acusat, ja que, entre d’altres coses,s’ha de respectar el principi de pre-sumpció d’innocència. Decretar pre-só provisional suposa una estigmatit-zació per a la persona imputada quedifícilment pot ser compensada encas que sigui innocent. I és que ni tansols han estat jutjades! No s’està uti-litzant l’última ràtio, i s’està vulne-rant el principi de proporcionalitat

injustament empresonats per haverparticipat en la vaga general del 29M.

Exigim la seva immediata posada enllibertat, i la retirada dels càrrecs per aells i per al més del centenar de perso-nes que, a dia d’avui, han estat encau-sades en motiu de la vaga.

Per a nosaltres, que formem part dela comunitat del barri que treballa dia adia per millorar-lo i millorar les condi-cions de vida dels i les habitants, l’em-presonament de l’Andreu i el Rubénens causa un dolor profund. Són el mi-llor de la nostra comunitat; són el fu-tur; són nosaltres.

Un nosaltres ampli que està patint, aaquestes alçades i a les nostres esque-nes, cinc anys ja de crisi econòmica: elrobatori sistemàtic a la població perpart de banquers i homes de negocissense escrúpols. Estem patint la des-trucció de l’Educació i la Sanitat públi-ques, la degradació continuada de con-dicions laborals i dels serveis socials.

Estem patint quotidianament, ambles retallades del Govern de CiU i el PP,la devastació generalitzada dels dretssocials que tan havien costat aconse-guir. Estem patint la submissió misera-ble de la classe política a una nova dic-tadura: la dictadura dels mercats.

Contra aquesta nova dictadura eco-nòmica estem lluitant, i l’Andreu i enRubén, els nostres germans de lluita,estant lluitant amb Nosaltres. Peraquests motius varem secundar la vagadel 29M, varem exercir el nostre dret aresistir-nos a la dictadura dels mercats,varem participar dels piquets del matí ide les manifestacions de la tarda. L’An-dreu i en Rubén van participar en unamobilització que havíem deciditcol·lectivament: empresonant-los a ellsse’ns empresona a totes les que partici-pàrem a la vaga. I aquest és un atac in-tolerable cap a tota una comunitat que,de forma solidària i responsable, deci-deix lluitar per la seva vida.

A l’igual que ens resistim a la pèrduadels drets econòmics i socials, ens opo-sem a la pèrdua de drets polítics. Cri-minalitzar els vaguistes, castigar les llui-tadores, empresonar-les com han fetamb l’Andreu i en Rubén, suposa nonomés imposar la dictadura dels mer-cats, sinó acostar-se cap a la dictadurapolítica. I el nostre barri, popular icompromés, ja va lluitar ahir contra ladictadura franquista. I ho farà avui pera evitar que es consolidi la dictaduradels neoliberals.

No deixarem impune la repressióals nostres germans de lluita. En femresponsable no només al Consellerd’Interior, sinó a tots els membres delgovern, a tots els regidors de Ciu i PP.

Fem una crida per, amb la mobilitza-ció social, fer caure el govern de CiU,per destructor dels drets socials i eco-nòmics i de les llibertats polítiques.

Juny de 201202

Retall del cartell del grup de suport #llibertatrubeniandreu

03

SantsJuny de 2012

Mestres, familiars, treballa-dores i estudiants des del’escola bressol fins a launiversitat s’uneixen en lajornada de vaga i la mani-festació unitària per mos-trar l’oposició a les mesu-res del ministre Wert i laconsellerea Rigau.

Pau RodríguezSants

A les 12.30 h del dia 22 de maig, no hifaltava ningú, a la plaça Universitat deBarcelona. Hi havia milers d’estu-diants, però també professors, perso-nal administratiu i famílies senceres.Hi havia l’escola bressol i la de primà-ria, els instituts i les universitats, lesescoles de música públiques i les es-coles oficials d’idiomes. Tota la comu-nitat educativa, la coneguda mareagroga, va acudir a la cita —tant a Bar-celona com a les principals ciutats deCatalunya—, conformant una estam-pa inèdita: la unitat en defensa de l’e-ducació pública davant el context ac-tual de retallades, tant si venen deMadrid —com és el cas de les darre-res—, com si s’orquestren a la conse-lleria d’Ensenyament de la Generali-tat. Des de la transició que no es re-cordava una jornada de vaga queinvolucrés tots els àmbits de l’educa-ció pública.

Cop de punysobre la taula dela comunitateducativa

En números, el seguiment de la va-ga va ser important però desigual, i vatenir especial incidència entre els es-tudiants, que massivament van deci-dir acollir-se a aquest dret de protes-ta. Entre el professorat de primària isecundària, el seguiment va ser infe-rior, però va arribar a-l 55%, segons els sindicats —un 25%segons la Generalitat.

Les primeres notícies del dia, però,les van protagonitzar les universitats,i entre elles l’autònoma (UAB), quecom és habitual en aquests casos esva avançar a la resta a l’hora de tallarcarreteres —a les 7.30h interrompienel trànsit a l’AP-7 i la B-30— i a l’horad’organitzar piquets. També a la UPFvan aprofitar que comptaven ambuna acampada al campus de la Ciuta-della per començar les activitats benaviat, i des dels campus de la UB a laDiagonal i a Mundet van baixar a migmatí sengles columnes de manifes-tants cap al centre de la ciutat, on vatenir lloc la manifestació principal.Més enllà del ball de xifres, la concen-tració va ser massiva, tant reivindicati-va com festiva, i per donar una im-pressió del nombre de persones quehi havia, quan la capçalera de la mani-festació arribava a la part baixa de ViaLaietana, moltes persones encara nohavien sortit de plaça Universitat.

La marea groga va inundar els ca-rrers de Barcelona i, fins i tot, vaeclipsar la presència dels principalssindicats del sector (FETE-UGT, US-TEC-STEs, CCOO, ASPEPC...), que

avançaven a la capçalera de la mani-festació i que es van veure desbordatsben aviat. Inclús Joan Carles Gallego iJosep Maria Álvarez, secretaris gene-rals de CCOO i UGT a Catalunya res-pectivament, van abandonar la marxajust a l’alçada de la plaça Urquinaona.

Les principals pancartes i els lemesmés corejats, sempre originals, vanclamar sobretot contra la Generalitatper les retallades —«ai Rigau, que l’e-ducació cau!»—, però també contra elministeri d’Educació que dirigeix JoséIgnacio Wert, el qual ha reduït elsseus pressupostos en 3.000 milions

d’euros, una rebaixa que es traduiràbàsicament en un augment de les ho-res lectives del professorat —amb elsconseqüents acomiadaments d’al-guns docents— i un increment delnombre d’alumnes per aula.

L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE SANTSTAMBÉ PROTESTA

Com era d’esperar, Sants no s’ha mos-trat indiferent a la defensa transversalde l’ensenyament. Sota el paraigua dela marea groga de Sants, membres elsprincipals àmbits de l’educació públi-

ca al barri —des d’escoles bressol finsa instituts— han dut a terme diversesaccions de protesta. El 23 de maigpassat, just l’endemà de la vaga, des-enes de persones es van congregarper fer una cassolada davant l’escolaMiquel Bleach, sota el lema «Prou re-tallades a l’educació i a la classe treba-lladora», i van aprofitar la concentra-ció per plantar-se una estona davantla seu del districte. En acabat, van feruna assemblea i van decidir convocarl’última cassolada del curs, que tindràlloc el proper 6 de juny a les 17h a laplaça de Sants.

El carrer Pelai va estar ple de gom a gom durant hores. Quan sortia l’últim bloc des de plaça Universitat, la capçalera feia una bonaestona que ja havia arribat a plaça Sant Jaume. ALBERT GARCIA

El ministeriescanya encaramés l’educació

Des de l’any 2010, el pressu-post d’Ensenyament, a càrrecde la conselleria d’Irene Rigau,s’ha vist reduït en 620 milions.

Això ha comportat lessegüents mesures d’ajusta-ment: els professors han vistreduït el seu sou, com a mínim,en un 10%; de la bossa d’inte-rins; 6.800 han patit una reta-llada de la nòmina del 15%, i

de moment 500 han perdut lafeina. L’any vinent el nombred’alumnes creixerà en 15.000, iper fer-hi front el Govern hadecidit augmentar una horalectiva als docents i s’hansuprimit assignatures optatives.

Les subvencions a les escolesde música s’han reduït en un50%, i les AMPA ja fa dos anysque no reben diners públics. Atot això, també hi ha el dramade les escoles bressol, a lesquals la Generalitat pagarà lameitat del que pagava fa dosanys —fet que comportarà una

considerable pujada de taxes.En aquest clima convuls, ara

s’hi sumen els ajustos delministeri: un 20% més d’alum-nes per aula, un altre augmentde les hores lectives per partdels docents, i un dràstic aug-ment de les taxes università-ries, que costaran un 66% més.

El sector educatiu juntamentamb el sanitari, dos camps pun-tals pel desenvolupament dequalsevol societat, es trobencom els àmbits públics mésafectats per part de les mesu-res del govern.

Dades

Tres dies de vaga a lesescoles bressol municipalsLes educadores i mestress’oposen a les mesures queproposa la Generalitat

Ester RamsSants

El 26 d’abril una assemblea de mes-tres i educadores de les escoles bres-sol municipals va convocar 3 jornadesde vaga, els dies 8, 9 i 10 de maig, pertal d’aturar les retallades planificadesper la franja de 0 a 3 anys.

L’aturada va ser seguida per 43 es-coles —de les 92 existents— i 3 espaisfamiliars i van comptar amb el suportde nombroses AMPA, moltes famílies i

més d’una cinquantena d’institucionsi entitats. Concretament a Sants, 4 deles 5 escoles van secundar la vaga.

