JOCS FLORALS 2013

Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Barcelona

2

ÍNDEX

• P3: Els peixos i les tortugues sentim 3

• P4: El follet de les paraules 4 • P5: El Sistema solar 5 • 1r A: La camamilla i els seus amics 6 • 1r B: La menta 7 • 2n A: El mico savi 8 • 2n B: El cavall malalt 9 • 3r A: L’aventura màgica Daniel Rosales 10 • 3r B: L’escola encantada Estarlin Marte 11 • 4t A: El lleó i el cangur Daniel Garcés 12 • 4t A: El gat blau Arnau Sanchís 13 • 4t B: La primavera Lloyd Papa 13 • 5è A: El diamant màgic Beatrice Murillo 14 • 5è A: L’amistat Salma Zian 15 • 5è B: Les vacances d’en Marc Víctor Carbonell 16 • 5è B: El sol David Abellaneda 17 • 6è A: La nena que volia ballar Leana Reynoso 18 • 6è A: Amor Helen Feliz 20 • 6è B: Viatge de fi de curs Glòria Palau 21 • 6è B: El mar Bruno Zablocki 22

3

P3: Peixos i Tortugues

“Els peixos i les tortugues sentim”

4

P4: Elefants i Girafes

“El follet de les paraules”

5

P5: Foques i Dofins

“El sistema solar”

6

1r A:

“La camamilla i els seus amics”

7

1r B:

“Un regal que fa bona olor” (prosa)

8

2n A:

“El mico savi ”

9

2n B:

“El cavall malalt”

10

Hi havia una vegada a la llunyania, unes illes que eren màgiques. Aquestes estaven

habitades per fades, follets i altres tipus d’animals imaginaris. En aquelles illes només

hi havia un poblet. A la part esquerre estaven els animals bons i a la dreta els animals

dolents.

Un dia el rei Darcarner va dir que els animals dolents ataquessin als animals bons.

Només es va salvar un animal de cada espècie. Una fada va anar a casa del seu amic

humà que es deia Daniel i li va explicar el que havia passat. La fada i en Daniel van tenir

una idea per a rescatar als animals bons, utilitzarien l’esfera de la vida. Van agafar tot

allò que era necessari ,i la fada va dir les paraules màgiques cinc vegades.

Va aparèixer un camí per anar a rescatar els animals bons, i tot i que era molt perillós,

ho van aconseguir. Tots els animals bons van ser alliberats. Conte contat ja s’ha acabat.

3r A:

“L’aventura màgica” (prosa)

Daniel Rosales

11

Hi havia una vegada una escola encantada. Els nens i nenes dormien a l'escola. A la nit

hi havia fantasmes, monstres i fins i tot zombis. Quan els nens dormien, els fantasmes,

monstres i zombies entraven sense que se'n adonessin, i un matí els nens i nenes van

descobrir que els havien robat.

Una nit van fer que dormien però no era veritat, i abans d'anar al llit van posar trampes

per l'escola. Llavors van entrar els fantasmes, monstres i zombis. Una trampa anava de

posar menjar, que en veritat no ho era, ja que eren pedres pintades i no es podien

menjar. Una altra anava de posar una pel·lícula amb ulleres 3D i fer-lis creure que

estaven a una jungla. Hi havia lleons, lleopards i cocodrils. Es van espantar tant que

se'n van anar corrent cames ajudeu-me. Des d'aquest dia els nens i nenes de l'escola

van dormir molt bé.

Conte contat, aquest conte s'ha acabat.

3r B:

“L'escola encantada” (prosa)

Estarlin Marte

12

Hi havia una vegada un lleó que es deia Fred i un cangur que es deia Tom. En Fred i en

Tom es barallaven constantment i un dia, els animals i amics d’en Fred i d’en Tom van

proposar de fer un concurs per a que siguin amics.

Els amics d’en Fred i d’en Tom van anar a buscar-los. Quan estaven allà es van

començar a barallar i els van haver de separar. Havien de fer cinc proves.

La primera prova consistia a esbrinar qui tenia la cua més llarga. En la primera prova va

guanyar el cangur.

En la segona prova havien de decidir qui era el més ferotge. I en aquesta prova va

guanyar el lleó.

En la tercera, s’havia de dir qui era el més alt. I en aquesta prova van empatar.

Anaven dos a dos i la quarta prova era qui saltava més alt. I el cangur va saltar més añt.

I finalment, en la cinquena i última prova s’havia de decidir qui era més ràpid. I el lleó

va guanyar. Al final van empatar a quatre.

- Com saltes tan alt? – Va dir el lleó.

