Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

66agost 20035.000 exemplarsMensual

CSA Can Vies (carrer JocsFlorals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

l a b u r x a @ l l i b e r t a t . comhttp://www.laburxa.org

Distribució gratuïta

Visca la Festa Major!

Protestes de tottipus al voltantde les casernes

2 1094ArreuOpinió En movimentSants

Condemnen TVEper mentir sobre

la vaga general

TAV: anem enlloccorrent més?

La Generalitat subvenciona unaentitat franquista

STOP turisme

> OPINIÓ

Palestina:una mentidaconsentida

>pàgina 2

>pàgina 3

El 12-O jacamina

> SANTS

Soterraranles vies?

> pàgina 4>pàgina 11

> SANTS

La Karrakaes queda a Sants

>pàgina 5

A les pàginescentrals

La programacióde tots els

carrers

Entrevista a un membre de la

Comissió TriangleRiera d’Escuder

Especial atencióa la Festa Major

Alternativa

Els últims dies de juliol van ser denerviosisme per als habitants dela Karraka, una vivenda okupadadel carrer Miquel Àngel. Desprésde treure tots els bultos de la casa,la policia no va efectuar l’ordre dedesallotjament. Una bona notíciaperò al mateix temps, difícil. Comen altres casos, la casa ja no éshabitable. Segurament apareixe-ran un dia sense ordre, com vanfer amb la Torreta. Aquestaestratègia per a evitar els desallot-jaments conflictius es comença ageneralitzar.

>pàgina 10

Què passa als PaïsosCatalans?

> NOU APARTAT

Després de donar la volta a migmón, canviem d’aires. En aquestnou apartat volem apropar-nos ala realitat del nostre país, desdeSalses a Guardamar i desde Fragaa Maó. Desde la Burxa volemcontribuir a la coneixença del nos-tre passat immediat, de les pro-blemàtiques actuals, tant socialscom ecològiques o econòmiques,i dels moviments populars queens fan avançar. Aquest mes, elblaverisme al País Valencià

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióagost 2003

2

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta BURXA han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat Costa, ToniGonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Guillem Sànchez, Joan Teran, PauCanela, David Positiu, Soto, Casal Independentista, Comissió de La Bordeta, Roger iMeritxell Sánchez Amat, Raül, Toni.

Editorial

Aquests darrers dies de juliol hem hagut de sofrir ben aprop delsnostre barris la celebració dels Jocs Mundials de Policies i Bombers.Aquest tan publicitat esdeveniment és un invent de l'Associació dePolicies de Califòrnia per tal de millorar la imatge d'aquest cos cadacop més desprestigiada (tasca titànica, si tenim en compte que allà hiha la tristament famosa policia de Los Ángeles, protagonista, entred'altres, del célebre cas Rodney King).

Des de LA BURXA no tenim gaire cosa a dir, a part de lamentar lafalta de resposta ciutadana a un esdeveniment tan "cutre", en una ciu-tat que continua patint les vexacions d'uns cossos policials habituatsa la prepotència i la violència (i per posar només dos exemples: assalta la UAB el 1998 i càrregues a la manifestació contra el Banc Mundialde juny del 2001). També lamentem profundament que els cossos debombers s'hagin deixat entabanar d'aquesta forma, a risc de perdrepart del prestigi amb que compten.

De totes maneres, mentres hi hagi policies que es dediquin a tallartrossets les seves dones o apallissar brutalment turistes amb proble-mes psicològics, aquests esforçats atletes tenen molts anys per córrer.

Jocs mundials de “maderos”

Per unes festes populars, que no pleguin més carrers

Les festes majors representen un dels moments més màgics queviuen els carrers dels nostres pobles i les nostres ciutats. Ara bé, lamanera de viure-ho és diferent. La intensitat i l’emoció que en un petitpoble conquereix el cor de la majoria dels seus habitants no és lamateixa que la que pots trobar als festius carrers del nostre barri. ASants, com a la resta de ciutat, les festes populars es viuen en un per-centatge considerablement inferior. El cert és que hi viu molta gent,i gran part no li interessa gens el que fa el del costat. També n’hi had’altra que ja té “el seu poble” amb la seva festa major. Un sectorimportant també pateix del mal del tedi i la rutina, i quan veu el goigal·liè, només fa que remoure-li les tripes d’enveja. A final de tot, al’últim nivell queda el veïnat que no només disfruta al cent per centde la festa major, si no que participa en el seu manteniment de ma-nera voluntària. I d’aquest no n’hi ha gaire. El podem trobar bàsica-ment als carrers que s’engalanen. La seva existència esdevè una asse-gurança per a que la festa major sigui realment una festa popular. Ésper això que la notícia que alguns carrers han plegat (Guitard i MassiniNord) i que alguns altres plegaran (Riera d’Escuder i, segurament,Comtes de Bell-lloc) ens fa fer un crit d’alerta. Esperem que laFederació de Carrers ho tingui ben en compte.

Oslo, El Cairo, Sharm el-Sheij,Taba, Barcelona, Madrid, CampDavid i ara el Full de Ruta; papermullat. Uns quants noms, parau-les, acords que volen donar formaa un estat palestí inviable sota lespremisses proposades, només perl'acontentament de les potènciesoccidentals. Pel sr. George Bushfill que vol erigir-se com a pacifi-cador del PròximOrient sense posar lescoses al seu lloc. Allòque ningú no ha acon-seguit en 50 anys, enmassa anys.

Un Full de Ruta queni de pas esmenta elmur de la vergonya ques'està construint des del'abril del 2002 entrel'estat d'Israel i Cisjor-dània. Un mur de lamentida que aïlla en-cara més els palestins iallunya la pau a passesde gegant. Un monstrede formigó que ha demedir 350 km (se n'hanconstruït quasi 200) iuns 8 metres d'altura, amb frangesde seguretat al voltant, que impli-quen la confiscació de les terresmés fèrtils de Palestina i curiosa-ment la pèrdua de control pelspalestins dels aqüífers subterrànisde la zona.

Massa promeses de fum.Massa morts, massa refugiats,massa humil·liacions, oliveresarrancades, cases i terres confis-

cades, famílies desestructurades ieconomia devastada. I cada diatancs. I cada dia soldats del Tsahal(exèrcit israelià) i cada dia trets,bales, sang i mort en la batallacontra l'imperialisme i el colo-nialisme. Cada dia més persecu-cions a la presència internacionaldels qui viatgen a Palestina perveure i explicar les flagrants vio-

lacions quotidianes dels dretshumans que viuen els palestins acasa seva. Perquè són els ulls delmón que trenquen el setge ambfúria per denunciar.

El Full de Ruta avança encaraque no se sap ben bé cap a on, unpedaç que torna a oblidar les gransqüestions: l'hegemonia de Jeru-salem, els refugiats, les fronteresl'aigua. Un pla que esdevé una

mentida enlloc d'una llum d'es-perança, per a uns palestins jamolt cansats després de dosIntifades. Un pla que vol ser pre-sentat com una aposta decididaper la pau a la regió, però queresulta una mostra més de quicontrola, sempre amb el permísde Washington, l'agenda delPròxim Orient. Mentre als EUA

Irac se'ls escapa de lesmans i li complica elreordenament de les pe-ces de l'escaquer mundialal Pròxim Orient, l'intentde pacificar Palestinasembla més una burlaque altra cosa. El mursegueix en construcció,els únics assentamentsque són desallotjats sónels que estan buits. Escontinuen fent cimereson no es parla el que s'hade parlar, i entre colons iexèrcit israelià els pales-tins continuen rebentcada dia. En aquest plade pau el quartet ben-estructurat (Rússia,

EUA, UE, NNUU) ha oblidat, ennom de l' antiterrorisme i de lapau, recordar que Israel incom-pleix més ressolucions que capaltre país al món i que gaudeixd'un tracte i acords comercials depreferència sense igual. I encarapretenen que ens ho creiem?

Amaya, membre de la Xarxade Solidaritat amb Palestina

'Full de Ruta' per a Palestina,la mentida consentida

Des de les olimpíades del 1992Barcelona ha realitzat una carreraimparable a l'hora d'esdevenir unareferència en l'imaginari popular demolts països del món. Ha aconseguit vendre's com una ciu-tat bella, oberta, cosmopolita, dinàmica, rica... Inclús els mit-jans de comunicació l'han convertida en la capital mundialde la consciència social degut a les manifestacions contra laguerra. Els resultats han estat més que òptims: en deu anyss'han doblat les xifres de turistes, les places hoteleres també,i per l'any que ve sembla que serà líder en acollir congressosde tota mena. Barcelona s'ha convertit en una ciutat ambcarisma. Ara bé, cap enquesta ha demostrat que aquest sen-timent internacional es vegi reflectit proporcionalment enels habitants de la ciutat. És innegable l'existència d'un "orgullde ser de Barcelona", però no gaire més que el d'altres urbs.

Per interpretar aquest fet no caldria escarvar gaire. Peruna banda, quan més fama té la ciutat, més cara és en totsels sentits, en especial pel que fa al preu de la vivenda. Cadacop es fa més difícil viure en aquesta ciutat, i sembla que la

tendència durarà uns quants anys més. La gent que no ensbeneficiem d'aquest fenomen carismàtic (és a dir, la immen-sa majoria) som la que patim les conseqüències negatives,com l'encariment de l'habitatge, i això va cremant. Per l'al-tra, el turisme i la terciarització de l'economia que compor-ta és el destí fixat per la Unió Europea pels països de l'arcmediterrani, els més pobres. Però el turisme, en la seva ver-sió massiva, és el pitjor dels remeis: precaritza el treball,embruta les ciutats, potencia les cadenes de menjar ràpid iculturalment no aporta res de res, tot el contrari, dilueix elstrets propis del país entre flashos i prepotència.

Quan planteges a les autoritats aquesta trista realitat, nodubten en defensar l'argument que el que s'ha de potenciarés un altre tipus de turisme, el de qualitat, que ells diuen; és adir, el dels rics. Aquell que va del camp de golf a l'hotel decinc estrelles, i dels restaurant de luxe a l'exposició més

fashion del moment. El cert és quecom a mínim, tot i les contradiccions,no els veuríem tant. Però bé, aixó nodeixa de ser una fal·làcia, ja que el

volum de diners que pot moure aquest sector és limitat, i noté res a veure amb els ingressos que aporta el turisme mas-siu. El que interessa són els milers de turistes que envaixenels carrers de la ciutat cada any. El preu a pagar, però, és cadacop més alt. Cada estiu es repeteixen més escenes com aque-stes: brutícia, pixums i aglomeracions als enclavaments turís-tics, autòctons intentant aprofitar-se vilment del visitant babau,tones i tones de carn humana que són passejades pels esce-naris més vendibles de la ciutat mentre es van coguent en laxafogor barcelonina... Això és el que ha de portar progrés iingressos al nostre país? És clar que si ho comparem amb lasituació que es viu des de fa anys a tradicionals feus turísticscom Lloret, Salou i altres punt de la costa mallorquina i valen-ciana, aquí hauríem de donar gràcies.

