Arcadi Oliveres Entrevista al conegut economistaque aquests dies ha visitat el bar -ri per fer una xerrada a les AulesObertes que s’organitzen a SantMedir. Pàgina 12

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualmarç 2009 núm.127periòdic de comunicació popular

Opinió

La llengua,polèmica aGalizaPÀGINA 2La llengua torna a ser arma llancívolaen el marc d’una campanya electoral.Aquest cop, però, li ha tocat el torn ala llengua gallega. Us presentem unareflexió entorn de la qüestió.

En Moviment

Cooperativismehistòric al barriPÀGINA 8El Projecte Barri Cooperatiu vol recu-perar el bagatge històric cooperativistade Sants com a memòria política perajudar a crear noves experiències decooperació social i superar els mo-ments de crisi actuals.

Cultura

22a calçotadade SantsPÀGINA 10El primer diumenge de març és sinò-nim de calçotada al barri. El Casal In-dependentista de Sants Jaume Compteva tornar organitzar la tradicional cal-çotada a la plaça de Sants, que va aple-gar unes 700 persones.

Massa sang!PÀGINES CENTRALSBanda Barretina, guanyadora de dos premis a la seva po-blació, tenen com a objectiu divulgar la llengua catalanaa través del mestissatge musical.

La setmana tràgicaPÀGINES CENTRALSDe la doctora en Història Contemporània Dolors Marín. Obra quecoincideix amb el centenari de la revolta popular de 1909.

LA BURXA ESTRENA NOVA SECCIÓ És l’espai de la Xarxa d’Intercanvi de

Sants: veïnes i veïns units per crear unaalternativa de consum a través de l’in-

tercanvi de temps i l’aprofitament d'ob-jectes. En vols formar part? Pàgina 11

La Generalitat tancarà l’Oficinade Treball de la plaça de la Farga

Una de les accions emmarcades dins la Jornada de Lluita del 20 de febrer. ALBERT GARCIA

En un moment en què la crisi està enboca de tothom, s’ha fet públic que elproper mes de març l’Oficina de Tre-ball de la plaça de la Farga serà traslla-dada a l’Estació del Nord mentre noes trobi una nova ubicació més ade-quada al mateix barri de Sants. D’a-questa manera, les persones usuàrieshauran de desplaçar-se fins al centrede Barcelona per rebre els serveis quecorresponen a aquesta oficina. Aques-ta seu, depenent de la Generalitat, està saturada des de fa temps, i la si-tuació de crisi ha generat un augmentdels casos que ha d’atendre.

Membres del Centre Social deSants valoren molt negativamentaquest canvi temporal d’emplaça-ment. D’una banda, perquè fonts dela Generalitat han admès que el trasllat pot allargar-se durant molt detemps, ja que encara no es disposad’un nou local. De l’altra, perquè nos’entén que es tanqui l’oficina senseobrir-ne una de provisional davant del’augment en la demanda d’aquestservei.

Altrament, els moviments socialsestan preparant la setmana de mobilitzacions contra la crisi con -vocada pel Fòrum Social Mundial, laqual tindrà lloc a finals de març. Perescalfar els motors, el 20 de febrer hiva haver al barri una Jornada d’Accions Descentralitzades contra lacrisi. Pàgina 4

Les obres del carrer Masnou han portatla polèmica sobre la conservació delsrefugis de la Guerra Civil als nostres ba-rris, on n’hi ha uns 125 del miler que esvan construir a la ciutat. Un d’ells s’ha

descobert recentment amb les obres depavimentació del carrer esmentat.

Així, i malgrat que els responsablesde les obres no hagin notificat res alMuseu d’Història de la Ciutat, les

denúncies del veïnat sobre l’existènciadel refugi podrien ser certes. I és queés comú –tant en obres públiques comprivades– enderrocar o omplir de ci-ment les restes de refugis sense

comunicar-ne la trobada per evitar l’allargament dels terminis de lesobres. Una pràctica que posa en perillla preservació de la nostra memòriahistòrica. Pàgina 3

El perill plana sobre els refugis antiaeris

Març de 2009

Salt de plens

Crisi?Quina crisi?

Quel Ness

Aquest és el títol d’un àlbum de l’em-blemàtic grup musical Supertram. Lafoto de la portada era un paio ambulleres de sol i banyador escarxofaten una gandula, sota un para-sol, iamb un got a la mà. Al voltant seu, unpaisatge desolador. Brutícia pertotarreu, xemeneies de fàbriques migderruïdes, etc.

La metàfora estava servida i podiadonar lloc a diverses interpretacions:hom no té crisi si no la vol veure; al-gú és tant inconscient o catxondoque mentre tot s’ensorra ell s’ho pas-sa bé, etc.. I no cal dir que la imatge

Editorials

Els temes als principals mit-jans de comunicació es vansucceint a mesura que lesmodes neixen, creixen i

desapareixen. Això és el que va pas-sar amb la polèmica —necessària,d’altra banda— que va suscitar l’a-provació de la Llei de la memòriahistòrica. A tot arreu i en tot mo-ment es parlava dels judicis a repu-blicans durant la postguerra, de lesfosses comunes on hi havia enter -rats els perdedors de la Guerra Ci-vil, de la rehabilitació pública dels iles lluitadores per la llibertat... Peròaixò, ara, ja no és moda. És moltsimptomàtic que quan es té l’opor-tunitat de recuperar un tros delnostre passat, un passat que ensvan arrabassar per la força de les ar-mes, s’imposi el silenci i es miri capa un altre costat. La possible desco-

berta d’un refugi antiaeri amb lesobres de pavimentació del carrerMasnou hauria de reobrir el debatsobre la responsabilitat que tenim,tots i totes, de vetllar perquè noens tornin a tapar els ulls i les ore-lles davant episodis de la històriaque incomoden els qui estan «adalt». Com tampoc hauríem de per-metre que els criteris econòmics si-guin els únics que es tenen encompte a l’hora de restaurar i ges-tionar el nostre patrimoni històric,tal com ha succeït amb la majoriadels refugis antiaeris que s’han des-cobert a Sants i a Barcelona. Eltemps, els diners i l’oblit (un oblitque no és casual) són els pitjorsenemics de la història, una històriaque, d’altra banda, és una més deles eines per créixer com un poblelliure i combatiu.

La troballa de restesarquològiques és rebu-

da, per alguns, ambgran alegria, mentre

que, per altres, suposauna nosa i una pèrdua

de temps i diners.

Amagant elpassat que

no els agrada

Opinions

La crisi torna a posarde relleu que el model

de consum actual ésinsostenible, i que

aquest sistema no s’ha de

refundar: s’ha de tallar d’arrel.

A la crisi,punyalades

Opinió

Madrileny,l’accentmajoritari

Eudald Vilamajó

Sota el lema «Libertad para elegir»,Galicia Bilingüe demostra la poca ca-pacitat de convocatòria que té a Gali-za i la molta complicitat de les institu-cions i els mitjans de comunicació.

Poc més de 3.000 persones de totl’Estat es van manifestar el passat 8 defebrer per Compostel·la en contra dela suposada imposició del gallec. Elmés destacable de la protesta, buidade contingut per enganyar una massasocial que no havien pogut mobilitzar,va ser la presència d’una important va-rietat d’accents i suports de tot l’Estat,entre els quals, els de les lídersd’UpyD i Ciutadans, Rosa Díez i AlbertRivera. El caire de la manifestació s’e-

CartesLa Màfia

J. Font

Fa poc un periodista anunciavaque la Màfia s’estava començant asituar a cotes de poder de l’Estat.A risc d’acabar necessitant una es-corta com la d’aquest senyor (quècontentó estava l’Hereu de sortira la foto amb ell, envoltat de tantaseguretat), revelaré la meva des-coberta: tinc indicis que la Màfiafa anys que està establerta aquí, ique el seu àmbit principal d’ac-tuació és la concessió dels carnetsde conduir.

La màfia està tant a les autoes-coles com al funcionarat examina-dor. Entre els uns i els altres, ex-torqueixen l’aprenent de totes lesmaneres. A més, aquí la Màfia ésmarcadament espanyolista i xenò-foba, i a part dels perjudicis eco-nòmics en l’aprenent, el torturenideològicament.

Fa poc n’he estat víctima. D’exemples de vexacions n’hihauria diversos, però el més il·lus-tratiu pot ser el del dia de l’exa-men. El meu professor va reconèi-xer l’examinador com el de la set-mana anterior, i em va dir que nise m’acudís parlar-li en català. I ai-xí ho vaig fer. I això que fa anysque no canvio al castellà si l’altrapersona entén el català.

Però aquella persona tenia eldret a suspendre’m si em catalo-gava com a «separatista» (el pro-fessor d’autoescola, després de larecomanació lingüística, em vadir «que no estem per separatis-mes»). En fi...

Envia’ns el teu escrit a laburxa@barrisants.org

o a Can Vies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

videnciava en els suports a la convoca-tòria, com l’Asociación de Víctimas delTerrorismo i la Falange Auténtica.

Durant tot el recorregut de la mani-festació es van deixar veure una des-ena d’accions de protesta, on, davantla incredulitat de les assistents forà-nies, un notable nombre d’espontà-nies se sumaven a les contramanifesta-cions que se succeïen, la majoria deles quals usaven la ironia típica de lazona, la retranca, basada a escarnir laprotesta que consideraven ridícula.

D’altra banda, els mitjans de comu-nicació de masses, després d’haverpublicitat la convocatòria amb insis-tència, es van encarregar de criminalit-zar la resposta combativa que hi va ha-ver a la intromissió de la policia esta-tal, la qual impedia les expressionsdels centenars de persones que vanmostrar la seva disconformitat de dife-rents maneres.

Aquesta mala publicitat i l’excés dela policia van acabar amb un centenard’identificats i 11 detencions. Les cau-

ses i pallisses més greus se les van en-dur quatre membres de Nos-UP, partitde l’esquerra independentista gallega,aprofitant el marc electoral en el qualtambé es presenten per desacreditarla feina social de la qual són partícips.

Com a casa nostra, el punt de mirad’aquests dies de campanya s’ha dedesviar dels problemes interns delspartits. Sobre la taula, un suposat te-ma de llicències de bars aCompostel·la és un dels plats forts del’actualitat electoral. Però, com a casanostra, dels molts bars sense llicènciaque hi ha a Compostel·la, només Hen-riqueta Outeiro, Sala Nasa i A Gental-

ha do Pichel són els locals criminalit-zats, que curiosament són els que po-tencien la cultura popular gallega.

