LA BOTIGA DE L’ESQUENA - medias.diaridegirona.cat · tresor. El viatger va assegurar-li que no...

ESPECIALSANT NARCÍS DEL Diari de Girona

Dilluns, 29 d’octubre de 2007

COMPROVI LA INCREÏBLE SENSACIÓ DE BENESTARDELS MATALASSOS I COIXINS CERVICALS QUE ESTAN

REVOLUCIONANT EL MÓN DEL DESCANS

AVALAT PER MÉS DE 25.000 ESPECIALISTES COM AEL MILLOR S I STEMA DE DESCANS DEL MÓN

ESTANDS DE FIRA:436 - 437 - 438 - 439

El matalàs que s’amotlla al seu cos

proporcionant una sensació únicaLA BOTIGA DE L’ESQUENAàrea professional del descans

LA BOTIGA DE L’ESQUENACtra. BARCELONA, 31 (altura RENFE) - GIRONA • C/ Sant Pau, 27 - FIGUERES

LA BOTIGADE L’ESQUENA

&

els conviden a provarles úniques butaques de

MASSATGE

PROFESSIONAL

COLCHONES Y ALMOHADASQUE ALIVIAN LA PRESIÓN® Reservats drets marca

ESPECIAL SANT NARCÍS LLEGENDES DE GIRONA Diari de GironaDilluns, 29 d’octubre de 20072

ass is tència sani tàr ia integral

Ronda Sant Antoni M. Claret, 20 - 17001 GironaTel. 972 20 43 50 - Fax 972 20 83 86

[email protected]

ÀREES CLÍNIQUES

• Servei d’urgències mèdiques• Servei d’hospitalització

Planta de medicina internaPlanta de pediatria i obstetrícia

• Servei de consultes externes• Servei de quiròfans• Servei d’hospitalització de dia i CMA

ESPECIALITATS MÈDIQUES

• Anestesiologia• Al·lergologia• Angiologia i medicina vascular• Aparell digestiu• Cardiologia• Dermatologia• Endocrinologia• Ginecologia i obstetrícia• Hematologia• Medicina interna• Medicina general• Medicina esportiva• Medicina laboral• Neurofisiologia • Nutrició• Pneumologia• Oncologia mèdica• Pediatria• Psiquiatria• Proctologia• Reumatologia

• Traumatologia• Psicologia de la salut• Urologia

SEGONA OPINIÓ MÈDICA

• Opinió d’especialistes de Girona.• Opinió d’especialistes / centres de

Catalunya.• Opinió d’especialistes / centres dels

Estats Units.

ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES

• Anestesiologia• Cirurgia pediàtrica• Cirurgia plàstica reparadora i estètica• Cirurgia general i digestiva

• Cirurgia làser – Dermatològic• Cirurgia maxil·lofacial• Cirurgia oftálmica• Cirurgia auditiva i otorinolaringològica• Cirurgia ortopèdica i traumatològica• Cirurgia urològica • Neurocirurgia• Ginecologia i obstetrícia quirúrgica

UNITATS CLÍNIQUES ESPECIALITZADES

• Unitat d’obesitat• Unitat de patologies alimentàries

• Unitat de fisioteràpia i recuperació funcional

• Clínica del dolor de Girona

ÀREES DE DIAGNÒSTIC CLÍNIC IPER IMATGE

• Laboratori d’anàlisi bioquímica i hematològica

• Radiologia convencional digitalitzada• Ecografia convencional• Ecografia Doppler• Densitometria• Mamografia• TAC• Ressonància magnètica nuclear• Diagnòstic per endoscòpia digestiva• Diagnòstic neurològic

TÈCNIQUES CLÍNIQUES ESPECIALITZADES

• Dermatoscòpia per epiluminiscència• Unitat d’ozonoteràpia• Depilació amb làser, sistema Epilight• Làser dermatològic• Làser verd urològic• Cirurgia urològica per criocongelació

amb heli-argó • Cirurgia làser oftàlmica• Tractament incontinència urinària

HI SOM PER TU

Girona és Terra de Llegendes. Se’n conten,se’n reciten, se n’expliquen a les escoles ise’n publiquen. Formen part de la ruta tu-rística de la ciutat i de la vida quotidiana delsgironins i gironines. La força d’aquestes lle-gendes és extraordinària i per això han es-tat incorporades a les festes i tradicions mésarrelades.

Es penja el Tarlà per primavera, se cele-bra el miracle de les mosques el dia de SantNarcís, el gegant Gerió passeja pels carrersamb tres caps i en forma de trenet, la Brui-xa escriu al Diari i la pedra que falta al Pontdel Dimoni presideix l’entrada d’una parrò-quia.

En general, una llegenda és una “narra-ció, oral o escrita, d'aparença més o menyshistòrica, però en realitat amb una major omenor proporció d'elements imaginatius”.Hi ha, evidentment una base històrica, però

la majoria de les llegendes de Girona són fa-buloses, imaginatives i a voltes d’una mal dis-simulada puerilitat.

Això no treu, però, que el tema de les lle-gendes compti ara mateix amb un importantassortiment bibliogràfic: Llegendes de Gi-rona a la pàgina web de l’Ajuntament de Gi-rona; Llegendes de Girona, de Dolors GarciaCornellà, publicat per l’Ajuntament de Giro-na; Llegendes i misteris de Girona, de CarlesVivó, publicat per la Diputació; El miracle deles mosques i altres llegendes de Ramon Al-berch, publicat per Curbet ComunicacióGràfica; i 42 Històries màgiques “Llegendes deGirona” de Nuri Ros i Gerard Roca, editatper Fundació 60.

D’aquestes fonts beu aquest especial deFires d’enguany i a aquestes fonts convidaels lectors que vulguin aprofundir en els as-pectes que més els plaguin.

GIRONA, TERRADE LLEGENDES

LLEGENDES DE GIRONA ESPECIAL SANT NARCÍSDiari de GironaDilluns, 29 d’octubre de 2007 3

1

1 SANT FELIU I EL LLADRE

2 LA PETJADA DE SANT NARCÍS

3 LA MAJORDOMA DE SANTNARCÍS

4 EL CAP DE DALÍDEL SEGLE XVII

5 UN XUIXO DE LLEGENDA

6 DEVESA NAPOLEÒNICA

7 EL COTÓ DE SANT NARCÍS

8 LA CADIRA, LA CREU I L’ESPASADE SANT CARLEMANY

10EL FALCÓ D’EN CAPD’ESTOPES

11 LES MOSQUES DE SANT NARCÍS

12GUILLEM BOFILL ILA NAU GÒTICA

DIRECTOR JORDI XARGAYÓ•COORDINA DAVID CÉSPEDES•TEXTOS JORDIVILAMITJANA•IL·LUSTRACIONS MARTÍ FERRER

13 LA CRIDA DEL CALL

14 EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA

9 LA TOMBA D’ERMESSENDADE CARCASSONA

15 EL GAGANT GERIÓ

16 LA COCOLLONA

17LA LLEGENDA DELPONT MAJOR

19 LA BRUIXA DE LA CATEDRAL

20 EL CUL DE LA LLEONA

18 EL PONT DEL DIMONI

21 EL CARRER DEL LLOP

22 EL CAP DE L’AJUNTAMENT

23 EN BANYETA

25 LA CORBA DE MONTJUÏC

24 EL VAMPIR DE LA RAMBLA

23

4

5

6

7 8

9 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

22

23

24

25

21


La primera comunitat cristiana deGerunda apareix documentada versel 304-305 dC, en el si de les per-secucions de l'emperador Dioclecià,en les quals es creu que morí en mar-tiri a la ciutat un dels difusors de lareligió a la zona, arribat per mitjà deles rutes comercials marítimes: SantFeliu de Scil·la (Mauritània). Sant Fe-liu es convertí en el primer i únicmàrtir de la ciutat i sant primigeni,fins que fou desplaçat per l'apòcrifSant Narcís, de tradició importadaen època altmedieval.

S’ha explicat recentment que santNarcís és un sant inventat. Devienser els canonges de la Catedral deSanta Maria, els qui van promocio-nar aquesta figura, fins a convertir-

la en patró de Girona, per tal de ferla competència a Sant Feliu, que gau-dia d’un profund arrelament popu-lar.

El màrtir Feliu, que sí era un per-sonatge de carn i os, va predicar perles terres gironines i va donar lloc alprimer temple cristià de la ciutat deGirona, que es va bastir entorn delseu sepulcre.

L’existència de sant Narcís, encanvi, no s’ha provat mai documen-talment. L’església de Sant Feliu, quedes de l’antiguitat tardana i fins al se-gle X va fer funcions de catedral, de-via tenir molt més prestigi i per aixòen un moment algú va fabricar el mitede sant Narcís, al qual s’atribueixenla majoria de miracles.

LLEGENDES DE BASEHISTÒRICA I MITOLÒGICA

agafa el bus,fem ciutat!

TMG


Tot l’equip de Meliá Girona desitja als seus clients i proveïdors, amistats i gironins/esunes Bones Fires de Sant Narcís

Contacti amb el nostre dept. comercial per fer la reserva i/o informar-se del ventall demenús que tenim a la seva disposició al Tel. 972 400 500 o bé enviant un mail [email protected]

• 108 hab. Dobles/doble ús - 3Junior Suites - Servei de cafè/tegratuït en l’habitació. Serveid’hab. 24 h.

• Connexió gratuïta a Internetamb WI FI. Canal + en obert Payper View.

• Bufet lliure d’esmorzars i cuinaal moment. Obert a tot el públic.

• Menús de Nadal per a empre-ses i colles.

• Menú Tradicional del 25 deDesembre per a famílies i grups -Escudella, Canelons, Carnd’Olla, Postres i Pastissets.

• Menú Especial de Cap d’Any.

• Sala de reunions amb capacitatmàxima de 300 persones ambconexió Wi-Fi gratuïta.

• Dinars i sopars d’empreses, cele-bracions especials i congressos.Capacitat de 250 comensals.

• Gimnàs, Sauna i Jacuzzi Gratuïts.

«Un lladre va robar les casulles de l’església. Amb les peces deroba ben posades en una saca tirada a l’esquena, anava el lladrecaminant tan tranquil. De cop, un viatger li va preguntar on ana-va i es va posar a fer via amb ell. Al cap d’una estona, el lladre liva confiar al viatger que si no deia res a ningú, li ensenyaria untresor. El viatger va assegurar-li que no diria res a ningú. El lla-dre, confiat, li va ensenyar les casulles que duia. El viatger li vadir que ell tenia una casa molt gran on el lladre podria guardartot allò. Van caminar molt i van tornar a Girona de nit.

Van aturar-se davant de l’església on el lladre havia robat eltresor. Era tan fosc que el lladre no se’n va adonar. «Deixa-ho totaquí perquè som a casa meva», li va dir el viatger. En acabat, vadesaparèixer. Llavors el lladre va veure que la imatge que hi ha-via a l’altar era l’home que l’havia acompanyat fins allà, sant Fe-liu. El lladre, espantat, va deixar els vestits i va fugir corrent dela ciutat».

SANT FELIU I EL LLADRE


17003 Girona C/Maria Josepa Arnall i Juan, 3 - T. +34 972 068810 F. +34 972 396893

para tu tranquilidad mejornuestra alfombra rojaApartamentos de 40 m2 aprox., amueblados para 2-4 personas, ideal para familias que están de vacaciones y quieren disfrutar de la intimidad

de un apartamento, y para personas que necesitan realizar una estancia larga en la ciudad de Girona.

Alquiler por semanas y meses.

www.quimics.com

«En una de les persecucions a què erasotmès sant Narcís, el van avisar quel’empaitaven i va idear una enganyifa sin-gular. Sant Narcís va fugir de la casa onvivia de la zona de Pou Rodó saltant perla finestra, però abans de fer-se escàpol,va deixar una petjada seva a l’ampit dela finestra en direcció contrària, fent veu-re que havia entrat a la casa.