Roger Sánchez Amat, redactor de la Burxa

ENS

Tot i que sembli una vegenada... STOP al turisme

agost 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

Visita la nova web de

www.laburxa.org

Roser Benavent/SANTS

Seguint amb el que es va explicar enLA BURXA passada, els preparatiuspel 12-O del 2003 avancen cap a unajornada unitària el dia 11, que pro-bablement es farà a l’Espanya Indus-trial i cap a una manifestació el dia12. El lema, encara per acabar detancar, apunta cap a “El 12 no hi hares a celebrar. Resistim els feixis-mes”. I el col·lectiu de grups, unesdues dotzenes a hores d’ara, que a-grupa l’acció s’anomenarà “Platafor-ma contra el 12 d’octubre”, així desimple. Més acords que s’han anatprenent són que els documents iescrits col·lectius aniran signats no-més amb el nom de la Plataforma,sense sopa de lletres, i que despréscada grup editarà amb el seu nomels escrits que cregui més adients.D’altra banda es pretén marcar dis-tàncies amb cants de sirena de Fò-rums 2004 i demés. Més que res perquè es veuen aquests actes com unamaniobra política, que a part d’em-mascarar-ne d’immobiliàries, repro-dueixen l’esquema de fer les cosesdes de dalt, quan realment allò al queaspira la gent de la plataforma és a

governar i governar-se sense la xacradels governants. L’estructura or-ganitzativa serà de comissions trans-versals de treball (difusió, economia)pels aspectes globals i comissionsespecífiques al voltant de grupsd’afinitat per les activitats de la jor-nada de l’11. Aquesta jornada del’11, tot el dia, es preveu que tinguiun format de tallers, xiringuitos, ex-posicions, debats, etc. organitzatspels diferents col·lectius, tipus fira al’Espanya Industrial. Col·lectivamentes desenvoluparan un o dos actescentrals i segurament un concert. Vaacordar-se també que l’excedent (sin’hi ha) econòmic vagi a ajudar a lesdespeses de les nissagues de detin-guts antifeixistes d’anteriors dotzesd’octubre. Ens cauen les vacances asobre, però la Plataforma es plante-ja començar a finals d’agost ambforça per incorporar més gent i mésesforços per convertir la jornadanegra del 12 d’octubre en una opor-tunitat de lluita, no tan sols contraels quatre arreplegats que s’ajuntarana Montjuïc, sinó també contra a-quest feixisme de baixa (!?)intensitatque va apoderant-se d’això quealguns diuen democràcia.

Acció solidària al Pedraforca

Assemblea de la Karraka/SANTS

La lluita pels espais individuals icol·lectius, personals i politics, ensatravessa a tots els nivells. I la restric-ció continuada d'espais on construirla vida, per part dels poders privatsi/o institucionals, és quotidiana. L'úsprivat i mercantil és l'únic realmentlegítim i legitimat per de lleis, insti-tucions i escales de valors. L'ússocial o politic no només és enfos-quit i desplaçat: és un element a neu-tralitzar. La tardor calenta que elspoders fàctics prometen a Gràcia,amb els desallotjaments de LesNaus i de Kasa de la Muntanya, fapatent la persecució sistemàtica deltreball polític en l'espai públic. Enaltres casos, és senzillament laurgència de mercantilitzar el sòl, dela seva construcció i venda, el quees troba darrera d'un desallotjament.En el nostre cas, la immobiliàriaDOMASA i el jutge de torn, hanimposat el valor moral de la pro-

pietat privada.Amb el nostre desallotjament,

s'ataca un projecte en el que el pri-vat pretén adquirir un caràcterpolític. La confluència a La Kar-raka d'un grup humà amb dife-rents trajectòries polítiques, nonomés és explicable pels canvisatzarosos de la vida de cadascú.Ser conseqüents amb la ruptura deles relacions de poder, amb lacooperació, el suport mutu i lallibertat, duent-los al dia a dia, ensha fet trobar-nos a gust en un pro-jecte de convivència que preten-em continuar. Per a les que com-partim La Karraka, per a les queseguim i per a les que se'n vanperò seguiran sent-ne part, és fo-namental ser conseqüents en laconvivència amb aquests valors.Ho considerem un punt de madu-resa, en front a les carències de lamilitància clàssica, que estableixun llaç dèbil o quasi inexistententre allò públic i allò privat. La

creació de nous espais, si bé sem-pre té el valor de prendre a la"propietat" o a la "institució" unterritori, té un potencial realmentsubversiu: la capacitat d'experi-mentar i reinventar les relacionspersonals i el treball polític, per aarribar més lluny encara amb elque està més a prop.

Sobre la pràctica real d'aquestsvalors hem aprés molt en els dar-rers dies. Pel recolzament rebutdurant el nostre desallotjament-real-lotjament, principalment per la gentde Sants, del nostre entorn person-al i polític o del veinat, tant per quiho ha expressat a nivell personalcom per qui s'ha implicat en la con-strucció del nou espai. Concentradaen un breu espai de temps, la gentque ens ha fet costat, és una exper-iència enriquidora sobre el que par-lem en els moviments socials sensearribar a concretar-ho.

La Karraka no mor, es queda aSants i segueix viva.

La Karraka es queda a SantsEl 12-O comença a caminar

Vies soterrades? Ho diu l’AjuntamentBernat Costa/SANTS

A la web de l’ajuntament deBarcelona ( ww.bcn.es) fa unsdies es podia veure un plànol decom quedarà el barri quan arribil’AVE a la ciutat. Com podeuapreciar en la captura de pantallad’abaix, l’Ajuntament indicava

que les vies entrarien soterrades,just el que deien que era impos-sible i que no es pòdia fer. Al capd’unes setmanes l’Ajuntamentrectificava amb urgència afeginttambé la paraula cobriment, jaque només les vies del AVEentraràn soterrades, mentres queel mar de vies ja existen es cobri-

ran amb el famós calaix de lavergonya. Les protestes veïnalscontra aquest calaix de fins a 14metres d’alçada continuen. A-quest error ha provocat la indi-nació de més d’un veí que veiacom es tersgiversava la informa-ció.

Roger S.A./PEDRAFORCA

El diumenge 13 de juliol des de laplataforma contra el trasvassamentde l'Ebre de les terres aragoneseses va organitzar una pujada simultà-nia de cims solidària amb la sevacausa. La plataforma catalanatambé s’hi va sumar. En total estenen contabilitzats més de 32 cims

fets aquells dia contra el transvas-sament. Pel que fa a la nostraexpedició, dir que èrem sis per-sones (quatre dels quals par-ticipem a LA BURXA) i que vampujar el Pedraforca, de 2.497 m,situat a l'extrem nord de la comar-ca del Berguedà, al massís delCadí. Més informació:www.cumbressolidarias.com

Abans Ara

Malgrat la presència policial als carrersdel voltant, l’ordre de desallotjament queamenaçava la Karraka, una casa okupa-da del carrer Miquel Àngel, no s’executà.El fet és que la vivienda ha quedat inha-

bitable. Davant aquesta estratègia de des-gast, els i les ocupants han decidit entrara una nova casa. El següent escrit recullles seves reflexions sobre el procés i lesseves motivacions polítiques.

agost 2003

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Carrer Premià 2008014 Sants BCN

tel. 93 422 16 13www.arran.org

El LokalAssociació Cultural

El Raval

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Irina/MONTJUÏC

La segona quinzena de juliolBarcelona ha estat la seu delsMundials de Natació 2003. Durantaquest temps la nostra ciutat haestat el punt de mira per molts paï-sos, i és per això que molta gent haaprofitat la cita per difondre la ideade Catalunya com a país i el reclamde la independència.

La data de la inaguració, el 15 dejuliol, es preveia la més important,ja que la seva retransmisió i elsuport mediàtic es feien a nivellmundial.

Abans de començar la gran ce-rimònia la policia -disfressada devoluntaris dels jocs- ja havia identi-ficat uns 60 joves, a més de més deregistrar-ne uns altres tants als lava-bos fins al punt de deixar-los

despullats. Tota la parafernàlia peracabar intervenint 70 inofensivespilotes de platja amb l'escrit:"Catalonia is not Spain", mig cen-tenar de pancartes d’un metre i migamb el mateix lema, estelades ixiulets. Mitjançant una de lesentrades dels nois identificats, lapolicia va estar en tot moment con-trolant la grada i el sector onestaven els joves i on cada cop queun d'ells aixecava una estelada opancarta aquesta era confiscada i lapersona amenaçada de fer-la fora.Tot i les mesures de seguretatalgunes de les pancartes si que vanarribar a entrar i van ser exhibidesals cossos dels joves durant l'acte.Van ser xiulades les autoritats,l'himne nord americà i l'espanyol,fins i tot Jordi Pujol no va aplaudirquan aquest sonava. Llàstima que

el Molt Honorable, tot i saber quemolts dels joves militants del seupartit presents a la cerimònia,estàven sent identificats i registrats,no en va emetre cap comunicat.

Un altre moment que tampocva ser portada l'endemà fou quanels voluntaris es disposaven paísper país a llençar un got simbòlicd'aigua a la piscina, justament ala fila de l'Irak un dels nois va serexpulsat, segons la policia, perser simpatitzant del grup inde-pendentista Endavant (descrit enun comunicat d'EFE com el"grup al qual pertanyien els jovesque es van encadenar a les por-teries del F.C. Barcelona durantla cimera 2002"), tot i que aques-ta organització no ha reconegutla presència de cap dels seusmembres a l'acció.

Desmesurat policial a la inaguració dels mundials de natació

Redacció/SANTS

Segons una carta anònima fetaarribar a LA BURXA, la Organi-zación Juvenil Española ( OJE),amb local al c/Burgos del nostrebarri reb una subvenció del 601euros per part de la Generalitat.Aquesta organització, de caire fran-quista tal i com reconeix un docu-ment fet per la pròpia SecretariaGeneral de Joventut, va ser una deles impulsades per el règim feixistaper a substituir a les associacions

existents. Pero la Generalitat no ésla única que subvenciona aquestaOrganització, L’estat l’any 1999 vadonar 4.000.000 de pessetes i l’any2002 34.500 Euros, segons publicael BOE. A més a més, diversescomunitats de l’estat també fandiferents aportacions a aquestaorganització feixista.

