Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualmaig 2009 núm.129periòdic de comunicació popular

DOTZÈ ANIVERSARI DE CAN VIESDel 9 al 17 de maig Can Vies celebrarà

els dotze anys d’existència. Maratód’espectacles, cercaquintos i el tradicio-nal concert a la plaça Màlaga són algu-nes de les activitats programades que

podeu consultar a l’Agenda.Pàgina 12

La remodelació delbarri de la Bordeta, a debat

Imatge panoràmica de la zona que està inclosa en les actuacions de la Llei de barris de la Bordeta. INTERNET

La Bordeta és un barri castigat. Afir-macions com «la Bordeta pateixproblemes d’ordre urbanístic, econò-mic i social que els propers anyspodrien agreujar-se» o «es distingeixper tenir un nombre important depersones en edat avançada ambrendes baixes i joves estudiants ambseriosos problemes formatius» no hanestat fetes pels membres del movi-ment veïnal. Són extretes de do-cuments fets per l’Ajuntament i de lesconclusions d’un estudi elaborat perles fundacions Pere Tarrés i CIREM, ipresentat recentment.

Des de l’Ajuntament i la Generalitates pretén corregir aquests dèficitsamb una inversió de 14,7 milionsd’euros, aprovada l’any 2007 i que su-posarà que el barri estigui immers enun procés de reforma fins al 2011. Toti que moltes de les actuacions projec-tades responen a reivindicacions his-tòriques del teixit associatiu del barri,s’han planificat sense comptar gaireamb la seva participació. Per aquestaraó les entitats reclamen que, mésenllà de la comissió de seguiment enquè ja participen, tot el veïnat puguiparticipar en el procés de reforma ivetllar perquè aquesta estigui subjectaals seus interessos i les seves necessi-tats. Pàgina 3

La lentitud de les obres de construccióde la nova escola bressol Guinbó ha fetpalès el dèficit de llars d’infants al dis-tricte, ja que ara com ara només hi hados centres de caràcter públic. En

aquests dies, quan ens trobem a l’equa-dor de prematriculacions per al curs vi-nent, encara ressonen les dades del curspassat. A Sants, de 4.563 infants, només1.766 van poder accedir a una de les

places d’escola bressol, entre les qualsnomés 551 eren públiques. En el cursactual, només L’Esquirol i Pau són esco-les públiques; pendents que es cons-trueixi la nova Guinbó. L’oferta de pla-

ces públiques el curs 2008-2009 al barriha estat de 172, de les quals només 101eren places vacants. El dèficit es fa evi-dent quan comprovem que les xifresapunten a 334 sol·licituds. Pàgina 4

Guinbó evidencia el dèficit d’escoles bressolPÀGINES CENTRALSÉs, a la vegada, el títol de l’assaigi un concepte ideat per l’autor,sociòleg, analista polític i as-sessor del president veneçolàHugo Chávez.

Socialismedel segle XXI

Ignasi Martorell CidLA BURXA entrevista un mediador ambpersones sordcegues, membre del’APSOCECAT (Associació CatalanaPropersones Sordcegues). La dificul-tat per diagnosticar aquesta afectaciófa que a vegades aquestes personestardinmolt en arribar a entrar en con-tacte amb la llengua de signes, cosaque en dificulta l’aprenentatge.Pàgina 12

BombónmallorquínPÀGINES CENTRALSPresentem el segon disc en solitari del líder d’Antònia Font, Joan MiquelOliver. Aquesta autoproducció és una acurada evolució dels seus ante-riors treballs. Juntament amb el disc, apareix Quaderns 2008, recull cal-cat de la llibreta manuscrita on l’autor reflecteix el seu procés creatiu.

EnMoviment

Puntd’Informaciósobre MobbingPÀGINA 9El 24 d’abril es va presentar al CentreSocial de Sants el Punt d’Informaciósobre Mobbing, que vol ser un espaide trobada entre persones afectadesper l’assetjament immobilioari i per-sones o col·lectius solidàries ambaquestes. També pretén ser una plata-forma de denúncia i pressió social.

Cultura

Sants tambécelebra elSant JordiPÀGINA 10La tradicional Diada de Sant Jorditambé es va celebrar al nostre barri. Lacarretera i la plaça de Sants van acollirdurant tot el dia parades amb llibres iroses per celebrar aquesta jornada tanespecial per a totes les catalanes.

Maig de 2009

Salt de plens

Patriotessensecomplexos

Quel ness

«Un patriota, un idiota!» Això ho bra-maven els anarcomarxistes radicals elsanys setanta i vuitanta mentre l’Estatdels altres s’anava fent més i més forta costa nostra. On són ara els apologe-tes de la fi de l’Estat? S’han reconvertiten okupes que han creat els seus pro-pis miniestats particulars i que, ambhonroses excepcions, no els importael més mínim que l’Estat espanyoloprimeixi cada cop amb més força lanació catalana, formada –si els

Editorials

02

Un altre any els carrers de laciutat s’han omplert demanifestants pel Primerde Maig. Però enguany, el

dia de lluita pels drets de la classetreballadora s’emmarca en una greucrisi econòmica, amb més d’un mi-lió d’aturats als Països Catalans, queha estès la por arreu dels centres detreball. Al barri molts veïns viuen enprimera persona els efectes de lacrisi. Acomiadaments, precarietat la-boral i retallades de drets estan al’ordre del dia, i el teixit associatiusantsenc ha apostat per plantar-hicara amb iniciatives com els puntsd’informació laboral, el d’immigra-ció i el d’assetjament immobiliari,entre molts d’altres. I aquesta ha deser la via. Contra les receptes de lapassivitat de les institucions i elssindicats oficials, hem de recuperar

el sindicalisme combatiu, com eld’aquella CNT que als anys vint delsegle passat obria locals als barrison els precaris s’organitzaven, s’as-sessoraven legalment i preparavenmil campanyes. En aquests tempsde crisi, més que mai, hem d’apos-tar per l’ajuda mútua i per anar tei-xint complicitats entre tot el veïnatafectat per les polítiques liberals.Precaris, immigrants, aturats i afec-tats per la violència immobiliària,entre d’altres, tenim moltes cosesen comú, i ens necessitem els unsals altres per transformar aquest sis-tema injust i insolidari.

Esforci’s a construir una ciutatfashion per a turistes i execu-tius, gasti’s els quartos delsimpostos en fanfàrries publi-

citàries i obres sumptuoses i es troba-rà amb barris precaritzats, sense equi-paments ni serveis i on sembla queels habitants que hi viuen molestin alpoder. És en aquest context on apa-reixen les Lleis de barri, que són unamena d’inversions extraordinàriesdestinades als barris que ells matei-xos han deixat malmetre. Diuen queles actuacions que es proposen vé-nen de les demandes històriques queels veïns han fet. I potser és veritat.Però el cert és que no les han consen-suat amb ningú. I alguns sospitemque es tracta de netejar la paradaabans de promoure plans de substitu-ció dels veïns de tota la vida per nousveïns: joves, guapos i, sobretot, rics.

En aquest temps decrisi, més que mai, hem

d’optar per l’ajudamútua i per anar

teixint complicitatsentre tot el veïnat

afectat per les polítiquesneoliberals.

És horade teixir

complicitats

Opinions

Les Lleis de barri són unintent d’arreglar ambuna injecció de dinersallò que s’ha malmès,

directament iindirectament, des del’Administració. I, a

més, sense preguntar aningú com dur-ho a

terme.

Plans desubstituciódel veïnat

OpinióBraconsno calia!

Raül Valls

Salvem les Valls, el grup en defensadel territori que durant 15 anys s’hamobilitzat oposant-se a la construccióde l’eix Vic-Olot (EVO) per Bracons,va convocar tots els seus membres,amics i simpatitzants a concentrar-sesota la consigna «Bracons no calia!» eldivendres 3 d’abril a la mateixa carre-tera, amb motiu de la imminent ober-tura del trànsit del tram Sant Pere deTorelló – la Vall d’en Bas d’aquest eix,que inclou el túnel de Bracons.

Volem recordar a tota la societatcatalana que l’eix de Bracons es vaimposar sense el necessari debat quefes evident la procedència de la sevaconstrucció. L’EVO és voluntat decerts sectors econòmics i polítics queno ha estat contrastada amb les ne-cessitats reals de l’actualitat. No és,

CartesGrangermàtelefònic

Samuel Palacín iFàbregas

Novembre de 2009 és la data límitperquè més de 15 milions d’usuarisibèrics de telefonia mòbil amb lamodalitat de prepagament facilitinobilgatòriament les seves dadespersonals a les operadores si no vo-len veure anul·lat definitivament elseu número de telèfon.

Aquesta llei, aprovada l’any2007, obliga les operadores a iden-tificar els seus clients i a conservarla informació sobre trucades du-rant un any. Oficialment s’asseguraque la mesura només pretén refor-çar els instruments per a l’exercicide les funcions de seguretat públi-ca de l’Estat en cas que l’usuari uti-litzi la telefonia mòbil amb finalitatsque puguin ser susceptibles de de-licte. Diu el Govern espanyol queaquesta mesura permetrà a la poli-cia conèixer la identitat del titularde la targeta de prepagament per aqualsevol investigació, segons laLey de Conservación de Datos.

El que no diu és que aquestamanera de fer és la típica dels quiconsideren la nostra societat comun conjunt de potencials delin-qüents, la dels qui es comporten deforma paranoica amb l’excusa desalvaguardar-nos d’una criminalitatque només és present en les retor-çades ments dels xoriços que go-vernen aquest país. El Big Brothercontinua, germans.

pobleinsubmis.blogspot.com

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

com diuen alguns, una obra cara quearriba tard, sinó una infraestructurafeta a destemps, ja que no es corres-pon al reptes de la nostra època.

El seu impacte ecològic brutal jaera un motiu per replantejar-se’n l’e-xecució. Avui, quan científics, tècnics,moviments socials i cada cop més paï-sos clamen per un nou model detransport que aturi el canvi climàtic irecondueixi una saturació del trànsit,negativa per a les persones i la natu-ra, els nostres polítics segueixenveient en el ciment, la velocitat, elcotxe i el camió privats l’únic modelde mobilitat a desenvolupar. És aixícom, i malgrat els discursos, mentreles xarxes de tren resten abandona-des i els seus usuaris, maltractats, essegueixen invertint milions en laconstrucció de noves carreteres i espromou acríticament la venda de cot-xes en una folla carrera cap el no-res.

