Jornada tècnica ‘Compartir el Territori. Quin futur hi té ... · Jornada tècnica ‘Compartir...

Rosell, C. 2016. Senglar: situació i escenaris de futur. Jornada tècnica ‘Compartir el Territori. Quin futur hi té la caça?’ Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Solsona, 31 de maig de 2016.

1

Carme Rosell, Minuartia (www.minuartia.com) Dept. Biologia Animal. Universitat de Barcelona

Senglar: situació i escenari de futur

Jornada tècnica ‘Compartir el Territori. Quin futur hi té la caça?’ Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Solsona, 31 de maig de 2016

min

uarti

a


2

Situació actualLes causesEscenaris de futur

Excés de densitat en moltes zones de Catalunya

Programa de Seguiment de les Poblacions de Senglar a Catalunya (DARP, 2015)


3

Augmenta el nombre de senglars caçats

36.447

0

10.000

20.000

30.000

40.000

1990

-91

1991

-92

1992

-93

1993

-94

1994

-95

1995

-96

1996

-97

1997

-98

1998

-99

1999

-00

2000

-01

2001

-02

2002

-03

2003

-04

2004

-05

2005

-06

2006

-07

2007

-08

2008

-09

2009

-10

2010

-11

2011

-12

2012

-13

2013

-14

2014

-15

No

mb

re d

e se

ng

lars

caç

ats

Evolució de les captures de senglar a Catalunya

11%

19%

36%

19%

10%5%

Temporada 2014-2015

Barcelona

Catalunya central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

‐ A Catalunya es cacen uns 40.000 senglars cada any

‐ Cens estimat d’uns 115.000 senglars a Catalunya

‐ Ara mateix la caça és indispensable, però no és suficientper aturar el creixement de les poblacions de senglar.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Carm

e Ro

sell

Tendència demogràfica: ascendent a la major part de poblacions de Girona i Barcelona

Font: Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2015). Assistència tècnica: MINUARTIA.


4

Evolució de les llicències de caça i senglars caçats

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1990 1995 2000 2005 2010

Nombre

de senglarscaçatsi

de llicènciesde caça

Llicències de caça Senglars caçats

El senglar augmenta però el nombre de caçadors es redueix

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Edat dels caçadors de senglar al MontsenyTemporades 1998/99, 2005/06, 2007/08

7,2 6,8

12,9

24,0

6,5

21,4 21,3

0

5

10

15

20

25

30

16-25 26-35 36-45 46-55 56-65 66-75 76-85Grup d'edat

Perc

enta

tge

mitj

à

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Temp. 1998/99 Temp. 2005/06 Temp. 2007/08

Edat

del

s ca

çado

rs(M

itjan

a ±

desv

iació

est

ànda

rd)

I el col∙lectiu de caçadors de senglar envelleix ...

Mitjana d’edat dels caçadors de senglar al Montseny es situa entorn als 60 anys

Entre 1998 i 2008 la mitjana d’edat dels caçadors va augmentar uns 10 anys.

Font: Programa de gestió cinegètica al Parc del Montseny: Caça major (Diputació de Barcelona, 2008). Assistència tècnica: MINUARTIA.


5

17 autors d’arreu d’Europa cooperem per avaluar l’evolució de senglars capturats arreu d’Europa des del 1980.

A Europa es cacen uns

3 milions de senglars/any

Un fenomen global

Font: Massei, G., Kindberg, J., Licoppe, A., Gačić, D., Šprem, N., Kamler, J., Baubet, E., Hohmann, U., Monaco, A., Ozoliņš, J., Cellina, S., Podgórski, T., Fonseca, C., Markov, N., Pokorny, B., Rosell, C. & Náhlik, A. 2015. Wild boar populations up, numbers of hunters down? A review of trends and implications for Europe. Pest Management, 71(4) :492‐500.