A Barcelona a part del local alcarrer Burgos, tenen una escolareconeguda con a tal per la Gene-ralitat de Catalunya al carrer SantPere més baix.

La Generalitat subvenciona una entitat franquista

Obrim per

Festa MajorHorari especial: de divendres 22

a dissabte 30, de 17h a 2hLlibreria oberta dj, dv i dss

I recordeu: disfruteu al màxim de la festa major

El nostre barri veí va cel·lebrar laseva festa major el passat mes dejuliol. En mig de sardanes, haba-neres i pasodobles es comença aconsolidar un espai de joves al car-rer Blai. Impulsat pels Castellers dePoblesec s'intenta crear una alter-nativa a la festa tradicional. Aquestany es va poder gaudir entre moltesactivitats d'un cercaquintos, unaactuació castellera i una parell deconcerts amb grups com Inadap-tats i Revolta 21.

En mig de la competició entreels partits per veure qui és méscorrupte, el poble ras pateixconfós l'arrogància d'aquells/esque viuen dels seus vots. Ni lesgrans manifestacions contra laguerra ni contra el PHN fabaixar del burro aquells/es quija fa dècades que sustenten elpoder. Així és que el Casal volaprofitar aquest espai per pre-sentar l'acte del 10 de Setembre,que arriba ja a la seva quarta edi-ció, i que enguany estarà dedicata aquelles lluites que pretenenaturar els atacs al territori en elsPaïsos Catalans.

Per què a les nostres con-trades patim: un "PHN" quese'ns ha imposat "por cojones"i que matarà les Terres de l'Ebre;unes línies d'alta tensió (THT)amb l'única finalitat d'enriquir lesdeficitàries nuclears francesessense pensar ens els danys quegenerarà a la flora i la fauna; laremodelació del port de Menor-ca amb camp de golf inclòs; lesautovies de Mont-ras i de laCerdanya que en benefici delturisme creen fronteres artificialsi generen un important impacteambiental; la Ronda del Nord aValència que suposa la destruc-ció de gran part de l'Horta deBenimaclet; etc.

A més a més, a nivell local laproblemàtica barreja l'especu-lació abrasiva de l'Ajuntafems deBarcelona amb la construcciód'una central tèrmica al Port i elcalaix de ciment per cobrir lesvies...

Concloem que, mentre elsque manen expolien la terra,nosaltres no ens podem quedarquiets. Així que us convidem aparticipar de l'acte que tindràlloc a la plaça Osca el dia 10 desetembre.

Casal Independentista deSants Jaume Compte

PinzelladesL'associació d'ajut i solidaritatamb la gent gran Avismón havolgut recuperar també l'esperitde les festes majors d'enguany, enles que el carrer era ocupat perveïns i veïnes per "la gresca ambels amics, el primer amor..." talcom citen al seu comunicat. Peraixò, el 5 de juliol el carrer JocsFlorals (davant del local de l'en-titat) els cotxes van ser apartatsper les persones en aquesta espe-cialíssima festa major, on més de80 persones, entre gent gran ambproblemes de solitut i voluntarisd'Avismón, van berenar, ballar irecitar poemes i cançons. La ini-ciativa va ser tot un èxit i esperenrepetir-la cada any, convidant atothom qui si vulgui acostar.

El darrer dimecres del juliol, elCasal Independentista de Sants vaorganitzar un dels sopars-debatmensuals. En aquesta ocasió eltema era de màxima actualitat:“Fa falta un estatut?” Per tal d’in-troduir-nos en matèria, assistíl’historiador Agustí Barrera, quefeu un breu repàs de les fiteshistòriques de la nació catalanapel que fa a l’autogovern legista-tiu, des del projecte de constitucióde l’Havana del 1928, fins les pro-postes de cada partit en referèn-cia a la reforma de l’estatut araplantejada. Insistí precisament enl’ocasió que brinda aquest mo-ment històric per a fer, com aindependentistes, un treball pe-dagògic dirigit a tota la població.

Hi ha nou dia senyalat pel desa-llotjament del CSO El Tajo, sit-uat al número 41 del carrerGavà: el 3 de setembre. Recor-dem que el passat 27 de maig lamobilització d’un centenar depersones va impedir el seudesnonament.

EL RACÓ DEL CASAL

Ni un pam deterra, ni una gota d'aigua

Poblesecviu la festa

La colla del Poble Sec, actuant.

Ja s’està preparant l’acte unitaridel 10 de setembre. Interessadesi interessats, pregunteu al Casal.

5

Entre d’altres llibreries,al trobareu a l’Arran i a l’Ona

Nou llibre

“Ciutadania deCatalunya.

Etnicitat,nacionalisme i

llengua”

Jordi Plens

Aquest any, aconsegueix la teva samarreta

de les festes

Antifeixisme, lluita ipassió

(darrera)

(davant)

"AQUEST ANY DEDIQUEM LESFESTES ALTERNATIVES DE SANTSA LA LLUITA CONTRA EL FEIXIS-

ME, A TOTA AQUELLA GENTREPRESALIADA AQUESTS ANYSPER A ENFRONTAR-SE CADA 12D'OCTUBRE A LA CELEBRACIÓNEONAZI I ESPANYOLISTA, A

TOTA AQUELLA GENT, EN DEFINI-TIVA, QUE LLUITA PER LA LLIBER-

TAT I LA JUSTÍCIA SOCIAL. I LADEDIQUEM, RABIOSAMENT, CON-

TRA ALS ULTRES QUE OBRENLOCALS FATXES AL POBLESEC,

CONTRA ELS ANGLADA QUE PRE-TENEN ACONSEGUIR PODER ACOSTA D'AMENAÇAR ALS I LES

TREBALLADORES IMMIGRANTS,CONTRA TOTA L'ESCÒRIA QUE FA

LA FEINA BRUTA ALS CAPITALISTES".

"PERÒ EL FEIXISME, AVUI, TÉMOLTES MÉS CARES. NO NOMÉS

EL PROTAGONITZEN ELSNEONAZIS, SINÓ QUE AVUI ELFEIXISME ÉS SOBRETOT AQUE-LLA POLÍTICA QUE ENS IMPOSA

AUTORITÀRIAMENT UN SIS-TEMA ECONÒMIC INJUST.

INTERNACIONALMENT, ELNEO-FEIXISME ÉS L'IMPERIA-LISME NORDAMERICÀ BOM-BARDEJANT IRAQ. NEOFEI-

XISME ÉS EL FONS MONETARIINTERNACIONAL I LES MULTI-

NACIONALS ESPANYOLESREVENTANT ARGENTINA. NEO-

FEIXISME SÓN ELS TANCSISRAELIANS ESCLAFANT

PALESTINA. NEOFEIXISME ÉSL'ESTAT FRANCÉS ESPOLIANTL'ÀFRICA MENTRES PARLAVENDE PAU A ORIENT MITJÀ. NEO-FEIXISME ÉS LA GUERRA GLO-

BAL PERMANENT QUEDESTRUEIX POBLACIONS PER A

IMPOSAR EL NOU ORDREMUNDIAL CAPITALISTA".

"PROP NOSTRE, TENIM EL NEO-FEIXISME INSTAL·LAT AL COR DE

L'ESTAT. DIEM NEO, PERÒ LESSEVES ARRELS SÓN BEN

ANTIGUES. ELS FILLS DEL FRAN-QUISME INSTAL·LATS EN TOTS

ELS PODERS DE L'ESTAT: EN L'E-XECUTIU, AMB UN PP EMBOGIT,

EN UNA CARRERA ANIQUILADO-RA DE TOT MODEL SOCIAL I

NACIONAL QUE NO SIGUI INTE-GRABLE EN LA ESPAÑA GRANDEY LIBRE. AL LEGISLATIU, ON LA

MAJORIA DE PARTITS FAN DE LACROADA DE LA SEGURETAT I

L'ANTITERRORISME EINES PER ADOBLEGAR LES LLIBERTATS

COL·LECTIVES. I EN EL PODERJUDICIAL, ON ELS JUTGES QUENINGÚ CONTROLA DICTEN LALLEI DEL PODERÓS I ARREME-

TEN CONTRA IMMIGRANTS,POBLACIÓ EMPOBRIDA I DISSI-DENTS. NEOFEIXISME ÉS UN

ESTAT ESPANYOL CADA DIA MÉSAUTORITARI, INJUST I VIOLENT".

"A LA NOSTRA CIUTAT, EL NEO-FEIXISME MUNICIPAL ES RENTA

LA CARA AMB ELS DISCURSETS DEPAU I PROGRÉS DEL FÒRUM 2004MENTRE REVENTA ELS BARRISAMB UNA ESPECULACIÓ INSUL-TANT, ON ELS HABITANTS MÉS

PRIVILEGIATS DE LA CIUTAT SÓNLES IMMOBILIÀRIES I LES CONS-TRUCTORES. I, TANCANT EL CER-CLE QUE HEM COMENÇAT ABANS,EMPRESONANT -AQUEST AJUNTA-

MENT- ELS ANTIFEIXISTES QUES'OPOSEN TANT A LA GUERRA

GLOBAL PERMANENT, COM A LAVIOLÈNCIA GENOCIDA DE L'ES-

TAT ESPANYOL, COM A LA GUER-RA SOLAPADA I URBANA QUE

SUPOSA L'ESPECULACIÓ".

"PER ACABAR: DES DE L'ASSEMBLEA DE BARRI DESANTS US CONVIDEM A CREAR ELS ANTÍDOTS CON-TRA LES IMPOSICIONS DEL NEOFEIXISME. I AQUEST

ANTÍDOT PASSA PER LA CONSTRUCCIÓ DE RELA-CIONS SOCIALS JUSTES I ALLIBERADORES, PER L'EN-

FORTIMENT DE LES FORMES D'ORGANITZAR-NOS DE

MANERA IGUALITÀRIA, PER FER REAL UN TEIXITSOCIAL SOLIDARI I COMPROMÉS EN LA LLUITA CON-TRA TOTES LES FORMES D'OPRESSIÓ. AVANÇAR CAP A

UNA SOCIETAT LLIURE I JUSTA ÉS EL CAMÍ QUEESBORRARÀ, PER SEMPRE, TOTES LES EXPRESSIONS

DEL NEOFEIXISME!!!"