Bracons es va imposar, i l’estil degovern que el va dur a terme ens re-corda que vivim en un ordre social ieconòmic tutelat per una minoria

que és incapaç de sotmetre les sevesdecisions al filtre democràtic. Bra-cons és fill d’un model socioeconò-mic que està duent la societat i el pla-neta a la desfeta social i ambiental.Salvem les Valls vol continuar alertadavant les conseqüències futures del’obertura d’aquesta nova i innecessà-ria carretera (canvi d’usos del sòl,

processos urbanístics no controlats,periurbanització i destrucció de l’en-torn natural i del paisatge de la Valld’en Bas) i seguirà treballant per unanova cultura i una nova societat queaturin els efectes de la destrucció queles forces del mercat i els interessosespeculatius duen a terme sobre elterritori.

deixem fora a ells, als funcionarisespanyols, botiflers militants i gent depas– per la immensa majoria de lagent que hi viu, treballa (si pot) ipateix l’espoli als Països Catalans(PPCC).

I es dóna la circumstància queaquesta immensa majoria (com a mí-nim al Principat) és –molts d’ells sen-se saber-ho– sentidament patriota. Noconec gairebé ningú que no es queixide la greu situació econòmica del pa-ís. I, qui més qui menys, per poc infor-mat que estigui, sap d’on vénen lesmisses que han de servir per al siste-ma sanitari, el sistema educatiu, el sis-tema assistencial, les infraestructures,etc. Perquè tot aquesta gent s’estimena si mateixos (cosa, d’altra banda,molt natural) i s’estimen els seus. I ai-xò vol dir, de retruc, estimar el lloc on

viuen, que no és Espanya sinó elsPPCC, nació agònica però encara exis-tent. I com que s’estimen els seus,veuen que l’esforç laboral i fiscal no escorrespon en absolut amb allò que re-ben a través de les seves institucionspolítiques, és a dir, la Generalitat.

Per tant, si em permeteu el sil·logis-me, tenim que gairebé tothom que viuals PPCC s’estima la seva terra. Qui es-tima la seva terra és un patriota. Lla-vors gairebé tothom que hi viu és pa-triota. A partir d’aquí, només resta,que no és poc, convèncer-los que ambEspanya no hi ha res a fer! S’ha inten-tat de tort i de través (federalisme, au-tonomisme, dretes, esquerres, etc.) ino hi ha manera. Doncs s’ha acabat elbròquil! A fer la mà, com diuen els va-lencians... Reviscola Tio Canya, ambgaiato si et fa falta. Dit d’una altra ma-

nera, cal que tots els patriotes passinben aviat a la nova categoria de patrio-tes desacomplexats.

I tot això ve a tomb perquè els diesdesprés de Sant Jordi he pogut veureamb satisfacció que cada cop sommésels patriotes desacomplexats. Per fei-na vaig anar als confins de Sants, a laBordeta, i hi vaig veure algunes estela-des penjant dels balcons, sense com-plexos. (Per cert, em va sorprendregratament veure que existia el carrer26 de gener de 1641, efemèride de labatalla de Montjuïc en la qual els cata-lans vam vèncer els espanyols.)

També a Manlleu a la barriada po-pular de Gràcia, n’estava ple, de sen-yeres i estelades. I també a l’Osona delpre-Montseny (Seva, el Brull, etc.). Ésa dir, a la ciutat, a la Catalunya urbanai a pagès. A tot arreu hi tenim gent!

03

SantsMaig de 2009

El 16 d’abril, el veïnat de laBordeta va poder debatresobre el procés de remode-lació que està començant aviure el barri.

Ester RamsSants

Aquest procés s’enmarca en l’anomen-da Llei de barris, un iniciativa de la Ge-neralitat destinada a promoure lamillo-ra de barris degradats. Aquest milloraes basa en dos eixos: l’urbanisme i lesintervencions socials.

El 2007 es va decidir que la Bordetafos un dels barris beneficiaris d’aquestallei. La seva recent posada en marxa hamotivat l’assemblea veïnal que es va ce-lebrar a la Sala Nova de Sant Medir, enquè també hi van participar els arqui-tectes responsables dels projectes i unrepresentant del Districte per explicarles reformes previstes. L’acte es va orga-nitzar arran d’una demanda de la Co-missió de Seguiment de la Llei de Barris–formada pel Centre Social de Sants, laComissió de Veïns de la Bordeta i Sants3 Ràdio–, que vol que en les actuacionsprevistes hi participi, a més de les enti-tats que integren la Comissió de Segui-ment, tot el veïnat, que aquest puguipresentar esmenes als projectes i que elconsistori les hagi de tenir en compte.

LES PREOCUPACIONS VEÏNALSUna vuitantena de persones van assistira l’assemblea i van manifestar les sevesinquietuds davants alguns dels projec-tes en els quals ja s’ha començat a tre-ballar. Entre aquests destaquen la pre-ocupació per l’eliminació de placesd’aparcament sense que es pensi en al-ternatives, la incomprensió per les re-formes de la plaça de Can Muns (quenomés fa dos anys que s’ha acabat d’a-rreglar) i les peticions perquè no escanviï de lloc la font de la plaça Ibèria.

LA LUDOTECA D’OLZINELLESUn altre aspecte polèmic és la remode-lació de la ludoteca: els membres delteixit associatiu no entenen que no s’a-profitin les reformes de l’equipament

Principalsactuacionsurbanístiques

• Millora del carrers Constitu-ció, Olzinelles, Rossend Arús iGayarre

• Millora de la plaça Ibèria

• Eix peatonal entre elscarrers Almeria i Navarra

• Nou «espai lliure» entre elscarrers Cuyàs, Moianès, Gavà iAlpens

• Construcció d’un centre pera la gent gran a l’encreua-ment del carrer Olzinellesamb Altafulla

• Nou equipament municipalper a les entitats de discapa-citats a la plaça de Can Muns

• Rehabilitació i ampliació dela ludoteca del carrerOlzinelles

per fer-ne l’ampliació, la qual ocupariael local adjacent que ja és de propietatmunicipal. Josep Maria Domingo, pre-sident del Centre Social de Sants, afir-mava a principis d’any: «No té gairesentit que es remodeli per dins l’espaide la ludoteca, i que més endavants’ampliï».

ELS EQUIPAMENTS:UNA MANCANÇA HISTÒRICALa demanda d’equipaments és una rei-vindicació històrica de la Bordeta, unbarri que ha hagut d’esperar els 14 mi-lions d’euros provinents de la Llei deBarris per veure com es feia realitat al-guna de les demandes del movimentveïnal. Tot i així, i tal com afirmen elsmembres de la Comissió de seguiment,els projectes que han de guiar la remo-delació s’han fet sense comptar amb laparticipació del seu teixit associatiu. Al-trament, també assenyalen que finsque no es desencalli el tema de CanBatlló (vegeu les pàgines 4 i 9) el dèfi-cit en infraestructures socials d’aquestbarri continuarà.

La transformació de Can Batlló en equipaments ha estat una de les reivindicacions històriques del moviment veïnal de la Bordeta. ARXIU

Què és la Bordeta?

Jordi Soler

Fa uns anys, una regidora deia quenomés coneixia el barri de laBordeta com «un que està anantcap a Castelldefels». Bé, perinformar aquesta política indocu-mentada i per al coneixement ge-neral us fem a mans quatre dades.

La Bordeta té una extensió d’u-nes 50 hectàrees i està limitadaper la Gran Via, la Riera Blanca, elcarrer Moianès i els carrersMansanares, Noguera Pallaresa iFerreria. L’eix central és el carrerConsitució-Gavà que va ser l’anti-ga ruta romana que unia Tarraco iBarcino. Cap al segle XVII i arrandel nou pont de Molins de Rei, vaagafar preeminència la ruta pelcarrer Sant Crist de Sants.

El nucli dur format per lesmasies de Can Sala, Can ValentPetit, Can Massagué, Can Poch,

Can Paperina i Can Pessetes vaesdevenir el primer poble de laBordeta. El 1857 va ser annexat ala vila de Sants i, finalment, el1897 va ser engolit per Barcelona.

El 1883 els germans Batlló hivan fundar una fàbrica tèxtil, queva acabar ocupant més del 20% dela superfície de tot el barri i ontreballaven més de 1.500 persones(tota la Bordeta!). El 1943 es vaquedar la fàbrica l’especuladorJulio Muñoz Ramonet i el 1964 lava tancar i la va trossejar enpetits espais per a tallers i empre-ses que ha durat fins avui.

El 1912 es va construir l’estacióde Magòria i el 1926 va arribar elgran metro transversal a ladissortada i desapareguda estacióde Bordeta.

Es tracta, doncs, d’un barriobrer que va veure com la patro-nal acomiadava tots els treballa-dors de Can Batlló el 1904, que vaveure les primeres corals obreresa la plaça Fènix, que va lluitar en

les insurreccions anarquistes delsanys vint i trenta. Que va patir larepressió posterior a la guerra civilfins a l’extrem que només vansobreviure el Club CiclistaCataluña i el Club de FutbolBordeta. Que va veure com a lanova parròquia de Sant Medir, nas-cuda el 1948, els mossens Vidal iAmadeu Oller aixoplugaven totamena de resistents contra la dic-tadura. Un barri que va veure comes refundaven velles i noves orga-nitzacions obreres. Un barri on eldesarrollisme dels seixanta isetanta va edificar fins a l’últimracó i on els governs municipals novan tenir el detall de construir-hizones verdes o equipaments.

Un barri que els governantshan intentat convertir en un no-barri deixant-lo degradar, i onnomés el nucli resistent dels seusveïns, recuperant l’ànima delsvells llibertaris que van combatreals seus carrers, esdevé una petitaesperança de futur.

L’apunt històric

Seguiment veïnal de la Llei de barris

RedaccióSants

El veí de Sants Joan Pujades, afectatde la síndrome de Tourette (un tras-torn nerviós caracteritzat per ticsmotors i vocals), denuncia que va serdiscriminat al metro el passat 12 d’a-bril al vespre.