L’estat legal d’aquests locals nomésés una excusa per poder-ne assegurarel tancament el dia que es vulgui. Defet, les acusacions d’un dels líders delPP anava bastant més lluny, els qualsafirmaven que en aquests locals hipreparaven «còctels molotov la kaleborroka compostel·lana». Tot i demos-trar-se la falsedat d’aquestes acusa-cions, els líders dels partits majoritarishan aprofitat la campanya per creuar-se atacs i per prometre investigacionso tancaments.

té la seva bona dosi d’humor. Tambéels inclassificables Monty Paython hanfet contribucions –tot i que no sem-pre– al que podríem denomenar hu-mor intel·ligent, irònic, sarcàstic, ocom vulgueu dir-li. Sense anar méslluny, hi ha l’escena impagable de lapel·lícula La vida de Brian, al finaldel film, en la qual un crucificat cantala cançó Always look on the bright si-de of life («mira sempre el cantó bri-llant del vida»). Brian, l’únic que no lacanta, està rodejat d’una trentena decrucificats que fan els cors i que xiu-len la tornada quan toca. A sota seu,els cossos sense vida de l’escamot suï-cida, que moments abans ha fet ho-nor al seu nom.

Bé, doncs l’altre dia, mentre em pi-xava de riure amb Crackòvia, vaigveure aparèixer un personatge patè-tic, el rei Artús, que es va posar a can-

tar la cançó amb una versió lliureadreçada als pericos –cal reconèixerque cantar la cançoneta a Can Ràbia,sobretot abans del derbi, era tota unaprovocació plena de mala llet–, i queper suavitzar-ho en Tamudo li va dei-xar anar que era un «tontolaba» oquelcom per l’estil.

Com deia, el personatge del rei Ar-tús és d’un ridícul fora de mida; l’hanguarnit de tal manera que ni el pitjorenemic de l’actor ho hauria fet millor:una cota de malla horrorosa, un sol alpit que un nen de dos anys hauria di-buixat millor, un casc que sembla unorinal foradat... Una cosa és fer riure iuna altra, fer pena. A sobre, per mésinri, el fan passejar així guarnit perprogrames de televisió, en una mos-tra de propaganda d’un teatre mai vis-ta (ignoro si pagant o per la patilla,del rei Artús, és clar).

Doncs resulta que la cançó formapart de l’espectacle que es representaen un teatre del Paral·lel –venint delTriclicle en espanyol, és clar– i que ésuna versió d’una obra dels mateixosMonty Paython. La cançoneta fa així:«Todos juntos! ¡Busca el lado buenode vivir! Si tu vida es una mierda,quizás es que no te acuerdas deamar, cantar, bailar y sonreir... Si es-tás hundido en la miseria usa untruco de comedia! Solo rejuntar loslabios y soplar! ¡Oooh! ¡Busca el ladobueno de vivir! ¡De vivir! ¡De vivir!».

Què voleu que us digui. La cançócantada pels crucificats tenia moltagràcia. Cantada per un grup d’actors,la majoria catalans, en espanyol i ves-tits d’època, a mi no crec que me’nfes gaire, de gràcia. I menys enaquests moments. No ho sabré maiperquè no penso anar-hi.

Durant el corralito, a l’Ar-gentina, la població es vaorganitzar per fer front ala crisi, que els havia dei-

xat sense poder treure els dinersdel banc. Els mercats d’intercanvivan proliferar. I és que, en aquests,els diners no tenen cap mena de va-lor. Es pot oferir temps, coneixe-ment, serveis, etc., sense necessitatde tenir res material. Esdevé unabona alternativa a un sistema quedóna un valor monetari força alea-tori, subjectiu i dubtós al temps i eltreball de les persones. I és per ai-xò que des de LA BURXA celebrem laposada en funcionament de la Xar-xa d’Intercanvi de Sants, i animemtothom a visitar l’espai que la XIStindrà reservat cada mes al periò-dic. Hi hagi o no hi hagi crisi.

02

Refugis a Sants

03

SantsMarç de 2009

Tot i la llei de la memòriahistòrica i les propostes percatalogar els refugis de laGuerra Civil per part dediverses forces polítiques,aquests es troben amenaçatsper les obres a la ciutat. ASants, Hostafrancs i laBordeta n’hi ha uns 125.

Agus GiraltSants

L’alarma sobre la conservació dels re-fugis de la Guerra Civil ha sonat aSants. Ha estat en les darreres setma-nes i en les obres de pavimentació delcarrer Masnou: alguns veins del car -rer van afirmar que havien aparegutrestes d’un refugi. Tal i com assenya-len diversos estudis, això no seria es-trany, atès que sota aquest carrer esva construir el refugi número 741.

Refugis sota amenaça

En qualsevol cas, les obres hancontinuat sense una notificació al Mu-seu d’Història de la Ciutat, que ésl’encarregat de certificar aquestes tro-balles i fer els estudis pertinents.

LES OBRES AMENACEN LACONSERVACIÓ DELS REFUGISEn l’actualitat, després de 70 anys desilenci al respecte, molts d’aquests re-fugis, els que encara no han desapare-gut, es troben en perill. En les diversesobres, públiques o privades, que esduen a terme a la ciutat sovint aparei-xen restes de refugis que moltes vega-des no son ni tan sols notificades.

Cal pensar que, en alguns casos,poden haver estat confosos amb an-tigues clavegueres o túnels de ser-veis, ja que de fet certs refugis, espe-cialment els construits per l’Ajunta-ment, van ser pensats per a un nouús un cop acabada la guerra. Però enmolts altres casos, si no es notificano és per desconeixement sinó perevitar que s’allarguin els terminis

d’obres. Així, algunes empresesconstructores n’han enderrocat al-guns o els han omplert de cimentsense comunicar-ho. En els darrerstemps, només al Districte es tenennotícies diverses en aquest sentit.

DIVERSOS ENDERROCAMENTS AL DISTRICTEEl cas recent que ha tingut més ressòha estat el de la plaça Navas, al PobleSec, on, tot i les advertències delsveïns sobre l’existència del refugi, esvan tirar endavant les obres per cons-truir-hi un aparcament i poc desprésel refugi, efectivament, va aparèixer.

Però sense marxar de Sants podemtrobar altres exemples, com ara el re-fugi número 15 que va quedar al des-cobert durant les obres de pavimenta-ció del carrer Sagunt l’any 1998, i elrefugi 722, que era al carrer Bonaven-tura Pollés amb Burgos i que desprésd’aparèixer en unes obres va ser tapatper la constructora, la qual posterior-ment va fer fallida. Els obrers desconeixen l’existència del refugi del carrer Masnou. ALBERT GARCIA

Una ciutat sota terra

A. G.

Quan els avions italians vancomençar a bombardejar siste-màticament Barcelona durantla Guerra Civil la població dela ciutat, que superava llarga-ment el milió d’habitants, esva trobar davant d’un reptemai viscut fins llavors a capgran ciutat del món. El campde batalla, que a les guerresantigues es limitava al front,ara s’ampliava, per mitjà de laincorporació de l’aviació, aqualsevol espai. Per als italiansi per als alemanys, Barcelonava esdevenir un camp de pro-ves per a la guerra mundialque ja s’estava gestant.

La situació geogràfica de laciutat feia de Barcelona unespai de difícil defensa, ja quea banda de situar algunesbateries antiaèries poc més espodia fer. Els italians feien ser-vir Mallorca com a base per al’atac, i sobrevolant el mar elsavions difícilment podien serdetectats. Davant d’aquestasituació i amb unes institucionsdedicant gran part de l’esforçeconòmic al front de guerra, lapoblació civil es va autoorga-nitzar per construir refugisantiaeris.

A tot Barcelona es van edificarmés de 1.000 refugis, uns 120dels quals, a Sants Hostafrancsi la Bordeta.

Aprofitant les relacionssocials existents en cooperati-ves, associacions, comissionsde festes, blocs de veins i tottipus d’entitats, la gent vasubstituir les administracionsque, ateses les dificultats delmoment, es van limitar a ins-peccionar els refugis per veureque fossin aptes i a edificar-nealgun de grans dimensions,com en el cas de Sants és elque hi va haver a la plaça delCentre. Gràcies a aquestes ins-peccions que va fer metòdica-ment la Junta de DefensaPassiva avui en dia podemsaber amb força precisió lasituació dels refugis.

Acabada la guerra, amb lavictòria del feixisme, els refu-gis van esdevenir quelcomincòmode per a tothom. Per ales institucions franquistesresultaven un record de lesmassacres que havien dut aterme i que s’entestaven anegar. A banda, tenien por queels refugis servissin d’amaga-tall per a maquis o fugitius delfranquisme. Per a la resta degent, eren un record amargsobre el qual no podien parlar.Així doncs, els refugis es vantancar i no se’n va tornar aparlar mai més.

L’apunt històric

1. C. Sagunt / c. Olzinelles:descobert amb les obres de pavimentació del carrer. 2. Pl. del Centre: el més grandel bar ri, construït per l’Ajun-tament. Desaparegut. 3. Pl. de la Farga. 4. C. Rosés: situat sota la Casa

Gran. Està tapat pel pavimentde l’immoble. 5. C. Fernández Duró: es creuque el refugi està sota l’actualpati dels Maristes. 6. C. Bonaventura Pollés / c. Burgos. 7. C. Espanya Industrial /

c. Masnou: probablement acabat de descobrir i tapat. 8. C. Toledo: descobert el1974. 9. C. Consell de Cent / c. Tor -re d’en Damians: descobert el2003. Desaparegut.

El model d’oci enles societats actuals

Els impulsors de La Granera de-fensen que l’oci ha esdevingutuna peça fonamental per alcaptalisme. El temps no laboralés un temps destinat al consumde la producció industrial i ac-tualment sembla que nomésl’esbarjo organitzat no és entèscom a vagància, amb la majoriad’activitats de lleure marcada-ment regulades i dirigides. Així,no ens ha d’estranyar la dadarecollida per l’Institut d’Esta-dística de Catalunya, segons laqual l’any 2003 anar a passar eldia a un centre comercial eral’activitat de lleure preferidaper les persones enquestades(un 49,12%).