Quan els perseguidors van veure lapetjada, van pensar que s’havia amagata la casa. El van buscar i rebuscar sen-se èxit, mentre sant Narcís s’amagavaben lluny. La petjada va quedar encas-tada per sempre més al número 5 delcarrer de Pou Rodó».

LA PETJADA DESANT NARCÍS


Aquesta és una llegenda nova, inventada perla imaginació del gironí Josep Tarrés, ambaltres dos gironins que li van fer els cors. Lallegenda, arrelada amb força, ha quedat de-finitivament petrificada en l’escultura que Pi-culives va immortalitzar al Passeig Arque-ològic sota la Torre Cornèlia. Hi fou col·lo-cada el 12 de maig de 1973.

L'escultura, de pedra de Girona, mostrael voluminós pes de la majordoma, amb unagran panxa i ales, que sosté el Llibre dels mis-teris de Girona entre les mans. La rotunditatd'aquesta figura contrasta amb el vestit lleu-ger i vaporós que porta. Les línies arrodoni-des també han estat utilitzades en el dibuixdels rínxols dels cabells, de les ales i de l'au-reola que l'envolta.

«La majordoma era una tia-àvia de santaAfra, que va acompanyar sant Narcís quanva venir a residir a Girona. Es tractava d'unadona que, encara que tenia més de cent anys,tenia un aspecte ufanós, amb una pell tan ten-dra que semblava de flor de mató. Era im-mensament grassa, presumida, i una xafar-dera impenitent, amb dots de remeiera i decuinera i que dominava les ciències dels as-tres i de les plantes. El seu pas pels carrersde Girona era tot un espectacle, ja que soliaanar guarnida amb vestits llampants, ambesquellerincs cosits a la vora de la faldilla perfer-se notar, amb el cap cobert per tocats im-mensos i que es feia acompanyar per criatsque la precedien amb encenser i amb una ca-

dira especial per descansar al bell mig delcarrer quan ja no tirava més.

Les seves dots de cuinera li havien fet in-ventar menjars tan saborosos com l'oca ambperes, les pomes farcides i la botifarra desang. I les seves habilitats més o menys mà-giques li van permetre que, una vegada quees va enfadar molt, fes que totes les esglé-sies de Girona quedessin plenes de teranyi-nes, amb unes aranyes immenses i de totscolors. Però un dia, per culpa d'una irreve-rent xafarderia sobre sant Narcís, aquest liva retirar tots els poders. La majordoma esva convertir en la riota de la ciutat i anava es-maperduda pels carrers mentre la gent alseu pas, li tirava al damunt els sobrants deplats i olles. Fins que un bon dia, la major-doma va tenir una visió i va preveure la trà-gica mort de sant Narcís i sant Feliu, vícti-mes del martiri per la seva fe.

Quan els seus tristos pressentiments esvan fer realitat, la majordoma va practicar lahumilitat i la penitència i es va dedicar, so-bretot, a tenir cura dels malalts i ajudar elsdesvalguts. En trobar-se prop de la sevamort, com a últim gest d'amor, va fer en-cendre un foc davant la porta de la Catedral,i allà mateix va inventar per als pobres i elsmalalts la sopa de menta. En morir, els giro-nins que es van preocupar de l'enterramentvan observar amb sorpresa que el seu im-mens cos no pesava més que el d'un parda-let...»

LA MAJORDOMADE SANT NARCÍS



C/ Santa Coloma, s/n - 17005 GIRONATels. 972 23 67 61 - 972 23 74 61 - Fax 972 24 22 65

[email protected] wwww.ecogironina.com

Residus d’aparells elèctrics i electrònics - RAEE • Residus de la construcció • Recuperació de productes alimentaris • Reciclatgei recuperació de vehicles fora d’ús - VFU • Residus forestals • Biomasses • Trituració de matalassos • Recollida de ferralla •Recollida de paper i cartró • Recollida de metalls • Recollida de fusta • Recollida de vidre • Recollida de plàstics • Recollida depneumàtics • Recollida i destrucció confidencial • Recollida VFU • Residus industrials • Recollida de residus especials • Tràmitsper a la legalització de residus • Assessoria d’estudis tècnics • Legalització de fitxes d’acceptació de residus

Lluís Bonaventura i Canada va néixer aGirona el 18 de maig de 1930, al carrerdel Dr. Robert (actual carrer Pare Cla-ret). Lluís Bonaventura és L’Arc, el bar-pub que als anys 60, 70 i 80, va dur aGirona una part de l’ambient de París.L’Arc ha estat sempre un lloc de troba-da, d’enamorament, de relaxació, de ter-túlia, de conspiració i de bons cubates.Lluís Bonaventura representa també elBarri Vell i la Girona màgica. Amb Jo-sep Tarrés, Isidre Vicens i el desapare-gut i estimat Carles Vivó, han descoberti dibuixat la Girona meravellosa, esotè-rica, mil·lenària, eterna. Des del privi-legi que significa tenir una Catedral a laterrassa del bar que regenta des de fa58 anys, Bonaventura evoca amb unpunt de nostàlgia una Girona que ja nohi és, i que no pot datar perquè un po-derós camp magnètic que emana delCall li impedeix precisar el temps ambdies, mesos i anys...

Féu de guia turístic a la Catedral i unade les seves troballes excepcionals és lad’haver descobert un cap de Dalí del se-gle XVII...

«A la façana de la Catedral de Giro-na, en una cornisa sobre la fornícula debaix de tot on hi ha la imatge de SantPau, a la dreta de la porta d’entrada ala Seu, hi ha esculpit un rostre que téuna extraordinària semblança amb Sal-vador Dalí. Els ulls al·lucinats i el bigo-ti trempant del geni són inconfusibles.El més fabulós és que la mènsula és lafaçana des de l’any 1686 en què la hiesculpí Francesc Puig. Coneixia Dalí elrostre i el va imitar? És una casualitat?O és una estranya premonició del futuradveniment d’un geni?»

EL CAP DE DALÍDEL SEGLE XVII


LLIBRERIA 22 Hortes, 22 - 17001 GIRONATel. 972 21 23 95 / 972 22 14 30Fax 972 21 57 02

LLIBRERIA& QUIOSC 22 Emili Grahit, 57-59 - 17002 GIRONATel. i Fax 972 22 70 37

CÒMICS 22 Hortes, 11 - 17002 GIRONATel. 972 41 15 87

1/2 hora de pàrquing gratuït comprant a la Llibreria 22.

a/e: [email protected]

És el xuixo un «dolç de forma més o menyscilíndrica farcit de crema, fregit i recobertamb sucre», típicament gironí, genuïna-ment gironí.

Tot i que hom se sol referir a l’origende la llegenda de l’origen del xuixo, par-lant d’un cèlebre programa de Fires de1992, el que és cert és que Miguel Gil Bo-nancia, en una entrevista al pastisser Xa-vier Puig i Bofill al Diari de Girona deldia 3 de desembre de 1989, ja en va obte-nir l’exclusiva: «L’origen del xuixo es re-munta a la pastisseria de l'avi Emili a laCort Reial. Als anys 20, alguns francesosfugint de la crisi de la feia poc acabada pri-mera guerra europea, vingueren a les nos-tres comarques. Un d'ells arribà a casa del'avi, buscant treball, ja que deia que eraconfiter.

Tractaren de detalls, demostrà profes-sionalitat i ésser bona persona, i va ense-nyar a fer aquest pastís que ell anomena-va chou à la crème. Al cap de pocs dies,com que havia passat la frontera clandes-tinament, es presentà la policia, per dete-nir-lo i tornar-lo cap a França. Però l'avi jatenia la recepta, i continuà». Aquesta és lallegenda que popularitza la web de l’Ajun-tament de Girona:

«Sembla que els xuixos de Girona vannéixer al començament dels anys vint d'a-quest segle a la pastisseria que l'Emili Puigtenia al carrer de la Cort Reial. Segons s'haexplicat de pares a fills, un confiter francèsva ensenyar al senyor Emnili Puig l'elabo-ració d'un pastís que ell anomenava chouà la crème. Malgrat que el confiter del paísveí va poder quedar-se molt pocs dies a Gi-rona, el pastisser gironí ja tenia la receptad'aquesta pasta. El nom és força fàcil dededuir: del chou à la crème es va passar alnostre conegut i reconegut xuixo».

Hi ha encara una altra llegenda, més es-cabrosa que es refereix als xuixos de Gi-rona:

«Els primers xuixos els feren tres he-roïnes de Santa Bàrbara (Narcisa, Feliuai Susanna), després dels setges de 1808-1809. Els farciren de pólvora i els oferirenals francesos. Diuen que van matar-ne400.» I encara una altra dada. Als anys 90es féu famós una banda de rock banyolinaanomenada Xuixo de pus.

UN XUIXODELLEGENDA



FORNELLS DE LA SELVACtra. N-II, km 709Tel. 972 47 64 06

FIGUERESPlaça Josep Tarradellas, 12Tel. 972 50 12 61

BANYOLESCtra. de Mata, s/nTel. 972 972 57 61 53

MONT-RAS/PALAFRUGELLCtra. Palafrugell-PalamósTel. 972 30 68 68

BLANESCtra. accés Costa Brava, 188Tel. 972 35 83 02

OLOTCtra. St. Joan Abadesses, 70Tel. 972 27 24 40

TOTAUTO

La Devesa en el disseny d’avui data de1859 i fou obra de l’arquitecte munici-pal Martí Sureda i Deulovol. Tanmateix,les primeres referències escrites de con-cessions per a la plantació d’arbres enaquests terrenys són de començamentsdel segle XV. En l’actualitat hi ha apro-ximadament 3.000 arbres, que ocupen40 hectàrees. Els plàtans més alts arri-ben als 60 metres i són els arbres mésalts de Catalunya.

«Hom creu que la Devesa fou una cre-ació de Napoleó i que plantà un arbreper cada soldat mort en els setges de1808-1809».

L’origen d’aquesta llegenda se situaen el principi dels setges de la ciutat.Els militars de la plaça de Girona s’a-donaren que els arbres de la Devesa(n’hi havia cap a 8.000) eren un ama-gatall perfecte per als assetjants, quedarrere de cada arbre s’hi podia ama-gar un tirador. Per aquesta raó, Álvarezde Castro ordena tallar-los tots per po-der dominar tot l’entorn de la ciutat ievitar espais on els francesos poguessinamagar-se. Un cop acabat el setge, elsnous governants francesos en van pro-moure la replantació.

DEVESANAPOLEÒNICA


METALQUIMIA US DESITJA UNES

Bones Fires!Maquinària i tecnologia per a la fabricació de productes carnis

St. Ponç de la Barca, s/n. 17007 GIRONATel. +34 972 21 46 58a/e: [email protected]://www.metalquimia.com

Sant Narcís té propietats remeiereshistòriques: l’oli de la seva llàntia, la no-vena de les espelmes o el cotó passat pelseu cos incorrupte han guarit de diver-sos mals els fervents admiradors.

«El dia de Sant Narcís, els gironins igironines s’acosten a resar i a retre ho-menatge a les despulles del sant a la ca-pella del mateix nom de l’església deSant Feliu. Aquest dia es reparteixen en-tre els fidels unes bossetes que conte-nen un tros de cotó beneït que ha estaten contacte amb el sepulcre de santNarcís i el seu cos incorrupte. Aquestcotó té el valor de curar el mal d’orellai de prevenir la sordesa. Així ho cantenels goigs: “De sordera i de tot dolor cu-rau si sou invocat”».

