Juliol 2021 · Núm. 128 · linianoubarris.cat

Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 - linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com

líniaNouBarris12 anys

Foto

: Joa

nna

Chi

chel

nitz

ky

Entrevista a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

i presidenta de l’AMB

pàgs 8 i 9

"La unitat per fer front alsdesnonaments

n'ha aturat10.000, un a un" ART COMPROMÈS pàg 10

L’Ateneu Popular ja llueix un mural d’unafoto de Kim Manresa

TALENT LOCAL pàg 10

Nou Barris gaudeix delfestival Blues de Barcelona

A FONS pàgs 12 i 13

El somni tecnològicprodueix monstres

Nou Barris lidera de nou lallista dels barris més pobresCiutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona són els llocs on hi ha les famílies amb menys ingressos de la ciutat pàg 3

FUTBOL pàg 20

L’EE Guineueta firma un ascens històric desprésd’una remuntada èpica

ENTITAT REFERENT pàg 10

Lola No Estàs Sola, amb ClaraNaya al capdavant, reforçal’atenció a les dones sense llar

| 2

líniaNouBarris.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517Juliol 2021

3 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021A fons

En l’informe ‘La renda de les llarsa Barcelona 2018’, publicat aprincipis de juliol, Nou Barris vaser un altre cop el districte ambmenys poder adquisitiu de la ciu-tat, amb una renda mitjana perllar de 15.924 euros. Els barris deldistricte on es fa més evident lapobresa són Trinitat Nova (11.843euros anuals per llar), Vallbona(11.191 euros anuals per llar),Torre Baró (11.092 euros anualsper llar) i Ciutat Meridiana(10.554 euros anuals per llar).

Malauradament, aquestes xi-fres concorden massa amb la re-alitat que explica el president del’Associació de Veïns de CiutatMeridiana, Filiberto Bravo. Diu

que al seu barri de feina n’hi ha,però que moltes persones nopoden tirar endavant. “Necessi-tem centres de formació perquèla gent pugui accedir a més llocsde treball. Molts no saben per oncomençar”, apunta Bravo, quealhora explica que les princi-pals preocupacions d’aquest bar-ri són aspectes elementals perviure amb dignitat: guanyar unsou i menjar. “Hi ha veïns que,fins i tot, se’n van a treballar sa-bent que els desnonaran. Nopoden quedar-se defensant l’ha-bitatge perquè, si no, no en tin-dran prou per menjar”.

FALTA D’INVERSIÓ PÚBLICABravo també considera que albarri falta inversió pública. Ésper això que ja fa molts anysque, com a activista veïnal, de-nuncia “l’abandonament de les

administracions”. Tot i això,assegura que seguirà lluitantperquè les coses vagin a milloren el lloc que és casa seva des defa més de 40 anys. “Estimo almeu barri”, conclou.

Aquest esperit de lluita tam-bé es palpa entre les paraules delveí de 89 anys del barri de Vall-bona Antonio Gómez, fins fa pocpresident de la seva Associació deVeïns. “Sempre s’ha de lluitarperquè és l’única manera de mi-llorar”, apunta Gómez fent refe-rència a la mancança de feina quecreu que hi ha al barri i que, in-evitablement, fa molt difícil el diaa dia d’alguns veïns. Des del seupunt de vista, “no hi ha gaire pos-sibilitats” perquè hi ha pocs co-merços que generin llocs de tre-ball. També recorda que, men-tre alguns veïns intenten buscar-se la vida, n’hi ha d’altres que es

dediquen a la venda de drogues.“Això no m’agrada, és una malamanera de tirar endavant”.

És per aquestes raons que, se-gons Gómez, l’Ajuntament hauriade construir més habitatges so-cials al barri. D’aquesta manera,considera que més gent aniria aviure-hi i, una vegada allà, obririennegocis capaços de donar unaoportunitat a persones que en raraocasió han tingut oportunitats.

UNA LLUITA CONSTANTDes de l’Associació de Veïns deTorre Baró, per la seva banda, re-corden una veritat que ha marcatels seus veïns des de sempre: elbarri no deixa mai d’estar en llui-ta constant. “Cada any hi ha re-clamacions diferents. Aquest 2021hem aconseguit que ens canvies-sin el cablejat del llum, que esta-va en mal estat. Ens quedàvem

sense llum i això no ho podia agu-antar gent gran del barri que estàles 24 hores al llit”, recorda l’in-tegrant de l’Associació de Veïns,Jose Antonio Martínez.

Aquest veí ha viscut els seus30 anys de vida a Torre Baró i,per a ell, no hi ha dubte que “noha millorat quasi res”. Les sevesparaules són fruit, segons diu, pelfet que hi ha una carència im-portant de supermercats, far-màcies o centres cívics que obli-ga la gent a desplaçar-se a bar-ris veïns o baixar al peu de lamuntanya. Una realitat davant laqual Martínez s’enfada força,però en cap moment perd les ga-nes de fer de Torre Baró un llocmillor. “Vull seguir vivint aquí ino haver de ser un ciutadà de se-gona. Vull ser de primera. Tenimels mateixos drets que la resta deBarcelona”, sentencia.

Ciutat Meridiana és el barri del districte que pateix més els estralls de la pobresa. Foto: Línia Nou Barris

Alba LosadaBARCELONA

Un munt de raons per lluitar» Nou Barris torna a ser la zona amb menys ingressos per llar: una mitjana anual de 15.924 euros

» Tot i les dificultats, veïns de diferents barris mostren el seu compromís per canviar la realitat

| 4

OpiniólíniaNouBarris.cat Juliol 2021

Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Estratègia digital: Anna Corbatera

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Albert Alexandre (diari metropolità),

Anton Rosa (Barcelonès Nord i Baix Maresme),

Olga García (Vallès), Pau Massip (l’Hospitalet

i Baix Llo bregat), Alba Losada (Barcelona),

Anna Utiel (Montserratí) i Pau Arriaga (Esports

i Xarxes)

Dept. de Producció gràfica: Susana Dicenta

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

La lupa

Jo només conec jovesmig vacunats o amb

ganes de vacunar-se.Potser la culpa del rebrot és compartidaentre els que gestionen la pandèmia iles persones de qualsevol edat que fanmal ús de la responsabilitat individuali ni es vacunen ni prenen mesures. Dei-xeu els joves en pau.

El Twitter en paperAquí espiula

A los niños les llaman“maricón” por no que-

rer jugar al fútbol, pormostrarse vulnerables, por moversede una determinada manera, por jugarcon las niñas y en general por no co-incidir con los roles de la masculinidad.Ocurre mucho antes siquiera de que seplanteen su sexualidad.

@EduardoFRub

Ahir vacuna i primerdia de regla. Dolors

molt forts, sagnat estra-ny i cos fet una coca en general. Avuixerrant amb les companyes també de-ien que havien patit alteracions. Tan di-fícil és advertir-ne o informar, o ésque la regla segueix sense importar-liun pito a ningú?

Dones angleses queutilitzen Twitter per fer

xarxa i protegir-se de laviolència domèstica postpartit. Se-gons el Centre Nacional de ViolènciaDomèstica, la violència masclista aug-menta a Anglaterra un 26% quanjuga la selecció anglesa i un 38%quan perd.

@DianaRibaGiner@Embranzides@EvaPiquer

per Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives i regidor de Nou Barris

Les Rosalias de l’art i la cultura

Una de les expressions que més turmenten elspuristes de la cultura és blockbuster, paraulaque en anglès defineix un èxit de taquilla.Valgui dir que un dels problemes d’utilitzar

anglicismes és la renúncia implícita a tenir en comp-te el seu context, i és just en aquest sentit que block-buster és una expressió ambigua que cal fer servir ambmolta precisió.

Una cosa és produir un contingut fent servir tots elsingredients necessaris perquè esdevingui un èxit co-mercial, fins i tot renunciant als que li aporten una mí-nima singularitat artística, i l’altra que un contingut ela-borat des del rigor i l’autoria artística esdevingui un èxitde taquilla. I si la frontera entre les dues coses és com-plexa, més ho és encara quan el contingut en qüestió esreprodueix o s’exhibeix reiteradament.

Darrerament a Barcelona s’ha parlat molt de si con-venia o no acollir exposicions pensades per atraure mol-ta gent. Es tracta d’exposicions sobre continguts d’in-terès universal elaborades i programades de manera or-denada per circuits internacionals que no amaguen laseva voluntat d’aconseguir rendibilitat econòmica i quesovint provenen de col·leccions públiques. Ara, per ex-emple, a Barcelona en podem veure una al Museu Ma-rítim amb l’obra d’Escher.

Escher és un clàssic del disseny i del gravat, cone-gut especialment per la seva manera de representar es-pais impossibles i paradoxes visuals. La seva obra hainfluït molts artistes i ha estat utilitzada com un ma-terial de referència en el món del videojoc, en la mú-sica pop o al cinema.

Debatre l’exhibició de l’obra d’Escher des del punt devista artístic té poc sentit. Podríem, potser, discutir so-bre la conveniència de deixar del tot clara la seva produccióprivada (que ho és), explicar que no rep subvencions pú-bliques (com és el cas) i que l’objectiu de la seva progra-

mació és divulgatiu i no pas analític o especulatiu (tal comsucceeix). La pregunta que s’escau és, doncs, quina és laraó per la qual s’hauria de negar als barcelonins la pos-sibilitat de gaudir d’aquesta exposició. Jo no la sé trobar.I malgrat tot hi ha qui se la fa o qui la posa sobre la tau-la amb una indissimulada seguretat cultural.

De vegades l’èxit esdevé una gran paradoxa cultu-ral. Recordo haver vist alguna actuació de Rosalia alsseus inicis, quan et recomanaven seguir-la pel seu ta-lent i la seva extrema originalitat. Era fàcil veure-hi quel-com d’especial. Pocs anys després, Rosalia ha esdevingutuna icona global. Algun crític destre o maldestre (no hosé) podria dir que l’evolució de la cantant només ha es-

tat possible si ha venut la seva ànima al diable i s’ha con-vertit en una joguina de l’establishment fonogràfic (ésa dir, en una productora de blockbusters). Jo, en can-vi, tinc la impressió que Rosalia és molt propietària delsseus interessos, molt autora de les seves cançons i moltconscient del món que ha decidit viure. I omple esta-dis, amb entrades cares, per a tota mena de públics.

Escher i Rosalia, quan venen a Barcelona (l’un em-paquetat per un productor d’exposicions i l’altra per unmànager musical), utilitzen espais públics (que paguen),ocupen espai mediàtic i completen l’oferta pública (queés dissortadament limitada i afortunadament selectiva).I els dos productes estan pensats per guanyar diners. L’è-xit artístic és, certament, quelcom difícil d’avaluar.

Una gran pinacoteca, i poso com a exemple el Louv-

re, el Prado, l’Hermitage o el MoMa, és un contenidorde blockbusters si acceptem que l’expressió defineixcol·leccions d’obres que formen part d’un imaginari uni-versal que anem a veure amb l’automatisme febril pro-pi del “turisme de l’art”. Parlo de Leonardo, de la Ve-nus de Milo, de Monet o de Matisse. No hi ha altra cosaque quadres penjats, potser, si s’escau, en aquell ordreacadèmic que defineix els més que discutibles “ismes”sobre els quals s’ha escrit la història de l’art.

Veure la Gioconda, malgrat que sigui una experiènciaterrible entre centenars de hooligansreproduint el momenten una selfie de dubtosa estètica, segueix sent un acte d’au-tenticitat cultural poc comparable al plaer de conviure ambun pòster. Com s’explica, si no, la diferència subtil entre es-coltar el discurs abrandat d’un filòsof o llegir el seu darrerllibre, participar d’un concert en directe o anar al teatre?

És cert que una part de la cultura es dedica a in-terpretar-se a si mateixa. I té molt valor. Tots els mu-seus i els centres d’art produeixen exposicions tem-porals on curadors, pensadors, intel·lectuals o expertsinterpreten l’obra d’altres per analitzar-ne inten-cions o conclusions. També, si aconsegueixen trencarels límits de la sempre complicada comunicació po-pular, poden esdevenir èxits de públic i circulen perdiverses ciutats com a fenòmens blockbuster. És di-fícil jutjar el recorregut de les moltes Rosalias que cir-culen pel món de l’art i la cultura.

És evident que hi ha una maquinària industrial quees dedica a construir productes massius. Farà bé de sa-ber-ho qui té la responsabilitat de programar contin-guts amb diners públics per evitar confusions inne-cessàries. Però també ho és saber que l’art i la culturagenuïna no estan renyits necessàriament amb l’èxit i l’in-terès popular. Qui ho pensi ens condemna a l’eterna dic-tadura de les elits culturals i el que és pitjor: nega la raóde ser a qualsevol mena de política cultural.

