Catalunya 2020. Visions sobre el futur del Territori

7/30/2019 Catalunya 2020. Visions sobre el futur del Territori

1/162

Catalunyacap al 2 0 2 0

Visions sobreel futur del territori

Andreu Ulied


2/162

Catalucap alVisions sel futur


3/162


4/162


5/162

Panorama 7 Territoris s un a iniciativa de lO bservator i deD esenvolupament Estratgic a Catalunya (O D ECAT ) i el PlaGovernam ental CAT 21 d el D epartament de la Presidncia de laGeneralitat de Catalunya. El seu objectiu s el dimpulsar un procs de

reflexi p rospectiva i estratgica dabast territorial per al pas en u nhoritz d e futur. Aquesta iniciativa neix del convenciment p rofundque davant dels formidables canvis als que estem assistint , calfomentar la reflexi a mig i llarg termini, que fugi de les conjunturesdel mom ent

El D epartamen t d e la Presidncia no com parteix necessriamentles opinions expressades pels autors daquests treballs.


6/162

PresentaciD un temps, dun pasJa no som 6 milionsExploraci del futurVisions per a Catalunya, a debat

La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional rLa C atalunya-N odal: la visi m s necessrLa C atalunya-G lobal: la visi m s oportunLa Catalunya-Ecoregional: la visi ms res

Plans i projectes de xarxes territorialsEls signes vitals de les C atalunyes del 202El govern dun territori ms complexEl f t t d


7/162


8/162

L a base del treball ha estat la sntesi de autors de ms dun centenar de llibres i histrics, art icles dopini i notcies publicanys, i especialment en els darrers mesos, Catalunya, dEuropa i del mn; dacord ad t i b b dif t

qEns hem atrev it a escriure uaquest conscients que ni amtem ps il lim itats no ha urem

diar els futurs possibles de Catalunyafunditat amb la qual cald ria fer -ho.


9/162

Catalunya

capal2020:

Visionssob

re

elfuturdelterritori

Panoram

a7territoris

gut esmentar i analitzar el comportcretes, jutjar les opinions de persontucions, o els programes i documelobjectiu ha estat ms aviat recon

cadasc aporta doriginal i valus aPer la natura del llibre haurem dgran nom bre de persones i institucicollit idees, per fer-ho seria excessitext hem hagut deliminar cites i plectura ms gil, deixant per a la bipleta de tot s els autors i treballs empaix, hem desmentar, almenys, els enalment dels diferents departamen

vern de Catalunya, citats en lordrrem: Ferran M iralles, Joan Fortuny, veras, Joaqu im Capellades, Josep BouD ueas, Josep San tam aria, Jordi Pe

Josep Pags, Xavier Bau lies, SalvadoJoan -An ton Snchez de Juan i Ivan els agraeixo el suport continu i ac

t t b id


10/162

ms oberta possible, i aprofondint algunes de les inversions pbliques associades a lerials, per m olt em temo que per ms temdediqussim mai no seria prou, i que al fin

em la sensaci que el problema s duna ens desborda, que la feina que ajornem pocasi s infinitam ent ms gran que la fein

El que ms em preocupa ara, en el mompunt final al treball i lliurar-lo al lector in tea quin punt hem pogut encertar en les nosinterpretacions, sin fins a quin punt aqueconjunt, i tota la informaci que sofereixya2020.net, resultar til per facilitar un d

em tan intens i ben inform at com fos posstur de C atalun ya.

Sant M iquel d


11/162


12/162

Dun temp

qQualsevol moment s una crpassat i els d iferents futurs endavant, p er noms en alg

singula rs som plenament conscients d

punt les nostres decisions ens menarfutur o un alt re. Aquesta situaci crens trobem a Catalunya avui, a fin2003. I com ens ha succe t trad ici

alt res mom ents crt ics, tendim a draamenaces fins al punt de tm er qudeclivi econm ic o cult ural, o una exl t i i l d i


13/162

Catalunya

capa

l2020:

Visionssob

re

elfuturdelterri

tori

Panoram

a7territoris

da de les estructures dun Estat mozar les voluntats, per ser i seguir peconmicament. Aix, en les moltecollectives publicades recentment

lunya, els autors analitzen, cadascular perspectiva, una Catalunya que crulla, diuen, debatent-se entre lamassa limitada, inacabada, que es rre de sobreviure i ha de fer un salt eal tren de la revoluci digital, supetrovertida, el tant mirar-se el meliper projectar-se amb fora cap a le

N o s nom s el relleu de Jordi Pu

Govern C atalun ya, desprs de vint-presidncia carismtica, o el simbodun nou segle, que casualment tmillenni; s, sobretot, la intuci

aquests darrers vint-i-t res anys sha cprojecte de m odernitzaci que els nper a Catalunya a principis del segl

b t t l i b


14/162

tat , va ms enll de delimitar zones i usos imaginar un pas possible, reconciliant les i poltiques, el desenvolupament econmitransport , o labastam ent daigua i denerg

en relaci am b els episodis de transformaclmits locals i globals de qualitat i seguretates les poltiques sn en darrer terme terrnals, i tot territori s un fet poltic.

Les visions territorials que es proposen ment volen oferir-se com a eines de supoestratgica, com a punt de partida de mdents, ms que com un estudi previ dalterguna manera hagi de servir per a lelaborac

torials, o sectorials. Aix, cada visi s una aen positiu, i el seu inters s oferir-se en cresta per provocar el debat; per aix shan ement els elements que singularitzen cada v

les seves diferncies per tal de cobrir el majo sensibilitats possibles; al marge daquestlatives, totes quatre visions, amb matisos, c

t i l l d l t t


15/162

Catalunya

capa

l2020:

Visionssob

re

elfuturdelterritori

Panoram

a7territoris

complex que no ens pensvem, les cxitat poden ser ms senzilles del quepaos de distingir el que s anecdt is estratgic. Un dels majors reptes

preses, i de qualsevol grup hum, prou intelligncia organitzacional blemes i oportunitats, garantir intellarg termini, i impulsar processos ment democrtics.


16/162

Ja no so

qCatalunya, a principis del segletriangle amb dos costats per civiparlaven els noucentistes fa cen

lucionat en bona part els dficits acumu

desenvolupament descontrolat dels anystanta, i Catalunya, tots els seus municipisvells dequilibri, integraci i convivnciacial o accs a lassistncia sanitria o led

al nivell dels pasos europeus ms desenvoltica de reconstrucci sha aplicat en majosura a totes les escales: sha urbanitzat i e

i d d t l i t t


17/162

Catalunya

capa

l2020:

Visionssob

re

elfuturdelterritori

Panoram

a7territoris

No s estrany que en la majoria jan s de comunicaci, independdstic en les xifres que sesmenten o lriodista, es destaca la inquietud pe

avui es produeixen, al mn i a Catainsospitats que invaliden previsionsnoms cinc anys pels millors experlitat per primera vegada en vint an

nens fills destrangers als collegistemporalitat laboral, problemes perconvertit en un producte despeculab ll di t l t d d

de vegetaci frgil i recursos natums a canvis dintensitat i complgrfics, econmics, tecnolgics, inya i a Europa, canvis sobtats, sorpperode de relativa estabilitat intvrem ser 6 milions.


18/162


19/162


20/162


21/162


22/162

El dinamisme econmic ha estat un delstegraci social a Catalunya, per ja no tenlders a Espanya que estaven al nivell de leseuropees, aquelles prim eres fbriques dindles colnies txtils, o les indstries farmaccipis del segle vint; les grans empreses inslunya sn avui estrangeres, per tenim unmolt divers, fins al punt que la indstria amb n om s el 4% del PIB, s el major sect

ms de 250.000 empreses catalanes expoque produeixen, i el turisme s una indper ens falten sectors dexcellncia, em prnals catalanes, i potser avancem massa len

nomenada Societat del Con eixement , encales exportacions tecnolgiques espan yoles,a Catalunya. Leducaci per a la innovaciprogrames educatius no prom ouen n i lexp

interdisciplinarietat, fragmenten el coneixries allades ent re si, esquemtiques i avorrilen prou el carcter emprenedor n i la curiot di t L f i ti d i l t

s


23/162

Catalunya

capa

l2020:

Visionssobre

elfuturdelterr

itori

Panoram

a7territoris

CATALUNYA. A Catalunya lany t una lleugera tendncia a la baix

ya. Sobre una base 100 de la mitjana

un 121,9 enfront del 124,2 del 198

CATALUNYA. El nombre daturat

sones i la xifra se situa en 294 .200

CATALUNYA. El 50% de la inve

correspon a la Generalitat (sobre lportants oscillacions conjunturals i i

vades). Baixa inversi en R+D i po

nacional localitzats a Catalunya. El

sent uns 2.700 milions deuros dinfraestructura, equipaments i serveis.

CATALUNYA. Lndex de Preus al

estabilitzat malgrat que durant el mva registrar un increment del 0,1%.

CATALUNYA El 1997 l ld fi

2

2

2

2

2


24/162

La integraci social, lemancipaci dels tan tardanes, avui 7 de cada 19 joves menoa casa els pares, i lestmul del carcter empdels joves, depn de leducaci i de la form

i prim erament , del seu accs a lhabitatge; aun mercat rgid de lhabitatge, amb pocs pel preu de lhabitatge sha doblat a Barceloconjunt de la regi metropolitana des del

les ciutats de la resta de Catalun ya els preusra menors, a zones litorals turstiques podevells propers als de Barcelona. De mitjanat lit d B l l t

BARCELONA. Barcelona s la ciutat euroment turstic: les pernoctacions han crescut e

malgrat la crisi del sector. Barcelona t 8.690.

per any mentre que Madrid en t 12.330.000

En nombre de congressos internacionals, Ba

vantera amb 25 congressos ja concertats per a

dagost 2003).