EL COTÓDE SANT NARCÍS


GIRONA: Ctra. Nacional II, 47 • Tel. 972 47 62 53 • Fax 972 47 64 61 • Fornells de la SelvaPALAFRUGELL: FRED LLORENS: Ps. Migdia, 2 • Tel. 972 30 40 21

e-mail:[email protected]

1948-200759 ANYS FENT REFRICA

TOT JUST COMENCEM!

Us desitgem unes bones Fires de Sant Narcís !

FRED COMERCIAL, FRED INDUSTRIAL, AIRE CONDICIONAT, HOSTALERIA

Darrere mateix del retaule, col·locadaal cim d’una escala doble, hi ha la cadi-ra episcopal, feta al segle XI d’un solbloc de marbre. Popularment és cone-guda com la cadira de Carlemany per-què hom creu que l’emperador s’hi vaasseure.

«Diuen que quan una parella s’hi as-seu junta, abans d’un any seran casats,però si s’hi asseu un home sol, mai noes casarà. Això feia que els professorsdel Seminari, fessin seure els semina-ristes d’un en un en aquesta cadira perassegurar-se que no es casarien mai ique així podrien arribar a ser cape-llans».

La figura de Carlemany és una per-sistència obsessiva en els gironins desde segles: la cadira de Carlemany, la tor-re de Carlemany, l’escultura de sant Car-lemany, la campana de Carlemany ol’hotel Carlemany.

«Estava Carlemany amb la seva corta Narbona, quan se li va aparèixer laSantíssima Mare de Déu, escoltada adreta i a esquerra per Sant Jaume i SantAndreu. Li va encarregar alliberar Gi-rona del jou musulmà i li va prometreajuda. Carlemany va avançar amb elsexèrcits cap al sud i a sant Julià de Ra-mis va instal·lar el seu campament. Elsetge va ser llarg i difícil fins que un Di-jous Sant al capvespre va aparèixer so-bre la mesquita i el palau del rei moro

una gran creu de foc. Va brillar duranttres hores i d’ella en va caure una plu-ja de gotes de sang que en xocar contraels teulats de Girona es tornaven peti-tes creus de sang. Els assessors reli-gioses de Carlemany van interpretar queallò volia dir que al cap de tres dies po-dria entrar amb la creu de Crist a la ciu-tat. El Diumenge de Glòria tot l’exèrcitva fer via cap a la ciutat. No hi va haverlluita: els moros espantats per la creuhavien fugit silenciosament de la ciutat.Es van fer grans processons i es va ce-lebrar ofici solemne a la mesquita, quefou enderrocada i en el seu lloc s’hi vabastir una catedral dedicada a Santa Ma-ria».

No s’ha provat mai que Carlemanyvingués a Girona, però l’imaginari po-pular l’ha convertit en un mite.

«L’espasa de Carlemany s’anomena-va Montjoie. Un dia que l’emperador eraa Girona va nevar. Carlemany va volerpujar al campanar de la Catedral percontemplar l’encisador panorama. Uncop a dalt, l’espasa li va caure al mig delclaustre. Va cridar als seus soldats queli anessin a buscar l’espasa pel mig dela neu, però no la van trobar. Es veu quel’espasa va caure de punta i es va anarenfonsant a poc a poc cap al centre dela Terra. Quan arribi ben bé al centre,la Terra es partirà en dues parts i seràla fi del món».

LA CADIRA, LA CREU I L’ES-PASA DE SANT CARLEMANY


El sepulcre d'Ermessenda de Carcassona,que es conserva a la Catedral de Girona,és un dels llocs més antics on es veuen elspals vermells sobre fons daurat de l'escutcomtal de Barcelona. Es pot admirar enuna capella de la catedral, a la dreta de lanau. Al sepulcre hi ha també una estàtuad'Ermessenda jaient, esculpida per Gui-llem de Morell al segle XIV.

Ermessenda de Carcassona ha estat undels personatges més importants de la

història de Catalunya. Va tenir un paperdestacadíssim en la política catalana del se-gle XI. Va dirigir els afers comtals de Bar-celona, primer com a esposa de Ramon Bo-rrell i després com a tutora de BerenguerRamon I i de Ramon Berenguer II. Era fi-lla del comte Roger I de Carcassona i es-posa del comte de Barcelona Ramon Bor-rell. Al costat del seu marit, va dirigir elsafers comtals, va presidir assemblees i tri-bunals i va participar en campanyes mili-

tars, com les d'Al-Andalus. Mort el marit,va continuar dirigint la política del comtat,primer com a tutora del seu fill BerenguerRamon I fins a la seva majoria d'edat, i, des-prés, com a tutora del seu nét, Ramon Be-renguer II. Va tenir una relació molt estretaamb l'Església catalana de l'època, espe-cialment amb la catedral de Girona. D'a-cord amb el seu marit, va donar l'any 1015cent unces d'or per a la construcció de lesparets i la coberta de la nova catedral romà-nica. També va animar les fundacions delmonestir femení de Sant Daniel de Gironai el masculí de Sant Feliu de Guíxols. L’o-rigen de la senyera i de l’escut de Cata-lunya, tant en la poètica i llegendària ver-sió dels quatre dits de sang damunt l’es-cut, com en la històrica i heràldica dels es-tudiosos, ens duen a les comarques giro-nines. La fabulosa història del comte Gui-fré el Pelós (IX), vessant sang per les múl-tiples ferides que li havien produït els nor-mands (contra els qui havia anat a com-batre per ajudar Carles el Calb), amb l’em-

perador franc usant tan acolorida substàn-cia per pintar amb els dits damunt un es-cut d’or la bandera del país, és un relat lle-gendari divulgat i popularitzat a casa nos-tra pel blanenc Fra Joan Gaspar Roig Jalpí(XVII), que va fer creure tothom que ha-via trobat un Llibre dels feyts d’armes deCatalunya d’un tal Bernat Boades, rectorde Blanes del segle XV, un llibre que va es-criure i falsificar ell mateix. El rector vaexistir, però mai no va escriure cap cròni-ca.

Rector-cronista i crònica són una purainvenció de Fra Roig i Jalpí al segle XVII.L’autèntica història de l’escut i la senyeraens duu a la Catedral de Girona, a un altarlateral de la gran nau, prop del presbiteri,on s’exposa el sepulcre d’Ermessenda deCarcassona (975-1058). El sepulcre va serobert l’any 1982 conjuntament amb el delseu besnét Ramon Berenguer II (mortl’any 1082). Ambdós sarcòfags mostrenben clarament un seguit de franges verti-cals vermelles i d’or.

L’escut de Catalunya és un dels més an-tics d’Europa i, fins ara, el més antic de laPenínsula ibèrica. Com a tal escut, apareixper primera vegada a un segell del comteRamon Berenguer IV de l’any 1150. Lesfranges verticals vermelles i d’or desco-bertes a la catedral de Girona, pintades alssepulcres d’Ermessenda de Carcassona idel seu besnét el comte Ramon BerenguerII, Cap d’Estopes, són un senyal proto-heràldic inequívoc de la família comtat deBarcelona. Al començament, el nombre debarres era indeterminat, i hom posava, enl'espai destinat a contenir-les, tantes faixescom hi cabien. Al segle XIII el nombre debarres tendí a fixar-se en quatre.

LA TOMBAD’ERMESSENDADE CARCASSONA


Pl. Mas Jardí c/ Ginabrer, 6-12 - 17843 PALOL DE REVARDIT (Girona)

Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes(1053-1082), era fill de Ramon BerenguerI de Barcelona i d'Almodis de la Marca igermà, probablement bessó, de Beren-guer Ramon II. El 1076, a la mort del seupare, va rebre el comtat de Barcelona jun-tament amb el seu germà, ja que aquell nohavia dividit l'herència. El seu sobrenomés deu a tenir una gran i espessa cabelle-ra rossa.

Les relacions amb el seu germà forensempre tibants, i intentà disputar-lil'herència. Segons el testament del pare,els dos germans havien de regnar enigualtat de condicions, la situació realperò, era d'una certa preeminència delCap d'Estopes.

El 5 de desembre de 1082, anant el Capd'Estopes de Barcelona a Girona, en pas-sar per un lloc boscós i solitari, conegutdesprés per la Perxa de l'Astor (Montne-gre), fou mort per uns desconeguts, quepotser foren els seus mateixos acompa-nyants. El cadàver fou llançat al, desprésanomenat, Gorg del Comte o de la Perxade l'Astor. La veu popular acusà en aquellmoment el seu germà com a instigador de

la seva mort, motiu pel qual Ramon Be-renguer II és conegut com el Fratricida.

El seu sepulcre es troba dins la cate-dral. «Conta la llegenda que el comte deBarcelona tenia dos fills bessons: Beren-guer Ramon i Ramon Berenguer (Capd'Estopes). El comte va transmetre elscomtats de Barcelona, Vic i Girona, als dosgermans amb l'obligació de governar-losde manera conjunta. Un dia que havienanat de cacera Berenguer va assassinar elseu germà i amagà el cos, però el falcó delCap d'Estopes s'hi va quedar plorant pelseu amo fins que un pagès el va sentir i vaportar el cos fins a Girona. Durant el fu-neral, el falcó va irrompre a la catedral i elcor que acompanyava l'acte de manera in-voluntària repetia “Caïm matà Abel”. Unfalcó esculpit a la porta de Sant Miquel, decamí al Tresor i al claustre recorda aques-ta llegenda».

EL FALCÓ D’ENCAP D’ESTOPES


La narració de les Mosques de SantNarcís es basa en la crònica de l’-historiador Bernat Desclot (1288).En aquesta obra es fa referència auna plaga de mosques que hi haguédurant la invasió de les tropes fran-ceses a la ciutat de Girona el mesde juny de 1285.

Els invasors, que eren capitane-jats per Felip l’Ardit, van ocupar lacol·legiata de Sant Fèlix on es ve-nerava Sant Narcís i profanaren eltemple. De sobte, van començar asortir una gran quantitat de mos-ques que començaren a picar elssoldats i els cavalls. L’exèrcitfrancès va haver de marxar de laciutat a corre-cuita. Diu la Crònicaque en aquesta ajuda miraculosa

van morir quatre mil cavalls i vintmil soldats. Bernat Desclot ho ex-plica així: «Primerament (Déu) elsenvià una plaga de mosques, quen’hi havia tantes, que en la resta delmón mai no se n’havien vist tantesalhora; i eren mosques tan grossesi tan grans com un gla, i entravenpels narius i pel ses dels cavalls,que no hi valien mantes ni protec-cions de cuir ni cap altra cobertu-ra que els ho pogués impedir; i uncop havien entrat per un dels ditsllocs, no hi havia cavall tan fort nitan poderós que no caigués imme-diatament mort a terra; així que enaquella host moriren ben bé quatremil cavalls de preu i vint mil delsaltres. Sens dubte, la plaga que Déu

va donar al rei faraó a Egipte no foumajor que aquesta».

En el setge de Girona de 1285,durant la Guerra que mantinguerenFelip l’Ardit i Pere II, el Gran, laciutat va capitular sense lluita. Tan-mateix, els francesos, en entrar a laciutat, es van portar de manera ig-nominiosa: van robar, insultar ioprimir els gironins; van assaltaresglésies tot fent riota dels objectesde culte i, finalment, van profanarel cos de Sant Narcís, guardat a lacol·legiata de Sant Feliu, i li vantrencar un braç.

Això va ser massa: del cos delsant varen començar a sortir unesmosques gegants que es varen po-sar a picar furiosament tant els sol-

dats francesos com els seus cavalls.I tot seguit de ser picats, els ene-mics morien espeternegant.

Els Goigs sobre sant Narcís s'hanpublicat tant en català com en cas-tellà. Aquesta és la versió catalana:«Quan vingueren los francesos losdeixareu a les fosques y ens els cas-tigàreu amb les mosques. Miracletan senyalat sia de tanta excel·lèn-cia que deslliure est Principat defam, guerra i pestilència».

