Jord

i Par

eto

a Universitat Autònoma deBarcelona va organitzar, eldia 6 de novembre, la prime-ra conferència internacionalde l’Associació de Parcs Cien-

tífics i Tecnològics d’Espanya (APTE). L’ac-te va aplegar, a l’edifici UAB-Casa Conva-lescència, gairebé tots els gestors dels parcscientífics i tecnològics de l’Estat i una im-portant representació de responsables delsprincipals parcs d’arreu del món.

En la presentació de la jornada hi van par-ticipar destacades personalitats de l’àmbit dela política i de la gestió científica, com el mi-nistre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué;el conseller d’Universitats, Recerca i Socie-tat de la Informació, Andreu Mas-Colell; el di-rector general del Parc Tecnològic d’Andalusiai president de l’APTE, Felipe Romera; i el rec-tor de la UAB, Lluís Ferrer.

Al llarg de les seves intervencions, tantel ministre Josep Piqué com el consellerMas-Colell van coincidir a encoratjar les uni-versitats per continuar en la línia de creacióde parcs científics, un important incentiuper a la inversió de capital en la recerca.«Encara som lluny de la situació de països comFinlàndia quant a la inversió privada en re-cerca, però no hi ha raons per al desànim pelràpid creixement que estem experimentant»,va assenyalar Mas-Colell. Piqué va destacarel canvi d’actitud de les universitats versaquest tema en els darrers anys. «Els parcscientífics», va explicar el ministre de Ciènciai Tecnologia, «són l’instrument necessariperquè les pimes tinguin accés al desenvo-lupament tecnològic». «L’assignatura pen-dent», va continuar Piqué, «és la difusió de

novembre 2002 / núm. 157

Primera conferència internacionalde parcs científics i tecnològics

la investigació a la societat i la implicaciódels joves en el desenvolupament científic itecnològic».

Des de fa uns quants anys, els parcscientífics estan proliferant a tot l’Estat. Tal com

versitària, i van facturar en el darrer exerci-ci 3.790 milions d’euros.

Al llarg de la jornada, els assistents vandebatre la relació que existeix entre els parcscientífics i les ciutats que els acullen. Tom Can-L

va explicar el president de l’APTE, Felipe Ro-mera, al centenar d’assistents a la jornada,actualment funcionen a Espanya setze parcscientífics, amb més de 1.080 empreses vin-culades dedicades principalment a les no-ves tecnologies de la informació i a la in-vestigació i el desenvolupament. Romera vaexplicar que aquestes empreses donen fei-na a més de trenta-mil persones, aproxima-dament la meitat d’elles amb titulació uni-

Festa MajorEl 18 d’octubre es va celebrar, un any més, laFesta Major de la UAB, un esdeveniment cul-tural i lúdic molt esperat pels estudiants.L’escriptor Màrius Serra va disparar el tret desortida de la Festa de l’Any de les Llengüesamb un divertidíssim pregó dedicat a Ra-mon Barnils al voltant de la llengua catala-na, «origen de totes les llengües». La festava continuar en diferents escenaris amb pro-postes culturals, associatives, solidàries, lú-diques i gastronòmiques. I amb la músicadeixant-se sentir per tot el campus gràciesa desenes de grups d’estils diferents.

non, director executiu del projecte RespectLondon, impulsat pel primer ministre brità-nic Tony Blair, va exposar els blocs que cons-titueixen les ciutats que responen al modeld’Ideòpolis. Per a Tom Cannon, el repte éstrencar amb la visió del parc científic pe-rifèric, integrar-lo a llocs atractius per viu-re-hi, ben comunicats internacionalment iamb facilitats per crear-hi empreses i per in-centivar la creativitat.

Sessió inaugural de la Primera Conferència Internacional de Parcs Científics i Tecnològics.

Ant

onio

Zam

ora

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

novembre 2002. Núm. 157

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaUnitat de ComunicacióGabinet de PremsaEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

Informació

Consell de Governn la sessió ordinària delConsell de Govern deldia 31 d’octubre, des-prés de l’aprovació del’acta de la sessió an-

terior que va tenir lloc el 26 de se-tembre passat, el rector va presentarl’informe en què va explicar que ja estenien els primers criteris de l’Agèn-cia Nacional d’Avaluació i Acredita-ció. També va informar sobre les di-verses esmenes que els partits políticshan presentat a la Llei Catalana d’U-niversitats que s’ha de debatre alParlament de Catalunya. El rectorva informar que l’investigador ManuelCarles Delfino s’havia reincorporat ala UAB per dirigir el Centre de Recercadel Port d’Informació Científica.

En el marc del suport a la inves-tigació, va descartar que totes lesajudes per actuacions d’I + D sol·lici-tades per la UAB al Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia referents a parcscientífics i tecnològics havien estataprovades.

Va informar també sobre la Fes-ta Major i algunes crítiques que s’havien rebut sobre les activitatsquotidianes, que s’havien vist altera-des pel desenvolupament de la festa.

El Consell de Govern va aprovarl’elecció de membres de les comissionsdel Consell de Govern que quedavenpendents:

CCoommiissssiióó dd’’AAjjuutt aa ll’’EEssttuuddiiProfessorat:

Joan Piniella FebrerEstudiants:

Diana Campo JuliàAlberto Millán Martín

CCoommiissssiióó dd’’AAvvaalluuaacciióó ii CCoonnttrrooll ddeell PPrrooffeessssoorraattEstudiants:

Jordi Bacardit ReguantSònia Olmeda GonzálezFrancisco Pelayo Osuna

CCoommiissssiióó ddee DDooccttoorraattEstudiants:

Maria del Mar Griera Llonch

CCoommiissssiióó dd’’EEccoonnoommiiaa ii SSeerrvveeiissEstudiants:

Eulàlia Dòria Cerezo

CCoommiissssiióó dd’’IInnvveessttiiggaacciióóEstudiants:

Marc Martí Costa

CCoommiissssiióó dd’’OOrrddeennaacciióó AAccaaddèèmmiiccaa Estudiants:

Gemma Funes RomeroIvan Bella BarbaLuis Enrique Urtubey de Césaris

CCoommiissssiióó ddee PPoollííttiiccaa LLiinnggüüííssttiiccaaProfessorat:

Josefina Plaixats BoixaderaEstudiants:

Alberto Millán MartínIvan Bella Barba

CCoommiissssiióó ddee RReellaacciioonnss IInntteerrnnaacciioonnaallssProfessorat:

Lluís Tort BardoletPersonal d'Administració i Serveis:

Lluís Perarnau ReyesEstudiants:

Luis Enrique Urtubey de CésarisBelén Vicens Sáiz

També es va aprovar la Norma-tiva de regulació de l’estada delsalumnes visitants a la UniversitatAutònoma de Barcelona.

Es va aprovar la proposta de mo-dificació de dos articles del regla-ment de funcionament de la Comis-sió de Doctorat.

D’altra banda, també es va acor-dar aprovar el reconeixement delCentre d’Estudis de Patrimoni Ar-queològic de la Prehistòria com acentre especial de recerca (CER) dela UAB.

Nomenaments

La professora Maria Espinet Blanch va ser nomenada directora del De-

partament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Socials el dia

1 d’octubre. El professor Josep Maria Masjuan Codina va ser nomenat di-

rector del Departament de Sociologia el dia 16 de setembre. La profes-

sora Rosa Maria Raich Escursell va ser nomenada directora del Depar-

tament de Psicologia de la Salut i de Psicologia Social el dia 1 de novembre.

