JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS Joan Francesc ...

JOANMASCARÓ,LA VILAI ELS MARGALIDANS

Joan Francesc March

5

Joan

Fra

nces

c M

arch

• J

OA

N M

ASC

AR

Ó, L

A V

ILA

I E

LS

MA

RG

AL

IDA

NS

5

Aquí tenim manifestat allò que En Mascaró aspirava que fos-sin els nins, els joves, els

majors, els pagesos i la gent d’estudis de Santa Margalida: una gent fidel als seus orígens, a la seva història, llengua i cultura. I que després de l’amor al seu poble natal i a tots els seus valors, pas-sassin a un amor universal que englo-bàs tots els pobles de la terra i tota la gran varietat de valors que han aportat al progrés de la humanitat.

Joan Francesc March

Joan Francesc March Qués va néixer a Santa Margalida l’any 1927. Acabà el batxille-rat a Ciutat l’any 1943. Estudià tres anys de la carre-ra de Dret a Barcelona (1944-1948). Ingressà a la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors l’any 1949. Féu els estudis sacerdotals al Santuari de Lluc i fou orde-nat sacerdot l’any 1957. Després de perfeccionar-se en pastoral al Laterà de Roma, ha desenvolupat les seves activitats pastorals a Itàlia, Catalunya, Cuba, l’Argentina, Bèlgica i Mallor-ca. Joan Francesc March també és diplomat en parap-sicologia per l’Institut de Parapsicologia de Buenos Aires. Després de viure amb gran compromís les idees de la Teologia de l’Alliberament

per Amèrica Llatina tornà a Mallorca, on fou rector de les parròquies d’Andratx i la Real. A més, també féu alguns viatges d’activitats a l’Argentina. L’any 1976 començà a escriure llibres en català, tot defensant la identi-tat i la cultura del nostre poble. D’aleshores ençà ha publicat les novel·les l’Hereu de la Corona (1976), Els triomfadors (1977), Confessions d’en Gori Soler (1978), Desertor (1980), Branca d’Olivera (1992) i Estat de coma (2000), i el recull poètic Jardins de Pau (1982). És coautor de la Història de Santa Margalida. De la prehistòria al segle XVI (1981). Coordinà i també és autor, en col·laboració, del Primer (1979) i Segon (1996) volum de Lectures Mallorqui-nes. Actualment, Joan Fran-cesc March habita en el monestir de la Real de Ciutat, té cura de la Llar d’Ancians del Consell de Mallorca i és director de la Biblioteca Balear de la Real.

3

JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS

4

Edita: Ajuntament de Santa MargalidaPrimera edició: Març 2005Coordina la col·lecció: Antoni Mas

Dip. Legal: PM716-2003

Disseny i maquetació: www.accentgrafic.com

Impressió: Gràfiques SIBA, S.L. Tel. 971 52 32 44 07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca)

5

JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS

Joan Francesc March

MALLORCA, 2005

7

Vaig néixer a Santa Margalida i si puc moriré a Santa Margalida. I dins la mateixa cambra a on vaig néixer.

Joan Mascaró i Fornés

9

P resentació Nasqué a una illa de la Mediterrània,

al lloc més bell de la terra. Era a començaments del segle, quan el soroll dels cotxes encara no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins, i quan el clar blau del cel encara no havia estat profanat pel renou brutal dels aeroplans... La mar blava era silenciosa a no ser per la música de les ones, o pel so del vent a les veles blanques de les barques.

Així iniciava Joan Mascaró els seus Records, que encapçalen el llibre pòstum La Creació de la Fe. Uns Records que, sense cap casta de dubte, són la descripció més bella escrita mai de Santa Margalida i, potser, de cap poble de Mallorca:

la casa on vivia el jovenet era prop del cim d’un turó...Des de la terrassa del davant de la casa es podia veure el poble a poc més d’un quilòmetre, però era un lloc molt llunyà per a la imaginació d’un infant...Podia veure un edifici misteriós damunt d’un penyal al final del poble. Era l’església del poble, una d’aquestes grans esglésies mediterrànies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llatí es podia sentir fins a la plaça de la Vila.