Durant el setge de 1653, lesmosques tornaran a sortir del se-pulcre per defensar la ciutat. Elquadre de les mosques de l’esglé-sia de Sant Feliu fa 4 metres de llargi 3,85 metres d’alt i és de finals delsegle XVII.

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS


GRUPAUTO 2002 CTRA. STA. COLOMA DE FARNERS, 57 · TEL. 972 40 59 63 · GIRONA

Arquitecte actiu a Catalunya. Treballàde picapedrer (1381-83) a les obres deSant Feliu de Girona i, més endavant, ales de la catedral, de les quals esdevin-gué mestre major el 1404. Partidari dela continuació de la nau única, fou, ambel bisbe Dalmau de Mur, el promotor dela segona i definitiva junta d'arquitectes(1416), davant la qual defensà decisi-vament la seva idea (1417), que fou

aprovada. La nau única fou continuadasota la seva direcció fins al 1427.

Hom creu que quan Guillem Bofillveié acabada la gran nau gòtica de la Ca-tedral de Girona (50 metres de llarg i23 d’ample a 34 metres d’altura) s’en-filà damunt la volta. Va pensar llavorsque no resistiria i abans de veure-la en-fonsar-se va embogir i es va llançar albuit.

GUILLEM BOFILLI LA NAU GÒTICA



C. Indústria, 1 -Ctra. C-26 - km. 221 - 17813 LA VALL DE BIANYA

CENTRE LOGÍSTIC DE FRED

Superfície total 20.000 m2

Superfície de jardins i reserva 11.500 m2de sòl industrial

Superfície pàrquing de camions 5.000m2

Magatzem refrigerat 2.500m2 / 12.500m3

Cambres de congelació 500m2 / 2.500m3

Zona de recepció i classificació de 500m2 / 2.500m3

mercaderies /picking

Superfície de magatzems 3.500 m2

Punts de càrrega 29


SERVEI INTERNACIONAL GRUPATGE FRIGORÍFIC

SERVEI NACIONAL GRUPATGE FRIGORÍFIC

* ALEMANYA* ANGLATERRA* ÀUSTRIA* BÈLGICA* DINAMARCA

ESLOVÈNIAFINLÀNDIA

* FRANÇA* HOLANDA

HONGRIAIRLANDA

* ITÀLIA* LUXEMBURG

NORUEGA

POLÒNIA* PORTUGAL* SUÈCIA* SUÏSSA

TXÈQUIA

- PENINSULAR- ILLES BALEARS- ILLES CANÀRIES

QUALITAT

- UNE EN ISO 9001:2000 (Certificat núm. 160/ER/02/00)

SISTEMA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

- UNE EN ISO 14001: 4 (Certificat núm. 831/MA/04/06)

CONTROL HIGIÈNIC-SANITARI

- Implantació del Sistema APPCC (Anàlisis de Perills i Punts de Control Crític)

REGISTRES SANITARIS

- 15.05921/GE 15-04488/CAT Emmagatzematge i Distribució de llet Fermentada, formatges madurats, frescos o fosos.

- 12.15477/GE 12-05758/CAT Emmagatzematge i Distribució de productes de la pesca.- 10.19533/GE 10-07340/CAT Emmagatzematge i Distribució de productes carnis.- 40.21338/GE 40-07891/CAT Emmagatzematge i Distribució polivalent.

SISTEMA DE SEGUIMENT DE FLOTA VIA SATÈL·LIT

SISTEMA DE SEGUIMENT DE TEMPERATURA VIA SATÈL·LIT, SISTEMA TRANSCAN

* Servei d’entrega directa

PROPERA OBERTURA D’INSTAL·LACIONS AL CIM LA SELVAAEROPORT DE GIRONA - RIUDELLOTS DE LA SELVA

Nascut a Girona, el 14 de juliol de1929. Josep Tarrés és fill de la Gi-rona antiga. Des d’aquest indret, enaquest indret, per aquest indret, hadut a terme una constant i renova-da lluita per l’art, la cultura, el bongust i l’amistat. Duu a la sang unaprecisa combinació de misticisme iironia, de bohèmia daurada i karmaespiritual, de càbala jueva i forma-ció cristiana. Josep Tarrés és el des-cobridor del Call, l’home que vaobrir als ciutadans de bona volun-tat la possibilitat de conèixer la fa-bulosa i entranyable comunitat quevan ser els jueus gironins. Abansque no se’n perdi el record viu delsprotagonistes i espectadors d’a-questa singular història de Girona,que ha estat la descoberta de l’ex-traordinari barri jueu de la ciutat, ique ha significat de passada la dig-nificació de tota la Ciutat antiga, s’hade dir que el mèrit no és de cap ad-ministració, ni de cap política, sinóde la tossuderia i passió d’activistesculturals tan singulars com CarlesVivó, Lluís Bonaventura i Josep Tar-rés.

«Quan neixes en un lloc ja tensun gran avantatge. Els esoteristesdiuen que hi ha el bateig de l’aire.Neixes en un lloc i automàticamentquedes impregnat de vivències visi-bles i invisibles d’aquell lloc. Jo vaignéixer al carrer de la Força núme-ro 7, tercer pis. Justament, a lameva habitació hi havia la cèlebre

torre on s’havia salvat el príncepFerran en el setge del carrer de laForça... Els amics, les campanes...un món especialment fabulós i mà-gic que jo suposo que és el que emva impregnar des de petit. Tot aixòevidentment forma un caràcter. Pelque fa als jueus, en aquells anys,ningú no parlava del Call Jueu i esdonava per desaparegut. Però jod’infant vivia al Call. Era una per-sona que em posava malalt pervivències invisibles de l’indret. Te-nia espectaculars malsons: veia elcarrer de Sant Llorenç –que encarano havia estat descobert llavors– ihi sentia crits, hi veia sang... La fa-mília m’enviava a casa de l’àvia aSant Daniel –era la propietària del’hostal de Can Fontán– i em refeia.L’1 de setembre de 1940 tot plegates va concretar en una vivència en-cara més colpidora. A l’hostal de lameva àvia, i en plena festa de SantDaniel, es va acabar el gel. Se n’ha-via d’anar a buscar als soterranis del’hotel dels Italians. Era un lloc dan-tesc, amb un home vestit amb batagrisa, un ésser tenebrós que duiaun ganxo a la mà i corria per damuntdels taulons pescant les barres de5 i de 10 quilos. Allò era fascinant.Amb el germà i uns amics, proveïtsde cabassos, vam anar-hi de segui-da. Tornant cap a la Vall, ens vamparar a reposar justament davant dela porta tapiada del carrer de SantLlorenç. Aleshores, vaig mirar pel

forat del pany i vaig veure el carrerple de sang i cossos morts. Vaig ferun gran crit que va fer fugir el meugermà i els amics. En aquell mo-ment, va passar la senyora Paquita,que era la manicura de la Ciutat An-tiga que em va preguntar pel quepassava. Li ho vaig dir, va mirar pelforat, però no hi va veure res. Peròjo estava tan impressionat que emvaig posar a córrer i em vaig refu-giar a la Catedral».

LA CRIDA DEL CALL


Mòbil 600 56 93 19 Telèfon 972 23 41 1217005 GIRONA Fax 972 40 16 09

FRUITES I HORTALISSES

GERMANS VIGAFRUITMERCAGIRONA - LLOCS NÚM. 1, 2 i 3

TEL. 972 23 91 62 - FAX 972 23 55 17 - CTRA. STA. COLOMA, KM. 2 - 17005 GIRONA

SERVEI DE REPARTIMENTPER A HOSTALERIA

MERCAGIRONA 19-2017005 GIRONA

972 23 19 12 - 972 23 19 62 [email protected]

FRUITES I VERDURES

17005 GIRONATelèfon 972 23 72 12

FRUITES

des de 1944

Mercagirona, lloc 16.17 i 1817005 GIRONA

Tel. 972 240 507Fax 972 231 [email protected]

US DESITJAUNESBONESFIRES2007!

MERCAGIRONA

Una de les figures més típiques deGirona és la del Tarlà, un ninot quepenjat de banda a banda del carrerde l'Argenteria, fa giravoltes durantdeterminats dies de l'any. Es tractad'un ninot amb cap de fusta i cos deroba, farcit amb serradures.

Les seves vestimentes han canviatdurant el pas dels anys, darrerament,i des de fa molt temps, va guarnit comuna mena de joglar, amb esquelle-rincs a les puntes del seu barret. Téuns braços rígids, articulats per l'es-patlla, i les mans estan fixades a unabarra (abans de fusta, ara de ferro)que es pot fer girar mitjançant unamaneta que actua des d'un dels bal-cons on reposa la barra.

La llegenda és ben coneguda pels

gironins. «En una època en què la pesta era

un dels temors col·lectius més arre-lats, per les seves mortals conse-qüències, un petit brot d'aquella ter-rible epidèmia es va manifestar al car-

rer Argenteria on, com diu el seunom, hi havia els obradors dels ar-genters (sinònim de joiers) de la ciu-tat de Girona. Per evitar els possiblescontagis a la resta de la ciutat, el car-rer va ser posat en quarantena i tan-

cat i barrat pels seus dos extremsamb una tanca feta de canyes, quetambé es van posar a les portes i fi-nestres perquè es creia que impedienla transmissió de la pestilència. I du-rant tot el temps en que els veïns esvan veure obligats a romandre aïllats,sense poder sortir cap als altres ba-rris, les llargues hores de tristesa iavorriment van ser amenitzades perl'actuació d'un personatge popularanomenat el Tarlà, que feia cabriolespel bell mig del carrer, com els acrò-bates del circ. Per recordar el simpà-tic personatge, es va construir pos-teriorment un ninot que, penjat d'u-na barra giratòria, imitava les gira-gonses del seu antecessor de carn iossos».

EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA


Gerió és un gegant alat de la mitologiagrega format per tres cossos humanssencers units per la cintura, fill de Cri-saor i Calírroe. Vivia més enllà de lescolumes d'Hèrcules a l'illa Eritia. Eral'amo d'un gos de dos caps, germà delcèrber que es deia Ortro.

Va ser mort per l'Heracles quandesprés d'una de les seves missionsaquest li va robar el ramat de bous i va-ques vermelles. Gerió el va perseguira la recerca de la seva venjança peròquan el sobrevolava el va matar dispa-rant-li una fletxa enverinada amb lasang de l'hidra.

La mitologia catalana va adaptar elmite. Deia que Gerió, un gegant detres caps, s'havia quasi convertit en reid'Ibèria i que perseguia Pirene, quen'era la reina, per matar-la i arrebatar-li el poder. Veient que no aconseguiriacapturar-la el que va fer és cremar unagran extensió de terreny per matar-la.Hèrcules des de la distància veuria lagran columna de fum i aniria a veure

què passava. Llavors hauria vist la Pi-rene agonitzant entremig del foc. Lava voler salvar però ja era massa tard.Llavors, ple d'ira com estava, va reptaren duel a Gerió a qui derrotà. En aca-bat va arreplegar totes les pedres queva trobar, en va construir un gran mau-soleu en memòria de Pirene, que enhonor d'ella seria recordat com els Pi-rineus. Aquesta tradició queda reco-llida en L'Atlàntida de Jacint Verda-guer. Igualment, Gerió passa pel fun-dador llegendari de la ciutat de Giro-na. (Font: wikipedia.org)

«En un dels seus viatges per la Me-diterrània, Gerió va arribar a les nos-tres terres venint de la CatalunyaNord. En terra de laeitans, al cim d’u-na petita muntanya, a la riba dreta delriu Onyar, va fundar una ciutat que vabatejar amb el nom de Geriona. Lesterres eren de Túbal, però Gerió el vaguanyar en una batalla. La filla de Tú-bal es deia Pirene i es va refugiar a lesmuntanyes. Gerió, per no haver de dis-

EL GEGANTGERIÓ


Auto Girona S.A.Carretera NII, núm. 16 - 17458 FORNELLS DE LA SELVA - Tels. 972 23 39 40 / 972 21 55 65

cutir d’herències amb ningú, va calarfoc a les grans muntanyes. Passava perallà Hèrcules i va trobar Pirene ago-nitzant. Abans de morir li va explicarel que havia fet Gerió. Hèrcules va ma-tar Ortre i Gerió, d’un cop d’espasa acada cap. Hèrcules va cedir Girona alstrigèmins gerions, fills de Gerió. Perfer perdonar el seu pare aquests vanengrandir Girona en forma de triangle,una torre a cada extrem, i van batejarles muntanyes cremades amb el nomde Pirene, o sigui, els Pirineus».


