TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: ORIOL ROCA

Les escenes del crim sempre expliquen unahistòria. Com la majoria de les històries, uncrim presenta uns personatges, un

conflicte, un començament, un nus i undesenllaç. Normalment el desenvolupamentdels esdeveniments depèn dels actors o del’autor que l’ha ideat. En la història d’un crim, eldesenllaç depèn de les habilitats delsinvestigadors per analitzar i resoldre el qui, elquè, el com i el perquè de tot allò que laconfigura. Joan Cañellas (Santa Maria dePalautordera, 30 de setembre de 1986) s’haespecialitzat a resoldre situacions complicades.Analitza l’escena, cerca pistes i pren la millordecisió. Recentment va resoldre un cas delscomplicats, en el qual ell mateix era la víctima.Estava embussat, li havien tallat les ales. Lespistes i les declaracions dels testimonisindicaven una cosa, els fets una altra de moltdiferent. El cas semblava que quedaria obert,que per trobar la solució caldria continuaresperant. Al final, però, el jove Cañellas vatrobar una nova via. La solució passava pertornar al passat.

Fitxar pel Granollers ha estat com tornar acasa?

Es podria dir que sí. Tot i que vaig començar ajugar a Palautordera, on vaig fer el pas mésimportant i on vaig començar a dedicar-meprofessionalment a l’handbol va ser aquí, aGranollers. Hi vaig estar cinc anys. Lacircumstància de ser un club “petit”, on tot

l’esforç està dedicat a l’handbol, fa que sigui unafamília. Ja coneixia a tothom, entrenadors,companys i aficionats. Ja sabia on anava i quèem trobaria, i això és una de les coses que emva fer tornar. A més, em fa l’efecte que hi hahagut una voluntat de créixer i millorar.

Com has canviat en aquests tres anys al Barça?

D’entrada, físicament. Només per l’edat el canvija es nota. Vaig marxar amb divuit anys i tornoamb vint-i-un. He crescut i he guanyat pes.D’altra banda, el fet d’haver estat entrenant-me ijugant amb jugadors de màxim nivell al Barçatambé m’ha fet créixer com a jugador.

En quin sentit?

Doncs des de millorar el llançament veient comllançava l’Iker, fins a aprendre la intensitat detots els entrenaments. Sobretot he après asuportar la pressió i a ser més ambiciós, ja queal Barça s’ha de guanyar sempre sí o sí.

Llavors es podria dir que en el Barça, tot i notenir gaires minuts, no has perdut el temps.

És ben clar que no he jugat els minuts que empensava quan em van fitxar. A banda d’això,jugar al Barça també m’ha ajudat a evolucionarcom a jugador més de pressa que si m’haguésquedat a Granollers. He millorat molt, jugo mésde pressa, amb més precisió, i físicament hemillorat considerablement.

80 esforç

82 esforç

Amb el canvi de clubbuscava un lloc per tenirmes responsabilitats i serimportant, tant en ataccom en defensa

Per què creus que no et van donar oportunitats?

Això encara m’ho pregunto jo també. Potser haestat perquè a la meva posició, al Barça, tenenun jugador importantíssim com és l’Iker[Romero]. Tots els entrenadors que han anatpassant durant aquests tres anys hi confiavenmolt. El problema és que, com que hi confiaventant, potser no confiaven en els altres. Jo diriaque ha estat per això, per falta de confiança.

Què deuen pensar ara que veuen que t’hasconvertit en la revelació, de moment, de la LligaSabadellAtlantico ASOBAL?

Doncs no ho sé… Jo estic content de com vanles coses, i ara mateix el que pensin no va gaireamb mi. Estan fent una bona temporada i esperoque les coses els continuïn anant bé.

A qui li van perfecte és a tu. Jugador revelació,màxim golejador de l’equip, llançador delspenals, amb la confiança de l’entrenador…

Sí, es podria dir que sóc un jugador importantdintre de l’equip. No m’esperava ser el màximgolejador, però les coses m’han anat bé. Elsentrenadors de mica en mica m’han anat tenintconfiança i he aconseguit un lloc de pes al’equip. De fet, amb el canvi de club ja era el quebuscava. Buscava un lloc per tenir mésresponsabilitats i ser important, tant en atac comen defensa.

En defensa també?

Sí. Els últims anys semblava que en defensa nopodia jugar, no sé per quina raó. Ara, però, hedemostrat que ho puc fer i ser important.

Et va sorprendre la convocatòria amb la seleccióestatal?

Sí, home, evidentment. Feia uns anys que nojugava gaire i, tot i que l’entrenador que m’haconvocat és temporal, ha estat una gratasorpresa. Sí que pensava que, si aquestatemporada em sortia bé i continuava treballant,de cara al futur podia tenir alguna opció, peròmira, la cosa ha arribat abans.