Aquestes propostes del Consorcid’Educació suposen, a més d’incre-mentar-se el preu de les taxes, tambého faran els infants per grup i les tresescoles bressol de nova creació serangestionades per empreses privades.També es reduiran les jornades de leseducadores de suport al migdia. Se-gons el col·lectiu de mestres, aques-tes mesures suposen un canvi de mo-del, en què l’ajuntament concep l’a-tenció a la petita infància com unproblema assistencial i no educatiu,anant cap a un model de pàrking in-fantil.

Juny de 201204

Sants

Aquesta vida, horitzontal i alhoratransversal, fa que el tic-tac bateguidins l’ànima de Can Batlló i de Sants.El compromís de l’ajuntament i l’im-mobiliària Gaudir per obrir ja tota laporta gran del carrer Constitució adiari de 12 a 21h és l’èxit d’una auto-gestió veïnal assertiva des de fora i desde dins.

El 16 i 17 de juny, Sants gaudiràamb una cercavila, una ruta pel recin-te i el Bloc11, un dinar popular, i acti-vitats per a tothom.

El veïnat de tres generacions ha re-habilitat eternament una nau indus-trial. L’ha convertit en un espai d’en-contre; en l’auditori per arts escèni-ques, audiovisuals i fòrums; enl’ampliada biblioteca amb zona infan-til, de lectura, estudi i diàleg, i amb es-pais per la canalla, cursos d’informàti-ca, cinema, rocòdrom i tallers d’artsplàstiques.

Sants continua amb la realitat tangi-ble i intangible de Can Batlló; de tots,entre tots, i per a tots.

El veïnat de totes les generacions ha participat de la rehabilitació de la nau. JORDI SOLÉ

Sants celebra un anyd’autogestió eficaç a Can Batlló

El veïnat de l’edifici del carrerSants, 137 s’enfronta a l’ofen-siva de la propietat per rescin-dir els contractes de lloguerindefinits i de renta modera-da, al·legant que l’immoble estroba en “ruïna econòmica”.

Maria ÁlvarezSants

La propietat, Martí Unanué S.L., defen-sa que els costos de les reparacions del’immoble són superiors al 50% del va-lor de reposició, és a dir, el valor delshabitatges exclòs el solar, motiu segonsla llei de rescissió contractual.

En el procés judicial, els inquilinsvan demostrar que la propietat haviadeixat degradar la finca i que la seva de-manda no obeïa a una raó de necessi-tat econòmica (no poder fer front alcost de manteniment de la finca), sinó

a la voluntat de forçar l’expulsió dels“llogaters no rentables”. Igualment,van aportar dictàmens de diferents ar-quitectes que recolzaven el fet de queles obres no costaven el que insinuavala propietat de manera intencionada-ment exagerada i que ells havien millo-rat i mantingut amb cura els pisos du-rant tots aquests anys, fet que havia deser valorat.

El tarannà de la propietat també esreflexa en el tipus d’advocats que elsrepresenta, el despatx d’advocats Puig iFontanals, que entre altres casos, de-fensa en Millet en un dels seus assump-tes judicials, i publicita al seu web cor-poratiu l’ús del procediment de ruïnaeconòmica com a via legal per a «allibe-rar l’edifici d’arrendataris sotmesos apròrroga forçosa, indefinits, (....) ambla conseqüent revalorització del patri-moni immobiliari congelat». Igual-ment, durant el procediment han in-tentat jugar brut, per exemple incorpo-rant documents fora de termini, que

A PEU DE CARRER

Els draps brutsde Mercadona

Eledu

Les vendes de Mercadona van aug-mentar l’any passat en 17.831 mi-lions d’euros, un 8% més que en el2010 i 531 milions més del previst.

Tot i això, l’empresa no té prouamb acomiadar les seves treballa-dores per estar embarassades o pa-tir un infart (a banda d’altres aco-miadaments improcedents en elsque s’ha donat la raó a les treballa-dores afectades), sinó que tambées dedica a denunciar i portar a ju-dici a les persones que no podenpagar els seus productes. Fa un pa-rell de mesos van condemnar a dospersones grans a quatre dies d’a-rrest domiciliari per haver substretuna llauna d’anxoves per valord’un euro.

No són els únics. El mes passatvaig ser enxampat per endur-mesense pagar unes rajoles de xocola-ta i un pot de mel, valorats en 14€,al Mercadona de l’Espanya Indus-trial. Després d’haver anat a judici,se’m va condemnar a pagar unamulta de 90€ (o 15 dies de presóen el cas de no pagar), o sigui uncàstig perquè no ho torni a fer. Noés que no pugui pagar els 14 €, ésque no em dóna la gana de donarels meus diners al pocavergonyadel Juan Roig, que s’embutxacaaquesta milionada a costa de trac-tar com a ramat a les seves treballa-dores.

Però aquesta no es l’única bar-baritat que s’ha produït al barri perpart de Mercadona. A banda d’unseguit de denúncies a la policia percasos de furt en els últims mesos,el 12 de maig un veí va ser reduït,tirant-lo a terra, i agafat del coll perpart dels empleats del Mercadonade Badal per negar-se a donar uncarro del super que ell havia portatdes de casa i que ni tan sols haviaentrat a l’establiment.

Des d’aquí volem denunciar lespràctiques que realitza aquesta em-presa que tant es jacta de que lesseves empleades tenen unes condi-cions laborals exemplars i l’únicque fa es mirar la seva butxaca.

El Bloc11 del veïnat compar-teix i solidaritza recursos versserveis socials.

Assemblea General de Can BatllóLa Bordeta

Durant l’any posterior a l’11 de junyde 2011, una petita part de Can Batllóha esquerdat l’especulació, abandó,hermetisme i silenci que regnava mas-sa temps a la que és la reserva d’equi-paments de la Bordeta.

Amb el Bloc 1 de magatzem i elBloc 11 d’acció, vuit comissions as-sembleàries han madurat un modelautogestionat democràtic, transpa-rent i inclusiu. L’oferta d’activitats éscada mes més freqüent, organitzadades de dins, i per diversos col·lectiussantsencs, com esplais, joves arquitec-tes i dissenyadors, artistes, cooperati-ves, i el 15M.

insinuaven la necessitat de reforçar lesbigues de tota la finca per apujar elscostos.

El juny de 2010, la sentència del Jut-jat de primera instància 21 va donar laraó al veïnat, però malauradament nova imposar les costes judicials a la pro-pietat. Aquesta, va respondre amb unrecurs d’apel·lació davant de l’Audièn-cia Provincial de Barcelona, que al mesde març de 2012 va pronunciar-se tam-bé en favor dels inquilins. La propietat,però, ha presentat un recurs de cassa-ció davant del Tribunal Suprem, en elque al·lega que les diferents audiènciesprovincials de l’Estat espanyol són con-tradictòries en la metodologia que s‘had’aplicar per a calcular el valor dels pi-sos llogats (valor de reposició) i poderdeterminar així si el cost de les obresen superen el 50%, llindar de la rescis-sió contractual.

Aquest recurs apel·la al Tribunal Su-prem per a que es posicioni al respec-te. En cas de ser admès a tràmit, i en

cas d’assumir la postura de la propie-tat, significaria que per calcular el valorde reposició dels habitatges llogats nos’hauria de tenir en compte les refor-mes i millores efectuades pel veïnat i,per tant, esdevindria encara més difícildefensar la supervivència dels contrac-tes de lloguer.

Si el Tribunal Suprem acull, doncs,la postura de la propietat, aquesta es-devindrà d’aplicació obligatòria per totel territori estatal, consolidant un pro-cediment judicial que serveix massa so-vint per maquillar l’assetjament immo-biliari i l’ús fraudulent de la llei per ex-pulsar el veïnat. Per aquest motiu, elsllogaters, junt amb la seva advocadaLaia Serra, s’esmercen per a què noprosperi aquell enverinat recurs i perdefensar fins al final el seu dret a un ha-bitatge digne. Compten amb el suportde l’Assemblea de Barri de Sants, elCentre Social de Sants i moltes altresentitats del barri i de fora, com la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca.

Sants, 137: un veïnat unit per defensarel seu dret a un habitatge digne

05Juny de 2012

40 anys no són res en la vidadels pobles. En la vida delsbarris ja és quelcom mésrellevant. Però en la vida deles entitats representa tota unaeternitat.

Jordi SolerSants

Només cal veure les imatges dels pri-mers anys i comparar-les amb les darre-res. Unes en blanc i negre i fent olor alíquids de revelat, i les altres en color,en moviment i amb escalfor encarad’ordinador. Però, segurament, el mésrellevant per a una entitat que formapart dels moviments socials és el seu

currículum històric. Un pot acumularmolts anys fent només ganxet (ambtots els respectes) o acumular-los so-brevivint batalla rera batalla per millo-rar un barri.

No massa entitats del nostre barripoden ensenyar el “carnet militant” delCentre Social de Sants. Entitat a quifins i tot els seus enemics, reconeixen irespecten. Per alguna cosa serà.

Però ja centrant-nos en els actes decelebració de l’aniversari, que van des-envolupar-se a primers de maig, desta-carem les dues taules rodones que pre-cisament parlaven de passat, present ifutur tant dels moviments socials aSants, com a la ciutat i al país. Ponentsrellevants van introduir els temes i vandonar peu a abrandades intervencionsdel públic que reclamava quelcom quepodríem parafrasejar en un “Poble de

Sants posa’t a caminar”. L’exposició fo-togràfica que abastava tots els anys devida del Centre va acabar convertint-seen una petita perla que explica, i expli-carà als fills i als nostres néts, que lescosesmai han estat regalades. Als barrisobrers tot ens costa molt d’aconseguir.Per això cal serrar les dents i empènyerendavant tots els dies.