- Mira, sóc així. I tu, com ets tan ràpid? – Va dir el cangur.

- Mira, sóc així! Jeje

I van ser amics per sempre.

4t A:

“El lleó i el cangur” (prosa)

Daniel Garcés

13

El gat blau es diu Marramiau.

Sempre està dormint

i és molt esquifit.

Quan està despert

Canta amb el Robert.

Semblen dos bojos!

Canten el rap

Del gat enamorat

La primavera tan bonica amb moltes flors de tants colors

no et fa plorar ni una mica.

La primavera tan bonica

amb moltes flors

de tants colors

no et fa plorar ni una mica.

Els animals deixen de dormir

surten a jugar sense fi.

Els conills salten amb alegria

que fins els ànecs es reien.

4t A:

“El gat blau” (poesia)

Arnau Sanchís

4t B:

“La primavera” (poesia)

Lloyd Papa

14

Hi havia una vegada fa uns tres anys, en una petita ciutat costanera, dos nens que eren

germans i es deien Eduard i Sara. A l’escola els van explicar una llegenda sobre un

diamant màgic que si el trobaves et podia concedir un desig, i ells el volien trobar pel

seu germà petit que estava molt malalt.

Al sortir de l’escola van anar a una biblioteca per investigar si existia i on es podia

trobar. Van consultar molts llibres, però no van trobar res. Quan la bibliotecària va

anar a veure què estaven buscant els va preguntar:

- Hola nens, què busqueu?

- Hola, estem buscant si existeix un diamant màgic –va respondre l’Eduard.

- Però no trobem cap informació i aquest diamant el volem pel nostre germà petit que

està molt malalt –es lamentava la Sara.

- Doncs llavors teniu, és un mapa que diu on és –va dir la bibliotecària.

El dia següent van anar en busca del diamant, però van veure al mapa que estava al

fons del mar. Llavors van anar a agafar el seu equip de nedar per sota l’aigua, i amb

totes les seves ganes van anar a buscar el diamant màgic.

Van estar nedant unes quantes hores i quan per fi només els quedava una miqueta per

arribar, van veure venir un tauró. Els dos germans van anar nedant el més ràpid

possible. Quan van veure una roca molt alta la van esquivar, però el tauró no la va

veure i va xocar contra la roca i se’n va anar i no va tornar mai més. Van entrar a la

cova on es trobava el diamant, van buscar però no el van trobar. L’Eduard va veure una

llum, la Sara va trobar una porta oculta. Llavors van veure el diamant, brillava més que

tots els diamants que havien vist en la seva vida. El van agafar però en aquell mateix

instant es va ensorrar la cova.

5è A:

“El diamant màgic” (prosa)

Beatrice Murillo

15

Quan van arribar a casa, la seva mare i el seu pare estaven molt preocupats per ells i

pel seu germà petit. Aleshores la Sara els va donar el diamant i va dir:

- Amb aquest diamant podrem salvar el nostre germà. Desitjo que el nostre germà

petit es salvi, estaríem molt feliços.

Llavors va sortir una llum immensa del diamant i va desaparèixer. Quan van veure el

seu germà, estava molt feliç i recuperat. Van viure feliços per sempre.

L’amistat és molt bonica

com tenir un amic o amiga.

Quan estàs trist és millor parlar

amb els companys i amics amb molta sinceritat.

L’amistat entre amics és molt bonica,

tothom hauria de tenir un amic o amiga.

L’amistat de veritat és comprendre,

ajudar i intentar entendre

els amics de sempre.

L’amistat és molt intensa

com el color vermell de la rosa.

L’amistat és molt important

com un gran diamant.

L’amistat és tan gran

com un cor gegant.

5è A:

“L’amistat” (poesia)

Salma Zian

16

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. Un dia tota la seva família va decidir que

se’n anaven de vacances a una casa del bosc-

Quan van arribar, van entrar tots corrent de la il·lusió que els hi feia. La germana més

gran es va demanar una habitació per ella sola. En Marc va haver de compartir

l’habitació amb les seves germanes més grans que ell. Al dia següent van anar a

passejar pel bosc i també a dinar. En Marc estava jugant a futbol amb el seu pare i va

xutar la pilota tan fort que es va anar molt endins del bosc. El seu pare li va dir que

l’anés a buscar, però que anés amb molt de compte. En Marc se’n va anar a buscar-la i

buscant-la buscant-la es va donar un cop amb quelcom. Va mirar i era una nau

espacial. En Marc es va quedar molt sorprès i va córrer cap a la casa per dir-li als seus

pares i a les seves germanes. Quan els hi va explicar no s’ho creien. Tot i que en Marc

deia la veritat ningú s’ho creia i van marxar tots cap a la casa.