2


25/162


26/162

anys seixanta i setanta, i les segones residnquasi el cinquanta per cent del parc dhabimarques litorals o de muntanya; recentmeriat m s de cent nous tipus dactivitats percmpings a desballestadores de cotxes, pasdores, abocadors, centrals integrades de msons, teleports, camps de golf, complexos neres, parcs temtics... que tendeixen a inno u rbanitzable acollint-se a diferents figur

menten la pressi sobre un paisatge que avnuam ent ocupat, amb d iferents densitats, ta i dels eixos interiors del Bess-Congosttram s de la N -II des de Lleida. M antenir e

entorns periurbans, fins i tot a comarquessuposa avui un cost doportun itat m olt alt ris en relaci amb els preus de com pra que tives de futura requalificaci urbanstica;

la fragmentaci de les parcelles i la seva dimles seves condicions dexplotaci; en tomant el 30% de la superfcie del territorib di i i t ti t


27/162


28/162

Les infraestructures de transport de personde producci i transport de recursos, denergiresidus, sn fonamentals per al model de

obert de Catalunya. Al llarg de gaireb tota Catalunya li han mancat recursos naturals, serveis per proveir-sen, i un Govern que liderci del pas; per aix, des del primer Pla Sex

la Mancomunitat al Pla dObres Pbliques Republicana, ambds avortats per alamentstiu fonamental fou superar aquests dficits hrant la terra amb infraestructures i equipam

balana fiscal negativa amb Espanya, i les conament autonmic suposen una transferncvuit per cent del PIB de Catalunya, que no elt i i bj ti t li i

CATALUNYA. Tots els espais naturals plunya sumen 140.000 hectrees. Al Reg

ca entitat n o governamental s prop ietria

trees dels espais naturals ms valuosos.

2

ris


29/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobre

elfuturdelterr

itori

Panoram

a7territor

BARCELONA. La circulaci creix80 .000 vehicles que circulen actua

arribaran a ser 182.000 lany 2010

da en funcionament de la segona fase

Franca.

CATALUNYA. En lescenari del 20

ge suposaria captar un ter dels ve

culen per la N -II, que en alguns tram

hicles diaris.

BARCELONA. El TGV no arriba

nals de lany 2005. No ser el 2004

CATALUNYA. Els 61 camps de g

nament el 2001 consumien gaireb 2

gua anuals, quantitat equivalent a l

de 500.000 habitants.

CATALUNYA. Catalunya, la prime

l t i l 14 li d

2

2

2

2

2


30/162

Segons tots els experts, el dficit dinfracoll dampolla per al desenvolupament deles grans inversions en curs o previstes per a

anys en transport pblic, lampliaci del plalta velocitat ferroviria; sn previsiblesproblemes de congesti, sobretot en les carlums de trnsit de mercaderies augmenten

de creixement moderat per sostingut de ltalunya aposta per esdevenir la plataformMediterrnia. Si saposts per un altre mment , basat en daltres sectors, com el tu ris

ment , els fluxos de passatgers per avi o fertarien significativament . s cert que les discnences de les institucions catalanesi f t t it i l i

CATALUNYA. Catalunya ha augmentat un de CO 2 en 10 anys. Si la tendncia actual es m

Catalunya emetr lequivalent a 52.623 gi

2

ris


31/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelterr

itori

Panorama7territo

N aturalment , les tecnologies queproperes dues dcades sn una de leles quals cal conviure; de la integraccomunicaci i navegaci, el cotxe lles dhidrogen, la fusi nuclear, o lles noves tecnologies de dessalaciplotaci daqfers submarins, aerolars ms eficients, o els nous sistemenada. Lenginyeria gentica o les bi

neral, podrien produir millores humana, fins al punt dallargar la vanys. Tamb sn incerts els lmits dnaturals i la capacitat del planeta d

ambientals, com les emissions degradualment la temperatura del pla

En relaci amb els problemes gllunya, els ms significatius de tipus

ment del planeta, la desforestaci paisatge de Catalunya s relativametauraci; si laugment extraordinari

l t fi C t l


32/162

20 problemes que shan de resoldre abanper J.F. Rischard

PROBLEMES AMBIEN TALS:

Escalfament del planeta.

Prdues de biodiversitat.

Reducci dels bancs de peixos.

Desforestaci.

D ficits hdrics.

Seguretat m artima i contam inaci.

PROBLEMES SOCIALS:

Lluita contra la pobresa.

Prevenci de conflictes i lluita con tra el teEducaci per a tots.

Lluita con tra malalties contagioses.

Segregaci digital.

Prevenci de desastres naturals.

PROBLEMES D E GOVERNABILITAT:

N fi li bi l

2


33/162


34/162

Les tendncies poltiques a Espanya ind igovern difcilment saprofundir en els propa tampoc no ser lEuropa dels pobles o lEstat, i la Mediterrnia sha allunyat del cenropeu, almenys de m om ent. Les transformel si de les institucions europees, en el marcci dels nous pasos de lEst dEuropa, terelativamen t els pressupostos de la Com issnacionalitzar les poltiques, i Espanya rebr

fons estructurals, o de suport a lagricultursat. En aquesta situaci, de reducci de lestes exteriors a les regions espanyoles menysser possiblement encara ms difcil per a

el seu dficit fiscal o millorar significativament autonmic. En aquest sentit, m entrements catalans gestionen sobre el 5% del Pne Unit i D inamarca (on tenen una superf

les comarques catalanes) gestionen el 12% tivament . A Catalunya la contribuci de lebanitzaci i construcci al finanament m

di i b it d i


35/162


36/162

En els darrers anys del segle vint hem vicessi de presents perpetus, sense imagit i i l id tidi l t h

Explorac

qEl nom bre de reflexions persosobre el fu tur d e Catalunya centment, i poc abans de lany

mostra de la percepci que els tem ps e

ment canviant , i que desprs duna dbili tat fins i t ot dem ogrfica, el futur esincert , amb m ajors oportunitat s i am e

toris


37/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelterritori

Panorama7territ

Tamb s cert , per, que des de lRo de Janeiro el 1992 shan produtiu de treballs sobre el futur del plansostenibilitat, i organitzacions com te publiquen anualment informes

tendncies de futu r que com plementius dinstitucions internacionals lOCDE o el Banc Mundial. A Caprimer estudi interdisciplinari i pro

anys noranta, publicat per lIEMeprospectiva m editerrnia.

Entre aquell primer estudi, i el C2010 publicat recentment per la Fu

blicat altres anlisis estratgiques, sisegle XXI i el Catalunya dem, resultterdisciplinars i amb clara intenci dpoltic. Ms recentment, en els treb

didees per al segle XXI, publicats en eID EES, el Centre dEstudis de Temsenta una panormica mplia de la q

l i d D d fl i


38/162

tudis prospectius sectorials, com el D epartsitats i Recerca per a la Societat de la Infopartament de Treball, Indstria, Comerdesenvolup un inform e estratgic sobre eme a C atalun ya al segle 21. D es del punt d

ci institucional entre Catalunya, EspanCercle Catal de Prospectiva public lestlhoritz 2015. Opcions poltiques per al secloa una srie descenaris basats en opcion

van des de la integraci a Espanya, elfederania. I des duna perspectiva ambiental, enbiental de Catalunya el 2050, del DepartAmbient, selaboraren tres escenaris extre

discussions duna srie dexperts reun its perfutur del paisatge: leconacionalisme (una vireconstrucci ecolgica duna Catalunyagreu accident tecnolgic el 2014), Sorra i p

si catastrofista de Catalunya dacord amblogistes ms dramtics) i V irtuals i m algrat fera (la visi de loptimisme tecnolgic exac

ll d l l it d l l t i

toris


39/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelterritori

Panorama7terri

Aquesta taula podria desglossar-fora, com segueix:

1960-1980 198

Demogrficament Dels 4 als Som

6 milions mili

Tecnolgicament Xarxes de Xarx

transport din

Econmicament Proteccionisme Glob

industrial terc

Socialment Grans Esta

migracions dem

Polticament Centralisme Auto

autoritari dem

Institucionalment Espanya LEs

les a

Culturalment Dissoluci de Rec

la identitat de l

Espacialment Suburbanitzaci Peri

Ambientalment Lmits al Des

creixement

bit t i lE i d


40/162


41/162


42/162

H i ha qestions estratgiques de les quals ecincia social (per exemple, lhabitatge), datat identificades per experts (per exemple, capa doz, o el fet que lampliaci de les zoindustrials al delta del Llobregat pot provoc

les autopistes daccs al port en pocs anys), percebudes de forma contradictria per ex(per exemple, el nivell de seguretat i risc admment, sha produt un elevat nombre de conf

ltics motivats per qestions territorials i amla contraposici de visions diferents sobre elblema com per lanom enat sndrom e de lAqdels directament afectats per projectes de t

rritorial de carcter traum tic, parcs elics, noves carreteres. La dinmica sociolgica i conflictes, com shan generat i han evoluctemps, tot just ara comena a ser estudiada,

lisis ja existents poden deduir-se els segengovernabilitat del territori:

R t d l l ti d fl2

ritoris


43/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelter

ritori

Panora

ma7terr

Aquests reptes sn comuns a totsgovern, fins i tot als que tenen trams slides; s significatiu que avpoltiques de desenvolupament regsos europeus a crrec de la Com issi

amb les excepcions dels pasos escpotser tamb de Frana, el planejamdis prospectius deixessin de ser unaropa durant els anys vuitanta i nor

tamb perqu els mtodes i les tcniplanificadors foren ultrapassats perde les dinmiques socials i territoria

Els estudis Catalunya 2010 de l

lEuropa del 2010 de la Fundaci Boferir previsions quantificades, sncats que han definit escenaris o visilunya que es poden prendre de refe

ci Bofill sn els mateixos escenarScenarios Europe 2010: Five possib(1999). En el quadre segent , els es

d t l i d i l i


44/162

Aquests escenaris bsicament es refereixen aque, molt esquemticament, podrien caricaturifasi neoliberal (mercats triomfants, trens en mropa), ecoanarquista (cent flors, noves estratgtives), conservadora (llei i ordre, resistencial) i so

ponsabilitats compartides), tot i que sigui imclassificacions precises i que alguns escenaris ttuar-se propers als plantejaments de la Tercemunitarisme liberal, per exemple.

