Judaisme

53
El judaisme La religió del poble elegit i la primera religió monoteista

Transcript of Judaisme

Page 1: Judaisme

El judaisme La religió del poble elegit i

la primera religió monoteista

Page 2: Judaisme

16 milions de fidels

Més de 20 00 milions de fidels

1200 milions de fidels

Les tres grans religions monoteistes

Page 3: Judaisme
Page 4: Judaisme

La història d’Israel: Abraham

La Torà diu:

El Senyor va dir a Abraham:- Vés-te’n del teu país, de la teva família i de

casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i

faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.

Gènesi, capítol 12, versicle 1

Patriarca dels hebreus

Page 5: Judaisme

AbrahamAbraham es va endur la seva muller Sara, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan. Van arribar al país de Canaan.

Gn 12, 5

i quan ja feia deu anys que Abraham i Sara residien al país de Canaan...

El Senyor es va aparèixer a Abraham i li digué: -Donaré aquest país a la teva descendència.

Gn 12, 7

Page 6: Judaisme

Sara, la muller d'Abraham, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar.  Sara digué a Abraham:

-Mira, el Senyor m'ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.

Abraham va acceptar la proposta.…………. Abraham va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s'adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. Sara va protestar al seu marit.

-L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé.

Llavors Sara la va tractar tan malament que ella hagué de fugir.

Abraham, Sara i Agar

Page 7: Judaisme

L'àngel del Senyor la va trobar al desert  i li preguntà: -Agar, esclava de Sara, d'on véns i on

vas?

Ella respongué: -Fujo de la meva mestressa Sara.

L'àngel del Senyor li va manar: -Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.

I l'àngel del Senyor va afegir: -Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú

no serà capaç de comptar-la.

Li digué encara: -Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.

Gn 16,1-16

Agar

Abraham tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael. Però anys més tard el repudià.

Page 8: Judaisme

Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat.

Gènesi 21,1-5

IsaacAbraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac

“Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres”.

Gn 17, 10-11

Prepuci o porció de pell que cobreix el gland

Gland descobert

Page 9: Judaisme

Agar i Ismael

Un dia, Sara veié que el fill que l'egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham:

-Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d'aquesta esclava no ha de compartir l'herència amb el meu fill Isaac. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu.  Però Déu li va dir: -No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac. Però del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.

Gn 21,8-21

Tot musulmà considera Ismael l’avantpassat dels ismaelites (o sigui els àrabs) els qual diuen ser els autèntics hereus d’Abraham per descendir del primogènit.

Page 10: Judaisme

Déu va posar a prova Abraham:- Pren Isaac, el teu fill únic. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.

Va lligar el seu fill i agafà el ganivet per degollar-lo. Però l’àngel del Senyor el va cridar:- No aixequis la mà contra el noi. Ara sé que reverencies Déu.

Gn 22,1-19

Sacrifici d’Isaac

Page 11: Judaisme

Cap al 1700aC es traslladaren a Egipte empesos per la necessitat i atrets per la riquesa. Allà els faraons sotmeten el poble jueu a l’esclavitud.

La història d’Israel: esclavitud

Page 12: Judaisme

Moisès

Segons l'Èxode, el sacerdot diu al faraó Ramsès I que les estrelles enuncien el naixement del que serà el llibertador dels esclaus hebreus. Ramsès I ordena la matança de tots els primogènits i Yochabel (mare de Moisès) posa a Moisès en una cistella i el deixa surant al Nil.La filla del faraó que, mentre es banyava al riu, el troba i decidí adoptar-lo, posant-li de nom Moisès, que significa “L'he tret de les aigües”. Així, entrà a formar part de la família reial i fou educat com un príncep d’Egipte.

Page 13: Judaisme

La història d’Israel: Èxode

Vers el 1250 aC. abandonaren Egipte i conduïts per Moisès van marxar cap a la terra de Canaan.