Els records de la infantesa margalidana varen mantenir sempre fitat Joan Mascaró amb el nostre poble. Ell, que s’adreçava a en Joan March referint-s’hi com a compatriota vostre del nostre poble de Santa Margalida i, també, com un compatriota d’una terra que tant estim, li escrivia

m’agradaria molt un dia poder anar amb vostè a Santa Margalida. Els turons i les terres i els arbres i el poble tenen per a mi recordances grandioses de meravelles; ja que són recordances dels anys de nin petit, i de primera joventut. Aquells dies eren dies que semblava que un vivia tota la vida del món: allò era un cel de vida i d’il·lusions, era sentir la grandesa de la vida i de l’univers. Aquells dies i anys varen ésser, estic segur, en certa manera els més grans de la seva vida. Ho varen ésser de la meva.

La llunyania, a Anglaterra estant, no li va impedir mantenir l’interès ni tampoc la preocupació pel poble on va néixer. En Mascaró opinava que

10

seria interessant si a Santa Margalida podien estudiar una mica la història del poble, els costums antics, fins i tot la geografia del poble, els aucells, les plantes, els arbres, les flors, la gent. I també, que el cas dels mestres de Santa Margalida és de trobar-ne un que senti el valor únic de l'idioma nostre, fill del poble i de la nostra cultura. Ell pot ésser un foc que va encenent cors i pensament, i ajudar. Pots trobar alguns joves intel·ligents i fer obra bona. Les escoles s'han de renovar. És un problema cultural, nacional i universal.

La formació de la joventut, pel que sembla, era per a Joan Mascaró una de les principals necessitats de Santa Margalida. Hi insistia l’any 1981:

el que jo voldria és que a l'escola del poble tinguessin una biblioteca de lletres nostres i que un bon mestre ensenyàs als alumnes l'art de llegir un llibre. Endemés que l'Ajuntament tingués una biblioteca pública, encara que sols fos oberta unes hores per setmana, per deixar llibres a alguns interessats a saber llegir, i saber llegir i pensar. Ara, sortosament, aqueixa biblioteca hi és, i du el seu nom.

Com a margalidans ens pertoca estar molt agraïts ferm a Joan Francesc March, un altre viler que resideix fora del nostre poble –però, com Joan Mascaró, amb el cor i la memòria a Santa Margalida– que hagi tengut cura de recopilar la correspondència d’en Mascaró adreçada a altres margalidans. Aquesta antologia de cartes, que es clou amb un text escrit per a ser llegit durant la presentació de la Història de Santa Margalida (1981), ens fa ben avi-nent l’estimació que sentia per la Vila el savi margalidà. Una estimació que, per a Joan Mascaró, era la primera passa per a estimar la nostra llengua, la nostra cultura, i tots els altres pobles i cultures del món. En paraules seves:

vivim entre recordances d’un passat que ja és passat i un temps a venir. Que el temps a venir sigui un temps de grans alegries per al nostre poble, que estimem les paraules mallorquines que la Beata emprava. Va ésser una santa mallorquina que parlava en mallorquí. I no és sols l’amor del cor que ens du al nostre idioma, és l’ajuda que ens dóna per aprendre altres idiomes; el castellà, francès, italià, portu-guès, són idiomes germans del català que el Rei En Jaume va dur a Mallorca a on el poble i els homes de lletres l’han conservat. Que el coneixement i perfecció d’aquest idioma i del poble de Santa Margalida que el parla, sia a la glòria de Déu.