L’art i la cultura genuïna no estan renyits necessàriamentamb l’èxit i l’interès popular

Foto

: Pex

els

Dipòsit Legal: B 6766-2010

5 |

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniaNouBarris.catJuliol 2021

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

L’antic camp de futbol de Ciutat Meridianaes transforma en el Parc de l’Aqüeducte1

2 Nou Barris es prepara per gaudir del millor jazz local

Roc BlackBlock pinta un mural d’una fotode Kim Manresa a l’Ateneu Popular

Davant els accidents laborals: Delta

Maragall anuncia que vol tornar a ser candidat el 2023

El + llegit líniaNouBarris.cat

3

4

5

Tribuna

Cada setmana des de famés de 12 anys, a les di-ferents assemblees de la

Plataforma d’Afectats per la Hi-poteca (PAH) d’arreu del territories repeteix la mateixa històriaamb diferents cares. Totes com-parteixen la por, la vergonya il’angoixa, que deriven moltesvegades en quadres depressius.I és que enfrontar-se a un des-nonament és un dels actes deviolència econòmica més sal-vatges que una persona pot viu-re, i viure’l en soledatés el pitjor que pot pas-sar. Les conseqüènciespoden ser tràgiques,com ho són els suïcidisque hem viscut les úl-times setmanes.

Fa dies, a l’assem-blea de la PAH de Barcelona es vatornar a repetir aquesta història.Durant el seu torn de paraula, unnoi jove ens va explicar que haviallogat un pis feia 5 anys, l’havia re-format completament i pagavauns 500 euros de lloguer a ungran propietari. Tot i que s’haviaquedat sense feina, no havia dei-xat de pagar mai. Havia demanatdiners a la família, havia deixat demenjar, de sortir amb els amics…Havia deixat de viure. El noicontinua pagant els 500 euros algran tenidor encara que aviatserà desnonat. Durant l’assem-blea, ens va explicar amb ansie-tat que estava preocupat perquèno sabia com i quan anirien a des-nonar-lo. No va demanar quel’ajudéssim a aturar el desnona-ment, sinó que ens deia que jaestà cansat i no pot més. Volia sa-ber quan el farien fora, perquè no

per Lucía Delgado, portaveu de la PAH

dorm pensant que pot venir lapolicia i treure’l de nit.

Moltes famílies que hi erenpresents el van animar i vandir-li que podia aturar el des-nonament. Que deixés de pa-gar si necessitava els diners peralimentar-se, que la salut és elmés important, i que escoltésles companyes, perquè tenimdret a un habitatge digne. Enaquell moment va rebre unbany de dignitat, però la sevaactitud continuava sent de ne-

gació. Per això és tan impor-tant que es generin espaiscol·lectius d’ajuda mútua i d’a-poderament, perquè moltesde les persones que es trobenen situacions límit s’aïllen, i persortir-se’n necessiten un reforçpsicològic i emocional que lesajudi a afrontar el periple queés accedir al circuit de l’admi-nistració pública i, alhora, llui-tar per aconseguir un lloguersocial del fons d’inversió.

Durant el primer trimestredel 2021 es van produir 38 des-nonaments al dia a Catalu-nya, en plena pandèmia i ambmesures excepcionals. Preve-

iem un tsunami de desnona-ments a partir de la tardor,amb més de 26.000 desnona-ments que ens venen a sobre ique no permetrem. Com jasabeu, des de la societat civilorganitzada s’està treballantparal·lelament en dues lleisd’habitatge: una a nivell esta-tal que posi els fonaments pergarantir el dret a l’habitatge iuna altra a nivell català queampliï la vigent Llei antides-nonaments i talls de submi-

nistraments (la Llei24/2015).

Mentre aquestesdues lleis no estiguinoperatives, és urgent ino s’entendria de capde les maneres que elgovern estatal de Pedro

Sánchez no ampliés l’actualmoratòria de desnonaments afamílies vulnerables. Mentre ells’ho està pensant, s’està con-vocant a sortir al carrer el 19 dejuliol, en concentracions a cadapoble i ciutat, per exigir que esprotegeixin les famílies vul-nerables i que s’obligui a fer llo-guers socials per evitar els des-nonaments en els casos debancs i grans tenidors. Així queus animo a buscar la vostraconcentració a través de laPAH i a dir ben alt i clar que novolem desnonaments, que vo-lem lloguers socials i que volemdret a l’habitatge!

Enfrontar-se a un desnonamentés un dels actes de violènciaeconòmica més salvatges

Mateixa història, diferents cares

A les xarxes

@324cat: El nombre actual de personeshospitalitzades a Catalunya dobla el quehi havia a mitjans de juny, abans de l’ac-tual esclat de contagis.

@SergiMaranya: El Govern anuncia quetotes les activitats finalitzaran a les 0.30 h.No es podran fer reunions de més de 10persones en cap àmbit, ni públic ni privat.

#MarxaEnrere

@iescolar: A primera hora del sábadoSánchez envía algunos mensajes a sus co-laboradores para informarles de que elmomento ha llegado: “Empieza el baile”.

#BallDeMinistres #CinquenaOnada

Els semàfors

Des de Ciutat Meridiana oVallbona diuen que falta inversiópública per fer pisos socials o per

a formació laboral. Tot plegatdesprés que les últimes xifressobre la renda mitjana de lesllars situa de nou Nou Barris com el districte més pobre.

pàgina 3Ajuntament

L’associació per a dones sensellar Lola No Estàs Sola ha

adquirit fa poc una furgoneta,anomenada ‘Lolailo’, que es

convertirà en un punt mòbil peratendre dones en situació de

sensellarisme oferint-los menjaro productes d’higiene personal.

pàgina 14Lola No Estàs Sola

El club va fer història el passat27 de juny, remuntant un 2-0

del partit d’anada contra el Tonaper convertir-se en equip de

Tercera RFEF. Els de Luis Gallegovan guanyar per 4-1, marcant els

darrers dos gols en el tempsafegit. Una tarda per recordar.

pàgina 20EE Guineueta

| 6

OpiniólíniaNouBarris.cat Juliol 2021

El retorn a la normalitat i l’avenç de la vacuna-ció de la Covid-19 són un bri d’esperança pera tota la societat i una fita especialment relle-vant per a l’àmbit econòmic, que té la mirada

posada en la recuperació d’aquells sectors més afectatsper la pandèmia. Un d’ells és el turisme, que ha patit i pa-teix encara, profundament, les seves conseqüències i queté un gran pes al nostre país. Així ho corroboren les da-des: abans de l’arribada de la Covid-19, el sector gene-rava fins al 14% de l’ocupació al nostre país i represen-tava el 12% del PIB. És un sector estratègic per al país i,sobretot, per a la seva capital, Barcelona, una destinacióde referència internacional que comença a veure el re-torn gradual de turistes amb la meitat d’hotels oberts.

MERESCUT RECONEIXEMENTDesprés de més d’un any malvivint ambla Covid-19, superant cada dia nous rep-tes, és el moment de fer un reconeixementa la resiliència del sector i a la seva capa-citat de fer front a una situació tan adversa.Aquesta ha estat, justament, la voluntatdels 36ns Premis CETT Alimara Barce-lona que hem lliurat recentment.

Durant aquest període, alguns nego-cis han sabut transformar les dificultatsen una oportunitat per incorporar l’entorndigital al seu dia a dia. Altres han buscat i han trobat si-nergies amb sectors diferents per ampliar la possibilitatde difusió i de negoci i han estat capaços d’adaptar el seumodel a les noves circumstàncies, tant excepcionals cominesperades. Lamentablement, alguns no se n’han sor-tit, fet que posa en evidència la importància de la soste-nibilitat també en l’àmbit econòmic i la necessitat d’ajudari impulsar el teixit empresarial, format sobretot per pe-tites i mitjanes empreses que només podran anar en-davant amb el suport de tots els agents implicats.

Ara, l’aposta per l’impuls de l’activitat turística ha deser ferma, amb una íntima col·laboració publicopriva-da i atenent als paràmetres del turisme que ens convéi que ja he posat en relleu en articles anteriors. La novaetapa que es va obrint ha de permetre recuperar els llocsde treball previs a la Covid-19 i l’activitat turística ha deressorgir per ser un dels pilars estratègics d’una eco-nomia diversificada. És urgent per al bé de les empre-ses i dels treballadors d’aquest sector, i de tantes àreesd’activitat econòmica molt transversals que formen partde la cadena de valor del turisme.

Sobre el paper, tenim clar el camí a seguir. També estàclar que cal unir esforços per anar en una mateixa direcció.Ens cal, més que mai, actuar ràpidament i fer front alsreptes més immediats. No ens podem distreure. La se-veritat dels efectes de la crisi provocada per la Covid-19han impactat de ple. La resposta a l’emergència econò-mica, laboral i social ha de ser decidida a curt termini. Enles actuacions que contribueixin a la supervivència de lesempreses i treballadors hem de posar-hi els cinc sentits.

Tinc el convenciment que una actuació immediataés clau, però també que en paral·lel cal anar més enllàdel dia a dia i posar el focus en el mitjà i en el llarg ter-mini. Com no em canso d’assenyalar sempre que se’mpresenta l’ocasió, cal prendre decisions per fer possibleuna progressiva transformació del turisme sobre les ba-

ses de la responsabilitat i la sostenibilitat –econòmica,ambiental, social i cultural–, fruit d’un debat que es tra-dueixi en accions concretes per afrontar sense por lesprincipals tensions i conflictes al voltant del fenomen tu-rístic, per respondre a les noves demandes de la socie-tat i per desenvolupar valors diferencials que permetinser competitius tot preservant la destinació i la qualitatde vida dels ciutadans. Es tracta, per tant, d’un procésde transformació i de canvi que demana temps, visió i,per descomptat, la implicació de les administracions, em-preses i professionals. És una prioritat.

El moment és clau i greu. I totes les accions per a larecuperació del sector turístic contribuiran a consoli-dar la recuperació general. Per aconseguir la transfor-mació del sector és també l’hora de fer front als reptesque el mateix sector ja tenia identificats abans de la Co-vid-19, als quals ara se n’hi afegeixen de nous. Parlo dela transformació digital dels negocis turístics, de la in-novació com a pilar del turisme del futur i del conei-xement i la formació com a palanques de canvi. Tenimcapacitats, eines i professionals per assolir-los.

És el moment, doncs, de treballar per aconseguirel turisme que volem per a Barcelona, una ciutat queha de ser destinació de referència a tot el món. La nos-tra cultura, els nostres valors, el nostre patrimoni i totsels factors que fan de Barcelona una ciutat única hande ser conjurar-se en un únic relat. Potent i singular.La tasca de les administracions, cap a l’exterior, és deltot imprescindible, i ja s’estan fent passes endavant ambprojectes com ‘Barcelona al món’, que l’Ajuntament deBarcelona promou amb l’objectiu de tornar a impul-sar la reputació i el posicionament internacional de laciutat centrant-se, no només en la promoció turística,sinó també en la reactivació de l’economia.

Com a destinació, hem de ser capaços de contrastara quina situació de futur arribaríem sense iniciar can-

vis en el model de turisme amb aquellaque seria més ideal o desitjable, teninten compte les circumstàncies específi-ques de Barcelona. Ara bé, ni tots els can-vis són factibles ni es poden fer tots al-hora. Un procés d’adaptació realista icompromès amb els nous reptes de fu-tur és un plantejament possible i ne-cessari per a la ciutat i per a les empre-ses. Tan necessari com revisar i ampliarels criteris de mesura d’impactes –po-sitius i negatius–o explorar i avaluar di-

ferents alternatives per poder decidir i actuar sobre àreesconcretes. És a dir, plantar cara als problemes amb ob-jectivitat i coneixement, i amb la ment oberta per tro-bar les millors solucions amb visió de futur. Calen nouslideratges que innovin en la manera de pensar i de fer.

Haurem de tenir molt present que, una vegada su-perada del tot aquesta pandèmia, poden sorgir altresamenaces globals que poden afectar el turisme d’unaforma especial. Hem d’estar preparats. Com deiaabans, l’objectiu prioritari és ara teixir un pla de xoc pera la plena recuperació del turisme, però essent cons-cients de la transcendència del moment i de l’enver-gadura del repte que tenim al davant. Estic convençudaque amb determinació, col·laboració i constància, latransformació del turisme construïda sobre les basesde la sostenibilitat, la innovació i el coneixement, i ambels valors de Barcelona al centre, serà una realitat. Nopodem entendre el futur del turisme d’una altra ma-nera si volem que tingui futur.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

Foto

: AC

N

Mirada pròpia

per Maria Abellanet

La transformació d’un sector resilient

NLes millorsperles

Diversos perfils de Twitter de dreta i extrema dreta hancondemnat recentment la violència de l’1-O. El motiu: el

periodista Miquel Ramos ha fet una mena d’experiment fentservir imatges del referèndum dient que eren de Cuba. Vaja.

Uns búfals s’emborratxen i destapen una fàbrica il·legald’alcohol. Ha passat a l’Índia, on un veterinari va

alertar la policia després d’adonar-se que elcomportament estrany dels animals tenia un motiu clar.

Lepe (Huelva) és un poble conegut pels acudits, però tambého podria ser pel fet que té un hospital públic des del 2016

que no s’ha inaugurat perquè no s’hi pot accedir per carretera,segons El País. Foment no sap explicar el perquè de la situació.

APlatja d’Aro sempre costa trobar lloc on plantar latovallola. I si no, que li diguin a la tortuga babaua que

va intentar pondre-hi ous i va haver de marxar espantadaper la gent. Una llàstima: es tractava d’un fet insòlit.