Els fets van ocórrer a l’andana dela línia 3, a la parada de Sants-Esta-ció, on un membre del personal deseguretat va increpar-lo i li va impe-dir de pujar al vagó del tren. Tot ique en Joan li va explicar al vigilant

programa electoral doblar el númerode places en les guarderies munici-pals, que aquest any ha deixat sensecobrir un 63% de les famílies que hovan sol·licitar.

El projecte, presentat el passat ju-liol per la regidora d’EducacióMontserrat Ballarín, afirma que el2011 la ciutat disposarà de 7.574 pla-ces (3.698 són les de maig del 2007). ASants les places projectades són un to-tal de 389, de les quals 81 estaran si-tuades a la futura escola bressol Guin-bó. Malgrat tot, en aquest curs a puntde finalitzar, la xifra d’infants senseplaça pública arriba a 4.541, fet queevidencia que dos de cada tres sol·li-citants de guarderies públiques deBarcelona per al curs 2008-2009 esqueden sense lloc per falta d’oferta.

Maig de 200904

Sants

Després de l’aprovació deles obres, l’espera per l’estre-na de la nova escola s’allar-garà fins al curs 2010-2011.

Martí Gutiérrez FarréSants

El 25 de març es va conèixer el pro-jecte d’obres de la nova escola bres-sol Guinbó. Feia tamps que se sabiaquina seria la seva nova ubicació: alsolar del carrer Olzinelles on antiga-ment hi havia hagut La Torreta. El ge-rent del districte va explicar amb de-

tall el projecte i el calendari d’obresque s’espera que comencin en elspropers dos mesos. El 6 de gener del2007 es va desprendre un metre qua-drat de guix del sostre de l’antiga es-cola, i es va procedir a l’evacuaciódels nens i la posterior repartició en-tre les escoles de L’Esquirol i Pau.

PERMUTA I COMPLICACIONSLa manca d’espais propis va propiciarque l’Ajuntament hagués de recórrera una permuta amb el grup Abba Ho-tels, requalificant uns terrenys d’úspúblic i cedint-los a un dels establi-ments que la companyia té al carrer

Numància, 32. A canvi, el grup hote-ler es comprometia a comprar els ter-renys de l’antiga Torreta i de l’actualSala Bahia –situats tots al carrrer Olzi-nelles– i cedir-los a l’Ajuntament.

Un cop pactada la permuta, el con-sistori va haver de cedir els terrenys al’Institut Municipal d’Educació, fetque ha provocat més endarrerimenten l’inici de les obres. S’espera queaquestes estiguin finalitzades el curs2010-2011 i que les ràtios es dupli-quin fins a arribar a les 81 places.

PROMESES I INCOMPLIMENTSJordi Hereu havia promès en el seu

Solar del carrer Olzinelles on hi havia hagut l’habitatge ocupat La Torreta i on es construirà l’escola bressol. MARTÍ GUTIÉRREZ FARRÉ

que patia la síndrome de Tourette,el jove no va poder pujar al metro.La situació, que no és el primer copque pateix, va dur-lo a fugir corrent,espantat i indignat, havent pagat elbitllet.

Però fart de veure’s sotmès aaquest tipus de discriminació a causade la ignorànciaa de la societat cap aaquesta malaltia, ha emprès unacampanya de recollida de signaturesper denunciar els fets, reivindicarmés difusió sobre aquest trastorn iexigir que no s’adoptin mesures dis-criminatòries d’aquest tipus.

L’escola bressol Guinbó, a l’esperaA PEU DE CARRER

Can Batllóel 2011, per fi

Roser Benavent

Can Batlló, fàbrica a partir de la qualva néixer la Bordeta i que va donarfeina a la major part dels seus veïnsi veïnes, va tancar portes el 1964.Un espavilat especulador, Julio Mu-ñoz Ramonet, la va comprar per lairrisòria xifra de 30 milions de pes-setes i va desfer-la en bocins per re-llogar-los a tallers i fàbriques a l’es-pera de fer milers de pisos.

El Pla general metropolità del1976 va concentrar els espais d’e-quipaments i zones verdes de laBordeta als solars de la fàbrica. O si-gui, que aquests encara no s’han fet.El Centre Social de Sants i la Comis-sió de Veïns de la Bordeta van ende-gar campanyes en els anys setanta inoranta, fins i tot amb una tancadaa l’església el juny del 2005.

Les campanyes van desbloquejarla reordenació de l’espai. El pacte alqual van arribar els veïns va ser fer21 equipaments públics i un granparc a canvi de més d’un miler depisos que pagaran tota la festa. Elproblema, ara, és el calendari. Elsinnombrables passos burocràtics faset anys que estan en curs, i no s’habellugat una sola pedra. Els veïns te-men que la immobiliària paralitzi oalenteixi les seves actuacions al rit-me de la crisi.

I és per això que els veïns volenque, commés aviat millor, els espaislliures de Can Batlló s’obrin per albarri. Ni que sigui de manera provi-sional. I s’han posat una data límit:l’1 de juliol del 2011.

El Districte, en rebre la notícia, iamb un esclafir de rialles, va dir: «Itant!» I que si calia ho firmaven enun document. Però com que la fir-ma d’un polític al nostre barri val elque val, les entitats de Sants i la Bor-deta han avisat que ocuparan CanBatlló en la data prevista. Serà ambfestes i batlles fent petons i abraça-des. O serà l’1 de juliol del 2011, re-bentant les portes i les parets i con-vocant els moviments socials deSants i de Barcelona a ocupar i ferús de l’antic vapor que el barri estàesperants des de fa més de 40 anys.

El Tatanetobre les portes

El passat 28 de març, el Tatanet,grup de criança compartida, vaoferir la primera jornada de por-tes obertes al passatge Toledo. Elgrup d’educació lliure va néixera principi del 2008 i va començara dur a terme la seva activitatpedagògica durant el curs 2008-2009. Actualment acullen in-fants d’1 a 3 anys, tot i que elvolen ampliar fins a 5. També es-tan cercant una educadora ambexperiència en educació lliure.

Més informació:http://eltatanet.blogspot.es/

Discriminació al metro

Joan Pujades a l’andana de la parada Sants-Estació, a línia 3 del Metro. ALBERT GARCIA

Acció dels‘afectats perles hipoteques’

RedaccióSants

El 21 d’abril, la Plataforma d’Afectatsper les hipoteques es va presentar al’Oficina Municipal d’Habitage deSants, on hi havia l’alcalde de Barcelo-na, el conseller i la ministra d’Habitat-ge, per denunciar la situació que viuenles persones que no poden fer front alpagament de les seves hipoteques (re-cordem que hi ha milers de personesque estan sent desnonades per entitatsfinanceres). A més, es van reclamar ac-tuacions urgents per protegir el dret al’habitatge en temps de crisi, algunesde les quals s’estan portant a terme enaltres països.

Més informació:http://afectadosporlahipote-

ca.blogspot.com

05Maig de 2009

Com cada any, milers depersones es van manifestar elPrimer de Maig, dia interna-cional de lluita pels drets dela classe treballadora.

RedaccióSants

Enguany, la crisi ha estat la gran pro-tagonista, amb més motiu encaraquan fa pocs dies es van donar a co-nèixer les darreres dades oficials: cadaminut hi ha ha un nova persona sensefeina, i la xifra d’aturats en sobrepassael milió als Països Catalans.

ACTES SINDICALS I SOCIALSAl barri el principal acte sindical va te-nir lloc durant tot el matí a les Cotxe-res de Sants, on la CNT va organitzaruna jornada sota el lema «Quan escla-tarà la ràbia?». Al centre de la ciutat vatenir lloc la principal manifestació dela tarda, que va aplegar unes 5.000persones convocades per centrals sin-dicals combatives, moviments socialsi organitzacions polítiques.

Però el Primer de Maig no nomésva estar marcat per manifestacions.

Els dies anteriors a aquesta jornada,concretament el 24 d’abril, al barrivan ser sabotejats i inutilitzats 46panys de sucursals bancàries i, el 30d’abril, 16 supermercats del barritampoc van poder obrir les portes al’hora prevista per les mateixes raons.En tots els casos les persones que vandur a terme les accions van deixar unsadhesius explicatius de les raons de la«clausura», assenyalant el bancs i lesgrans superfícies com a «culpables dela crisi».

El Primer de Maig de la crisi

Imatge de l’acte organitzat per la CNT a l’auditori de les Cotxeres de Sants. ORIOL RIGOLA

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

La marató derock santsenc,en marxa!Ja està obert el termini per partici-par en la Marató de grups musicalssantsencs, en el marc de la propera15a Festa Major Alternativa. Ambl’objectiu de reunir una quinzena degrups en un únic concert, la Maratópreten tancar el cartell abans del 26de juny. Fins a aquesta data es po-den enviar les propostes a través dela xarxa a l’adreça electrònica:15festamajor@gmail.com

Tancament deles urgències aNumànciaEl 5 d’abril es va posar punt i final ala prestació del servei d’Urgències alCAP de Numància. De fet, es pot dirque ha estat el tancament definitiu,ja que des de ja fa uns mesos aquestservei només s’oferia durant quatrehores a la tarda. Ara, els veïns i lesveïnes de Sants que pateixin algunaurgència mèdica s’hauran d’adreçaral CAP de Manso.

Els refugis dela Guerra Civila SantsUna trentena de persones es vanapropar el 20 d’abril a la conferènciasobre els refugis antiaeris que va or-ganitzar el Centre Social. L’historia-dor i col·laborador de LA BURXA AgusGiralt va parlar sobre la construcciódels refugis als nostres barris i sobreel perill que corren en l’actualitat.

Xi-Barri a BadalEl 25 d’abril l’esplai Xiroia va celebrarla quarta edició del Xi-Barri, la festainfantil i juvenil que l’entitat celebraper tal de fer partícip tot el barri deles seves activitats. Enguany, la festaha estat molt especial, ja que Xiroiaha celebrat al seu 25è aniversari. Alllarg de tot el dia moltes persones esvan apropar a la rambla Badal, on esva fer la festa.

Un anymés senseSant JordiA les Corts, el passat 19 d’abril, unadotació d’antiavalots de la GuàrdiaUrbana va prohibir un any més a l’As-semblea de Joves de les Corts (AJLC)accedir a la plaça de les Corts, ons’havia de dur a terme un acte ambmotiu de Sant Jordi. Un jove va seridentificat per fer fotografies i dosvan ser multats per jugar a pilota.