Senglars caçats: fort augment a tot Europa

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Poland

Germany

France

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Czech Republic Hungary

Italy Sweden

Russia Spain

Caçadors: en descens molt marcat al sud d’Europa

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012

Italy Spain Portugal France

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012

Poland Austria Russia Sweden Germany

3000000

3500000

=

Font: A partir de dades de Massei et al 2015


6

Causant de molts conflictes: danys en prats i conreus

Causant de molts conflictes: senglars urbans

Ajuntament de Sant Cugat


7

Causant de la major part d’accidents amb animals

81,1%

67,8%

30,8%

5,3%

15,8%

30,8%

4,1%

1,7%

7,2%

11,6%

30,8%

Senglar Gos Cabirol Cérvol Guineu Altres

Espècies implicades en els accidents amb animals

Xarxa de vies interurbanes de Catalunya (2010‐2014)

Total 3.314

Amb víctimes423

Amb víctimesMortalsi greus 13

603 602678 693

853

1.047

1.202 1.166

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Nom

bre

d'a

ccid

ents

Mitjana 2007‐2011686/any

Mitjana 2010‐2014992/any

Evolució accidents amb ungulatsXarxa de vies interurbanes de Catalunya

Font: Estudi de l'accidentalitat provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya Any 2014 (Departament de Territori i Sostenibilitat, Infraestructures.CAT, 2016). Assistència tècnica: MINUARTIA.

min

uarti

a

També causa impactes en la biodiversitat:l’exemple de les orquídies

Exemplar híbrid Exemplar hipocromàtic

Dades de l’Associació Orquidològica de Catalunya

- Danys documentats en 12 llocs diferents

- Afecten desenes d’espècies

- Els seus bulbs són altament apetents pel senglar

Foto

s: J

oaqu

im R

eber

té


8

I comporta riscos sanitarisImportant brot de Pesta Porcina Africana al Bàltic, Polònia i Rússia.Al 2015, la European Food Safety Agency (EFSA) convoca el primer taller d’experts europeus en gestió de senglar per definir una estratègia per reduir les poblacions de senglar.


min

uarti

a


9

Una bèstia formidable

min

uarti

a

‐ Olfacte privilegiat

‐ Alimentació molt variada

‐ Adaptable a tot tipus d’ambients

‐ Molt prolífic

‐ Organització social i pautes de comunicació complexes

‐ Alta capacitat d’aprenentatge

‐ S’adapta a viure entre nosaltres i aprofita tots els recursos que posem al seu abast

Sense predadors naturals: Uns pocs llops no poden controlar tants senglars


10

El problema comença a gestar‐se amb la forta expansió de les masses forestals

Carm

e Ro

sell

La colonització de les planes i espais urbans és la que li obre portes a una oferta d’aliment sense límit

min

uarti

a


11

Factors ambientals que afavoreixen l’alta densitat

AEM

BOU CAD

COL

FRE

GAVGLL

GRF

LTR

MTN

MTS

PAR

POR

SLL

ZVG

MONPRA Precipitació mitjana anual (mm)

> 1250

1200 a 1250

1150 a 1200

1100 a 1150

1050 a 1100

1000 a 1050

950 a 1000

900 a 950

850 a 900

800 a 850

750 a 800

Precipitació Frondoses Conreu blat de moro

-1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

Percentatge de superfície dels municipis amb conreus de blat de moro

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Den

sita

t

y = 5,4681 + 116,1892*x;p = 0,0136; r2 = 0,3426

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Percentatge de superfície amb boscos de frondoses

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Den

sita

t

y = 2,8338 + 15,6962*x;p = 0,00000; r2 = 0,8217

Font: Minuartia, Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca; dades inèdites.

Espais forestals sense gestió + conreus altament nutritiusuna combinació explosiva

Foto

: min

uarti

a


12

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

1 2 3 4 5 6 7 8

FR

EQ

UE

NC

Y (

%)

LITTER SIZE

4.09 ± 1.27 SD (n=166)

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

1 2 3 4 5 6 7 8

FR

EQ

UE

NC

Y (

%)

LITTER SIZE

5.11 ± 1.33 SD (n=57) Autumn Diet compositionWetland (Aiguamolls)

Autumn Diet compositionMountain, forest (Montseny)

Major proporció de conreus a la dieta: més productivitat

Font: Rosell 1998; Rosell et al 2008.

3.78 ± 1.05

5.00 ± 1.03

5.51 ± 1.05

Pes femelles Fetus per ventrada

30-49 kg

50-69 kg

A partir 70 kg

Major pes de les femelles reproductores: més productivitat


13

ww

w.to

tsan

tcug

at.c

at

Més aliment S’engreixen

mésAugmenta la productivitat

Factors agreujants: pràctiques d’alimentació suplementària alimentació en espais urbans

Carm

e Ro

sell

Factors agreujants: encreuament amb porcs domèstics

Encreuament amb porc

Augmenta la productivitat

Cos

d’Ag

ents

Rur

als


14


3. Augmentar les captures

2. Reduir la productivitat

Ens cal una estratègia global

1. Prevenir danys


15

1. Prevenir danys

Actuacions de protecció en zones sensibles

Actuacions per prevenir accidents en carreteres

Actuacions de captura immediata en zones urbanes, adaptació contenidors i espais verds

www.totsantcugat.cat; minuartia

2. Reduir productivitat

Evitar l’accés als conreus on s’alimenten (protecció de camps)

Evitar alimentació suplementària (tant a la natura com a zones urbanes)

Captura immediata de porcs ensalvatgits i evitar nous alliberaments

Grup Natruralistes Osona-ICHN; minuartia


16

El control de fertilitat

serà la solució?