LA FOTOPere Francesch / ACN

7 |

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniaNouBarris.catJuliol 2021

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Pratha esclatat amb molta força les darreres set-manes. Damunt la taula s’hi han posat argu-ments econòmics, ecològics i climàtics a favor

i en contra. Ara bé, no tots han tingut el mateix interès me-diàtic. De fet, hem sentit molt més els economistes queels ecòlegs opinant dels espais naturals i dels ecosistemesdel delta del Llobregat. Tota una declaració d’intencionsde com ha evolucionat el debat.

Sense anar més lluny, Salvador Guillermo, secreta-ri general adjunt de Foment del Treball, va afirmar al dia-ri Línia que “si hi ha alguna afectació de la zona de pro-tecció (espai natural), es pot compensar”. És compensable,realment? El senyor Guillermo i altres economistescom Germà Bel o Miquel Puig creuen que sí. Tanmateix,no fa gaires setmanes, el doctor en Biologia i director delCREA, Joan Pino, i el catedràtic en Ecologia i expert ensistemes aquàtics Narcís Prat van afirmar contundent-ment que no.

Tothom hi diu la seva, però com defensen el Dr. Pinoi el Dr. Prat, el que és innegable és que l’ampliació de latercera pista suposarà la destrucció d’un espai natural degran valor ecològic i protegit, com és l’estany de la Ricarda.Però no es tracta només d’un espai natural: l’ampliacióde l’aeroport també compromet els objectius climàtics dela Generalitat. I d’això se’n parla ben poc.

L’ampliació de la tercera pista i la construcció d’unaterminal satèl·lit –com és d’esperar– incrementarà el tràn-sit aeri i això, sense cap alternativa viable d’electrificaciódel transport aeri en les dècades vinents, va forçosamentlligat a un increment de les emissions de CO2. De fet, unprimer informe de l’Agència de Desenvolupament Urbà,Barcelona Regional, estima que l’ampliació de l’aeroportdel Prat incrementarà, com a mínim, un 33% les emis-sions de CO2.

Aquest augment de les emissions és un dels elementsobviats pels defensors de l’ampliació. Així i tot, és unaqüestió que per llei, concretament la Llei 16/2017 del can-vi climàtic, no és anecdòtica. L’actual legislació estableix

que per a l’any 2030 les emissions de Catalunya hauriende reduir-se un 40% respecte de l’any 1990, però l’am-pliació de l’aeroport, dades en mà, no fa més que allu-nyar-nos d’aquest objectiu i agreujar l’actual context decrisi climàtica.

És per això últim que és un error centrar el debat del’ampliació només en el present de l’aeroport sense pre-veure l’impacte futur del canvi climàtic sobre aquesta in-fraestructura. Perquè tot i que ens pot semblar impossi-ble ara com ara, el risc que l’aeroport del Prat quedi sotales aigües d’aquí a unes poques dècades és ben real a con-seqüència de l’augment del nivell del mar. Possibilitat, in-comprensiblement, no contemplada encara per AENA iels defensors de l’ampliació.

Destrucció d’ecosistemes, increment de les emissionsde CO2 i més vulnerabilitat davant dels efectes del can-vi climàtic. És obvi que des d’una perspectiva ecològicai climàtica, l’ampliació de l’aeroport del Prat és un sensesentit que, a més, vulnera la legislació climàtica vigent. AEuropa ja existeixen precedents d’ampliacions, com el del’aeroport de Heathrow a Gran Bretanya, aturades judi-cialment per no tenir en compte els compromisos de re-ducció de les emissions de l’Acord de París. I l’aeroportdel Prat podria ser el següent.

Hauríem de perdre una inversió de 1.700 milionsd’euros, doncs? És evident que no. En molts països eu-ropeus s’està fent una aposta ferma pel ferrocarril comun dels mitjans de transport més ecològics i eficients.A Catalunya, contràriament, seguim amb una xarxa fer-roviària infrafinançada, deficient i, fins i tot, inseguraque requereix molta inversió. Si volem –i ho hauríemde voler– avançar cap a un país d’emissions zero i creu-re’ns les declaracions d’emergència climàtica aprova-des per la Generalitat, és urgent que deixem d’impul-sar un model aeroportuari contaminant i ancorat en elpassat que té els dies comptats. Vivim un moment cab-dal i els errors i encerts climàtics d’avui seran el nos-tre llegat per a les generacions futures. Pensem-hi béara que encara hi som a temps.

Tot i que ens pot semblar impossible

ara com ara, el risc quel’aeroport del Prat quedisota les aigües d’aquí a unes poques dècades

és ben real a conseqüència del’augment del nivell del mar. Possibilitat,incomprensiblement, no contemplada encaraper AENA i els defensors

de l’ampliació

“

“Tribuna

per Marc Cerdà

Ampliar l’aeroport oblidant el clima

@JosepMartBlanch: Mitjans entusiasmatsamb els capricis galàctics de Branson, Bezos,Musk i altres. Demà des de les mateixes pla-nes serem alliçonats sobre la sostenibilitat.

@CarlaVall: Intentar comprar un pis a Bar-celona amb mínimes condicions és un au-tèntic drama. Si amb feina estable ja és difi-cilíssim, impossible per a la majoria de joves.

@ginadrieguez: No acabo d’entendre perquè es va poder fer el Cruïlla i el Canet peròjo ara no puc fer-me una amanida al parcde la Ciutadella amb la meva bombolla.

Flaixos

Foto

: AC

N

| 8

líniaNouBarris.cat Juliol 2021 Entrevista

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB

"El model de Superilla Barcelonaes reconeix arreu del món"

Aquesta entrevista s'havia de fer el30 de juny, però finalment es vahaver d'ajornar una setmana per unimprevist de l'alcaldessa de Barce-lona i presidenta de l'AMB. I en elcontext actual, en set dies podencanviar moltes coses. Tant és així queel 7 de juliol Ada Colau ens rep a laSala Tàpies de l'Ajuntament barce-loní en plena cinquena onada d'unapandèmia que a finals de juny sem-blava entrar a la recta final. Com undéjà-vudiabòlic, tornem a parlar decoronavirus, i potser per això ni l'al-caldessa es treu la mascareta durantla conversa. És la tossuda realitat.

Hi ha hagut algun momentque s’hagi vist superadaper tot el que hem viscut

des de l’esclat de la pandèmia?No, no m’he vist superada, perquèhe vist una ciutat, malgrat tot, moltforta. Tinc la sort que, com a alcal-dessa, veig les situacions més difícilsperò també la resposta ciutadanaexemplar. Barcelona es creix en elsmoments difícils. Ho vaig veure enels atemptats de la Rambla i amb lapandèmia he viscut el mateix. Efec-

tivament, hem passat moments du-ríssims, sobretot durant els primersmesos. Amb la situació de les resi-dències vam patir moltíssim. Peròtambé he vist com aquest Ajunta-ment es reinventava i tothom s’ofe-ria per ajudar on fes falta, encara queno fos la seva feina habitual.

Hi ha hagut crítiques de ServeisSocials, els bancs d’aliments i lesxarxes de suport mutu s’han vistdesbordats, en el vessant econò-mic els restauradors han estatmolt crítics... L’Ajuntament podriahaver fet més?És clar que sempre penses que hasde poder fer més, però crec que lareacció d’aquest Ajuntament haestat a l’altura i que hem donat res-posta fins i tot en àmbits que noeren competència nostra. Ho hemdonat tot, i jo només puc tenir pa-raules d’agraïment per a tots els tre-balladors públics i també per a laresta de grups municipals, perquèhem anat tots a l’una en els mo-ments més difícils.

En alguns sectors, com l’empresa-rial, es repeteix el missatge queBarcelona pateix un moment dedecadència. La ciutat està perdentpistonada a nivell internacional?Jo crec que Barcelona està preparada

per liderar la sortida d’aquesta crisi. Ino només per liderar-la a nivell de larecuperació, sinó de la transformacióque hem de fer sí o sí. No es tracta derecuperar-nos i tornar a l’antiga nor-malitat, sinó de transformar-nos i in-novar. Barcelona té un ecosistemacientífic, tecnològic, universitari... quefa que estiguem especialment benpreparats. I vull recordar que als ràn-quings internacionals sortim comuna de les ciutats millor posicionades.

En què creu que és pionera actu-alment Barcelona al món?Se’ns reconeix internacionalment,per exemple, que som una de les ciu-tats que estem fent més per donarresposta a grans reptes com el canviclimàtic o l’habitatge. El nostre PlaClima ha estat reconegut i premiat aEuropa i el model de Superilla Barce-lona es reconeix arreu del món comuna de les solucions més interessantscontra la contaminació.

La zona de baixes emissions, encanvi, no ha suposat un efecte“apreciable” en la reducció de lacontaminació, segons l’Agènciade Salut Pública. És evident que la zona de baixesemissions s’havia de tirar endavant,perquè si no ara estaríem pitjor quecom estem. Hem de pensar que hi ha

més de 500.000 desplaçaments devehicles contaminants que no s’estanfent. Per tant, aquesta mesura s’haviade fer segur. I de fet, la prova és queCatalunya i Espanya l’estendran a totel territori. Ara bé, que s’hagués de ferno vol dir que sigui suficient. Ho hemdit sempre. Necessitem moltes méscoses. Hem de transformar l’espai pú-blic i la mobilitat, i fer-ho no nomésen clau de ciutat, sinó també en claumetropolitana.

Fa dies avisava d’un 2022 compli-cat a causa de les obres. S’acabaranles Glòries, començarà la unió deltramvia, la superilla de l’Eixam-ple... Està satisfeta amb el ritmeque porta la transformació de laciutat que vostè buscava?Sempre voldries anar més de pressa,però imagini’s tot el que ens ha pas-sat: la inestabilitat política del Procés,els atemptats, la pandèmia... I mal-grat tot estem fent més habitatgepúblic que mai i estem impulsanttotes aquestes obres que ara vostècitava. Aquesta ciutat no s’ha aturati avui estem liderant la inversió so-cial, la resposta al canvi climàtic, la re-acció a la crisi de l’habitatge...

Pel que fa a l’habitatge, tem que elrecurs de l’Estat contra la llei cata-lana del lloguer i la sortida de la

pandèmia portin un nou escenarid’augment de preus i, per tant,més exclusió?Per descomptat. Em preocupa mol-tíssim. Som l’administració de totl’estat que està fent més políticad’habitatge. Hem fet una unitat queestà intervenint per aturar milers dedesnonaments; estem fent més ha-bitatge públic que mai; s’estan fentcooperatives d’habitatge en sòlmunicipal; hem fet un operadormetropolità de col·laboració publi-coprivada perquè a més d’habi-tatge públic n’hi hagi de lloguerassequible... Estem fent tot el possi-ble, a nivell municipal, però no éssuficient perquè la legislació és so-bretot catalana i estatal. Nosaltresestem apretant perquè el PSOE des-bloquegi el que és un acord de go-vern a l’Estat i puguem fer una lleid’habitatge que, entre altres coses,ha de regular els preus del lloguer.

No era més fàcil no posar pals a lesrodes a la llei catalana? Vostèstambé estan al govern espanyol.Nosaltres ho vam dir públicament:érem contraris a posar aquest recurs.Segons el PSOE, els advocats de l’Es-tat els deien que era un imperatiulegal per una qüestió de competèn-cies. Davant d’això, nosaltres vam in-sistir que com a mínim no havíem4

Arnau NadeuFotografia: J. Chichelnitzky

9 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021Entrevista

– Encara no pot dir si es tornarà a presentar a les eleccions?

– Jo el que li puc dir és que aramateix estic molt il·lusionada. I que el meu compromís és ambBarcelona. Categòricament. No estic pensant a fer altres coses.

3de demanar la suspensió de l’a-plicació, i al final vam arribar aaquesta solució intermèdia. En totcas, això és una qüestió conjuntural.Jo el que vull és una llei forta queempari la regulació dels lloguers ique aturi l’especulació.

L’habitatge era la seva gran ban-dera quan va arribar a l’Ajunta-ment i avui dia segueix sent undels problemes més greus deBarcelona. Què pot dir a la ciuta-dania que tant ho pateix?Jo li puc dir que tenim l’orgull de serl’única ciutat de tot l’Estat que té unaunitat antidesnonaments que n’haaturat 10.000, que es diu ràpid, eh!Amb noms i cognoms, un a un. I pre-cisament aprenent de l’experiènciade moviments socials com la PAH.Som l’única ciutat de Catalunya i detot l’Estat que ho ha fet, quan la com-petència en habitatge és exclusivade la Generalitat. Durant aquests 6anys hem estat sols, i tot i això nohem fet victimisme, sinó que nohem parat de treballar i d’innovar.Aquest any estem fent més de 2.300habitatges públics a Barcelona. LaGeneralitat, 36. És només un exem-ple, però crec que molt clarificador.Com li deia abans, a nivell europeuse’ns reconeix aquest lideratge enpolítiques d’habitatge.