Santa Margalida, març de 2005

Antoni del Olmo DalmauBatle de Santa Margalida

11

Motivació d’aquest llibre Si ha existit un fill de la Vila de

Santa Margalida totalment compenetrat amb el seu poble, el seu paisatge, les persones, els costums, tradicions i cultura nostrada, aquest home és el nostre paisà Joan Mascaró i Fornés. Molts d'altres hauran estimat la Vila i els seus valors, però no ens poden alliçonar com ell, perquè el nostre compatriota tenia reunides, vora una bondat que ablania els cors, una gran intel·ligència i una capacitat extraordinària de captar els valors i l'ànima profunda d'un poble. Era un gran artista de la paraula, observador i pensador de categoria i encara li augmentà el seu amor a la Vila, i la capacitat de ser mestre del seu poble, el fet de viure molts d'anys enfora, escrivint en una llengua que no era la seva i sempre sospirant, ple de nostàlgia, poder viure i morir en la petita pàtria, que per a ell sempre va ser el centre de l'univers. La seva esposa Kathleen va poder dir que Joan Mascaró va ser un autèntic ciutadà del món; però el seu cor sempre va estar a Mallorca. Però no a qualsevol part de Mallorca, sinó principalment en el tros on va néixer, que ell definia com el lloc més bell de la terra, que es perllongava després per tota Mallorca i finalment per tot el planeta. Però és ben cert que tot el seu universalisme s'inicià a s'hort d'en Degollat de Santa Margalida. D'allà va prendre la seva volada d'àguila que recorre el món des de les altures i quan arriba el seu moment torna a les nadiues penyes.

A més de les cartes escrites als seus paisans de Santa Margalida, res no fa tant patent el que per al nostre il·lustre paisà significava el seu poble com el pròleg a la seva obra pòstuma La Creació de la Fe, on intenta condensar tot el seu pensament i oferir la saviesa que va anar acumulant durant la seva vida. En el pròleg del llibre, que titula Records, condensa el que va ser el paisatge del seu poble nadiu des de la seva infantesa fins que va partir cap a terres llunyanes.

Diu Joan Mascaró d'ell mateix: nasqué a una illa de la Mediterrània, al lloc

12

més bell de la terra. Era a començaments del segle, quan el soroll dels cotxes enca-ra no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins, i quan el clar blau del cel encara no havia estat profanat pel renou brutal dels aeroplans... La mar blava era silenciosa a no ser per la música de les ones, o pel so del vent a les veles blanques de les barques. Només hi havia a l'illa sons d'harmonia: la remor suau de l'herba dels camps o de les fulles dels arbres, el cant dels ocells o de les bèsties, les cançons dels al·lots i al·lotes o dels homes i dones que treballaven als camps, cançons senzi-lles cantades amb tonades que eren creació de la gent. Aquestes cançons els ajuda-ven a la feina: les cançons tranquil·les del temps d'exsecallar les oliveres a l'hivern, les cançons joioses de primavera, les cançons més sorolloses de l'estiu damunt l'era que duraven des de l'albada fins a l'horabaixa o el capvespre quan s'emmagatzemaven els sacs de blat. Les cançons de feina al camp i les cançons dels artesans als pobles, el ferrer. el fuster, el teixidor, tots tenien les seves cançons. També hi havia els sons de la natura: el so de la pluja benvinguda, els sons misteriosos dels trons aquells pocs dies de l'any en què un cel negre anunciava l'anhelada pluja. Hi havia l'agradable sotragueig de les rodes dels carros amb els seus batecs rítmics. En alguns llocs fins i tot es podia sentir el so del vent a les pales dels molins... Així ho mani-festava el nostre Joan Mascaró en el darrer llibre de la seva vida, perquè els anglesos i els lectors de qualsevol part del món entenguessin quina havia estat la gran influència de la terra més bella del planeta sobre la seva ànima.

Encara segueix explicant als seus lectors de tots els vents del món: La casa on vivia el jovenet era prop del cim d'un turó...Des de la terrassa del davant de la casa es podia veure el poble a poc més d'un quilòmetre, però era un lloc molt llunyà per a la imaginació d'un infant...Podia veure un edifici misteriós damunt d'un penyal al final del poble. Era l'església del poble, una d'aquestes grans esglésies mediterrànies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llatí es podia sentir fins a la plaça de la Vila.

Ens explica com vivia externament la vida dels altres i com la seva ment s'enlairava vers refinats ideals: Aquell infant vivia dues vides independents i sepa-rades. Una era la seva vida externa, la que tots veien. La joia de córrer pels camps, de jugar amb els seus germanets o amb alguns amics de la seva edat, de seguir el pastor o al·lot que guardava una gran guarda d'indiots...,la joia de carregar a l'ase dos sacs de blat del camp fins al molí i esperar fins que els sacs fossin plens de farina per fer aquell pa negre d'aroma i gust saludables que només es poden ima-ginar els qui n'han menjat, no aquells que es veuen condemnats a menjar el pa de les fàbriques modernes; la sana felicitat de sentir la joia de la sortida del sol; la joia

13

de treure poals d'aigua fresca d'un pou profund sota l'ombra d'un llorer perfumat... la joia d'estar tot sol en tranquil·la contemplació escoltant el flaviol del pastor que, a l'estiu, només duia el ramat a pasturar després de la posta de sol.

Aquests eren alguns dels plaers de la seva vida externa, una vida que d'alguna manera comparteixen tots els qui han nascut amb contacte amb la natura, fruint d'una felicitat inconscient.

De totes maneres hi havia una vida interior més profunda a l'ànima d'aquell al·lotet. Hi havia moment en què se n'anava a caminar tot sol... Els dies calorosos d'estiu quan tothom feia la sesta després de dinar. se n'anava fins els marges de pedres grosses que marcaven els límits dels camps...i enfilant-se a la paret podia penetrar en el misteri del desconegut.

Pels camps d'oliveres i romaní silvestre podia baixar fins a una petita vall i llavors pujar un turonet des del qual podia veure el grup d'edificis que formaven ca seva... tornava cap a casa en silenci. Mai no parlà a ningú d'aquestes passejades. Era un secret de la seva ànima. Podia haver dit als altres on havia estat; però algu-na cosa dintre seu li deia que les sensacions superior de l'ànima no poden ésser compartides, i que la seva bellesa sembla malmesa si se'n parla a altres que pot ser no les comparteixen.

Així l'infant tenia dos móns: el món de felicitat exuberant externa i el món superior de joia silenciosa interna. Anava creixent i hagué d'anar a l'escola...

Aquell al·lot que jo coneixia tan bé, era realment afortunat d'haver nascut a una illa de bellesa silenciosa, i d'haver sentit des de la primera infantesa la bellesa exterior del món i el silenci interior de la seva ànima. Però començava a sentir "les ombres de la presó" que enfosqueixen la joia primera de la infantesa. Arribà el dia que complí quinze anys. Seia tot sol sota el cel blau i pensava en els anys que li havien passat i els anys innombrables que li quedaven per davant. S'havia pres els estudis molt seriosament: havia tingut bones notes a l'escola. En què pensava?... se sentia tot sol i sense una guia vertadera en la vida...Desitjava molt la vida, una vida més gran, la descoberta de coses grans; però ni la gent, ni els mestres, ni els llibres semblaven capaços de donar-li el que necessitava.

A la Mallorca de primeries del segle passat no hi havia un centre de for-mació universitària com necessitava absolutament el nostre Mascaró. Coneixia unes cinc llengües, havia estudiat i llegit molt; però li faltaven grans mestres que l'orientessin. En la seva manera de veure la vida hi havia confusions terribles. Aleshores li vingué la temptació de dedicar-se a dur una vida de comerciant, per reunir una bona fortuna. Com diu ell mateix: n'hi havia un al

14

seu poble que era un geni fent negocis. Ja havia fet una gran fortuna i només tenia disset anys més que ell. Es tractava de Joan March Ordines, una altra gran intel·ligència nascuda a santa Margalida. El nostre Mascaró el tenia en gran concepte i a la seva casa de Cambridge tota la vida va tenir en el seu gabinet de treball una foto gran del seu paisà devora una altra de la mateixa grandària del Mahatma Gandhi. Deia que eren les dues persones més intel·ligents que havia tractat.

La temptació de dedicar-se a fer diners va ser gran; però gràcies a Déu, la va resistir escollint una vida dura de dificultats econòmiques, que no li impediren seguir els seus gran ideals. La Vila hauria tingut un comerciant més i hauria perdut un mestre i guia genial i únic que tantes de coses importants li havia d'ensenyar.

La providència, que mai ens abandona, li va permetre posseir una gran formació en una de les universitats més importants del món i tenir mestres i guies d'alta categoria. Va conèixer molts de pobles, moltes de cultures i llen-gües i llegí molts de llibres importants, que li donaren una capacitat extraor-dinària, admirada per grans personalitats universitàries, per premis Nobel, escriptors de fama mundial que l'admiraren i se sentiren honrats de la seva amistat i de tenir correspondència amb ell.

Joan Mascaró ha influït com pocs a fer entenedora per a Occident la gran cultura d'Àsia, amb les seves acurades traduccions de les grans obres filosòfi-ques i místiques de l'Orient. Però la seva gran obra no hauria estat tan per-fecta i, pot ser, no hauria estat possible si no hagués començat per captar els valors, del seu poble, la seva gent, la llengua i cultura que havia mamat a Mallorca. Sempre va servar un gran amor d'agraïment a Déu que li va donar la vida, als seus pares que l'educaren, al poble on va obrir els ulls i dins la seva terra volgué ser enterrat, quan acabà l'existència terrenal.

Perquè el nostre paisà tant va estimar el nostre poble, perquè tot ho va fer pensant en la seva gent i amb un desig de poder ajudar-la a mantenir la seva personalitat i els seus valors, com un poble que sap mantenir la seva categoria i perquè té moltes de coses importants i necessàries que ensenyar-nos. Per això mereix que els margalidans puguin tenir aquest llibre on trobar condensat allò que ell ens volgué ensenyar.

15

P etita biografia de Joan Mascaró És un gran do de Déu per a un

poble, que hagi sorgit de les seves entranyes un home de la categoria i quali-tats extraordinàries com les que posseïa Joan Mascaró i Fornés. D'ell se n’han escrit biografies llargues i articles; però ara intentarem fer-ne una petita bio-grafia destacant les notes que es poden considerar més interessants per als seus compatriotes de la Vila.

Joan Mascaró va néixer a Santa Margalida, a la casa de camp d'un tros de terra que es deia s' hort d'en Degollat, el dia 8 de desembre de 1897, a les onze del matí. El seu pare era Martí Mascaró i Sansó, natural de Son Carrió, però fincat a la Vila. La seva mare havia per nom Joana-Aina Fornés Tauler, natural de Santa Margalida, la qual família habitava a la possessió de la Bisbal, prop de s'hort d'en Degollat.

S'hort d'en Degollat era una finqueta d'unes set quarterades, propietat de Guillem Sansó i Blanquer, oncle del pare de Joan Mascaró, militar retirat, que generalment habitava a Ciutat i passava qualque temporadeta a s'hort d'en Degollat a un tros d'edifici separat del que habitava la família Mascaró. Estaven molt units i l'oncle Guillem estimava el petit Joan Mascaró com si fos un fill seu. Quan en Joanet tenia sis anys passà a viure amb l'oncle Guillem i així pogué fer els estudis primaris amb els Ligorins de Ciutat, i després seguir estudiant amb els Germans de La Salle. Quan la família Mascaró emigrà a l'Alger, en Joanet, que tenia deu anys, passà definitivament a cal seu oncle, que quan morí el féu hereu de la seva casa de Ciutat i d'altres béns.

El pare de Joan, Martí, era un home molt alt, magre i de molta de força. També era un bon treballador per a les feines del camp. Quan emigrà a l'Alger, l'any 1908, va fer una bona fortuna i comprà una possessió on hi sembrà vinya, tarongers, cereals i altres cultius.

La seva mare, Joana-Aina, que de mal nom li deien Manenta, era una

16

dona bondadosa, feinera, molt comportívola i, segons els que la tractaven íntimament, era una santa.

D'aquest venturós matrimoni nasqueren quatre nins i una nina: Joan, Pau, Martí, Bartomeu i Joana-Aina.

Ja de ben petit era molt lliurat a l'estudi. Els vespres estudiava a la claror d'una espelma o d'un llum d'oli. Després sortia al descobert i contemplava amb gran atenció la lluna o les estrelles del cel. A vegades el seu oncle Guillem, que passava pena que vetlàs tant, el treia del seu embadaliment dient-li: Joan, a dormir! I ell sempre obeïa. L'observació de la natura, de dia i de nit, era una de les característiques que sempre el dominaren.

Posseïa una delicadesa i distinció molt especials. Conta una dona que quan ella tenia uns vuit anys, Joan Mascaró, que en tenia quinze, anà a la casa dels seus pares, prop de s'hort d'en Degollat. Ella va quedar admirada i cor-presa de la finesa, cortesia i educació d'aquell jovenet. Saludava, somreia i parlava amb un gran respecte i bondat i, quan sortí de la casa, anà caminant cap enrere i somrient a tots, de manera que no li pogueren veure l'esquena. Seixanta anys més tard ho recordava encara plena d'admiració. Aquesta des-cripció coincideix amb el que diu Pere Joan Vives, fill d'un cosí germà de la mare del nostre paisà. Conta que l'any 1936 va dinar a ca seva a Reboster i quan es va acomiadar diu que anava caminant cap enrera, mirant de cap a la caseta. Era un home extremadament correcte.

Ja hem parlat en el pròleg del seu amor a la natura, al poble, a la família, a la gent del camp, a totes les costums del camp. Ell, apart de les escoles, s'anava formant des de les coses que tenia prop vers les coses universals, amb un gran amor per tot que el guiava sempre. A l'ensenyança bàsica lamentava que tot es fes en castellà i no hi hagués res relatiu a la nostra geografia, his-tòria, llengua. Però malgrat el desacord amb aquest sistema alienador d'ensenyar, Joan Mascaró estudiava molt, estimava els professors i era molt estimat de tots ells.

Va escriure unes paraules que tots els nostres mestres haurien d'aprendre com a sistema pedagògic: la terra i el cel són la gran escola de l'home. Els mestres són Déu i la natura i el seu esperit. Naturalment que els estudis d'idiomes i litera-tura han de començar pels propis, com també la geografia, la història i la vida. Sempre s'ha d'anar d'allò conegut a allò desconegut. Educar és formar un ambient de bondat, veritat i bellesa per ajudar a la vida que tots els nins i les homes ja viuen. Jo crec que tot d'una que el nostre poble desperti sentirà l'alegria de trobar-se; i a

17

la seva cultura natural hi anirà afegint elements d'altres cultures, sempre amb harmonia.

Fa molta de pena veure que a Mallorca la "enseñanza oficial" ha procurat desterrar sempre tot contacte amb la vida que comença naturalment en les coses conegudes. Els infants han de començar a estimar els ocells, flors, plantes, arbres, mar, cel, terra, muntanyes, història, vida, llengua i tradicions de Mallorca abans d'anar a les altres illes, a Catalunya, València, Castella i resta d'Espanya, Europa i tot el món. És la intensitat d'amor que ens fa universals, i aquesta intensitat s'obté anant de les coses de prop a les d'enfora.

Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions; i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlan-dès a Irlanda, d'un indi a l'Índia. El gran problema és crear unitats fortes, assimi-lant les coses universals. Aleshores es pot resoldre el gran problema de la unitat i de la varietat.

Aquestes paraules del nostre gran compatriota les haurien de posar en lletres d'or a tots els col·legis de la Vila i tota la Nostra Terra, perquè les tin-guessin en compte tots els formadors i ho assimilessin tots els infants i joves en edat de formació.

L'any 1908 acabà d'estudiar en el col·legi de Sant Joan Baptista de La Salle i començà l'ensenyança bàsica a l'Escola Superior de Comerç, que esta-va a l'edifici del Consolat de Mar. Als 17 anys acabà els estudis amb el títol de pèrit mercantil i amb unes notes excepcionals: matrícules d'honor, excel·lents i premis extraordinaris. En aquesta edat ja dominava els idiomes francès, anglès i alemany a la perfecció. Durant tres anys va ser secretari del Consolat Britànic a Mallorca, gràcies al seu coneixement de la llengua anglesa i des de 1919 fou professor adjunt de l'Escola de Comerç.

Al nostre il·lustre paisà no li bastaven els estudis amb els professors de l'Escola de Comerç, necessitava acabar de formar-se a qualque universitat important, amb professors de categoria. Això a la Mallorca d'aleshores no es podia fer i altra vegada la providència li obrí un portell. Així com des dels sis anys fins els 17 tingué la protecció del seu oncle Guillem Sansó, que l'alliberà dels treballs fatigosos, ben honrats i ben nostres, de conreador i pogué fer els estudis essencials per rebre la millor formació que es podia adquirir a la Mallorca del seu temps, també se li obrí un altre portell per poder estudiar a una de les millors universitats del món, quan li oferí una gran oportunitat el

18

seu compatriota margalidà Joan March i Ordines, en Verga, que era un geni fent negocis. Ja havia fet una gran fortuna i només tenia disset anys més que ell, com diu el mateix Mascaró en el pròleg de La Creació de la Fe. Doncs aquest com-patriota li va proposar que acompanyés el seu fill Joan March Servera, que volia estudiar a l'estranger. Viatjaren per Holanda, Anglaterra, França, Alemanya, la península Ibèrica. Quin goig per al nostre paisà visitar tants de pobles europeus i detenir-se en els centres de cultura més importants del món! Ell desitjava estudiar a qualque universitat britànica, ho proposà al jove Joan March i ell acceptà que deixessin Lovaina, com era el pla que li havien proposat i es traslladaren a Cambridge d'Anglaterra, la qual és una universitat de gran història i de prestigi universal. D'aquesta manera, Joan Mascaró, humil i amb molts pocs diners, pogué estudiar a la que era considerada com una de les universitats millors del món, sota la direcció de mestres de presti-gi, i tractar amb escriptors famosos, científics de fama mundial, premis Nobel, etc. Allà es va anar formant segons els seus anhels. Però sempre es va considerà un mallorquí de Santa Margalida, un home universal, fill de la seva terra tothora estimada i mai oblidada.

Aleshores ja parlava i escrivia amb domini els quatre idiomes científics: anglès, francès, italià i alemany. A més del català i castellà, també dominava l'esperanto i llegia els autors grecs i llatins.

A Cambridge va tenir oportunitat d'acomplir un dels grans desigs de la seva vida, estudiar a la perfecció el sànscrit, la llengua antiga i sagrada de l'Índia. La seva passió per la cultura índia havia començat als quinze anys, quan va llegir una traducció a l'anglès del poema Bhagavat Gita, el Poema del Senyor. Li va semblar una cosa tan extraordinària que va romandre astorat i de llavors ençà sempre va desitjar conèixer aquella llengua tan antiga i llun-yana, cosa que pogué fer a la Universitat de Cambridge on es trobaven excel·lents professors. En Mascaró era un enamorat de les cultures d'Orient.

Per conèixer millor i dins la pròpia salsa les dues llengües antigues de l'Índia: el sànscrit i el pali; aquesta darrera la llengua dels Himalaies, del nord de l'Índia, va fer de professor en el Col·legi Parameshvara de Jaffa a l'illa de Ceilan, durant dos anys. (1930 - 31). Allà va experimentar la música dels idiomes sànscrit i pali, que va comparar amb la música del mallorquí de Santa Margalida.