I en vas quedar content?

Vaig intentar que em sortís el millor partitpossible per aprofitar l’oportunitat. A vegadesles coses no surten com vols o com imagines,però n’estic força content. Sóc conscient queera una convocatòria per veure gent jove i perveure qui pot rellevar el grup actual, que ja famolt temps que competeix.

Aquest any passat acabaves contracte. Tenint encompte, a més, la progressió i el talent que estàsdemostrant, suposo que devies tenir unesquantes ofertes sobre la taula.

Sí que n’hi havia, però ja no vaig voler mirarofertes de fora perquè estic estudiant Farmàcia ivolia centrar-me a acabar la carrera. D’altrabanda, em van oferir l’opció de renovar per alBarça, que no era una mala opció. Però, comt’he dit, feia un temps que estava estancat isemblava que les coses no canviarien desprésde parlar amb l’entrenador. Aleshores, vaigpensar que la millor opció per no canviar gairel’estil de vida que portava, tenint en compte amés que és un club que conec de dalt a baix, eravenir a Granollers.

I estàs més content que un gínjol.

Doncs de moment sí. Fixa’t que m’ha servitperquè la gent em conegui. La gent, a bandadels que em seguien en categories inferiors, noem coneixia, i aquí tinc l’oportunitat de ser unjugador important en un club amb història.

A banda de tu, han arribat a Granollers jugadorscom ara Salva Puig o Ohlander, que han ajudat afer un salt de qualitat. Veus l’equip amb opcionsde tornar Granollers al lloc que va ocupar anysenrere?

Ara mateix el Granollers no té el pressupost quetenen altres equips de la Lliga, ni molt menys. Al’handbol, com a quasi tots els esports, els quetenen més diners són els que tenen mésnúmeros per guanyar títols. Tornar a guanyarlligues com aquell Granollers? No crec que siguiel nostre objectiu, estem en un altra lliga.

esforç 87

A quina?

Estem treballant per estar com més amunt millori les coses van molt bé. El que vingui benvingutserà, però crec que guanyar la lliga queda unamica lluny. És molt complicat competir ambequips amb pressupostos tan elevats. Estem enla línia correcta, treballant amb el grup quetenim, que és jove, amb ganes i amb molt defutur.

Això potser és la clau: gent jove, amb ganes ifutur…

Sí, el Granollers és un club de planter. Fixa’t queen el primer equip, dels quinze jugadors queformem la plantilla, a banda dels quatreestrangers i de Raúl Campos que ja fa sis anysque és aquí, els altres són jugadors sortits de labase. És la política del club.

Com veus el futur?

Segurament s’ha de continuar en aquesta bonalínia en què s’està treballant. Una de les raonsper les quals vaig decidir tornar a Granollers vaser veure que s’havia deixat enrere l’esperit unamica conformista dels últims anys i que estreballava, com diu la directiva, perprofessionalitzar una mica més el club.

Parles tota l’estona de la bona línia.Concretament, a què et refereixes?

Doncs a això, que des de la directiva s’estan fentles coses bé. Al primer equip tothom ha agafatuna il·lusió nova i tots els jugadors treballem peraportar-hi una mica més.

L’entrenador ens demana el màxim i ensentrenem molt i molt bé. En definitiva, tothom téla voluntat de canviar la dinàmica i treballar perser a dalt.

Aleshores, ja esteu bé?

Sí, però jo crec que no ens hem de conformaramb el que tenim i que hem de voler més,perquè quan et conformes les coses noevolucionen.

Se’t veu sincerament involucrat en el projecte,però què et podria fer canviar d’equip?

Ara mateix estic molt content. La voluntat delclub de millorar i de no conformar-se, quan vaigmarxar cap al Barça, no hi era, i aquest va ser undels motius que em van fer decidir pel canvi.Actualment sembla que sí que hi és i hi esticmolt a gust. Evidentment, si arribéssim en unpunt que les coses no anessin bé o que el clubno apostés per la filosofia amb què s’estàtreballant actualment, que penso que ésl’encertada, i veiés que no hi ha evolució, podriaarribar a pensar-hi. Però ara tinc un contracteper aquesta temporada i dues més i pensocomplir-lo. Estic fins i tot sorprès gratament percom ha evolucionat el club des que vaig marxar.Estic molt content i espero que les cosescontinuïn anant com fins ara.

Va caldre un treball acurat de recerca, però lasolució final sembla idònia per a tothom. Haguanyat confiança i s’ha convertit en un delsmillors en la seva posició. El Joan ha esdevingutun veritable CSI: un Cañellas amb unaSuperioritat Incontestable. çe