Parlant d’Europa, vostè ha dema-nat que una part dels esperatsfons europeus es destini als bar-ris que més ho necessiten, comels de l’eix Besòs. Amb quins pro-jectes concrets arribaran, però,aquests diners en aquests barris? És una pregunta molt interessant ique nosaltres traslladem a la Gene-ralitat i a l’Estat, que són els que ges-tionaran aquests fons. Jo el que lidiré és que seria inacceptable queels fons europeus acabessin nomésen grans empreses. Per exemple, sivolem que arribin a llocs com elBesòs, també s’han de destinar a larehabilitació energètica d’edificis,però amb una mirada específicaque no deixi fora precisament lesfinques dels barris més vulnerablesque més ho necessiten. Per aixòtambé és molt important que escompti amb els ajuntaments pergestionar aquests fons, perquè co-neixem el territori al detall.

L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Ca-ñete, es queixava en una entre-vista amb el diari Líniaa l’abril queBarcelona no es preocupa de la po-bresa que hi ha a les seves fronte-res. Deia que no veia “sensibilitat”de vostè al respecte. El pla de bar-ris metropolità que han plantejatfa poc és una resposta a aquestesdemandes?El primer que he de dir és que crecque els municipis del Besòs tenentota la raó de queixar-se i de sentir-se

abandonats. De reivindicar que nos’ha comptat amb ells i que no s’hainvertit prou al Besòs. Això és undeute històric. Ara bé, també he dedir que Barcelona sí que té aquestasensibilitat envers el Besòs, i per aixòhem dit que ara fa falta un pla de bar-ris a escala metropolitana, perquè elsdiners que aporta Barcelona a l’AMBvagin on més es necessiten. Nonomés, però sobretot als barris delBesòs. Ara cal que aquesta miradatambé la tinguin la Generalitat i l’Estat.

El debat sobre aquesta miradametropolitana i la necessitat depensar Barcelona més enllà fins itot de l’AMB cada cop agafa mésforça. Creu que des del seu governs’estan fent prou passes decididesen aquest sentit? Li pregunto per-què també se li ha criticat un certautarquisme com a capital.Nosaltres tenim molt clar que la mi-rada ha de ser aquesta i que la ciutatreal és metropolitana. Aquest pla debarris metropolità que comentàvemara mateix n’és només un exemple.Hem impulsat polítiques que no s’ha-vien fet mai a l’àrea metropolitanaamb aquesta mirada, com per exem-ple l’elèctrica municipal. Hem fet l’o-perador en l’àmbit de l’habitatge per

a tota l’àrea metropolitana. Aquest ésel camí. I l’estem impulsant amb elprocés de reflexió Barcelona Demà aescala de regió metropolitana. Arafalta, un cop més, que les administra-cions que després tenen més com-petències es creguin aquesta realitatmetropolitana.

El president Aragonès ha parlatd’aquesta governança metropo-litana en les seves primeres con-ferències públiques.Però venim de l’herència de Conver-gència i Unió. Pujol va voler frenar l’à-rea metropolitana perquè la veiacom una amenaça, com un contra-poder, i encara avui patim les conse-qüències d’aquella visió. L’AMB téunes competències molt limitades iuna governança també limitada.Aragonès ha dit, efectivament, queestà disposat a obrir aquest debatper reforçar una governança metro-politana que estigui a l’altura delsreptes que s’han d’entomar des d’a-quest àmbit. I benvinguda siguiaquesta nova mirada.

Un element clau d’absoluta ac-tualitat en tot aquest debat me-tropolità és l’ampliació o no del’aeroport. El seu posicionament iel de Jaume Collboni al respectehan estat diferents. Quina acabaràsent la posició de l’Ajuntament?Nosaltres volem reduir les emissionsi al mateix temps que es millori lanostra connectivitat. No volem re-nunciar a cap dels dos objectius. Elplantejament inicial d’AENA crec queno compleix clarament això. A partird’aquí, el que cal és diàleg i fugir de laconfrontació política. I la nova Taulaque s’ha convocat per parlar-ne ésuna bona via. Aquest debat ha co-mençat enverinat per com s’ha plan-tejat d’entrada. No es pot anar ambultimàtums com ha fet el senyor Lu-cena. I encara menys a través delsmitjans de comunicació. Cal mésrigor i seriositat. Les administracionspúbliques han de liderar aquestdebat i els operadors, com AENA,han d’estar al seu servei.

Ara que parlàvem de Jaume Coll-boni, com valora la seva relacióamb ell? És bona. Evidentment tenim discre-pàncies. Liderem dues formacionsdiferents i, per tant, no sempre co-incidim. Però parlem i arribem aacords, que és el que cal fer en polí-tica. Crec que al nostre govern hi halleialtat. Hem sabut gestionar les dis-crepàncies, tenint en compte tambéla proporció de regidors que té cadapartit. I ho hem fet sempre des deldiàleg i buscant els punts en comú.Com ho hem fet, per cert, tambéamb l’oposició i especialment ambERC, com a soci preferent, a qui vullagrair l’estabilitat i els grans acordsals quals hem arribat.

Collboni ja ha dit que es veu al-calde d’aquí a dos anys. Vostè en-cara no ha aclarit si es tornarà apresentar o no, i segur que no hofarà en aquesta entrevista.Jo el que li puc dir és que estic moltil·lusionada. Ara mateix per a mi ésun moment bonic, perquè, malgratles dificultats que hem d’entomar,després de tota la feina de 6 anysque hem fet per reorientar el modelde ciutat i per canviar l’agenda deprioritats es comencen a veure elsresultats. Per això jo ara estic sobretotil·lusionada per treballar amb cos iànima durant els pròxims dos anysperquè tot aquest esforç s’evidenciïen fruits concrets. També li puc dir,categòricament, que el meu com-promís és amb Barcelona i que noestic pensant a fer altres coses.

Perdre de la primera línia perso-nes com Joan Subirats la podeninfluir en la seva decisió de pre-sentar-se o no a la reelecció?[Sospira]. No, perquè tot el grup deBarcelona en Comú és excepcional.<

“Amb el PSC hi ha lleialtati a ERC li vullagrair la sevaestabilitat”

“En el debat de l’aeroportno es pot anar amb ultimàtums”

líniaNouBarris.cat

Nou Barris

| 10

Juliol 2021

L’Ateneu ja llueix un murald’una foto de Kim Manresa

HISTÒRIA4El barri de la Tri-nitat Nova ja té una imatge so-bre una de les lluites veïnalsmés importants del districtedurant el segle XX. A principisde juliol, el grafiter Rock Black-Block va pintar un mural a la fa-çana de l’Ateneu Popular d’uns225 metres basat en una de lesmítiques fotografies del foto-periodista Kim Manresa.

Aquesta imatge és una de lesescenes que Manresa va captu-rar als anys setanta a les barra-ques de Santa Engràcia, que esvan crear després que un pro-

motor immobiliari vengués elsmateixos habitatges a diversoscompradors i desapareguésamb els diners. Tot i les pro-testes que van protagonitzarels afectats, aquella estafa im-mobiliària va deixar a diversosveïns al carrer. En la foto deManresa, ara convertida en mu-ral, es pot veure la consigna “Pi-sos sí, barraques no”.

La veïna i presidenta de l’en-titat Bidó, Rosa Morales, va ex-plicar a beteve que la imatge esva triar de manera consensuadaentre els veïns del barri.

Un mes de juliol amb mésdesnonaments a Nou Barris

HABITATGE4El districte sapmassa bé que els desnonamentsno agafen vacances a l’estiu. Se-gons va denunciar a Twitter elSindicat d’Habitatge de NouBarris, prova d’aquesta realitatés que el mes de juny ja es va tan-car amb el desnonament de l’im-moble d’una veïna de CiutatMeridiana, Yeraydy Carolina.

En el cas de la Johana i elWilson, les coses van ser dife-rents. El Sindicat d’Habitatge vaexplicar que el seu desnona-ment, previst per al 5 de juliol albarri del Verdun, va acabar sus-

pès després que diversos veïns esmobilitzessin per donar suportals llogaters.

No van tenir la mateixa sortla Sindy i els tres menors que vi-vien amb ella a El Turó de la Pe-ira. D’acord amb el Sindicatd’Habitatge, van acabar al carrertot i la concentració veïnal perevitar-ho. El mateix els va passara les famílies de la Norica, la Ma-ria i l’Alexandra. Encara que notenien on anar, van haver d’aco-miadar-se de les seves llars de laGuineueta, que són del BBVA, se-gons va denunciar l’entitat veïnal.

El festival que ha portat elmillor jazz local a Nou Barris

MÚSICA4Aquest juliol ha estatel mes del jazz a Nou Barris. Elfestival Blues de Barcelona, or-ganitzat per l’Associació Capi-bola Blues, va tancar la seva di-novena edició el passat 11 de ju-liol amb un concert final delgrup Barcelona Big Blues Bandi del saxofonista i cantant ca-nadenc Spencer Evoy. Abansque aquests artistes omplissin demúsica l’escenari del Pati de laSeu del districte, van tenir lloc

vuit concerts més. Entre aquests,hi ha el del grup Flamingo Tours,conegut per cançons com ‘Gu-errero’; el del saxofonista bar-celoní Dani Nel·lo i el de Mestresdels Blues. Aquesta agrupació,conformada per part del pro-fessor de l’Escola Taller de Blu-es de Barcelona, va commemo-rar en el concert del passat 4 dejuliol al guitarrista i cantant deblues Amadeu Casas, qui va mo-rir a finals del 2020.

El mural de l’Ateneu és de 225 metres. Foto: Twitter (@mursdebitacola)

Digitalització | Programa contra la bretxa digitalArriba a Trinitat Nova la primera mesura del projecte d’inclusió digital del’Ajuntament, ‘Connectem Barcelona’. Unes 400 llars amb pocs recursos

rebran dispositius electrònics, accés a Internet i capacitació digital.

L’associació per a dones sensellar, Lola No Estàs Sola, ha fet unpas endavant per seguir fent eldia a dia de les dones sensellaruna mica menys difícil. I és que,tal com explica la coordinadorade l’associació, Clara Naya, desde fa poc tenen una furgoneta,anomenada ‘Lolailo’, que quanaconsegueixin el finançamentnecessari es convertirà en unpunt mòbil per atendre a donesque viuen al carrer.

AMAGAR-SE PER PORLa raó per la qual va sorgiraquesta idea, tal com explicaNaya, és que els serveis socialsno sempre són capaços de de-tectar les dones que dormen alcarrer. “Van a buscar-les denit, quan s’amaguen per evitar

agressions. També poden estaramb una parella que les prote-geix, davant de qui poden evitarparlar de les seves necessitats in-dividuals”, diu Naya, qui tambéassegura que pretén revertiraquesta realitat situant ‘Lolailo’en les zones per les quals esmouen les dones sensellar per-què elles mateixes acudeixin a la

furgoneta. Allà podran trobarmenjar, productes d’higiene per-sonal o carregadors per al mòbili, a més, l’opció d’acudir al localde Lola No Estàs Sola.

En aquest espai, les donessense llar no només poden cobrirles seves necessitats bàsiques,també rebre assessorament so-cial per poder canviar de vida.

L’associació està recaptant fons per impulsar la iniciativa. Foto cedida

‘Lolailo’: la furgoneta per atendre dones sense llar

» L’associació Lola No Estàs Sola crea aquest nou servei sobre rodes » La idea també és convidar les dones al seu local del Verdun

Alba LosadaVERDUN

Foto: Districte

11 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021

4El parc de l’Aqüeducte de CiutatMeridiana ja és una realitat. Situata l’antic camp de futbol de CiutatMeridiana, esdevé un espai verd de12.260 metres quadrats que aple-ga diferents zones d’estada i espaislúdics per als veïns i veïnes del bar-ri, que han participat en el projec-te de reforma dut a terme en elmarc del Pla de Barris.

L’espai es va inaugurar el passat18 de juny, amb la presència, entred’altres, de l’alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, i el regidor de NouBarris, Xavier Marcé.

La reurbanització integral del’antic camp de futbol ha permès re-cuperar la connexió amb la serra deCollserola i comunicar l’espai ambl’àmbit natural que l’envolta. El pro-jecte s’ha plantejat des de la lògicade l’aigua que podria baixar per l’an-tiga riera. Per aquest motiu, les di-ferents àrees de l’espai s’ordenen demanera que contribueixen a unacontinuïtat visual i física de l’eix, sen-se barreres físiques, evitant al mà-xim les escales i per percebre l’espaicom un equipament obert al barri.

ESPORTS I JOCS La part central del parc inclou unapista de múltiples usos que exer-

ceix com a camp de futbol 7 icom a emplaçament per a la cele-bració d’actes multitudinaris.Aquest espai inclou una grada peral públic. Tot seguit es troba unapista de bàsquet i, a la zona nord-est, s’hi situen aparells de gim-

nàstica per a persones grans i vuitpistes de petanca.

L’àrea de jocs infantils es divideixen dues zones, una situada al cos-tat de la pista de bàsquet i l’altra ala zona nord-est, distribuïda en tresterrasses que permeten als infantscórrer d’una a l’altra entre joc i joc.