Al dia següent en Marc va agafar la seva bici i se’n va anar cap al bosc. Va estar buscant

om havia caigut la nau i al final la va trobar. En Marc va estar mirant una bona estona i

després va sentir una veu que deia: “Ajuda’m, ajuda’m!” En Marc va començar a mirar

al seu voltant i quan va mirar a dalt va veure un petit extraterrestre i el va ajudar a

baixar. En Marc li va preguntar com havia arribat a la Terra i l’extraterrestre li va dir

que estava amb la seva nau tan tranquil quan se li va acabar el combustible i es va

estavellar.

- Ara la nau no arranca i no funciona. Que em podries ajudar? – va dir

l’extraterrestre. En Marc va dir que si. Van anar els dos al magatzem sense que

ningú els veiés i van deixar la nau allà. En Marc va agafar eines i va començar a

arreglar la nau. Va treure un xip i la nau es va espatllar encara més.

L’extraterrestre estava molt trist. En marc va mirar el xip i va dir que ell en tenia

5è B:

“Les vacances d’en Marc” (prosa)

Víctor Carbonell

17

un d’igual en una joguina. Llavors l’extraterrestre es va posar molt content i va

anar a buscar-lo.

- Però tu no podràs entrar – va dir en marc – Queda’t aquí.

L’extraterrestre li va dir que si, en Marc va tornar al magatzem i va instal·lar el xip i la

nau va tornar a funcionar però li faltava combustible. En Marc va dir que podia anar a

la benzinera. Va agafar la seva bici i se’n van anar a la benzinera i l’extraterrestre va

anar davant de la bici tapat amb un llençol.

Quan van entrar a la benzinera van comprar combustible i se’n van anar cap a casa.

Quan va ficar el combustible, la nau ja funcionava i l’extraterrestre va poder marxar i li

va donar les gràcies per tot.

Ets l’escalfor

que ens dona la suor.

Vaig perdre el sentit

mirant-te de petit.

Estic tranquil

quan em mires a mi.

La teva imatge

surt a cada paisatge.

5è B:

“El sol” (poesia)

David Abellaneda

18

Hi havia una vegada una nena que es deia Martina. Era una nena molt alta i amb els

cabells molt llargs. Hi havia una cosa molt estranya en ella, era com un misteri. Aquest

misteri era que mai deia les coses que li agradaven, les coses que volia, el que

realment pensava etc.

Un dia els seus pares van decidir porta-la a una escola de cant. La Martina no volia,no li

agradava, però mai ho deia. Quan va començar les classes li va costar molt i també

anava molt angoixada de tantes coses que havia d’estudiar i de fer. Quan eren les 8

de la tarda, la Martina anava a sopar i quan acabava anava directament a dormir.

Encara que no dormia molt, sinó que no parava de pensar en el seu llit.

Després de dos setmanes,la Martina va veure un cartell pel carrer que deia si havia

persones interessades en ballar. A ella li va interessar i va pensar que això seria millor

que fer classes de cant. Quan es va fer de nit li va intentar dir al seu pare i a la seva

mare si podia anar a una escola de ball ,però la nena no va poder dir-li el que ella volia

.Tenia por de que el seu pare s’enfadés amb ella .Aquest era el problema que tenia la

Martina, que mai deia les coses que volia i les que no li agradaven.

Anaven pasant els dies i la Martina estava cansada de fer classes de cant ,no volia

cantar,volia ballar. Els pares van notar a la Martina molt trista i molt angoixada.

En una estona, el pare va anar a parlar amb ella i li va preguntar si li passava alguna

cosa. Ella li va dir que no,que estava molt bé en les classes de cant. El pare es va anar a

treballar però no es va anar molt content i la mare va acompanyar a la Martina a les

classes de cant.

6è A:

“La nena que volia ballar” (prosa)

Leana Reynoso

19

Van anar passant els dies i la Martina finalment va dir perquè li costava dir les coses

que volia i les que no. Estava molt trista,pensava que estaria així tota la seva vida. Va

trucar a la seva amiga Clara i li va dir les coses que l'estaven passant. La Clara li va dir

que això era un problema que tenia i que havia de lluitar per superar-ho. La Clara li va

dir a la Martina que l'ajudaria a vèncer el problema. Entre les dues van poder fer front

el problema de la Martina.

Va arribar un dia en que la Martina li va dir als seus pares que no volia anar a classes

de cant si no de ball. El pare es va quedar en silenci no va dir res.

La mare li va dir: - però perquè no ho havies dit?

A la Martina li va sortir un llàgrima i el pare li va dir: - contesta, que no passa res.