Moisès va rebre dalt de la muntanya del Sinaí les Taules de la Llei,

Page 14: Judaisme

David

David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei

del rei Saül. En una batalla contra els filisteus,

David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter del poble filisteu). Després de

vèncer-lo amb la seva fona li tallà el cap,

convertint-se en un gran líder jueus.

Page 15: Judaisme

Diàspora

L’Arc de Tit fou construït a Roma, per commemorar la conquesta de les legions de Tit a Jerusalem l’any 70.

Relleu de l’Arc de Tit on es reprodueix el moment en el qual els soldats s’enduen els tresors del temple.

En el any 70 les legions romanes de Tit, cremen el

Temple i expulsen el jues.

Page 16: Judaisme

L’any 1948 es va crear l’Esta d’Israel

David Ben Gurión proclama l’Estat d’Israel l’any 1948

Moviment sionista i l’Estat d’Israel

Sionisme = Moviment polític que afirma el dret a l'existència d'un estat jueu.

Page 17: Judaisme

Temple de Jerusalem

Arca de l'Aliança

Temple d’Herodes

Temple de Jerusalem construït al Mont Morià

Page 18: Judaisme

Avui sols i resta el mur de contenció, perquè el Temple fou destruït per les legions de Tit l’any 70.

L’anomenada esplanada de les mesquites era el lloc on s’aixecava del temple. Avui dia lloc musulmà de devoció

amb la Mesquita d’Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca.

La Torà situa el sacrifici d’Isaac en el Mont Morià i aquest fou el lloc escollit per a construir el temple de Jerusalem.

Temple de Jerusalem

Page 19: Judaisme

Segons la Bíblia sobre la gran “Roca”

on s’aixeca la mesquita, Abraham es disposar a sacrificar a Isaac.

Segons l’Alcorà sobre la gran “Roca” Abraham es disposar a sacrificar a

Ismael.

Segons la tradició musulmana, també es diu, que d’aquesta gran “Roca” Mahoma

ascendí al cel.

La Cúpula de la Roca

Explanada de les mesquites

Page 20: Judaisme

Temple de Jerusalem

Mur Occidental o Mur de les Lamentacions. Jerusalem

Page 21: Judaisme

Temple de Jerusalem

Page 22: Judaisme

Mur de les Lamentacions

Page 23: Judaisme

Mur Occidental o Mur de les Lamentacions. Jerusalem

Mur de les Lamentacions

Page 24: Judaisme

En les escletxes de les pedres, les persones dipositen súpliques a Jahvè o el penediment per faltes comeses.

Mur de les Lamentacions

Page 25: Judaisme

La xifra 3 simbolitza plenitudLa trobada dels dos triangles és la unió del cel i la terra, de tot allò espiritual unit amb allò terrenal.

Estrella de David

Page 26: Judaisme

Emblema del judaisme. Canelobre de set braços

La menorah

“ Fes també un canelobre

d’or pur cisellat. El peu, la

tija, els poms, els calzes i les

flors, formaran una sola

peça. De la tija central en

sortiran sis branques, tres a

cada costat.....”

Ex 25,31-39

Page 27: Judaisme

TNKTanakh

Les consonants TNK són les inicials dels noms  donats a les tres parts  fonamentals de l’Antic Testament:

La Torà és la llei jueva.

Nebiim conté els relats sobre els profetes, alhora que els llibres històrics de Josuè i Reis.

Ketubim conté escrits com els Salms i el llibre de Job.

Torà = LleiNebiim = ProfetesKetubim = Escrits

Page 28: Judaisme

La Toràla Llei escrita

cinc primers llibres del Tanakh

L’Èxode

El Levític

El Gènesi

NombresDeuteronomi

relata des de la creació del món fins a l’entrada dels israelites a Egipte.

relata l’esclavitud dels israelites a Egipte i la seva sortida guiada per Moisès.