Entre les zones lúdiques i de re-pòs s’estructura un circuit de pas-sejada accessible que fa possiblerecórrer tot el parc sense la ne-cessitat de pujar un sol esglaó.Com aquest mateix circuit, totsels espais al voltant de les diferentsàrees poden esdevenir una zona

d’estada per gaudir de les relacionscomunitàries o del descans.

PROJECTE PARTICIPATIUEl projecte del parc de l’Aqüeduc-te s’emmarca dins del Pla de Bar-ris, que l‘any 2017, juntament ambla Taula per a la Convivència de laZona Esportiva Provisional, va ini-ciar un treball de participació perdefinir el projecte de transforma-ció de l’antic camp de futbol iconvertir-lo en un nucli de cen-tralitat, en clau esportiva, social icomunitària, a Ciutat Meridiana. Elprocés participatiu ha permès alveïnat implicar-se en la definició iseguiment de l’espai, fins al puntque els mateixos infants van par-ticipar en la concepció de les àreesde joc infantil.

L’obra de reurbanització va co-mençar el febrer de 2020, però esva haver d’aturar unes setmanesdesprés per l’estat d’alarma decre-tat a conseqüència de la covid-19.Els treballs es van reprendre aljuny i, just un any després, els veïnsi veïnes de Ciutat Meridiana ja po-den gaudir d’un nou espai verd alseu barri. La intervenció en aquestmandat ha suposat una inversió demés de tres milions d’euros.

El parc més modern» Ciutat Meridiana estrena el parc de l’Aqüeducte, situat a l’antic camp de futbol del barri

» Té zones d’estada, jocs infantils, espais esportius i un enllumenat que ressalta l’aqüeducte

4Un dels elements icònics delbarri i del nou equipament tambéha estrenat un nou enllumenat or-namental. Així, l’aqüeducte deCiutat Meridiana ja llueix les nits dedivendres a diumenge, de 22 a 24h, amb llums de diferents colorsque ressalten la bellesa del conjuntarquitectònic.

L’actuació, duta a terme pel

Districte de Nou Barris, es divideixen dues propostes: per una ban-da, una il·luminació lineal i dinà-mica situada a la part superior del’estructura que permet, a travésde canvis d’intensitat i de color, en-tre altres efectes, simular el pas del’aigua; i de l’altra, una il·lumina-ció dinàmica o fixa en el conjuntdels sis arcs de l’aqüeducte.

Enllumenat ornamental

El parc, que ha estat inaugurat recentment, permetrà que els veïns de Ciutat Meridiana tinguin un nou punt de referència al barri. Fotos: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Barris al dia

Foto

: Districte

Millora la connexiódel paisatge

amb Collserola

| 12

líniaNouBarris.cat Juliol 2021 El reportatge del mes

Smart, tech, hub, lab, net-working, renting, free-lancers, influencers, ri-ders... George Orwell, a la

seva novel·la 1984, va crear elconcepte de “nova parla”. L'es-criptor britànic assenyalava unaforma d'utilitzar el llenguatge queeliminava els matisos i que feia quetota crítica desaparegués dels idio-mes. Amb la profusió de vocabu-lari que la revolució tecnològica hagenerat, estem davant del mateixexercici: tot el que és tecnològic éslluminós, sense contradiccions, isovint s'abusa dels conceptes abanscitats per no afrontar la realitat méscrua. Fins i tot els ajuntaments me-tropolitans s'han apuntat a aques-ta moda i tenen els seus centresd’innovació amb noms llustrosos.Mollet Hub, el Citilab de Cornellà,el 22@, L'H 6.0...

En gran part són espais ambuna funcionalitat ambigua, des-connectats de la vida veïnal. El casdel 22@ és paradigmàtic. “Haviade portar progrés i feina al Poble-nou, però no tinc cap amic del bar-ri treballant en empreses del 22@.En canvi, en tinc desenes que elshan desplaçat laboralment i resi-dencialment”, explica el doctor enGeografia de la UAB Joan Sales.

Més enllà d'això, és cert que lesnoves tecnologies estan produintavenços. Malauradament, les mi-llores han anat diluint-se i cadacop és més difícil no fixar-se en lacara B de la revolució digital. Unaversió on habiten els monstres.

ESTAFA O REVOLUCIÓ?Corria l'any 2005 quan Steve Jobsva dur a terme el seu famós discursa la graduació d’Stanford. El crea-dor d'Apple no va parlar de tec-nologia en el quart d'hora que vapassar a la tarima, però el seu dis-curs entronca a la perfecció ambla mentalitat de l'era tecnològicaque vivim. “El vostre temps és li-mitat, així que no el malgasteu vi-vint la vida d'un altre. No deixeuque el soroll de les opinions delsaltres ofeguin la vostra veu inte-rior”. Poques vegades s'havia sen-tit un empresari milionari parlantaixí: com un clergue. Jobs va fercreure al món que les empresestecnològiques i els seus líders vo-lien canviar la història i el sector esva impregnar d'aquella música.Tot havia de canviar. Tot el que eravell havia de morir. Va ser així?

L'escriptora de la revista TheNew Yorker Jia Tolentino afir-mava en el seu article La històriad'una generació en set estafesque “els ciutadans estan farts delmodel de negoci d'èxit de l'era mi-lennial, que consisteix a desman-tellar estructures socials per ex-treure beneficis de qualsevol llocque encara es pugui explotar”.Es referia a l’economia de plata-formes generada per empresescom Uber, Airbnb o Amazon. Se-gons escrivia, totes aquestes com-panyies funcionen de la mateixamanera: “Mantenen els seus pre-us artificialment baixos per fer-seamb el mercat, però arribats aaquest punt, els preus pugen i elssous dels que treballen amb aques-

tes plataformes acaben baixant”.“És un model de negoci basat a es-quivar les regulacions, eliminar lesproteccions, rebutjar responsa-bilitats i apropiar-se de la quanti-tat més gran de diners possible deles mans d'aquells que fan la fei-na física”, sentenciava Tolentino.

TAXI ‘VS.’ UBERSemblaria que Taxi Project 2.0 iTolentino es coneixen perquè lesseves anàlisis són similars. Aques-ta plataforma va néixer arran de

les lluites que els taxistes metro-politans han mantingut amb em-preses com Cabify, Uber o Free-Now. “Hem estudiat el que ha pas-sat en altres ciutats com Los Án-geles o San Francisco, on Uber estàmolt implantat i que són l'exem-ple que llocs com Madrid po-drien seguir”, explica l'integrantdel col·lectiu, extaxista i membred'Élite Taxi Alberto Álvarez. Se-gons l'estudi que esmenta, elspreus de les carreres de taxi enaquestes ciutats pugen brusca-

ment a primera hora i a la mitja-nit. A la vegada, en les rutes a l'ae-roport que aquestes appscontro-len, per norma les tarifes són cincvegades més cares que les d’un taxinormal. “Els preus són volàtils i elsclients no poden preveure quanpagaran pel servei”, diu Álvarez.

Les dues ciutats exemplifi-quen el que podria haver passat ala capital catalana. “La lluita delstaxistes i una administració méssensible amb la qüestió han fet quea Barcelona aplicacions com Uber

tinguin poc pes”, afirma l'extaxis-ta. “Si als 10.000 taxistes que hi has'haguessin afegit 6.000 vehiclesmés de VTC, hauria passat com aNova York, que està totalmentcol·lapsada i ha vist augmentar lacontaminació”, critica Álvarez.

Per últim, Álvarez denunciaque aquestes empreses han dut aterme estratègies de baixos preusper fer-se amb tot el mercat. “Ésel que s'anomena preus predato-ris i va en contra de la compe-tència”, argumenta.

Alguns càlculs afirmen que més de la meitat dels repartidors de Glovo i Deliveroo treballen amb comptes rellogats. Foto: Pere Francesch/ACN

Tot i que en un primer moment les noves tecnologies eren vistes com una via per canviar el món i fer-lo més igualitari, amb el pas del temps

i la implantació de l'anomenada economia de plataformes s'ha pogut veurela precarització laboral i social que aquesta revolució tècnica comporta

El somni tecnològicprodueix monstres

13 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021El reportatge del mes

n No per a tothom l’arribada delmón tecnològic ha suposat una xa-cra. La Marta treballava en un cowor-kingal barri barceloní de Gràcia quanva arribar la pandèmia. La seva feinacom a consultora en una empresaque col·labora amb ONGs i institu-cions internacionals està ben remu-nerada i les condicions laborals sónimmillorables. “El dia del teu aniver-sari pots fer festa i quan vaig tenir lacriatura em van donar tota mena defacilitats”, explica.

Físicament, la companyia no téseu. Bé, la seu és allà on hi hagi una

connexió a internet suficientmentbona per fer les reunions online.

Després del confinament, ella i laseva parella van decidir canviar elsseus plans de vida. Amb el nen aca-bat de néixer van traslladar-se a lesIlles Balears a finals d’abril per aixípoder estar més tranquils. El canvi vaser possible pel tipus de feina que laMarta té. Un botiguer o un repartidorno pot ni plantejar-s’ho.

Són les noves elits intel·lectualsque Alessandro Baricco defineix alseu llibre The Game. Persones quehan entès millor que ningú el mónnou que arriba.

Tot i això, en aquest cas també hiha una cara B. Les noves elits que van

néixer amb figures com el fundadorde Facebook, Mark Zuckerberg, o elde Google, Larry Page, no deixen deser un recanvi generacional del podertradicional. Homes blancs de mitjanaedat que no han construït un mónmés just tal com prometien. El cas deZuckerberg és clar: la seva xarxa so-cial, que es venia com l’eina per tren-car barreres entre persones, s’ha aca-bat convertint en una plataforma queaprofundeix l’escletxa entre els quepensen de maneres diferents i ha es-tat utilitzada per règims totalitariscom el de Myanmar.

A Catalunya, l’exemple d’ÒscarPierre, el fundador de Glovo, explicaa la perfecció com són aquestes no-ves elits. El jove, que voreja la trente-na, presumeix de fer de repartidor al-menys un dia al mes. Amb tot, en capcas ha assumit els desajustos que elseu model de negoci genera. “El quecobren els ridersés més que correcte”,ha afirmat l’empresari en diverses en-trevistes. En d’altres ha assegurat queels sindicats volen que tothom tinguiun contracte laboral perquè així fannegoci. A més, Pierre, fill d’una famí-lia amb diners, també exemplifica lanova ètica dels gurús tecnològics:“Treballa mentre altres dormen i viuel que altres somien”, proclama.

Tecnoguanyadors

RIDERS ‘VS.’ GLOVOLa desregularització del sectordel taxi a Barcelona va ser una bro-ma en comparació amb el que vapassar en el món dels repartidors.Els taxistes van poder parar el cop,però en el cas dels anomenats ri-ders, durant anys la manca denormativa va ser absoluta.

“A través d'un llenguatge plede paraules angleses s'hi amagauna explotació digna del segleXIX”, afirma Dani Gutiérrez de Ri-ders x Derechos. Ell va començara treballar amb Deliveroo i quanel van desconnectar –eufemismed'acomiadar en el món rider–varepartir per a Glovo.

Al principi estava il·lusionatamb la nova feina, però a poc a poces va desencantar. Segons expli-ca, durant els primers mesos laquantitat de feina era alta, però amesura que anava transcorrent eltemps l'aplicació cada vegada li’ndonava menys. El volum de re-partiments el determina un algo-ritme, és a dir, un programa in-formàtic al qual, fins que no entrien vigor l'anomenada Llei rider,només hi té accés l'empresa. “L'al-goritme és una estafa, ja que t'en-ganxen perquè treballis molt alprincipi i després, quan baixa lafeina, acabis marxant pel teu pro-pi peu”, diu. “Aquestes empreses

volen tenir molt recanvi de tre-balladors”, afirma Gutiérrez. Pera ell, viure com a rider és insos-tenible, perquè si no treballes 90hores setmanals, sense pagar im-postos i benzina “amb prou feinesarribes als 1.000 euros mensuals”.És per aquest motiu que, en pa-raules de l'integrant de Riders xDerechos, a l'empresa “li va per-fecte” tenir treballadors com el Pu-jan, un jove de 22 anys d'origennepalès que va morir atropellat el25 de maig del 2019 mentre re-partia per a Glovo. Ell, com tantsaltres riders, no tenia papers i llo-gava un compte de Glovo a una al-tra persona amb la situació regu-laritzada a la qual li pagava el 50%del que guanyava. “Es calculaque la meitat dels comptes estanrellogats”, denuncia Gutiérrez.

Amb la nova llei, tots els falsosautònoms de Glovo o Deliveroopassaran a ser treballadors, peròsegons considera Gutiérrez,“aquestes empreses han fet un ne-goci milionari saltant-se la llei i araque han de pagar impostos es tro-ben en una posició avantatjosa”.

CARTERS ‘VS.’ AMAZON“Des de fa 10 anys la feina s'haanat precaritzant”, explica el car-ter i delegat sindical de la CGT Al-bert Marín. Afegeix que “s'ha pro-

“Amb Glovo i Deliveroo,si no treballes 90 horesa la setmana amb proufeines pots aconseguir1.000 euros mensuals i, a més, després has de pagar impostos i la benzina”

duït una espècie d'amazonitzacióde les condicions laborals, sobre-tot en els centres logístics”. Ell i di-versos companys de la regió me-tropolitana fa mesos que estanportant a terme una lluita per re-clamar una millora laboral a Cor-reus. Tot i que Marín creu que noes pot explicar la precaritzaciónomés per l'arribada d'Amazon,considera que és un factor clau.