Va néixer al Veïnat de Salt el dia 3 dedesembre de 1930 i va morir a Gi-rona el 2005. Carles Vivó i Siqués,saltenc de naixement i gironí de totala vida, és una persona imprescin-dible a la ciutat de Girona. El seu lli-bre sobre les llegendes de la ciutatés un compendi esplèndid de litera-tura i història, d’antropologia i sim-bolisme, de periodisme i d’art. I ésque de fet, Vivó era tot això: un hà-bil escriptor, un investigador tossuti pertinaç, un observador de cos-tums, un intèrpret de símbols, un di-vulgador cultural i un artista. A elldeu la ciutat el coneixement imma-terial i esotèric de les pedres i elsseus racons; i sobretot deu un aplecde llegendes riques i variades, mà-giques i suggerents, que són avuifont d’inspiració de mainada i d’ar-tistes; punt de partida de relats i vi-sites guiades; i un motiu més perpassejar per Girona i sojornar-hi.

El personatge de la Cocollona elva inventar l’Emili Massana i la lle-genda la van fer Carles Vivó i la sevamuller, Maria Dolors Codina. La co-collona és un cocodril amb ales de

papallona que neda per l’Onyar lesnits de lluna plena.

«A la banda esquerra de l’Onyar,pel barri del Mercadal, hi havia unconvent de monges que practicavenmolt poc les devocions i les pe-nitències i més aviat duien una vidadisbauxada. Entre les monges, però,hi havia una novícia de bona fe quecom un corcó recordava a les altresles seves obligacions. Per tal de nosentir-la la varen tancar amb pany iclau en una cel·la subterrània, molta prop d’on surt avui la sèquia Mo-nar.

Hi va restar empresonada moltsanys. La humitat, la falta de llum i lamala alimentació van fer que li anes-sin sortint per tot el cos escates. Esva transformar en un repulsiu coco-dril. Sortosament, la puresa i sante-dat de la seva ànima van millorar-lil’aspecte perquè la van dotar d’aco-lorides ales de papallona. Quan vamorir, sola i abandonada, el seu fan-tasma va començar a ser vist nedantper les aigües del riu Onyar, les nitsde lluna plena, poc abans de l’alba,enmig de boires...”

Aquesta és la cançóque Carles Vivó va

compondre per a laCocollona:

Jo sóc la Cocollona,el monstre de Girona,

les nits de lluna plena,amb pluja o amb

serena, passejo perl'Onyar.

Vivia en un convent tot ple de mala gent.Estava situat en lloc

privilegiat a prop del riuOnyar.

Jo era pura i bledam'agradava la seda,

jo no feia mai bromes

ni anava al llit ambhomes, ni nedava a

l'Onyar.

Però les altres mongesanaven amb canonges

i jo, escandalitzada,volia estar allunyada,

molt lluny del riu Onyar.

La Mare superiorano em deixà sortir afora i em tancà sota

terra en el costatesquerre del nostre riu

Onyar.

Com que era un llochumit i pudia a floriti estava ple de rates,

em varen sortir escates

com carpa de l'Onyar.

Em vaig tornar rèptilcom si fos cocodril.

Del cos monstresemblava, però l'ànima

volava, gavina del'Onyar.

Per ser tan bona dona,ales de papallona

a l'esquena em vancréixer, i així fou com va

néixer el monstre del'Onyar.

Amb el cos de cocodril,i ales de colors mil,

com de les papallona,jo sóc la Cocollona,

i nedo per l'Onyar

LA COCOLLONA


COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE GIRONANúm. REFMA: 166/CAT

CURSOS DE FORMACIÓPER A MANIPULADORS D’ALIMENTSPer a més informació truqueu al 972 200 062

A/e: [email protected]

OBERT TOT L'ANYTel. 972 31 42 50 – Fax 972 60 00 24 - Ap. Correus, 70

Av. Onze de Setembre, 48 – PALAMÓSwww.hotelmarina-palamos.com

E-mail: [email protected]