La nena va dir que tenia por que s’enfadessin amb ella per no dir les coses a temps. La

mare li va dir: - no ploris. Segurament era un problema que tenies. Sempre que anava

amb tu a les classes de cant no estaves contenta, tenies com un misteri dins teu.

El pare li va preguntar qué volia fer i la Martina li va dir que havia vist un cartell en el

carrer de persones interessades en ballar.

-Em faria molta il·lusió!- va dir la Martina.

Va deixar de fer classes de cant i va començar a fer classes de ball. Gràcies a la seva

amiga Clara va poder dir el que volia i el que no volia.

Un dia en les classes de ball va arribar un nen nou que es deia Jorge .Tenien tantes

coses en comú que es van enamorar però es van separar al temps d’anar creixent.

Van passar deu anys i la Martina es va fer una gran ballarina. Feia concerts i anava a

festes a ballar i va tindre molta fama.

Un dia en una festa,la Martina es va trobar amb el noi que feia classes amb ella de

petita. No es van reconèixer i després de parlar molt es van adonar de que estaven

enamorats. I finalment es van casar,van tindre una boda molt bonica i els dos van

seguir junts amb la seva fama y amb el seu amor.

20

L’amor és un sentiment que

no pots controlar,

et desvies i no pots parar.

L’amor és un sentiment que

per controlar-lo

t’has de tranquilitzar,

baixar la marxa i callar.

L’amor és un sentiment que

un no pots deixar

sense remordiments,

pensaments,

ni d’altres coneixements.

L’amor és tan difícil que

no ho pots aguantar

explotes

et deixes anar

i així és el final.

6è A:

“Amor” (poesia)

Helen Feliz

21

Era un dia abans de fi de curs i els nois i noies de 2n de batxillerat estaven preparant el

viatge. Eren les quatre de la tarda, i era l’hora de escollir a quin lloc anirien.

El Marc va suggerir d’anar a Port Aventura perquè li agradaven molt les atraccions, la

Judith com és més tranquil·la volia anar a una illa, un altre volia anar a Irlanda, una

altra a Anglaterra... i així fins que va haver una idea que li va agradar a tothom. Era

l’idea del David que era anar a una selva tropical. Al dia següent, tots els nois i noies

tenien ja les seves motxilles carregades amb el necessari. L’Eva, la seva professora,

s’havia encarregat de tot. Van anar en tren a l’aeroport on els estava esperant el seu

avió. A l’avió, estaven mirant una pel·lícula quan de sobte, un motor de l’avió es va

espatllar. Tots es van posar l’armilla salvavides i van saltar al mar. Van nedar fins l’illa

més propera. A l’illa per tenir senyal al telèfon l’Eva es va enfilar a una palmera. Va

trucar al 112, li van atendre però li van dir que tardarien unes quatre hores.

Mentrestant, uns alumnes es van posar a prendre el sol mentre que altres es ficaven

al mar a nedar. Per fi, després de quatre hores, va arribar un helicòpter. L’Eva li va dir

al pilot que volien anar a la selva tropical. El pilot, molt amable, els i va dir que els

portaria amb molt de gust.

Des de l’avió miraven per la finestra aquell paisatge i entre el mar van distingir la selva

tropical. En baixar de l’helicòpter es van endinsar-se en la selva. Van veure tot tipus de

rèptils: sargantanes, granotes, gripaus, camaleons i sobretot serps que per sort, no

eren verinoses. No paraven de fer fotos a tot el que veien. De cop i volta es va fer de

nit. Van fer una foguera per escalfar-se perquè a la nit a la selva feia fred. Van posar el

menjar a la foguera i van començar a menjar. A l’ acabar van col·locar els seus sacs de

dormir a la sorra i es van posar a dormir. De bon matí, van recollir les seves coses

perquè tenien que tornar a Barcelona. Va arribar l’avió, ja amb el motor arreglat i els

va portar a Barcelona.

6è B:

“Viatge de fi de curs” (prosa)

Glòria Palau

22

Quan van arribar, els seus pares els esperaven a l’aeroport. Els nois i noies van anar

corrents a explicar-li als seus pares aquell viatge tan fantàstic que havien fet i que s’ho

havien passat molt bé.

El mar és tan bonic

tant de dia com de nit.

El mar tranquil o enfadat però

sempre ha estat molt apreciat.

Les ones són grans i petites

sens dubte les del mar més boniques.

El mar ens aporta l'aliment

en què podem clavar la dent.

La gent al mar hi va a jugar

i també a nedar.

6è B:

“El mar” (poesia)

Bruno Zablocki