“Correus prioritza el reparti-ment de productes d'Amazon od’Alibaba... Molts dies ens diuen:‘Avui només surt paqueteria’”, re-lata el carter. “No pot ser que esprioritzi un paquet d'Amazon auna carta del metge”, es lamen-ta. Això acaba produint una so-brecàrrega de feina per als car-ters. “Un company ha estat sus-pès un dia de feina i sou per noentregar un paquet d'Amazon”,denuncia.

El de la CGT té clar que Cor-reus, amb una forta implantacióterritorial, podria competir ambAmazon i no comprèn per què haarribat a aquesta situació de vas-sallatge. “S'han imposat les lògi-ques privades al sector públic”, la-menta. Amb tot, Marín també faun exercici d'autocrítica: “Com aciutadà, em costa d'entendre quea algú li vagi la vida rebre un pro-ducte en menys de 24 hores”.

LLOGATERS ‘VS.’ AIRBNBEn els anuncis d'Airbnb hi apa-reixen veïns enumerant els bene-ficis de llogar habitacions de casaseva amb l'app. Aquesta idea deproximitat que l'empresa intentavendre està molt allunyada del quea ulls de Rodrigo Martínez, por-taveu del Sindicat de Llogateres,passa de debò. “Les dades de-mostren que la meitat dels pisospujats a la plataforma estan enmans de 300 propietaris que noho fan per completar el sou”. Aixímateix, diversos estudis indiquenque el problema dels preus dels pi-sos a l'àrea metropolitana està di-rectament relacionat amb l'apa-rició d'aquesta empresa. “L'acti-vitat d'Airbnb fa que els lloguersi la compra pugin de preu”, sen-tencia Martínez.

Es pot vendre amb moltsnoms, però en realitat aquestesempreses, sota l’aura tecnològica,fan el mateix de sempre. No són ri-derssinó repartidors, no són free-lancers sinó treballadors autò-noms, no és renting sinó lloguer,no són appssinó empreses. Cosesde tota la vida.

Un reportatged’Albert Alexandre

“L’economia deplataforma és un model de negoci que es basa a esquivar les regulacions,eliminar les proteccionsi rebutjar lesresponsabilitats”

La revolució tecnològica ha creat una nova classeintel·lectual que té unes condicions de feina molt

bones i viu on vol, perquè no té un lloc de treball físic

líniaNouBarris.cat

Comerç

| 14

Juliol 2021

DIGITALIZACIÓ4El comerç deproximitat de la ciutat viu unmoment de transformació queimplica la seva digitalitzacióper tal de no perdre pistonada.En aquesta línia, el passat 7 dejuliol va tenir lloc la presenta-ció del projecte ‘Dades x Co-merç’, una iniciativa innova-dora que té com a objectiu im-pulsar diferents eines digitalsper enfortir el comerç localamb la implicació dels matei-xos comerciants.

Principalment, ‘Dades x Co-merç’ aposta per aprofitar totala quantitat de dades que ge-

neren els negocis per tal queaquestes es puguin fer servir deforma estratègica. Al seu web esgeneren tota una sèrie de vi-

sualitzacions interactives ba-sades en dades obertes quemostren informació rellevant,de forma estructurada, als co-merços per tal que aquests pu-guin prendre les millors deci-sions per al seu negoci.

El projecte l’impulsen l’A-juntament juntament ambl’entitat Iniciativa Barcelona

Open Data, una organitzaciódedicada a l’ús de les dadesobertes per a la innovació so-cial. Formen part del projectecinc eixos comercials, que sónl’Eix Sant Andreu, Mirall dePedralbes, La Marina, Unióde comerciants Fabra Centre iEix Clot, tot i que està previstque se n’hi afegeixin més.

La iniciativa es va presentar el 7 de juliol. Foto: Creu Coberta

‘Dades x Comerç’, un projecteper enfortir el comerç local

Crisi | Només el 40% de comerços han rebut ajudesLa Fundació Barcelona Comerç ha denunciat que només el 40% dels

comerciants de la ciutat han pogut accedir a algun tipus d’ajuda osubvenció per mitigar els efectes de la crisi provocada per la pandèmia.

La iniciativa permetals comerços aprofitartotes les dades que van generant

Colau manté la subvenció del 75% per als llums de NadalCAMPANYA NADALENCA4L’A-juntament ha aprovat que, persegon any consecutiu i de ma-nera excepcional a causa de la si-tuació econòmica, les subven-cions als eixos comercials per ala contractació de la il·luminaciódel pròxim Nadal es mantinguifins al 75% del cost, en comptesdel 50% habitual. El pressuposten il·luminació per a la pròximacampanya de Nadal passa d’1,6milions d’euros a una mica mésde 2,3 milions.

El consistori assegura que téla convicció que la il·luminació

nadalenca ha de ser “una einaclau per contribuir a la recupe-ració del teixit comercial de laciutat” durant les festes nada-lenques i, especialment, del co-merç del centre de la ciutat.

Després de l’anunci, la Fun-dació Barcelona Comerç i Bar-celona Oberta es van mostrarsatisfetes. En un comunicat, vanindicar que els comerciants pa-teixen “fortes dificultats econò-miques” i estan “molt perjudicats”per l’impacte de la pandèmia, i enmolts casos no podien fer front alcost de les llums nadalenques.

La il·luminació nadalenca de l’any passat. Foto: Cillian Shields/ACN

15 |

líniaNouBarris.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Juliol 2021

consum sostenible i de proximitata propSuplement mensual

AlimentacióSis mercats de la ciutat (Concepció, Lli-bertat, Sarrià, Ninot, Sants i Horta) vanposar en marxa, a finals de juny, la provapilot del programa Comerç Verd. Es tractad’una iniciativa que dona prioritat i espaials productes ecològics i de proximitat ique el pròxim mes de setembre s’aplicaràa tots els mercats de Barcelona.

La campanya és una de les iniciatives

del programa de Barcelona Capital Mun-dial de l’Alimentació Sostenible 2021 ivol suposar un salt qualitatiu, tant en elvolum d’aliments locals, ecològics, de pe-tits productors, de pagès o de llotja que esconsumeixen a la ciutat com en la possi-bilitat que els veïns, primer d’aquests sisequipaments i més endavant de tota laciutat, hi tinguin accés.

Comerç Verd és un projecte impulsatper l’Institut Municipal de Mercats de

Barcelona (IMMB), el Comissionat d’E-conomia Social i Solidària i Política Ali-mentària de l’Ajuntament i la Federacióde Mercats Municipals (FEMM), queagrupa les entitats de comerciants delsmercats municipals.

Els orígens del projecte es remunten al2019, però no ha estat fins ara que co-mença la seva fase operativa. La iniciativa,segons expliquen els seus impulsors, és “depresent i de futur”, ja que “accentua el ca-

ràcter dels paradistes dels mercats munici-pals com a prescriptors i persones de con-fiança dels clients” i té tres objectius:remarcar la diferenciació dels establimentsdels mercats gràcies a la qualitat dels seus

productes, lluitar contra la reducció d’e-missions i facilitar la viabilitat de l’agricul-tura i la ramaderia local i sostenible.

COM FUNCIONA?Qualsevol establiment de la ciutat podràser Comerç Verd o tenir un Racó de Co-merç Verd, en funció del nombre de re-ferències o del percentatge de producteslocals i ecològics disponibles que ofereixials seus clients.

Per aconseguir-ho, s’han definit trescriteris principals relacionats amb l’ali-mentació sostenible: que el productesigui local, és a dir, fet a Catalunya (evi-tant desplaçaments llargs), que siguiecològic, amb el certificat del ConsellCatalà de la Producció Agrària Ecolò-gica (CCPAE) i que sigui comprat di-rectament a un pagès.

Més productes de proximitati ecològics als mercats

‘Comerç Verd’ ha engegatamb una prova pilot a sismercats, però el setembre

arribarà a tota la ciutat

TecnologiaUn dels reptes principals que afrontenles botigues de barri és el de la digitalit-zació. Tenir presència tant a internetcom a les xarxes socials és bàsic i, peraixò, ha nascut Re-connectant, un pro-grama impulsat per l’Ajuntament i queté la col·laboració d’Endesa.

Les línies mestres de Re-connectant esvan presentar a principis del mes passat ifaran que 400 botigues de barri de dife-rents punts de la ciutat s’adhereixin alprojecte, cosa que els permetrà elaborar iimplementar un pla digital a mida (enfunció del sector del qual formin part),gràcies a l’assessorament que rebran per

part d’un equip de professionals expertsen màrqueting i comunicació en línia.

Fins ara, ja s’han beneficiat del pro-grama més de 120 comerços. En unaprimera fase, s’analitza la salut digital delcomerç (la seva presència a internet, l’es-tratègia de comunicació i màrqueting,l’ús de canals de venda electrònica, la di-gitalització dels processos de gestió i lespossibilitats de millora), mentre que enla segona fase es crea el pla de digitalit-zació a mida segons els resultats de ladiagnosi inicial.

A més, els comerços participants rebenformació pel que fa a configuració, revisió imillora del web i perfils de xarxes socials,posicionament en motors de cerca en líniai venda i butlletins electrònics.

'Re-connectant': el programa per digitalitzar les botigues de barri

Foto

: Aju

ntam

ent

Foto

: Aju

ntam

ent

| 16

líniaNouBarris.cat Juliol 2021

consum sostenible i de proximitat a pr pSuplement mensual

ReconeixementTothom ha posat el seu granet de sorra perlluitar contra la pandèmia, i el sector del co-merç no ha estat cap excepció. Aquestalluita es recull a Comerç de Barcelona. Semprea prop, un llibre que repassa les vivències perles quals han passat els professionals del sec-tor i recorda els diferents moments viscutsdes del març de l’any passat. Els textos delllibre són de l’escriptor Rafael Pradas iestan acompanyats de fotografies de Paolade Grenet, Edu Bayer i Isaac Planella,entre altres.

Durant l’acte de presentació, celebratel dia 21 del mes passat, el primer tinentd’alcaldia, Jaume Collboni, va remarcar

que “els últims mesos han estat el millorexemple de com la solidaritat, la tenacitati la resiliència poden actuar com a palancade canvi, i els comerciants i restauradorssón un exemple i un model en el qual laciutat s’emmiralla”.

El llibre s’estructura en quatre apartats.Aborda l’arribada inesperada del virus i lesprimeres accions que es van impulsar perfer-hi front; parla de la relació de la ciutatamb el comerç, un sector clau des de fa se-gles; tracta la dificilíssima situació que elsnegocis han viscut i viuen; i fa una miradacap al futur, posant èmfasi en els reptes quecal afrontar.

El llibre es distribuirà entre els equipa-ments i comerços de la ciutat, i es pot con-sultar al web barcelona.cat/comerc.

El petit comerç ja téun llibre que l’homenatja

Una campanya anima arecuperar el centre de la ciutat

EN PRIMERAPERSONA

ReactivacióRecuperar l’activitat comercial al centre,que com ha passat a la resta de la ciutat hapatit i pateix els efectes de la pandèmia, ésl’objectiu de la campanya Barcelona x tu. Tux Barcelona, una iniciativa que s’ha posaten marxa de forma conjunta per part del’Ajuntament, el Departament d’Empresai Treball de la Generalitat, Turisme de Bar-celona i Barcelona Oberta, l’organisme queaglutina bona part dels eixos comercialsd’aquesta part de la ciutat. La campanya vaengegar a mitjans de juny i s’allargarà finsa finals d’aquest mes.

A una vintena de llocs del centre de laciutat s’han col·locat il·lustracions i codisQR (i també grans lones, en punts emble-màtics com la Via Laietana), que un cop

es llegeixen amb el telèfon mòbil permetenque els veïns i els compradors descobrei-xin els comerços, els hotels i els establi-ments de restauració.

A partir d’aquí, els usuaris poden gau-dir amb un joc, a l’estil gimcana, que elsfarà interactuar amb les diferents il·lustra-cions (amb un itinerari, que els farà anard’un lloc a un altre) a la vegada que passe-gen i fan les seves compres.

I és que tota aquesta zona sempre haestat un punt neuràlgic de Barcelona, unlloc de trobada i un indret dinàmic, que amés encurioseix i atreu, no només veïnsd’altres barris, sinó també gent que hi ar-riba de la resta del món. La iniciativa,doncs, vol recuperar la constant ebullicióque hi havia fa poc més d’un any i mig. Peraixò s’ha triat el nom Barcelona x tu. Tu x

Barcelona, que apel·la al record col·lectiu ia la il·lusió que fa retrobar aquests espais,ajudant-los també perquè puguin renéixerdesprés d’haver hagut d’afrontar una si-tuació sanitària complicada de la qual sem-bla que comencem a sortir-ne.

PLA DE REACTIVACIÓLa iniciativa forma part del Pla de Reacti-vació del Comerç que l’Ajuntament vaposar en marxa fa un any per ajudar el sec-tor a parar el primer cop de les conseqüèn-cies econòmiques de la pandèmia.