BANYOLES

CORBALÁN DILMÉ, ENRICCol. 361 Tel. 972 57 54 08

MASÓ GRATACÓS, JAUMECol. 309 Tel. 972 57 48 55

OLIVA BALLELL, JOSEPCol. 462 Tel. 972 57 19 09

PINO ESCRIBANO, MIQUELCol. 456 Tel. 972 58 40 00

SOLER NIETO, JOAQUIMCol. 492 Tel. 972 58 40 13

BLANES

CAMERO ESPINOSA, JOSÉCol. 402 Tel. 972 33 44 04

CORDOVILLA ALVAREZ, LUISCol. 505 Tel. 972 33 10 35

MIRANDA LÓPEZ, JUAN MANUELCol. 426 Tel. 972 35 17 99

PRATS GONZÁLEZ, MIQUELCol. 295 Tel. 972 33 52 67

TRALLERO RIAL, ANTONIOCol. 453 Tel. 972 35 80 99

CADAQUÉS

GUANTER ROTLLAN, FRANCESCCol. 487 Tel. 972 25 86 42

CALONGE

POYANO VALLVERDÚ, DAVIDCol. 415 Tel. 972 65 19 69

CASSÀ DE LA SELVA

MIRALLES PI, JOAQUIMCol. 445 Tel. 972 46 36 28

EMPURIABRAVA

PELTERS, TIMCol. 490 Tel. 972 45 45 86

FIGUERES

AMARGANT MORENO, XAVIERCol. 277 Tel. 972 67 09 98

COMA BATLLORI, PERECol. 289 Tel. 607 87 86 68

DABAU SOLER, ARCADICol. 334 Tel. 972 50 70 94

INSA RUIZ, JOSEP MA.Col. 411 Tel. 972 67 26 12

MONTSERRAT LUNATI, JORDICol. 132 Tel. 972 51 40 52

ROCA SAYÓ, XAVIERCol. 431 Tel. 972 67 51 53

ROIG CASAMITJANA, CARLESCol. 442 Tel. 972 50 15 12

SUÑER ALTER, PERECol. 388 Tel. 972 67 19 37

TERRADAS BRET, LLUISCol. 501 Tel. 972 67 51 53

FORNELLS DE LA SELVA

RASET SOLE, FERRANCol. 518 Tel. 972 47 56 09

GIRONA

ÁLVAREZ RUBIROLA, JOSEPCol. 201 Tel. 972 21 06 73

ARXER CANAL, JOSEPCol. 377 Tel. 972 20 55 00

AYMERICH VIÑALS, LLUÍSCol. 226 Tel. 972 21 41 08

BARANERA DEL AGUILA, EVACol. 463 Tel. 972 22 63 66

BIELSA SERRA, LLUÍSCol. 364 Tel. 972 35 20 02

BIGAS DE LLOBET, LLUÍSCol. 348 Tel. 972 20 19 59

BOIX ESPÍGOL, MIQUELCol. 208 Tel. 609 37 83 90

BONMATÍ GARGANTA, JAUMECol. 340 Tel. 972 40 13 53

BOSCH FONT, NURIACol. 354 Tel. 972 22 65 65

CANALS MORÉ, XAVIERCol. 448 Tel. 972 20 78 16

CAÑIGUERAL BLANCO, XAVIERCol. 305 Tel. 972 21 61 82

CARRERAS BERTINETTI, NÚRIACol. 435 Tel. 972 22 75 22

CASACUBERTA FRIGOLÉ, FRANCESCCo. 472 Tel. 972 21 61 82

CASADEVALL MASÓ, JOSEP M.Col. 248 Tel. 972 20 69 12

CASANOVAS LAX, MARTÍCol. 397 Tel. 972 21 96 66

CASTEIS PAGES, ENRICCol. 263 Tel. 972 22 61 37

CICRES DOMENECH, ANTONICol. 251 Tel. 972 41 28 94

CLOS BOSCH, LLORENÇCol. 253 Tel. 972 22 48 49

CODINA NEGRE, JOSEP MACol. 347 Tel. 972 20 51 00

DE VICENTE MARTI, JOAQUINCol. 255 Tel. 972 21 97 00

DELICADO TURÓN, ALBERTCol. 483 Tel. 972 91 22 42

DE VEHÍ TORRA, CARLOS LUISCol. 517 Tel. 972 20 82 07

FERRER COSTA, FRANCESCCol. 280 Tel. 972 21 25 05

FONT SALVATELLA, NARCÍSCol. 506 Tel. 972 41 72 20

FRIGOLA BARTRINA, JOANCol. 489 Tel. 972 41 69 69

FRIGOLA SIMÓN, ALBERTCol. 405 Tel. 972 22 33 32

GIRONÈS BOSCH, MIQUELCol. 278 Tel. 972 22 47 34

GIRONÈS BURCH, MARGARIDACol. 250 Tel. 972 21 54 54

GRAU PLAZA, DAVIDCol. 359 Tel. 972 41 70 94

GUMBERT JORDÁN, NÚRIACol. 379 Tel. 972 20 31 20

JOU BICARDI, AGUSTÍCol. 261 Tel. 972 20 91 54

JOU I ALGUACIL, ÀLEXCol. 406 Tel. 972 20 91 54

JUNCÀ JUNQUERA, JOSEPCol. 245 Tel. 972 21 76 16

LLACH MASCARÓ, JOSÉ M.Col. 270 Tel. 972 21 56 07

LLORET BARTRINA, LLUÍSCol. 149 Tel. 972 41 30 00

MAJÓ LLOPART, FRANCESC XAVIERCol. 390 Tel. 972 21 61 91

MARTIL PÉREZ, JOAN ANTONICol. 360 Tel. 972 22 41 25

MASÓ RIPOLL, CARLESCol. 461 Tel. 972 41 09 75

MORET DÍAZ, MIQUELCol. 190 Tel. 972 20 02 12

MURILLO FERNÁNDEZ, ALFONSCol. 450 Tel. 972 22 06 24

PAGÈS COMPANYÓ, JOSEP MªCol. 353 Tel. 972 23 83 62

PAGÈS SUREDA, JOANCol. 481 Tel. 972 22 68 58

PAREDES BAULIDA, ENRICCol. 376 Tel. 972 21 23 04

PARRAMON FONT, ROBERTCol. 460 Tel. 972 41 42 03

PI FITA, NARCÍSCol. 178 Tel. 972 22 68 34

PI MENDEZ, JOANCol. 437 Tel. 972 20 55 00

PINSACH PALAHÍ, MARCCol. 516 Tel. 972 22 05 84

PUIG RIDAURA, EDUARDOCol. 249 Tel. 972 20 69 12

RAMIÓ VILA, JOANCol. 417 Tel. 972 42 63 07

REBOLLO MELCIÓ, JOSEPCol. 449 Tel. 972 22 39 33

RIBAS FEIXAS, JOANCol. 197 Tel. 972 21 06 73

RIERA CARRERAS, RAFAELCol. 298 Tel. 972 22 29 20

RIERA CASADEVALL, ANTONICol. 404 Tel. 972 40 05 06

RIGAU PLANAS, ENRICCol. 326 Tel. 972 22 48 00

RIQUELME ZURITA, LLUÍSCol. 429 Tel. 972 41 07 80

SAMSÓ MIRET, LUISCol. 301 Tel. 972 20 40 20

SANTALÓ MARIÑO, JORDI XAVIERCol. 294 Tel. 972 21 62 56

SAURINA CANADELL, JOSEPCol. 273 Tel. 972 41 30 00

SIVILLÀ GARCÍA, EDUARDCol. 381 Tel. 972 22 13 00

SOLA I GALÁN, PERECol. 392 Tel. 972 22 15 41

SOLÉ CARRIZO, MANELCol. 398 Tel. 972 20 99 11

THIÓ FERNÁNDEZ DE HENESTROSA, LLUÍSCol. 499 Tel. 972 22 05 84

VÁZQUEZ BUSQUETS, ALFONSOCol. 324 Tel. 972 21 23 55

VIDAL BORIS, JORDICol. 240 Tel. 972 41 43 22

L’ESCALA

BRUNSO CASELLAS, ELISABETCol. 503 Tel. 972 77 44 60

L’ESTARTIT

MASSAGUER FERRER, RAFAELCol 382 Tel. 972 75 17 02

LA BISBAL

FINA VANCELLS, IMMACol. 467 Tel. 972 64 34 01

FINA VANCELLS, MARIOCol. 466 Tel. 972 64 01 07

NEGRE BAHÍ, MOISÈSCol. 512 Tel. 972 64 04 77

LA CELLERA DE TER

LLAGOSTERA BOSCH, LLUÍSCol. 444 Tel. 972 42 22 13

LLORET DE MAR

RIBAS GIMENO, ANNACol. 493 Tel. 972 36 10 55

OLOT

CURÓS CANALIAS, MONTSECol. 479 Tel. 972 26 49 05

DOMÈNECH BARBOSA, JORDICol. 332 Tel. 972 27 64 01

RAFART COLOM, ANNACol. 509 Tel. 972 26 82 60

SARGATAL I FEIXAS, JÚLIACol. 333 Tel. 972 26 15 96

TOLCACHIER, CAROLINA A.Col. 510 Tel. 626 34 37 71

VIRGILI CULLELL, JOSEP MA.Col. 299 Tel. 972 26 77 82

PALAFRUGELL

FERNÁNDEZ IRUELA, JULIOCol. 403 Tel. 972 61 14 48

FERRER SALÓ, JAUMECol. 401 Tel. 972 30 03 92

PALAMÓS

PONSA MESTRES, JOANCol. 484 Tel. 972 31 57 99

ROSES

SANJAIME SOTO, MONTSERRATCol. 515 Tel. 676 59 12 53

SANT FELIU DE GUÍXOLS

FERRANDO NOVOA, LLUÍSCol. 470 Tel. 972 67 25 56

VILANOVA FONT, JAIMECol. 177 Tel. 972 32 10 76

FRANQUESA CLOS, ANTONIOCol. 296 Tel. 972 82 07 03

SANT JOAN DE LES ABADESSES

CASADEMUNT RODRÍGUEZ, LÍDIACol. 482 Tel. 972 72 11 38

BARTRINA PORTELL, DAVIDCol. 500 Tel. 972 72 11 38

SANTA COLOMA DE FARNERS

FONT PUIG, SOLECol. 446 Tel. 972 84 11 42

SILS

DOMINGO MANERO, JAUMECol. 438 Tel. 972 16 83 50

TORDERA

PONT PUJOL, ROSA M.Col. 371 Tel. 93 764 04 69

TORROELLA DE MONTGRÍ

DE UGARTE PEYRO, ENRICCol. 471 Tel. 972 75 51 05

VIDRERESFREIXAS LÓPEZ, CARLESCol. 419 Tel. 972 85 07 15

VILASACRABARCELÓ BLANCH, LOURDESCol. 447 Tel. 972 67 04 06

Col·legiats exercitants:[email protected]

«Col·legiats exercitantsamb la Llicència d’ús de ladenominació Empresista»

«Casar-se no ha estat mai fàcil. Una vegadaque el Ter anava de gom a gom, una noia delPont Major, que havia de travessar-lo el matísegüent per anar a casar-se a Sarrià de Ter, vadir: -Donaria la meva ànima al diable si m'al-cés un pont abans de mitjanit. El diable, quesempre va per feina i que no deixa passar maicap ocasió, va acceptar la juguesca i va mobi-litzar tot un exèrcit de dimonis i bruixes. Vanposar-se a treballar de seguida. Les bruixesanirien volant a buscar les pedres que neces-sitessin i els dimonis, que de sempre han es-tat uns bons paletes, s'encarregarien del pont.A més, per poder saber l'hora, van disposarque hi hauria tres galls que els indicarien eltemps que faltava. El de color blanc els avisa-ria a les deu, el ros ho faria a les onze i el ne-gre cantaria a mitjanit. Confiats que no tindrienproblemes, els dimonis no paraven de cantar:Canti el gall blanc, canti el gall ros, mentre elnegre, no fos.

Van tocar les deu i va cantar el primer gall;a les onze va fer-ho el segon. El pont quasi eraenllestit, però encara els quedava posar unaúltima pedra. De fet no hi havia problemes per-què ja era en camí. Dues bruixes havien anata buscar-la al mig de les Gavarres. Tornaventan esverades que, en passar sobre can Mateude la Creu, un mas molt a la vora de Sant Sa-durní, el gall negre va despertar-se per culpade la fressa que feien. Va cantar espantat. Ales-hores les bruixes, reconeixent el seu cant,molt decebudes, pensant que ja eren les dot-ze, van deixar caure la pedra. Encara avui espot veure, molt a prop del mas. Durant moltde temps va ser dreta, però ara és tombada.Per culpa d'això el pont, que acabaria donantel nom al poble del Pont Major, va quedar ina-cabat i el diable va perdre aquella juguesca.Però com que una pedra de menys no és ungran obstacle per impedir un matrimoni, a lanoia aquella que havia de casar-se només li vacaldre fer un salt petit per poder arribar a l'es-glésia on l'esperava el xicot. Qui no s'espera-va una cosa així era el diable. Enrabiat en veu-re que no havia guanyat cap ànima, la mà se liva fer de pedra i li va caure damunt del pont,

de manera que va quedar-hi encastada com sifos la pedra que faltava. Durant molts anys, tot-hom que anava i venia d'una banda a l'altra po-dia veure una pedra en forma de puny que era,en realitat, el puny del diable». Aquesta boni-ca llegenda ha estat extreta del text facilitat a

LA LLEGENDA DELPONT MAJOR


Hi havia entre Girona i Santa Eugènia un pontde pedra per travessar el riu Güell. El pont,construït l’any 1357 (enguany fa 650 anys) perGuillem de Granollers, arquitecte de Mont-fullà, va ser desmuntat l’any 1968 amb la pro-mesa de ser muntat en un altre lloc. Des de fagairebé 40 anys, les pedres numerades delpont descansen al cementiri de Santa Eugènia.

«Temps era temps, a Santa Eugènia de Ter,una jove havia d'anar cada dia a cercar aiguaen una font que es trobava a l'altre costat de lariba, per la qual cosa havia de travessar elGüell. Per poder-lo salvar, ho feia a través d'unpont tronat i escardalenc. Aquesta penosa i ru-tinària feina de vegades es veia interrompudaper algun gran aiguat que provocava que lesaigües del riu es desbordessin i arrossegues-sin amb la seva força incontrolada ponts tro-nats, palanques i passeres. L'endemà d’un granruixat la noia que anava a cercar l’aigua de cadadia es va trobar que no podia travessar el riu.Aparegué llavors un estrany cavaller, vestit denegre, que s'oferí per ajudar-la a travessar. Elmisteriós cavaller proposà bastir un magníficpont de pedra en una sola nit a canvi d'una solacosa: l'ànima del primer ésser viu que passésel pont.

El cavaller misteriós, que no era altre queen Banyeta, es posà a treballar sense desmai,sense pauses, avançant en la construcció delpont amb pas ferm i segur. La noia, en aquestpunt, començà a desdir-se de la promesa fetaa Mefistòfil i va pensar una estratègia. Acabatel pont, la noia va fer que el primer ésser viuque hi va passar fos un gos. El Dimoni, burlat,es va enfurismar tant que va donar un cop depuny al pont que va perdre una pedra».

EL PONTDELDIMONI


Des del passeig Arqueològic es pot veu-re l'exterior de l'absis de la Catedral, i justa l'angle de la torre de Carlemany, hi tro-bem la gàrgola més coneguda de tota laseu gironina: La bruixa de la catedral.Aquesta imatge gòtica de la primera mei-tat del segle xiv representa una dona ambla boca ben oberta, vestida amb un llargvestit i tocat, que sosté un rotlle de per-gamí a les mans amb una inscripció. Elsdies de pluja serveix com a canonada dedesguàs de l'aigua.

Segons una llegenda, hi havia a Giro-na, temps era temps, una dona dedicadaa les diabòliques arts de la bruixeria que,per tal de mostrar el seu odi a la religió,tenia el mal costum de llançar pedres con-tra el temple catedralici.

Segons altres versions, les pedres lesllançava al pas de la processó de Corpus.En tot cas, és clar que la seva dèria eraapedregar els símbols religiosos. I un bondia, o un mal dia per a ella, i per obra di-vina, la bruixa es va convertir en pedra ila van posar a la part més alta de la paretdel temple perquè de la seva boca no ensortissin renecs o malediccions, sinóúnicament neta aigua caiguda dels nú-vols. I la van posar mirant perpètuamentcap a terra, sense poder girar la vista capal cel.

Una cançoneta popular explicaingènuament la maledicció divina:

Pedres tires, pedres tiraràs, de pedraquedaràs.»...

LA BRUIXA DELA CATEDRAL

Eldimoni.com per Andreu Bover i Pagespetit iextret del catàleg de l'exposició Ponts de Lle-genda. L'aliança entre l'eficàcia i la bellesa, pro-duïda pel Museu de l'Aigua de Salt (el Gironès),2003.

/H/P/ HERRERA-PUIG

Conductes d'aire i ventilacions

Bones Festes

[email protected]/ Costabona, 23. 17006 GIRONATel. 972 24 28 25. Fax 972 23 43 84

HOTEL-RESTAURANT

El Molí

Ctra. Pont de Molins a les EscaulesTel. 972 52 92 71Fax 972 52 91 01

17706 PONT DE MOLINS (Girona) e-mail:[email protected]


Corredoria d'Assegurances, S.L.www.burolma.es

L'experiència,la tècnica

i la professionalitatal seu servei

17001 GIRONA 17310 LLORET DE MARBonastruc de Porta, 27, 1r. c/ Joan Durall, 9 baixos

Tel. 972 21 97 97 Tel. 972 36 86 23Fax 972 21 96 44 Fax 972 36 86 23

Email: [email protected] C/ d’en Mairó, 66 baixos - Tel. 972 15 12 871740 ROSES

PROJECTES • DIRECCIONS D’OBRES • REFORMESREHABILITACIONS • CÈDULES D’HABITABILITAT

ALTRES TRAMITACIONS ADMINISTRATIVES

ARTUR FONOLLERAS i BAIGESGESTIÓ D’OBRES - ARQUITECTE TÈCNIC

ROSES SL


FORMIGONSINDUSTRIALS

GIRONA 2000 SAPol. industrial Girona - Sector Llevant

Parcel·les B-34, 36, 40Tel. 972 47 82 62Fax 972 47 74 53

Mòbil 626 71 45 7617457 RIUDELLOTS - Girona

Pol. ind. Vullpellacsector V/2 parcel·la 5A

Tel. 972 64 50 8817111 VULLPELLAC

Pol. ind. EL PLAsector A/2 illa A/2 parcel·les 10 i 11

Tel. 972 15 80 3817486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Sobre una columna llisa de fibra de vi-dre de 3,72 metres d'alçària, s'hi enfi-la una lleona a la qual, segons la tradi-ció, cal tocar el cul (o en una altra ver-sió, calia fer-hi un petó), o bé per serun bon gironí o bé, si s'és un visitant,per assegurar-se una altra visita a laciutat. L'animal gira el cap amb els ullsben oberts, la cua la té lligada al vol-tant de la columna i, tal com està re-presentat, no queda clar si és mascle ofemella. La columna de La Lleona ori-ginal es conserva al Museu d'Art de Gi-rona i data del segle XII, però aquestacòpia es va col·locar el 3 de gener de1986.