Redacció Sants

La Granera es presentarà el proper 7de març a Can Vies. Els seus impul-sors afirmen que es tracta d’un pro-jecte que pretén unir el foment d’unlleure lliure amb la necessitat de cre-ar un projecte laboral cooperatiu icompromès amb les persones i la ter -ra. Conceben La Granera com unpunt en una xarxa més àmplia decol·lectius i iniciatives relacionadesamb la creació d’una nova manera deviure i gaudir del temps lliure. Reivin-diquen el lleure com el temps per po-

bre l’accessibilitat dels mètodes contraconceptius.

Les entitats feministes ho conside-ren insuficient. Per Montse Cervera, dela Campanya pel Dret de l’AvortamentLliure i Gratuït, és una llei poc concre-ta sobre la despenalització i l’objeccióde consciència. I es pregunta: «L’avorta-ment més enllà del termini fixat conti-nuarà tipificat al codi penal o les donessolament tindrem el dret de decidir du-rant les 14 primeres setmanes?».

Març de 200904

Sants

La polèmica entorn del dret al’avortament es pot veure endirecte, a prop del nostrebarri, al carrer Viladomat,125, davant la Clínica Aragó.Cada 25 de mes s’estan por-tant a terme dues concentra-cions, al mateix lloc, d’ideolo-gia ben diferent.

Albert RicartEsquerra de l’Eixample

Per una banda, la convocada per grupsultracatòlics i conservadors, entre ells,els anomenats Kikos, que s’oposen aldret de les dones a decidir. Per l’altra,la que convoca la Campa nya pel Dret al’Avortament Lliure i Gratuït i els movi-ments socials.

El passat 25 de febrer la primeraconcentració va aplegar unes 200 per-sones sota el lema «Dret a viure». Es vafer una missa a la porta de la clínicamentre es proferien insults i actitudsagressives i sexistes envers les personesde l’altra concentració. Aquesta estavaformada per unes 300 persones, a fa-vor al dret de decidir de les dones so-bre el seu embaràs i en suport a les per-sones treballadores de la clínica i lesusuàries, d’aquest i de la resta de cen-

tres. Volen que l’església deixi d’im-miscir-se en la vida de les persones iunes polítiques que facilitin una verita-ble planificació familiar.

ES REFORMARÀ LALLEI DE L’AVORTAMENT Un altre escenari del debat es troba alCongrés espanyol, que el 17 de febrerva aprovar la proposta de nova llei del’avortament, que modificarà algunsaspectes de l’anterior. Malgrat que els

terminis en els quals es podrà avortarencara no s’han establert, tot apuntaque es podrà fer sense justificació, durant les 14 primeres setmanes i du-rant les primeres 22 en cas de perillarla salut de la mare o del fetus. Es regu-larà l’objecció de consciència i es pro-posarà que les noies majors de 16anys no necessitin permís parental peravortar, l’establiment de l’educacióafectivosexual com a obligatòria, la for-mació dels professionals i mesures so-

Concentració davant la clínica Aragó pel dret a l’avortament lliure i gratuït. DIRECTA

der-se desenvolupar com a persones ipretenen trencar el rol d’espectador iconsumidor que fomenta el modeld’oci dominant.

Grups ultracatòlics assetgen les dones que volen avortar

POTENCIANT LA ‘CREALITZACIÓ’Així, Sants comptarà properamentamb un nou local cooperatiu, que amés de ser la seu del projecte oferiràun espai gastronòmic i una sala poliva-lent oberta a la participació de tothom,on es puguin dur a terme tota menad’activitats que afavoreixin la crealit-zació.

Aquest és un concepte que ells ma-teixos han creat: ve de la fusió dels ter-mes crear i realitzar i està relacionatamb l’impuls d’activitats en què elsparticipants siguin els protagonistes ique es desenvolupin de forma col·lec-tiva i espontània.

Logotip del projecte. LA GRANERA

A PEU DE CARRER

‘Tiroteig’ al barri

Thelma i Louise

Tornàvem d’un natalici la Thelma,jo i les nostres petites quan de copi volta, en ple carrer de Sants ambOlzinelles veiem que la policia fa ungir brusc i encén la sirena. A l’ins-tant, apareix un Audi A3 negreavançant per la vorera del carrerOliznelles, i en un intent de fugir,vacolpejar a un taxi. Tots estavenbloquejats amb el semàfor en ver-mell i cotxes parats.

Van baixar els dos policies pipaen mà, amb una gest que sembla-ven el xèrif del poble. Quan vanarribar a la finestra del cotxe fosc,van amenaçar de disparar al con-ductor just a l’altura del cap. Però elsenyor no en va fer cas, i l’ajudantdel xèrif (tan intel·ligent com ell,amb la mateixa actitud i sense ado-nar-se que a aquella hora el carrerde Sants està saturat de gent) vaapuntar-lo, sense cap problema isense el menor sentit del ridícul.

I aquí va començar la pel·li. Enun moment van començar a disparar al cotxe, sense més, un,dos, tres, més de cinc trets, ambaquella actitud ridícula i amb les voreres plenes a vessar de gent.L’Audi va aconseguir girar per Olzi-nelles per baixar pel carrer deSants. Per què, encara que els cot-xes tenen rodes i és fàcil punxar-lesamb una pipa, aquells dos dispara-ven enlaire? Qui sap en què pensa-ven o a què jugaven, però dispara-ven com a les pel·lícules de JohnWayne. Mentrestant, Thelma insul-tava a la poli –sempre va ser méssubversiva que jo– amb la por queels malvats delinqüents s’embran-quessin en un tiroteig. Però no vanfer res excepte fugir.

I l’endemà la premsa va explicarque aquell personatge de la pipa estava defensant-se perquè el conductor del cotxe fosc l’haviaatropellat i que tota la pel·lícula esdevia al fet que el malvat cotxe foschavia comès una infracció de tràn-sit. És clar, i John Wayne es va des-pertar, però era un simple urbà,amb les esquenes ben cobertes iuna coartada perfecta. Que bé ques’ho munten sempre!

Aportacions voluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboració anual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuir econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domici liació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

El ‘lleure lliure’arriba a Sants

05Març de 2009

Encara no es coneix la dataexacta, però el proper mesde març l’Oficina de Treballde la plaça de la Farga estraslladarà a l’Estació delNord.

Ester RamsSants

El canvi d’ubicació afectarà els treba-lladors i persones usuàries de l’ofici-na, que s’adreça als districtes 14 i 28–Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Ba-dal– i que, tal i com assenyalen, ja fatemps que està saturada, una situacióque s’ha vist agreujada en els darrersmesos a causa de la crisi. A Barcelonales 11 oficines de treball que hi hahan incrementat en un 60% els trà-mits de fa un any i és que, segons lesdades oficials, a finals del mes de ge-ner hi havia a la ciutat 80.207 perso-nes aturades (el 8,4% de la poblacióactiva), una xifra que pot ser més ele-vada si hi comptem les persones queno estan donades d’alta a l’Inem, ique segurament anirà augmentant alllarg del 2009.

També cal tenir en compte que mésd’un 30% de les persones sense feinatampoc reben cap prestació, raó per laqual la crisi està desbordant també elsserveis socials i les entitats que atenenpersones en situacions de vulnerabili-

tat social. Tot això es comença a reflec-tir en les queixes recollides per la sín-dica de greuges de la ciutat, que de-tecta un increment de les personesque denuncien no poder pagar l’habi-tatge o accedir als serveis social.

CRÍTIQUES AL TRASLLATEl Departament de Treball parla d’untrasllat provisional, que es fa perquèl’oficina ha quedat petita i cal buscarun nou local que permeti millorar lesdependències. Però tot i aquest caràc-ter provisional, la Generalitat parlad’un procés llarg i no dóna cap data

per a la reobertura de l’oficina al barri.Davant d’aquesta situació, Jordi Fal-có, del Centre Social de Sants, afirma:«No entenem quina millora de serveiés aquella que obliga el veïnat a des-plaçar-se a l’altra banda de la ciutat, oque t’obliga a emprar mitjans –el 012o Internet– amb què no tothom estroba còmode.I menys en aqueststemps de crisi, amb el consegüent in-crement de les necessitats de fer ser-vir aquestes oficines». Altres usuarisdestaquen que «si bé és cert que l’ofi-cina està desbordada, es podria bus-car un local nou sense tancar-la».

Trasllat de l’Oficina de Treball

Façana de l’Oficina de Treball de la Generalitat que serà tancada pròximament. ESTER RAMS

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

S’escalfa eldebat sobreles festesEl projecte de remodelació del parcde l’Espanya Indistrial, entre abril inovembre, ha reobert el debat sobrela ubicació de la Festa Major Alterna-tiva (FMA). L’Assemblea de Barri deSants (ABS), recolzada per diversescomissions de carrers i entitats, famesos que ha presentat la demandade celebrar la propera edició (laquinzena) al parc. Malgrat que enca-ra no ha rebut cap resposta, l’ABSmanté la voluntat d’utilitzar aquestespai i avisa que la reforma no potservir d’excusa al Districte per evitarel debat entorn de l’emplaçamentdefinitiu de la FMA i afirma que el fetque la reforma no sigui substancial ies faci en dues fases pot permetrel’ús de parts del parc per a les festes.

Èxit del FebrerLlibertariEl Febrer Llibertari segueix amb èxitde participació en moltes de les se-ves activitats. Al llarg del mes s’hanfet actes tan diversos com exposi-cions, tallers, xerrades i passis de ví-deo. Molts veïns també es van apro-par al mercat d’intercanvi de la pla-ça de la Farga i a la ruta històrica queva recórrer els principals escenarisdel Sants obrer. Enguany les activi-tats s’allargaran fins al 8 de març.

El David de LaFornal no seràempresonatL’Audiència Provincial de Barcelonava aturar l’empresonament de DavidSànchez, l’insubmís vilafranquí, enconsiderar prescrits els seus antece-dents penals d’insubmissió al serveimilitar obligatori. Precisamentaquests antecedents eren l’argumentutilitzat per Isabel Gallardo, jutgessatitular del cas, per decretar el seu in-grés a presó, ja que se sumaven a lacondemna d’un any de reclusió perla seva participació a la manifestaciódel 12 d’octubre del 1998. El grupde suport va fer una roda de premsa

en què es van mostrar satisfets peldesenllaç del cas, però van alertardels nous possibles empresona-ments d’activistes dels movimentssocials, entre els quals destaquenuna noia imputada per l’okupació deLa Quinkalla, a Sants, i dos manifes-tants del 12 d’octubre del 1999.