és un codi de conducta, s’especifiquen les relacions familiars, les prescripcions alimentàries,etc

es relaten els esdeveniments que succeïren en el desert fins a l’arribada de les dotze tribus d’Israel.

acaba amb la mort de Moisès i és considerat el seu testament. Recull la història del poble d’Israel i les lleis que fonamenten la seva religió.

La Torà, sempre escrita a mà, és conservada a manera de rotllos dins d’un armari especial i és

protegit per un teixit o abric de la Torà.

Page 29: Judaisme

El Talmudla Llei oral

És una compilació de comentaris a la Torà que recull la tradició oral al seu entorn i també tracta sobre tots els aspectes de la vida: cures mèdiques, qüestions científiques, filosòfiques, consells comercial, etc.

Quin va ser l’arbre de la ciència?

Meir sosté que l’arbre del qual va menjar Adam era una vinya, per tal com res no aliena més l’home que el vi; i d’Adam està escrit: Begué vi i s’embriagà. Segons R. Nejemyà era una figuera, perquè de la mateixa manera que fou la causa del pecat, segons que està escrit: Es varen cosir fulles de figuera.

Page 30: Judaisme

• Un savi, un doctor i un intèrpret de la Llei i a la vegada un jutge.

• Ensenya la tradició i la doctrina jueva i representa la comunitat davant les autoritats civils d’un país.

• Sovint presideix les cerimònies religioses, però aquestes poden ser realitzades sense la seva presència.

Rabí“rab” = important

Page 31: Judaisme

La sinagoga

Armari, (arca)orientat cap a Jerusalem on s’hi guarden els rotlles manuscrits de la Torà

Quan es llegeix la Torà no es pot tocar el text amb la mà

Dit de lectura en forma de mà d’or

Rotlles manuscrits de la Torà.

Enrotllats al voltant de dues vares de fusta i protegits per l’”abric de la Torà”

Sinagoga = reunió, assemblea Generalment de planta rectangular, amb seients en tres dels seus costats. El quart està orientat cap a Jerusalem.

Tarima (bimà) des de la qual es llegeixen

les escriptures

Page 32: Judaisme

El xabat (shabat)

Els homes i les dones de la

comunitat es reuneixen a la

sinagoga, on es llegeix en públic un

text de la Torà i dels profetes i el rabí fa

reflexió sobre aquesta

Es preparen menjars especials. Es para taula amb tovalles blanques, i s’hi posa al damunt una copa de vi i dos pans. L’esposa és la que encén les espelmes rituals mentre recita una oració.

“Observa el repòs del dissabte, consagra-me’l, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. Així, el teu esclau i la teva esclava podran reposar igual que tu. Recorda’t que eres esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te’n va fer sortir amb mà forta i braç poderós: per això, el Senyor, el teu Déu, et mana de respectar el repòs del dissabte”

Dt 5, 12-15

Page 33: Judaisme

És un diàleg entre la persona i Jahvè.

Hi ha tres pregàries: la del matí, la del migdia i la de la nit, una abans de cada àpat, i a més, cal orar sempre abans i després de qualsevol acte joiós.

L’oració jueva

Page 34: Judaisme

La kippàkippà

tefil·lin

tàl·lit

Quin són els elements necessaris per orar?El tàl·lit

Els tefil·linCintes de cuir que s’enrotllen set vegades al voltant del braç esquerre

Dit del cor

Cub de cuir amb petits pergamins on hi ha escrits passatges de la Torà

Cub de cuir

Cintes de cuir que s’enrotllen al voltant del cap

Muntatge dels pergamins on hi ha escrits passatges de la Torà

Page 35: Judaisme

Ritus de naixement: Brit Milah

És obligatori que tot pare jueu circumcidi el seu fill. Tot aquell

pare que no se senti capacitat per portar a terme aquesta cerimònia

pot cedir els honors al Mohel, que realitzarà en el seu nom la

circumcisió.

En aquest acte el nen passa a ser pertinença de Jahvè i, per tant, el compromís de fe amb la comunitat d’Israel.

“Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres”.