Escrit polític que es llegiràdurant les festes

CARRER D’ALCOLEA DE DALT

Diumenge 2408.15 h Diana Triangle de Sants09.30 h Esmorzar per als veïns18.00 h Jocs infantils23.00 h Ball OdiseaDilluns 2512.00 h Campionats parxís i dòmino18.00 h Jocs infantilsDimarts 2612.00 h Campionats parxís i dòmino18.00 h Sardanes: cobla Sant Jordi Ciutatde Barcelona21.30 h Sopar de veïns i bingoDijous 2821.30 h Sopar d’avis al carrer23.00 h Havaneres Port VellDivendres 2912.30 h Guerra d’aigua18.00 h Berenar infantil – pallassosMascarada23.00 h Ball amb l’orquestra PokersDissabte 3013.30 h Concurs de truites i canapès23.00 h Disco mòbil i bany d’escuma

CARRER D’ALCOLEA DE BAIX

Diumenge 2409.00 h Gran traca inici Festa Major09.30 h Cercavila Banda i MajorettesTriangle de Sants10.30 h Sardinada popular13.00 h Inici campionats (dòmino, parxís...)22.30 h Ball amb PokersDilluns 2511.00 h Jocs infantils22.30 h Ball amb Rolls BandDimarts 2611.00 h Concurs de pintura i manualitats18.00 h Sardanes amb la cobla Jovenívolade Sabadell22.00 h Sopar de germanor23.00 h Cremat de rom i havaneres ambXarxaDijous 2817.30 h Berenar per a la mainada18.00 h Pallassos22.30 h Ball amb Quim el MarxósDivendres 2917.00 h Jocs per a adults23.00 h Ball amb l’orquestra AquàriumDissabte 3013.30 h Concurs de truites18.30 h Lliurament de premis (dòmino iparxís)23.00 h Ball de cloenda amb l’orquestraHapleckGran traca final

CARRER DE GUADIANA

Diumenge 2410.00 h Traca inici de Festa Major11.00 h Foc per a la sardinada13.30 h Concurs de truites i pastissos14.00 h Sardinada popular18.30 h Tallers infantils i juvenils22.00 h Havaneres amb degustació de cremat deromDilluns 2511.00 h Concurs de dibuix18.30 h Jocs de taula22.00 h BingoDimarts 2612.00 h Jocs infantils18.00 h Jocs de taulaXocolatada infantil22.00 h CinemaDijous 2812.00 h Gimcana infantil18.00 h Jocs de taula23.00 h Teatre amb el grup PicarolsDivendres 2912.00 h Tallers infantils18.00 h Jocs de taula22.00 h Disco mòbilDissabte 30Durant el matí participació en la gimcana delsCastellers de Sants12.00 h Cursa popular13.00 h Guerra d’aigua19.00 h Lliurament de premis dels jocs de taula iconcurs de truites i pastissos20.30 h Sopar de germanor23.00 h OrquestraTraca fi de festa

CARRER DELS COMTES DE BELL-LLOC

Diumenge 2409.00 h Traca sonada12.00 h Sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa22.00 h Ball amb el quartet HapleckDilluns 2522.00 h Sopar de germanor i bingoDimarts 2614.00 h Botifarrada amb mongetes per als socis18.00 h Xocolatada infantil23.00 h Cantada d’havaneres amb Les veus delspescadors de l’Escala i rom crematDijous 2814.00 h Dinar popular amb concurs de truites23.00 h Ball amb el conjunt BrindisDivendres 2923.00 h Ball amb l’orquestra OrigenDissabte 3018.00 h Xocolatada per als avis, socis del carrer23.00 h Ball de comiat amb el conjunt Brindis

CARRER DE CANALEJAS

Diumenge 2411.00 h Traca i cercavila13.00 h Vermut popular (1euro)17.00 h Jocs infantils18.00 h Bingo22.30 h Ball amb el grup EsquitxDilluns 2511.00 h Concurs de pintura infantil12.00 h Concurs de truites17.00 h Concurs de dòmino adults i jocs detaula infants19.00 h Bingo22.00 h Havaneres: Quatre vents, amb rom Dimarts 2611.00 h Jocs infantils (curses de sacs, pomes,afaitar globus, etc.)17.00 h Animació i pallassos amb Show Martiini22.30 h Ball amb MamboDijous 2811.00 h Manualitats infantils (fang, plastilina...)17.00 h Xocolatada per a la mainada19.00 h Bingo22.30 h Ball amb Martell MúsicsDivendres 2911.00 h Concurs ball infantil17.00 h Trencar l’olla i berenar infantil (1 euro)22.30 h Disco mòbil IlsonDissabte 3010.00 h Parc infantil mòbilparc17.00 h Lliurament de premis19.00 h Bingo22.30 h Ball de disfresses amb l’orquestraMillenniumFi de festa i traca

CARRER DE MASINI SUD

Diumenge 2410.30 h Traca, pregó11.00 h Esmorzar per als veïns17.30 h Bingo23.00 h Disco mòbil amb D.J. ChusDilluns 2512.00 h Concurs de bacallà18.00 h Xocolatada (patrocinada per Esclat)23.00 h Ball amb el Duo Agua MarinaDimarts 2613.00 h Sardinada18.00 h Pallassos Kokos22.00 h Havaneres amb La gavinaDijous 2812.00 h Festa de l’escuma amb disco mòbil18.00 h Concurs de dibuix21.30 h Sopar de germanor i bingoDivendres 2913.00 h Botifarrada18.00 h Sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa23.00 h Ball amb l’orquestra MàgicDissabte 3012.00 h Tómbola17.00 h Castells inflables23.00 h Ball amb el Duo Zambra

CARRER DEL VALLESPIR

Diumenge 2409.00 h Cercavila amb el Triangle de Sants10.00 h A l’església de Sta. Maria de Sants,ofrena al sant patró, Sant Bartomeu17.00 h Campionat de dòmino18.30 h Sardanes amb la cobla Mediterrània,concurs de colles improvisades23.00 h Ball amb l’orquestra SoffiçaoDilluns 2510.00 h Sardinada per esmorzar (pels socis)17.00 h Campionat de dòmino i jocs19.00 h Al parc de l’Espanya Industrial lliura-ment de premis als carrers més ben guarnits22.00 h Sopar de germanorDimarts 2611.00 h Jocs17.00 h Domino i berenar homenatge a lagent gran, amb l’actuació de Mayte Carreras23.00 h Ball disco mòbilDijous 2810.00 h 5a Trobada de Puntaires18.00 h Berenar infantil amb l’actuació de lestitelles i dels pallassos l’Arlequí23.00 h Disco mòbil amb canó Sol i SonaDivendres 29Tot el dia al Happy park23.00 h Ball amb la banda CocodriloDissabte 30Matí Gimcana pels carreres de la FestaMajor organitzada pels Castellers de Sants15.00 h Arrossada al nostre carrer23.00 h Fi de festa amb l’orquestra BossaNova

Carrer de Rosés (Casa Gran)

Diumenge 2412.00 h Traca i arribada dels Gegants de Sants14.00 h Dinar per als socis i per als geganters17.00 h Karaoke23.00 h Ball amb l’orquestra ConfetiDilluns 2512.00 h Gimcana infantil17.30 h Campionats de parxís, dames i dòmino23.00 h Havaneres i cremat amb el GrupMontjuïcDimarts 2612.00 h Mostra de puntaires18.00 h Festa infantil amb el grup Ítaca i xoco-latada23.00 h BingoDijous 2817.30 h Presentació de la tómbola de la Festa18.00 h Bingo22.30 h Ball amb l’orquestra la gironina LamarimbaDivendres 2912.00 h Jocs infantils15.30 h Instal·lació de jocs inflables i llits elàstics21.30 h Sopar de gala23.00 h Ball amb l’Adri i en ManelDissabte 3011.00 h Guerra d’aigua18.00 h Teatre: un marido de ida y vuelta23.00 h Ball amb l’orquestra Dynàmic03.00 h Traca final

Actes Unitaris

Dimecres 2722:00 h Correfoc dels Diables de Sants.

Recorregut: (Muntadas, Autonomia, Salou, Sants, Gayarre, Sant Crist, pl Ibèria).

23:00 h Concert unitari a la plaça de Joan Peiró, davant de l’estacióde Sants. SINFÒNICA DE GAVÀ i MACACO

Dissabte 30 10.00 h Gimcana popular.Organitzada

pels Castellers de Sants19.00 h Cercavila castellera amb con-

centració de grallers pelscarrers del barri, des de la plaça de Bonet i Muixí.

Diumenge 31 12.00 h Actuació de Festa Major al Parc

de l’Espanya Industrial ambels Nens del Vendrell, Castellers de Terrassa i Castellers de Sants.

Programació Festes Majors de Sants

Festes Majors de Sants Alternatives ( pàrquing pl Sants)

CARRER DE FINLÀNDIA

Diumenge 2409.00 h Traca d’inici de festa09.30 h Esmorzar per als socis del carrer de Finlàndia10.30 h Música ambientalOfrena floral de la Comissió de Festes del carrer de Finlàndia 13.30 h Vermut popular per a tots el socis del carrer18.00 h Havaneres amb Gavina22.00 h Sopar de socis i veïns23.30 h Ponx, patates...24.00 h Projecció d’una pel·lículaDilluns 2510.00 h Esmorzar al carrer(l’esmorzar a càrrec de cadascú)11.30 h Gimcana per a grans i petits14.00 h Dinar de mercat20.30 h Concurs de coques i pastissos22.00 h Sopar de “fustes”23.00 h Nit de música a càrrec de la ComissióDimarts 2610.00 h Esmorzar al carrer11.00 h Jocs d’estiu18.00 h Grup d’animació i ball de disfresses infantilCastell inflable Xauxa20.30 h Concurs de truites22.00 h Operació FinlàndiaDijous 2810.00 h Esmorzar11.30 h Partidet de futbol i de bàsquet per a tothom que vulguijugar-hiEn un moment del dia repartiment dels regals dels jubilats14.00 h Fideuà17.00 h Tots a berenar amb una xocolatada18.00 h Grup d’animació amb els pallassos 3/4 de 1520.00 h Tómbola22.00 h Sopar de la cervesa, cadascú que es baixi elfrankfurt i el pa, que foc tindrà per cuinar23.00 h Ball amb el duet EsquitxDivendres 2910.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Tallers14.00 h Graellada17.00 h Escacs catch a 4 amb la col·laboració d’OpenInternacional d’Escacs de Sants - Montjuïc22.00 h Sopar de les dones23.30 h Ball amb el duet ÀriaDissabte 3010.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Jocs infantils i música ambiental14.00 h Dinar de mongetes amb botifarra per als socisdel carrer de Finlàndia17.00 h Lliurament de premis del VI Concurs Fotogràfic18.00 h Sardanes amb la cobla Jovenívola de Sabadell22.00 h Sopar de germanor24.00 h Ball de cloenda amb el duet Esquitx i tot seguit,traca final i fins l’any vinent