Intent dedesallotjamenta les CortsEl 30 d’abril el Casal Popular de lesCorts Colònia Castells va viure unatemptativa de desallotjament que,gràcies a les accions de resistènciadels seus okupants, no es va poder ferefectiu. El Casal Popular va ser okupatel gener de 2007 per tal de lluitar con-tra la imminent execució del Pla Cas-tells, una operació urbanística espe-culativa que pretén acabar amb la co-neguda Colònia Castells, l’únicacolònia obrera que resta a les Corts.

Can Vies esprepara pel12è aniversariDel 9 al 17 de maig se celebrarà l’a-niversari del CSA Can Vies. Sota ellema «12 anys trencant la via recta,aixoplugant alternatives corbes», elcentre social ha programat una sèried’activitats que inclouen, entre d’al-tres, un cercaquintos, una maratód’espectacles, una jornada durant eldissabte 16 a la plaça Màlaga i la jatradicional Okupi Champions Lig.

Barrufetfa 40 anysUna cercavila que va recórrer els di-ferents emplaçaments que ha ocu-pat el centre educatiu i una xocola-tada van ser les activitats organitza-des el 18 d’abril per celebrarl’aniversari de l’emblemàtica escola.

Presentació del Projecte Barri Cooperatiu

El 30 d’abril es va presentar una iniciativa impulsada per la Federacióde Cooperatives de Treball de Catalunya i la Ciutat Invisible. Ambaquest projecte es vol promocionar i donar suport a les cooperativescom a entitats de treball, de consum o d’habitatge, entre d’altres.

Més informació: www.sants.coop

L’alternativa

SANTS 3 RÀDIO

L’Oficina detreball de la Fargacontinua oberta

Segons fonts el Departament deTreball de la Generalitat con-sultades per LA BURXA, encara noes coneix la data del tanca-ment i el trasllat de l’oficinade treball de la plaça de la Far-ga, que afectarà les mésd’11.000 persones inscrites i elsseus 17 treballadors.

HEINZ DIETERICHSTEFFANEDICIONS EL JONCEl llibre inicia el pro-cés d’actualitzaciódel pensament d’es-querres per adaptar-lo al paradigma delnou segle. A partird’un posicionamentcrític amb les expe-riències i teoriesemancipadores —so-bretot del socialismerealment existent—,l’obra fa un repàsdels avenços i elserrors comesos perl’esquerra històrica iva desestimant i en-trelligant, segons elcas, les propostespropugnades per di-ferents corrents de

pensament fins a do-nar a llum una prime-ra aproximació a lesexigències econòmi-ques, polítiques i èti-ques que han de ga-rantir el projecte del’esquerra mundialcontemporània.

La conclusió d’a-questa revisió seràl’inici d'un procés enel qual es tracen elseixos irrenunciablesque han de possibili-tar el canvi socialmundial, on la parti-cipació i el valor decanvi igualitari no se-ran sinó el punt departida necessari.

Edicions el Jonc

Parèntesi06 Maig de 2009

JOANMIQUEL OLIVERBLAU-DISCMEDIDesprés de Surfistesen càmera lenta, Li-ve in Paris i el singleSa núvia morta/Han-sel i Gretel, Joan Mi-quel Oliver torna atreure el cap pel mónmusical i tria com atítol del disc Bombónmallorquín, un delsgelats més típics delsestius illencs. Ara bé,de tothom és sabutque el solleric no esmou, precisament,dins allò típic i, per

això, torna sorpren-dre el públic amb 12cançons que fan unviatge cap a la joven-tut i la infantesa(«Lego», «Polo de lli-mona», «Polo de men-ta»), així com a totallò quotidià i senzill(«Final feliç», «So-miers», «Ryanair»).

Oliver segueix ex-perimentant amb elssons electrònics i,fins i tot, s’atreveixamb una base de reg-gaeton («Final feliç»).El treball s’arrodo-

neix amb les col·la-boracions de MariaLópez, Marta Elka iToni Pastor, així comamb l’acompanya-ment d’alguns com-panys d’Antònia Fontcom són Pere Debon,Jaume Manresa iJoan Roca.

Irene Jaume

SIMON BRANDGuanyadora de premisde públic en diversoscertàmens internacio-nals, és el segon filmdel colombià SimónBrand després de Men-tes en blanco, un thri-ller bastant interes-sant.

Rodada entre Co-lòmbia i Nova York, lapel·lícula ens relatal’aventura d’una pa-rella de colombians ila seva lluita peraconseguir entrar alsEUA i els problemesque això els compor-

ta, així com els quetenen a la ciutat delsgratacels. Rodada deforma discontínua,l’acció va endavant ienrere en el temps.

És, sens dubte, unabona proposta perconèixer el cinemacolombià. La pel·lí-cula està basada enuna novela d·èxit deJorge Franco i és,fins al moment, lamés taquillera d’a-quell país.

Lancelot

El socialismedel segle XXI

Bombón mallorquín

Paraiso Travel

Moltes vegades hemsentit a parlar sobrel’origen militar d’In-ternet. Es diu que In-ternet va ser un inventmilitar per tenir unaxarxa de comunica-cions resistents a unatac nuclear soviètic.

Investigant una mi-ca sobre el tema, des-cobrim que la primeraxarxa entre ordinadors

la va crear una admi-nistració americanaanomenada ARPA ( de-pendent del Departa-ment de Defensa), cre-ada en els seus orí-gens, principalmentper Eisenhauer, comuna administració per-què els EUA no es que-dessin desfasats enl’àmbit tecnològic res-pecte als soviètics. Va

ser precisament ARPAqui va crear la famosaARPANET, la primeraxarxa entre ordina-dors. La principal con-fusió es basa en el fetque, amb el temps,ARPA va deixar definançar projectescientífics per finançarnomés projectes ambfinalitats militars. AR-PANET es va basar en

protocols de comuni-cacions teòrics fetsquatre anys abans percientífics sense capimplicació militar. L’ú-nica cosa que van ferrelacionada amb el fi-nançament d’ARPA vaser posar-la en marxa.

Un cop creada ARPA-NET, van ser les dife-rents universitats delsEUA qui van aprofitar

aquesta xarxa per cre-ar el que ara anome-nem Internet, com unlloc on compartir elsdocuments científics icomunicar el que feienles universitats de SanFrancisco i Boston en-tre el MIT/Hardward iBerkeley.

Bernat Costa

Mentides i veritats sobre l’origen d’internet

UN TOMB PELDICCIONARI

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

Imatge de la web d’on s’ha extret la informació.

Sovint, les petites his-tòries quotidianes delsbarris, les que passendesapercebudes a lahistòria escrita, esveuen reflectides a lesfrases fetes o a les di-tes populars.

En aquest racó, queha anat tractant as-pectes molt diversosde la història santsen-ca, ja hem pogut veu-re com l’origen d’al-gunes d’aquestes fra-ses fetes es troba enhistòries concretes isovint peculiars. Unexemple molt clar ésel del cas de NicasiUnceti, el guaridor deSants, que, convocanta tots els malalts deCatalunya al barri pro-metent guarir-los, vaoriginar la frase feta«Esguerrats cap aSants».

Però la dita sobre laqual escrivim aquí noés aquesta, sinó unaaltra que també ens

parla de Sants i que,gràcies al fet que fourecollida per JoanAmades, ha arribat alsnostres dies, ja queactualment ha des-aparegut quasi total-ment: «A Sants, lla-dres, marxants iesgarrapacristos».

Aquesta dita, quecertament no deixa engaire bona posició elnostre barri, a l’èpocaes podia sentir de for-mes diferents: «ASants, pobres i mar-xants i la meitat lla-dres» o «A Sants, po-bres i amargants, l’u-na meitat lladres il’altra meitat esgarra-pacristos».

Podem veure comtotes aquestes ditescoincideixen a desta-car la pobresa i la mar-ginalitat del Sants del’època. Això no és es-trany si recordem queestan parlant d’un ba-rri industrial que en

poc temps va créixerdesmesuradament i onles condicions socialsdels obrers eren deplo-rables. En alguna d’e-lles també es destacal’incipient comerç ques’estava establint albarri. Cal recordar quedurant llargs anys aBarcelona es va ferservir la dita «Sants ésAndorra», referint-seals millors preus que lagent podia trobar encomparació del centrede la ciutat.

Però l’expressió quemés crida l’atenció és

la d’«esgarrapacris-tos». En un barri queva viure en diversosmoments la crema del’església, hom podriacreure que aquestaexpressió tenia quel-com d’anticlerical. Pe-rò és el mateix JoanAmades qui recull l’o-rigen d’aquest terme.

Pel que es veu, unany, durant la festamajor, la parròquia vavoler estrenar unaimatge d’un SantCrist. Però es va de-manar a l’artesà a cor-recuita i aquest la va

lliurar acabada de pin-tar. Tement que els fi-dels, en anar-la a be-sar, s’embrutessin elsllavis, van voler eixu-gar-la amb una mantade llana, amb la qualcosa el borrissol es vaenganxar per tota laimatge i la va deixartota peluda. Sense sa-ber com resoldre la si-tuació, van redactarun ban cridant elssantsencs a esgarraparel borrisol al Cristo.

Agus Giralt

Maig de 2009 07

«Inventeu un alimentque sigui altament pro-teic, baix en greixos sa-turats i alt en insatu-rats. Que tingui una ri-ca font de minerals ique es conservi el mà-xim temps possible sen-se refrigeració.» Aquestva ser l’enunciat ambquè un professor detecnologia alimentàriadesafiava els seusalumnes. Quan ja elstenia cansats de pensar,els va regalar una llau-na de sardines.

La seva abundància,el baix preu i el desco-neixement sobre el va-lor nutricional del seugreix van portar el peixblau a tenir mala prem-sa. Afortunadament, ai-xò ha canviat i ara re-

sulta fantàstica per a lanostra dieta. Els peixosblaus són aquells quecorren per la mar, llui-ten per sobreviure i queestan acostumats agrans migracions. El re-sultat és una carn mésdura però també més

gustosa. Petits com elseitó, desconeguts comla llampuga i mundial-ment famosos com latonyina. La més de ca-sa? La sardina. El mes-tre Pla l’elevava, cuina-da a la brasa i amanidaamb oli d’oliva i unpensament de vinagre,a un aliment prodigiós ifascinador. Antigament,

ja la conservaven en sali es menjava a tota lacosta mediterrània. Elsromans li van donarnom a Sardenya en ho-nor seu. La seva carnaprecia coccions ràpi-des, com ara la brasa, obé en un líquid que l’es-tovi, com és l’escabetx.