Un 90 % de les llengües

poden desaparèixer 3

Demonte

i la gramàtica universal 3

Carmen Alborch,

per la solidaritat 4

Ignacio Ramonet

critica Bush 4

Deu anys

del programa IDEA 5

Congrés sobre la repressió

franquista 6

Genètica per a la millora

animal 7

Grup de Sensors

i Biosensors 8

Recerca i estratègies

empresarials 9

Biblioteca Manuel Cardona 9

Turisme i sostenibilitat 10

Arxivística i Gestió

de Documents 10

El Servei Assistencial

de Salut 11

Emigració i identitat sexual 12

E

2

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 2

3Any de les Llengües

Colette Grinevald: un 90 % de les llengües poden desaparèixer

calcula que abans de l’arribada dels co-lonitzadors s’hi parlaven més de dues-centes llengües diferents agrupades envint-i-dues famílies lingüístiques».

Posteriorment, Grinevald va ferun repassada, no exempta de crítica,a les causes que han portat a l’extin-ció de la majoria d’aquestes llengües:«La major part es van perdre per la des-aparició física dels seus parlants». Perexemple, amb la conquesta espanyo-la, segons va explicar, es va reduir «lapoblació de Mèxic de vint-i-cinc a dosmilions de persones en menys d’unsegle». Les causes en van ser les guer-res, l’esclavitud i, sobretot, les malal-ties, letals per als indígenes, que vanportar els europeus.

Tot i la situació de pessimisme,Colette Grinevald va animar els estu-diants de la UAB presents a la salad’actes del Rectorat a seguir el seucamí d’investigadora de camp, disciplinaque «encara necessita la tasca de moltsinvestigadors». Els últims anys s’hadespertat l’interès d’institucions comla Fundació Volkswagen, que busca in-vestigadors que vulguin documentarllengües en perill d’extinció, i altresinstitucions públiques i privades ofe-reixen recursos per a la recerca.

a professora de la Uni-versitat Autònoma deMadrid Violeta De-monte va ser l’encar-regada de pronunciar

la segona conferència de l’Any deles Llengües, el dia 29 d’octubre, a lasala d’actes de la Casa Convalescènciade la UAB.

Professors i estudiants de lin-güística van gaudir de la claredatexpositiva de la professora argenti-na, que va ser presentada pel pro-fessor José Manuel Blecua, qui vaglossar el rigor científic de Violeta De-monte i les seves diverses dedica-cions culturals i el seu pas pel Mas-sachusetts Institute of Technology(MIT).

Després d’una breu descripcióde l’origen de les llengües romàniques,va entrar de ple en el tema de la se-va proposta: la contribució de lesllengües romàniques a la compren-

Demonte i la gramàtica universal

Lsió i el desenvolupament de la gramà-tica universal. Va fer una reflexió so-bre el que és comú a totes les llen-

parar la lingüística amb la química i,així com la química va saber en-frontar-se a les propietats de lessubstàncies i les seves transforma-cions en termes d’àtoms, la lingüís-tica s’enfronta a les propietats deles llengües en termes de paràmetres.Podem concebre els paràmetres comels àtoms de la diversitat lingüística.

Amb nombrosos exemples de di-verses llengües i amb la distribuciói l’ordre de les paraules, es va en-dinsar en la descripció del model dela capacitat humana del llenguatge,i va afirmar que les llengües romà-niques són les més adients per apro-ximar-nos a una gramàtica universal.

La conferència de la professoraDemonte es va cloure amb un col·lo-qui significativament especialitzatsobre l’evolució de la lingüística du-rant el últims vint anys, des de lesaportacions de Chomsky fins a l’es-tat actual de la qüestió.

gües i el que les diferencia analit-zant l’estructura íntima del llen-guatge. Citant Mark Baker, va com-

l 90 % de les llengüesdel món desapareixe-ran abans de la fi d’a-quest segle, segons vavaticinar Colette Gri-

nevald a la conferència inaugural delcicle Llengua, Coneixement i Creativitat,primera activitat de l’Any de les Llen-gües a la UAB. Grinevald, catedràticade Lingüística del Departament deCiències del Llenguatge de la Univer-sitat de Lió II (Universitat Lumière),calcula que al món hi ha entre cincmil i set mil llengües diferents, de lesquals només estan documentades méso menys una quarta part.

Colette Grinevald ha centrat sem-pre la seva recerca en l’estudi i la di-fusió de les llengües dels indis ameri-cans, especialment del nord i del centredel continent. És una important es-pecialista en dues llengües de l’Amè-rica Central: el jacaltec-popti, llenguamaia de les muntanyes de Guatema-la, i el rama, llengua txibtxa de les cos-tes caribenyes de Nicaragua, amb-dues en perill d’extinció.

Grinevald va iniciar la seva con-ferència «Llengües en perill d’extinció.El cas amerindi» ressaltant la diversi-tat lingüística dels cinc continents, on

es calcula que hi ha entre cinc i set milllengües, de les quals més de mil sóna Amèrica.

Grinevald va defensar que «la di-versitat biològica és paral·lela a la di-

versitat lingüística» i, recolzant-se enmapamundis, va assenyalar zonesd’extraordinària varietat de condicionsambientals, com Guinea i AmèricaCentral, que coincideixen en una grandiversitat lingüística. Segons Grine-vald, «a Mèxic i a l’Amèrica Central–zones d’estudi de la investigadora–, es

E

EEllss ddiieess 1155 ii 2299

dd’’ooccttuubbrree

vvaann tteenniirr lllloocc

lleess pprriimmeerreess

ccoonnffeerrèènncciieess ddee

ll’’AAnnyy ddee lleess LLlleennggüüeess,,

aa ccààrrrreecc

ddee lleess pprrooffeessssoorreess

CCoolleettttee GGrriinneevvaalldd

ii VViioolleettaa DDeemmoonnttee..

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 3

Enr

ic C

amal

long

a

Eug

ènia

San

z

Inauguracions de curs

a Facultat de Filosofia iLletres va inaugurar elcurs el 10 d’octubre fentun salt enrere en eltemps i una crida a la

recuperació de la memòria històrica.L’historiador i professor de la Uni-versitat Pompeu Fabra Josep Fonta-na va ser el convidat per fer la lliçóinaugural d’aquest centre. Fontanava centrar el seu discurs en la histò-ria de la Segona República Espanyo-

Recuperació de la memòria històrica

4

la i el context mundial en què es va des-envolupar. Josep Fontana va denun-ciar que hi ha hagut molts tòpics quehan enterbolit la nostra visió d’aquestaèpoca i va advocar per la recuperacióde seva la història, que, segons el seuparer, s’ha silenciat massa durant latransició. L’historiador va destacarque el govern republicà va haver dedesenvolupar la seva tasca en un con-text difícil a causa de la situació he-retada de la dictadura de Primo de

Rivera, i de la crisi econòmica mundialprovocada pel crac de la borsa de1929. Tot i així, la República va repre-sentar una gran esperança per a la de-mocràcia en un període en què moltspaïsos van caure en mans del feixis-me. Segons Fontana, el gran crim delfranquisme va ser destruir aquestaesperança de significació universal.Abans del seu discurs, Josep Fontanava rebre de mans del rector una pla-ca commemorativa.

a diputada socialista iescriptora Carmen Al-borch va ser l’encarre-gada de fer la lliçó inau-gural del curs 2002-

2003 de la Facultat de Dret, en un ac-te que va tenir lloc el dia 14 d’octu-bre, a la sala d’actes de la Facultat deDret. Alborch, doctora en Dret i pro-fessora de Dret Mercantil, va defen-sar la solidaritat i la lleialtat per su-perar la competitivitat entre les donesen un món dominat encara per es-tereotips masculins, a la conferència«Complicitat i rivalitat entre dones».