PLAÇA DE LA FARGA

Diumenge 2410.30 h Traca i cercavila amb el Triangle de Sants11.30 h Concurs de dibuix13.00 h Vermut per als socis18.00 h Bingo23.00 h Ball amb l’orquestra AquaramaDilluns 2510.00 h XIX Campionat de Dòmino11.00 h Concurs de fang12.00 h Jocs infantils17.00 h Campionat de parxís infantil23.00 h Ball amb l’orquestra AquàriumDimarts 2611.00 h Gimcana de bicicletes18.00 h Homenatge als avis amb la màgia del Sr. Roma22.00 h Sopar de germanor amb la màgia del Sr. RomaDijous 2811.00 h VI Campionat de RemigioMatí Castells inflablesTarda Castells inflables17.00 h Campionat de Parxís Sènior23.00 h Orquestra SoffiçaoDivendres 2910.00 h XX Cursa Atlètica12.00 h Guerra d’escuma18.00 h Xocolatada i pallassos23.00 h Discoteca XauxaDissabte 3012.00 h Guerra d’aigua14.00 h Lliurament de premis18.00 h Sardanes amb la cobla La principal de Collblanc23.00 h Xou de mags amb el Sr. Roma i fi de festa

CARRER DE GALILEU

Diumenge 2409.30 h Traca inici Festa MajorCercavila amb el grup LabradoresInscripcions als jocs infantils17.00 h Inscripcions als campionats de dòmino i parxís23.00 h Ball amb l’orquestra Rolle BandDilluns 2510.00 h Jocs, pintar amb parts del cos, fang17.00 h Campionats de dòmino i parxís18.30 h Sardanes amb la cobla La principal de Collblanc21.00 h Sopar de germanorDimarts 2611.00 h Concurs de pintura ràpida, concurs infantil de pintura17.00 h Berenar infantil patrocinat per l’Esclat amb els pallassos DandyClowns23.00 h Nit del country amb toro mecànic i el grup JukeboxDijous 2809.30 h Sardinada popular patrocinat per la peixateria Carlos11.00 h Jocs, trencar l’olla18.00 h Berenar per als avis patrocinat per Súper CarnCantada d’havaneres amb Les veus del mar23.00 h Ball amb l’orquestra AquàriumDivendres 2911.00 h Jocs, festa de l’aigua amb escuma17.00 h Final dòmino i parxís23.00 h Disco mòbil amb festa i escumaDissabte 3011.30 h Lliurament de premis13.00 h Vermut popular23.00 h Ball amb l’orquestra SoffiçaoTraca final

PLAÇA DE L’OLIVERETA

Diumenge 24Matí Ofrena floral a Sant BartomeuTarda Petard inicialCercavila amb el Triangle de SantsPica – pica popularNit Ball amb l’orquestra Canal 4Dilluns 25Matí Guerra d’aiguaTarda Berenar d’avis amb el grup ZambraNit Espectacle El MolinoDimarts 26Matí Concurs de petancaBall d’escuma infantilTarda XocolatadaEspectacle infantil Els farsantsNit Sopar de germanorOrquestra TwisterDijous 28Matí Concurs de dibuix infantil (fins als 12 anys)Tarda V Aplec de Sardanes amb les cobles Lluïsosde Taradell i La principal de CollblancNit Havaneres i rom cremat amb Els quatre ventsDivendres 29Matí Guerra d’aiguaTarda Karaoke i disco joveNit Discoteca mòbilBall d’escumaDutxa d’aiguaDissabte 30Mati Gimcana promoguda pels Castellers de SantsTarda XocolatadaPallassos TururutNit Ball de comiat amb orquestraTraca final

TRIANGLE RIERA ESCUDER

Diumenge 2409.00 h Traca inici de festa10.00 h Ofrena a Sant Bartomeu11.00 h Jocs infantils i juvenils17.00 h Superbingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Música i ball24.00 h Concurs del ball del fanaletDilluns 2510.00 h Jocs infantils i juvenils17.00 h Jocs infantils i juvenils19.00 h Lliurament de premis al parc de l'EspanyaIndustrial21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Música i ballDimarts 2611.00 h Xocolatada infantil per gentilesa de l'Esclat13.00 h Botifarrada del Triangle 17.00 h Súper bingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Música i ball per recordar els anys setanta, vuitan-ta i noranta,patrocinat per Benestar i Família01.00 h Festa de l’escuma amb música i xocolatada, Calanar-hi amb vestit de bany i tovallolaDijous 2812.00 h Jocs infantils i juvenils13.00 h Sardinada popular per gentilesa de ascensorsGoberna17.00 h Super bingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Música i ball01.00 h Festa de l’escuma amb música i xocolatada, calanar-hi amb vestit de bany i tovallola Premi per al millorvestit de banyDivendres 2911.00 h Jocs infantils i juvenils17.00 h Jocs infantils i juvenils21.00 h Sopar aniversari per a socis i familiarsEl sopar el posa i el serveix la Comissió23.00 h Ball amb la millor música24.00 h Concurs de ball per parelles Lliurament de premisDissabte 3010.00 h Xocolatada infantil per gentilesa de Caixa delPenedes11.00 h Gimcana popular pels carrers de la Festa Major.Organització: Castellers de Sants17.00 h Superbingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer23.00 h Ball amb la millor música01.30 h Xou del Triangle noi aquest any també noia02.00 h Festa de l’escuma amb xocolatada i fi de festa

CARRER DE ROBRENYO

Diumenge 2412.00 h Traca d’inici de Festa MajorOfrena floral al patró Sant Bartomeu14.00 h Vermut inauguració de la FestaInscripcions als campionats del carrer (reservat als veïnsi als col·laboradors)18.00 h Inici dels campionats (petanca i dòmino)Berenar per a la tercera edat23.00 h Ball inauguració amb l’orquestra AquàriumDilluns 2511.00 h Torneig triangular de futbol – sala al pati delcol·legi Jaume I14.00 h Gran botifarrada amb seques i vi (amb tiquet)17.00 h Continuació dels campionats22.00 h Cantada d’havaneres amb el grup Ultramar, romcrematDimarts 2611.00 h Torneig triangular de futbol - sala entre els equipsd’Alcolea,Robrenyo i Masini Sud.17.00 h Continuació dels campionats22.00 h Sopar de germanor per als veïns amenitzat perDia i nitDijous 2811.00 Continuació del torneig de futbol-sala (al pati delcol·legi Jaume I)14.00 h Gran sardinada (amb tiquet)23.00 h Moguda jove amb la disco mòbil J.B. i bany d’es-cumaDivendres 2911.00 Gimcana infantil17.00 h Xocolatada infantil amb els pallassos DandyClowns18.00 h Continuació del torneig de dòmino i petanca23.00 h Ball amb el Crup StigmaDissabte 3013.30 h Lliurament de premis dels campionats i dels con-cursos del carrer14.30 h Cloenda de la Comissió i aperitiu (reservat alsveïns)17.00 h Bingo popular23.00 h Gran traca de fi de festa i ball amb l’orquestraOrigen

CARRET DE SAGUNT

Diumenge 2410.00 h Traca10.30 h Majorettes13.00 h Vermut18.00 h Escuma22.30 h Nit de ball amb el grup FamaDilluns 2512.00 h Jocs infantils18.00 h Karaoke22.30 h Disco mòbilDimarts 2611.00 h Jocs infantils18.00 h Titelles i pallassos grupTururut21.30 h Sardinada i bingoDijous 28Jocs de taula21.30 h Botifarrada i jocs per alsgransDivendres 2911.00 h Jocs infantils18.00 h Titelles i xocolatada22.30 h Havaneres amb el grupÀmforaDissabte 3011.00 h Futbol12.00 h Sardanes amb la coblaCollblanc13.00 h Guerra d’aigua21.00 h Sopar de germanor22.30 h Nit de ball amb el grup Fènix

CARRER DE VALLADOLID

Diumenge 2410.00 h Ofrena floral al patró Sant Bartomeu a la Parròquia de Santa Maria ial Mercat de Sants12.00 h Tronada inaugural de la festa al carrer i ballada de sardanes amb lacobla Mediterrània22.30 h Cantada d’havaneres amb el grup Si no fosDilluns 2512.00 h Tallers de manualitats per a la mainada13.30 h Gran vermut popular de Festa Major19.30 h Lliurament dels premis als carrers guarnits de Festa Major al parcde l’Espanya Industrial22.00 h Sopar de germanor amb l’acompanyament del duo musical CelesteDimarts 2610.00 h Esmorzar amb una bona i gran sardinada18.00 h Gran xocolatada per a la mainada i jocs infantils22.30 h Ball amb el conjunt BrindisDijous 2810.00 h Concurs d’allioli i gran esmorzar amb mongetes i botifarra18.00 h Ballada de sardanes amb les cobles Sant Jordi i Ciutat de Barcelona22.30 h Ball amb l’orquestra CocteleraDivendres 2910.30 h Jocs de taula i jocs de rol per a la mainada12.30 h Pallassos i grups d’animació infantil18.00 h Festa homenatge a la gent gran del carrer, actuació d’en Gregori i l’Arc deSant Martí22.30 h Ball amb l’orquestra CelesteDissabte 30Matí i tarda Mercat d’artesans de sant Bartomeu i participació de puntairesCercavila de celebració del 10è aniversari dels Castellers de Sants22.30 h Cantada d’havaneres amb el grup Les veus dels pescadors de l’EscalaFi de festa amb tronada i acomiadament de la Festa Major amb el Cant dels adéus

es Majors de Sants

8

Dhamma

C/ Papin 8 08014 BCNTel. 93 491 18 13satkaram@yahoo.es

Sala d’activitats i tallers

Dinars, tapes iun lloc per fer la

migdiada

Cursos de cuina,danses, jocs

Bar vegetarià

Dinars: de 13,30 a 15,30h

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4

08002 Barcelona tel. 93 268 45 33

Com vau començar a muntar les festes?Al principi feia por fer la festa enun carrer sense cap negoci, ambgent molt gran. Al bar que hi haviaabans al carrer ens van ajuntar unsquants i mira. Les festes estanprou bé, però si a més són al teucarrer, la cosa millora. Vam crearuna associació amb estatuts. Vamfer una assemblea al carrer i vamcomençar a funcionar com acomissió de festes. Cada any escelebren eleccions, tot i que sem-pre ens presentem els mateixos.Ara tenim uns 70 socis. Rebemsubvencions de la Generalitat i del'Ajuntament, en total quasi unmilió de pessetes. Per nosaltres ésl’única manera que tiri endavant lafesta. Això si, en el moment queen rebs una, està subjecte. A part,també ens financem de les quotesdels socis, de la loteria de Nadal,dels quatre bingos que fem durantles festes i de la barra del bar.