Finalment, el multitudinari sopar aCotxeres del dia 11. Més de 200 perso-nes apuntades i un centenar més d’afe-gides van veure un emocionant espec-tacle “non stop” on la Núria Feliu vadesplegar tota la seva capacitat de con-vocatòria (gràcies Núria). La festassa vaacabar amb la recollida col·lectiva decadires i deixalles, i a dormir d’hora jaque l’endemà, el 12 de maig, era un al-tre dels “dissabtes rojos” de treballcol·lectiu a Can Batlló i calia matinar.

Presó preventiva per a dosjoves vaguistes de Sants

El CSA Can Vies celebra el seu15è aniversari

El Centre Social Autogestionat Can Vies ha celebrat aquest maig elseus 15 anys de vida amb activitats que han anat des del tradicionalcercaquintos a sopadors, concerts i xerrades. Als actes hi han parti-cipat moltes persones i col·lectius que durant tots aquests anys hanomplet d’activitats el centre social.

Pa’Ciència la nostra

AGUS GIRALT

El programa de ràdio “Pa’ciència la nostra” de Sants 3 Ràdio ha guan-yat el premi Ràdio Associació de Catalunya 2012. “Pa’ciència la nos-tra” és un programa de divulgació científica entretingut i carregatd’humor que des de fa quatre anys condueixen Màrius Belles i DanielArbós. Actualment, aquest programa, que es fa als estudis de la cade-na de Sants ja el repeteixen a més d’una desena d’emisores locals.

Centre Social de Sants, 40anys de vida i de lluites

El 28 de maig va començaramb 5 detencions, seguintamb la detenció de 4 vaguis-tes més l’endemà. Entre lespersones detingudes hi ha tresjoves de Sants.

Albert Ricart i SanjuanSants

El 28 de maig van ser detinguts elsveïns del barri Rubén M., membre delCSA Can Vies, de l’Assemblea de Barride Sants i del Col·lectiu Negres Tem-pestes i Jorge M., periodista a mitjansalternatius. El primer va ser detingut almigdia quan anava a comprar, el segonva ser detingut al seu lloc de treball peragents de paisà simulant ser amicsseus. Andreu C., membre de Maulets,del Casal Popular Panxampla de Torto-sa i del CSA Can Vies, va ser detingut el29 de maig al matí, 3 agents de paisà esvan presentar al domicili, on passava lanit amb la seva parella i alguns amics,va ser emmanillat al carrer i introduïten un vehicle. Tots tres van estar a la

comissaria de les Corts, fins passar adisposició judicial l’endemà.

La magistrada d’instrucció 31, pas-sades les 10 de la nit va decretar presópreventiva per dos dels vaguistes delbarri de Sants, Andreu i Rubén, acusatsde cinc càrrecs, ja que el de pertinençaa organització criminal va quedar des-estimat per a tots els detinguts. Els al-tres tres van quedar en llibertat amb cà-rrecs, sense fiança: Jorge M., també deSants, Jordi A. i Nacho, del SEPC i laCAJEI de Sant Andreu. A Reus un detin-gut va quedar en llibertat amb càrrecs.Els dos vaguistes en preventiva vanpassar 2 nits a la presó Model de Barce-lona, al mòdul d’ingressos. L’1 dejunyal matí van ser traslladats a la presó deBrians I, al mòdul d’ingressos.

L’Assemblea del Barri de Sants vaexigir la posada en llibertat d’en Rubéni l’Andreu i va fer una crida a la solida-ritat amb els vaguistes presos en unaroda de premsa a Sants el 2 de junyamb el suport de diversos col·lectiusdel barri i d’arreu del territori. Aquestademanda ha estat recolzada per la Pla-taforma en Defensa de l’Ebre, Maulets,Endavant, SEPC, CUP, PCC, Alerta Soli-

dària, Rereguarda en Moviment, as-sembles del 15M. Arreu del territoris’han realitzat diferents actes de suportamb els dos joves de Sants.

El 3 de juny a les 12 del matí es vafer una manifestació, convocada perl’ABS amb el recolzament de diversoscol·lectius i organitzacions d’arreu, queva aplegar un miler de persones. Lamanifestació va recórrer els carrers delbarri de Sants, començant a la plaça Jo-an Peiró, seguint pel passeig de SantAntoni, fins arribar a plaça de Sants, onla mare de Rodrigo Lanza, va llegir uncomunicat on denunciava la retiradadel permís per sortir de la presó pertreballar, seguint per carretera de Santsdirecció el districte de Sants-Montjuïc.Al districte es va llegir el comunicat ensolidaritat. El recorregut va seguir, finsarribar al carrer Hostafrancs a l’alçadade la seu local de CiU, on es van engan-xar a la porta, adhesius amb els lemes«Prou retallades, prou repressió» i «An-dreu i Rubén llibertat», al terra s’hi vafer una pintada amb aquest últim lema,senyalant els culpables. Lamanifestacióva ser desconvocada.

VÍCTOR OBREGÓN

45 anys educant en valors

L’Esplai Sant Medir ha celebrat durant el mes de maig el seu 45è ani-versari amb un sopar de retrobament, passis de vídeo, concerts i mol-tes altres activitats. Des de fa 45 anys, infants i joves del barri Sants-Bordeta d’entre 6 i 17 anys conviuen i comparteixen els dissabtes a latarda, i alhora gaudeixen d’una educació basada en valors com la con-vivència, el respecte, la solidaritat, el companyerisme, etc. L’objec-tiu: gaudir d’activitats lúdiques mentre es treballa el compromís ambl’entorn social i ambiental.

RAFAEL CASAS, 2012Gràcies a les novestecnologies publicar jano és un privilegi i ca-da cop són més els ques’animen a fer el pas.En molts casos es trac-ta de gent que ha co-mençat en el món delsblocs i que finalmentdecideix autoeditarels seus llibres. Escrip-tors no professionalsque s’encarreguen detotes les passes neces-sàries per tenir un lli-bre a les mans, co-mençant per l’escrip-tura, passant per lamaquetació i, final-ment, encarregant-sede la distribució co-merç per comerç. Totfet pel simple plaerd’escriure i compartirles idees amb la gent.

Línia groga, un ba-tec sota la ciutat és unexemple reeixit d’au-toedició. Escrit perRafael Casas, escrip-tor i mestre de Sants,aquest és un llibre decontes format per 24capítols amb un filconductor, la líniaquatre del metro deBarcelona, les sevesparades i la gent quees mou per elles: tre-balladors, estudiants,guiris, avis o carteris-tes. Situacions quoti-dianes i situacionsimaginàries s’alternenen uns paisatges on re-alment de vegadessembla que qualsevolcosa sigui possible ique a tots els que ensdesplacem per la ciu-tat en metro ens re-

sulta absolutament fa-miliar.

Aquest llibre recullrelats curts molt di-versos. Històries quede vegades resultend’una claredat diàfanai que d’altres vegades,en canvi, resulten méscomplexes i subtils.Uns contes que convi-den als lectors a ima-ginar i a treure con-clusions sobre les his-tòries però que a lavegada també són unapicada d’ullet als queimaginen les sevespròpies històries enels aproximadamentdos minuts que triga elmetro en arribar d’u-na parada a l’altra.

Agus Giralt

Parèntesi06 Juny de 2012

Línia groga, un batec sotala ciutat

Des de l’aparició deFoursquare fa unsanys, una xarxa socialon indiques on estàs iet dona punts, la geo-localització s’ha pos-sat de moda enaquest tipus d’eina.Plataformes con Fa-cebook, Twitter i Goo-gleplus et donen l’op-ció de localitzar-te en

un mapa per dir: «Eh!que estic aquí».

Però no nomésaquestes eines socialsens localitzen. Applefa uns mesos va reco-nèixer que hi havia unprograma ocult alsiPhone que registravaon anaves en tot mo-ment, tot i que deiaque aquesta informa-

ció no es compartiaamb ningú.

Una cosa tant inno-cent com aquesta potser un problema greuen la privacitat i laseguretat.Posar queestàs en una llibreriao en un centre social,significa que no estàsa casa o indica per onet mous. Estem do-

nant informació pri-vada a empreses quedesprés poden ven-dre-la per fer publici-tat o donar aquestainformació a les for-ces de seguretat, perexemple.

Amb la ràtziarepressiva que s’estàvivint al barri s’ha deser prudent. Però elproblema no nomésestà en els mòbilsd’última generació.

Quan entrem al Goo-gle des de casa,aquest també localit-za en quina zona vi-vim.

Tot això no vol dirque no s’hagin d’uti-litzar aquestes eines,sinó que simplements’han de tenir encompte i s’han d’usaramb responsabilitat.

Bernat Costa

Geolocalització i privacitat

LLIBRE

BURXANT ELS BYTES

L’ABDOMINABLE GA-LLINA NAUSEABUNDA,MÚSICA GLOBAL, 2012Darrera L’abdomina-ble gallina nauseabun-da s’amaga, com nopodia ser d’una altramanera, un artista. Unartista que canta,composa, escriu, tocala guitarra i té la ima-ginació suficient comper crear un personat-ge com el que ara pre-senta en aquest pri-mer disc oficial. Ellmateix ho defineixcom el fruit d’un pro-cés irreal entre l’es-quizofrènia musical ila megalomania perso-nal. Parlem de PepRius, que ja vam en-trevistar a LA BURXA

144 .El mateix Pep expli-

ca que després d’es-coltar un concert deMark Eitzel va haverde fer una profundareflexió de dos minutssobre el panoramamusical cantat en ca-talà. Després dels dosminuts d’intensitatcerebral va decidirque no entenia com,fins al moment, no hihavia cap personatgeanimal o vegetal quenecessités expressarles mateixes animala-des que ell sentia. Notrobaba referents que

el fessin sentir que hihavia més gent al mónamb el seu punt devista. Va ser a l’arribara casa quan, desprésd’una nit d’insomni iintranquil·litat, es vadespertar convertit enl’abdominable gallinanauseabunda.