L’exministra de Cultura, referint-se a Aristòtil i Freud, va aportar la se-va visió feminista del món actualamb una crítica clàssica al patriarcat:«Al llarg dels segles, les dones hanestat considerades com un ésser in-

Carmen Alborch, per la solidaritatcomplet, i moltes vegades hem estatnosaltres mateixes les que hem do-

ens paralitzava», va dir Alborch, al-hora que va criticar que «la rivali-tat entre dones és conseqüència delque hem interioritzat durant moltde temps», tot i que, segons va afir-mar, «la rivalitat no és ni natural niinevitable». El rector va destacar eldebat ètic entorn de la utilització decèl·lules mare per a la investigació iva criticar que precisament els obs-tacles per a la seva utilització no si-guin científics sinó polítics i ideolò-gics.

Francesca Puigpelat, degana dela Facultat de Dret, va anunciar, perla seva banda, que la Facultat orga-nitzarà pròximament una sessió pú-blica sobre ètica i jurisdicció i queentorn d’aquest tema estan treba-llant actualment diferents profes-sors de la UAB.

nat suport a les imatges estereoti-pades i conservadores perquè la por

L

L

l dia 30 d’octubre, la sa-la d’actes de la Facul-tat de Ciències Políti-ques i de Sociologia esva omplir de gom a gom

per assistir a la inauguració del cursacadèmic 2002-2003. El convidatencarregat de pronunciar la lliçóinaugural va ser Ignacio Ramonet,director de Le Monde Diplomatique.En la conferència, que duia per títol«La globalització després de l’11-S»,hi va ser present el degà de la Facultat,Fausto Miguélez, que va fer una va-loració del curs anterior.

Ramonet va parlar dels efectes del’11-S i va afirmar que aquest atemp-tat al World Trade Center de NovaYork va ser un «regal del cel» per a l’ad-ministració Bush. Segons Ramonet,aquesta administració va ser confi-

gurada, ja des del principi, per tornara posar en marxa la guerra freda, i elsatemptats han funcionat com a pre-text per activar-la de nou.

Segons Ramonet, els EUA «ens vo-len fer creure que vivim en un món desang i foc», fet que no correspon a larealitat. El director de Le Monde Di-plomatique va destacar que fa tren-ta anys hi havia molts grups armatsarreu del món, i actualment només hiha deu focus de violència política. Se-gons el seu parer, això vol dir que elmón està bastant pacificat i que maino hi ha hagut tan poca violència d’a-quest tipus. Ignacio Ramonet tambéva advertir que no s’ha de confondreamb la criminalitat i la delinqüència,causades per aquesta globalització, perun empobriment massiu de gran partde la humanitat.

Ignacio Ramonet va acabar laconferència convidant els assistentsa Portoalegre, del 23 al 28 de generde 2003, per tal de construir un pro-

Ignacio Ramonet critica Bush

E

jecte que correspongui realment alque necessita la humanitat, a construirun món més solidari.

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 4

5Inauguracions de curs

a Facultat de Ciènciesde l’Educació va inau-gurar el curs el dia 30d’octubre, amb unaconferència de Miquel

Martínez, director de l’Institut deCiències de l’Educació de la Univer-sitat de Barcelona, titulada «Forma-ció universitària i dimensió europea».

Publicitat i psicologia

LDurant l’acte, la degana de la Facul-tat, Anna Cross, va recordar els deuanys de la fundació de la Facultat i lestasques desenvolupades en els àm-bits de la formació i la recerca, i va de-manar la màxima col·laboració delsmembres de la Facultat.

En el transcurs de l’acte es va lliu-rar un obsequi institucional al per-

es escoles università-ries d’Informàtica i d’Es-tudis Empresarials deSabadell van inaugurar,el 17 d’octubre, el curs

2002-2003 parlant de la importàn-cia de les noves tecnologies. Mésd’una cinquantena de persones en-tre alumnes i personalitats van es-coltar la lliçó magistral, que enguanyva pronunciar Josep Rof, directorgeneral del Centre de Càlcul de Sa-badell. Josep Rof va manifestar laimportància d’introduir la informàticaen la gestió empresarial com un ele-

La importància de la informàticament fonamental que no s’ha de con-siderar un cost afegit.

Segons el director general deCCS.net, el món de l’empresa es tro-ba en un context de canvi on la in-formàtica «desapareix com a tec-nologia i s’ha de tenir com a part dela gestió de l’empresa». Rof també vaafegir que les empreses líders han deser conscients que la informàtica elsajudarà a diferenciar la seva em-presa.

En el transcurs de l’acte inau-gural, el director de l’Escola Uni-versitària d’Informàtica, Remo Sup-

pi, i Josep Rof van signar un convenide col·laboració per desenvoluparconjuntament activitats de forma-ció i de pràctiques professionals.Aquest acord permetrà als alum-nes de l’Escola la realització de cur-sos d’especialització en l’ús de tecnologies informàtiques i fer pràc-tiques al Centre de Càlcul. El convenitindrà vigència durant un any i ésprorrogable.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer,va presidir aquest acte, on també esvan lliurar els premis extraordinarisdels alumnes del curs 2001-2002.

L

a psicologia és la basede molts àmbits a la vi-da. Aquesta és la ideaque va recalcar el publi-cista Ferran Martorell,en la inauguració del

curs 2002-2003 de la Facultat de Psi-cologia, el 21 d’octubre. Sota el títol «Lapsicologia a la comunicació publi-citària», Martorell va dedicar la lliçóinaugural als motius que provoquen

que la publicitat hagi de mantenir unarelació molt estreta amb la psicologia.

Segons Martorell, la publicitatapel·la cada cop més al rerefons emo-cional perquè «no hi ha autèntiquesraons diferencials entre els productes»,i per això la publicitat «es veu obligadaa comprendre el pensament racionali l’emocional». El rector de la Univer-sitat, Lluís Ferrer, va presidir aquest ac-te i va fer entrega d’una placa com-

memorativa a Adolf Perinat, profes-sor de la Facultat que s’ha jubilataquest any. A més, es va procedir a lalectura de la memòria de la Facultat,on es van destacar les fites aconse-guides i es van recordar les demandesque encara queden pendents, comaconseguir un edifici propi per a laFacultat. Al final de la inauguració, esvan atorgar els premis extraordinarisde llicenciatura 2001-2002.

L

Ciències de l’Educaciósonal que s’ha jubilat aquest any.També es van lliurar els premis ex-traordinaris als alumnes titulats elcurs 2001-2002, i es va retre un re-coneixement a la professora PilarBenejam, premi Jaume Vicens Vi-ves d’enguany.

Finalment, el rector Lluís Ferrerva declarar inaugurat el curs.

Deu anys del Programa IDEAEl professor François Bourguignon, de l’École Normale Supérieure, i fundador iprimer director del Département et Laboratoire d’Economie Théorique et Appliquéei actual director de la revista World Banc Economic Review, va ser l’encarregatde pronunciar la lliçó inaugural del programa International Doctorate in Econo-mic Analysis (IDEA), que des de fa deu anys s’imparteix a la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials de la UAB. Aquest doctorat, que s’imparteix íntegramenten anglès, està adreçat a alumnes de tot el món. Tant el director del programa,David Pérez Castillo, com el rector Lluís Ferrer, que juntament amb el consellerAndreu Mas-Colell i el degà de l’esmentada facultat, Joan Clavera, van assistira la sessió inaugural, es van fer ressò de l’alta qualitat científica del programa ide la bona participació d’alumnes estrangers. El professor Bourguignon és ex-pert en temes de repartiment de la riquesa i desigualtat.