Gn 17, 10-11

Page 36: Judaisme

Ritus d’adolescència: La Bar-mitzvà

Bar-mitzvà = “fill del manament”.

Se celebra el dissabte següent al dia que el nen fa tretze anys i representa la majoria d’edat religiosa.

Si viu a Jerusalem llegeix el text de la Torà en el Mur de les Lamentacions.

El nen vesteix per primera vegada el tàl·lit, es lliga els tefil·lin i llegeix en públic per primer cop un text de la Torà.

Page 37: Judaisme
Page 38: Judaisme
Page 39: Judaisme

Ritus d’adolescència: La Bat-mitzvà

Page 40: Judaisme

La cerimònia acaba amb la ruptura d’una copa que trepitja el nuvi.

Abans de la cerimònia el nuvi signa un document en el qual queda escrit l’enllaç de les dues persones.

Durant la celebració la parella de nuvis es col·loca sota un baldequí sostingut per quatre pals que simbolitza la futura llar.

Ritus de matrimoni

Page 41: Judaisme

Ritus de mort

Cementiri de Praha.Hi ha més de cent mil cossos inhumats i s'hi poden contemplar més de dotze mil làpides

Cementiri de Jerusalem

Segons el relat de l’expulsió del Paradís d’Adam i Eva del llibre del Gènesi, Déu va dir a l’hom:

 “...fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i a la pols tornaràs”.

Page 42: Judaisme

AUSCHWITZ (POLÒNIA)

MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA)

DACHAU (ALEMANYA)

Anna Frank

Frankfurt 1929 - Bergen-Belsen 1945 Alemania“El diari d’Anna Frank” 1946

L’Holocaust

Page 43: Judaisme

Reformistes o liberals Ortodoxes

Conservador

Corrents actuals del judaisme

Page 44: Judaisme

Conflicte Palestí-Israelià

Page 45: Judaisme

Orient pròxim

Page 46: Judaisme

A partir del segle VII dC el territori es va arabitzar i islamitzar, i va passar sota diversos imperis

musulmans -el darrer, l’otomà.

Al final de la Primera Guerra Mundial el territori va quedar en

mans britàniques.

Al final del segle XIX neix el moviment Sionista amb intenció de

restablir l’Estat d’Israel.

Page 47: Judaisme

Immigració jueva i

primeres colònies.

Sionisme = Moviment polític que afirma el dret a l'existència d'un Estat jueu.

Moviment sionista

Page 48: Judaisme

l’ONU proposar partir el territori per donar naixement a un Estat jueu i un Estat àrab.

Els àrabs ho van rebutjar, el

Regne Unit es va retirar i el 1948 va ser proclamat l’Estat d’Israel.

Israel va envair Cisjordània i Gaza, cosa que va obrir la

porta a la colonització jueva d’aquests dos

territoris.

David Ben Gurión proclama l’Estat d’Israel l’any 1948

Page 49: Judaisme

Palestina

Una nació sense Estat i encara avui dia no existeix

un acord sobre els seus límits geogràfic.

Page 50: Judaisme

Intifada"exaltació - aixecament"

Alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'Israel.

Primera intifada (1987- 1993)Segona intifada (2000 – 2005)

Page 51: Judaisme

Israel està construint des de l'any 2.000 un mur de separació entre el seu país i Cisjordània i Gaza.

El Mur

Quan finalitzi la seva construcció, tindrà un extensió de 700 quilòmetres.

Segueix un traçat serpentinat seguint la frontera establerta l'any 1967, però la majoria de les vegades entra pocs o molts quilòmetres dintre del territori palestí, envoltant poblacions palestines i resseguint el perímetre dels assentaments colons israelians, i annexionant així aquests espais palestins ocupats a l'Estat israelià.

Només el 20% del Mur està construït sobre la frontera de 1967, mentre que el 80% està construït dins del territori de Cisjordània, en terres palestines confiscades per Israel sense donar cap explicació ni indemnització als seus propietaris.

Page 52: Judaisme
Page 53: Judaisme