Ens els carrers de Girona, hi ha o hiha hagut escultures realment insòlitesque surten realment de l'habitual temà-tica sobre personatges històrics, imat-ges religioses o commemoració de fets.

S'ha de parlar en primer lloc de l'a-nimal més típicament gironí després deles mosques de sant Narcís: La Lleona.

Durant molts anys va estarinstal·lada al carrer de Calderers unaaltra columna de pedra en la qual s'en-filava un lleó.

No es coneix el seu significat, peròse suposa que podria ser una mena dereclam de l'anomenat «Hostal de la Lle-ona» situat allà mateix en temps pas-sats. El cas és que una part de la co-lumna estava encastada al sòl del car-rer i això feia que, estirant-se un xic, laquitxalla podia arribar a tocar el cul del'animaló.

Aquest ritus ciutadà de tocar el cula la lleona tenia confuses significacions,mig eròtiques mig escatològiques, peròen tot cas sembla que era garantia quequi ho feia, o mai se n'aniria de Gironao, si se n'anava, hi tornaria indefecti-blement.

El més divertit és que encara que l'a-nimal representa clarament un lleómascle, per no se sap quins estranysdesconeixements zoològics, primer esva confondre amb un mico (pot ser pelfet d'enfilar-se àgilment per la colum-na) i més tard amb una lleona, com haquedat fixat per la tradició.

EL CUL DE LALLEONA

El carrer del Llop –ara carrer del ReiMartí– era més baix de com és ara. Lescontínues inundacions van obligar a pu-jar-lo fins on és ara. Això vol dir que lesportes d’ara eren els balcons d’abans.És un carrer singular i misteriós, ter-reny abonat de llegendes i misteris.

Es veu que una vegada hi va passaruna processó camí de Sant Pere de Ga-lligants. De cop va aparèixer un llopenorme que havia baixat de les Gavar-res per la Vall de Sant Daniel i va de-vorar el nen que anava al davant ambla creu processional. Tots els capellansi el seguici van fugir espaordits.

D’aquest fet hi ha una pedra escul-pida que representa un lleó –a Gironahi ha una certa confusió entre llops illeons– menjant-se un nen. L’esculturaera al carrer però ara es guarda al Mu-seu d’Art de Girona.

EL CARRERDEL LLOP


GESTORIA REVERENDO, S.L.NARCÍS REVERENDO GELABERTHELENA REVERENDO HOSPITAL

ADVOCATS-GESTORS ADMINISTRATIUS

Pl. Pompeu Fabra, 10, Entl. 1aTels. 972 20 82 20 - 972 20 81 51 - Fax 972 22 03 08 • 17002 GIRONA

[email protected]

Assessorament i tràmits fiscals,laborals i administratius

TALLERS JUNPA, S.L.

SERRALLERIA - FUSTERIA METÀL·LICA

ALUMINI I INOX

POLÍGON INDUSTRIAL MAS ALIU Tel. 972 23 95 92 - Fax 972 23 11 44

17181 AIGUAVIVA (Girona)


L’or antic, s.l.COMPRA I VENDA D’OR

PAGAMENT AL MÀXIM I AL COMPTATc/ Ample, 22 • 17600 FIGUERES

Tel. 972 50 26 37

JOIES ANTIGUESI MODERNES

OBJECTES DE PLATA

ANTIGUITATS

GASOLINERAMONTJUÏC

• SERVIM GASOLINA• BOTIGA• PA i BRIOXERIA• PREMSA I REVISTES• OLIS I ACCESSORIS DE COTXE• RENTAGOSSOS (obert 24 hores)• RENTACOTXES (obert 24 hores)• ASPIRADOR COTXES (obert 24 hores)

Horari Laborable 7 a 22 h.Festius 7 a 14 h.

Rda. Fort Roig, 21 - Tel. 972 21 82 25 - GIRONA

Bones FiresHORARI CUINA

13.00 H - 16.00 H / 20.30 H - 23.30 H

DIMARTS TANCAT

Pl. Independència, 2 - 17001 GIRONATel. 972 20 75 42

Ja des de fora l'Ajuntament es pot veure l'en-trada d'accés al Saló de Plens, una porta do-vellada de punt rodó amb l'escut de la ciu-tat i la data de «1605» inscrita just al damunt.La porta està envoltada per una simple mot-llura decorativa en forma de cordó renai-xentista i a les parts que toquen a terra s'hiveuen dos caps força malmesos i irreco-neixibles. Just al mig de la porta, els juratsde la ciutat van decidir col·locar-hi un curióscap que es mossega la llengua amb unesdents prominents, i del qual surt un arbre.

«Damunt la porta d’entrada al saló de ses-sions de l’Ajuntament hi ha un cap que esmossega la llengua. Els gironinins semprehan relacionat aquest cap que es mossegala llengua abans de parlar amb el fet que nin-gú no pot saber de què parlen l’alcalde i elsregidors.

De la closca del cap en surt un arbre, queés arreu signe de saviesa. Això vol dir queels qui treballen darrere d’aquesta portasón gent sàvia i assenyada que vetllen perla ciutat.

El cap que indica saviesa però que esmossega la llengua potser vol dir que hi hacoses que no es poden dir als ciutadans iciutadanes? Ningú no sap ni qui, ni quan niper què hi ha aquesta petita escultura a laporta de la sala de plens».

EL CAP DE L’AJUNTAMENT


Assessoria laboral, fiscal i comptableAssumptes generals - Assegurances diverses

Gran Via Jaume I, 82, 2aTel. 972 20 60 50 Fax 972 21 68 68GIRONA 10771

Av. Montserrat n. 19Tel. 972 25 71 55 Fax 972 25 39 79

ROSES 17480

Sant Martí, n. 11Tel. 972 36 84 14 Fax 972 37 22 03

LLORET DE MAR 17310

Us desitgem unes bones Fires de Sant Narcís

COL·LEGI D'ENGINYERS DE CAMINSCANALS I PORTS

DEMARCACIÓ DE CATALUNYA

DELEGACIÓ DE GIRONADesitja a tots els gironins unes bones Fires

Jaume I, núm. 9, 4t B - 17001 GIRONA - Tel. 972 21 87 02

Canonge Dorca, 1 - 17005 Girona Tel. 972 20 26 92 - Fax 972 22 03 93 http://www.palahi.es - a/e: [email protected]

PALAHÍArts GràfiquesArts Gràfiques

DISSENYINFOGRAFIA MAC-PC

CARTELLERIA DIGITAL

PÀGINES WEBCD MULTIMÈDIA

IMPRESSIÓ OFFSETLLIBRES, REVISTES, FULLETS, CATÀLEGS, ETC.

FUNDADA EL 1929

us desitgem BONES FIRES17190 SALT (Girona)

MARGENATC/ Abat Oliba, 10Tel. 972 23 06 79

CONFITERIAPASTISSERIA

GRAN ASSORTIMENT EN PANALLETS


DECORACIÓ

Ballesteries, 22Tel. 972 20 59 14

REPARACIÓ, RESTAURACIÓ I VENDA

Ballesteries, 45 - GIRONA - Tel. 972 21 69 19 - www: larellotgeria.com

GIRONABallesteries, 49

Tel. 972 21 71 38 - Mòbil 660 48 66 59

LLIBRERIADE VIATGES

Carrer Ballesteries, 29Tel. / Fax 972 21 17 73

17004 [email protected]

www.ulyssus.com

ARTESANIA ASIÀTICADISTRIBUÏDORS EN PíRCINGS I SUPLEMENTS

C/ Ballesteries, 42 17004 GIRONA Tel.I Fax 972 22 74 15 - Mòbil 696 42 58 24amazing_00hotmail.com // [email protected] - www.amazingbodyjewel.com

C/ Ballesteries, 22 (Barri Vell)17001 - Girona

tel: 972 21 03 94

[email protected]

ARTESANIA AFRICANAEGÍPCIA i ORIENTAL

C/ Ballesteries, 18 - Tel. / Fax 972 22 46 9917004 GIRONA

DEPILACIÓELÈCTRICA

I AMB LÀSER

C/ Ballesteries, 41GIRONA

Tel. 972 22 89 01

Productes naturalsDV HAUSCHKA

INSTITUT DE BELLESAINSTITUT DE BELLESA

L'edifici que fa cantonada amb la plaça del Vi i el carrer dels Ciu-tadans havia estat la seu de la Generalitat a Girona durant els se-gles XVI i XVII, fins que el 1714 es va convertir en Duana. Justa la cruïlla d'aquests dos carrers, s'hi va col·locar un curiós capmasculí que recorda un dimoni que amb el temps hom anome-na Banyeta.

«Molt a prop de l’Ajuntament, al xamfrà que fan la plaça delVi i el carrer de Ciutadans a més de dos metres d’alçada, hi hauna petita escultura (no fa ni un pam) d’una espècies de dimoni.Se l’ha batejat amb el nom d’en banyeta. Ningú no en sap ni l’o-rigen ni el significat.

Hom creu que en temps que a la plaça del Vi s’hi feia mercathi havia un escanyapobres que s’aprofitava molt dels gironins.Deixava diners que llavors recuperava de manera abusiva. D’a-questa manera l’usurer s’anava fent més i més ric i els gironinsmés i més pobres.

Un dia al matí, ningú no sap ben bé com, l’usurer va aparèi-xer convertit en pedra a la paret de la plaça i amb forma de di-moni. Des de llavors la seva feina consisteix a vigilar que els gi-ronins paguin els seus impostos sense que els estafin ni un cèn-tim.

Hi ha qui diu que a qui arriba a tocar amb el nas el nas d’enBanyeta se li perdonen tots els deutes».

EN BANYETA


TORNS, FRESES I RECTIFICATSSOLDADURES D’ACERS, INOX I ALUMINIS

C/ Costabona, 49 - - 17006 GIRONA - Tel. / Fax 972 23 49 95

BONES FIRES

MECÀNIQUES CASMAR, S.L.CARANDELL

MECANITZATS AMB C.N.C.

Exclusiu a Girona!Tu esculls què vols menjar i nosaltres HO CUINEM DAVANT TEU!

Obert cada diaTel. 972 22 04 35 - Joaquim Vayreda, 4-6 - 17003 GIRONA Autopista A7 - Sortida núm. 8 - Final Eix Transversal - Ctra. de l’Aeroport, s/n - 17457 RIUDELLOTS DE LA SELVA (Girona)

RESTAURANT

Tel. 972 47 71 32CUINA TÍPICA CATALANATancat els dimarts, excepte festius

Especial obertura

CC Espai Gironès - Camí dels Carlins, 1017190 Salt (Girona) - Tel.: 972 439 151

150


Davant del número 32 de la Rambla dela Llibertat, just a sota les voltes, s'hiveuen tres capitells amb representa-cions ben diferents. En un s'hi pot veu-re un home que està tocant el sac degemecs. A l'altre s'hi veu una figura ambbarret, meitat home meitat cargol, quetoca una mena de flauta. I finalment, altercer capitell s'hi veu un vellet ambuna barba molt llarga i ales de vampir.De les tres figures, segurament aques-ta última és la que ha despertat més cu-riositat. Explica Jaume Fabre a Guiad'escultures al carrer que existeixen duesversions sobre el significat d'aquestestres peces, però que segurament estracta del record de tres persones exe-cutades per la Justícia. Apunta Fabreque una de les versions explica que sónla representació de tres monjos del mo-nestir de Banyoles (fra Pere AntoniDescall, infermer; fra Lluís Descall, sa-gristà, i fra Jeroni Cerrauta, capíscol)que el 31 de maig de 1622 van ser acu-sats d'haver causat la mort de l'abat An-ton de Cartellà.