Solidaritat ambEuskal HerriaLes Cotxeres de Sants van ser un delsescenaris de la III Setmana de Solida-ritat amb el Poble Basc, celebradaarreu d’Europa. Més de 200 personeses van aplegar a l’acte, organitzat perAmics i Amigues d’Euskal Herria, quecoincidia amb l’inici de la campanyaper les eleccions autonòmiques bas-ques, en què l’esquerra abertzale havist vetada la seva participació. La lleide partits, que és el que empara la de-cisió de l’Audiència Nacional, ha estatdarrerament qüestionada pel relatorespecial de les Nacions Unides per lapromoció dels drets humans.

Futur incert al’Orfeó de SantsEl 7 de febrer es va celebrar l’assem-blea extraordinària de l’Orfeó deSants, promoguda per una part delsseus membres i on s’havia de decidirsi tirar endavant el nou projecte del’Orfeó, un projecte que no havia es-tat aprovat pels socis. Els vots a favorde la continuïtat del projecte van su-perar en quatre els que s’hi oposaven.Davant d’aquest resultat el grup im-pulsor de l’assemblea afirma: «Una di-ferència de quatre vots, d’entre 164votants, no els dóna cap autoritat pertirar-lo endavant. Cal un mínim con-sens i no hem tingut cap senyal d’a-propament del Consell Directiu pertreballar conjuntament».

El grup de socis promotors del’extraordinària també assenyala queproperament se celebrarà l’assem-blea ordinària, en què es renovenpart dels càrrecs del consell directiu.Aquest grup no es vol presentar al’assemblea si abans no es clarifiquenl’ estat dels comptes corresponents ala cessió de l’antiga seu, la compra dela nova i les adjudicacions d’obra d’a-questa, que la direcció no ha mostrat.

Jornada de lluitacontra la crisi

Tot i el silenci dels grans mit-jans de comunicació, el treballcontra la crisi dels movimentssocials segueix ben viu. Una pro-va d’això és la Jornada d’Ac-cions Descentralitzades del 20de febrer, organitzada per lesplataformes, organitzacions icol·lectius que participen a lacampanya «Que la crisi la paguinels rics».

Amb la jornada, més enllàd’assenyalar els responsables dela crisi o de denunciar unes res-postes governamentals al serveidels més poderosos –com ara les

ajudes milionàries als bancs–, espretenia començar a preparar lasetmana de lluita convocada pelFòrum Social Mundial per afinals de març.

La comissió Anticrisi del’Assemblea de Barri de Sants esva sumar a aquesta iniciativa.Inspirant-se en la frase deBertold Brecht «Què és robar unbanc comparat amb fundar-lo?»,van voler denunciar el paper delsbancs en la crisi actual, visibilit-zant que les entitats financerescontinuen guanyant quantiososbeneficis a costa de la classe tre-balladora. L’important desplega-ment policial no va poder evitarque es mostressin diverses pan-cartes.

L’acció

DOLORS MARÍNLA ESFERA DE LOS LIBROSAmb l’obra que duu persubtítol Barcelona enllamas, la revuelta po-pular y la Escuela Mo-derna, l’autora recu-pera la revolució queva sacsejar Barcelonael 1909 i les circums-tàncies al voltant del’execució de FrancescFerrer i Guàrdia, peda-gog llibertari i creadorde l’Escola Moderna.

L’origen de la revol-ta el trobem en la vagageneral de juliol del1909 per impedir queels reservistes embar-quessin cap a la guerradel Marroc, fet que vapropiciar un seguit derevoltes a Barcelona i a

altres poblacions en lesquals es van cremar es-glésies, escoles i con-vents. La revolta va re-presentar una confron-tació a peu de car rerde dues formes d’en-tendre la vida, el tre-ball, la ciència i les re-lacions interpersonals,i va visibilitzar el des-contentament social inoves formes d’orga-nització, com ara cen-tres obrers, escoles i icooperatives.

La publicació d’a-quest llibre coincideixamb les celebracionsdel centenari d’aquestcapítol de la cultura lli-bertària catalana i del’organització de grupsd’afinitat anarquistes.

Elba MansillaLa Ciutat Invisible

Parèntesi06 Març de 2009

BANDA BARRETINARADIKAL RECORDSPrimer treball oficiald’aquesta banda delVallès Occidental, iprimera entrega tam-bé del segell RadikalRecords que no s’em-marca en el gènerepunk-rock. Dues nove-tats a tenir en comptei que es troben en elcamí amb aparentnormalitat. Banda Ba-rretina es declara ungrup crític, reflexiu i

contundent que estransmet per mitjàd’una barreja festivade ritmes. Aquests rit-mes inclouen el folk,el reggae i, com no, larumba.

En definitiva, mes-tissatge i ganes defesta amb molt bonesintencions i amb unesperit aparentmentaventurer. Segura-ment el seu directeserà més explosiu queel so d’aquest disc

que no acaba de cami-nar. Esperem teniroportunitats ben aviatde tastar i escoltar laseva música en direc-te i fer-los compa -nyia. Demostren em-penta i, de repertori,segur que no els enfalta.

David Vázquez

DANNY BOYLE I LOVELEEN TANDANA punt de ser estrenatnomés en DVD, aquestfilm s’ha convertit en lasorpresa de la tempora-da. Després de proble-mes financers, la pro-ductora va poder-ne fi-nalitzar el rodatge i vaser la desconfiança enel seu rendiment el queva propiciar una estre-na limitada en algunessales dels EUA i de laGran Bretanya. Però apartir d’aquell momentl’efecte boca-orella vafuncionar de tal mane-ra que es va convertiren un dels majors èxitsde la temporada, gua -nyadora de diversosGlobus d’Or, Bafta i

candidata a 10 Oscar.L’èxit es deu a un ex-cel·lent guió que atra-pa l’espectador durantles dues hores de pro-jecció. La vida d’un noicriat als carrers deBombai que arriba a lafinal del concurs televi-siu Vol ser milionari?està plena de momentsde gran duresa peròtambé d’altres de di-vertits i entranyables.Cal destacar que el ro-datge s’ha realitzat to-talment a l’Índia i enssubmergeix en aquestmón ple de contrasts.També la música al méspur estil Bollywood ésmolt destacable.

Lancelot

La SemanaTrágica

Massa sang

Slumdog millionaire

DropBox és una aplicació que un copinstal·lada crea unacarpeta en els teusdocuments de l’ordi-nador. Aquesta apli-cació fa una còpia deseguretat de tot elque es guardi enaquesta carpeta, demanera que sempre

tindrem els docu-ments salvats en casde tenir un accident.

Però DropBox ensofereix més possibili-tats: si usem diversosordinadors (a casa, ala feina, etc.) i hi ins-tal·lem en totsaquesta aplicació, elcontingut de la car-

peta se sincronitzaràentre tots els ordina-dors. D’aquesta ma-nera, per moure do-cuments d’un ordina-dor a l’altre, nocaldrà ni llapis, niCD, ni res: automàti-cament per Internetse sincronitzaran elsdocuments.

I encara ens ofereixun altre servei. Po-dem compartir carpe-tes entre diversosusuaris registrats enaquesta plana. Així,diversos usuaris po-den treballar amb elsmateixos fitxers, ca-dascun des de casaseva. L'únic problema

que té, és que hi hauna capacitat màximade 2 Gb per usuari.

Sens dubte, és unaaplicació que val lapena provar i usar.

Per a més informa-ció podeu consultar: www.getdropbox.com

Bernat Costa

DropBox, còpies de seguretat i compartició de dades

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

�����������

���� �������������� ���������������������� ���� �����������������������������������

�� ������� ��� ��� �� ���� ������ ���� � � � � � � � � ��� ������� ���

� ����������� ���������������

��������� �������!� �����

Des que les vinyetessatíriques van fer apa-rició als diaris semprehan estat el blanc demoltes polèmiques, imolts dibuixants hanpatit persecucions icensures. En els dar -rers anys hem pogutviure’n diversos episo-dis, com ara la censurade la portada de ElJueves o les reaccionsque va produir la cari-catura de Mahoma.

Podem entendre laforça que arriba a teniruna vinyeta si recor-dem que un dels princi-pals episodis de la his-tòria moderna de Cata-lunya, l’assalt a ElCu-cut i la posteriorcreació de la Solidari-tat Catalana, no es podria explicar sensela vinyeta que JoanGarcia Junceda va ferescarnint l’exèrcit espanyol per les derro-tes que patien a les colònies.

Així doncs, a finalsdel segle XIX i al llargde tot el segle XX, vanser moltes les publica-cions, de totes les ten-dències polítiques, queo bé van incloure vi -nyetes als seus diaris obé van arribar a publi-car revistes satíriques,tals com L’Esquella dela Torratxa, El Cu-cut oEl Be Negre.

Tot això fa que, desd’un punt de vista his-tòric, les vinyetes per-metin fer-nos una ideade quins eren els co-mentaris que es devienescoltar pels car rers dela ciutat.

A la història de Santshi ha un parell d’episo-dis que van produir vi -nyetes abundants. Elprimer, ja comentat enaquesta secció, va serl’intent de cremar San-ta Maria de Sants l’any1936 i la posterior tro-balla d’un arsenal defusells a la parròquia.

Allò va suscitar, fins itot, una portada a L’Es-quella de la Torratxa.

Però si un episodi vagenerar moltes vinye-tes va ser l’agregacióde Sants i de la restade pobles a Barcelonal’any 1897. Les planesdels diaris i de les re-vistes satíriques vananar plenes d’acuditsreferits a l’agregació ial fet que la decisió fi-nal fos un Reial Decretde Madrid.

Podem trobar algu-nes vinyetes superfi-cials que simplementfan conya amb el ter-me agregació, afegint-li un significat sexual.Un bon exemple és unon apareix un vell pre-guntant-li a una vella:«Què en pensa de l’a-gregació?», i la respos-ta d’aquesta és: «Fugi!nosaltres ja no estemper aquestes coses».

Però també podemtrobar certes vinyetes

més profundes, on esfan al·legories dels di-versos pobles entrant aBarcelona, i on aques-ta els explica els gransavantatges de la ciu-tat. D’altres destaquenel fet que el decretarribés durant la Pas-qua del 1897 tot dibui-xant ous, mones i cari-catures d’Alfons XIII.