• S’ha iniciat un assaig de vacuna en alguns municipis de Barcelona (UAB/DIBA/Ajuntaments).

• Si la prova dóna bons resultats pot ser una ajuda, però difícilment aconseguirà controlar l’excés de densitat.

La b

ete

noire

–Gi

lber

t Val

et

3. Augmentar captures es

Estratègies de caça que aportin major rendiment: noves tècniques

Cooperació amb altres agents: captures amb paranys i altres tècniques, professionalització

Valoritzar la carn de caça: infraestructura adequada, comercialització, incentivar el consum

Comunicació i formació: millora de l’acceptació social de la caça


17

La percepció dels caçadors (Estudi Baixa Saxònia. Keuling et al 2016)Conèixer l’opinió dels caçadors ajuda a definir estratègies de gestió.

Sou capaços de regular la població de senglar? N = 6.085.

A la regió

A l’àrea de caçaCreieu que s’ha de reduir la població de senglar? N = 6.085.

Font: Keuling, O., Straub, E., & Siebert, U. 2016. Regulating wild boar populations is ‘somebody else’s problem”! Human dimension of wild boar management. Science of the Total Environment (554‐555: 311‐319)

La percepció dels caçadors (Estudi Baixa Saxònia. Keuling et al 2016)

Contracepció

Captura de garrins (paranys o altres)

Rifle visió nocturna

Regular l’alimentació suplementària

Augment batudes tradicionals

Augment de captures totals

Captura de femelles adultes

Incorporació de caçadors joves

Augment d’aguaits

Augment batudes dirigides

Augmentar caça de garrins

Augmentar efectivitat de les batudes

Font: Keuling, O., Straub, E., & Siebert, U. 2016. Regulating wild boar populations is ‘somebody else’s problem”! Human dimension of wild boar management. Science of the Total Environment (554‐555: 311‐319)

Quins mètodes poden contribuir al control de la població de senglar? (segons l’opinió de caçadors alemanys. N=8106)


18

Estudis realitzats amb dispositius de fototrampeig constaten l’augment de densitat de senglar a les zones on no es cacen. Les batudes puntuals en aquests llocs on es concentren altes densitats, assoleixen una alta efectivitat.

Augmentar efectivitat: gestionar l’’efecte reserva’

Abans batuda: y = 0,1552x + 1,5973Després batuda: y = -0,0117x + 2,6771

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

No

mb

re d

e re

gis

tres

Dies des de la instal·lació

Registres amb senglar al llarg del seguiment Global 6 equips de fototrampeig (N=442)

Nombre de registres Tendència abans i després de la batuda

Novembre Desembre Gener Febrer Març

min

uarti

a

Font: l’Abundància de senglar a les zones de reserva natural del Montseny i efectes de la caça. Diputació de Barcelona. 2015. Assistència tècnica: MINUARTIA.

Cooperació i diversificació de tècniquesAplicació de tècniques complementàries de captura en situacions particulars

Cos

Agen

ts R

ural

s; m

inua

rtia


19

Carn de senglar: biomassa a valoritzar

Font: Pericas Cuch, B. 2015. Proposta model comercialització carn de caça a Catalunya. Universitat de Lleida

L’excés de senglarm

inua

rtia

Gràcies per la vostra atenció I a totes les persones i organitzacions que han contribuït aportant informació

Com ho fem?

‐ Control de les poblacions de senglar.‐ Valorització de la carn de caça.‐ Convivència amb altres usuaris del territori.‐ Cooperació caçadors i altres agents socials.‐ Aplicació de bones pràctiques cinegètiques.‐ Acceptació social de la caça.‐ Aconseguir complicitats entre el món rural.

Jornada tècnica ‘Compartir el Territori. Quin futur hi té ... · Jornada tècnica ‘Compartir...

Documents

Transcript of Jornada tècnica ‘Compartir el Territori. Quin futur hi té ... · Jornada tècnica ‘Compartir...