Les seves cançonssón fruit del procés di-gestiu, lent i a vega-des tortuós, d’algúque aspira a tot i noespera res. Amb unbon grapat de projec-tes paral·lels a les es-quenes, el músic deSants ha vist complertuna mena de somni orepte a l’hora publicar

aquest disc que li per-met sentir-se des deTom Waits fina a BobDylan sense sortir decasa.

En aquest cas, a Es-perant la fi del món,en Pep Rius no estàsol, ja fa mesos quesurt de casa. En el dischi trobem la col·labo-ració d’un vell de l’es-cena i company deviatge com és ValenNieto, també guita-rrista, i en directe s’a-fegeix la resta de cosde Raydibaum, la ban-da en la que militaPep Rius i amb la queha aconseguit fer-seun forat amb els seus

darrers treballs al pa-norama de la músicapop-rock, o millor ditindie en català, ambel que això implica.Dan Foz al baix, Ri-card Monné a la Bate-ria i Ramón Beltran alteclat, completen laformació en viu. Entrealtres projectes ondestaca la participaciód’en Pep, no hem d’o-blidar el grup de po-wer-pop LaFrus o laseva incorporació coma guitarrista a la da-rrera etapa de la Com-panyia Elèctrica Dhar-ma. Abans de la fi delmón, val la pena es-coltar aquest disc.

David Vázquez

MÚSICA

Esperant la fi del món

Ni Sants, ni Hosta-francs ni la Bordetas’han prodigat gairecom a escenaris d’o-bres literàries. Es po-dria fer un llistat en elque apareixerien au-tors diversos, des deJacint Laporta fins aÀngel Casas, sens dub-te altres barris de laciutat han aparegutmolt més a les pàginesde la literatura cata-lana. La Barcelona an-tiga, encabuda dins deles muralles, o la novaciutat de l’Eixamplehan fascinat més alsescriptors que Sants,un poble agrícola quede cop va veure florirxemeneies arreu delseu territori i que esva convertir en l’ex-traradi de Barcelona.

Però caldria desta-car un autor que sique va retratar partdels nostres barris,Juli Vallmitjana. Nas-

cut l’any 1873 a Grà-cia, aquest escriptormodernista, creadorde contes i de pecesteatrals, es va mostrarfascinat per la margi-nalitat i va retratar lavida dels gitanos en laseva obra. Motiu pel

qual Hostafrancs, undels barris de la ciutaton la presència delsgitanos sempre ha si-gut important, va apa-reixer sovint com a es-

cenari dels seus re-lats.

Al voltant d’aquestpersonatge hi ha ha-gut debats diversos,des dels que dubtende l’autenticitat deles expressions que ales seves obres utilit-

zen els gitanos, sovintpoc properes al caló,fins als que l’acusende caure en els tópics.Però en qualsevol cascrec que cal situar el

personatge en el seumoment, a principisdel segle vint. Es pos-sible que les obrescaiguin en tòpics i es-tà clar que Vallmitja-na parlava de cosesque potser no podiaconeixer tan bé com siho narrés un escriptorgitano. Però crec quecal valorar el fet queVallmitjana va donarals gitanos un prota-gonisme que fins lla-vors no havien tingutmai. De fet aquestesobres sobre la margi-nalitat seguramentvan acabar marginantal mateix autor, queva quedar fora delsgrans noms de la lite-ratura del país.

Hostafrancs, sepa-rat de Sants i annexio-nat a Barcelona l’any1839, va anar creixentdes d’aquest momenten dos nuclis, Hosta-francs de dalt, que co-

rrespodria a la part dePoble Sec a tocar deplaça d’Espanya i Hos-tafrancs de baix, abanda i banda de laCreu Coberta. La pre-sència dels gitanos albarri ve lligada al fetque era un pas de ca-rros de camí a Barce-lona i a tres edificisconstruïts els darrersanys del segle XIX: elMercat d’Hostafrancs(1888), l’Escorxadorde la Vinyeta, (1891) ila plaça de les Arenes,(1900). Molta gentd’ètnia gitana es vainstal·lar als voltantsde la plaça del Sol,actual plaça Hereni,atrets al barri pel tre-ball amb l’abundanttràfec de cavalleriesque aquests edificisgeneraven.

Agus Giralt

Juny de 2012 07

Aquesta lleguminosad’origen asiàtic ésfont de proteïna, co-brint els requeri-ments d’aminoàcidsessencials d’un adult,i de lípids, com elspreuats insaturatsomega 3. També con-té fibra, vitamines iminerals: ho té tot!

Per això en el mónoccidental la soja úl-timament està a to-tes les boques, i maimés ben dit, perquèencara que no ho sa-piguem ens en men-gem contínuament,en trobem a moltsembotits o altres pro-ductes carnis com

frankfurts o hambur-gueses, a la xocolata,als gelats, a la llet ials iogurts i com a ad-ditiu en forma de le-citina de soja enmolts altres produc-tes alimentaris pro-cessats.

I quin és el proble-ma de la soja doncs?Hem de saber quedesprés del blat demoro és la més altaproducció agrària alsEEUU, fent banderadel monocultiu (perno parlar del transgè-nic) i arruïnant page-sos (a causa de l’ex-cés de producció, de-pendència i baixadade preus) que en elseu moment varen

apostar per un d’a-quests dos productescom a opció agrícola,dient adéu, potsersense saber-ho, a unantic sistema policul-tiu que donava rique-sa i sostenibilitat ales seves terres.

Però jo no en voliaparlar malament dela soja, volia reconèi-xer-li el mèrit ances-tral, com a vestigi ipuntal de la majoriade pobles orientals,sent arrel i motiuprincipal en l’alimen-tació i en la produc-ció de molts produc-tes fermentats, comla salsa o la pasta desoja, de consumtransversal i majori-tari al Japó, a Corea ia la Xina. Sense obli-dar la soja quallada,

coneguda com a tofuo formatge oriental.

Com amb moltsaltres productes, laglobalitat sovint es-patlla l’excel·lència,però no per això lasoja és dolenta. Pot-ser el consumidorhaurà de començar aser més exigent, lle-gir-se les etiquetesdels productes queadquireix i preguntar-se què menja i coms’ha produït el ques’està menjant. Pot-ser així deixarem decriminalitzar un in-gredient pel mal úsque se n’ha fet i elpodrem consumir pelsvalors positius quepugui aportar a lanostra dieta o a lanostra pròpia cons-ciència!

Truites de sojaverda amb sojaINGREDIENTS100 g de soja verda1 dent d’all1 ceba petita50 g de soja germinada10 ml de salsa de soja3 cullerades de farina(de soja, de blat o deblat de moro)50 g de carn de porc ovedella picada (opcio-nal)ELABORACIÓUna elaboració moltsemblant al falafel li-banès fet amb cigró.Poseu la soja en remullla nit anterior ambabundant aigua. El diasegüent escorreu-la itritureu-la amb unabatedora o morter jun-tament amb l’all, laceba, la soja germina-da i la salsa de soja

fins que tingui una tex-tura sorrenca, però nopastosa. Si hi voleuafegir carn picada lasaltegeu prèviament ala paella i l’afegiu enaquest moment. Ambl’ajuda de la farina liacabeu de donar latextura adequada per-què sigui fàcilmentmodelable. Ara ja no-més falta que li doneuforma de truites rodo-nes i planes i ho fregiua la paella amb un bonraig d’oli. És boníssim iho podeu acompanyaramb una ceba amanidaamb salsa de soja, vi-nagre i aigua a partsiguals per refrescar. Jaho veieu, soja amb so-ja, plat típic coreà,que aprofiti!

Núria May Masnou

Hostafrancs, escenari de la marginalitat deprincipis del segle XX

Soja, petita perla oriental

RAS I CURT

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

Mai no serem esclaus del poderMai no serem peces del poder,No ens doblegaran,No ens podran amagar,No ens sotmetran,Mai no ens podran mai més callar.

Saps que vindrem per tu,Saps? S’apagaran els llums,Sé que vindran per mi,Sé que em buscaran de nit.T’oferiran la pressio del dolor,T’esperaran les preguntes de rigor,T’amagaran sota els murs d’una presó,Pero mai no ens podran mai mes callar.

Inoiz ez gara izando poterearem morroi,Inoiz ez gara izando poterearem preso,Ez gaituzte makurtuko,Ez gaituzte iskutatuko,Ez gaituzte aspiratuko,Baina inoiz ez gaituzte ixilouko.

Mai no ens faran gossos del ramat,Mai no ens faran essers ensinistrats. Mai.

Kop

#LlibertatRubeniAndreu

Ofensiva

LA CANÇÓ

«Per als oprimits l'Estatd'Excepció és la regla»

Walter Benjamin

tius, afavorint una connexió més direc-ta.

La presència d’espais relacionatsamb els moviments socials al barritambé ha estat d’una ajuda incalcula-ble: Can Vies, l’Espai Obert, Can Bat-lló, l’Ateneu Llibertari, el Centre Socialde Sants i La Ciutat Invisible han estatl’escenari d’assemblees quan plovia ofeia massa fred, a més a més de xerra-des, debats, sopadors i festetes.

UN ANY D’ACTIVISME I ORGANIT-ZACIÓ

Cal destacar l’activitat de la Comis-sió Laboral, que durant tots aquestsmesos ha establert relacions amb els iles treballadores de multitud de cen-tres de feina propers, defensant elsdrets de les treballadores allà on ha es-tat necessari. Entre altres, les concen-tracions a Caprabo per a denunciar l’a-comiadament de treballadores impli-cades en la lluita sindical o els piquetsa Qualytel i altres llocs de feina durantla darrera vaga general.

Durant els mesos d’octubre i no-vembre la Universitat Indignada deSants va organitzar fins a 11 xerrades idebats amb temes com la llei electoral,la democràcia directa, el funcionamentde la borsa, el cooperativisme o la ma-nipulació als mitjans de comunicació.