La campanya també s’inclou en l’A-genda 20/21 de la Generalitat, que vol ser-vir per determinar les polítiques públiquesen matèria de comerç, així com la gestióprivada de les entitats i diferents operadorsper afrontar els reptes de futur del sector.

L’Amapola Granja s’ha dedicattota la vida a la confecció. Fa ga-irebé 21 anys, però, va decidirdeixar de treballar per a altresempreses i va posar en marxa elseu propi negoci. “Al principinomés era taller, però veient quela gent picava a la porta i empreguntava si venia també aldetall, vaig obrir la botiga”, diu.

Què hi trobem a Morgran queno hi hagi a grans cadenes?Un tracte personalitzat. Per anosaltres, el que necessiti laclientela és clau. No vendré maicoses que no necessiti, m’estimomés no vendre-ho. A més, ensadaptem al que ens demanen itreballem només amb productenostre. Tot el que oferim és ar-tesanal, fet a mida i personalit-zat. Som l’única botiga deBarcelona que ho fa amb teixitsnaturals. El més important ésque els clients ens recordinamb carinyo.

20 anys és un període moltllarg. Quin és el secret perhaver arribat fins aquí?Hem hagut de superar la crisi del’euro, la immobiliària, la Covid...No hi ha secret, simplement ésla feina ben feta, estar satisfeta ique t’agradi el que fas. És unagran sort poder venir cada dia al’Amapola Azul, que és la mevamarca. Soc una privilegiada.

Quins reptes planteja el futur?Avui, per molt que tinguem bo-tiga física, cal ser a les xarxes, i jahi som. El boca a boca em fun-ciona molt bé, però el món vir-tual és bàsic per créixer.

“Mai vendré unproducte que el

client no necessiti”

Foto

: Aju

ntam

ent

Foto

: Bla

nca Bl

ay/A

CN

Morgran InfantsBotiga de roba i modainfantil (Sants-Badal)

17 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021

| 18

líniaNouBarris.cat Juliol 2021

Turisme km0

Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona

la Barcelonadesconeguda

NOU BARRIS/ La casa Ca n’Artés sobreviual pas del temps com un vestigi del passatrural de Nou Barris. Aquest edifici medie-val –situat a pocs metres de la plaça VirreiAmat– forma part del conjunt històric deSanta Eulàlia de Vilapicina, un petit nuclide població rural que es va originar alsegle XI al voltant d’una antiga ermita.Flanquejada per grans hectàrees de con-reus, Ca n’Artés va ser un lloc de pas im-portant de l’època, ja que en aquest puntes creuaven els camins de Sant Iscle id’Horta. Aquesta ubicació estratègica vaconvertir la casa en un hostal per a viat-gers que va estar en funcionament alme-nys fins al segle XV.

Com indica el seu nom, aquest em-blemàtic edifici va ser propietat del mos-sèn Pere d’Artés, un religiós que va

ostentar càrrecs importants a les cortsde Joan I i Martí l’Humà. Artés era unamant de les arts i de la cultura i per aixòes va erigir en una de les figures protec-tores de grans noms de la vida culturalde l’època, com per exemple dels es-criptors Guillem de Copons i Francesc Ei-

ximenis, que li van dedicar algunes deles seves obres.

CONJUNT HISTÒRIC PROTEGITUn dels aspectes més destacables de Ca n’Ar-tés és la seva arquitectura. La casa encaraconserva elements originaris de l’èpocamedieval, com la porta d’arc de mig punt alcentre de la façana principal i una de les fi-nestres amb un arc apuntat. Actualment, l’e-

difici està dividit en tres parts: la primera ésel local del forn, amb un habitatge al primerpis; la segona és un altre local que coincideixamb la porta principal i comprèn l’única fi-nestra de la part baixa; i la tercera és un pri-mer pis amb entrada per una escala lateral.

La construcció forma part del Catàlegdel patrimoni arquitectònic de la ciutat deBarcelona i està catalogada com a Bé Cul-tural d'Interès Local (BCIL). Dins del conjunt

protegit també hi figura el santuari deSanta Eulàlia de Vilapicina, una capellaconstruïda el 1782 i restaurada el 2004,però que s’erigeix sobre un temple prero-mànic dedicat a Santa Eulàlia que data al-menys del segle X. La històrica capella varesultar molt danyada durant la Guerra Civilespanyola, quan va ser utilitzada com unmagatzem i després abandonada. No es vapoder recuperar fins a finals dels anys 60.

SANTS – MONTJUÏC/ El barri Plus Ultra és una grata ex-cepció dins de Barcelona. Situat al cor de la Marina i flan-quejat per la muntanya de Montjuïc, aquest grup de pe-tites cases adossades va néixer cap als anys vint, quanla zona encara estava envoltada de camps de cultiu. Ga-irebé 100 anys després, el barri s’ha convertit en un re-ducte que resisteix a la important expansió que ha vis-cut la zona en les últimes dècades, mantenint el seu es-perit original.

Anomenada inicialment Camp de Port, aquesta ur-banització –constituïda per petites cases adossades d’u-na o dues plantes– va adoptar a finals dels anys vint el nomde Plus Ultra en record de l’hidroavió de l’aeronàutica mi-litar espanyola que va fer el primer vol transatlàntic en-tre Europa i Amèrica.

El barri va tenir escoles i les seves pròpies botigues,com la Bodega Penya de l’any 1927, que va iniciar la ce-lebració de la Festa Major del barri, la Trepitjada del raïm,que té lloc al mes de setembre en record de les vinyes quehi havia hagut en aquest indret.

EIXAMPLE/ El Museu Egipci de Barcelona proposa alvisitant un petit viatge en el temps a l’edat dels faraonsamb una valuosa col·lecció de més de mil peces ambobres imponents, com l’estàtua de Ramsès III, algunesmòmies i centenars d’objectes, com joies o esteles fu-neràries. Obert al públic l’any 1994, la història del Mu-seu –que va ser el primer de temàtica faraònica inau-gurat a Espanya– està íntimament lligada a la figura delseu promotor, Jordi Clos Llombart, president d’una im-portant cadena hotelera i gran apassionat d’Egipte.

Ca n’Artés: l’hostal medievalque resisteix a Nou Barris

Plus Ultra: el barri amb aires de poble situat al cor de la Marina

Un gran viatge a l’antic Egipte sense moure’t d’aquí

La casa va ser fins al segle XV un hostal per a

viatgers per la seva ubicació en un lloc de pas

entre Sant Iscle i Horta

Foto

: Aju

ntam

ent

Foto

:Aj.

Foto

:Aj.

19 |

líniaNouBarris.catJuliol 2021

@visitbarcelona

@VisitBCN_CAT

@visitbarcelona

Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona

la Barcelonadesconeguda

SARRIÀ – SANT GERVASI/ Al número 130 delcarrer de Ganduxer s’erigeix un dels edificismunicipals més sorprenents i al mateix tempsmés desconeguts pel gran públic. El CentreCívic Pere Pruna està ubicat en una capellaconstruïda el 1928 per les Mares Reparadoresannexa al monestir edificat el 1904 en uns ter-renys fins aleshores propietat de la família Jun-cadella. Durant la Guerra Civil, la capella va sersaquejada, però anys després el farmacèuticFernando Rubió Tudurí en va assumir la res-tauració i va encarregar-ne la decoració a PerePruna (Barcelona, 1904-1977), pintor format aParís i apadrinat per Pablo Picasso.

L’edifici arriba a mans de l’Ajuntament deBarcelona el 1970, quan les monges decidei-xen vendre els terrenys del monestir. Desprésde romandre tancat durant molt temps, el

1998 van començar els treballs de restauració,que van donar-li l’aspecte actual. El 2000 es vainaugurar com a espai cultural i el 2013 va en-trar a formar part de la xarxa de centres cívicsde Barcelona, batejat amb el nom de PerePruna en homenatge a l’artista. La pintura dePruna destaca pel misticisme religiós i la predi-lecció pels àngels, temes que impregnen elsfrescos de la capella que va decorar entre el1952 i el 1954 i que avui en dia encara es con-serven gràcies a la restauració del 1998.

Actualment, el centre gestiona la Taula deCors del districte i s’encarrega d’organitzar i pro-gramar “La primavera coral”, el Cicle de MúsicaReligiosa i el Cicle de Concerts Joves amb lacol·laboració de les escoles de música de lazona. L’espai també participa en altres activitats,com exposicions, xerrades, conferències i tallers.

Un centre cívic instal·lat en una antigacapella decorada pel pintor Pere Pruna

El parc del Guinardó, un granpulmó verd en plena ciutat

HORTA – GUINARDÓ/ Escapar del tràfec iel soroll de la gran ciutat és possible sensehaver d’allunyar-se gaire del centre. A lapopular plaça del Nen de la Rutlla, al barridel Guinardó, a prop de l’Hospital de SantPau, s’obre pas un gran pulmó verd per amolta gent desconegut. El parc del Gui-nardó data del 1918 i actualment s’ha con-vertit en una de les zones verdes més gransde Barcelona.

Ubicat en uns terrenys que antigaments’havien destinat principalment a ús agrícola,aquest espai s’enfila turó amunt a través d’unsistema de terrasses que conviden el passe-jant a evadir-se del context urbà i a endinsar-se en un veritable bosc frondós. El parc estàdividit en tres zones ben diferenciades: la partinferior correspon a un parc urbà; la mitjana,

a uns jardins històrics; i la superior, a un boscforestal que sorprèn enmig de la ciutat.

El parc històric es va dissenyar l’any 1918,amb un projecte a càrrec dels arquitectes pai-satgistes Jean-Claude Nicolas Forestier i Ni-colau M. Rubió i Tudurí, que van projectar unsjardins mediterranis i classicistes que dona-ven especial protagonisme a l’aigua, quecorre per diferents fonts, canals i petites pis-cines. D’aquesta manera es va generar un sis-tema de terrasses travessades per un torrentcanalitzat amb estanys i salts d’aigua.

A la part de dalt de l’espai, el paisatge estàdominat per la vegetació forestal, amb pins,cedres i alzines. Els camins costeruts que s’en-trecreuen condueixen al Mirador de la MitjaLluna, des d’on es poden contemplar unesvistes privilegiades de la ciutat.

OBRES ARTÍSTIQUES AMAGADESAquest gran pulmó verd, però, també amagadiverses obres artístiques que val la pena co-nèixer. Una de les principals atraccions estroba just a la mateixa entrada de l’espai: l’es-cultura El nen de la Rutlla, realitzada per Joa-quim Ros i Bofarull l’any 1961, i una perfectaavantsala que comunica a través d’un entra-mat de bancs, escales i zones de jocs infantilsamb la zona més frondosa del parc.

En aquest sentit, també destaca la popu-lar Font del Cuento, un petit espai que des detemps antics ha estat punt de trobada per alsveïns de la zona, especialment per a les pare-lles a la recerca d’un racó solitari.

La ruta pel parc també permet als visi-tants acostar-se a un dels miradors més po-pulars de la ciutat, el del Turó de la Rovira.

Un nou barriimpulsat pel

Congrés Eucarístic

El barri del Congrés de Sant An-dreu va ser aixecat de novaplanta arran de la celebració delXXXV Congrés Eucarístic Inter-nacional a Barcelona el 1952. Lainiciativa va sorgir de la mà delbisbe de Barcelona, GregorioModrego, que, alertat per la si-tuació dramàtica de la immigra-ció que arribava a la ciutat, vaestimular la construcció d’habi-tatges dignes per a les classesmodestes.

L’objectiu d’aquestes novesconstruccions no era només erra-dicar el barraquisme i donar unasolució a l’arribada de noves ona-des migratòries, sinó que tambées buscava aconseguir crear unbarri autosuficient que incorpo-rés nombroses zones verdes,ventilació creuada i un assolella-ment òptim.

UN MODEL D’ILLA DIFERENTEls edificis del Congrés no segu-eixen el model d’illa tancada tí-picament barceloní. Amb laconstrucció d’aquests blocs denova planta es va voler introduiraltres models de construcció,com el de l’illa oberta o semitan-cada, propi de moltes ciutats eu-ropees, la qual cosa permetiaincorporar-hi serveis, jardins iinstal·lacions esportives. El pro-jecte, presentat l’any 1952 iaprovat l’any següent, va veurela col·locació de la primera pedrael 1953 al carrer Felip II.

Sant Andreu

Foto

: Aju

ntam

ent

Foto

: Aju

ntam

ent

Foto

:Aj.

| 20

Esports

4Quan hi ha un accident laboral,un cop resolta la situació i ateses lespersones que n’hagin resultat afec-tades, cal actuar amb professio-nalitat i abordar les causes i con-seqüències dels fets, amb la finali-tat que no es torni a repetir ressemblant. I aquí és de gran ajudael sistema Delta, un servei de la Se-guretat Social.

Aquest és el nom que rep laDeclaració Electrònica de Treba-lladors Accidentats. Es tracta d’u-na eina tecnològica per comunicarformalment un accident laboral,amb la màxima transparència, in-cloent-hi els detalls dels fets i lesraons que l’han provocat. Tambéserveix per facilitar els tràmits quees derivin d’aquesta situació.