La recepta:escabetxde sardinaINGREDIENTS

16 sardines escata-des i sense tripa

1 ceba2 porros3 pastanagues4 grans d’all200 ml de vi blanc200 ml de vinagre200 ml d’oli d’olivaFarinaSal, pebre i herbes

aromàtiques

ELABORACIÓPrimer enfarineu ifregiu lleugerament lessardines. En aquest ma-teix oli (retireu-ne unapart si cal) daureu-hiels alls laminats, laceba, el porro i lapastanaga. Salpebreu-ho i deixeu-ho sofregira foc lent. Un cop lesverdures estiguin toves,afegiu-hi les herbes, elvinagre i el vi. Apugeuel foc i quan hagi arren-cat el bull deixeu queredueix-hi una mica afoc lent. Ja podeu co-brir les sardines quehaureu escampat enuna safata. Afegiu-hil’oli d’oliva i deixeu-hotres o quatre dies a lanevera: el resultat ésespectacular.

Núria May Masnou

Esgarrapacristos

Este es el hombre que diceque quiere volvera la tierra quebradaque lo vio nacer y crecer.

De minas el diablosembró caminos de terror.El grito definitivosonó en su interior.Dice su gente que ya no sale el solque una dama que iba de negrose lo llevó.

De la luna dijeronque cada noche lloraba,que su llanto saladocuró las heridas del campo.

Nadie se imaginó que algún diapudiera sonar otra vezla guitarra de aquel hombre tristeque dice que quiere volvera la tierra quebrada...

Que con esta canción de batallala luna descansaque la noche se acabay el sol se levanta otra vez.

Costo Rico

A finals de 1999,en el cor del barri deSants, un grup de joves es troba per as-sajar les seves cançons. A poc a poc,aquest projecte va prenent forma i neixCosto Rico. Els seus primers concerts elsfan a les festes del barri i en llocs tanemblemàtics com l’Hamsa.

La cançó que us presentem és del seuprimer disc, El patio, el qual ja reflectiael seu estil, que cavalca entre la rumbai el reggae amb un toc d’arrels llatino-americanes.

I reproduint aquesta peça els volemfelicitar pel seu 10è aniversari i elsvolem encoratjar perquè la seva trajec-tòria musical continuï molts anys més.Per molts anys, Costo Rico!

Canciónde batalla

Sardines

INAUGURAREl començament d’una activitat hu-mana—privada o pública— se celebraamb un acte d’inauguració, que téuna litúrgia pròpia: inauguració decursos,debotigues,deserveispúblics,

etc. són actes amb caire solemne, fes-tiu, on algú amb autoritat diu unesparaules serioses i adientsd’obertura.Per què els anomenem inaugura-cions?Elsromans,endeien in-augura-tio perquè convocaven uns augurs

(endevins que esbrinaven el futur lle-gint els moviments de les aus) que di-guessinsi l’empresatindriaèxitono, i,per tant, si els quehaviendedura ter-mel’activitaterenbenauratsomalau-rats. El nom inauguració ens recorda

aquesta consulta sobre el destí de lanostra vida i dels nostres actes.

Text elaborat peren Jordi Esteban

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Imatge de Sta. Maria de Sants

Enmoviment08 Maig de 2009

EL RACÓ DEL CASAL

No estracta d’unadiadamés

Casal Independentista de Sants

Som un país de diades. Si repas-sem algun dels tradicionals calen-daris de butxaca n’hi trobaremunes quantes i no només perquèens agrade la reivindicació: la his-tòria particular de cadascun delsnostres territoris històrics ha dei-xat bona empremta en el nostrecalendari polític. És així com cadaterritori té la seua particular «Dia-da nacional» (que són assumidespel conjunt de la nació) i fins i tot,en alguns casos, com el País Valen-cià, en tenim dues: el 9 d’Octubre,per commemorar l’entrada del reiEn Jaume a la ciutat de València, iel 25 d’Abril, per commemorar laderrota austriacista a Almansa.

Ambdues diades són importantsper als valencians i les valencianes.La primera és la diada institucio-nal, festa laboral i marcadamentinstrumentalitzada, però no per ai-xò l’esquerra nacionalista deixa decelebrar-la. Cada any, milers demanifestants omplen els carrers deValència per reivindicar la catalani-tat i el reconeixement dels nostresdrets com a poble. La Diada del 25d’Abril és diferent. Sobretot per-què mai no ha estat una diada in-terclassista ni institucional: ha si-gut sempre una Diada del poble.Inicialment era l’escenari de mani-festacions i aplecs convocats perl’esquerra independentista, però apartir del 1994, la convocatòria esféu més extensiva i massiva, de lamà d’Acció Cultural del País Valen-cià. Amb aquesta entitat cultural, el25 d’Abril ha vist algunes de lesmanifestacions més multitudinà-ries dels Països Catalans i ha anatperdent contingut polític.

Enguany, l’esquerra indepen-dentista, per mitjà de la campanya«300 anys d’ocupació, 300 anys deresistència» va convocar el 25 d’A-bril pel seu compte. Ho va fer perrecuperar l’esperit combatiu i rei-vindicatiu dels inicis.

permet que es fitxi per Internet, in-tentant estalviar-se les cues incòmo-des, invisibilitzant, així, el problema ievitant el malestar i, fins i tot, la pos-sible autoorganització.

Evidentment, hi ha altres punts detrobada. Tant el SOC com diferentssindicats fan cursos de formació per aaturats on n’hi van centenars. Un altreespai natural de lluita podrien ser lesdiferents empreses que han generatmilers d’acomiadats per ERO, acomia-dats que poden organitzar-se amb elstreballadors de la seva antiga empresaper al manteniment de la plantilla.Tots són punts de trobada. No podemoblidar, també, que tots tenim un es-pai comú de trobada, que és el carrer,i que l’hem d’utilitzar.

És obvi que la dispersió condicio-na la forma d’organitzar-se, però laveritat és que la classe treballadora hagenerat al llarg de la seva història di-ferents formes organitzatives i té proucreativitat per crear-ne de noves si lescondicions ho demanen.

En aquests temps de crisis enquè l’atur està arribant axifres històriques, per supe-rar les dificultats d’aquestasituació s’estan duent aterme diversos projectes. Und’ells és l’Assemblea d’atu-rats de Barcelona, presenta-da l’1 d’abril a les Cotxeresde Sants. LA BURXA va volerconèixer aquest nou projectea través d’uns dels seusmembres, Oleguer Bohigas.

Àlex TisminetzkySants

Quins objectius us plantegeu l’As-semblea d’Aturats de Barcelona?L’objectiu més immediat és trencarel cercle de la gent organitzada omés activista i arribar als milers i mi-lers d’aturats i aturades que patei-xen el problema però que no trobenun lloc on organitzar-se. En un altrenivell, l’objectiu és, evidentment,frenar les polítiques neoliberals queens han portat a aquesta situació ipressionar el Govern perquè deixid’acceptar ERO (expedients de regu-lació d’ocupació), d’abaratir els aco-miadaments, etc. i faci una políticasocial real. Però som concients que,per aconseguir això, cal un movi-ment ampli que combini unitat i ra-dicalitat i que pugui fer pressió perassolir les nostres demandes. Neces-sitem que aquesta Assemblea d’Atu-rats de Barcelona en generi de no-ves a cada barri i localitat.

Com heu valorat aquesta primeraassemblea? Quines són les caracte-rístiques comunes de les personesque s’han aplegat?Tot i que modesta, perquè és la pri-mera, l’Assemblea l’hem de valorarpositivament. Hi ha participat al vol-tant d’unes cinquantrna de personesd’un perfil bastant polititzat i comba-tiu, alguns activistes de sindicats, mo-viments socials o organitzacions polí-tiques i d’altres que no. Érem sobre-tot gent de Barcelona ciutat, peròtambé hi havia companys d’altres po-blacions. Cal destacar que no nomésérem aturats, sinó també gent solidà-ria que es vol mobilitzar pel tema.

L’atur és una experiència sovintmolt individual. Com creieu quepot condicionar aquesta realitatl’actuació col·lectiva?És cert: a diferència d’altres col·lec-tius que es veuen diariament en unespai físic comú, els aturats no tenimaquest espai. Això pot ser un inconve-nient, però no és insalvable. De fet, laprimera tasca d’aquesta assemblea vaser anar a les diferents oficines de tre-ball per repartir material i explicar laconvocatòria. Sembla lògic, ja que onsegur que els aturats ens hem de veu-re les cares és a l’oficina de treball afitxar. Curiosament, ara el Govern

HI ha experiències semblants enaltres ciutats de l’Estat o d’Europa?Sí, n’hi ha, tot i que de moment moltembrionàries. A diverses ciutats del’Estat hi ha associacions d’aturats dediferent caire. Al País Basc van perdavant nostre i ja fa més que esmouen pel tema. El pasat 23 de març,per exemple, l’Assemblea d’Aturatsde Madrid va ocupar una oficina del’INEM. A finals de març es van crearassemblees d’aturats al barri deBonavista de Tarragona i a Sant Vi-cenç dels Horts. També s’estan enge-gant idees similars a Cardedeu i elPrat de Llobregat.

A França, el col·lectiu Agir contrele chomage («actuar contra l’atur») hafet accions a les grans superfícies dediferents ciutats, i se n’ha endut ca-rros sencers de menjar per desprésfer pícnics gratuïts per a la gent mésnecessitada. La veritat és que no te-nim gaire coneixement mutu de lesdiferents experiències. Però a poc apoc anirem fent xarxa.

Oleguer Bohigas és membre de l’Assemblea d’Aturats de Barcelona. ÀLEX TISMINETZKY

«S’han de crearassembleesd’aturats a cadabarri i localitat»

OLEGUER BOHIGAS:

«Hem de lluitarperquè el Governdeixi d’acceptarERO i faci políticasocial real»

Maig de 2009 09

LA BORDETAMON AMOUR

Un barri ambproblemesinduïts

Comissió de Veïns de la Bordeta

Arran de la Llei de barris de l’any2009 les Fundacions Cirem i PereTarrés han fet un estudi sobre ne-cessitats i desenvolupament delnostre barri. Ens el van presentar elpassat mes de març.