Però una de molt signi-ficativa és, de nou, unaal·legoria de Barcelonacaminant cap a Madrid,carregant un gran sacamb els consums i ambel text «Al fi hauréguanyat l’aposta però,noys, que cara’m costa».

Agus Giralt

Març de 2009 07

«Escarxofes, escarxo-fes! Tendres i maques».Així definia Dalí aquestvegetal que alhora erala seva paraula preferi-da. I així mateix te lespodria vendre, tot cri-dant, una mestressadel mercat. Com moltsaltres vegetals, la car-xofa va ser obtingudadesprés de cultivar laseva varietat salvatge,el card. Si l’observeu,és el card just abansd’obrir-se, de madurar.Nosaltres la collim enaquest moment, justper aprofitar la sevapart més comestible, elcor. La llegenda ensparla d’una dona moltbella que va enfurismarels deus i va ser con-

vertida en card. Des dellavors, recepten car-xofes per refer la libidomasculina. La històriano queda tan lluny: alsegle XV era aliment depobres, però quan Ca-

terina de Mèdici sel’emportà de la Tosca-na a la Cort francesa vagemerar fogots a tot elseu seguici i s’inicià laseva popularitat. Si ti-rem cap a casa, trobem

la carxofa del Prat, enlluita per aconseguir elsegell de qualitat d’Indicació GeogràficaProtegida (IGP). Amb laintroducció del regadiua mitjan segle XIX, elmicroclima de la zona ila facilitat de distribu-ció, la carxofa n’ha es-devingut el conreu es-trella.

La recepta:crema de carxofes

INGREDIENTS2 kg de carxofa1 l d’aigua20 ml d’oli d’oliva40 g de farinaSal i pebre

ELABORACIÓPrimer netegeu les car-xofes. Retireu-ne les fu-lles externes, talleu-nela punta i netegeu eltall repelant-lo ambuna ganivet. Un cop te-niu el cor net, deixeu-loen aigua freda amb unspals del julivert per evi-tar que s’oxidi. Aquestté el mateix efecte quela llimona però no hiaporta gust. Poseu laresta d’ingredients enuna olla i bateu-ho perdesfer la farina. Incor-poreu-hi els cors, po-seu-ho al foc, i deixeuque bulli 15 minuts.Passeu-ho per la bate-dora i coleu-ho. Així evi-tareu els pèls de la car-xofa. Aquesta crema es-tà boníssima amb unsdauets de pernil saltats.

Núria May Masnou

La història de Sants en vinyetes

La nit de Carnestoltes el desig camina sense disfressa, el sol no té pressa a eixiri la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir.

...I les veus no callen.

Carnestoltes moltes voltes la carn vol carn,que no s’acabe la nit sense tornar-te a llepar.

La nit de Carnestoltes no tenen amo els carrers del meu poble, ni alcalde ni Guàrdia Civili les veus no callen i els carrers s’encenen tota la nit.

... I les veus no callen.

Totes les bruixes ballen llibertines al meu capi encara t’estime quan les despulle excitat.

La carcassa que disfressa la pena en vidala mentida, la fugida.Una nit és una nit beuràs mil gots d’oblit i alegries.

La Gossa Sorda

Carnestoltes

La flor més femenina, l’escarxofa

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

����������������������������� �������������������������������������� � �����

����������� ��� � ������� ������������������������

��������������������� ������������ �������

!������������� ����������"����"��������#�$��%�� ����"����������������� � ���������������� ���!����������� ��������"���"�������#

���������� ����"���������������� � �������������� ���

����������� �& �

���'������()�)�*�*��+,

Vinyeta sobre l'agregació publicada a l'Esquella de la Torratxa

UN TOMB PELDICCIONARI

ESPELMASi volem mantenir una estançail•luminada sense fer servirllums elèctrics, necessitarem se-gurament candeles o espelmes.És ben sabut que estan forma-

des per unes metxes envoltadesd’una substància que es consu-meix lentament amb la flama.Aquesta substància pot ser lacera, provinent de les abelles, ol’esperma de balena, una pasta

extreta del crani i el dors de lesbalenes i anomenada així per-què té una viscositat semblantal semen. El fet que moltes can-deles hagin estat elaboradesamb esperma ha estat la causa

que s’anomenessin espelmes,amb aquest petit canvi de con-sonants.

Jordi Esteban, DECLC, V, 636

En moviment08 Març de 2009

RACÓ DEL CASAL

La fem o ensla deixem fer?

Casal Independentista de Sants

Des que el capitalisme és capitalis-me i el liberalisme, la seva coarta-da ideològica han insistit a con-vèncer-nos que qualsevol crisi eco-nòmica tenia causes alienes almateix sistema. Aquesta és conse-qüència de l’excés de cobdíciadels senyors que es van dedicar alnegoci de les hipoteques subpri-me. Per què s’hi dedicaven, ha-vent-hi tantes i tan honroses ma-neres d’explotar el treball?

L’estratègia global davant la cri-si del petroli va ser liberalitzar elsmercats financers. L’objectiu: faci-litar l’obtenció de beneficis espe-culatius davant la impossibilitatd’obtenir-ne prou en activitatsproductives. No cal explicar comva quedar de reforçada ideològica-ment aquesta estratègia amb l’en-sulsiada de la URSS.

Ara, el cicle de bonança (per aalguns) que es va encetar es tancaestrepitosament i tot és conse-qüència d’uns actius tòxics com-pletament aliens, naturalment, al’essència del sistema. Peròaquests actius (i l’estancamentdels salaris, i tantes coses més) sónla conseqüència inevitable d’unmodel econòmic en el qual és mi-llor negoci especular financera-ment que produir béns reals.

La broma que ha alimentat l’o-pulència d’alguns ens costa ara mi-lers d’acomiadaments cada dia. Pe-rò no cal patir, la precarització quese’n deriva alimentarà l’opulènciad’uns altres (o els mateixos) enforma de treball temporal, econo-mia submergida, acomiadamentlliure, etc. Ho arreglaran els queens hi han portat? Esperarem queens defensi CCOO?

L’alternativa a aquestes sortidesimpensables passa per l’autoorga-nització dels explotats: treballa-dors (autòctons i immigrants),aturats, estudiants, autònoms. Lapolítica si no la fas te la fan. I no alteu gust. Al gust del qui la fa i elqui paga per fer-la.

A inicis del segle passat, elcooperativisme va prendreforça en barris obrers i popu-lars com els nostres. Entrel’any 1885, quan una novallei d’associacions va perme-tre constituir societats obre-res, i l’any 1939, en què lavictòria del feixisme va escla-far qualsevol expressió dedemocratització social, vanflorir multitud de localsobrers, mutualitats, coopera-tives o ateneus.

Ivan MiróLa Ciutat Invisible

Aquests locals obrers, mutualitats, co-operatives o ateneus eren la plasma-ció, d’una banda, del desig de la clas-se treballadora emergent d’expressarla seva subjectivitat i, de l’altra, de lanecessitat d’establir mecanismes desolidaritat entre els sectors més ex-plotats del capitalisme industrial, enuns anys en què no existia l’Estat debenestar.

Pel que fa al cooperativisme, es vanimplantar sobretot fórmules vincula-des al consum, que permetien una ca-pacitat de compra col·lectiva –i, pertant, més forta– per part dels obrers iaixí obtenir uns preus més econò-mics. A Hostafrancs, algunes van serla Cooperativa La Balança Econòmica(1903-1912) i la Cooperativa Econo-mia Social (1912). De Sants, en podem destacar les següents coope-ratives de consum: La Formiga Obre-ra (1885), La Igualtat (1892-1894), LaLleialtat Santsenca (1892-1936), LaNova Obrera de Sants (1903-1912), El

riador Chris Ealham, constituïen unaveritable esfera pública proletària. Su-mades als ateneus obrers o als centresde treballadors (que evolucionariencap al sindicalisme revolucionari),oferien un bon contrapès de cara acrear conflicte social, necessari no no-més per limitar els abusos del capita-lisme industrial, sinó per somiar unasocietat que anés més enllà de la mer-cantil. Prova de l’activació d’aquellesxarxes socials van ser les vagues gene-rals revolucionàries del 1902 i del1909, batejada per la burgesia com laSetmana Tràgica. Un alatra prova és,fins i tot, la capacitat dels i les treballa-dores catalanes a l’hora de fer front ales col·lectivitzacions del 1936.

Avui, d’aquelles experiències, enqueden documents en arxius, recordsen els familiars dels qui hi participa-ren, i, sobretot, alguns edificis d’a-quell patrimoni cooperatiu, com LaLleialtat Santsenca, del carrer Olzine-lles, i la Popular Santsenca, del carrerPremià.

Progrés Santsenc (1907-1925), L’Em-par Obrer (1912), L’Amistat Santsenca(1911), L’Actuació Econòmica (1917-1922) i La Igualtat Cooperativista(1923). A més d’altres d’especialitza-des com ara la Farmàcia CooperativaPopular (1910) i el Forn Col·lectiu deSants (1914).

També van néixer experiènciescom les mutualitats cooperatives, unagarantia contra la malaltia o la vellesaen uns temps sense seguretat socialni jubilacions. Com la Societat de So-cors Mutu La Igualtat (1891-1904), deSants, i la Mutualitat Escolar NostraGuardiola (1918), del barri d’Hosta-francs. I cooperatives de producció,constituïdes per treballadors d’unmateix ofici que s’estimaven més tre-ballar per ells mateixos que no ser as-salariats d’un patró. Als nostres barriscal destacar la Cooperativa de Pro-ducció La Redemptora, d’obrers rajo-lers i que va viure diferents períodesentre 1899 i 1928, i la CooperativaObrera de Cadiraires, rellevant sobre-tot durant els anys vint.

FRUITS DEL COOPERATIVISMEAquestes experiències de cooperaciósocial, escampades per tots i cadascundels barris obrers, teixien una xarxade relacions d’ajuda mútua, de solida-ritat i de capacitat col·lectiva d’orga-nització que es basaven en una socia-bilitat de barri. Com suggereix l’histo-

NOU PROJECTE COOPERATIUAmb el Projecte Barri Cooperatiu, im-pulsat des de La Ciutat Invisible i laFederació de Cooperatives de Treballde Catalunya, volem recuperar partd’aquest bagatge, però no com me-mòria històrica, és a dir, passada, sinócom a memòria política que ens ajudia crear noves experiències de coope-ració social per als dies vertiginososd’avui.