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 5

l Centre d’Estudis sobreles Èpoques Franquistai Democràtica (CEFID),del Departament d’His-tòria Moderna i Con-

temporània de la Universitat Autò-noma de Barcelona, i el Museud’Història de Catalunya (MHC) vanorganitzar el congrés Els Camps de

Campus

Congrés sobre la repressió franquistagencial en jornades, congressos o se-minaris dedicats genèricament a laguerra civil o al franquisme. Com quela recerca sobre aquesta temàtica ésmolt recent, les aportacions del con-grés van resultar fonamentals en l’àm-bit de l’estudi dels camps de concen-tració, i han permès presentar unestat de la qüestió dels coneixementsprevis i la incorporació de nous, ate-sa la diversitat de les comunicacionspresentades.

Entre altres conclusions, s’haconstatat que l’objectiu del sistema re-pressor franquista no era tant l’ex-termini com transformar i doblegar elsvençuts de la guerra civil. Així, es cal-cula que a Espanya van funcionar al-menys 104 camps, pels quals van pas-sar, entre el 1936 i el 1939, un mínimde 367.000 persones, de les qualsprop de 150.000 van deixar-hi la vida,segons una de les ponències presen-tades al Congrés.

Segons va assenyalar Carme Mo-linero, professora de la UAB i directoradel CEFID, els camps complien «la do-ble funció de depuració i de classifi-cació dels detinguts».

En el Congrés, emmarcat en elcorrent de recuperació de la memòriahistòrica de la repressió franquista ini-ciat els darrers anys amb treballsd’estudiosos, activitats d’associacionsd’expresos o similars, i la realització

de pel·lícules o la publicació de tex-tos de creació de l’època, van parti-cipar-hi més de dos-cents investiga-dors amb prop de cent comunicacions.Les comunicacions es van desenvo-lupar en quatre seccions sobre lacomparació amb els camps de con-centració europeus, els camps deconcentració durant la guerra civil iel franquisme, les presons franquis-tes i les fonts documentals.

Però el Congrés també va tenirel testimoni de molts expresos pre-sents al Museu d’Història de Cata-lunya. Fins l’historiador Nicolás Sán-chez Albornoz, que va pronunciar laconferència de clausura, va ser víc-tima d’un camp de presoners. En laseva ponència, escrita a partir de laseva experiència al camp de Cuel-gamuros, on els penats van cons-truir el Valle de los Caídos, SánchezAlbornoz va demostrar amb xifresels «grans beneficis que tant l’Estatcom les empreses concessionàriesvan obtenir de la concessió del dretal treball dels presos».

El Congrés va aprovar una reso-lució final, llegida pel catedràtic Bor-ja de Riquer en presència del rectorde la UAB, Lluís Ferrer, en què es de-mana, entre altres coses, que sigui per-seguida l’apologia del franquisme. Ladeclaració va ser rebuda amb unallarga ovació pels assistents.

E

6

Concentració i el Món Penitenciari aEspanya durant la Guerra Civil i elFranquisme, que va tenir lloc els dies21, 22 i 23 d’octubre de 2002, al Mu-seu d’Història de Catalunya.

Aquest congrés ha estat el pri-mer dedicat específicament a aques-ta temàtica, ja que la realitat del mónpenitenciari en aquest període no-més s’havia tractat de manera tan-

Drets humansEl dia 22 d’octubre va tenir lloc la con-ferència «Drets humans, una garan-tia per a la pau», organitzada per laCàtedra Unesco sobre Pau i Drets Hu-mans de la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Observatori DESC (DretsEconòmics, Socials i Culturals).

Els ponents –Rosa Emilia Sala-manca, de l’Asociación de Trabajo In-terdisciplinario (ATI) de Colòmbia, iFrank La Rue, del Centro de Acción Le-gal en Derechos Humanos (CALDH) deGuatemala– van oferir un resum de lasituació que es viu als seus respectiuspaïsos en matèria de drets humans, iposteriorment es va obrir un debatamb el públic.

La representant de l’ObservatoriDESC va assenyalar que aquest plan-teja tres eixos de treball amb l’Amè-rica Llatina: l’eix jurídic, que permetràreforçar la justícia interna; l’eix polí-tic i l’eix comercial.

Formació econòmicaEl dia 25 d’octubre va tenir lloc, alcampus de la UAB, la IV Jornada delsEnsenyaments Econòmics, Adminis-tratius i Comercials. Organitzada perl’ICE, té la col·laboració de l’Associa-ció d’Ensenyants d’Economia i Em-presa i del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya.

La Jornada es fa cada dos anys iés adreçada al professorat d’ense-nyament secundari, tant de forma-ció professional com de batxillerat,que imparteix matèries relacionadesamb el món de l’economia i l’empre-sa. El tema central d’aquesta IV Jor-nada ha estat Empresa i Globalització.

A banda d’aquesta temàtica, es vanpresentar comunicacions que anavendes de la salut laboral dels docents finsa la presentació d’experiències decentre.

Medicina de l’envellimentL’Escola de Doctorat i de FormacióContinuada de la UAB va iniciar, el 4d’octubre, la primera Diplomatura dePostgrau en Medicina de l’Envelli-ment, juntament amb la Sociedad Es-pañola de Medicina y Cirugía Cos-mética. Es tracta d’un programa pionera l’Estat espanyol que respon a una de-manda en augment de professionalsque es volen formar en la intervenciómèdica per aturar l’envelliment.

El professor Jaume Alijotas hadestacat que en aquesta diplomatu-ra també es vol fomentar la recercai aconseguir més informació «per mo-dificar i manipular en positiu el que lanostra càrrega genètica porta imprès».

A l’acte d’inauguració del noupostgrau va ser-hi present el conse-ller de Sanitat i Seguretat Social,Eduard Rius, qui va recalcar que lavellesa «és un estat més de l’ésserhumà».

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 6

Genètica per a la millora animall cicle divulgatiu Les 3Estacions Científiquesha engegat aquesta tar-dor amb una conferèn-cia d’Armand Sánchez,

professor del Departament de CiènciaAnimal i dels Aliments de la UAB, so-bre genètica i millora animal. Amb elsuggerent títol «Dels gens al geno-ma: què podem fer avui en genèticai millora animal?», Armand Sánchezva presentar l’evolució de les tècniquesde millora animal, des de les utilitza-des tradicionalment per a la selecciódel bestiar, fins a les darreres eines queofereix la genòmica, sense deixar debanda la polèmica, en molts casos in-justificada, que susciten algunes d’a-questes tècniques.

Sánchez va explicar que, des delsanys quaranta, la selecció genèticaha permès inferir quins són els exem-plars portadors d’alguna millora genè-tica a partir del fenotip. En aquestcas, entenem el fenotip com el conjuntde característiques que observemd’un animal, tals com la producció dellet o la qualitat de la carn, entre d’al-tres. Així, per exemple, en una explo-tació ramadera s’ha pogut seleccionarun toro semental a partir de la capa-citat de la descendència de donar unabona producció de llet. Evidentment,el brau no dóna llet, però s’infereixel seu genotip, la presència d’una se-qüència d’ADN lligada a la produccióde llet, a partir del fenotip de la sevadescendència.