Al novembre, es va reapropiar unedifici al barri d’Hostafrancs, propietatd’una immobiliària, que portava anysbuit per destinar-lo a l’allotjament depersones desnonades, seguint l’exem-ple de l’Edifici 15O a Nou Barris. Enca-ra que l’edifici, batejat com Habitatge18N, va acabar sent desallotjat pelsMossos d’Esquadra, la lluita pel dret aun habitatge digne no es va aturar. LaComissió d’Habitatge va celebrar el 25de febrer una trobada d’afectats i afec-tades pel problema de l’habitatge aCan Batlló.

En moviment08 Juny de 2012

EL RACÓ DEL CASAL

Creant espais,vertebrant elpais

Casal Independentista de Sants

Dissabte 20 al matí, la delegació delCasal Independentista de Sants“Jaume Compte”, matinem i mar-xem cap a Vilanova i la Geltrú a la 2aTrobada de Casals i Ateneus delsPaïsos Catalans.

Després de sumar-nos a la cam-panya#NoVullPagar, arribem a Vila-nova a quarts d’onze. Després d’a-creditar-nos, participem de l’esmor-zar que des de l’Ateneu Vilanoví enshan preparat.

Tot esmorzant, comencen arri-bar les delegacions fins arribar auna quarantena de casals i ateneusd’arreu del país (n’hi ha de Perpin-yà, de Beniarrés o de Palma).

Comencen els tallers que es du-ran a terme durant al matí i la dele-gació santsenca participem en eld’assessorament legal i el de pro-gramació cultural. Els altres dos ver-saven sobre la solidaritat internacio-nal i les vies de finançament.

Després, es va dur a terme unapetita assemblea plenària on es vanrepassar les tasques fetes i les pen-dents acordades a la trobada del’any anterior a Sabadell, es va acor-dar dur-les a terme i es van presen-tar dues candidatures a assumir la3a trobada, Igualada i Benimaclet.

Amb l’assemblea acabada, vampassar al dinar amb la participacióde més de dues-centes persones.Després de la sobretaula es van dura terme una altra tanda de tallers so-bre economia alternativa, mitjansde contrainformació i incidènciapolítica dels casals i ateneus. Poste-riorment, vam poder presenciar unacte internacionalista amb presèn-cia basca, italiana i kurda.

Es va tornar a fer una assembleaplenària on es va decidir fer la tro-bada de 2013 a Benimaclet, es vacrear una comissió per fer segui-ment de l’execució dels acords pre-sos i es va acordar un manifest con-junt que ens havien presentat a l’as-semblea del matí.

El dissabte 12 de maig, elmoviment 15M va carregarles piles amb una manifesta-ció multitudinària pel centrede Barcelona, un any des-prés de l’inici del movimentque va ocupar la plaçaCatalunya amb una acampa-da, molta indignació i novespropostes de transformaciósocial.

Israel SaetaAssemblea Indignada de Sants

En el marc d’un context d’aprofundi-ment de les polítiques neoliberals deretallades socials i de rescats als bancs,que generen encara més desigualtatssocials, els motius per mobilitzar-secontinuen. Des del 15M n’han volgutdestacar cinc: ni un euro més per res-catar els bancs; educació i sanitat pú-blics i de qualitat; no a la precarietat nia la reforma laboral; per un habitatgedigne i garantit i per la renda bàsica.

A Barcelona la manifestació va co-

mençar amb columnes que van sortirde diferents barris i pobles i que es vandesplaçar fins al centre de la ciutat. Vanvoler mostrar així que el moviment15M ha estat viu aquest darrer any ales diferents assemblees de barri.

La manifestació va acabar a la plaçaCatalunya, on es va dur a terme unaacampada de tres dies i es va debatreentorn de diferents eixos per convertirles reivindicacions del moviment enrealitats. L’objectiu és fer un pas de laindignació a la construcció d’alternati-ves basades en l’autogestió, la demo-cràcia directa, l’empoderament comu-nitari i el suport mutu. El 15 de maig,data de commemoració de l’aniversari,la protesta es va traslladar davant dediferents seus bancàries, per assenya-lar el poder financer com a culpablede la crisi.

ASSEMBLEA INDIGNADA DE SANTSFa ja més d’un any del naixement del’Assemblea Indignada de Sants. Unaassemblea que va començar amb unaacampada a la plaça de Sants quasi si-multània amb la del 15M de plaça Ca-talunya i que és una prova de l’alta im-plicació dels moviments socials al ba-rri.

El temps no ha passat ni moltmenys en va: al llarg de tot aquest anyl’assemblea ha experimentat un pro-cés natural de transformació i consoli-dació en multitud de sentits. Per exem-ple, agafant unes dinàmiques i fre-qüència adequades a les reunions, quevan passar de ser diàries a setmanals —amb reunions temàtiques de tant entant. Si bé l’assistència a les assemble-es ha estat desigual al llarg del any —augmentant significativament en tor-nar a fer les assemblees a les placesdesprés de l’hivern, o l’aniversari12m15m— el grup de gent que partici-pa més activament s’ha anat estabilit-zant, creant esperit de grup, bon climade confiança i capacitat de treball. Aixímateix, moltes comissions han evolu-cionat fins adquirir certa autonomia,com són els casos de les de laboral, ha-bitatge, la Universitat Indignada o la dedifusió i comunicació.

És molt important valorar la conne-xió i col·laboració amb altres assem-blees, col·lectius i grups de treballtransversals. Des de la participació al’Espai de Coordinació de barris deBarcelona a punts de trobada per anarjuntes amb altres barris a manifesta-cions, passant per la Coordinadora La-boral i de Suport Mutu —on la comis-sió laboral de Sants participa activa-ment—, l’Assemblea Groga, quecoordina la lluita per una educació dequalitat i organitza cassolades davantles escoles; o les Feministes Indigna-des, amb qui Sants va participar a la ca-dena humana pel dret a decidir sobreel propi cos el 10 de març amb unapancarta de 10 metres, entre molts al-tres.

CONNECTANT EL MOVIMENT ASANTSMolta gent de l’Assemblea Indignadade Sants participa activament en lesreunions i activitats d’aquests col·lec-

Manifestació organitzada en motiu de l’aniversari del moviment 15M. ARXIU

15M: un any després

Sílvia AlberichSants

Les Feministes Indignades hem apor-tat la visió de gènere al moviment15M: evidenciar la incompatibilitatentre la lògica d’acumulació de capi-tal i la de sosteniment de la vida, as-senyalar com les diferències (de gè-nere, d’ètnia, etc.) s’utilitzen per jus-tificar la desigualtat social, denunciarl’impacte de la crisi en les dones, re-cordar que l’efecte de les mesures

Ja fa un any de l’explosiócol·lectiva contra aquest sis-tema social i econòmicgenerador de desigualtat iprecarietat que ens va por-tar a les places. Ara fembalanç d’allò viscut, de lesfites assolides, de les dificul-tats, dels reptes pendents.

Feministes Indignades: 1 any juntesd’ajustament s’amorteix a les llars,etc.

Passat un any, però, continuemexigint la incorporació de les nostresdemandes com a eix constitutiu delmoviment. A més, reclamem que elfeminisme sigui integrat a nivell me-todològic: la cura, la reflexió sobreles relacions de poder i les jerarquiesinternes, el ritme... I seguim, amb lespiles carregades per afrontar un nouany.

la hipocresia d’empreses com la Cai-xa, Abertis, Movistar o Gas Natural,que tenen grans beneficis i la seu aparadisos fiscals.

Més informació a:http://labancaesmordor.ourpro-

ject.org/

Marató per la Justícia, on van confluirdiverses xerrades per denunciar el ci-nisme de pretendre resoldre amb ca-ritat el que és resultat de la dinàmicaestructural del capitalisme. També esva denunciar les retallades socials delgovern que van promoure la Marató i

La banca ha estat una de lesgrans beneficiades de l’especu-lació immobiliària, basada en unmodel, propiciat pels governs,que concep l’habitatge com amercaderia i que promou la ti-nença en propietat i l’endeuta-ment com a forma de pagament.Un model que ha provocat quecada dia més persones es quedinal carrer, privades d’un sostredigne. Des de l’any 2007 s’hanproduït 350.000 execucions hipo-tecàries a tot l’estat i les previ-sions indiquen que aquesta xifrapodria duplicar-se al 2012 i2013.

A tot això, se li suma unaaltra injustícia. L’actual procedi-ment d’execució hipotecàriapreveu que, en cas d’impaga-ment, l’habitatge vagi a subhas-ta. Si la subhasta queda deserta,(el que passa en la majoria decasos), l’entitat financera es potadjudicar l’habitatge pel 60% delvalor de taxació, i pot seguirreclamant la resta del deute,més interessos i costos judicials.Això condemna a les personesafectades a viure en una situaciód’exclusió social per la resta dela seva vida.

Davant d’això, una àmpliamobilització ciutadana, articula-da a través de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca(PAH), ha aconseguit paralitzar250 desnonaments i pressionarels bancs perquè concedeixin la

dació en pagament o la condo-nació del deute, de manera queaquest quedi liquidat amb ellliurament de l’habitatge.Segons Ada Colau, membre de laPlataforma, «aquest exercici dedesobediència civil ens permetavançar amb petites victòries.Una societat que no estiguimalalta ha d’exigir que primeres rescatin les persones».

Darrerament han impulsat,juntament amb altres entitats,la recollida de firmes per laIniciativa Legislativa Popular(ILP) per a la dació en pagamentretroactiva, la paralització delsdesnonaments i la promoció dellloguer social. Calen un mínimde 500.000 signatures abans del31 d’octubre, però l’objectiu ésrecollir-ne moltes més. EvaCorredoira, membre de la PAH,explica que «és important fervisible que tota la societat estàen contra d’aquesta llei hipote-cària tan injusta, que deixa a lagent sense pis i condemnada deper vida».