Més informació a:http://www.santscoop.blogs-

pot.com

Cooperativa Modelo del segle XX, al carrer Robrenyo, fundada el 1901. ARXIU HISTÒRIC DESANTS

Memòria cooperativad’un barri

«Les cooperativesconstituïen unaveritable esferapública proletària»

«Es van implantar, sobretot, fórmules vinculades al consum»

tors? I si trenquem el binomi consum-producció i construïm plegats una bo-na planificació?

Per últim, vam debatre sobre quèaporten i què podrien aportar els con-sumidors organitzats a la lluita catala-na per a la sobirania alimentària, en elmarc de les properes mobilitzacionscontra l’agricultura i l’alimentaciótransgèniques, el supermercadisme iper a la sobirania alimentària. I, d’altrabanda, què ens porta a participar encol·lectius que treballen per un con-sum crític?

VALORACIÓEls espais formatius de treball van do-nar els seus fruits: van sorgir grups detreball, de distribució i SGP que a poca poc aniran sent autònoms.

Paral·lelament, la Repera ha de de-cidir si esdevé quelcom continuat enel temps, si es transforma o si es fusio-na amb altres projectes. La realitat ésque encara queda molt per treballar,sobretot pels grups més veterans, imolta formació per fer, als nous quecomencen. El més important, però, éstrobar espai on poder coordinar-nospagesia i consum organitzat.

Més informació a:http://repera.wordpress.com

Març de 2009 09

LA BORDETA MON AMOUR

Nous horaris,més serveis

Comissió de Veïns de la Bordeta

L’associació de veïns del Centre Social de Sants ha ampliat el seu horari d’atenció al veïnat. Des delpassat mes de febrer obre al matí i ala tarda. Aquest canvi ha estat possible gràcies al fet que els localsde l’associació de veïns són la seu física del desenvolupament de dosprojectes adreçats a la població i lesentitats de Sants i, en particular, dela Bordeta.

Immigració i Convivència és elnom que rep un dels projectes. Elsseus objectius són la creació d’unespai, un punt d’informació, queatengui i informi les persones im-migrades; la creació d’una web ambla informació de recursos per alsimmigrants adreçada a les entitats iels col·lectius del barri i, finalment,fer xarxa social entre les entitats au-tòctones i les entitats d’immigrants.

Xarxa Social i Territori és el se-gon dels projectes. Els seu objectiuprincipal és l’elaboració d’un catà-leg dels serveis i les activitats que lesentitats del barri de la Bordeta ofe-reixen al veïnat amb la finalitat depotenciar i millorar la xarxa social jaexistent al barri.

Així, mentre es treballa de mane-ra prioritària en el desenvolupa-ment d’aquests dos projectes, elCentre Social de Sants veu ampliatel seu horari d’obertura al públic i,d’aquesta manera, pot oferir a to-thom l’ampli ventall de serveis iatencions que les entitats i elscol·lectius que tenen seu a l’associa-ció ofereixen de manera continua-da i permanent.

Comentem també, a efectes denovetat, l’última incorporació deserveis que s’ofereixen al Centre So-cial de Sants. Es tracta d’un Puntd’Informació sobre Assetjament Im-mobiliari, que té com a finalitat i ob-jectiu treballar aquest greu proble-ma de la ciutat que, gairebé sempre,afecta la població més gran i ambmenys recursos econòmics i, pertant, més indefensa.

Les Primeres Jornades de laRepera van servir per facilitarun espai de trobada i treballi per reforçar les relacionsentre la pagesia i el consumorganitzat.

Cooperativa Germinal

En aquestes segones trobades es vanestablir els principals eixos de treballcomuns, entre grups de consum i di-ferents projectes de producció.Aquestes trobades son un mitjà perdefensar altres maneres de produir,consumir i tractar la terra.

El moviment agroecològic va néi-xer fa més de 15 anys com a reacció ialternativa al model neoliberal. Defen-sa altres maneres no només de pro-duir i consumir sinó també de relacio-nar-se i tractar la terra. És tot un pro-cés que cal anar construint entre elsactors implicats. Dos d’ells són el con-sum organitzat i la pagesia, que des defa ja un temps tenen pendent tractarqüestions que avui encara sembla queestan estancades.

Les Jornades de la Repera volien fa-cilitar aquest espai de trobada i treballentre ambdues parts. La primera edi-

ció va ser el 15 de juny del 2008. Teniacom a objectiu principal fer una foto-grafia del moviment i provocar la inte-rrelació entre tots aquells que en for-mem part. Va permetre conèixer onestàvem i quines eren les nostres ne-cessitats i febleses, elaborar una basede dades, crear sinergies, adonar-nosde la quantitat de grups de consumque estaven naixent, etc. Això va fer ai-xecar els ànims per seguir lluitant.

El moviment va proliferant, el nom-bre de grups de consum està augmen-tant exponencialment i actualmentsom més de 80 a tot Catalunya, i elspagesos es van animant. Ara ja està-vem en contacte. La segona edició esva celebrar el 7 i 8 de febrer, a Iguala-da. En total van assistir-hi unes 130persones, representant 30 grups deconsum i 20 projectes de producció.

PRINCIPALS EIXOS DE TREBALLEs van explicitar les raons que gene-ren la necessitat de desenvolupar unSistema de Garantia Participatiu (SGP)a partir d’una valoració crítica a la cer-tificació oficial i la seva relació amb elprocés creixent d’industrialització del’agricultura ecològica, amb mencióexplícita del nou reglament europeu.En aquest context, es van situar les li-mitacions i insuficiències dels consells

reguladors d’agricultura ecològica i esvan presentar els principis i contin-guts dels SGP amb base a diverses ex-periències pràctiques, una d’andalusai una de boliviana.

D’altra banda, es van presentar di-ferents experiències per tal de provo-car sinergies i crear, per exemple, unacentral de distribució per a l’àrea me-tropolitana, o algun mecanisme perafavorir la disponibilitat en territorismenys densos.

A més, es va posar l’accent sobre elconcepte de qualitat, que semprecrea controvèrsia. Realment, en la re-lació directa, necessitem unes normesde qualitat?

Un altre eix va ser la planificació i lacompensació de riscos. La gran indús-tria ha fet de la natura, el clima i elsconsumidors un joc de variables pre-visibles. Però què fem nosaltres? Quiho assumeix: consumidors o produc-

Plenari de la segona trobada de la Repera. HTTP://REPERA.WORDPRESS.COM

Segones Jornades de la Repera

«La Repera ha dedecidir si esdevéquelcom continuaten el temps»

El matí del dissabte es va celebrar alParc de l’Espanya Industrial el Carna-val Infantil, al qual es van apropar algu-nes de les entitats de lleure de Sants imoltes famílies. Els més petits van po-der gaudir de tallers de maquillatge ide confeccció de disfresses, així comd’una xocolatada i l’animació infantilde Pep López i Sopars de Duro.

A la tarda, va tenir lloc la Rua, onvan participar unes 1.600 persones enun total de 33 comparses, formadesper les entitats més diverses, que vananar recorrent la carretera de Sants ide Creu Coberta.

El tema més recurrent del Carnes-toltes d’enguany va ser, sens dubte, lacrisi. Sota el lema «Apadrina un ban -quer», es va poder veure desfilar unacomparsa relacionada amb l’especula-ció i els danys que ha generat en l’economia.

Enguany es van donar tres premis:el primer se’l va endur la comparsa delMercat de Sants, el segon va ser per a

la plaça de la Farga i el tercer, per algrup bolivià Gorinca. El jurat, formatper membres de les comparses, va va-lorar aspectes com el treball que hi haa preparar les disfresses, la imaginacióa l’hora d’escollir el tema, la coreogra-fia i la posada en escena.

Els actes van finalitzar el dia 25 ambl’enterrament de Sa Majestat el Car-nestoltes i amb una sardinada popular.

Algun dels actes del Carnavalde Sants es van celebrar sotael lema «Apadrina un banquer».

Agus GiraltSants

El Carnestoltes va celebrar-se durant lasetmana del 16 al 21 de febrer. Desprésde l’Ambaixa, celebrada a les escolesdel barri, i de l’Arribo de Sa Majestat elCarnestoltes, els actes més multitudi-naris van tenir lloc el dissabte 21.

Cultura10 Març de 2009

Carnestoltesamb demandessocials

El mostrador

Segons l’Informe sobre el Co-merç Just publicat recent-ment per SETEM, Catalunyaés la comunitat que més di-ners per habitant gasta en

aquest tipus de productes. A més,també destaca que del 2004 al 2007les vendes del Ccmerç just (CJ) s’hanincrementat considerablement. Tot iaixí, sembla que la crisi no només haafectat sectors com la construcció il’automòbil, sinó també aquest tipusde comerç alternatiu.

En qualsevol cas, el CJ s’ha erigiten els darrers anys com una forma dereivindicació contra les condicions in-justes del comerç internacional i comuna eina de desenvolupament soste-nible per als països del Sud. El CJ nonomés és «venda de productes» ela-

borats sota criteris de remuneraciójusta, respecte per al medi ambient,promoció de la igualtat de gènere i foment dels drets laborals. El CJ és també incidència política i, alhora,sensibilització de la ciutadania versles injustícies provocades per la globalització.

Però el CJ tampoc es pot aplicar dequalsevol manera. Tot i els avenços as-solits en el moviment en els últimsanys, queden encara molts debatsoberts, com per exemple, l’adequaciódels sistemes de certificació, el modelde distribució d’aquest tipus de pro-ductes, la seva creixent implantacióals supermercats –que no són preci-sament un exemple de justícia social–i la coherència (i sostenibilitat) deconsumir productes provinents de

Nousdebats ovelles lliçons?

Cooperativa Germinal

l’altra punta del món. Òbviament totsaquests són temes que estan sobre lataula, i que com a consumidors i con-sumidores crítics hauríem de conèi-xer una mica més a fons o, si més no,plantejar-nos de tant en tant.