El repte ara és identificar el fenotipa partir de tècniques de genètica mo-lecular, llegir directament el genotipenlloc d’inferir-lo. Tot i això, ArmandSánchez recorda que es tracta d’unatasca molt complexa: «No tot es re-soldrà a partir d’un estudi de l’ADN»,afirma. L’enfocament consisteix, bà-sicament, en la cerca de zones con-

cretes dels cromosomes on hi hagialguna seqüència que estigui in-fluenciant una característica de l’a-nimal. D’aquesta manera, s’identifi-quen els anomenats marcadorsgenètics. A partir d’una característi-ca productiva observada, s’identificael marcador responsable i, a partir

ca de la UAB, és si els animals de lesexplotacions tenen prou variabilitatgenètica per poder dur a terme unaselecció eficient.

El pas següent serà modificar elgenoma d’un animal per tal de re-produir les funcions de determinatsgens i manipular a voluntat les ca-racterístiques productives, crear va-riants in vitro per obtenir, fins i tot, fàr-macs a la llet. Ja s’està treballant enaquesta línia i Sánchez recorda que,a tall anecdòtic, s’estan fent cabres que produeixen teranyina a la llet, unteixit amb propietats molt atractivesper a la indústria tèxtil.

Una de les tècniques més recentsés el clonatge a partir de cèl·lulesadultes, amb una taxa d’èxit molt re-duïda (de prop del 2 %), però ambmoltes perspectives per a l’obtenciód’animals d’elit, animals productorsde fàrmacs o aptes per a xenotras-plantaments. El clonatge permet ob-tenir molts individus amb el mateix ge-noma un cop s’ha aconseguit modificargenèticament amb èxit un sol exem-plar.

Si aquesta tècnica ha estat en-voltada de grans debats ètics, la dar-rera tècnica que va introduir ArmandSánchez en la seva exposició ha sus-citat també molta polèmica: la pro-ducció d’animals transgènics. Ambaquesta eina ja s’han obtingut sal-mons que arriben a una grandàriaapta per al consum molt abans que elstradicionals, i s’estan obtenint ani-mals que produeixen fàrmacs a la se-va llet.

Armand Sánchez va considerarnecessari ser molt prudent amb les im-plicacions ètiques i ambientals de ca-dascuna de les tècniques genètiques,però va recordar que en cap cas no s’ha de jutjar tota la manipulació genè-tica d’una manera absoluta.

E

Ciència 7

d’aquell moment, la presència delmarcador en altres exemplars ser-veix d’eina per determinar la quali-tat productiva. Es tracta d’una tècni-ca que s’ha utilitzat també en humansper detectar la predisposició a diferentstipus de càncer.

Les darreres eines de la genòmi-ca cerquen identificar la funció degens, seqüències concretes de l’ADN.El genoma (el conjunt de tots els gens)d’un exemplar és el mateix en totes lescèl·lules, però actua activant nomésdeterminats conjunts de gens en ca-da situació, i segons el tipus de teixiti localització de cada cèl·lula. Així, alfetge, per exemple, només s’activen unsdeterminats gens del genoma. Elscientífics tracten ara d’identificarquins són els gens actius en cada tei-xit i en cada situació i, d’aquesta ma-nera, deduir les funcions de cada gen.La qüestió radica, segons ArmandSánchez, a estudiar la viabilitat d’a-questes tècniques de selecció en la in-dústria ramadera. Una de les princi-pals qüestions que s’han de resoldre,i en la qual treballa el grup de recer-

“ en cap cas no s’ha de jutjarla manipulació genètica de manera absoluta”

Tallers de Microscòpia

El Servei de Microscòpia i el Servei Brainstain de la Universitat Autònoma de Bar-

celona van organitzar, de l’1 al 10 d’octubre, els Tallers de Microscòpia, adreçats

als professionals dels serveis de microscòpia de les universitats i els centres de

recerca, com també als estudiants de tercer cicle interessats en aquest àmbit.

Els Tallers, amb una participació que va cobrir pràcticament les quaranta places

ofertes, van abordar de forma teòrica i pràctica les principals microscòpies (òp-

tica i electrònica) i les metodologies de preparació de mostres. Paral·lelament,

va tenir lloc un cicle de conferències on els experts de diferents centres de re-

cerca i universitats van explicar les seves experiències sobre les aplicacions

científiques dels diferents microscopis i metodologies.

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 7

l control ambiental delsefluents industrials idels efectes dels pla-guicides i insecticidesutilitzats en agricultu-

ra, el control mèdic de diferentssubstàncies indicadores de la salut dels

Grup de Recerca

Grup de Sensors i Biosensors grup va ser una resposta a la neces-sitat dels investigadors que treballa-ven en el camp dels sensors químicsi de l’anàlisi per injecció en flux (Sal-vador Alegret i Jordi Bartrolí) per po-der coordinar les seves recerques enaquests nous camps de la químicaanalítica.

Fruit d’aquesta coordinació és elcreixement constant del grup en per-sones i producció científica, que espot resumir fins ara en més de 240 pu-blicacions científiques en les revistesespecialitzades de més renom, 250 pre-sentacions majoritàriament en con-gressos internacionals, 20 tesis dedoctorat presentades, 5 patents, imés de 60 projectes de finançamentpúblic i privat, d’abast català, espa-nyol o europeu. En aquests moments,el formen cinc investigadors perma-nents, juntament amb els catedràticsfundadors, els professors Julián Alon-so, Esteve Fàbregas i Manel del Valle(guardonat recentment amb la Dis-tinció de la Generalitat de Catalunyaper a la Promoció de la Recerca).

Un dels objectius del grup de re-cerca, dirigit pel catedràtic del De-partament de Química de la UAB Sal-vador Alegret, és investigar noussistemes de transducció i de reco-neixement químic i biològic. El grupdesenvolupa diferents tipus de trans-ductors (potenciomètrics, ISFET, am-peromètrics i òptics), que són els ele-ments que converteixen la propietato magnitud que es vol mesurar en unsenyal que pugui ser tractat i inter-pretat. També desenvolupen les tec-nologies associades (biocompòsits,serigrafia, injecció en flux, injecció departícules, instrumentació, òptica in-

tegrada) i els dispositius sensors, bio-sensors, immunosensors i genosensorscorresponents, com també nous sis-temes de reconeixement químic ibiològic i la seva integració a nousmaterials transductors.

Així, el grup dissenya, caracterit-za, construeix, avalua i fabrica sensorspotenciomètrics, amperomètrics,

E

Un dels objectius és investigar nous sistemes de transducció i de reconeixement químic i biològic.

pacients, o l’anàlisi de la qualitat delsaliments són només uns exemplesde les possibles aplicacions actualsdels sensors i dels biosensors. Estracta d’una tecnologia capaç d’e-fectuar anàlisis de mostres in situ,sense que s’hagin de portar a un la-boratori i en temps real. Per acon-seguir-ho, els investigadors d’aquestcamp cerquen integrar i miniaturitzarcada cop més els elements que s’hanemprat clàssicament al laboratori,buscar substàncies químiques quereaccionin amb les mostres i que pro-porcionin ràpidament informació so-bre les propietats d’aquestes, comtambé l’optimització del tractamentde tota la informació proporcionadapels sensors i la integració amb sis-temes amigables que permetin a l’u-suari interpretar les dades sense te-nir coneixements específics.