Vagi per endavant que l’estudipateix d’un parell de pecats origi-nals: el fet que les fonts de dades si-guin secundàries (padrons, educa-ció, etc.) fa que no estiguin actualit-zades o que no tinguin prouprofunditat. L’altre problema és quela Bordeta és un barri amb, com amínim, dos sectors totalment dife-rents: el que volta la rambla de Ba-dal, més nou i amb més gent de fo-ra, i el barri més antic, als entornsde Sant Medir, amb gent més gran imajoritàriament autòctona. És difí-cil treure conclusions conjuntes pera uns subbarris tan diferents.

Malgrat això, van sorgir algunstrets interessants: que el nombre depersones amb estudis superiors ésun 7,3% inferior a la mitjana de laciutat, que la renda familiar disponi-ble amb relació a la mitjana de Bar-celona va baixar del 96% al 83% en-tre el 2000 i el 2005, que hi ha unespectacular índex de fracàs escolar,que el preu dels pisos es manté un10% per sota de la mitjana i que elcomerç i la indústria estan desapa-reixent del barri.

En resum: sembla que és un bar-ri que envelleix i que s’empobreix,que crea focus de marginalitat, queperd l’activitat econòmica i que pa-tirà la crisi econòmica d’una mane-ra fulminant.

Però per sota de tot això restemels veïns. Ens caldrà buscar un mo-tiu de centralitat per posar la Borde-ta al mapa del món i, més que mai,organitzar-nos per evitar que aques-ta degeneració acabi en «plans derehabilitació» que facin fora la genti elititzin la zona amb els nous yup-pies de la Ciutat Judicial o de la fu-tura Conselleria de Medi Ambient.

El 24 d’abril es fer lapresentació del Puntd’Informació sobreMobbing de Sants alCentre Social de Sants.

Albert Ricart SanjuanSants

El Punt d’Informació neix al voltant del’Assemblea contra la Violència Immo-biliària i de la confluència de dues llui-tes dutes a terme al barri: la Plataformapel Soterrament de les Vies i contra delPla de l’Estació i el cas de mobbing alcarrer Vallespir, 25. A partir d’aquí, esva prendre la decisió de formar part del’esmentada Assemblea i, al mateixtemps, crear un punt d’informaciósobre l’assetjament immobiliari alCentre Social de Sants.

L’EXPERIÈNCIA ANTERIORL’Assemblea contra la Violència Immo-biliària va sorgir com a resposta als di-ferents casos d’assetjament, i despréses va constituir com a associació durantla campanya en suport a Rosa Talón,veïna del Clot que pateix assetjamentdes de fa uns 30 anys i que ha vist ajor-nada la seva ordre de desnonamentgràcies a la pressió social. L’objectiu deprendre aquesta forma legal és poderpersonar-se judicialment en els casosd’assetjament. Tot i tenir uns represen-tants legals, el seu funcionament conti-nua sent assembleari i horitzontal.

L’assemblea ja feia temps que treba-llava i que es reunia i debatia per uni-ficar esforços i ampliar la xarxa de con-tactes. D’aquesta feina en va sorgir unaassemblea amb molta diversitat en elsseus membres: des de persones afecta-des directament per l’assetjament im-mobiliari, majoritàriament, a personessensibles amb el tema, gent provinentde moviments veïnals i diferents movi-ments socials.

L’assemblea acompleix diversesfuncions, una de les quals és conscien-ciar les persones que estan patintmobbing. Una de les eines utilitzades

són uns qüestionaris creats per poderdescobrir si s’està patint violència im-mobiliària, i en els casos en què això esaixí s’ofereix un protocol d’actuació.També informa amb xerrades, materialinformatiu i passis de vídeo. Una altratasca és difondre els casos i posar encomú les experiències de les associa-cions que en formen part.

Per poder dur a terme aquests ser-veis s’han establert diferents puntsd’informació descentralitzats en barris(Gràcia, el Clot, la Barceloneta, el Po-blenou i l’Eixample), que tenen com apunt de trobada l’Assemblea contra laViolència Immobiliària.

PUNT D’INFORMACIÓ A SANTSUn d’aquests punts d’informació és elcreat al Centre Social de Sants. Estàformat per persones afectades per l’as-setjament immobiliari i gent de diver-sos col·lectius del barri, que confluei-xen en l’Assemblea de Barri de Sants.El punt d’informació no és una oficinaamb horaris fixos, sinó un espai físicon promoure la trobada entre perso-nes afectades i persones acostumadesa bregar amb les diverses barreres le-gals i institucionals gràcies a la seva ex-periència en els moviments socials.

Això ha enriquit en coneixementsles persones que formen part del punt

o que hi van buscant ajuda, i ha tren-cat estigmes entre gent de generacionsi orígens molt diferents.

A més de fomentar que els mateixosafectats preguin consiència de la sevasituació, es vol donar difusió a aquestscasos, proporcionar recolzament i ferpressió social i política. Paral·lelament,es vol arribar a una capa social més ex-tensa i contactar amb gent que no estàfamiliaritzada amb aquests tipus deprocessos.

Més informació a:www.violenciaimmobiliaria.org

Les mobilitzacions socials van aconseguir que s’ajornés l’ordre de desnonament que tenia Rosa Talón. ELOI DE MATEO

Resposta a laviolència immobiliària

Centre Social de Sants:Olzinelles, 30 (tel. 93 331 10 07).Aquest espai acull 21 entitats debarri diferents, i aquests són al-guns dels serveis que ofereix:

• Punt d’Informació Laboral: di-lluns de 19 a 20 h. Assessoramentlaboral (contractes, nòmines, acci-dents de treball, etc.).

• Assessoria jurídica i legal:temes immobiliaris. Advocat

especialitzat. Cal trucar perdemanar cita.

• Atenció i prevenció de lesviolències de gènere: atén L’Es-cletxa. Cal demanar cita prèvia.

• Projecte Xerrem (CAL): dime-cres de 19 a 21 hores. Sessionsen grup de conversa en català.

• Projecte Parlem (CAL): punt decoordinació de les parelles

lingüístiques (conversa en català).

• Punt d’Informació sobre la Im-migració: informació sobre recur-sos de la ciutat i cerca de feina.

• Punt d’Informació Urbanísti-ca: seguiment dels principalsprojectes urbanístics del barri.

Més informació a:csocialsants@gmail.com

Activitats i serveis

Aportacionsvoluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboracióanual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuireconòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domiciliació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts quepresentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________

Cognoms____________________________________

Carrer i número_______________________________

Codi Postal___________ Població_________________

Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

El documental treu de l’oblit la re-pressió que els sublevats van exercir enl’àmbit educatiu. Durant la Guerra Civilun de cada quatre docents va patir re-presàlies dels nacionals. I això va conti-nuar després del triomf del Movimien-to l’1 d’abril del 1939: tots els mestresvan ser cessats, i si volien tornar a exer-cir havien de sol·licitar-ho i ser valoratsper les Comisiones de Depuración.

La dictadura mirava d’esborrar qual-sevol traça d’un sistema educatiu inno-vador que havia fet públic l’ensenya-ment, havia introduït les altres llengüesde l’Estat a les aules i havia intentat ferdel o la mestra l’autoritat en matèriaeducativa, per restar-li’n a la religió.

Cada cop queden menys veus quereclamen que no s’oblidi. Almenys unamostra n’estarà enregistrada, com lafrase de la filla de mestres Hilda Farfan-te: «El silenci és carregar-los un altrecop amb les culpes. Si no em tornenels ossos que em tornin la dignitat delsmeus pares».

La fi de la República pel copd’estat militar es va comme-morar al Casinet amb L’escolaafusellada, un documentalsobre un model educatiu queel franquisme va reprimir bru-talment, eliminant tota unageneració de docents.

Jordina Sánchez AmatSants

Filles de mestres o directores d’escolaafusellades, docents empresonats i reti-rats de la seva professió, alumnes de lla-vors que recorden el darrer cop quevan veure amb vida unmestre estimat...Són persones que van viure la depura-ció de l’escola durant i després de laGuerra Civil, i el testimoni de les qualsés recollit al documental L’Escola afuse-llada, de Daniel Álvarez i Iñaki Pinedo.

Cultura10 Maig de 2009

L’escola afusellada, al Casinet

El mostrador

Un dels passos que pot feruna persona que vol con-sumir agroecològic és en-trar en una de les moltescooperatives de consum

ecològic que hi ha a la nostra ciutat.Si, per exemple, va a Germinal-

Sants, que fa vora 15 anys que funcio-na, entraria en un espai més o menysgran, amb prestatges plens de produc-te corresponentment etiquetat, amblleixes de fusta, etc. I entre tot el mobi-liari i el producte també hi trobariamoltes personetes motivades, acostu-mades a fer la seva tasca i que es pre-nen la cooperativa no només com unlloc on anar a comprar i consumir eco-lògicament, sinó també com un espaide transformació social, on amb la sevapetita tasca farà que canviï la manera de

produir aliments. Les tasques que ca-dascú té assignades o bé fa temps queles fa o bé té un soci que la va guiantfins que la persona es fa seva la tasca.

El fet és que fa poc un petit grup desocis de Germinal-Sants vam iniciar elprocés d’obrir un nou centre al barridel Poble Sec. Aquest petit grup aviat esva poder deixar de comptar amb elsdits de les mans, i va començar el llargprocés de trobar local. Mentrestant,per no desmotivar-nos, vam començarper consumir producte fresc com vampoder. Però quan per fi ens vam esta-blir en el local on actualment ens ro-bem vam viure una caiguda del con-sum en comparació de la cistella que jafeia uns mesos que consumíem. Aixòva fer que els ingressos de la cooperati-va minvessin i, per tant, va significar no

Una novainiciativacomençaa caminar

Cooperativa Germinal

poder invertir els guanys en la comprade producte d’estoc. En conseqüència,anàvem perdent l’oportunitat d’aug-mentar les vendes, i de retruc no podí-em transformar amb «tot el nostre con-sum» com ens agradaria fer-ho. Segura-

ment, però, el més difícil va ser coordi-nar-nos en les diferents comissions, oncada soci i sòcia s’hi trobes bé i ambuna tasca per poder fer. També va sermolt difícil posar-nos d’acord en els cri-teris de compra: d’on venien els pro-ductes i qui ens els oferia (un petit pro-ductor o bé un distribuïdor). I fins i totvam intentar, en comptes que ens por-tessin el producte, anar-lo a buscarnosaltres o fixar un punt de recollidaintermedi per facilitar la distribució alproductor.