QUI EL FA SERVIR?El fan servir principalment les em-preses i els autònoms, però tambéel poden utilitzar treballadors, en-titats col·laboradores, empresesgestores i autoritats laborals. Perpoder-ho fer, empreses i autò-noms s’han de registrar com ausuaris del sistema, per a la qual

cosa necessitaran una signatura di-gital certificada.

QUAN S’UTILITZA?S’ha de fer servir sempre que hihagi un accident laboral, tant siaquest causa una baixa com si no:la llei obliga a comunicar aquestsfets a la Seguretat Social. El termi-ni per comunicar l’accident és decinc dies hàbils.

QUÈ PERMET FER?El sistema Delta permet elaborar elcomunicat d’accident i, posterior-ment, consultar-lo, editar-lo o eli-minar-lo (en funció de la fase de tra-mitació en què es trobi el docu-ment, és clar).

COM FUNCIONA?El sistema Delta envia automà-ticament els comunicats d’acci-dent signats per l’empresari o eltreballador a l’entitat gestora ocol·laboradora que s’hagi de ferresponsable de la contingèn-cia. Aquesta entitat haurà devalorar si accepta o no el co-municat en un termini de deu

dies hàbils i, en cas que sí, l’en-viarà a l’autoritat laboral de laprovíncia corresponent.

Si l’entitat gestora o col·labo-radora detecta que el documentté errors, s’hauran de corregir enun termini de cinc dies per podertirar endavant el procediment.Finalment, quan passi a mans del’autoritat laboral, aquesta hauràde decidir definitivament si elcomunicat s’accepta o no. Té lapossibilitat de retornar-lo expli-cant els motius pertinents. Si l’ac-

cepta, el comunicat d’accident ar-ribarà a la unitat provincial d’Ins-pecció de Treball i Seguretat So-cial que toqui i a la SubdireccióGeneral d’Estadística del Ministeride Treball i Seguretat Social.

SEMPRE? El sistema Delta no sempre és lamanera de comunicar un acci-dent laboral. Hi ha casos en què nos’ha de fer servir.

Per exemple, quan l’accident la-boral el pateixi un treballador que

ja té coberts aquests accidentsper les mútues vinculades a l’ad-ministració pública, com la Mu-tualitat General de Funcionaris Ci-vils de l’Estat (MUFACE), l’InstitutSocial de les Forces Armades (IS-FAS) o la Mutualitat General Judi-cial (MUGEJU). Una altra excepcióa l’ús del sistema Delta és quan quipateix l’accident és un treballa-dor contractat per una empresaamb seu a l’estranger i que, pertant, no està afiliat a la SeguretatSocial de l’estat espanyol.

» El sistema Delta fa referència a la Declaració Electrònica de Treballadors Accidentats» Es tracta d’una eina tecnològica per comunicar formalment els accidents laborals

El sistema Delta el poden fer servir empresaris, autònoms, treballadors i autoritats laborals. Foto: Pexels

Davant els accidents: Delta

Bàsquet | El SESE tornarà a ser d’EBA el curs que veEl passat dia 5 es va confirmar que el SESE tornarà a jugar a la lliga EBA el

curs que ve. Els de Virrei Amat són un dels 36 equips que s’han inscrit per formar part de la categoria més baixa del bàsquet estatal masculí.

Història del futbol de base i un or-gull per al barri. L’EE Guineuetava aconseguir, el passat 27 dejuny, remuntar l’eliminatòria delplay-off d’ascens a Tercera RFEFcontra el Tona (4-1, 2-0 a l’ana-da) de la manera més boja i èpi-ca que es recorda. El conjunt deLuis Gallego va marcar dos golsen el temps afegit i el curs que veserà l’equip del districte que ju-garà en una categoria més alta.

L’operació remuntada, defet, va haver d’esperar una bonaestona, ja que els primers 45 mi-nuts del partit van ser força en-sopits, sense ocasions dignesd’esment per part ni de la Gui-ne ni del conjunt visitant.

Sabent que els minuts pas-saven i que calia, com a mínim,marcar dos gols, el conjunt grocva sortir amb molta més em-penta després de passar pelsvestidors. Dit i fet, Goodbless

avançava els de Nou Barris quannomés s’havien jugat tres minutsdel segon temps. L’alegria seriaefímera, ja que els de Vic resta-blirien l’empat abans del quartd’hora de la segona part.

El gol deixava dues coses cla-res: ja no hi hauria pròrroga i laGuine necessitava tres gols (ino encaixar-ne cap més). El pasdels minuts semblava que afa-voria els visitants, però de nouGudy, aprofitant una falta decomunicació entre la defensa i elporter, avançava els de Gallego.Era el minut 82 i ningú sospita-va el que s’aproximava.

Quatre minuts més tard tot-hom va contenir la respiraciódesprés d’un penal favorable alTona. Yan Carlo va aturar lapena màxima, cosa que va donaraire i moral a l’equip. Ja altemps afegit, Eric Simó va fer eltercer, aprofitant una segonajugada després d’un córner. L’a-fició empenyia, la Guine hi cre-ia i el que tothom esperava vapassar al 94; de nou, desprésd’un córner, Edu Julián va re-matar de cap una centrada per-fecta provocant la culminaciód’una remuntada espectacular iuna invasió de camp.

La plantilla 2020-21, que ha aconseguit l’ascens de categoria. Foto: EEG

Històric: l’EE Guineueta puja a la nova Tercera RFEF

Pau ArriagaLA GUINEUETA

BOXA4El Complex EsportiuMunicipal Mundet de la ciutatpot ser, el pròxim dia 24, l’esce-nari de la coronació de CristóbalLorente com a campió d’Espanyade boxa del pes ploma.

El púgil del KO Verdun, in-victe com a professional (11 vic-tòries i un nul), es veurà les ca-res contra l’andalús Juan JesúsAntúnez (també invicte, amb setvictòries en set combats), tot ique el seu rival havia de ser Ke-vin Baldospino. Aquest, però,va renunciar a la seva candida-tura al títol després de pujar decategoria de pes.

Lorente, de 25 anys, és la dar-rera realitat del planter del gimnàsd’on ha sortit el tricampió d’Eu-ropa Sandor Martín, i desprésd’una sòlida carrera de cinc anysa la boxa professional, per fi té l’o-portunitat de lluitar per un títol.

Aquest combat serà l’esde-veniment principal de la pròxi-ma vetllada de la promotoraBCN Boxing Nights. L’empresavol organitzar-ne un cada mes ala ciutat i la seva intenció és fer-ho a un altre recinte, el CEMGuineueta, amb qui mesos en-rere va signar un conveni per ce-lebrar-hi vetllades.

Cristóbal Lorente, a punt peral combat pel títol d’Espanya

Lorente, en una imatge recent. Foto: Adrián Rubio

21 |

líniaNouBarris.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Juliol 2021

| 22

El Marc, un home trans embarassat, arri-ba a la consulta de ginecologia, on ha d’a-guantar la mirada inquisidora de la restade pacients. Aquest detonant farà que ensconvidi a conèixer la seva història i el veu-rem en lluita amb si mateix per acceptar-se, alhora que haurà de fer front al dis-tanciament d’un pare que no el comprèn.

Al teatre Gaudí de Barcelona.

Teatre

XimpanzéAgustí Franch

El cantant barceloní Álvaro Soler publi-ca el seu tercer àlbum d’estudi: Magia(Universal Music). Es tracta d’un treball dis-cogràfic en el qual s’ha “deixat la pell”, talcom ha afirmat en una entrevista a la Ca-dena 100. L’autor d’èxits estiuencs comBajo el mismo solo Sofiapresenta ara tret-ze noves cançons, entre les quals hi hauna col·laboració amb Cali y El Dandee.

Música

Amaexplica la història de moltes donesque s’enfronten soles a la mitificadamaternitat. Després de moltes adver-tències, l’Ade fa fora la Pepa de casa seva.La Pepa es queda al carrer amb la sevafilla de sis anys, la Leila. No tenen ningúque les ajudi, però lluitaran per trobar unlloc on viure i acabaran creant un vinclemolt fort entre mare i filla.

Pelis i sèries

AmaJúlia De Paz Solvas

MagiaÁlvaro Soler

Festival TangentEl districte de l’Eixample de Barcelona torna a estar d’en-horabona. La cinquena edició del Tangent, el Festival de

les Arts de l’Eixample, va arrencar el passat 6 de juliol i s’a-llargarà fins al dia 30, omplint els sis centres cívics del dis-

tricte d’art i cultura. Enguany s’han programat divuit es-pectacles de dansa, música, teatre i circ als centres cívicsCasa Elizalde, Ateneu Fort Pienc, Urgell, Casa Golferichs,

Cotxeres Borrell i Sagrada Família. La quarta edició del fes-tival es va haver de celebrar a la tardor passada i no a l’estiuper la pandèmia, però aquest cop ha tornat a la normalitat.

Aida Domènech (Badalona, 1989) fa més dedeu anys que es va convertir en Dulceida,

nom amb el qual ha esdevingut la influencerespanyola més seguida i coneguda. Va co-

mençar amb un blog de moda, va continuaramb un canal de YouTube i finalment amb unperfil d’Instagram on ja acumula gairebé tresmilions de seguidors. La xarxa social on no liha anat tan bé ha estat Twitter, un espai que

va haver d’abandonar després de protagonit-zar múltiples polèmiques. Sigui com sigui, undels moments de la seva vida dels quals méses va parlar va ser el seu casament amb Alba

Paul el setembre de 2016. Per això aquest mesde juliol ha sorprès molt una notícia que Dul-

ceida ha explicat entre llàgrimes: “Ens hemdonat un temps”. Els fans esperen que la histò-

ria d’amor pugui sobreviure a aquesta crisi.

D U L C E I D AQUI ÉS?

A LES XARXES...

Ser la influencer espanyola més seguidaTé prop de tres milions de seguidors a Instagram

Famosos

Donar-se “un temps” amb la seva parella Ho ha anunciat via ‘stories’ d’Instagram

“Ja no crec en l’amor”Ho diuen molts per la possible ruptura de Dulceida i Alba Paul

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

L’autor de literatura infantil i juvenil Jau-me Cela i l’expert en estudis de gènere,masculinitats i psicologia juvenil XavierCela s’han aliat per escriure Bruna. Unamirada trans (La Galera), que aborda eltema de la transsexualitat en l’adoles-cència i la joventut. Es tracta d’una ex-ploració tendra, honesta i divertida so-bre la identitat i la sexualitat.

Llibres

Bruna. Una mirada transJaume Cela i Xavier Cela

|WarhammerAquest mes de juliol s’estrena Warhammer 40.000: Battlesector, el

nou videojoc d’aquesta clàssica saga. Per a PC, PS4 i Xbox One.

Foto

: Tw

itter

(@cc

golfe

richs

)

ÉS FAMOSA PER...

Viu en línia

23 |

Viu en línia

CONSELLS PER VIURE MILLORCONSELLS PER VIURE MILLOR

DIES ACTIUS

Quan fa molta calor és millor tancar les finestres i abaixar les persianes del dormitori durant el dia i obrir-les a la nit

AIGUA

HABITACIÓ

PIJAMA?

E S T I L S D E V I D A

i BENESTAR

Quan parlem de les nits d’estiu ens imaginem fent sopars ala fresca, anant de festa major o passejant fins tard per laplatja amb els amics. Però, siguem realistes, les nits d’es-

tiu també són aquells moments de fer voltes sobre nosaltresmateixos al llit, intentant notar un mínim corrent d’aire que so-vint no arriba. La calor no és bona companya a l’hora de dormir.Aleshores, què podem fer per dormir bé durant l’estiu?

Com durant tot l’any, si fem exercici durant el dia i, en gene-ral, tenim dies actius, arribarem a la nit més cansats i ens seràmés fàcil adormir-nos. Si amb això no n’hi ha prou, hi ha altresconsells que podem seguir. Per exemple, quan fa molta calor, elmillor que podem fer és deixar les finestres tancades i les persia-nes abaixades del nostre dormitori durant el dia, i obrir-les al ves-pre. Així aconseguirem que l’habitació no s’escalfi tant de dia ique hi entri la fresca quan marxi el sol. L’aigua no podia faltar enaquesta llista de consells: abans de dormir, beure un got d’aiguafreda i fer-se una dutxa tèbia (si és freda, de seguida notaràs lacalor quan en surtis). Pel que fa a la roba, pots prescindir-ne o ferservir un pijama ample i de cotó o un altre teixit suau i lleuger.

Dormir bé quan fa calor

És important fer exercici i estar actius durant el dia per tald’arribar a la nit cansats i que ens costi menys dormir

Les claus

Abans de dormir va molt bé beure un got d’aigua freda i fer-se una dutxa tèbia: si és freda, de seguida es nota la calor en sortir

Si no vols prescindir del pijama, fes-ne servir un que sigui ample i de cotó o d’un altre teixit similar, suau i lleuger

Foto

: Pex

els

Foto

: Pex

els

| 24

líniaNouBarris.cat Juliol 2021 Pròxima edició: 13 de setembre