La Universitat Autònoma de Bar-celona disposa, des de l’any 1983, d’ungrup de recerca especialitzat en aquestàmbit: el Grup de Sensors i Biosensors,del Departament de Química (http://www.uab.es/ane/gsb/). La creació del

8

ISFET, òptics, biosensors, immuno-sensors i genosensors per a la seva apli-cació en problemes biomèdics, am-bientals i industrials; i els integra ensistemes automàtics d’anàlisis. D’a-questa manera, es construeixen ana-litzadors automàtics i es desenvolupabioinstrumentació i instrumentacióbiomimètica cada cop més precisa,sensible i fàcil d’utilitzar per l’usuari.

A més de l’aplicació científica, larecerca en instrumentació analíticaduta a terme pel Grup de Sensors i Bio-sensors de la UAB s’ha traduït entransferència de tecnologia a em-preses de les àrees del medi ambient,la biomedicina i la indústria, i ha do-nat lloc a nombrosos convenis i patents.Un exemple d’aquestes activitats detransferència de tecnologia és la col·la-boració amb el Servei d’Activitat Físicade la UAB i amb empreses del sectorper a la implementació a les sevespiscines d’un sistema innovador dedepuració de l’aigua basat en ozó,que soluciona els problemes que es de-riven de la utilització del clor.

“ transferència de tecnologiaa empreses ”

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 8

Campus

l dia 16 d’octubre va te-nir lloc la Jornada dela Recerca Università-ria a les Estratègies Em-presarials, organitzada

per l’Associació d’Amics de la UAB. Lajornada, que va tenir lloc al Fomentde Treball Nacional, tenia com a ob-jectiu apropar la investigació uni-versitària al món empresarial. Xa-vier Muñoz, president de l’Associació,va definir durant la seva interven-ció el propòsit d’una jornada comaquesta: «L’Institut Tecnològic deMassachusetts (MIT) presenta anual-ment a l’empresari la recerca queestà desenvolupant. Nosaltres potserno som el MIT, però tenim la matei-xa voluntat de mostrar les possibili-tats que té la recerca que es fa a laUAB per al món de l’empresa».

Destacats ponents van interveniren aquesta aproximació universitat-empresa: els professors de la UABAntoni Serra Ramoneda, Jaume Ca-sabó, Francesc Serra Mestres, Fran-cesc Gòdia i Miquel de Moragas, i elvicegerent de Recerca de l’Autònoma,Jordi Rojas. El rector de la UAB, Lluís

Ferrer, i la regidora de PromocióEconòmica, Ocupació, Turisme i Co-merç de l’Ajuntament de Barcelona,Maravillas Rojo, van cloure l’acte.

Francesc Gòdia, vicerector deProjectes Estratègics de la UAB i ca-tedràtic d’Enginyeria Química, vainaugurar la jornada valorant la tas-ca de l’Associació d’Amics de la UAB,ja que, com a organitzadora de l’ac-te, compleix la seva funció de «pla-taforma per donar a conèixer la tas-ca universitària en diferents entorns»,i va ressaltar l’esforç de la jornadacom a transferència de tecnologiade coneixement vers la societat engeneral.

Entre els assistents a la jornadacal destacar els representants de di-verses institucions i empreses, comel director general del Departamentd’Universitats, Recerca i Societat dela Informació de la Generalitat (Dur-si), Simó Aliana; el president de Frei-xenet, Josep Lluís Bonet; la directo-ra general d’Ericsson a Catalunya,Carme Artigas; el director generaldel Centre Metal·lúrgic de Sabadell,Gabriel Torras; el director de pro-

moció del BBVA, Jordi Simarro; elpresident d’Eutime, Joan Ríos; el di-rector de qualitat de Siemens, Jau-E

Recerca i estratègies empresarials

Oliveres: «La globalització és injusta» Biblioteca Manuel Cardona

9

Francesc Gòdia, Xavier Muñoz i Jordi Rojas.

me Mestre, i diversos professors dela UAB. L’acte estava esponsoritzatper Caixa Catalunya, el BBVA, El Pe-riódico, l’Associació de Promotors iConstructors (APCE), el Foment deTreball Nacional, el Centre Metal·lúr-gic de Sabadell i la Cecot.

Arcadi Oliveres va oferir el dimarts 22 d’octubre, a les 7 del vespre,a l’Escola de Doctorat i de Formació Continuada del Campus de laUAB, la tertúlia «La globalització i les seves possibles alternatives»,organitzada per l’Associació d’Amics de la UAB.

Durant el transcurs de la seva tertúlia, Arcadi Oliveres, profes-sor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i destacatmembre de les organitzacions contràries a la globalització, va afir-mar que no té sentit parlar d’«antiglobalització», però que és par-tidari de prendre mesures per aconseguir que «un altre món siguipossible».

El professor de l’Autònoma va destacar quins són, segons el seuparer, els trets més rellevants de la globalització, com ara un em-pobriment del tercer món lligat a la seva manca de capacitat de ne-gociació; la impunitat de les transnacionals, que, segons Oliveres,«fan del món el seu camp d’operacions»; l’existència de paradisosfiscals i la disminució de càrregues fiscals, lligat a una errònia dis-tribució de recursos, amb uns nivells de pobresa alarmants (cent milpersones moren de gana diàriament al món). Amb l’augment delspressupostos militars en un 18 %, la despesa anual és de nou-centsmil milions de dòlars; mentre que farien falta cinquanta mil milionsde dòlars per pal·liar la fam al món, va recordar Oliveres.

També va ressaltar com a factors vinculats a la globalització elretrocés de l’estat de benestar, els límits a la circulació dels avençoscientífics i tecnològics, que va exemplificar amb el cas de les patentsde medicaments a l’Àfrica, contrarestada, paradoxalment, amb la «fu-ga de cervells» del tercer món.

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de laGeneralitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, juntament amb el pre-sident del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), RolfTerrach, i el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Fer-rer, va inaugurar, el 28 d’octubre, el nou laboratori MBE (MolecularBeam Epitaxi) i la Biblioteca Manuel Cardona de l’Institut de Ciènciade Materials de Barcelona (Icmab), del CSIC. La Biblioteca Manuel Car-dona suposa una ampliació i reestructuració de la que ja existia. LaBiblioteca rep el nom d’aquest investigador català, director emèrit del’Institut Max Plank per a la Investigació de l’Estat Sòlid (Max-PlankInstitut für Festkörperforschung), i considerat un dels físics més im-portants dels darrers anys. El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va agrairal professor Manuel Cardona, doctor honoris causa per la UAB el 1985,que hagi fet el donatiu de part de la seva biblioteca a l’Icmab, i ha afe-git que a la UAB «volem que el Laboratori i l’Icmab siguin un dels sím-bols del nostre campus».

Jord

i Par

eto

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 9

Fundació UAB

Fu

nd

ac

ió

U

AB

F

un

da

ci

ó

UA

B

Fu

nd

ac

ió

U

AB

L’Escola Universitària de Turisme i Di-recció Hotelera (EUTDH) va inaugu-rar el curs acadèmic a la Sala Arnaude Vilanova del Serhs Hotel Cam-pus. A l’acte hi van intervenir el vice-rector de Relacions Institucionals i se-cretari general de la UAB, RafaelGrasa, en representació del rector;Francesc Uroz, director de l’Escola Uni-versitària de Turisme i Direcció Ho-telera; Maria Noguera, professora i co-ordinadora de titulació de l’EUTDH,i Miquel Seguí, professor titular de l’Es-cola Universitària de Turisme de laUniversitat de les Illes Balears, queva pronunciar la lliçó inaugural, ti-tulada: «Les implicacions socials d’unprojecte de turisme sostenible. Elcas de les Balears».