No obstant això, ja som més d’unavintena d’unitats familiars i, tot i les di-ficultats i els esforços, és realment enri-quidor i satisfactori poder formar partd’un projecte autogestionat de trans-formació social a través del consumconscient com és aquest!

Imatge d’una escola republicana. INTERNET

Roger Sánchez AmatSants

Escalfant motors per a la Trobada Na-cional que se celebrarà a Barcelona a fi-nals de mes, el 18 d’abril les colles dela ciutat van fer cinc cercaviles simultà-nies (Poble Sec, Raval, Gòtic, Gràcia iSants) per anar fent dentetes. La colladel nostre barri va reunir una setantenade bastoners i bastoneres provinentsde Lleida, Berga, Sant Celoni, l’Aleixar iVilassar de Mar. El recorregut va acabara la plaça Osca amb una espectacularballada col·lectiva, i al Terra d’Escudellaes van poder refrescar la gola tot veientl’exposició de la Coordinadora de Bas-toners. La jornada va concloure ambun sopar de germanor al Centre Social.

Comença el compte enrere

Ballada conjunta de totes les colles a la plaça d’Osca. PERE

El SantJordia Sants

Martí Gutiérrez FarréSants

La Diada del llibre, la rosa i els ena-morats, el 23 d’abril, va començarben d’hora al barri. Les primeres pa-rades es van començar a instal·lar ala plaça de Sants i per tota la carre-tera de bon matí. Ben bé un cente-nar de punts de venda, entre elsquals hi havia els Diables de Sants,l’Esplai Espurna, l’Agrupament Es-colta i Guia Montserrat Xavier, laCAL (Coordinadora d’Associacionsper la Llengua), l’Assemblea de Jo-ves de Sants, Negres Tempestes i laCiutat Invisible, van suportar el su-focant sol més propi del mes de ju-liol que de l’abril. Els veïns, que ana-ven i venien de la Rambla al barri,van gaudir d’una jornada genuïna-ment primaveral i col·lectiva.

Abril teatrala Can Vies

Oriol RigolaSants

Durant un parell de diumenges delpassat més d’abril, la capella delCSA Can Vies va acollir dues obresde teatre arribades des d’EuskalHerria. El diumenge 5 d’abril, elgrup Kili-kolo va presentar la peçaPatetiKKbareta, una obra que qües-tiona la normalitat, la bogeria i lapsiquiatria des d’unes escenes méshabituals del que es pot imaginar.

El dia 19 es va poder gaudir d’unmonòleg de J. B. Pedradas, que ex-plicava la història d’Espe, una donaemmanillada a un seient.Va fer unrelat de la seva vida parlant sola, desde la seva visió de la solitud i de lasocietat que no l’accepta.

L’Hospitalet de Llobregat és lasegona ciutat amb més habi-tants de Catalunya i ha viscutnombrosos canvis urbanísticsen els darrers anys. Peròencara té una carta amagada:Can Trabal, la seva darrerazona agrícola. Aquesta estroba amenaçada per un pro-jecte urbanístic i ja s’hi hanalçat veus en contra.

Irene Jaume GambínSants

L’ajuntament de l’Hospitalet de Llo-bregat (a través de la seva Agència deDesenvolupament Urbà), la Generali-tat de Catalunya i algunes empresescom el Grup Immobiliari Castmor iHakerson International (propietat deJoan Laporta) volen dur a terme unmacroprojecte urbanístic de 21 hectà-rees que inclouria vuit edificis de 13plantes, un hotel i un concessionari,així com edificis que encara no tenenuna funció definida.

El projecte s’emmarca dins lasegona fase de transformació de laGran Via i al projecte de Biopol’H. L’a-juntament de la ciutat i la Generalitatinvertiran uns 300 milions d’euros enla compra d’aquests terrenys privatsubicats al sector de la Marina, entre laronda del Mig, el polígon de lacarretera del Mig, el complex esportiude la Feixa Llarga i l’hospital deBellvitge. Aquesta zona, més conegu-da com Can Trabal, consta de 43hectàrees de superfície d’horts i ma-sies, declarada com a zona verda me-tropolitana pel Pla general metropoli-tà de Barcelona. Aquest projecte supo-saria la pèrdua d’entre 7 i 13 hectàreesde zona verda i la pèrdua de la majo-ria d’espècies animals de la zona (el

borar una proposta basada en lesinformacions aparegudes en elsdiferents mitjans de comunicació i,fins i tot, fa una proposta perquès’elevin al ple municipal una sèrie deconsideracions entre les que es tro-ben el rebuig al projecte actual, l’exi-gència de respecte cap als valors natu-rals històrics i ambientals de la zona,la consideració del riu Llobregat comun espai estratègic per a l’establimentd’una zona de caràcter natural i delleure i l’obertura d’un procés partici-patiu per definir els usos de l’espai, te-nint en compte els criteris de conser-vació del patrimoni.

El macroprojecte també ha afectatl’estabilitat política de la ciutat, ja queels socis del PSC a l’ajuntament, ICV-EUiA, no estan d’acord amb aquestaactuació. A tot això cal sumar-hi que famés de 10 anys, quan CelestinoCorbacho encara era batlle de la ciu-tat, es va presentar un projecte deprotecció de la zona que ara, ambNeus Marín com a batllessa, es trobaen perill de desaparició.

83% del catàleg de la fauna vertebradade l’Hospitalet).

EL VALOR DE CAN TRABALLa zona de la Marina de l’Hospitaletforma part de la història de la ciutat il’execució d’aquest projecte podriasignificar la ruptura amb el passat agrí-cola de la zona. El projecte, a més,afecta directament al delta del Llobre-gat, ja que en forma part. Pel que fa alsaiguamolls i els deltes que s’hi formenquan el nivell freàtic és suficient, te-nen un paper mediambiental capdal:funcions hidrològiques, recàrrega d’a-qüífers, depuració natural de l’aigua,usos econòmics i culturals, etc.

REBUIG DE LA POBLACIÓPer tots aquests motius, la poblaciós’ha començat a mobilitzar. LaPlataforma per a la Conservació de laZona Agrícola de l’Hospitalet de Llo-bregat i contra l’Especulació Immobi-liària va ser constituïda el novembredel 2008 per associacions de veïns iveïnes, grups ecologistes i persones atítol individual. La creació d’aquestaplataforma va venir donada, comdiuen en el seu manifest, per «lanecessitat de preservar, conservar idefensar de manera íntegra la zonaagrícola de l’Hospitalet».

Per a les persones i entitats que in-tegren la plataforma, la zona de CanTrabal és un patrimoni col·lectiu i téun alt valor històric, ecològic i natural,cosa que no és incompatible amb elgaudi de la ciutadania alhora de ferpassejades i excursionsc. Ja s’han dut aterme algunes mobilitzacions, com arauna excursió reivindicativa a Can Tra-bal. El proper 24 de maig es farà unamarxa de protesta a la mateixa zona.

Alhora, també s’ha pronunciat laComissió del Riu del Consell de laSostenibilitat de l’Hospitalet. Davantla manca d'‘nformació per part de lesadministracions, la comissió va ela-

Maig de 2009 11

L’especulacióamenaçaCan Trabal

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Vista de la masia de Can Trabal i els seus voltants. INTERNET

SOLIDARITAT

Empresonatper 60 eurosEl 28 d’abril, el mercat de Sants ialtres punts del barri van aparèixerplens de pintades que denuncia-ven l’empresonament d’un activis-ta que està passant 10 dies a Qua-tre Camins per negar-se a pagaruna pena multa de 60 euros. El jo-ve va ser detingut en una acció deprotesta contra el Pla Caufec. És elsegon cop en sis mesos que un titu-lar similar encapçala aquesta colum-na de LA BURXA, i és que sembla quela justícia és especialment dura ambels membres del moviments socialsque es neguen a pagar les penesmulta que se’ls imposa quan sóndetinguts en accions de desobe-diència civil. La desproporció i elseu caràcter de represàlia políticahan estat denunciats amb nombro-ses accions de protesta. El fet queen aquests moments hi hagi al-menys una trentena de personespendents d’ingrés a la presó percomplir condemnes derivades del’impagament de penes multa ha fetque es creï la Campanya d’Insub-missió a les Penes Multa.

Més informació:http://alespenespunyala-

des.blogspot.com

Homenatge aAbel Paz

Diagnosidels problemesdel projecte

Aquests són només alguns delsinconvenients del projecte.

• Absència de sensibilitatenvers el Delta del Llobregat

• Nul·la sensibilitat històrica

• Menysteniment del paper hi-dràulic de la zona i de les es-pècies amenaçades d’extinció

• Manca de visió del paperecològic, ambiental, social ieconòmic de la zona

• Pèrdua de terrenys agrícolesi naturals

• Manca de connectivitat ambel riu

• Duplicació de zonesurbanes: més de la meitat del’àmbit de la ciutat ja és urbà

En aquest nú-mero hem vol-gut canviar elformat de lesPerles per ho-menatjar AbelPaz, un escrip-tor, historia-dor i militantllibertari queva morir el 13

d’abril. Nascut el 1921 a Almeria,als vuit anys es va traslladar ambla seva família a Barcelona. Llui-tador incansable per la llibertat,va formar part dels grups de de-fensa confederals del Clot, aixícom de les milícies confederals enel front d’Artesa. El 1939 va serinternat en diversos camps deconcentració. Al seu llegat revolu-cionari se li suma la biografia deDurruti, traduïda a 14 idiomes.