Aquest darrer és l'últim anyque celebrareu la festa major alcarrer. A què es deu? Doncs principalment per que per-dem el local que ens servia demagatzem i que ens deixava un veía un preu assequible. Ara per llo-gar un nou local ens faria faltacom a mínim un milió de pessetes

més de pressupost, i això no ens hopodem permetre. D'on treiem araun milió més, si ara ja ens gastemtres. I aquest any ens havíem aco-llonit pel tema de l'impost de socie-tats. Menys mal que ho han tret. Sino, haurien desaparegut moltís-simes associacions de tot tipus.

Algun cop hem tingut l'opor-tunitat de parlar amb vosaltresi cal dir que la vostra concepcióde festa major ens agrada.El fet de fer la festa major al car-rer ha fet que ens coneguèssimmolts veïns. Durant les festes,esmorzem, dinem i sopem al car-rer, i això és el millor de la festamajor, la convivència. Per a no-saltres això és festa major. Notant les orquestres o la decoració.I per aquest motiu altres carrersens han criticat. El que volem éspassar-nos-ho bé, i el que fem, lasardinada, la botifarrada o lesxocolatades, ho fem gratuït. Ensdiuen: heu de cobrar! Però no-saltres tenim un pressupost, i finson ens arribi, anem fent. I quans'acaba, s'acaba. I per a tothom,no només pels del carrer. Vas aaltres carrers i veus grans porta-lades, i tot ple de gent. Aquí arri-ba poca gent, i per mi millor. Aixípots estar tranquil·lament al car-rer, sentat i en banyador, i men-

tre des d'un balcó llencen uncubell d'aigua, i això és el que ensagrada.

I en relació amb la competicióde carrers engalanats?Quasi sempre hem quedat elsúltims. Però nosaltres semprediem que ens han donat el primerpremi, ja que a l'hora d'entregar-los, com que comencen pel dar-rer, som els primers en recollir-lo... El primer any ens vam deixarla pell en decorar el carrer, i vamquedar a l'onzè lloc. Tot i això,com que no ens havíem presen-tat mai, vam presumir tambéd'haver guanyat el premi perprimer cop, és a dir, el primer

premi, davant la sorpresa del per-sonal. Nosaltres mai podremcompetir amb aquests carrers tanben engalanats. Ni tenim dinersni tampoc punyetera idea.Nosaltres ens gastem el pressu-post més en menjar i beure.

De les festes alternatives cadaany sorgeix la iniciativa delcercacarrers, una manera depotenciar la dimensió col·lec-tiva de la festa. Què n’opines?Està molt bé, està molt bé. Alprincipi ens van parlar de que siaquests podrien trencar les festes,però ja heu vingut per aquí, i capproblema. A més és una activitatbonica, i que anima els carrers.

Aquest any també hi ha una acti-vitat que agafa tots carrers: unagimkana que fan els Castellers deSants en motiu del seu desé ani-versari. A part hi ha el dia d'actesunitaris, però és obligatori.

A mode de comiat, voldriesdirigir algunes paraules als lec-tors i les lectores de la Burxa?La festa major és bonica, és guapa.Els que la munten, treballen coma rucs. Jo és la setmana de l'anyque més treballo. M'aixeco a lesvuit i sóc dels últims que s'en va adormir, a les tres o les quatre. Peròquan acaba la festa major, t'agafauna satisfacció... És increïble.Nosaltres ho trobarem a faltar.

ALFONSO PÉREZ COTO. ÉS MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE FESTA MAJOR DEL TRIANGLE RIERA D’ESCUDER.

L’ENTREVISTA

“El millor de la festa major és la convivència al carrer”

L'Alfonso és un gallec de 55 anys que viu al carrer Cerdanyola amb laseva dona, també gallega. Ja porta 22 anys al barri. Abans havia viscutal Gòtic. Era cuiner, però treballava a l'equip de manteniment d'unaentitat bancària. Una lesió a l'esquena el va fer retirar del mercat labo-ral i ara cobra una pensió. Després d'haver participat a la comissiódel carrer Massini, va ser un dels impulsors de la Festa Major al

Triangle de Riera d’Escuder, que inclou un tros del carrer Socors, deCerdanyola i del mateix carrer de Riera d’Escuder. D’això fa set anys.Enguany comenta suspirant que serà l’últim: llogar un nou magatzemdispara els pressupost i això un carrer petit com el seu no ho potsuportar.

Roger Sánchez Amat

La Burxa us desitja que passeu unabona i desmesurada Festa Major

agost 2003

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentLA BORDETA, MON AMOURD’ON VENIM

“Naturalment, necessitàvem calés.Varem imprimir unes cèdules del"Front de la Llibertat" i (...) co-mençarem a vendre-les. (...). Jo feiavisites a gent "important". Unafou a don Pedro Balañá Espinós,l'amo de la plaça Monumental deBarcelona, i de les Arenes. Teniaal meu barri de Sants, al carrerValladolid, un despatx i la sevacasa particular. La manera d'entrarera important: entrar sense fersoroll, sense cridar l'atenció, perpoder atrapar-lo, asseure'ns al seudespatx, parlar i fer-li afluixaralgunes peles.

Com que jo era prim i bru, te-nia pinta de torero. Ens obrí laporta el secretari del Balañá i livaig dir que era d'Albacete i quevolia parlar amb Don Pedro (...).En Balañá sortí vestit amb batí; esveu que s'acabava d'aixecar; erenles nou del matí.

Un cop al despatx, li començoa cantar la cançó: jo, de torero, resde res. Sóc del moviment de laresistència i vinc a demanar-li unespeles pels presos. El Balañá teniafama de ser un bon negociador; sino, no hauria fet tantes peles. Ésl'única d'aquestes visites en queem vaig sentir vençut. Em donàtantes explicacions, em parlà tanbé de la República, em digué queajudava les dones dels seus em-pleats que estaven a França, i que,per tant, ja feia la seva aportació ala causa. Jo cercava la manera deno marxar amb les mans buides.

-Bé, però vostè fa cada any una"corrida" a benefici dels orfes delsmilitars.

-Jo, sí, la faig obligat i siguiquina sigui la taquilla haig dedonar mig milió de peles pelsorfes dels militars.

(...) Jo havia calculat, abans deparlar-hi, que en treuria cinquan-ta mil. I vaig haver d'acontentar-me amb deu vegades menys, i amés, convençut que em contavala veritat. És clar que ni una dese-na part devia ser cert.”

Joan Rocabert"L'aventura del militant"

Els Calés

Al darrer Informatiu, la novaregidora parlava que per tirarendavant Can Batlló calia dià-leg. Vaja, home (perdó dona)!!però si portem set anys de dià-leg sobre el tema. I ara la immo-biliària propietària està renovantels contractes de lloguer als ta-llers per tres anys, i dient: tran-quils, que això va per llarg...

De parlar (o dialogar, comvulgueu) ens hem fet un fart iel resultat fins ara és que s'hanplanificat dues fases d'actuacióa Can Batlló: la segona d'ellesque afecta la nau central, sensedata, i la primera que contem-pla la resta depén de què elspropietaris (Immobiliària Lles)tingui a bé endegar el pla urba-nístic. Aquest pla inclou un pac-te entre les entitats veïnals i l'A-juntament, entrat amb calçador,per la concessió de més de cinc-cents pisos a canvi de que unapart important dels espais dezona verda i equipaments siguinrealitat a curt termini. No no-més no són realitat sinó que elspropietaris tornen a demanarmés (i més i més i més...) totbloquejant el procediment ad-ministratiu amb recursos judi-cials. Segur que esperen que ensatipem tots plegats i els deixemfer el que vulguin. I si no, ellssegueixen cobrant els lloguers iel solar revaloritzant-se a ritmessuperiors al deu per cent anual.

Quin interès tenen per mourepeça, en aquest context, els pro-pietaris. Cap. I el nostre barri, LaBordeta segueix orfe de les zonesverdes i equipaments que neces-sita i que fa anys que reclama.

No votem governs d'esquerresper què deixin la construcció deles zones verdes i els equipamentsen mans d'especuladors. Així quemira, regidora, aquí ja s'ha parlattot el que calia i ara toca actuar.

Comissió de Veïns de LaBordeta

Ai, CanBatlló!

TAV: Anem enlloc corrent més?

El transport és un dels més gransvolums de negoci i, alhora el prin-cipal responsable de la contami-nació mediambiental. Per altrabanda, tothom reconeix, en el fer-rocarril, el mitjà més ecològic detransport per lescapacitats de càrre-ga i de viatgersenvers la seva efi-ciència energètica.Molt baixa depen-dència dels com-bustibles fòssils,molt baixa conta-minació atmosfèri-ca, a la que cal afe-gir el poc impactemediambiental enqüestió acústica,efecte barrera iocupació territo-rial. Dues vies detren transporten elmateix nombre depersones que setzecarrils d'autopista,i amb una minsa si-nistralitat. Malgrattot, les Administra-cions prioritzen lacarretera per sobredel ferrocarril,doncs l’economiade mercat necessita béns limitats(petroli) i la capacitat de vendreque li dóna el cotxe.

És el TAV un tren ?Sí, és clar, però no té cap de lescondicions del ferrocarril con-vencional. Per les seves caracterís-tiques tècniques, el TAV necessitamolta més obra, ocupa més terri-tori amb un efecte barrera total ili cal un manteniment constant devia. Pel que fa al consum energèticés el tercer, després del rei de lacarretera i de l'avió, mentre el trenconvencional és el cinquè. Passanta les conseqüències socials i

econòmiques, representa un trenpagat per tots adreçat a viatges denegocis, on, si és té en compte lesdespeses de construcció, el preureal del bitllet de l'AVE seria tresvegades més car que el passatge

d'avió de Barcelona a Madrid. Elferrocarril convencional minva aldedicar-hi gairebé tot el seu pres-supost a les línies TAV -d'aquí al2010 prop de 41.000 milions d'eu-ros-, el que provoca un augmentde la despesa social per externali-tat, de la qual la contaminacióatmosfèrica, el soroll i la congestióde carreteres són els responsablesde la meitat dels 226.000 milionsanuals d'euros que ja pujava aque-sta despesa a la UE de fa deu anys.

Facilitat per desplaçar-se oproximitat?Que l'AVE sigui més o menys

ecològic, sense deixar de ser im-portant, no ha d'amagar que elproblema principal és una políti-ca de transport basada en la velo-citat, on el TAVrepresenta nomésuna punta de llança. Per a autors

com Antonio Este-ban l'accessibilitatés la facilitat ambque els membresd'una comunitatpoden anar d'onestan cap a on satis-fer les seves neces-sitats o desitjos.D'aquesta definicióen treu dues possi-bilitats: la facilitatde desplaçament, ésa dir, escurçar eltemps de recor-regut o bé la deproximitat, entesacom una necessitato desitg que és mésaccessible quan méscurta és la distànciai menys recursosfan falta per sa-tisfer-la. D'aquestasegona en pot sor-tir una visió detransport sostenibleo un qüestionament

de la creixent mobilitat, que entots els ordres de la nostra vida,ens imposa el capital.