Al llarg de la seva conferència, Mi-quel Seguí va exposar el cas de lesBalears i la transformació del seuturisme en relació amb la sostenibi-litat.

Va posar èmfasi en la repercus-sió de les normatives legals en l’e-volució turística remarcant, sobre-tot, les conseqüències que ha tingutla Llei d’Espais Naturals del 1991 en

10

Turisme i sostenibilitat

El primer curs de l’Escola Superiord’Arxivística i Gestió de Documents(Esaged) es va inaugurar oficialmental Serhs Hotel Campus. El vicerectorde Relacions Institucionals i secre-tari general de la UAB, Rafael Gra-sa, va presidir l’acte, en què van ser-hi presents el director de l’Escola,Josep Llopart, el president del Con-sell Assessor de l’Esaged, RamonAlberch, i el catedràtic d’històriamedieval de la UAB, José EnriqueRuiz-Domènec. Aquest últim va ser

l’encarregat de pronunciar la con-ferència inaugural, titulada «Els ar-xius, baricentre de la nova histò-ria». En la seva exposició, el professorJosé Enrique Ruiz-Domènec va de-fensar el caràcter exemplaritzantde la història i va posar de manifestla necessitat de la recerca arxivísti-ca per tal d’aconseguir llibres i estudisde qualitat.

El vicerector de Relacions Insti-tucionals i secretari general de laUAB, Rafael Grasa, va destacar el

caràcter pioner de la UniversitatAutònoma de Barcelona quant a lacreació de nous títols i la seva voluntatde contribuir a la formació en unsector tan dinàmic com la societat delconeixement.

El director de l’Escola, Josep Llo-part, va argumentar la necessitatd’una formació especialitzada derang universitari en documents ad-ministratius i històrics. També va re-marcar el caràcter innovador de l’Es-cola Superior d’Arxivística.

Arxivística i Gestió de Documents

el turisme de les Illes. L’aplicació d’a-questa llei ha convertit les Balears enl’espai més protegit del Mediterranii ha canviat radicalment el seu des-envolupament turístic.

Un altre factor determinant peral turisme balear ha estat la prolife-ració de segones residències, so-

bretot de propietaris alemanys. L’ac-te d’inauguració del curs de l’EUTDHes va tancar amb el lliurament delsdiplomes de la setena promoció degraduats en Direcció Hotelera, la ter-cera promoció de graduats en Tu-risme, i dels estudis de postgrau iformació continuada.

Rafael Grasa, en el lliurament de diplomes.

Comissió Forestal Europea

La Comissió Forestal Europea, una de les sis comis-sions regionals de les Nacions Unides per a l’Ali-mentació i l’Agricultura (FAO), es va reunir a l’edifi-ci UAB-Casa Convalescència per fer-hi la seva 31a sessió.Aquesta comissió es troba cada dos anys i té com aobjectiu tractar els problemes forestals dels païsosde la zona, buscar-hi possibles solucions i analitzarnoves iniciatives. La reforestació, la desertificació, lesplantacions, les noves varietats, el productes delsboscos, la gestió forestal i la lluita contra els incen-dis són els principals temes tractats en la trobada.

Graduació de la primera promoció de l’EPSI

L’Escola de Prevenció i de Seguretat Integral va dura terme el lliurament de diplomes a la primera pro-moció d’alumnes del Graduat en Prevenció i Segure-tat Integral. Conjuntament amb aquesta cerimònia, l’EPSI va inaugurar el nou curs acadèmic 2002-2003.A l’acte, presidit pel rector de la UAB, Lluís Ferrer,van ser-hi presents el director general de la FundacióUAB, Josep Llopart, la directora de l’EPSI, MartaFranch, i el catedràtic de Dret de la UAB i delegat dela UAB a l’EPSI, Manuel Ballbé. Ballbé va pronunciarla lliçó inaugural, en la qual va fer una anàlisi de l’evolució de la seguretat i la prevenció a Espanya.

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 10

PPuubblliiccaacciioonnss

RRaayymmoonndd RRoouusssseell.. TTeeoorrííaa yy pprráácc--ttiiccaa ddee llaa eessccrriittuurraa. Hermes Sal-ceda; Gemma Andújar. Servei dePublicacions de la UAB. 250 p. 16 x 23 cm. 18 euros.

Estudi sobre l’obra, la figu-ra i el mètode d’escriptura d’undels autors més enigmàtics, in-classificables i heterodoxos, ad-mirat per gent del surrealisme idel nouveau roman. El volum escompleta amb una traducciódels Textes de grande jeunesseou Textes-genèse, en la qualHermes Salceda, a més de tra-duir al castellà l’original francès,ens mostra el funcionament delprocediment rousselià.

II ddeesspprrééss ddee llaa uunniivveerrssiittaatt,, qquuèè??Josep M. Masjuan; Helena Tro-yano; Jesús Vivas. 16 x 23 cm.10,40 euros.

L’Institut de Ciències de l’E-ducació de la UAB i el Vice-rectorat d’Ordenació Acadè-mica i de Qualitat Universitàriahan editat aquest treball queaplega els estudis sobre la in-serció laboral dels graduats dela UAB que ha dut terme l’Ob-servatori de Graduats creatl’any 1997. El Consell Social hacol·laborat en la realització del’estudi.

El Servei Assistencial de Salut

l Servei Assistencial deSalut ha obert el perí-ode de vacunació con-tra la grip. Totes lespersones de la comu-

nitat universitària, especialmentaquelles que tinguin un alt risc depatir complicacions relacionadesamb la grip, poden acostar-se, fins al22 de novembre, al dispensari delcampus per rebre una dosi de la va-cuna.

Ecialistes en ginecologia, odontologiai medicina esportiva, i unitat de psi-cologia. Els estudiants poden gaudirde tots els serveis de què disposa elServei Assistencial de Salut, exceptede les revisions de salut periòdiques,que són adreçades al professorat i alpersonal d’administració i serveis. Perser atesos cal portar el DNI i el carnetd’estudiant.

A banda de la vacuna de la grip,el Servei Assistencial de Salut també

11Serveis i publicacions

Simtrad, un servei per a la traducció i revisió de textos

Simtrad és el servei de traducció i revisió de textos d’UAB Idiomes Cam-pus que, des de l’any 1997, ofereix els seus serveis a tota la comunitat uni-versitària i també a clients externs. El servei ofereix traducció i correccióde textos en una gran varietat de llengües, entre elles l’anglès, el català,l’alemany, el francès i l’italià. Un equip de traductors professionals, totsells qualificats i amb una gran experiència, treballen en xarxa per tal d’as-segurar l’acompliment dels terminis més rigorosos i per permetre respectarel format del text (Powerpoint, Excel, etc.).

Les correccions es duen a terme fent ús de les eines que permetenmodificar els textos a la pantalla, i així s’evita que l’autor hagi de reescriureel text. Tant les traduccions com les correccions s’acostumen a rebre i areenviar com a document adjunt a un correu electrònic, llevat que elclient sol·liciti algun altre mitjà. Simtrad tradueix i corregeix una gran va-rietat de textos, des d’articles acadèmics, tesines, tesis i textos per ser lle-gits o exposats en conferències, fins a certificats, títols, textos adminis-tratius, comercials, cartes, revistes, llibres i pàgines web.