La ILP, a més, reclama que esparalitzin els desnonaments ique les hipoteques que resultenimpagables es reconverteixin enun lloguer social, perquè «no tésentit que la gent es quedi sensecasa quan hi ha més de sismilions d’habitatges buits a totl’estat, molts d’ells en mansd’entitats financeres».

Iniciativa Legislativa Popular per a ladació en pagament i el dret a l’habitatge

Juny de 2012 09

LA BORDETAMON AMOUR

Construirnous espais

Comissió de Veïns de la Bordeta

Hem deixat enrere el 40 aniversa-ri del Centre Social de Sants i ca-minem de pressa cap al primerdel Bloc 11 de Can Batlló (l’11 dejuny).

Sovint en aquesta columna par-lem de reivindicacions i protestes,de lluites i de mobilitzacions. Sen-se deixar el to ni baixar la guàrdiaavui parlem de la vesant construc-tiva que ha de córrer paral·lela a lade protesta. Ens calen espais onassajar el nou món que portem adins. Més horitzontal, més just,més solidari i també, per què no,més eficient.

El Noi del Sucre, farà un segle,va exposar el concepte de SocietatParal·lela que consistia a crear unseguit d’escoles, d’ateneus, de co-operatives que aportessin alsobrers tot allò que la societat “for-mal” els negava: un ensenyamentlliure, llocs on reunir-se i forjarcomplicitats i espais on concretarl’ajuda mútua tant en consumcom en treball.

Una societat simultània a ladels poderosos on es pogués de-mostrar que una altra manera defer, que un altre món és possible.Un món que quan es tasta fa moltdifícil tornar a situacions d’injustí-cia i opressió. I que aspirem a queun bon dia, d’ una grapada substi-tueixi l’altre.

A Can Batlló, al Bloc 11 estemconstruint justament això: un noumodel de relacions sense jerar-quies, ni delegacions, ni represen-tants, amb aquella dolç i càlid ba-tibull que haurem d’anar conver-tint en eficiència i activitat.

El proper mes de juny posaremen marxa, de nou, la BibliotecaPopular Josep Pons, paralitzadauns mesos per canvi d’ubicació iampliació d’espais. Després ani-ran en cascada l’obertura d’unnous espai de lectura i debat, unespai d’encontre amb bar, unaarrencada definitiva de l’auditori.I el fet d’anar construint espaispermetrà que moltes de les altrescomissions o activitats vinculadesal projecte de Can Batlló comen-cin la seva activitat ja d’una mane-ra formal i organitzada.

Això haurà de ser simultaniamb l’obertura definitiva de laporta d’accés al recinte i, tal vega-da, de la creació d’un gran espailliure davant del Bloc 11 connec-tat amb tot el barri.

Construirem poder popularcreant espais lliures i alhora efi-cients.

Els abusos de la banca, i lacomplicitat dels governs, hanfet que durant el mes demaig la indignació s’adrecide forma molt contundentcap a un dels grans culpablesde la crisi: les entitats finan-ceres, que acumulen guanysmentre socialitzen les pèr-dues.

Gemma Parera

Una de les grans accions de denúnciadel poder financer ha estat la cassero-lada permanent, des del 15 de maig,data de commemoració del primeraniversari del 15M.

OCCUPY MORDOR, ATAC ALPODER FINANCERDavant les torres de la Caixa a l’avin-guda Diagonal, anomenades popular-ment Mordor, a la protesta s’hi hansumat molts vehicles que han fet so-nar els seus clàxons, i que han con-vertit aquest tram de la Diagonal enun “pitòdrom”.

Les cassolades han desafiat l’amplidispositiu policial i l’esforç silencia-dor de la Caixa, que ha amenaçat elsmitjans de comunicació amb retirar lapublicitat, en funció de la informacióque donessin d’aquestes mobilitza-cions.

L’acció ha denunciat la Caixa, elseu consell d’administració i el seupresident, Isidre Fainé, com a «culpa-bles d’estafa i robatori de gairebé 5milions d’euros a través de l’enganyde les preferents a més de 180.000clients; d’espoli als pobles de Llatino-amèrica i de greus impactes me-dioambientals, a través de les empre-ses participades (Gas Natural-Fenosa,

Repsol, etc.); de deixar milers de fa-mílies al carrer i endeutades de per vi-da; de beneficiar-se del negoci de l’ar-mament; d’aprofitar-se i impulsar laprivatització de l’aigua a través d’Ag-bar; i de finançar il·legalment els par-tits polítics, fet que ha convertit laclasse política dirigent en un podereconòmic i polític elitista, que noméses preocupa de garantir els beneficisde l’1%».

S’ha assenyalat que Caixabank noés un cas aïllat d’aquests abusos, sinóun exemple de l’actuació de tots elsbancs. Així, el rescat de Bankia supo-sa una injecció pública de 19.000 mi-lions d’euros, una xifra que gairebémultiplica per cinc el pressupost delMinisteri de Sanitat per al 2012 i querepresenta dues vegades la quantitatretallada a Sanitat i Educació. L’estatrescata així una entitat financera (comha fet amb moltes altres, per un valortotal de 110.000 milions d’euros),que ha acumulat grans beneficis ambla bombolla immobiliària i té impor-tants inversions en la indústria militar(162 milions d’euros), després delBBVA (1.800 milions d’euros) i delBanc Santander (1.000 milions d’eu-ros).

Les “caixolades” han estat tambéun espai de reflexió i de debat ambassemblees diàries i xerrades, entred’altres, sobre la importància de ladesobediència civil a les lleis injustes,com les mobilitzacions per aturar elsdesnonaments o la insubmissió fiscal,i la construcció d’alternatives a la ban-ca convencional, com són Coop57 iCASX, cooperatives financeres basa-des en l’autogestió, la presa de deci-sions assembleària, la transparència iel finançament de projectes amb con-tingut social.

Així mateix el 27 de maig, dia de laMarató per la pobresa de TV3, l’edifi-ci de La Caixa va ser l’escenari de la

La banca en el punt de miraProtestes davant els edificis de la Caixa a l’avinguda Diagonal. ARXIU

de 7, el 4 de 7 i un pilar de 5. Acte se-guit, es va cedir l’espai exclusivamenta les castelleres per construir un cas-tell femení. Així, un 7 de 6 va emergirde la plaça, on tant la pinya, el tronc,la canalla, les gralles i els timbals erennoies.

L’actuació matinal de diumenge esva fer a la plaça de Bonet i Muixí,compartida amb els Castellers de Vila-franca i els Capgrossos de Mataró. ElsBorinots van fer amb èxit un 3 de 8,un 4 de 8, un 2 de 7 i dos pilars de 5.Després arribà el torn del vistós Pilara les Escales, un pilar de 4 que esconstrueix sols als aniversaris, i quepuja les escales de la plaça fins a dalt.

Finalment, un dinar de germanor ala mateixa plaça va servir per atiparels forts ventres santsencs de bonapaella i desitjar molts més anys de vi-da a la colla, desig al qual els burxai-res ens hi sumem amb gran entusias-me: moltes felicitats i moltes gràciesper aquests 19 anys, borinots!

Els Castellers de Sants hancelebrat aquest passat mesde maig el seu dinovè ani-versari, que ha servit demarc per encabir un conjuntd’actuacions especials.

Àngel Bravo AlmirallSants

Els Castellers de Sants porten 19 anysfent pinya i ho han volgut celebrarcom millor saben fer, amb els castellsespectaculars.

L’aniversari es va iniciar el cap desetmana del 12 de maig amb una xe-rrada matinera al local de Sants sobreles novetats castelleres i, a la tarda,amb l’actuació de Vigílies a la plaçad’Osca conjuntament amb els Caste-llers de la Sagrada Família. La collasantsenca va assolir la primera torrede 7 de la temporada, a banda del 5

Cultura10 Juny de 2012

Pilar de 19

Cooperes o competeixes

Com, des de les comuni-tats locals autoorganit-zades, podem crear unteixit econòmic que po-si en el centre la resolu-

ció de les necessitats de les perso-nes d’una forma solidària? Quinesexperiències impulsem per tal detravar una economia cooperativa anivell local? Què entenem, en defi-nitiva, per barris cooperatius?

Aquests han estat els interro-gants que han donat peu a les jor-nades #FemCoop2012, iniciativadesenvolupada pel Projecte BarriCooperatiu aquest mes de maig ijuny a Can Batlló. En el marc del2012, Any Internacional de les Coo-peratives, el projecte dinamitzatper La Ciutat Invisible i la Federació

de Cooperatives de Treball de Cata-lunya ha convidat diferents iniciati-ves per reflexionar sobre com cons-truïm alternatives econòmiques re-als en diversos àmbits de la vida.

Al llarg de #FemCoop2012, So-mEnergia ha presentat la seva apos-ta per, des del cooperativisme deconsum —2.700 socis i sòcies!—,produir i distribuir energia neta isostenible. Coop57, de la seva part,ha exposat l’actualitat d’un coope-rativisme de crèdit que suposa unaalternativa a la banca convencionalcapitalista, acompanyats pel nuclide Coop57-Barcelonés Nord, unaexperiència d’arrelament local de lacooperativa de crèdit. Finalment,Sostre Cívic ha suggerit el model decooperativa d’habitatge en cessió

#FemCoop2012

Ivan MiróProjecte Barri Cooperatiu

d’ús, com una bona iniciativa perfer habitatge cooperatiu a Can Bat-lló. Pel que fa a aquesta proposta, jahi ha una vintena de persones inte-ressades en el projecte.