Josep Maria Rosselló

-AMOROS, M.; La gran ame-naza del TAV, edició de l'autor.

-ESTEBAN, A. i SANZ, A.;Hacia la reconversión ecológicadel transporte en España, Librosde la Catarata.

-SECRETARÍA DE MEDIOAMBIENTE, 7 razones paraoponerse al AVE Madrid-Barcelona-Figueras, SFF-CGT.

La velocitat, sovint, es representa amb seqüènciesdes de la navegació amb troncs pels rius fins a lesmodernes naus que volen ser aus. La velocitat coma mite associat al progrés és un espectacle que en-lluerna i sedueix. La velocitat com idea té poc de

grandiós, senzillament, és la conseqüència de lanecessitat del capital per sobreviure, obrint nousmercats i apropiant-se de materies primeres. Perla imminent i imposada relació entre Sants i elveloç tren d'alta velocitat, la polèmica està servida.

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anun-cis per pàgina de 63’5x60 mm. Encap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

Alba Ayala Bartés/BARCELONA

Arrel de la demanda efectuada pelsindicat CCOO contra TVE peltractament mediàtic de la VagaGeneral del passat 20-J, l'Audièn-cia Nacional ha emès una sentèn-cia condemnatòria. Es consideraque l'activitat informativa prota-gonitzada per Televisió Espanyola,va vulnerar els drets fonamentalsde vaga i llibertat sindical, i la con-demna a emetre, en tots els tele-diaris corresponents a un dia, unainformació com-plerta sobre elcontingut d'aques-ta sentència. Enconcret, s'estableixcom fet provatque els informa-tius que dirigeixUrdazi van ocultarles dades referidesa l'enquesta rea-

litzada pel CIS, segons la qual el54 % dels enquestats creia que hihavia molts o bastants motius pera convocar la vaga general, i queel 86'3 % havia manifestat no tenirpor ni temor a la vaga ni alspiquets informatius. La sentènciatambé considera que TVE vulnerael dret que tenen grups socials ipolítics a fer ús del mitjans públics.Aquesta involucració en activitatsde desinformació suposa, segonsCCOO, una pràctica de manipu-lació encarnada.

agost 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4

08002 Barcelona tel. 93 268 45 33

F l o r i s t e r i aV a l l e s p i r , 1 6

0 8 0 1 4 S a n t s , B C Nt e l . 9 3 4 9 0 2 9 8 3

El farsant...

Sembla que no som els únicsque prenem un drac com asímbol. Les olimpíades de

bombers i policies en tenientambé un, però al pobre el vandeformar tant que difícilmentse’l reconeix com a tal. A més,

ha passat per la ciutat sensepena ni glòria. Males veus

diuen que ja l’han ingressat al’asil per poder morir en pau.

Durant la matinada del dissabte12 de juliol un grup organitzat decaire feixista va provocar unincendi de forma intencionadaamb còctels molotov al local de laCGT de Terrassa. L'immoble, ontambé hi ha la seu del Consell dejoventut, va patir greus desper-fectes. El sindicat insisteix en queno es tracta d'un fet aïllat i denun-cia l'impunitat que estan tenint unnombre creixent d'agressions iatemptats amb contingut clara-ment racista en els darrers mesosa Terrassa.

Agressió feixistaa Terrassa

A la presó percriticar a CCOO

Alba Ayala Bartés/BARCELONA

Després d'un procés judicial de 6anys, la Kasa de la Muntanya, elcentre social okupat més antic dela ciutat, té una imminent data dedesallotjament. El jutjat número6 de Barcelona ha asenyalat el 2d'octubre com a data límit perabandonar l'immoble. Tanmateix,el desnonament podria aturar-seen cas que es considerés lademanda civil interposada desdela Kasa de la Muntanya. El pletté l'objectiu de demostrar que eltitular de la finca no hauria de serel Ministeri d'Hisenda, com cons-ta al Registre, sinó els hereus dela família Güell, que el 1909cediren l'immoble a la Benemèri-ta perque fos utilitzat com a ca-serna. De no ser així, hauria derevertir la propietat als hereus.

Per altra banda, l'històric Cen-tre Social Autogestionat Les Naus,

del barri de Gràcia, té també unaamenaça de desallotjament. L'Au-diència Provincial de Barcelona harevocat una sentència absolutòriai insta el desnonament en precaridels okupes, tot i que el jutgereconeix que Les Naus "realitzenuna funció social davant la mancad'espais d'utilització ciutadana albarri de Gràcia". L'immoble,propietat d'una immobiliària, vaestar abandonat durant 20 anysfins que va ser okupada fa nouanys.

Des dels dos espais okupatss'ha iniciat una campanya demobilitzacions per denunciar lesresolucions judicials, anunciantque la festa major de Gràcia seràun bon moment per portar lesreivindicacions al carrer. La cam-panya vol culminar amb una granmanifestació el dia 4 d'octubre alcentre de la ciutat.

La Kasa de la Muntanya iLes Naus es defensen

Un exdirigent de CCOO, Secun-dino Vallejo, està empresonat desdel 19 de juny acusat d'un delicted'injúries contra diversos mem-bres de la direcció del sindicat.Vallejo havia publicat al diariInformaciones d'Alacant un arti-cle on llençava greus acusacionscontra el llavors secretari generalde CCOO, Antonio Gutiérrez.Els implicats van presentar unaquerella contra Vallejo i van acon-seguir que el jutge els donés la raó.La resolució judicial l'obligava apagar una multa de 12.000 euros,però com que Vallejo es va decla-rar insolvent, CCOO va fer unapetició explícitademanant el seuingrés a presó.

Polèmica al voltant de les casernesAlba Ayala/BARCELONA

Una peculiaritat en la història de lescasernes de Sant Andreu és que mais'hi han deixat de "dictar ordres".Construïdes el 1922, van acolliramb simpatia el cop militar dePrimo de Rivera. Durant el fran-quisme s'hi van defensar ferma-ment els valors de la pàtria, desta-cant en episodis com ara les penesde mort ordenades en el conegut"judici de Burgos". Finalment, el1998, l'exèrcit va abandonar lesinstal·lacions deixant-les sota lesordres de l'especulació i cedint lagerència al Ministeri de Defensa. Alpoc temps de quedar abandonatsalguns dels espais van començar arebre immigrants. El Ministeri nova trigar en dictar nova ordre, i latardor del 2002 en començava elprocés pel desnonament.

Un conflicte amb moltes pecesDesprés que l'Ajuntament de

Barcelona donés llum verda a lacompra de les casernes, el futur varomandre incert, exceptuant el ter-reny que continuarà en mans delMinisteri de Defensa on s'hi cons-truïran habitatges, tot i que elssolars estan qualificats com a zonad'equipaments. Per altra banda, elveïnat reivindica les instal·lacionsper fer-hi un CAP, una residènciaper a la gent gran, un casal de joves,un col·legi i una escola bressol.

Mentrestant, davant el totalabandonament de les casernes i lesdificultats que els immigrants tenenper trobar feina i vivenda, cada copmés persones s'hi ha anat ins-tal·lant, fins arribar en l'actualitat aviure-hi prop de 600 immigrantsde procedència molt diversa.

La reacció veïnalSi bé al començament una part delveïnat es va solidaritzar amb elsimmigrants, mica en mica han anatsortint posicions divergents i la

situació s'ha anat complicant. Elmarç d'aquest any, l'Associació decomerciants, la Plataforma veïnal,l'entitat Gent del Barri i l'Associacióde veïns del barri Tramuntana ini-ciaren un seguit de mobilitzacionsper forçar una solució al problemacoincidint amb la proclama: "Caser-nes, no; equipaments, ara". Peròben aviat els esdeveniments vananar marcant un ritme de crispaciósorgint actituds intolerants per partd'un grup de veïns.

La Plataforma Veïnal va volercapitalitzar la resposta imposantla seva línia d'actuació. Una líniaque culpabilitza els okupants detot el que passa, sense matisos,preconitza expulsions indiscrimi-nades i l'enderrocament immediat.Els altres grups han rebutjat a-quest punt de vista i, sense deixarde demanar el desallotjament,insisteixen en el problema humàque es viu dins les casernes i volenque la solució al conflicte passi per

la reubicació de totes les persones.Per la seva part, els immigrantsreclamen que se'ls concedeixi unpermís de treball per guanyar di-ners i poder llogar un pis.

El polèmic judiciLa resolució posterior al judici perdesnonament celebrat el passat 21de juliol, denega la petició de trami-tar el cas per la via d'urgència i lasentència queda posposada fins almes de setembre. Tanmateix orga-nitzacions com Sodepau, CGT oPapers per tothom, entre altres, hanconvocat una concentració el 7d'agost a la plaça Sant Jaume perdemanar "una solució digna" idenunciar la "persecució policial".Segons aquestes entitats, que cul-pabilitzen les administracions delconflicte, la solució ha de tenir encompte la regularització de totes lespersones immigrades, així com laconstrucció d'equipaments i viven-des dignes per a tota la ciutadania.

Policies seguint un piquet a Sants durant la vaga.

Can Vies:

Un únic camí

de Daniel Camon i Pastor

Aproximació a la realitat dels PaïsosCatalans

La geografia, la història i les principalsreivindicacions de l'independentisme

català, de forma bàsica, clara i concisa.

Llegeix-lo i posiciona’t

TVE, condemnada per manipulació

ARXIU

agost 2003

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant als Països Catalans?

Després de donar la volta a mig món,canviem d’aires. En aquest nou apartatvolem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, desde Salses a Guardamar i desdeFraga a Maó. Desde LA BURXA volem

contribuïr a la coneixença del nostre passat immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials com ecològiques o econòmiques, i dels moviments populars que ens fan avançar.

...i l’autèntic

El nostre drac Malaherbaavisa que durant les festes

pensa sortir de la clandestinitat per posar lescoses al seu lloc. Per molt

gaudinià que l’hagin pintat,el drac de les olimpíadesresulta una vil còpia que,

per més INRI, pretén fer dela policia una institució

popular i simpàtica.

El Règim franquista començava adesmembrar-se a mesura que lamort de Franco s'apropava. Elsnous vents que corrien no inte-ressaven a l'oligarquia del Règim il'obligava a imaginar nous meca-nismes per romandre prop delpoder. El blaverisme seria la seuainversió per tal que les coses nocanviaren massa. I seria una inver-sió lògica per a una burgesia maiinvolucrada en reivindicacions de-mocràtico-nacionals. D'altra ban-da, el seu tarannà espanyol nopodia veure amb bons ulls l'inci-pient nacionalisme català en terresvalencianes. En certa mesura,aquest moviment blaver podiasuposar una resposta a aquestnacionalisme.