L'altra versió considera que els ca-pitells recorden tres gironins que vanser executats públicament pels france-sos a la Rambla durant la invasió na-poleònica. Segons Carles Rahola, estractaria del mossèn Narcís Dòria, rec-tor d'Arbúcies, i de Josep Font i GenísCamp, tots acusats d'haver format partde partides armades que actuaven con-tra els francesos al camí de Sarrià aBanyoles.

Des de sempre la Rambla ha estat ellloc on els nois i noies de Girona hanquedat per passejar i trobar parella.

El culpable que els gironins i giro-nins s’enamorin a la Rambla és una fi-gura barbuda i amb ales de vampir quedes de sota les voltes de la Rambla, comcupido, dispara els dards de l’amor.

La llegenda diu que si un noi o unanoia aconsegueix portar fins aquí laseva possible parella i aconsegueix queen aquest lloc li doni una cosa dema-nada –no importa que sigui una cosatan senzilla com un xiclet, un caramelo un petit petó– acabaran sortint juntsi enamorant-se.

EL VAMPIRDE LA RAMBLA


C/ Bailén, 2 - 17002 Girona972 22 83 79

Pl. Catalunya, 8 - 17004 GIRONA972 20 42 28

– Lents de contacte– Mesura de pressió intraocular– Garantia total d’adaptació

als nostres progressius

20% de descompte* per obertura*excepte productes en promoció

C/ Ample, 30, 1r.Tels. 972 50 23 93 - 972 50 53 24

17600 FIGUERES

OC

BRESALVÓ, SL

BO N E S FE S T E S

Vidriers des de 1958

Ctra. Sant Feliu, 22 - Tel. 972 213 816 - Fax 972 220 221 - 17004 GIRONA

www.cristalleriesgirona.com - email: [email protected]

TEISA 1920Autocars TEISA us desitja

unes molt bones festes de Sant Narcís

Serveis regulars i lloguer de vehicles per a tot tipus d’excursions Tel. 972 20 48 68

Banyoles, tel. 972 57 00 53 - Olot, tel. 972 26 01 96Camprodon, tel. 972 74 71 81 - Barcelona, tel. 93 215 35 66

Sardenya, 17 - 17007 Girona - www.teisa-bus.com


La mateixa solucióa un millor preu és millor solució

«Llocs de treball de

qualitat = atenció de

qualitat al pacient i

entorns de pràctica

favorables a l’infermer»

C/ Berenguer Carnicer, 2, 1r A17001 GIRONA

Apartat de correus, 210Tels. 972 20 40 61 / 972 20 15 04

Fax 972 21 30 08

[email protected] - www.codigi.cat

C/ CARME, 191 • TEL. 972 20 05 40 • GIRONA

Al vostreservei

des de 1950

• Tot en tapisseria i decoració• Confecció i instal·lació de cortines• Cortines verticals, venecianes,

enrotllades... fusta, plegables,panell japonès

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

C O R T I N E ST A P I S S E R I AD E C O R AC I Ó

C/ Nord, 17, 3r 2a - 17001 GIRONA

Tel. 972 20 67 41 - Fax 972 22 77 42

[email protected]

CENTRE D’ASSESSORAMENTI FINQUES, SL

JOSEP M. BARNEDA I MOYA

Graduat Social Diplomat • Tècnic TributariAdministrador de Finques

Tècnic intermedi en Prevenció de Riscos Laborals

Fou als anys 80 del segle passat que deboca en boca s’anà estenent per la ciu-tat la llegenda del revolt de Montjuïc.Hi havia al capdamunt de la muntanyauna discoteca famosa en l’època queduia el nom de Màquina.

«S’explicava que quan algun noiabandonava la discoteca i es disposa-va a baixar a la ciutat amb el cotxe perretirar-se a descansar, molt a prop delpàrquing trobava una noia que feia au-toestop. La carregava i mentre feien el

camí de baixava, la noia, que curiosa-ment demanava asseure’s al seient dedarrere, allunyada del camp de visiódel retrovisor, li relatava un accidentesdevingut justament al darrer revoltde la baixada, on ella va morir. Quan elconductor es girava per mirar la noia,aquesta ja havia desaparegut. En pas-sar pel darrer revolt, el que gira quasien rodó com una paella, des de la vo-rera un espectre amb el rostre de lanoia el saludava dient-li adéu».

EL REVOLT DEMONTJUÏC


a. muñoz gestores, s.l.

Tramitació i assessorament

Fiscal - Laboral i de Seguretat Social - Assegurances - TransportGestió de societats - Operacions Financeres

Administració de Finques - Habilitació de Classes Passives

Tel.: 972 20 26 62Fax: 972 21 33 58 Ciutadans, 3a/e: [email protected] 17004 Girona

HOTEL

TELÉFONO 972 36 49 04 PLAYA DE SANTA CRISTINA

FAX 972 36 92 80 � APARTADO Nº 22

E-mail:[email protected] 17310 LLORET DE MAR (ESPAÑA)

- RELLIGATS ARTESANS EN PELL I PERGAMÍ- RESTAURACIÓ DE LLIBRES- CLASSES D’ENQUADERNACIÓ PERSONALITZADES- ÀLBUMS DE FOTOS DIGITALS

Pl. Sant Pere, 19 - 17007 GIRONAHorari: dimarts, dimecres i dijous de 10 a 13 h i de 16 a 20 h.

Telèfon: 872 08 03 09 // 666 34 10 00 • Adreça electrònica: [email protected]


RECTIFICAT I RECONSTRUCCIÓDE MOTORS GASOLINA i DIÈSEL

EQUILIBRATGEREPARACIÓ DE LLANTES D’ALUMINISOLDADURA D’ALUMINI A L’ARGÓ

Us desitgen unesBones Fires de Sant Narcís

Ctra. Barcelona, 200Tels. 972 20 40 45 • Taller - Recanvis

972 21 31 95 • AdministracióFax. 972 21 27 74 17003 GIRONA

[email protected]

Obert tots els dies de Fires

Av. Sant Francesc, 11 - 17001 GIRONA - Tel. 972 20 10 18

COMIRO S.L.GIRONA

Visiti’ns a la Fira

Estands exteriors parcel·la J-9

COMIROEMPORDÀ S.L.

FIGUERES

COMIROEMPORDÀ S.L.

FIGUERES

Pol. Ind. el Firal - c/ Itàlia, 48Tel. 972 51 35 15Fax 972 51 37 [email protected]

GASOS INDUSTRIALS

I ELECTRODES

MAQUINÀRIA DE

SOLDADURA

CARRETONS ELEVADORSI SERVEI TÈCNIC

DUMPERS I ESCOMBRADORES

GRUES AUTOMUNTANTS

GRUES TORRE

COMIRO S.L.GIRONA

Ctra. Barcelona, 184-186Tel. 972 21 21 08Fax 972 21 05 [email protected]


SERVEI A DOMICILI

Ctra. de Barcelona, 21517003 - GIRONATel. 972 20 08 89www.bonapat.cat

DdeG, GironaA BONÀPAT s’hi poden trobar mésde 500 productes de l’alta gastro-nomia degudament seleccionatsper la seva qualitat, de la majoriade famílies només n’hi ha un de pro-ducte…el que s’ha considerat queés el més bó!

Dels congelats, destaquen lescarns, peixos i elaboracions artesa-nes de la marca BONÀPAT com lespizzes, els canalons, les croquetes,dolços d’alta pastisseria, etc…Enproducte fresc, s’hi pot trobar unaàmplia varietat de formatges fres-cos francesos en monoporció, des-tacant-ne el Comte, que prové de lapastura de vaques a més de 4000metres d’alçada.

Salmó salvatge i una exquisita se-lecció d’embotits catalans on no hifalten les llonganisses de Vic o elspreparats artesans de llom ibèric dela marca BONÀPAT, són altres pro-postes.

La fruita i la verdura és semprede temporada i només es tindranaquelles referències que els res-ponsables de la botiga creuen quetenen una qualitat realment con-trastada.

També cal esmentar la seleccióde vins i caves, tots ells amb deno-minacions d’origen però amb només de 2 referències per denomi-nació. Hi podem trobar vins d’aus-tralia, Sud-àfrica, Califòrnia, Ar-gentina, Xile…etc. Sota la firmad’Enric Rovira, trobarem un ampliassortiment de dolços de col·lecció,galetes artesanes, bescuits i altrestemptacions que són difícils d’evi-tar quan arriba l’hora de les postres.

Plats envasatsI finalment la familia més desta-

cada: Més de cuaranta plats fres-cos, sense conservants ni additiusenvasats degudament amb 12 i 30dies de caducitat i a punt per con-sumir de la marca BONÀPAT. Desd’amanides fresques a plats de pas-ta, guarnicions, saltajats, planxa,guisats de tot tipus,

Per aquestes festes, l’establi-ment prepara una selecció de pa-neres per regalar, així com un am-pli assortiment de plats específica-ment confeccionats per als dies deNadal i Cap d’any. També disposa-

ran d’una àmplia selecció de foies,turrons, neules etc…A més l’objec-tiu de la botiga és informar als seusclients sobre les diferents propie-tats i característiques de productestant complexos com els formatgesi els vins. D’aquests se n’organit-zaràn cursos amb personal qualifi-cat i en aules degudament equipa-des. El servei a domicili és per aqualsevol dels productes de la bo-tiga i arriba a Girona i rodalies. L’-horari és de dilluns a dissabte de 10a 22h, i els diumenges fins les 16h.972200889.

L’objectiu de BONÀPAT és crearfranquícies, una de les virtuts d’a-quest projecte és la bona gestió dela franquicia, logistica centralitza-da, no hi ha manipulació de cap pro-ducte i en definitiva es busca mini-mitzar els maldecaps a tots els fran-quiciats. Per a més informació: Ofi-cines centrals i franquícies: tel.972 22 03 16.

BONÀPAT: productes gastronòmics per emportarNEIX UN NOU CONCEPTE D’ESTABLIMENT ALIMENTARI

El repartiment a domicili i l’assessorament personalitzat són només dos dels serveis que ofereix l’establiment

BONÀPAT ha inaguratla seva primera botigaa Girona. Aquest es-tabliment, situat al’entrada de Gironaper la carretera deBarcelona, és únic atota la província. I ésque BONÀPAT apostaper un nou concepted’establiment queofereix assesoramenti personalitzat per asopars especials,àpats diaris i serveisa domicili per a em-preses i particulars.

PUBLIREPORTATGE

FAÇANA. Del nou establiment inaugurat fa poc.

JORDI MAS

EL GERENT. Santi Mallorquí.

JOSEP M. BARTOMEU

MELMELADES. I altres productes.

JORDI MAS

VI, CAFÈ, TE. I altres «delicatessen» que es poden trobar a la botiga.

JORDI MAS


LA BOTIGA DE L’ESQUENA - medias.diaridegirona.cat · tresor. El viatger va assegurar-li que no...

Documents

Transcript of LA BOTIGA DE L’ESQUENA - medias.diaridegirona.cat · tresor. El viatger va assegurar-li que no...