L’esclat i l’expansió de l’Islam

اإلسالمal-Islām

Orígens de l’Islam Segle VI - VII

La península aràbiga abans de l’Islam

Habitada per nòmades beduïns (nòmades del desert) Vivien del comerç i el pasturatge Viatjaven en caravanes i vivien en tendes de pell de camell

Sobre les rutes de caravanes, als oasis, es situaven les ciutats

Les diferències entre pobres i rics (comerciants) era molt marcada a les ciutats

Mantenien contactes amb altres civilitzacions: Imperi Bizantí, Imperi Persa Sassànida

Posseïen tècniques avançades (medicina, calendari, regatges) i poesia

Religió pròpia: politeista. Tenien un santuari a la Meca on veneraven la Ka’ba i divinitats

La religió islàmica : Mahoma

Vida de Mahoma Va néixer a la Meca (570), de jove era pastor i caravaner Als 20 anys entrar a treballar per a una comerciant vídua amb la qual es casa Als 40 anys es va sentir cridat per Al·là per predicar revelacions divines. La nova religió es coneix com islam (submissió a la voluntat de Déu) Ràpidament s'estén entre la població per tota la franja del Hijaz d’oasis en oasis.

Les prediques de Mahoma entren en contradicció amb les pràctiques dels dirigents i comerciants de la zona. És empresonat a la Meca però aconsegueix fugir (hegida)el 16 de juliol del 622 a Yatrib. A partir d’aquí els islàmics compten els anys. A Yatrib es proclama dirigent religiós i polític alhora. S’inicia una guerra entre les ciutats de la Meca i Yatrib que acaba al 632 amb la victòria de Mahoma en tota la Hijaz. Mahoma aconsegueix unir a les diverses tribus beduïnes sota una llengua i una religió

La religió islàmica: característiques

Tenen dos llibres sagrats: l’Alcorà : predicacions de Mahoma la sunna: la tradició o dites i conductes de Mahoma

Els seguidors de l’islam són coneguts com a musulmans (muslins) és a dir obedient a déu

L’islam és una religió sincrètica: del judaisme del cristianisme religió preislàmica La Meca és un centre de peregrinació

Reconeix a Mahoma, Abraham i Jesús com a profetes

Creuen en un sol Déu i en Mahoma com el seu profeta Creuen en una vida després de la mort Creuen en un judici final ( paradís - infern)

Escoles alcoràniques

Obligacions fonamentals de l’islam

Professió de la fe monoteista (xahada) no hi ha més Déu que Déu i Mahoma és l’enviat de Déu Pregaria 5 cops al dia Dejuni durant el ramadà (novè mes de l’any islàmic) Pràctica de l’almoina Peregrinacions a la Meca si es pot un cop a la vida

Està permès

La poligàmia El divorci L’esclavatge

Prohibicions

Jocs d’atzar Consum de begudes alcohòliques Menjar carn de porc

Descans: el divendres

La Llei islàmica: La xara

Neix de l’Alcorà Regeix tota la vida dels pobles seguidors de l’islam: política, religiosa, jurídica i quotidiana. La suna diu: La religió i el poder polític són germans bessons

Expansió de l’islam

Després de la mort de Mahoma l’islam s’expandeix gràcies al dirigents polítics i religiosos que el van succeir (califes).

L’Islam passa a ser un Imperi que acaba amb l'Imperi Persa i gran part del Bizantí; per orient arriba fins al riu Indus i per Occident fins al centre de l’actual França d’on són ràpidament expulsats (Poitiers 732) restant a la Península Ibèrica vuit segles.

A mida que n’avança situa la capital fora de la Península Aràbiga per tal de controlar més fàcilment l’Imperi.

Causes: • La nova religió senzilla • Poderós exèrcit. • Certa tolerància amb altres cultures. • Descontentament amb el tractament abusiu d’altres Imperis.

La civilització islàmica

La civilització islàmica va ocupar un extens territori entre Orient i Occident que permetia el flux de costums, tradicions, coneixements, tecnologies, productes manufacturats i agrícoles desconeguts per uns i altres.

Van promocionar un comerç a llarga distància utilitzant com a moneda de canvi el dinar d’or i el dirham de plata

Les ciutats islàmiques eren importants centres de comerç, administració i religiosos. En elles vivien:

• Funcionaris • Soldats • Pagesos • Comerciants • Artesans

• La ciutat estava emmurallada i distribuïda en barris que anaven creixent segons les necessitats. • Fora de la ciutat es trobaven terreny per conreu i també altres barris (ravals) que ja no cabien dins les primeres muralles. • La casa musulmana tenia un pati central interior sense gaires finestres a l’exterior. • L’espai de reunió era la mesquita. • A diferencia dels romans, no tenien espais per espectacles o celebracions.

Alcàser Mesquita

Soc El Call L’alfòndec El ravals

L’ocupació islàmica de la península ibèrica (VIII – XV)

L’any 710, aprofitant la divisió interna entre els visigots i prenent partit per un dels bàndols, un poderós exèrcit islàmic envaeix la Península Ibèrica. En poc temps els islamites derroten als visigots i avancen pel centre de la península (714). Cap al 726 ja havien ocupat l’actual Catalunya. Passen els Pirineus i arriben fins Poitiers (732) on són derrotats i retrocedeixen per sota dels Pirineus on s’instal·len. La Península passa a ser anomenada Al-Àndalus, una província islàmica

Factors facilitadors de la conquesta de la Península Ibèrica

• Pactes de capitulació. • Respecte pels costums, tradicions i religió de la població autòctona.

Factors determinants en la conversió de la població a l’islam

• Impostos més elevats als cristians o jueus. Així molts comerciants, artesans i pagesos es van convertir a l’islam.

Grups socials

• Minoria d’àrabs i berbers dirigents. • Mossàrabs (Cristians sota domini musulmà)

• Muladís (Cristians convertits a l’islam ) • Jueus • Esclaus

Organització d' Al-Àndalus

Emirat Depen.

Emirat Independent

Califat Còrdova

Regnes de Taifes R. Nassarita Granada

1. Emirat depenent de Damasc (711). 2. Emirat independent (756). 3. Califat de Còrdova (929). Esplendor d' Al-Àndalus. 4. Divisió d’Al-Àndalus en petits regnes (1031). Exemples són

Tortosa i Lleida. Avanç de la conquesta cristiana. 5. Regne nassarita de Granada (1238-1459). A mitjans del

S.XIII la presència islamita es limita a Granada.

La cultura islàmica: islamització

• Introducció d’una nova llengua: l’àrab. • Una nova religió: l’islam. • Transmissió de coneixement sobre medicina, astronomia, química i matemàtiques (l’àlgebra, la notació decimal i el zero) • Noves tècniques:

• En navegació: brúixola i timó de codast. • En l’agricultura: tècniques de regatge del cultiu intensiu, roda caterina, la sínia, el molí hidràulic.

• Nous productes agrícoles: • Hortalisses, llegums, fruiters (cítrics, presseguers, albercoquers...), arròs, canya de sucre, moreres per cria de cucs de seda. • Jardineria

• Literatura popular: Les mil i una nits (IX -X)

Es caracteritza per la capacitat de síntesi i transmissió entre cultures

L’Alhambra de

Granada