El desmembrament del Règimcoincidí amb una inestabilitateconòmica no experimentada enmolt de temps, especialment perles classes mitjanes. Tot açò ge-nerava un malestar important dinsd'una classe sobreprotegida demanera paternalista en l'anteriorrègim, i que ara vinculava la seuainestabilitat amb les reformes polí-tiques que s'estaven donant.

Les classes mitjanes i altes con-servadores també van percebrecom a negatius els canvis culturals.La llei del divorci, la llei d'avorta-ment, la despenalització de dro-gues blanes, etc., foren interpre-tades com senyals d'una crisi devalors inacceptable.

En aquest context es desen-volupà el moviment blaver, basaten un anticatalanisme radical. Unanticatalanisme que en aquellsmoments no estava, ni de lluny,molt estès, però que en altresmoments de crisi ja havia sorgit en

determinats indrets del País Valen-cià. El moviment blaver permetriaa aquestes classes mitjanes i altesdefensar els seus interessos políticsi socials sense haver d'emprar unasimbologia feixista espanyola queja era socialment rebutjada. I, d'al-tra banda, tindria bona acollidaentre gran part de la importantimmigració de classe baixa d'ori-gen castellà i andalús.

Qui creà el moviment?El blaverisme inicial sorgirà de lamà de les distintes famílies delMovimiento; des de la branca ultradel carlisme, als càrrecs actius delpoder públic franquista, passantpels falangistes regionalistes o elcatolicisme ultraconservador. Arabé, més enllà dels mèrits d'aquestsblavers inicials, el nou movimentfeixista va començar a prendrevolada gràcies a dos fets fonamen-tals. D'una banda fou molt impor-tant la instrumentalització realitza-da des de l'aparell de l'estat i pelssectors més reaccionaris de l'apa-rell provincial de la UCD. I, d'altrabanda, no podem oblidar la con-vergència de grups empresarialsque finançaren l'operació política.

Com crearen el moviment?Per tal de crear el nou movimentfeixista no escatimaran en recur-sos i iniciatives. Així, crearan imodificaran associacions de basei d'oci. La violència, d'altra banda,serà un dels recursos més emprats,sobretot en aquesta primera fasede creació del moviment. Enaquest sentit no podem oblidar lesbombes a Fuster, a Sanchis Guar-ner i a la Universitat, les agressionsmúltiples a les autoritats democrà-

tiques, els atacs a comerços iautomòbils, etc. Entre les associa-cions de base i d'oci a què ensreferíem adés, cal destacar el paperde la Junta Central Fallera en lapromoció de l'anticatalanisme apartir dels anys setanta i l'adhesióde la directiva i afició del F.C.València als postulats blavers. Elsaltres tres puntals del movimentblaver, de referència obligatòria,són: l'Acadèmia de CulturaValenciana, Unió Valenciana i LasProvincias. La primera tractarà dedonar una justificació científica iacadèmica als postulats del bla-verisme. El segon serà un partitque arribarà a constituir una de lesprincipals forces polítiques delPaís Valencià. I, Las Provincias,dirigit per la ultradretana MariaConsuelo Reyna, serà un dels pe-riòdics de major difusió i passaràa constituir el principal òrgan depropaganda del moviment.

El blaverisme perd forçaEn els darrers temps, però, elmoviment blaver ha anat perdentgas. Així, Las Provincias ha canviatde directiva i ja no mostra aquellafixació anticatalanista del passat. La

seua exdirectora creà un nou pe-riòdic, el Diario de Valencia, i a-quest no ha passat d'un nombre devendes absolutament ridícul. Elcarrer ja no és en mans del movi-ment blaver sinó de l'esquerra cata-lana. I, el principal partit blaver estàpassant per uns moments de crisisense precedents. En les darrereseleccions, Unió Valenciana obtin-gué uns resultats absolutamentdesastrosos quedant com una deles últimes forces polítiques. I, amés, en els darrers temps són moltsels membres d'aquest partit quehan passat a les files del PartidoPopular i del BLOC.

Tanmateix, periòdicament en-cara apareixen polèmiques lingüís-tiques com les promogudes des del'Acadèmia Valenciana de la Llen-gua i d'altres com aquella queplantejava la no obligatorietatd'ensenyar a les aules els autors dela Literatura Catalana no valen-cians. El temps dirà quin serà elfutur d'aquest moviment. Els dar-rers esdeveniments, però, semblendonar motius per l'esperança.

Ximo Guillem, pertany acol·lectius socials de València

El blaverisme al País Valencià

Manifestació en defensa de la “lengua valenciana” el febrer del 1998.

Riego 18 08014 Tel 93 421 05 93Obert de dilluns a dissabtes

de 13,30 a 15,30h i 20,30 a 23,30h

El tribunal Suprem de Nigèria haratificat la sentència a mort perlapidació d'Amina. D'aquí dosmesos, temps cedit per a acomia-dar-se del seu nadó, serà enterra-da fins el coll i apedregada fins lamort, a no ser que un mar de sig-natures aconsegueixi dissuadir lesAutoritats Nigerianes. AmnistiaInternacional demana el teu su-port a través de la teva signaturaen la seva pagina Web:www.amnistiapornigeria.org

Mitjançant una campanya designatures similar l'any passat esva salvar Safiya: una altra dona enla mateixa situació.

Aturem la lapidació d’Amina

Més repressió aValènciaQuatre joves valencians forendetinguts a principis de juliolacusats de tenir relació amb elpaquet bomba que esclatà a unaoficina de correus el passat 25d'abril.

Tot i la manca de proves, tan-sols l'autoinculpació després de72 hores d'incomunicació, dosdels nois continuen ingressats apresó, per això les accions soli-dàries i de protesta s'estan exte-nent a diferents localitats denun-ciant la creixent criminalitzacióque darrerament està patint elmoviment llibertari valencià.

El blaverisme ha estat un dels movimentspolítics i socials més influents al PaísValencià en els últims trenta anys. Pro-mogut per la burgesia més identificadaamb el Movimiento i assumit per un ample

sector de la població de l'Horta, i lescomarques properes, ha esdevingut tot unfenòmen. La persecució de tot allò con-siderat català, l'intent de creació d'unanova llengua anomenada valenciana i la

lluita de símbols (senyera amb blau, Regnede València per anomenar al País Valencià)han estat les seues teòriques reclamacions.L'anàlisi històrica, però, ens parla d'altresmotivacions ben diferents.

ARXIU

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA9 euros

(1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA_______euros

(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

És un bon moment perparticipar a LA BURXA...

Al gener farà ja dos anys de larefundació de la Burxa, procésque feu que un senzill butlletíde 8 pàgines i 2000 exemplarsde tirada passés a ser tot un pe-riòdic de comunicació popular,amb una edició mensual de5000 còpies i un contingut moltmés variat, amb la dosi de críti-ca necessària i amb una fermaaposta constructiva de tranfor-mació social.

Ara bé, aquest procés no haaconseguit tot els objectius mar-cats, ens hem quedat a mitges.Això fa que inevitablementtorni a sortir el debat sobre elfuncionament com a col·lectiu,la sensació d'estacament com apublicació i inclús es plantegi eltancament provisional del pe-riòdic. Per a que us feu una idea,aquests són alguns dels seusproblemes:

Falta gent novaEl procés de refundació va ferque nova gent s'incorporés a l'e-quip de redacció LA BURXA.Ara, un any i mig després, l'e-quip torna a ser reduït, tot i ques'ha mantingut una àmplia fran-ja de col·laboradors i col·labo-radores. Això s'ha traduït encansament, mancança d'idees,rutina mensual... Falta gent,doncs, que adquireixi un com-promís constant en alguna deles tasques derivades de la pub-licació de LA BURXA: redacció,distribució, maquetació i econo-mia. Segurament ni la feinaderivada de la publicació d'unarevista, a vegades monòtona icansada, ni el funcionamentactual del col·lectiu, poc

pedagògic i marcat per la inèr-cia, resultin factors que afavo-reixin l'entrada de sàvia nova,però són realitats que cal pre-sentar.

Hem patit un estacament decontinguts Aquest estacament fa que nos'avanci en els continguts delperiòdic. Hem aconseguit serun fidel relator de la vida asso-ciativa alternativa del barri. Peròno hem esdevingut una ver-tadera eina d'interpretació delsproblemes socials al barri. Perarribar a això hauríem depotenciar la investigació, de cer-car interlocutors en altres sec-tors del barri, de fer un segui-ment de les institucions i lesentitats oficialistes... D'aquestesfeines en podrien sortir bonesnotícies, informacions sucu-lentes que creessin una necessi-tat irrefrenable d'obrir LA BURXA

quan sortís cada mes. Podria serun dels atractius que li falten aLA BURXA per a crear adhesió iengrescar més gent.

No hem conseguit crear unaidentitat pròpiaDesprés de cinc anys i mig d'e-ditar mensualment i haverrepartit més de 100.000 exem-plars, considerem que tal esforçno l'hem sabut aprofitar. Sovintla feina d'editar una revista vaacompanyada necessàriamentde campanyes de propaganda,de recerca de noves subscrip-cions, de repartiment sel·lectiuen sectors concrets. Aquesta ésuna feina que no hem realitzatmai i es nota.

Com està la cosa Maneres de participarDistribuint la Burxa cada mesQuan surt la Burxa, la majoria d'exemplars es reparteixen enbotigues, bars, locals... Hi ha gent que les deixa a dos llocs, hiha gent que a vint. Si vols repartir-ne al teu carrer, al teu insti-tut, només falta que ens diguis quantes revistes agafes i on lesfas arribar.

Incorporant-se a la comissiód’economiaQuan surt la Burxa, la majoria d'exemplars es reparteixen enbotigues, bars, locals... Hi ha gent que les deixa a dos llocs, hiha gent que a vint. Si vols repartir-ne al teu carrer, al teu insti-tut, només falta que ens diguis quantes revistes agafes i on lesfas arribar.

Escrivint i/o aportant notíciesA l'equip de redacció falta gent. Gent que escrigui, tambégent que aporti noves perspectives. I també falten infor-madors, gent que quan s'assabenti d'alguna notícia ens hofaci arribar. Això val també per fotografies i imatges.

Creant un grup de suport/comissió de propagandaUna mancança endèmica, com abans hem esmentat, és lapropaganda. Faria falta gent que ideés maneres de fer mésconeguda LA BURXA.

Subscrivint-te a LA BURXA