Les jornades han conclòs amb lapresentació d’una nova cooperativade Sants, Koitton Club; una taularodona a l’entorn de les dones i elcooperativisme (amb les cooperati-

ves Malea, Tamaia, Dabne i DonesSolidàries Pa’lante) i un debat entreels nuclis de Sants i Gràcia de BarriCooperatiu, el projecte Cooperasecde l’Assemblea de Barri del PobleSec, i el grup ECOS cooperatiu, al’entorn de la creació i coordinaciód’aquests embrions —esperança-dors i creixents— de barris coope-ratius. És temps de cooperació, femeconomia cooperativa!

Els Borinots han seguit conquerint el cel català després de l’aniversari. El dia 26 de maigla plaça de la Catedral va gaudir amb la colla santsenca i la Jove de Sitges. ÀNGEL BRAVO

Interferències davant el deute il·legítim

DivendresFaràndulaacomiada tem-porada ambun concertàs

Núria AlcoberSants

Des de l’octubre passat i amb periodi-citat mensual Divendres Faràndula hamarcat una cita dins del calendari pera la programació cultural del barri.

Hem tingut jazz, cabaret, dansesafricanes, música jamaicana, aeris, sal-sa cubana, sessions de vinil... I tanca-rem la temporada amb un concert deluxe.

Divendres 15 de juny a les 21.30h.pujaran a l’escenari del Casinetd’Hostafrancs dues bandes barceloni-nes musicalment diferents però ambuna trajectòria similar. Totes duesporten més de deu anys de projectemusical i continuen en constant evo-lució.

Els primers seran el quintet Raydi-baum, amb un EP i tres discs publi-cats, l’últim “Per fi potser de-mà”(2011). El qual han rodat per totel territori i cantat en català transmetl’energia, la intensitat i l’emoció. Unpop-indie que t’arriba, et mou i et re-mou.

I l’electro-jazz dels Astrio que arri-ben amb el seu darrer disc sota elbraç i encara calent “Don’t leave theplanet” (2012) tancaran la nit amb elseu groove i apropant-se a l’electròni-ca escalfaran la sala i no deixaran queningú s’estigui quiet.

Per les diferents cites del Diven-dres Faràndula també han anat nom-brosos representants dels movimentssocials del barri, especialment, i hanpogut anar explicant els seus projec-tes i campanyes.

Han sigut 7 mesos, 7 espectacles,quilos de pintxos i molts col·lectius.Contents i contentes de la feina feta ide la resposta rebuda, perquè Santsté molta faràndula!

L’iniciativa sorgí des de l’Assem-blea15M de Sants, quan mesos enrerees va plantejar organitzar la projecciód”Interferències”, una pel·licula pro-duïda por l’ODG i la Fundació Que-po, i que parla sense embuts sobre in-justícies globals, les diferències nord-sud i la complicitat de la nostrasocietat de consum. Aquest film ha re-corregut festivals i s’ha projectat dinsi fora de Catalunya en múltiples oca-sions, amb aval de crítica i públic.

La Plataforma Auditoría Ciudadanadel Deute, que es dedica a denunciarl’il·legitimidad del deute públic con-tret per l’Estat espanyol, i en nom dela qual s’apliquen innumerables polí-tiques d’austeritat que afecten a totsels àmbits socials, va voler aprofitar

l’experiència de l’ODG, i ampliar elque inicialment era una tarda de cine-ma, per convertir-la en unes jornadesdes de les que difondre el seu missat-ge: “Fem un Sinpa” al deute il·legítim.Tot això amb l’Assemblea Indignadade Sants, que organitzà serveis de ba-rra i menjar per a que no manquésres aquella tarda i nit a Can Batlló.

A l’inici, els integrants de la PACD,Daniel (professor de secundaria) iEulàlia ( Justícia i Pau), van explicarals 150 assistentes en què consisteixla relació entre dèficit i endeutament,com ens afecten les polítiques econò-miques que s’apliquen en nom delcontrol del dèficit, i com els agents fi-nancers transnacionals transmetenels seus deutes privats a deute públic;

que acabem pagant entre tots. Tambéinvitaren als assistentes a participar ala PACD i crear estratègies per contra-restar aquesta realitat, que arriba atots els països de l’Europa perifèrica,aniquilant l’estat de benestar en nomdels beneficis privats.

Després d’una pausa i la projecciód“Interferencies”, el director Pablo A.Zareceansky, i la revisora de contin-guts Iolanda Fresnillo, dinatmizarenun cine-fòrum en el que resolguerendubtes sobre els temes tractats, elprocés creatiu, i la coincidència delrodatge amb l’ocupació de les placespel movimient 15M.

La jornada va terminar amb sopar,música, i diàlegs entre sectors de l’ac-tivisme barceloní i veïnat de Sants.

Can Batlló acollí el fòrum‘Fem un sinpa’ sobre els lob-bies financers que endeutenestats, i com la ciutadaniapot negar-se per referèndum

Javier SoraluchePlataform Auditoria Ciutadana del Deute

Dissabte 19 de maig va tenir lloc el fò-rum “Fem un Sinpa” a l’auditori delBloc11 de Can Batlló, convocat per laPlataforma Auditoria Ciutadana delDeute (PACD), l’Observatori del Deu-te en la Globalització (ODG) y l’As-semblea Indignada de Sants; tractanteconomia, cinema i música.

Les crisis ambientals, socials ieconòmiques ens han portatuna novetat a l’agenda políti-ca i mediàtica del 2012.L’esclat de les bombollesfinanceres i immobiliàries hadut als governants del desga-vell a fugir cap endavant. IEurovegas n’és un exemplemés.

Miquel VallmitjanaSants

La principal sortida del forat econòmicen què es troben passa per cercar in-versions estrangeres, a banda de reta-llar els serveis socials bàsics per pro-moure’n la privatització. Fa temps queEspanya ha jugat el paper del turismecom a principal font d’ingressos. Araamb Eurovegas no es veu un salt qua-litatiu des del punt de vista de políticsi empresaris amb panxa grossa, corba-ta, pur havà i un imaginari barret decopa.

UNA ALTRA VISIÓHi ha una resposta més sensata peròcal reconèixer que és il·lusa perquè noha estat pas per error que ens han duta aquesta situació i per tant no és d’es-perar que canviïn de rumb. En comp-tes de fugir cap endavant, caldria cer-car les arrels del problema i trobar les

bla que no importen a la politocràciaimperant. Castelldefells ha exhaurit to-talment el seu sòl deltaic; Gavà amena-ça en fer-ho; el marge esquerra del del-ta està totalment urbanitzat. Quedenilles verdes agrícoles i una franja entreCornellà i Sant Joan Despí, contínua-ment amenaçades pels planificadorsdel territori. Gairebé la meitat del quequeda d’aquest parc, després que s’ha-gi anat malmetent a poc a poc durantles darreres dècades, es podria conver-tir en ciment i asfalt amb l’objectiu queel turisme de l’oci permeti al capital re-cuperar la seva inversió.

DAVANT DE L’AGRESSIÓ, UNA RES-POSTATant a Barcelona com a Madrid ha apa-regut una campanya de rebuig. Atu-rem Eurovegas és una plataforma queha aconseguit aplegar ecologistes i pa-gesia per a preservar l’espai agrari. Eldia 21 d’abril, coincidint amb la setma-na de lluita agroecològica i juntamentamb l’Aliança per a la Sobirania Ali-mentària dels Pobles de Catalunya, vaorganitzar una jornada de mobilitzacióamb la participació d’un miler de per-sones. D’aquesta acció cal destacar elsentiment de suport que la pagesia delBaix va sentir de part dels ciutadans dela gran Barcelona; encara que sembliestrany aquesta confluència no s’hadonat gaires vegades en la nostra his-tòria contemporània. Val a dir que elmoviment organitzat de consum agro-ecològic va fer un esforç en la mobilit-

solucions radicals que ja estem posantsobre la taula: auditoria del deute,banca pública, redistribució del treball(veure per exemple la proposta de lajornada de 21 hores de la NEF), radica-lització democràtica de la política perevitar noves corrupteles, un esforç im-portant en la sostenibilitat ambiental ieconòmica de la societat, etc. El turis-me és una activitat molt agressiva al te-rritori on s’implanta. I Eurovegas ho ésencara més. Ho és perquè a més a mésde la destrucció de territori agrícolapromou uns valors socials contraris alsque necessitem.

QUÈ REPRESENTAAQUEST MACROCOMPLEX D’OCI ITURISME?Si Eurovegas, o algun dels projectesparal·lels, acaba caient sobre el parcagrari del Baix Llobregat s’estarà des-truint una part significativa de l’hortade l’àrea metropolitana. Significaria ladestrucció de terrenys molt apreciatsper especuladors i inversors; fins i totmenjant-se algunes de les zones ques’havien protegit. «Canviar pisos percasinos», sembla que hagin pensat elsplanificadors del territori, que ja te-nien a l’abast “espais buits” (sensequalificar) on tenien previst construirmilers de pisos i l’esclat de la bombo-lla immobiliària no els ho ha permès.Es parla de 800 hectàrees, que in-clouen la façana marítima de Vilade-cans, plena de camps de carxofes i me-lons, canyissars i maresmes, que sem-

SOLIDARITAT

Comunicat desuport del CSACan ViesDes del CSA Can Vies donem tot elnostre suport i solidaritat als nos-tres companys Andreu, Rubén i atotes les companyes que estan si-guent víctimes de la repressió ambdetencions i empresonamentsarran dels fets de la vaga general del29 de març.

No és casualitat que totes les per-sones detingudes siguin membresactius i militants dels moviments so-cials que lluiten dia a dia pels dretsi llibertats en contra la violència in-trínseca al sistema capitalista.

Aquestes detencions responen auna estratègia política amb el su-port dels mitjans policials i de co-municació per tal de callar les veusd’aquelles que denuncien i que s’o-posen a les injustícies. És per aixòque fem una crida a la mobilitzaciói a la solidaritat activa.