El Servei Assistencial de Salutestà situat entre la Facultat de Medi-cina i la Vila Universitària, per sobrede la Facultat de Ciències de la Co-municació (excepte la Unitat de Me-dicina Esportiva, que està ubicada alSAF) i ofereix les atencions següents:urgències mèdiques i traumatològi-ques, visites mèdiques, atencions d’in-fermeria: cures, injeccions i vacuna-cions, anàlisis de sang i d’orina,consultes i informació sanitària, con-trol de la hipertensió, visites d’espe-

ofereix la vacuna antitetànica i l’anti-hepatitis B. La primera d’aquestes, lapot rebre qualsevol membre de la co-munitat universitària, ja que les le-sions a la pell poden obrir el pas al ba-cil tetànic. S’ha de tenir en compte,però, que aquestes dues vacunes s’ad-ministren en tres dosis al principi, i des-prés, un cop cada deu anys.

Si disposeu del vostre carnet devacunes, davant qualsevol dubte adre-ceu-vos al Servei Assistencial de Sa-lut perquè revisin el vostre cas.

Jord

i Par

eto

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 11

Campus

n any més, la Universitat Autò-noma de Barcelona va acollir lasecció temàtica del Festival In-ternacional de Cinema Gai i Lès-bic de Barcelona. Enguany, ha

estat l’eurodiputat José María Mendiluce l’en-carregat de donar el tret de sortida a Temàti-ca 2002, que en aquesta edició és dedicada aemigració i identitat sexual.

El dia 22 d’octubre, l’excomissari de l’AC-NUR va fer una crida a la tolerància i a l’ac-ceptació de la diferència a la Sala de Cinemade la UAB.

José María Mendiluce va felicitar els or-ganitzadors del Festival pel tema escollit, i vareconèixer que moltes persones s’han vist obli-gades a deixar el seu país a causa de la per-secució que patien per la seva orientació sexual.

Emigració i identitat sexual

UEn aquest aspecte, Mendiluce va afegir: «Ensestà costant molt en el dret europeu aconse-

encara no s’ha desenvolupat una sensibilitat po-lítica envers el dret d’asil per persecució sexual».L’eurodiputat va recalcar que les democràcies«s’han de basar en l’acceptació que tots somel que volem ser», i va afegir que l’esforç perla normalització «és el termòmetre de la societatdemocràtica».

Per la seva banda, el rector de la UAB,Lluís Ferrer, va manifestar que és una «satis-facció i un orgull» que la UAB aculli un anymés un festival de qualitat com aquest. Ferrerva recordar que la Fundació Autònoma So-lidària ha dut a terme una línia de treball en te-mes d’immigració. Segons el rector, la comu-nitat universitària no es resignarà a la injustíciani a la imposició d’idees. Ferrer va qualificar laintolerància com el «veritable eix del mal», i varecalcar que «a la UAB, tolerància 100 %».

guir que dins dels motius de no-expulsió s’in-clogui la persecució per violència de gènere, però

12

Carme MirallesLa professora de Geografia Urbana de la UABCarme Miralles ha estat designada representantespanyola en els actes de celebració de la concessióde la beca Erasmus un milió, que han tingut lloc

els dies 25, 26 i 27 d’octubre a Brussel·les. Aquest curs escolar 2002-2003, el nombre d’alumnes que han

participat en el programa Erasmus ha arribat al milió des que la ini-ciativa es va posar en marxa el 1987.

Per aquest motiu, es van celebrar diferents actes commemoratiusque van culminar amb una trobada internacional on han participatestudiants beneficiaris de les beques Erasmus, membres d’institu-cions europees i representants de les universitats que participen enaquest programa. Carme Miralles ha estat la delegada dels Erasmusespanyols, ja que el 1989 va aconseguir una beca Erasmus a la pri-mera convocatòria, per estudiar a l’Escola d’Urbanisme de la Uni-versitat de Venècia.

Teresa FreixesTeresa Freixes Sanjuan, professora de Dret Cons-titucional de la Facultat de Dret, ha estat nome-nada membre del Réseau d’Experts Faisant Au-torité en Matière des Droits Fondamentaux.

Aquest grup, format per un jurista de reconegut prestigi de cadascundels estats membres de la Unió Europea (UE), es constitueix coma autoritat independent per tal de vigilar el respecte dels drets fo-namentals en les polítiques de la UE i dels estats membres. La se-va acció es projecta sobre els drets reconeguts a la Carta delsDrets Fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera deNiça, el desembre de 2000.

Entre les funcions del grup destaquen, a petició de la Comis-sió o del Parlament europeus, proporcionar informes o dictàmensrespecte de futures normes o programes d’acció en relació amb elsdrets fonamentals.

Centenari del doctor Robert

La Fundació UAB, la Fundació Doctor Robert i elMuseu d’Història de Catalunya han organitzat lamostra «Estimat Doctor: Bartomeu Robert»,una exposició monogràfica que se celebra ambmotiu del centenari del doctor Robert. «Esti-mat Doctor: Bartomeu Robert» es podrà visitarfins al dia 29 de desembre al Museu d’Històriade Catalunya.

El recorregut per la vida i l’obra del doctorRobert s’estructura en set àmbits temàtics, enels quals s’evoquen els aspectes essencials dela biografia del doctor Robert: l’home, el metge,el renovador, el ciutadà, l’alcalde, el diputat i,finalment, el símbol.

En el marc de l’homenatge al doctor Ro-bert, el professor Valentí Fuster pronunciaràuna conferència sobre «El futur de la medicinaen aquest mil·lenni», el 26 de novembre, a la Ca-sa Convalescència.

José María Mendiluce.

La LOU necessita diners

Els dies 16, 17 i 18 d’octubre van tenir lloc, a la Uni-versitat de La Rioja, unes jornades en què, so-ta el lema La LOU en marxa, marxa la LOU?, ge-rents d’universitats de tot l’Estat van analitzarl’estat de la qüestió sobre la LOU. Entre les con-clusions de les jornades cal destacar les limita-cions que tenen les universitats, ja que la posa-da en marxa de la LOU té unes despeses noprevistes. Les conclusions de les jornades van de-nunciar la falta de previsió i de reflexió del go-vern en el tema de contractació de professo-rat, la qual cosa ha generat alguns problemes enl’inici del curs. Es va posar de manifest que hi hadiferents models de desenvolupament. D’unabanda, Catalunya i Andalusia han optat per unallei reguladora dels mecanismes de coordina-ció del sistema universitari, mentre que la Co-munitat de Madrid ha redactat tantes normes par-cials com temes objecte de desenvolupament.

Neurociència cognitiva

El dia 28 d’octubre, el rector de la UAB, Lluís Fer-rer, el conseller-delegat de l’IMAS, Raimon Be-lenes, i el conseller-delegat de CRC, Carlos San-pons, van signar, a la sala de juntes del Rectoratde la Universitat Autònoma de Barcelona, elconveni marc de col·laboració que donarà llumverda a la creació del programa de doctorat i di-plomatura en Neurociència Cognitiva, com tam-bé a la Unitat de Recerca en Neurociència Cog-nitiva. Estarà dirigit per Adolf Tobeña i AntoniBulbena i serà coordinat per Óscar Vilarroya i Car-les Garcia Rivera, els quals assumiran la direc-ció de la futura Unitat de Recerca en Neuro-ciència Cognitiva. El grup empresarial CRCCorporació Sanitària SA, dedicat a la provisió deserveis mèdics de diagnòstic per la imatge, po-sarà a disposició dels investigadors els equipa-ments necessaris per a la recerca de la unitat iper a la docència del programa de doctorat.

Eug

ènia

San

z

Autònoma 157 14/11/02 13:58 Página 12