Buscofereixo

Tasques casolanes (cuinar, aju-dar a la neteja, etc.) :lalia@mesvilaweb.cat

Arranjaments de costura:677 787 536

Classes d’escacs:Fran, 667 258 752

Classes de guitarra (nivellbàsic) :lalia@mesvilaweb.cat

Arranjaments d’electricitat ipintura:677 787 536

Classes d’anglès:Fran, 667 258 752

Làmpares, armari, teclatd’ordinador, impressora:mireiapui@gmail.com

Tot tipus dematerialinformàtic:Ateneu Llibertari de Sants dedilluns a divendres (19-22 h)

Escriptori:oriol@rigola.cat

Cuina de butà:mireiapui@gmail.com

Bicicleta:letialmo@hotmail.com

Llibres i pel·lis en DVD o VHS:tonijunyent@hotmail.com

Bici plegable:Neus, 657 240 990

Et presentem la XIS (Xarxad’Intercanvi de Sants), veïnes iveïns units per crear una alter-nativa de consum al barri.En vols formar part?

Adreça’t a:www.intercanvis.sants.orgintercanvisants.entodas-partes.netintercanvisants@gmail.com

INTERCANVI DE TEMPSBUSCOOFEREIXO

APROFITAMENT D’OBJECTES

OFEREIXO BUSCO

Com es treballa la comunicacióamb ells?No hi ha protocols, en caldria un pera cada persona, però sí que tenim unmarc de treball: intentar anticipar elque farem, mostrar que les coses esfan per un motiu. És molt importanttreballar a partir d’una rutina. Una ve-gada entenen què es fa es tracta d’a-nar introduint petits canvis.

Moltes vegades s’ intenta treballaralguna cosa i comencen a bufar, a pe-gar. Imagina que et porten amunt iavall, que et treuen la roba, notes l’ai-gua, sense haver-ho demanat. Compots anticipar-li que es dutxarà? Nopoder dir «m’agrada» o «ara no vull»genera frustració. Per això moltes ve-gades es diu que tenen problemes decomportament, però no és una malaactitud, és una forma de comunicar,ningú no els n’ha ensenyat cap altra.

Quines activitats feu?D’una banda hi ha els esplais, doscops al mes anem a la piscina, on ensho passem tots molt bé, o fem activi-tats al local, tot i que aquest no és gai-re atractiu ni pràctic per a ells, peròno tenim gaires recursos. També femels Respirs, unes colònies de cap desetmana amb la idea que els pares pu-guin desconnectar. La majoria, sobre-tot els congènits, necessiten atencióles 24 hores del dia.

Allà tenim una rutina que és tren-cada per algunes activitats que inten-tem que siguin tant en grup com indi-vidualitzades. Però les activitats gru-pals són bastant difícils. Entre ells lainteracció no sorgeix gaire, sovint uti-litzen signes diferents, potser perquètenen problemes de mobilitat i els ésmés fàcil fer-los d’una altra manera.Jo la que he vist que funciona millorés la música, a molts els agrada el rit-me i el ball.

És mediador a l’AssociacióCatalana PropersonesSordcegues (APSOCECAT),que ha complert 10 anys ique té la seu, Cal Joanot, albarri. El problema principalde la sordceguesa, adquiridao congènita (de naixement),és la manca d’accés a la infor-mació i a l’autonomia.

Albert Ricart Sanjuan i JordinaSánchez Amat

Sants

Què feu des de l’associació?Principalment fem mediació social,perquè la persona sordcega es puguisocialitzar en tots els àmbits. Fem ac-tivitats de lleure, ens estem amb nensi nenes si els pares han de sortir, ofe-rim mediació a centres educatius, elservei de guia-intèrpret per a perso-nes amb sordceguesa adquirida, etc.

Quantes persones sordcegues hiha a Catalunya?No hi ha un cens real, tot i que amb elreconeixement de la llengua de signesa escala estatal l’Administració es vacomprometre a fer un cens. De la lleino se n’ha aplicat res. Però es calculaque a Catalunya hi ha 2.800 personessordcegues de les quals un 20% se-rien congènites. N’hi deu haver mol-tes per diagnosticar, i altres que sóndiagnosticades tard, amb 15 anys... Ai-xò és un problema, perquè com mésaviat entren en contacte amb la llen-gua de signes, més aprenen.

Vinyeta

A què es deu la manca de diagnosi?Perquè és difícil. Com l’estimules per-què et respongui quan li fas una audio-metria, per exemple? El gran problemaés que els costa expressar-se. Moltesvegades se’ls diagnostica retard men-tal, o autisme, però en realitat la matei-xa discapacitat pot portar a l’autisme sino s’hi treballa des de petits.

Això demostra que moltes bran-ques professionals no coneixen o nosaben com veure que una persona éssordcega. Per això hem fet una guiade detecció, que hem distribuït perCAPs, hospitals, etc.

Quan arriba una família aquí, comactueu?Primer els atenen el president i laseva dona, perquè tenen una fillasordcega i ja saben què és passar peraixò. La primera part, doncs, és elsuport de pares i mares que es trobenen la mateixa situació. Se’ls explica elprocés, que és molt lent (ensenyar-li ademanar aigua pot ser un any defeina), i la necessitat de fer un treballen equip.

Després es mira el nivell del nen, sies comunica i amb quins recursos hofa. A partir d’aquí és anar fent cosesen funció de la persona, depenent del’entorn familiar,de l’estimulacióprecoç que hagi pogut tenir, o delcaràcter.

Què t’agrada d’aquesta feina?Moltes coses. Mai pares d’aprendrecoses noves de la resta de monitors,de pares i mares, dels nens. Cada unés un món per descobrir, i és aquestacerca el que m’agrada. Arribar a unapersona així és una sensació moltgratificant.

I també m’agrada que és una altramanera de veure el món. Nosaltresestem molt obsessionats amb la vista,l’oïda. El tacte és un sentit que reser-vem a aquella persona especial. Engeneral, amb qui no coneixes, el tacteés violent, incòmode. En canvi ambells t’adones de la capacitat comuni-cativa que té. Pots estar pensant «nosembla nerviós». Ara bé, si m’agafes lamà o m’estàs tocant ja et dic jo queho sabràs.

Com vas entrar en aquest món?Una mica de rebot. Vaig venir a Barce-lona per estudiar Enginyeria de Ca-mins, que jo sempre he entès com unacarrera social, però la gent d’allà no.Per això vaig marxar. A més, una vega-da vaig perdre un 80% d’audició, isempre m’havia cridat molt la llenguade signes. Així que vaig començar a es-tudiar-la. Tres companys de classe ve-nien aquí, vaig anar a un Respir i desde llavors només me n’he perdut un.

Més informació:APSOCECAT

C/Joanot Martorell 25www.apsocecat.org

Fa sis anys que l’Ignasi és a l’associació, que té una trentena de voluntaris. APSOCECAT

«Es calcula que aCatalunya hi ha2.800 personessordcegues»

«Amb les personessordceguest’adones de lacapacitatcomunicativadel tacte»

IGNASI MARTORELL CID:

Maig de 2009 LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dilluns al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela, Jordina i Laia Sánchez Amat, CarmeRoselló, Ester Rams, Albert Ricart Sanjuan, MiquelDarnés, Anna Farré, Jordi Esteban, Agus Giralt,Irene Jaume Gambín, Martí Gutiérrez Farré, AlbertGarcia, David Vázquez, Montse Huguet, BernatCosta, Núria May Masnou, Jordi Soler, Lancelot,Cooperativa Germinal, Assemblea de Can Vies, XIS,Casal Independentista de Sants, Comissió de Veïnsde la Bordeta, Ivan Manolín, Raül Valls, KarlesSànchez, Oriol Rigola, Àlex Tisminetzky, Jordi Soler,Roser Benavent, Idoia Maza, Eloi de Mateo, RogerSánchez Amat, Pere, i APOPSECAT.

«Poder arribar auna personasordcega és moltgratificant»

[DIVENDRES 8 demaig]21.00 | Divendres de Faràndula.Xucrut Teatre amb l’obraNo etconsumeixis [Lloc: Casinetd’Hostafrancs]

[DISSABTE 23 demaig]19.30 | Cafeta per l’autogestió deNegres Tempestes [Lloc: Can Vies]

19.30 | Sopador solidari amb l’A-teneu [Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

[DISSABTE 23 i DIUMENGE 24 demaig]ANIVERSARI DE L’AGRUPAMENTESCOLTA I GUIAMONTSERRAT-XAVIER20.30 | Caminada Barcelona-Montserrat [Cal inscripció prèvia:http://aeigmx.iespana.es/]

[CADA DILLUNS demaig]19.00 | Taller d’ordinadors Hac-klab [Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

20.00 | Punt d’Informació Labo-ral [Lloc: Centre Social de Sants]

[CADA DIVENDRES demaig]20.00 | Cinefòrum amb crispetes[Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

16È ANIVERSARI DE LA COLLA

CASTELLERA DE SANTS:

[DIVENDRES 8 demaig ]22.00 | Assaig especial [Lloc:Comtes de Bell-lloc, 84][DISSABTE 9 demaig ]19.00 | Actuació de vigílies [Lloc:davant de Cal Borinot][DIUMENGE 10 demaig ]22.00 | Actuació d’aniversari[Lloc: pl. Bonet i Muixí (Màlaga), amb elsCapgrossos de Mataró i els Minyons deTerrassa]

5ÈANIVERSARIDEL’ASSEMBLEA

DE JOVES DE SANTS

[DIVENDRES 8 demaig ]11.30 | Traca i olimpíades popu-lars14.00 | Dinar popular16.00 | Quinto20.00 | Cercaquintos + xaranga22.00 | Concert i festa a Can Vies[Lloc: plaça Màlaga (Bonet i Muixí)]

12È ANIVERSARI DE CAN VIES:

[DISSABTE 9 demaig ]9.00 | Pintada de la façana idinar20.00 | Cercaquintos

[DIMECRES 13 demaig ]19.30 | Xerrada sobre les novesreformes legals contra l’okupa-ció amb Jaume Asens22.00 | Sopador i concurs de dis-fresses: Ja hem arribat a l’edatdel pavo!

[DIVENDRES 15 demaig ]20.00 | Marató d’espectacles[Lloc: Can Vies]

[DISSABTE 16 demaig ]12.00 | Vermut14.00 | Dinar i activitats duranttota la tarda!21.30 | Concert ambMurgaché,El Belda i el conjunt Badabadoc[Lloc: plaça Màlaga]

[DIUMENGE 17 demaig ]9.30 | Okupi Champions lig19.00 | Marató de curts[Lloc: Can Vies]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]