No obstant això, dins el mateixmoviment sembla que van sorgint res-postes a totes aquestes qüestions ique, com a mínim, una bona part delsagents implicats comencen a pro-moure cada cop més un CJ renovat itransformador. Un CJ vinculat a l’eco-nomia solidària i la sobirania alimen-tària –com s’ha demostrat a l’AmèricaLlatina–, el CJ entre països del Sud o,fins i tot, un CJ reivindicatiu, com po-dem veure en les actuals lluites con-tra els AdA (acords de lliure comerç).

En qualsevol cas, esperem que enaquests moments de trasbals econò-mic mundial puguem aprendre d’a-quest camí recorregut fins ara pel mo-viment, i que encara en quedi moltper recórrer!

Un moment de la Rua de Carnestoltes a la carretera de Sants. MARÍA CANDELA

El Casal Independentista deSants Jaume Compte vaorganitzar el diumenge 1 demarç la tradicional calçotadaa la plaça de Sants.

Irene Jaume GambínSants

Com ja és tradició, el primer diumen-ge de març es va dur a terme la 22aCalçotada del Casal Independentistade Sants Jaume Compte. Enguany ellema triat va ser «A la crisi i al calçot,llenya i foc» i la seva ubicació tampocno va variar respecte de les edicionsanteriors.

Contra la crisi, calçots

Oriol Canals i el seu grup van animar la festa a la plaça de Sants. IRENE

Sants OnaLliure ja emet

Martí Gutiérrez Farré Sants

Des de principis de gener es podenescoltar i descarregar per Internetdos dels programes emesos setmanal-ment per la nova ràdio del barri,Sants Ona Lliure. «Entropia» i «El Car-gol de Sants» són les dues propostesinicials en senyal digital. La primeraes tracta d’un projecte d’acció cultu-ral i la segona ens atansa a les propos-tes de consum biològic i a l’ecologis-me en general.

Es té previst que abans de l’estiu escomenci a emetre en senyal analògic.L’ambiciós projecte, amb seu a l’EspaiObert, està obert a noves incorpora-cions, propostes i programes.

La Xina arriba a Sants

Agus Giralt Sants

L’Associació Cultural Orígens va orga-nitzar la segona edició del Xinafest,emmarcada dins les celebracions del’any nou xinès. Aquest festival preténser una trobada entre les cultures xi-nesa i catalana a través d’una comple-ta jornada festiva que va incloure mésde 50 activitats.

Els que es van apropar a les Cotxe-res de Sants van trobar activitats comtai-txi, conferències sobre adopció,immigració i comerç, tallers infantils,exposicions de fotografia i pintura igastronomia típica. També es van po-der veure manifestacions culturals ca-talanes, com ara els castells i el ball debastons.

Activitats com aquesta serveixend’aparador d’una comunitat tan im-portant com la xinesa. Actualment, ala província de Barcelona resideixenlegalment 31.405 xinesos, i és la co-munitat xinesa més important de totl’Estat espanyol.

Així doncs, la plaça de Sants va aco-llir, a partir de les dotze del migidia,una mostra de cultura popular repre-sentada per la Colla Bastonera, elsGegants de Sants, els Tabalers i elsCastellers de Sants. El president delcasal, Agustí Argimon, va llegir unparlament sobre l’escenari, com tam-bé ho va fer un representant del grupde persones que treballen la proble-màtica de la crisi al barri.

Tota la gent que s’havia acostat a laplaça va poder gaudir del dinar típic:calçots, botifarra, patata al caliu i, ésclar, salsa romesco per acompanyar-ho tot. Finalment, Oriol Canals va in-terpretar cançons per animar, més en-cara, la jornada del diumenge. Desdel Casal Independentista es fa unavaloració molt positiva de l’acte, jaque es van vendre 700 tiquets i la jor-nada va transcórrer dins un ambientfestiu i reivindicatiu.

La província de Lleida és lamés extensa i menys pobladade Catalunya. Amb unasuperfície de poc més de12.000 km2 i uns 420.000habitants, la seva densitat depoblació és d’aproximada-ment 35 persones per km2.Malgrat això, la capacitat dela gent per organitzar-se idonar resposta als problemesque pateixen és remarcable.

TomiLleida

Nascuts oficialment l’any 2000, tot ique les diverses persones que fundenel col·lectiu ja havien format part d’al-tres lluites reivindicatives, els Trinxatssorgeixen al voltant del fanzine A lesTrinxeres per involucrar-se en totesaquelles dinàmiques que aposten pelcanvi social des d’una perspectiva an-tiautoritària. L’activitat és molt àmpliai tan aviat es participa en una manifes-tació a Lleida com es recolza una ocu-pació a Balaguer, es munta una xerra-da a Castellserà o s’organitza un con-cert solidari a Cervera.

Un altre tret diferencial és que fona-menten la seva activitat en un anoni-mat responsable i participatiu, en unasuma de voluntats que fuig dels perso-nalismes i l’empenta individual que tanpresent està en altres organitzacions si-milars. I que, tot i la serietat de la sevaproposta, els seus actes s’impregnende components de confraternització,enfortiment de les relacions personalsi amistat que no deixen de ser immillo-rables ocasions per compartir bonesestones al costat de nombrosos com-panys i companyes amb ganes de llui-tar però amb alegria.

L’aspecte lúdic del col·lectiu tambéqueda reflectit en el Trinxats FutbolPunk, equip que va suar la samarretaal Mundialito Antiracista que va tenirlloc a finals de l’any passat a Alcorcón.També és visible en el fet que moltsdels actes que organitzen acaben ambun concert; és per això que els vinclesdel col·lectiu amb nombroses bandesde l’escena punk és molt estreta: Ka-farna, El Oso Yonki, Malos Vicios, Kar-bunko, Piperrak i els santsencs RàbiaPositiva (un membre dels Trinxatsaporta la seva visió sobre la relacióamb el grup al DVD Sentiment, com-promís i acció!) i Evil Minded.

Justament aquesta formació haviade fer la seva darrera actuació aquest14 de març, després de quinze anys

D’aquesta manera, es va creant unampli teixit participatiu que amb elpas dels anys els ha fet estar presents,de manera directa o indirecta, indivi-dual o col·lectiva, a gairebé la totalitatde respostes antagonistes que es plan-tegen per les terres de Lleida. En l’ac-tualitat, el col·lectiu compta amb unaquarantena de membres ubicats majo-ritàriament als nombrosos pobles quecomponen les comarques de la No-guera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Se-grià i l’Urgell, però amb destacades ra-mificacions a poblacions més llunya-nes com ara a Pont de Suert (AltaRibagorça) o a Tolba i Saidí (la Franja).

ANARQUISME I ALLIBERAMENT NACIONALAmb un funcionament assembleari,són més un grup d’acció a favor dequalsevol causa justa que una organit-zació al servei d’una ideologia tancadai estrica. És per això que, tot i presen-tar un fort component llibertari (lluitacontra els abusos de poder, antifeixis-me, solidaritat de classe, internaciona-lisme, etc.), no deixen de banda la de-fensa de la realitat cultural i social onestan presents. És significatiu que al-guns dels seus darrers actes públicshagin estat xerrades de col·lectiuscom Negres Tempestes i Yesca, la Ju-ventud Castellana y Revolucionaria.

SOLIDARITAT

Solidaritat criminalitzadaLa fiscalia de l’Audiència Nacionalespanyola demana cinc anys depresó per a Núria Pórtulas, detin-guda el feber del 2007, i que seràjutjada en els propers mesos. Lagironina, que va passar tres mesosempresonada de forma preventivasota l’acusació de col·laboracióamb banda armada, va quedar enllibertat per la poca consistènciade les proves presentades pelsmossos, que consistien en els con-tactes d’una agenda personal, elfet de tenir propaganda anarquistai mantenir contactes amb perso-nes vinculades a l’anarquisme, al-gunes d’elles empresonades.

El més sorprenent és que dosanys després, la petició fiscal se-gueixi basant-se en les proves es-mentades, aspecte que l’advocatde la defensa assenyala com un«llistat de sospites i hipòtesis», maicom a proves d’un delicte, i en de-mana l’absolució. D’altra banda,l’assemblea de suport a la joveconsidera la petició fiscal com unpas més de l’espiral repressiva capa la solidaritat amb les personesempresonades per causes políti-ques i ja han començat les mobilit-zacions de denúncia del cas.

Març de 2009 11

A les trinxeres per la justícia social

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Acte del col·lectiu Negres Tempestes a Castellserà organitzat per A les Trinxeres. A. O.

de trajectòria musical dins el circuitdel rock alternatiu. Havia de ser a Ba-laguer, al 4t Festival Solidaritat és For-ça, convocatòria anual del col·lectiu ales Trinxeres, però les autoritats políti-ques i policials hi han posat seriososproblemes burocràtics i, en tancaraquesta edició, el concert està en sus-pens i possiblement s’ajornarà.

MEMÒRIA HISTÒRICAÚltimament, el col·lectiu està molt in-volucrat en la tsca perquè no caigui enl’oblit la lluita que van dur a terme lesgeneracions anteriors a nosaltres: esva fer la presentació del llibre Escolade Rebel·lia, a càrrec de Ramon Usall,de l’Editorial El Jonc, que relata la his-tòria d’un sindicalista, Salvador Seguí(el Noi del Sucre), fill de Tornabous. Amés, es va retre un homenatge a JoanSans Sicart, membre de la mítica Co-lumna Durruti, que va lluitar per te-rres de Ponent, a qui se li va lliuraruna escultura amb un puny alçat apro-fitant la presentació del seu llibre Eldia de les sirenes. I, per últim, es vapromoure el record de Francesc Lla-nes Coll, combatent republicà assassi-nat a Mauthausen, fent una xerrada al’institut del seu poble natal, Bellcaire,amb una exposició i un passi de docu-mental i la col·locació d’una placa alcarrer que porta el seu nom.

Paral·lelament, s’han dut a termenombroses sortides guiades pels esce-naris del front del Segre i s’està prepa-rant amb molt d’ànims la 6a Marxadels Maquis per a aquest estiu.

Més informació a:www.myspace.com/collectiua-

lestrinxeres

Josep Xarles harebut la Medallad’Honor de laciutat per la sevatasca incansablede millora delbarri i en pro deles reivindica-cions veïnals.

Julia García Val-decasas ha mort.La seva gestió alcapdavant de la

Delegació de Govern va ser una

mostra dels anysmés durs de l’aznarisme.

... a una repressoraque va fer història

D’un militant històric...