No és moment de pors, és l’horade prendre els carrers, plantar-loscara i recuperar les nostres vides.Exigim la llibertat de l’Andreu i enRubén i la retirada dels càrrecs detotes les encausades.

LA SOLIDARITAT NO S’EMPRE-SONA, JUNTES HO PODEM TOT!

Juny de 2012 11

Arreu

Eurovegas: com la politocràciajuga amb el nostre futur

QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

El Delta del Llobregat. INTERNET

zació de les persones consumidoresper preservar els terrenys d’on s’abas-teixen o d’on ho podrien fer.

L’augment de la mobilització estàpropiciant l’aparició de plataformes lo-cals per canalitzar les inquietuds de ca-da municipi. S’ha creat una a Cornellài, més recentment, una plataforma lo-cal a Barcelona.

Els moviments a les places d’aquestany tenen dos posicions: d’una bandas’estan creant espais d’autonomia queens permeten proposar regles dife-rents a les que el model capitalista ensimposa. Exemples d’aquests espaissón Fiare, pel que fa les alternatives ala banca; Som Energia, pel que fa a lesalternatives a les companyies elèctri-ques; o els grups de consum agroeco-lògics com alternatives al model super-mercadista. L’altra posició és d’articu-lar propostes que es desitja que siguinescoltades pels nostres governants. Lalluita contra Eurovegas es situaria enaquest tipus de moviment, juntamentamb la marea groga contra les retalla-des en educació o amb la lluita per de-fensar la sanitat pública i de qualitat.

Les dues vessants d’aquesta trans-formació de la societat són necessàriesi complementàries. Si no evitem l’ocu-pació del territori perdrem els espaisagrícoles que, mitjançant un entornd’autonomia, hem aconseguit que ensprodueixin una part de les nostres ver-dures.

L’entitat finan-cera la Caixa ésuna de les màxi-mes beneficiadesde la crisi: repdiner públicmentre vulneradrets humans

La mateixaCaixa, junta-

ment ambAbertis, es

neteja laimatge patro-cinant la Ma-

rató de la po-bresa de TV3.

...es vesteixen defalsa solidaritat

Aquells que creenla pobresa ...

seu paper polític i cultural, suposauna diferència important respected’altres representacions de la perso-na criminal. La bruixa té certes parti-cularitats que la fan especial: aliena alseu entorn, enemiga de déu, de l’es-tat i de la humanitat. Aquesta cons-trucció totalment deshumanitzada laconverteix en perillosa, i l’exclou au-tomàticament de les relacions de soli-daritat i de la vida col·lectiva, com apersona abominable, al servei del dia-ble, acusada dels pitjors delictes.

Aquesta construcció i tractament dela figura de l’enemic intern ha romàs,i la trobem repetidament a la història,tot i haver près diferents formes: eljueu, el cumunista, l’antisistema...

El cos humà, sobretot la reproduc-

El 20 de maig, el CentreSocial de Sants va rebre lavisita de l’autora del llibreCalibán y la bruja(Traficantes de Sueños,2010), la històriadora marxis-ta Silvia Federici. La visitaestava emmarcada en elSeminari d’Estudis Feministesorganitzat per La ciutat invi-sible, i posava punt i final altreball que en grups de lec-tura s’ha fet al llarg de dosmesos. Aquí us presentemun tast de les tres hores quevam passar amb ella.

Elba S. MansillaSants

Per què és interessant tornar alsinicis del capitalisme per entendreel moment polític actual?La societat capitalista moderna s’ini-cia amb diversos exterminis: amb l’ex-termini de les societats colonitzades,als Andes, a Mèxic; s’obre amb un im-mens atac a la població rural a Euro-pa, amb la despossessió de la terra;amb l’esclavitzacó de milions d’afri-cans i, també, amb la cacera de brui-xes. En aquest mapa de l’extermini,cal buscar semblances amb el context

actual, en què assistim a un momentque recorda al període fundacionaldel capitalisme, l’acumulació primiti-va: guerres a tot arreu, empresona-ments massius, legislacions cada copmés punitives, fam. És important pen-sar com va començar el capitalismeper adonar-se’n que els fenòmens aquè assistim ara no són fenòmenscontingents, són estructurals.

A banda de l’extermini i l’expro-piació de la terra, apuntes que elcapitalisme també va destruir elbéns comunals, a què et referei-xes?L’expulsió del proletariat rural va re-presentar no només la pèrdua delsmitjans de subsistència, i la separacióforçosa de les persones i la natura; si-nó també l’atac deliberat i el desman-tellament dels sistemes comunals degestió i propietat de la terra. Avui diavivim un nou moment d’expropiaciói colonització a l’Àfrica i l’Amèrica Lla-tina, de la mà de les companyies ex-plotadores i distribuïdores d’energia,l’agrobusiness i el biodièsel, i a ins-tància del Banc Mundial. Una expro-piació de la terra que va acompanya-da també de la destrucció d’aquestsespais comunitaris de gestió i partici-pació.

La figura de la bruixa va jugar unpaper molt important en aquestperíode, per què?La contrucció social de la bruixa, i el

ció i la sexualitat, també pateixenuna important transformació du-rant aquest període, en quin sen-tit?Amb l’arribada del capitalisme i laCiència Moderna, es passa d’una visiódel cos com a màgic, a entendre’lcom una màquina. Aquesta metamor-fosi està estretament vinculada al pro-cés d’acumulació que comentava, i ala centralitat de la força de treball enel procés productiu. En aquest sentit,la cacera de bruixes té una doble in-tenció: d’una banda, perseguir qual-sevol intervenció de les dones en elcontrol de la sexualitat i la reproduc-ció; i de l’altra, criminalitzar i estigma-titzar totes les pràctiques sexuals queno estiguin orientades exclussiva-ment a la procreació. Les resitències aaprovar l’avortament lliure o el matri-moni homosexual demostren queaquesta concepció de la sexualitat en-cara perdura.

Les dones són les grans perdedo-res amb l’arribada del capitalisme?La degradació social de les donesamb l’economia capitalista està estre-tament lligada al fet que el treball dereproducció i de cura, així com les ac-tivitats orientades a la subsistència,no són reconegudes com a treball

pròpiament. S’entenen com a treballpersonal, com a activitats que no es-tan directament relacionades amb lareproducción de la societat i del capi-tal. D’aquest fet se’n deriva que no es-tiguin retribuïdes econòmicament, ique moltes dones estiguin exclosesde percebre una salari. Actualment, laretallada de pressupostos adreçats apersones depenents, a la gent gran, aSanitat i Educació, representaran unasobrecàrrega de les tasques de curaque, novament, recauran en les mansde les dones, de les famílies. Així,doncs, tornem a un nou episodi d’a-tac i despossessió de les classes popu-lars, on novament l’estat i el capital sesustenten en el cos i el treball de lesdones.

Silvia Federici al Centre Social de Sants. BÁRBARA BOYERO

«Amb l’arribadadel capitalisme,es passa d’unavisió del cos coma màgic, a enten-dre’l com unamàquina»

«És importantpensar com vacomençar el capi-talisme per veureque els fenòmensa què assistimsón estructurals»

SILVIA FEDERICI:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera Álvarez, Laia Sánchez Amat, HelenaOlcina i Amigo, Irene Jaume, Agus Giralt, CasalIndependentista de Sants, Comissió de Veïns de laBordeta, Assemblea de Can Vies, Eledu, Maria Álva-rez, Jordi Solé, Assemblea General Can Batlló, Xis,Òscar, Pau Rodríguez, Núria Alcober, Elba Mansilla,Martí Gutiérrez Farré, Albert Ricart Sanjuan, ÀngelBravo, Bernat Costa, David Vázquez, Núria MayMasnou, Víctor Obregón, Bárbara Boyero, MiquelVallmitjana, Isabel Saeta, Sílvia Alberich, Irene EB,Assembe de Barri de Sants, Ester Rams.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dilluns al vespre alCSA Can Vies(Carrer Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Juny de 2012

[DIMECRES 6 de juny]17.00 | Cassolada per l'educaciópública. [Lloc: Plaça de Sants, Organitza:Assemblea Groga de Sants]

[DIJOUS 7 de juny i cada dijous]MOSTRA DE DOCUMENTALS «CON-TRA EL SILENCIO TODAS LASVOCES»19.00 | Categoria Dones: «Los hilosde Penélope». Categoria Infància,Joventut i Gent Gran: «SilvestrePantaleón». [Lloc: Bloc 11 de Can Batlló,Organitza: Can Batlló]

[DISSABTE 16 de juny]RÀDIOCAFETA PER L’AUTOGESTIÓDEL TRET INFORMATIU:

19.00 | Xerrada: les ràdios en situa-ció de conflicte armat i social(desde Mèxic, Colòmbia i Senegal).

21.30 | Sopador de pintxos.

23.00 | Dj Crecu (Rocksteady, Ska iTropical).

[Lloc: Can Vies,Organitza: El Tret Informatiu]

[DISSABTE 16 de juny]Curs d’horts urbans i remeis natu-rals. [Lloc: Casal Independentista de Sants;Organitza: Cooperativa de consum FavesComptades, iInfo a: ecologistasenaccion.org]

[CAP DE SETMANA 16 i 17 de juny]Tot el dia | 1er Aniversari Recupe-ració Bloc 11 de Can Batlló: Activi-tats, espectacles i concerts per totel veïnat. [Lloc: Can Batlló, Constitució, 19,Organitza: Plataforma Can Batlló pel Barri]

DIVENDRES FARÀNDULA[DIVENDRES 15 de juny ]21.30 | RAYDIBAUM + ASTRIO. [Lloc:Casinet d’Hostafrancs, Rector Triadó, 53; Ser-vei de bar i entrepans durant el concert]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Comtes de Bell-lloc, 39 ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants.org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

«Vivim un nouepisodi d’atac ales classes popu-lars, i novamentles dones susten-taran l’estat i elcapital»