D altra banda, els treballs que s han produtitatives per a alguns sectors, no han realitzatllades dels escenaris o visions de futur als quacontinuaci es resumeixen alguns daquests tr

de la demografia i leconomia al transport, lafinalment es proposa una taula de resultats sinLes previsions de poblaci i poblament d

lany 1998, publicades en el seu Projeccions de

lunya 201 0-2030, sofereixen per a tres escenacenaris baix, central, tendencial o alt) i donendels 6.230.000 als 6.860.000 milions dhabitant i f l b d l 1998 b

ritoris


45/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelter

ritori

Panora

ma7ter

neral dArquitectura i H abitatge ha renic escenari tendencial, a lhoritz 2

LInstitut Catal de lEnergia, en el P2010, defineix els escenaris BASE (osiu en Eficincia Energtica); estan ins

dencial i Frum, del document prospropea European Union Energy Outloonaris prenen com a referncia els escenci i mitj baix per economia.

LAgncia Catalana de lAigua, en enes de Catalunya, proposa dos escenai consum daigua: un escenari tendenbitants del qual resulta un increment

182,9 hm3, un segon escenari destmanda incrementada de 47,5 hm3, ipoblaci de 7.000.000 dhabitants qude 132,2 hm3 i 9,1 hm3 per als esc

tendencial i destalvi intens.La Secretaria de Planificaci TerritPoltica Territorial i O bres Pbliques d i i d t it t SI


46/162

mografia de les Terres de lEbre, lobjectiu dahabitants lany 2026 del Pla Territorial podrdencialment, com a escenari ms probable.

Molts dels plans estratgics municipals o comenvolupen a Catalunya realitzen exercicis de

exemple, en el cas del Pla Estratgic Metropolcurs, la Comissi de Prospectiva ha realitzat mandes dhabitatge en la Regi Metropolitanvint anys, i ha situat les necessitats sobre els

rant que el creixement sostingut de leconomanuals entre l,1% i l1,25% de creixement deal mateix temps, les remodelacions urbanes i eprevist en el Pla General Metropolit estan exe

cs dexecuci.De tots aquests models i sistemes de previsha dadvertir, no utilitzen ni escenaris de refemtodes de previsi necessriament compatib

re la srie de dades incloses en la taula segehoritz el 2010:

Indicadors Valors 2000 Valors supo

rritoris


47/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionsso

bre

elfuturdelter

ritori

Panora

ma7ter

Aquests valors, i ms en particulagies de previsi i les hiptesis empsectorials esmentats, sutilitzaren coci en la construcci dels models demprats en el present treball.


48/162


49/162


50/162

erritoris


51/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobre

elfuturdelterritori

Panora

ma7te

I tant interessants com aquests einstitucionals, sn les dotzenes de ldopini publicats per poltics i expal llarg dels anys passats i denguanclouen en la bibliografia com a refe

lEstimada ptria de Josep M. Puigacabada de Pere Balt, al Catalunya ecia; delN i som n i serem de Xavier Rocents del Collectiu J.B. Boix, al M

Miquel Puig, del Catalunya entre ldAnton i Vives o el Catalunya com aeira, als Ciu tat de ciu tats, o lAqu n

Malgrat lextraordinria diversitat d

litat del debat en curs, a Catalunya, cosos europeus desenvolupats, hi ha unque fa als objectius i principis collectisions de futur comparteixen, i que sartceptes del catalanisme i el desenvolupasintetitzar-se en el segent quadre:

O bj ti l b l d C t l 22


52/162

D ins daquest marc de principis fonamesos sobre el futu r de Catalun ya shan classifsions primordials, que responen a priorithistrica en particular:

Catalunya ser equ ilibrada o no ser!

Catalunya ser digital o no ser! Catalunya ser oberta o no ser! Catalunya ser ecolgica o no ser!

C ada visi, abans de definir-la territorialritzaria com segueix:

LA VISI TRAD ICION AL, RENOVADA: LA CA

Catalunya t un equilibri social i territoriade sectors econmics oberts a lexterior i utu ral reconeguda. D avant les incerteses econolgiques actuals, i el probable estancadautogovern catal en els propers anys, clequilibri territorial, encara incomplet, refsocial, en risc per les noves onades migratid tit t lt l d

territoris


53/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobre

elfuturdelterritori

Panora

ma7t

LA VISI MS NECESSRIA? LA CATACatalunya t una bona base empramb xit lobertura a Europa i la inens falta volum i excellncia en sectses multinacionals catalanes. Sense

algunes rees estratgiques interntendir progressivament a la dependmic, no podr mantenir la cohesi cultural. Les institucions pbliques

poraci de Catalunya a la Societamovent activitats de suficient voluestratgics, vinculats a la biotecnmultim dia, per exemple, i estim ul

volupament tecnolgic, per projechan sabut fer pasos de les dimensiSussa i Finlndia. Els parcs cient fia Catalunya necessiten ms especinous models de cooperaci entre emajor integraci interregional en llArc Mediterrani. Les noves infraes

t i l li i d l


54/162

territoris


55/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobre

elfuturdelterritori

Panora

ma7t

reconeixement de la irreversibilitat ci del sl i del seu im pacte en el meprioritzar remodelacions urbanes iintensives dusos mixtos, dissenyats pativa com sigui possible per tal dad

i potencialitats de desenvolupamenlloc.

Aquestes visions, presentades sin

ci es precisen, efectuant previsionfins on ha estat possible; a ttol de ralguns projectes de desenvolupameamb operacions urbanes i dinfraest

ganitzaci territorial.


56/162

La CataluLa visi tradiciona

qCatalunya s avui un pas eqconomia d iversa, amb nivellstar social. La d iversitat dact

m iques s un valor destabilitat a con

grat que no existeixen rees dexcellncsiguem lders internacionalm ent, les elanes han estat capaces dobrir-se a Eb seran capaces dinnovar tecnolgicsament per la seva flexibili tat a adaptaeconmics canviants.


57/162


58/162

La poblaci creix a uns ritm es moderats

els 6.774.000 habitants, i els fluxos migratper sobre els 20.000 anuals, shan redistribudacord amb la capacitat dacollida i dintegtural de cada ciutat. La societat catalana man

cohesi social, garantits a travs de poltiqueversi pblica i privada i dintegraci culturaport de grups i rees del territori desafavoridles de muntanya, el PrePirineu i la rodalia de

Leconomia encara creix moderadamentbre el 2,1% de mitjana del perode entre2020, al nivell que permet la creaci de llocde forma sostinguda, seguint un model

ment diversificat que es basa tant en latractivitats tecnolgiques com en la capacitat iteixits de petites i mitjanes empreses catalels acords i xarxes de relaci entre elles mattres empreses internacionals; el turisme copes important en leconomia catalana, rdassolir millores de qualitat, via laugme

i f t l b i


59/162


60/162

de les tcniques dexplotaci, el consum d

dobs, aix com nous conreus ms orientatcals i com arcals, i al turisme rural. Els usosment amb els espais forestals, i els rius, esdestructurals de la matriu n o urbanitzada de

la qual sintegren elements de paisatge mcom camins rurals, o carreteres panorm iqcontrol i la supervisi dels usos ubicats en sble, especialment a les vores de les carretere

Els models durbanitzaci tendirien a ptriament, lextensi compacta de les ciutcord amb la forma i els patrons de creixemde cadascuna delles, aix com la reforma i

rees degradades per tal devitar processos depersi de locupaci. En relaci amb les seges fomentaria el seu pas progressiu a primdesenvolupant plans urban stics conjunts dnicipal per preveure la creaci de centres darticulin; es plantegen n ous centres direccisions no excessivament grans a Tarragon a-Rt i Gi t i S t C t C

ri7

territoris


61/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionss

obre

elfuturdelte

rritor

Panorama7

Barcelona. Les mercaderies podrie

ferrocarril dample internacional endes i el port de Barcelona, per el denat del port de Tarragona amb el dems eficient a mitj i llarg termini

tionar un volum dun s 2.800 miliodors lany 2020, poc ms del doble Tarragona i Barcelona, els dos porde Catalunya, desprs de lampliac

lum s molt elevats de trnsit, per camesura els ports dAlfacs, Vilanovamensi demogrfica i econmica un hinterland immediat que dn

ports catalans per atreure trnsits competidors europeus, i les noves iries dample europeu, uns 450 quiperm etre estendre lhin terland ms

En relaci amb els passatgers, shaactual de ferrocarrils regionals i dnova lnia dalta velocitat i ample in

i i t i l


62/162


63/162


64/162


65/162


66/162

ori

a7territoris

Mapa 2 Representaci territoriau


67/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionss

obre

elfuturdelte

rrito

Panor

ama

centrats en projectes de nova urbanireixin les millors condicions de treblit t bi t l lh d i i

Mapa 2. Representaci territoriau

it bit t lit i f i


68/162

ganitzar en mbits metropolitans i funcion

nodes de creixement , connectats a grans intransport , com les noves estacions dalta veports, que serien lgicament ms amplis qules competncies i el finanament mun icip

plantejar-se radicalment per poder donar lltratgics dmbit supram un icipal. Si b el mqueda massa lluny, com Sussa, no s tardFinlndia de la Mediterrnia i consolidar-s

motor dEuropa.Sense impu ls econm ic i lgica en sectors clau de la Societat del Contura i la identitat catalanes patirien un suairreversible, procs de declivi.

La poblaci pot crixer a un s ritmes altsels 7.200.000 habitants el 2020, amb prohabitants entre 16 i 64 anys. El creixemende Catalunya, basat en un flux migratori mxim dunes 50.000 persones el 2020, eun sistem a de polaritats art iculades amb si

t bli t t d

tori

a7territoris

paulatina desindustrialitzaci de C


69/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionss

obre

elfuturdelte

rrit

Panor

am paulatina desindustrialitzaci de C

grans fbriques multinacionals instels anys vuitanta, i la progressiva atrtecnolgiques capaces de dinamitztors clau de leconomia catalana, va

teixits de petites i mitjanes empresles a mercats ms amplis. El turismcom la indstria, ha de tendir a reorllores de qualitat i una major in tegr

pus cultural, i representatives, perlactivitat predom inant a CatalunyaEs produeixen canvis tecnolgics

lenergia, on les energies renovables

titives, de forma que es redueix la bles fssils. Leconomia daglomerper a activitats dalt valor afegit, de cisions, que requereixen la relaci pdran sentit xarxes de nous centres ecientfics o temtics.

El creixement econm ic ha de pel t i i ll t bl d


70/162

tori

ma7territoris

nous nodes de creixement intensiu


71/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionss

obre

elfuturdelte

rrit

Panor

am nous nodes de creixement intensiu,

dencial, amb nous tipus dhabitatgeper exemple, i accs a transport pbades, com parcs tecnolgics o cientindustrials i un iversitaris; uns 20 pr

ment intensiu duns 5.000 habitatmitjana (o un nombre inferior de mtuar-se estratgicament en les estacvelocitat i altres estacions i nodes

lrea Metropolitana de Barcelona,Lleida; un 20% dels nous habitatanys, per sobre d1.300.000, hauroficial.

En relaci amb les segones residseu pas progressiu a primeres residsigui convenient, saplicaran reformmentar les densitats i la diversitat dar noves centralitats en rees subu

menys la meitat del parc esdevinAquesta estratgia de reurbanitzacid i l t i d l i b

nies dutilitzaci mixta passatgers-mercad


72/162

nies d utilitzaci mixta passatgers-mercad

possible aprofitant els excedents de capacinfraestructures de transport que caldr cograr les ciutats de C atalun ya amb les regiopa. s previsible que la poltica de concentr

es proposa redueixi a mitj termini el creixede la mobilitat restan t per sota dels 61.000satgers-quilmetre, en relaci amb els 70.el transport per ferrocarril augmentar si

per tamb el transport per carretera. En tbar a una xarxa amb 2.000 quilmetres dquilometres de ferrocarril dalta velocitat nies ferroviries existents en lactualitat .

Les caracterstiques geogrfiques de Catgi martima, fronterera i de pas, permetdestratgies logstiques; per tal daprofitar nitats, es planteja la construcci duna novadample europeu i bones cond icions de tra

que el sistema de transport catal suporti milions de tones-quilmetre anuals, de 70 000 t ilit l t f


73/162

rables augments en les demandes daigua,


74/162

rables augments en les demandes d aigua,

hm3 a les conques intern es. El cost ambienment de lEbre desaconsella la seva construel transvasament del Roine, dun s 225 hmno nom s C atalunya sin tam b Valncia

transvasament, complementat per alguna aports un s 20 hm3 addicionals podria elimmes de subministrament a C atalunya definnejament de les aiges dels rius i dels aqfe

la indstria o la ramaderia porcina sobretdacord am b les directives europees ms estdisposar de fonts alternatives no necessrnectades en xarxa. La dessalinitzaci pot tecnologia factible econmicament en fundeficincia que pugui arribar a tenir.

Per a lenergia elica existeixen ja tecnoves i durant els propers anys encara millorbrecost que pot representar per a les activit

o lhabitatge la utilitzaci dequipaments relaci amb lenergia, o laigua, s poc signi

l f l di ibilit t d i


75/162


76/162

Barcelona sha convertit en pocs anys en creuers de la Mediterrnia, centre de ci d d i t lt l i

La Catalula visi m

qCat alunya s una z ona naturtora dactivitats dalt valor afrritori sha dobrir, definit iv

com plexos, a ls fluxos de leconomia glose a jugar, am b crea t iv i ta t , les sev es com ho fu en el passat amb les Exposisals, o els Jocs O lmpics.

rritori

ama7territoris

Mapa 3. Representaci territoriau


77/162

Catalunya

ca

p

al2020:

Visionssobre

elfuturdelter

Panora

me i les activitats terciries i de serti t ti di tit

encara que respectuosos amb els controls am


78/162

len per orientar la transformaci cada vegadiscont nua, del territori, impedin t la degrzaci del territori. Lorganitzaci territoriageometria variable: la gesti del territori s

agncies especialitzades en la soluci de pra la part icipaci dinstitucions privades, in tterritorialitzades.

La poblaci creixer a uns ritm es alts, i tainterna entre municipis i comarques, quecord amb el creixement relatiu de cada zoCatalunya, lany 2020, es troba sobre els tants, i el flux migratori aquest any ser 86.000 persones, procedents tant de pasMediterrnia i Llatinoamrica com, sobramb rendes altes de la tercera edat. El nomviatges de treball a Catalunya tamb aug

punt que el turisme i els sectors associats, dcaci, des del comer a la cultura, podrie

l 20% d l PIB


79/162

lmbit de relaci funcional tendir a esten


80/162

del pas, convertit en la prctica en un a Rena de nivell europeu que tindr la ciutat da marca emblemtica. La centralitzaci derecursos a nivell de C atalunya haur de ser

la descentralitzaci geogrfica de les seus dpartaments i institucions pbliques, que hse a nivell comarcal, entenent les comarquflexibles quant a competncies i organitza

listes, en el sentit que tendeixen a absorbmunicipals; el nivell provincial sintegrarinal. Cal estimular les cooperacions tempentre institucions i empreses privades i assmena, locals, nacionals i internacionals, definir i finanar, projectes de desenvolupales niques fronteres institucionals perfecdes a Catalun ya sn les prpies del pas, demetria la superposici dmbits jurisdiccio

clusivitat competencial de les administracila Societat Xarxa, les escales extremes, la

l l i l l b l d

erritori

rama7territoris

la provisi de serveis i en lestablim


81/162

Catalunya

ca

p

al2020:

Visions

sobre

elfuturdelte

Panor

trol tarifari i de qualitat dels servoperadors i concessionaris.

La nova societat emergent colonms especialitzats i exclusius, fragm

blint xarxes de relaci que tendiran gats, i dabast internacional, organitsimultanetat o seqncia temporal natge o continutat espacial. Per tal

rritorial, en termes dadaptabilitat aquestes dinmiques, es tendir a del sl de form a que, en principi, qutible de ser urbanitzat, sempre quemaci internalitzi els costos ambienconjun t del territori, i que sefectu upacte i de discussi oberta a la partiels grups afectats; aix, lordenacims de garantir la qualitat i la com

individuals que shi construeixin alpas de lestabliment de delimitacion

t i d l ti d t f

ment de regles davaluaci del grau de tr


82/162

limpacte permissible en un lloc concret pconcret. Aquesta estratgia reclama una Atelligent i transparent, capa davaluar amxim rigor tots els projectes que se li pres

i canalitzar processos de participaci ciutadlos adequadament. Amb densitats dhabitper sobre els 25 habitatges per hectrea, sdonin tota mena de desenvolupaments urb

zones dalta densitat i usos exclusius o com pmolt baixa densitat; ja que el sl efectivamtalunya a penes supera el 5% del total, la sl no s tant el lmit com laccs als recurcomunicaci, energia, aigua i tractament aproximadament 260.000 hectrees que zar-se en un model com el proposat demansi de lactual sl urbanitzable en unes 60.0llocs que no es poden predeterminar a prio

efectivament urbanitzat de Catalunya s nqesti no s tant quant sl ms surbani

j t l l b it i l t

erritori

rama7territoris

cami, permeten els desplaaments


83/162

Catalunya

ca

p

al2020:

Visions

sobre

elfuturdelt

e

Panor

zen els recorreguts, de forma que elimpacte ambiental que provoquen s esperable que millores tecnolgiqvehicles, la construcci de noves aut

ti del trnsit, adaptant els peatges tors en temps real i, sobretot, el deslecomunicacions, redueixin desplapermetin organitzacions laborals m

El nou Pla de Carreteres de Catarar com a prioritat autopistes de tresegregar trnsits de llarg recorregut constituir-se per als eixos litoral,quart cintur i leix transversal, i eLlobregat i del Congost; les term incional com els ports comercials i etenir accessos per autopista de sufinals a la xarxa dautopistes, caldria

gran capacitat , per integrades en elbans, com rondes o vies interurbane

t hi l d lt

efectuar o segurament desenvolupar un pro


84/162

a la D epressi central conn ectat a la nova citat, o m s difcil, un aeroport al mar, perartificial situada enfront de la costa del Gguanyat al mar per als nous dics del Port

un a extensi m olt superior a la que aquest taria). En qualsevol cas, convindria que el tuari catal fos capa de gestionar 60 miliocada any i disposs de vols directes amb p

les destinacions internacionals de m s interEls ports de Tarragona i Barcelona, desprpoden gestionar volums elevats de trnsit, podrien competir amb xit amb altres portsnia. El port de Barcelona ha de desenvolupde guanyar m s terreny al mar i destablir cederies especialitzades a linterior de Catalvenes, interconnectades amb lnies de ferroarribar a gestionar un es 3.000 tones en con

Les xarxes ferroviries catalanes han detro regional en lmbit de les comarques cei bi d i i i f

erritori

rama7territoris

per completar la xarxa, encara que


85/162

Catalunya

ca

p

al2020:

Visions

sobre

elfuturdelt

Pano quantitat daigua que shagi de tras

cada moment shagi davaluar teniambiental que ocasiona localment idaigua en lagricultura podrien ser

reutilitzaci en la indstria o la regensum domstic per a altres usos, de que lopci de la dessalinitzaci esdenmicament en el futur. Amb una d

sobre els 1.400 hm3

en un escenari vat docupacions de baixa densitat i rvasaments que aports uns 250 hmels 100 hm3 serien suficients per coterns a les conques internes amb gment.

Lenergia sha de basar en les millsibles en les fonts altern atives, especlica, i altres energies renovables i loc

El sobrecost que pot representar perci dequipam ents ms eficients en l i i ifi ti i h


86/162


87/162


88/162

Indicadors macroeconmics, com el PIB, bai l d i t i l lt i

La Catalunya-Ela visi ms re

qEl desenvolupament econm iya, com el de la majoria de pen un model de creixement i

sat en lexistncia de recursos naturals sl, daigua o denergia abundant, qumalb aratament, i tamb a lexternalitos socials i ambientals a tercers, ja sigusones o el med i ambient.

t

erritori

o

rama7territoris

Mapa 4. Representaci territori

i l

u


89/162

Catalunya

ca

p

al2020:

Visions

sobre

elfuturdelt

Pano

d j lit t M t

Ecoregional

dans i activar la seva participaci en les decisio

i i ibl L i i i i l


90/162

com sigui possible. Lorganitzaci territorial qeficient hauria de basar-se en mancomunitaluntries per a la prestaci de serveis comuns.

La poblaci creixer a uns ritmes ms mlactual augment de la immigraci sembla zant-se lleugerament per sobre els 6.500.Les migracions sn inferiors a les del per

frenades per un creixement econmic de Carribat a l1,6% de mitjana, desprs de remers anys molt baixos, per una transferncficativa als pasos del Tercer M n i una redvencions a productes agrcoles no ecolgicsamb productes procedents de pasos tercer

La societat catalana mant nivells alts dels serveis educatius i sanitaris bsics sn serveis personalitzats. Els habitatges shan

1,50% per any, desprs duna srie de mehan encarit els pisos com a productes des

d l d 60 000 h bit t


91/162

oferts, i la seva integraci amb activitats pr

j i i d t i lt l i t t


92/162

ja sigui de t ipus cultural en grans ciu tats, ode tu risme rural, de form a que se situ sobr

Lorganitzaci territorial ms eficient complexitat creixent de la societat sha de

ment en la major proximitat als ciutadans,pis o en lagrupaci de m un icipis en comavindrien, de fet, mancomunitats de municivoluntria; socuparien tant de la gesti decom de la definici destratgies i plans te

junt a travs de processos participatius. Lespbliques haurien de ser im pulsores de prcipaci social en la presa de decisi pblicrien processos dAgenda 21 Local per de

socials i ambientals de referncia i plans ment estratgic i territorials de coordinaciservirien de base a la discussi amb la Genversions pbliques i les iniciatives legislativ

necessries. Les institucions p bliques acomnarien suport, per no liderarien, iniciativd i i i tit t l


93/162


94/162

elterritori

ano

rama7territoris

ci, poden gestionar volums molt e

pacitat del teixit industrial catal p


95/162

Catalunyacap

al2020:

Visions

sobre

elfuturde

Pa pacitat del teixit industrial catal p

logstics el moviment portuari s causa de la situaci geogrfica de Cterland important al seu voltant i

ports vens, com Valncia, Marsellambientals que suposaria per a Cataca i de trnsit de mercaderies difpels seus avantatges estratgics en xim quan el procs de desindustrialcers de lest dEuropa i altres de ledel port, continuar produin t-se en

En relaci amb el consum de recuguanys potencials elevadssims dun

cessos de consum i estalvi, reutilitzaclagricultura, la reutilitzaci en la indlaigua de consum domstic per a altprdues en la xarxa de distribuci, pe

cits actuals, en el context duna evoment o fins i tot reducci de les dem

t El j t d l i


96/162

delterritori

ano

rama7territoris

Per fer-ho possible, s indispensab

ment precs de cada lloc i de cada ac


97/162

Catalunyacap

al2020:

Visions

sobre

elfuturdP

a ment precs de cada lloc i de cada acci de mtodes estndards indiferencipals poden fins i tot baixar acostannes/any, els industrials crixer m

8.000.000 , i les runes arribar als 7.5Les emissions a latmosfera de COticament amb canvis en la mobilitlurbanisme, baixant dels actuals 38any a unes 28,2, complint els acordents de cotxe tamb disminueixen19.672 per any. Aquests dos objectde C O 2 i els accidents viaris sn fo

Plans i projectes de xarxes


98/162

Els primers plans i projectes dabast terrb t C t l l M i

Plans i projectes de xarxes

qLes visions territorials, per fves, han dim plementar-se engulacions jurd iques sobre l

dels recursos, i de plans i projectes estratci de la con juntura econmica, la po

rial ha anat oscil la nt entre un major instruments o en els altres.

del

territori

Pano

rama7territoris

ralitat de Catalunya reinstaurat sa

dficits de tota mena generats en led l d l i


99/162

Catalunyacap

al2020:

Visions

sobre

elfuturdP

dficits de tota mena generats en lement descontrolat dels anys seixantta, encara amb la visi de lequilibrsocial com a primers objectius dels

rritorials, ja fossin el Pla de Carretversions de lIN C ASO L en lmbit cessos de reurbanitzaci i millora deblics en els barris ms degradats depoca la majoria de municipis de Cren Plans Generals dO rdenaci Urban stiques de regulaci del sl.

C ap a mitjans i finals dels anys vucom a la majoria de pasos del seu en

rada en la formulaci de visions terplans territorials i fins i tot urbanstgueren ms aviat programes de degic, de tipus social i econm ic, ober

titucionals de cada territori, sovint jectes a curt i mitj termin i. Als an

itj i ll t i i d

mateix temps, la Mesa dInfraestructures

creada a instncies del Parlament de C atalud i d l l d d f


100/162

a a a a a a aredacci dels plans de carreteres, de ferrocaca, dels quals ja es disposa dalguns esborratat presentats i debatuts. En relaci amb

ment de recursos i residus, al llarg daquesdent shan aprovat plans denergia, dabconques internes, de residus, sanejament,tatge. Tamb shan rellanat fora plans estpals i comarcals, i en particular el Metropna. Si el rtme inversor actual es mant, eanys podran realitzar-se projectes pendentsra, en alguns casos desde fa dcades.

Ms enll dels quilmetres linials dinfr

la capacitat dels terminals o les estacions, onergia o les plantes potabilitzadores, s imples infraestructures i els serveis de tota m encom a part duna xarxa intersectorial, inte

vells, i superposada a les xarxes ecolgiquedrolgiques, atmosfriques, o bitiques.

l it t t it i l l j t b

del

territori

Pano

rama7territoris

nodes principals o la saturaci dels

ducci efectiva del concepte de xarx i d i t l l


101/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visions

sobre

elfuturP

pprpia de sistemes complexos, en ldel territori, i la integracin del proprojectes de desenvolupament estra

des dinterconnexi, s lelement cgui coord inar les diferents poltiqueA con tinuaci, per a les quatre vi

ptol precedent , es presenten projecamb lorganitzaci territorial, les oppam ent o rehabilitaci u rbana intedinfraestructures dels diferents sectrar les visions i concretar-les amb cions territorials que permetin una

que no pas avanar en plans o projehan incorporat el major nombre db en plans sectorials, en documengrames poltics.

Catalunya-Ciutatu


102/162

rdel

territori

Panorama7territoris

Catalunya-Nodalu


103/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visions

sobre

elfuturP

Catalunya-Globalu


104/162

rdel

territori

Panorama7territoris

Catalunya-Ecoregionalu


105/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visions

sobre

elfutur

Els s


106/162

de les Cataluny

qPer tal de respondre, amb totanecessria, algunes qest ionsrelatives a cada visi territor i

i p rojectes associa ts, shan constru t uns

mula ci de t ipus macroscp ic, que bveixen per provar, per anar endavant les hiptesis, verificar la intu ci, i edumuladors sn pet its programes inform

clcul que permeten experimentacionsper suposat no serien possibles en la vid

l b ll t t i

urdel

territori

Panorama7territoris

Grf.1 Evoluci histrica des d

2020 de la poblaci de C atalunya dvisions i escenaris de lID ESC AT


107/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visionssobre

elfutu

visions i escenaris de l ID ESC AT

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1 9 9 5

Cat al un ya-Ci ut at Cat al un ya-N od al Cat al un ya-

Catalunya-Ecoreg ional Escenari tendencial Escenari ce

Escenari alt Escenari baix

Grfic 1. Evoluci de la poblaci a Catu

Grf.2 Evoluci histrica des del 1990

dencials al 2020 de leconomia de Catalunles diferents visions en relaci amb el crei


108/162

ducte Interior Brut (PIB).

Grfic 2. Hiptesis sobre l'evoluci del Producu

urdel

territori

Panorama7territoris

Grfic 3. Els signes vitals de Catalunu


109/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visionssobre

elfutu


110/162

turdel

territori

Panorama7territoris

Grfic 4. Els signes vitals de Catalunu


111/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visionssobre

elfut


112/162

turdel

territori

Pan

orama7territoris

Total poblaci (habitants)Poblaci 16-64 (habitants)

Taula 1. 50 indicadors per Catalunya u


113/162

Catalunyac

ap

al2020:

Visionssobre

elfut Poblaci 16 64 (habitants)

Immigrants anuals fins l'any 2020Habitants a Barcelona en relaci a CatalunyaHabitants al litoral en relaci a Catalunya (%PIB (Meuros/any)

Creixement PIB anual acumulatiu anual (%)Inversi total. Mitjana anual (Meuros/any)Inversi pblica. Mitjana anual (Meuros/anyIncrement anual mitj de nous habitatges (%Total nous habitatgesConstrucci d'habitatges. Mitjana anual (ha

Habitatge totalsNous habitatges principals (%)Habitatges secundaris que passen a ser prinDensitat mitjana d'habitatges (habitatges/hNou sl residencial necessari (hectrees)Sl residencial total (hectrees)Sl residencial en relaci sl urbanitzat(sl r

Sl total urbanitzat (hectrees)Excedent de sl urbanitzable en relaci estoTransport passatgers (Mpassatgers-km)Transport passatgers per carretera (MpassaTransport mercaderies (Mtones-km)Transport mercaderies per carretera (MtoneVehicles per carretera (%)

Vehicles per autopista (%)Energia consumida (Gw-h/any)Potncia energtica installada (Mw/any)

Ciutat Nodal Glob6.774.469 7.203.111 7.478.03.680.626 3.860.166 3.959.1


114/162

3 3 3 95921000 66000 950

0,30 0,30 0,0,74 0,75 0,

172.086 187.003 203.1

2,0% 2,5% 3,03.689 4.638 6.42.951 3.479 4.0

2,00% 2,50% 3,001.316.651 1.387.141 1.462.0

65.833 69.357 73.1

4.460.922 4.535.678 4.610.871,00% 80,00% 60,0050,00% 50,00% 50,00

30 4043.888 34.679 58.4

156.089 146.879 170.60,75 0,70 0,

208.119 209.828 262.5-6.385 -8.094 -60.873.283 60.988 88.026.916 30.248 51.5

109.732 109.732 135.271.326 71.326 94.6

80% 60% 50

20% 40% 50348.837 406.977 581.3

16.250 21.500 22.9

uturdel

territori

Pan

orama7territoris

Total poblaci (habitants)Poblaci 16-64 (habitants)

Taula 2. 50 indicadors per Catalunya u


115/162

Catalunyac

ap

al2020:

Vision

ssobre

elfu

4Immigrants anuals fins l'any 2020Habitants a Barcelona en relaci a CatalunyaHabitants al litoral en relaci a Catalunya (%PIB (Meuros/any)

Creixement PIB anual acumulatiu anual (%)Inversi total. Mitjana anual (Meuros/any)Inversi pblica. Mitjana anual (Meuros/anyIncrement anual mitj de nous habitatges (%Total nous habitatgesConstrucci d'habitatges. Mitjana anual (haHabitatge totalsNous habitatges principals (%)Habitatges secundaris que passen a ser prinDensitat mitjana d'habitatges (habitatges/hNou sl residencial necessari (hectrees)Sl residencial total (hectrees)Sl residencial en relaci sl urbanitzat(sl r

Sl total urbanitzat (hectrees)Excedent de sl urbanitzable en relaci estoTransport passatgers (Mpassatgers-km)Transport passatgers per carretera (MpassaTransport mercaderies (Mtones-km)Transport mercaderies per carretera (MtoneVehicles per carretera (%)

Vehicles per autopista (%)Energia consumida (Gw-h/any)Potncia energtica installada (Mw/any)

2002 Mnim Mi6.261.958 6.430.786 6.970.13.691.873 3.584.967 3.771.2


116/162

33.286 16.000 45.00,33 0,26 0,0,74 0,65 0,

120.000 158.294 180.1

2,60% 1,6% 2,32.633 2.818 4.44.631 2.113 3.1

6,29% 1,50% 2,25422.243 1.250.319 1.354.0

42.224 62.516 67.73.141.625 4.398.484 4.501.4

50,00% 60,00% 76,50- 50,00% 56,25

28 25- 34.679 43.1

112.201 146.879 155.30,80 0,65 0,

140.251 184.905 216.361.483 -60.856 -14.634.937 49.346 67.920.625 16.496 31.253.981 74.475 107.243.185 44.685 70.4

80% 50% 69

20% 15% 3151.312 267.442 401.1

8.800 12.650 18.3


117/162

El govern dun territori m


118/162

qQ ualsevol de les vi sions presen

posa una societat ms com pleel Govern necessriament h

ms intelli gncia institucional, ja sigpar problemes com per garantir un m

part icipaci ciutadana i institucionalsos de presa de d eci sions. Els m ovim em obili t z aran m s rpidam en t per prcret s i conjunturals, i sov int amb ob je

nics (grups ecologistes en defensa dundempreses reclamant inversions en vii) L l it i it t d l d i i t

Pan

orama7territoris

de les persones i la sostenibilitat de

dueixen en el seu territori. Aix, eaconseguir un m odel ideal dordenverns tendiran m s aviat a delimitafu

turdelterritori


119/162

verns tendiran m s aviat a delimitaseguretat (en termes daccessibilitequipament o lhabitatge, la qualitde provement de recursos clau...) i tinuat de les dinmiques socials pgreus i, en certa mesura, orientar-lecincia en ls de recursos. El pape

les administracions, quan sigui neprojectes estratgics indispensablestelligncia organitzacional m olt a

Possibles noves res dinters estterritorial:

Els llindars dimpacte admissibles s

Els ritmes i el procs de transforma

Les xarxes dinterrelaci . Les fronteres i les vores entre zones

L l fi bi

2

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

elf

nm ic i la balana fiscal negativa no sem b

solubles a curt termini, en part a causa deliminaci daportacions europees de supespanyoles ms desfavorides tot i que e


120/162

espanyoles ms desfavorides, tot i que edesenvolupament entre aquestes regions idism inut. Fins a quin p un t, un govern deun a capacitat de govern lim itat, pot ser creptes que planteja qualsevol de les visisingularment dobtenir un millor finanaparaules, quin tipus dinterdependncia

Catalunya amb Espanya i Europa, i amb nes, du rant els propers 20 anys per dur a tde les visions esmentades? Qualsevol ququ e en la prctica les com petncies exclus

tacions precises dels mbits de poder i juadministracions tendeix a esvair-se. Aququ les lgiques de xarxa de les relacionsmiques ultrapassen les fronteres territoria

la millora de les condicions daccessibilitgion s perifriques a Europa depn , m s qud i f t t di l i if

Pan

orama7territoris

Visions de la governabilitat de Cat

pa

En la visi Catalunya-Ciutat Ca

2

futurdelterritori


121/162

En la visi Catalunya-Ciutat , Ca

paper dependent dEspanya i Eu

anys, reforant-se internam ent ; la

els avenos realitzats en lautogov

social, en risc per larribada de

dhaver-hi un seguiment i una n

M adrid i Brusselles per reduir du

cara que sigui lentament , la balanmateix temps que savanaria, ms

xement d e Catalun ya com a naci

catalana com a llengua oficial euro

En la Catalunya-Nodal, el liderat

Catalunya necessari per dur a te

collectius dabast macroregional,

finanament autonm ic, podrien les visions dEspanya i Europa; e

h i d l i b d

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

el

En la Catalunya-global, la creaci dagn

mixtos p blico-privats per afron tar problevint a nivell interregional i mediterrani, pe

sar part de les limitacions governam entals


122/162

sar part de les limitacions governam entals,

xes de cooperaci desterritorilitzades. Pots

devenir un pas normalitzat precis

fronteres normals perdran pes en relaci am

xarxes dinterrelaci. M s que aconseguir

cies autonmiques, caldria una reforma a

dical per extern alitzar tot el que sigui possi

tncies actuals, recentran t a n ivell del govels aspectes estratgics indispensables p

pas, i augmentant ms que les compet

grau dinfluncia exterior.

La participaci de grups socials i la seva ll

la Catalunya-Ecoregional , hauria de tran

crcia mediatitzada actual, i propiciar lap

pi de subsidiarietat de forma estricta. El ments espontanis sorgits al territori, les

d l l i i i i

futurdelterritori

Pan

orama7territoris

En definitiva, mentre que els pro

tersectorials, i escapen de la jurisdcions, els seus impactes sn locals,un moment concrets, afecten perso


123/162

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

el un moment concrets, afecten perso

sigui la deslocalitzaci duna activitala lgica dinternacionalitzaci dusa, o la congesti del trnsit, a caconflicte que es produeix en algun transports, o la inundaci dun pobper la urban itzaci de les capaleres

lgica, per exemple. La creixent difterritori, est causant crisis deficinmitat.

En aquest context, lanomenada

com a nou paradigma per al Governde les Administracions Pbliques recursos i les oportunitats, i alhora gbenestar de les persones. N o es pod

tots els sectors i tots els llocs perm anpensable almenys garantir un marcdi i bi t l l

tan importants com aquests instruments de

de loferta daltres recursos, ho sn els que iregulaci de les demandes, per exemple infmentant el seu coneixement estratgic, o


124/162

mentant el seu coneixement estratgic, o ments concrets, com la intern alitzaci dels

N o cal dir que la separaci convencionalterritorial (ocupaci i s del sl), i les sport, energia, aigua...) esdev cada dia msevol poltica sectorial t forts impactes terrvs, qualsevol poltica dusos del sl t im

Noms des duna aproximaci sistmica eintervenir, en les interrelacions entre sectogrfiques que es donen en el territori.

D acord am b el que plantejava el Frum

res del Departament de Poltica Territoriaques, embri de lactual Mesa dInfraestrucrar leficincia del sistema podria plantejamaci del paper de lAdministraci, que

controlador, sovint rgid i lent, a ser reguldor. Aix significaria mantenir la responsl j t h i d lt d t

lfuturde

lterritori

Pan

orama7territoris

les relacions entre els socis agents p

legislatiu adient i la constituci defraestructures, amb in teressos a llargtegrar alguns efectes de xarxa, serien


125/162

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

e g g ,

ta transformaci.Una condici fonam ental per a la

tors provedors de recursos en sectosevol altre de leconom ia, s aclarir ela Un i Europea es tendeix a fer pagcost real del que val el recurs (am

aplicats a daltres productes i servedel recurs i per les externalitats (proconsumidors) que sn, fonamentatal. Aquests recursos haurien danar

teixen els costos. Aix doncs, els imnica de les administracions corretransport per exemple, els peatges tructures, les taxes ambientals a com

etc. Aix, la distribuci de la crregcioeconm ica i es faria un s correci i ti d i l t i

2 Planejament territorial a llarg term ini

estructura suficient dordre territoriadficits en el provement de recursos czaci dactivitats estratgiques, el tra


126/162

g qnes i mercaderies, labastament daigtractam ent de residus.

3 Regulaci dels mercats de recursos bxin a repercutir els costos i els ben efichi les extern alitats ambientals, en els c

transport, inform aci, energia, aigua,

4 Regulaci jurdica dels procesos docusats en llindars ambientals (qualitat

acumulats) que estimulin major estalvrecursos escassos, i especialment del s

5 Programaci estable dinversions en

per donar seguretat i estabilitat a les miques.

elfuturde

lterritori

Pan

orama7territoris

8 Gesti de la informaci i el con

formaci, previsi i avaluaci bla implementaci de plans, proseus impactes territorials, com


127/162

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

e

ministraci per al suport de la praci de major intelligncia org

9 Canals estables de discussi i ncions, empreses i ciutadans perde collaboraci per a la gesti

volupament estratgic i el cofin

10 Reorganitzaci de les jurisdiccministraci basada en criteris d

tat.


128/162

elfuturde

lterritori

Pan

orama7territoris

listes, sin una creaci volun tarista.

cionals de la Catalunya moderna ngia de glries medievals perdudes: de progrs social i econmic gens n


129/162

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre

e

culades a grans plans i projectes de tcom el Pla dEixample de Barcelondeixamplar la ciutat p reexisten t vaduna gran ciutat moderna, radicalhiginica, es a dir sostenible, i funcmisme industrial i comercial de l

Universals, un procs que culmin i artistes visionaris que inventaren Ciutata principis del segle vint, edncia poltica i militar espanyola,

desprs del 1898. Catalunya haviacivilitzat i ben ordenat, on cada potera, telfon, escola, biblioteca, hosci de la democrcia a Espanya, i l

anys setanta, fer pas tenia el sent it de m odernitat tantes vegades interr C t l j t l l

migratoris tan alts, exporten el 50% del qunen un tu risme tan important, i al mateixces de recrear-se culturalment. Avui, tant que optar per una o una altra visi de fut


130/162

generar un debat permanent sobre el futusectors, totes les institucions, totes les pertranscendir les discussions espordiques i cprojectes i dinmiques de transform aci sinnim capacitat per poder visualitzar interessotermini, la lluita per defensar les posicions

i cada grup i cada territori, ens abocar a coqents i de m s difcil soluci. Catalunya, emn globalitzat, s avui m s oberta del quefalta veure si tenim la vitalitat i el coneixe

definir nous projectes collectius integradoterme.


131/162

Models de simulaci m


132/162

q

Per elaborar les magnituds b

talunya en lhoritz 2020, dad iferents visions, sha em prat

mod els de simulaci per dem ografia, hadel sl, economia, mob ili tat , energia, a

i im pa ctes am bientals; aq uests models programats en full de c lcul, ha n estat les dad es dels plans sectoria ls recentm etam b am b els art icles i opinions de

amb els plans, fins on ha estat possible. ms que preveure amb precisi un futi l t i t i lt l

e

elfuturde

lterritori

Panorama7territoris

comarca escollida (escenaris 2001model es basa en les hiptesis del llici de Catalunya 20 10 -20 30 editat p

La poblaci dun interval es calcud d l d


133/162

Catalunya

cap

al2020:

Vision

ssobre cada perode, com la suma de na

menys els emigrants; per als altres g

blaci de linterval anterior ms imgrants i menys la mortalitat de linfixa qualsevol parmetre es consideper a lany objectiu de la prospecti

que hi ha un creixement/decreixeminicial (per a lany 1996) fins al nou

El parmetre dentrada, per al cla taxa de fecunditat de les dones, i

de fecun ditat (fills per 1 .000 donesla taxa es distribueix per intervals dlID ESCAT de lany 2001. Els nousporten de la mateixa manera que el

ca un coeficient dincrement en aqal nom bre dimm igrants.P l l l d l t lit t l

tualment es treballa per incorporar-hi taulecia ms precises, en collaboraci amb lID E

Model 1. Interfcie del model de simulaci demu


134/162

4 Model dimpacte de les inversions pcreixement del PIB

El model efectua una simulaci explicatival lti fi l i l i i bli i

e

elfuturde

lterritori

Panorama7territoris

- Rebaixes en la pressi fiscal sde m s capital en m ans privadla inversi privada i per tan t e

- En canvi, suposa que hi hagi per invertir en infraestructura


135/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobre per invertir en infraestructura

cosa sen veu afectada la rend

privades.- La clau est a trobar el punt d

cal que deixi prou capital en mtir, per, a la vegada que lAdm

volupar la infraestructura econria perqu aquestes inversions

Model 2. Interfcie del model de simuu

a estimar la tendncia actual de construccque respon en gran mesura a una demanprim era residncia com per a segona residrament com a inversi. A partir daquesta nous habitatges el model calcula la necess


136/162

nous habitatges el model calcula la necesspart ir dun a densitat m itjana dhabitatges p

Inicialment es fa una prospectiva de lincredels nous habitatges prenent com a referncia mitj que hi ha hagut entre 1992 i 2001. Postedeix quina part daquests nous habitatges es d

principal, segona residncia o resta vacant; tquina part del parc dhabitatges existent canviment una hiptesi sobre la densitat mitjana de

Dacord amb les hiptesis anteriors, el

parc dhabitatges a lany prospectiu per tipusitat de nou sl residencial que caldr desenar lloc als habitatges nous, i tam b es calcudocupaci (NMO) resultant per als habitat

Model 3 Interfcie del model de simulaci dhau

re

elfuturde

lterritori

Panorama7territoris

4 Model de previsi de la mobmercaderies

Model 4. Interfcie del model de simuu


137/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssobr

El model realitza una previsi de lde viatgers i mercaderies per modesti d i it i d i t

I, finalment , lescenari de mercat de treb- Poblaci activa (PA).- % poblaci activa sobre 15-65 anys.- % poblaci en atur sobre poblaci ac- Poblaci ocupada (PO )


138/162

- Poblaci ocupada (PO ).- % de Poblaci ocupada sobre Poblaci

- Poblaci ocupada estudiant de 13 a 2

A continuaci, cal fer hiptesis sobre la dde transport i sobre el repartiment modal:

- G eneraci de viatges de les persones.- D istribuci de viatges de les persones- Repartiment m odal dels viatges de le- Repartiment m odal dels moviments d

Es distingeix entre els viatges generats generats a fora. Per als primers, hi ha 4 t ip(treball, estudi, oci quotidi i oci estaciona

generen en funci de rtios de desplaamena per treballador, estudiant o habitant. Pet f d C t l hi h 3 ti d

re

elfuturde

lterritori

Panorama7territoris

- Viatges-km per treball.- Viatges-km per estudi.- Viatges-km per oci quotidi.- Viatges-km per oci estacional.- Viatges-km de turistes


139/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssob Viatges km de turistes.

- Viatges-km dexcursionistes e

- Viatges-km de pas.- M ilions de tones-km.- M ilions de tones-km per carre

4 Model de prospectiva de gresidus

El model realitza una prospectiva

de les 4 tipologies de residus: municonstrucci i ramaders. Es defineix econm ic i de caps de bestiar amb l

- Any horitz de la prospectiva.

- Poblaci lany horitz.- PIB (Creixement anual previsEl ti it t d li t d l

Per a les 4 tipologies de residus, detalladgies, es determina el tipus de gesti que secom a referncia el tipus de gesti actual, itats de la producci i gesti de residus, comci base amb una situaci prospectiva.


140/162

ci base amb una situaci prospectiva.El model presenta els segents resultats e

ric i grfic:- Producci i gesti any base.- Producci i gesti prospectiva.- Producci i gesti: comparaci any b

- Previsi dabocaments a dipsits cont

Model 5. Interfcie del model de simulaci de ru

bre

elfuturdelterritori

Panorama7territoris

- D ades de producci i gesti dnes (any 2000).

- Installacions de gesti i trac2000).


141/162

Catalunya

cap

al2020:

Visionssob

4 Balan de garanties dabasconques internes de Catalunya

Model 6. Interfcie del model de simul

daigua a les conques internes de Catu

- Recursos propis de la conca, superficregulats i no regulats.

- Parmetres referents a la xarxa de disten la xarxa de distribuci i errors en l

- Parmetres referents a la regeneraci


142/162

gds.

- Parmetres relatius a la reut ilitzaci dds.

- Usos possibles de laigua regeneradade laigua regenerada per a cada t ipus

- Usos possibles de laigua reut ilitzadade laigua reut ilitzada per a cada t ipus

Es fa un a hiptesi sobre el volum de recu

conca que es preveuen aconseguir, tant envasaments com de dessalinitzaci daigua dEs fixa, per a cada any entre la situaci

percentatge de recursos obten ibles per a aq

C om a resultat , es presenten els recursost t l t

bre

elfuturdelterritori

Pa

norama7territoris

- s industrial (litres/hab/d ia).- s agrcola (m3/ha/any).- s hidroelctric (hm 3/any).

Abans de calcular el balan entre


143/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

nssob

trodueix el concepte de Garantia

que descriu la probabilitat amb laser cobert pels recursos.

4 Model de previsi de les necede Catalunya

El model fa una previsi de les nece

ria de C atalun ya en funci dels contors. El model es basa en la metodocument Pla de lEnergia a Catalun2010 desenvolupat pel D epartame

C om er i Turisme de la Generalitat

L i d fi i b l


144/162

obre

elfuturdelterritori

Pa

norama7territori

s

- Biodisel.- Biogs.- Solar trmica.

En relaci amb la distribuci de l


145/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

nsso

per cada tipus denergia primria es

- Factor de prdues per transpproduda).

- Consum s propis del sector engia produ da).

- Factor dusos no energtics (%da).

- Factor de prdues per generac- % de producci primria imp

total (b).- Tipus denergia primria necetricitat (M IX elctric).

- % de derivats del petroli que p

C om a resultats es presenta la neci t t l d d ti l d

Bestudis i visions sobr


146/162

ALAY, ALBERT:Antologia poltica de JordiEd. Prtic, 2003.

ALMIRALL, VALENT: Lo catalan i

q

Aquest recull bibliogrfic es li

d e reflexi global o sect orialunya. Per consultar plans i

les diferents administracions podewww.odecat.net

obre

elfuturdelterritori

Pa

norama7territori

s

BALCELLS, ALBER: El pensameXVIII a m itjans del segle XX. Barcelon

BALT, PERE; FERRER, JORAFEL; REN IU, MIQ UEL: CatalunEd. Rbrica, 2003.


147/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

nsso

BARCEL, MIQUEL: CatalunBarcelona, Ed. Prtic, 2003.

BARCEL, MIQUEL; OLIVAdigital. Diputaci de Barcelona, 2002

BARCELONA REGIONAL: AtleBarcelona. Barcelona, Ed. Prtic, 200

BASSETS, Ll., CULLA, J.B. i RCatalunya. Barcelona, Ed. Taurus, 19

BOHIGAS, ORIOL: Cartes de lasobre cultura y poltica. Barcelona, Ed.

BO IRA M AIQ U ES, JO SEP VICvia europea. Valncia, Edicions 3 i

BORJA, JORDI: Estado y ciu

CAMBRA DE COMER, NAINDSTRIA: Perspectives econmiques

Barcelona, Cambra de Comer, Navegaci iCANDEL, FRANCESC: Els altres cat

Edicions 62, 2002.


148/162

CARD, CARLES: M editaci catalBarcelonesa dEdicions, 1953.

CAROD-ROVIRA, JOSEP-LLUIS: El fBarcelona, Angle Editorial, 2003.

CARRERES I PER, JOAN: ArrelsGeneralitat de C atalunya, 1987.

CASASSAS, J.; SALA I MARTI, X.: ElCatalanisme obert al segle XXI. Barcelona, Ed

CASASSAS, LLUS; CLUSA,Lorgan itzaci t erri torial de C atalunya. BarcJaum e Bofill, 1981.

CASTAER, XAVIER; DOMINGO, SUpetitivitat de lempresa industrial a Catalunya

obre

elfuturd

elterritori

Pa

norama7territori

s

CERD, ILDEFONS : Teora geReform a y Ensanche de Barcelona.

Estudios Fiscales, 1968.CLUSA, JOAQUIM; ROCA CA

canvi descala de la ciutat metropolita


149/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

nss

Econm ica de Catalunya, 1997.

COL.LECTIU J.B.BOIX, 6 milioquants espavilats), Barcelona, Edicion

CO LLECT IU J.B. BO IX: Catalu

da. Barcelona, Angle Editorial, 2003.DEBATS TECNOLGICS:

M editerran i. Barcelona, CollegiIndustrials de Barcelona, 2002.

COMIT DE DESENVOLUPRIAL: Perspectiva de desenvolupameBarcelona, Generalitat de Catalunya,

CONEJOS, JORDI i altres: CanCatalunya. Barcelona: Generalitat de

DIPUTACI DE BARCELONA: Regobierno. N uevas respuestas locales a los retos d

Barcelona, D iputaci de Barcelona, 2002.ELLIOT, JOHN: La revolta catalan a.

Vicens-Vives, 1963.


150/162

ESCORSA, PERE; SOL, FRANCESTecnolgica a Catalunya. Barcelona, Edicio1998.

FEBRS, XAVIER: Lart de m irar-se el mBarcelona, Edicions 62, 1982.

FERRATER, JOSEP: Les form es de laSantiago de C hile, Agrupaci Patritica Cata

FERRER, AMADOR: Entrevistes: 27 V

Barcelona, Regi Metropolitana de BarcelonFERRER, JOAQUIM: Un nou impuls p

Barcelona, Edicions 62, 1982.

FIGUERAS, JOSEP M.: Catalunya Barcelona, Ed. Noguer, 1977.

sobre

elfuturd

elterritori

Pa

norama7territoris

FREIXES, JORDI: H istria deBarcelona, Ed. Bruguera, 1966.

FUN D ACI CAIXA D E PENSI2000. Barcelona, Fundaci Caixa de

FUN D ACI JAUME BO FILL:I


151/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

nss

del 2000: Societat, Economia, PolticaMediterrnia, 1999.

FUSTER, JOAN: N osaltres elsEdicions 62, 1962.

GARCIA, XAVIER: Catalunya es Editorial, 2003.

GENERALITAT DE CATALUNEuropa, Regione Lombardia, Generali

W ttem berg, Rne-Alps. Barcelona, G1992.

GENERALITAT DE CATALUNJorn ades de debat octubre 1997-m

Generalitat de Catalunya, 1998.GENERALITAT DE CATALUN

GENERALITAT DE CATALUNYA, DDE MEDI AMBIENT: El paisatge ambie

lany 2050. Barcelona, Generalitat de CataluGENERALITAT DE CATALUNYA, D

DE MEDI AMBIENT: M edi Am bient. TecCanvi climtic: ens escalfem? Barcelona


152/162

Canvi climtic: ens escalfem? Barcelona,

Catalunya, 2002.GENERALITAT DE CATALUNYA, D

DE TREBALL: Llibre blanc dels nous filCatalunya. Barcelona, Generalitat de Catalun

GENERALITAT DE CATALUNYAM EN T D ECO N O M IA I FINAN CES: lana davant del canvi de segle. BarcelonaC atalunya, 1994.

GENERALITAT DE CATALUNYA, DD IND STRIA, CO MER I TURISME:Catalunya, en lhoritz de lany 2010 . BarceloCatalunya, 2002.

GENERALITAT DE CATALUNYA

sobre

elfuturd

elterritori

Pa

norama7territoris

GUILLAMON, JULI: La ciu tcontracultura a la Barcelona postolm

M agrana, 2001.HUGHES, ROBERT: Barce

Anagrama, 1992.


153/162

Catalunya

cap

al2020:

Visio

ns

Idees. Revista de tem es contem porBarcelona, IDEES, 2002.

IDESCAT: Projeccions de poblaciBarcelona, Generalitat de Catalunya,

INSTITUT CATAL DE LA MEm

Catalunya 2020. Visions sobre el futur del Territori

Documents

Transcript of Catalunya 2020. Visions sobre el futur del Territori