Buscofereixo

Aquí teniu el nou espai deXarxa d’Intrcanvi de Sants(XIS). L’intercanvi del tempses basa en el fet que una ho-ra teva i una hora meva, fora

del mercat capitalista, valen el mateix.També en el fet que tots sabem fer algu-na cosa o podem aportar algun conei-xement, experiència o habilitat. No esvol l’intercanvi recíproc bilateral ( A perB, B per A i ja està) sinó l’intercanvimultirecíproc ( A per B, B per C, C per

D, D per A ), més variat i enriquidor. Elsintercanvis es mesuren en hores, i per-què siguin equilibrats cal gestionar eltemps que cadascú dóna i rep, a travésde la web de la XIS, on cada participantté fitxa oberta i registra hores fetes i ho-res rebudes.

D’altra banda, l’aprofitament d’ob-jectes es basa en la donació desiteressa-da: si ja no ho necessites, segur que al-gú altre ho aprofita. Si tens alguna cosaper casa que ja no vols... al contenidor?

I si algú altre ho pot aprofitar? Aquípots anunciar-ho i posar-vos en contac-te. O potser necessites alguna de les co-ses que aquí hi s’anuncien? Aquestesofertes i demandes es poden seguirtambé al web de la XIS, i en taulells d’a-nuncis en locals del barri (de momenta l’Ateneu Llibertari i l’Espai Obert).

Més informació: http://intercanvis.sants.org intercanvisants@gmail.com

INTERCANVI DE CONEIXEMENTS

Joies artesanals a mida i al gust:Neus, 657240990

Arranjaments de costura:677787536

Classes d’escacs:Fran, 667258752

Classes d’iniciació de carioques:Lorena, 654443313 Mañi, 677066124

INTERCANVI D’OBJECTES

Estufa de 125 V i 1.000 W:pepaixa@tinet.cat

Cadires de menjador de fustadiferents: pepaixa@tinet.cat

Música de tot tipus (sobretotpop-rock, clàssics i indie): tonijunyent@hotmail.com

Televisió de 28 polzades:mampefe@hotmail.com

en dos celebra conferència mundialdel medi ambient, ja va dir que elconsum del planeta era extraordinari,que els 1.200 milions de personesque poblem el món ric féiem un abúsdels recursos, al qual mai tindrien ac-cés les persones del tercer món, i quesi s’hagués de fer extensiu als païsosd’economies emergents (l’Índia, elBrasil, etc.) només seria possible sidisposéssim de tres planetes. I comque només en disposem d’un, ens hohem de repartir bé. I que si volemque el senyor del Camerun pugi unamiqueta, un de Barcelona ha de bai-xar una altra mica.

Però el discurs actual advoca permantenir aquesta desigualtat, ba-sant-la en el coneixement. Encaraque no fabriquem res, direm comhan de ser les fàbriques. Perquè sempre hem volgut mantenirla nostra superioritat, que no és dig-na. Les societats nostres són massa ri-ques, i volen conservar aquesta felici-tat que tenim, que no és mèrit nostre,sinó de l’explotació que hem fet delsaltres països. Si paguéssim el cafè alpreu que l’hem de pagar, si no pren-guéssim la pesca de l’Àfrica, si noanéssim a buscar el petroli com fem,

Les Aules Obertes que s’orga-nitzen a Sant Medir van invi-tar el mes passat l’economistaArcadi Oliveres per parlarsobre la crisi.

RedaccióSants

La crisi actual és fonamentalment fi-nancera. Internet i la llibertat total demoviment del diner arreu, entre d’al-tres coses, han fet que l’especulacióhagi arribat a un nivells fa uns anys in-audits. L’intent de cobrar un impostper restringir aquesta llibertat de mo-viment, la taxa Tobi, no rep el suportde cap país. Accions com la de Sorosel 1993, en què va fer baixar el valorde les lliures esterlines un 15%, des-estabilitzant l’economia mundial, sónabsolutament legals.

Així que, mentre abans es compra-ven unes accions i se’n treien benefi-cis al cap d’anys, actualment es com-pren i es venen accions amb hores dediferència. Ara bé, aquesta crisi noafecta tota la societat per igual: el tan-cament de les empreses es dóna perdesvergonyiment, no per necessitat.Les empreses continuen tenint bene-ficis extraordinaris.

Quin paper pot haver-hi tingut lacrisi energètica?Hi ha tres crisis fonamentals: l’ali-mentària, l’energètica-ecològica i la fi-nancera. Cal veure-les les tres en con-junt. La crisi alimentària a nosaltresencara que no ens toca gaire, tot i quesens dubte és la pitjor que pateix elplaneta: hi ha 60.000 persones quemoren de fam al dia. L’altra crisi, l’e-

nergètica-ecològica, en certa manera,podria ser el polvorí que ens fes can-viar les nostres actituds i que ens fesresoldre les altres dues crisis.

Jo penso que avui en dia la sortidaa la crisi no és tornar al mateix d’a-bans. L’única resposta possible és de-créixer. No podem aspirar a tornar aarribar al nivell anterior, quan cadacatalà està consumint actualment eldoble d’energia que el 1985.

Hi ha molta gent que ho passa ma-lament i que ha de créixer, sí. Però elconjunt de la societat catalana i euro-pea no pot créixer, i en aquest sentitdiria: benvinguda sigui la crisi, per-què aquesta ens durà a decréixer. Elsrecursos són molt limitats, el petrolité data de caducitat, el planeta l’es-tem embrutant, esgotant, escalfant,les espècies van desapareixent... Ensho hem de replantejar seriosament.Només una cinquena part de la hu-manitat està malbaratant els recursosdel planeta.

En termes macroeconòmics éspossible el decreixement? O aques-ta crisi és passatgera i continua-rem com abans quan s’acabi?Abans que es parlés de crisi, l’any2002, l’ONU, que tots els anys acabats

si no cobréssim el deute abusiva-ment, etc., la nostra situació canvia-ria. És l’abús als altres el que ens faviure bé.

Per tant, la crisi es pot superar per-fectament a base de seguir abusantdels altres països. D’aquí dos o tresanys hi pot haver una recuperacióempresarial, un rellançament delconsum; al cap i a la fi la despesa pú-blica dels governs va en aquesta direc-ció, a reactivar l’economia. De mo-ment, només es fan mesures cosmèti-ques, com per exemple la d’Obama,que limita els sous dels alts executiusals 500.000 euros l’any. Les transfor-macions veritables que s’estan dema-nant, com el tema de la propietat dela terra, el perdó del deute extern, lavigilància de les transnacionals, l’atu-rada de la venda d’armament, etc., notenen ganes de fer-les.

Què creus que han d’aportar elsmoviments socials en aquests moments?En primer lloc, informació, perquèl’opinió pública està molt confosa imolt enganyada. Després, establir de-bats. Si bé ningú no està en disposicióde la veritat, s’han d’establir aquestsdiàlegs, aquestes anàlisis, per veurequines solucions es poden treure. Entercer lloc, han de donar la suficientcapacitat organitzativa per sortir alcar rer. Cal respondre a aquesta situa-ció, i prendre mesures concretes co-munitàriament, com els mercats d’in-tercanvi que van sorgir a l’Argentinaarran de la crisi del 2001.

I, per descomptat, han de tractard’influir també en la vida política. En-cara que no confio gaire en les estruc-tures pseudodemocràtiques que hi haal món, cal anar a veure els diputats,els regidors, i que facin actuacions.Aquí, però, és especialment difícil.

A països com Suècia, en què elsajuntaments administren el 55 % deldiner públic, es pot demanar al Con-sell del Districte que es gasti bé els di-ners. Però si ho fa el Govern central,ja és més difícil. Aquí només el 14%del diner espanyol l’administren elsajuntaments.

Arcadi Oliveres forma part de l’associació Justícia i Pau. JORDINA

«El tancament deles empreses esdóna per desver-gonyiment, no pernecessitat»

«És l’abús alsaltres el que faviure bé al primer món»

«Benvinguda lacrisi, perquè ensdurà a decréixer»

ARCADI OLIVERES:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela, Jordina i Laia Sánchez Amat, CarmeRoselló, Ester Rams, Albert Ricart Sanjuan, MiquelDarnés, Anna Farré, Jordi Esteban, Agus Giralt, IreneJaume Gambín, Martí Gutiérrez Farré, Albert Garcia,David Vázquez, Montse Huguet, Bernat Costa, NúriaMay Masnou, Jordi Soler, Lancelot, CooperativaGerminal, Xarxa d’Intercanvi de Sants, Assemblea deCan Vies, Casal Independentista de Sants, Comissióde Veïns de la Bordeta, Eudald Vilamajó, ElbaMansilla, Ivan Miró i Tomi.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Març de 2009

[DIVENDRES 4 de març]20.00 | Memòria subversiva (Anar-quimo e sindicalimo em Portugal).Documental i tapes [Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

[DISSABTE 14 de març]14.00 | Dinar-debat sobre la dona ila crisi [Lloc: Casal Independentista deSants, organitza: Assemblea de Joves deSants i Endavant Sants]

21.00 | Sopador solidari amb l’Ateneu Llibertari de Sants [Lloc: Ateneu Llibertari]

[DIVENDRES 20 de març]

19.00 | Presentació del llibre LaSemana Trágica. [Lloc: Espai Obert, organitza: La Ciutat Invisible]

[DISSABTE 28 de març]20.00 | Festa antirepressiva [Lloc: Can Vies]

[DIUMENGE 29 de març]20.00 | Música en viu i còctels [Lloc: c.Valladolid, 25, organitza: PimPamFilms]

FEBRER LLIBERTARI[De l’1 al 15 de març ]18.00 | Exposició: moviments lliber-taris obrers dels anys setanta[Lloc: Espai Obert]

JORNADES SOBRE SALUT I NUTRICIÓ[DISSABTE 7 de març]

11.00 | Presentació de les jornades12.00 | Taula rodona: crudivorisme,veganisme, dieta dels grups san-guinis14.30 | Menjador vegà crudívor17.00 | Taller de naturopatia II21.00 | Sopador vegà segons ladieta dels grups sanguinis22.00 | Concert de cantautors:Rumbanegra i Rimando la Rabia

[DIUMENGE 7 de març]12.00 | Taller de biorespiracióvivencial15.00 | Menjador vegà17.00 | Taller teoricopràctic d’anticoncepció natural [Lloc: CSO La Farga]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta