JOAN MARAGALL

Dades biogrfiques

Barcelona 1860 1911

Inadaptat a la vida d'empresari, fa la carrera d'advocat (1879-1884)

Ha d'ajudar la famlia perqu l'empresa fa fallida.

Dades biogrfiques (2)

Comena a treballar al Diario de Barcelona (1890).

Es casa amb Clara Noble (1891)

Guanya diversos premis als Jocs Florals.

Tradueix Goethe. Escriu Oda a Espanya (1898)

Primer fragment d'El comte Arnau (1900)

Dades biogrfiques (3)

s processat per un article polmic i abandona el Diario de Barcelona (1902).

President de l'Ateneu Barcelons: hi pronuncia el discurs Elogi de la paraula.

Rebutja de ser candidat a diputat.

1905 publica el poemari Enll.

Cofunda la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans.

1909 Forta crisi pels fets de la Setmana Trgica. Escriu La ciutat del perd

Dades biogrfiques (4)

1910 Acaba la tragdia en vers Nausica.

1911 Publica Seqncies: acaba el mite del Comte Arnau, Cant espiritual.

Poesia

La vaca cega ............... 7

La fageda d'en Jord ... 8

Cant de novembre ....... 9

Muntanyes

Articles

La ciutat del perd ..... 10

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avanant desma pel cam de laigua,
sen ve la vaca tota sola. s cega.
Dun cop de roc llanat amb massa traa,
el vailet va buidar-li un ull, i en laltre
se li ha posat un tel: la vaca s cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat daltres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar lesquellot, mentres pasturen
lherba fresca a latzar... Ella cauria.

Topa de morro en lesmolada pica
i recula afrontada... Per torna,
i baixa el cap a laigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Desprs aixeca
al cel, enorme, lembanyada testa
amb un gran gesto trgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i sen torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacillant pels camins inoblidables,
brandant llnguidament la llarga cua.
1893

La fageda d'en Jord

Saps on s la fageda d'en Jord ? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobars un indret verd i pregon com mai ms n'hagis trobat al mn:5 un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jord. El caminant, quan entra en aquest lloc, comena a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud10 s'atura, i no sent res, i est perdut. Li agafa un dol oblit de tot el mn en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: s pres de la fageda d'en Jord,15 presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant pres!

Cant de novembre

El vermell dels arbres, encs per la posta - dels sols hivernals, delita i penetra lo mateix que aquells verds primaverals. Germans, alcem els cors, que tot s bell, el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera amb els brots i amb les fulles que se'n van; gosem el dia sens mirar endarrere, sense pensar amb els dies que vindran.

Gosa el moment; gosa el moment que et convida, i corrers alegre a tot combat: un dia de vida s vida; gosa el moment que t'ha sigut donat. No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres, ni planyis mort lo que ha tingut ple ser... De plnyer s el donzell que ajeu sos membres ans d'haver-los cansat en el plaer.

La ciutat del perd (1)

[...]El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuc solament perqu en ella es manifest amb ms claredat aquest mal que s el de tots nosaltres? El cor no vos diu anar a demana perd, a genollons si conv, i els ms ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixrem abandonda per egoisme? Estem en paus, doncs. I ells han de pagar la pena noms perqu la seva acci cau dintre un codi, mentre que la nostra inacci s tan baixa que ja no pot caure enlloc?[...]

La ciutat del perd (2)

[...] Aneu a demanar perd per ells a la justcia humana, que ser demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser ms culpables que ells.Com vos podeu estar aixs tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demat, all dalt de Montjuc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del mn i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que saixeca indiferenta i a poc a poc, ben a poc a poc, perqu no shagi desperar, el portaran a un rac de fosso, i all quan toqui lhora, aquell home, aquella obra magna de Du en cos i nima, viu, en totes ses potncies i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'agenollar de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell far un salt i caur mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser ms que vosaltres! [...]

La ciutat del perd (3)

[...] Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visi no se us posi al davant i no us nu el mos de pa en la gola, i no us glaci el pet als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?
I aix no us despertar l'amor? Encara preguntareu quin puga sser son objecte, ara, de seguida? Doncs quin altre que aquest? Com podeu pensar en res ms del mn ara com ara? Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aixs tres homes,i els que s'esperen...! [...]

Maragall era una home intelligent, treballador, dedicat, complex i contradictori, i en molts moments heterodox i revolucionari.Sam Abrams: Llegir Maragall, ara. Ed. Proa. Barcelona: 2010.