Després passa a viure a Barcelona i fou professor de la Universitat Autònoma de 1932 fins al 1936. Ensenyava anglès i podia realitzar diverses activitats culturals universitàries, que eren essencials en la seva vida i, a més,

19

passava els estius a Mallorca tractant la nostra gent, contemplant els paisatges tan estimats i també intervenint en coses de la nostra cultura. Considerava que aquelles activitats eren ja una forma definitiva de vida i així haguera seguit fins a la mort. Però es desencadenà la cruel guerra civil que esclatà l'any 1936, quan Joan Mascaró passava les seves vacances d'estiu a la nostra illa. Va quedar horroritzat de veure perseguir i afusellar germans amb un odi i crueltat que no comprenia i per això va partir amb el seu pare cap a l'Alger on passà una temporada amb la família i després tornà a Cambridge on va residir fins a la mort.

A l'ombra de la famosa Universitat prosseguí la seva gran tasca de traduir a la llengua de Shakespeare les principals obres filosòfiques i místiques de l'Índia, començant per les més antigues. Ell considerava que llegir els grans llibres clàssics de la humanitat ensenyava tant com els estudis més elevats a una universitat. Deia que la passió per les grans obres de la literatura és senyal de civilització en els individus i en les nacions. Va voler que el món occidental conegués les grans obres de l'Índia i per això treballà amb totes les forces per aconseguir-ho. Primer va traduir del sànscrit a l'Anglès una part dels Upanishads, que pertanyen al segon període de les escriptures sagrades hin-dús. Les més antigues són els Vedas, que parlen de Déu i la creació. (2000 a 1500 a. C.) Després s'escrigueren els Upanishands (1500 a 500 a. C.), que parlen de Déu i de l'ànima humana. Bé mereixen -deia Mascaró- anomenar-se himalaies de l'ànima... aquí tenim la llum de la nostra consciència i el foc de la nostra vida.

Va realitzar una traducció tan ben feta que el gran poeta i filòsof Rabindranath Tagore, coneixedor profund de les cultures hindú i anglesa, li va escriure una carta llarga i entusiasta per felicitar-lo del treball realitzat, perquè no havia fet una simple traducció, sinó una recreació dels Upanishads. L'obra va ser molt llegida per tot l'Occident. També va traduir el Dhammapada, el Camí de la Veritat de Buda i el Tao, Te, Ching, El Camí del poder Diví, atribuït a Lao-Tse, de l'idioma pali. Les traduccions angleses del nostre genial paisà passaren a moltes de llengües d'Europa i d'Amèrica.

Finalment va fer la seva gran versió: El Bhagavat Gita, El Cant del Benaventurat, o El Poema del Senyor, tal com ell ho va traduir. Fou una traduc-ció laboriosa, lenta. Qualque volta canviava una frase vint vegades, de forma distinta, fins que creia haver expressat el pensament original. Tant l'havia impressionat aquesta gran obra que Mascaró escrivia al seu amic Joan Maimó: la grandesa del Bhagavat Gita és la grandesa de l'univers; però així com la mera-

20

vella de les estrelles del cel només es revela en el silenci de la nit, la meravella d'aquest poema només es revela en el silenci de l'ànima. Deia en una altra carta al mateix amic: si jo som res, som el Bhagavat Gita. Ell m'ha duit a la Bíblia, als llibres sagrats de les religions, a l'art i a la poesia de les nostres terres, a sentir el SER i l'AMOR del nostre univers.

En poc temps s'estamparen 17 edicions de la traducció del nostre Mascaró. Mils i mils d'exemplars corregueren per Europa i Amèrica, per tot l'Occident, meravellat del profund pensament de la filosofia i de la mística hindús.

Les traduccions li impediren escriure llibres originals. Però així mateix n'escrigué un parell com Lamps of Fire, Llànties de Foc (1958), llibre notable que mostra l'erudició d'aquest paisà nostre tan il·lustre, sobre la cultura i les religions de totes les èpoques i països del nostre planeta. Una síntesi que és vàlida per a totes les creences religioses, perquè no conté cap mena de fana-tisme i demostra com Déu és present a la intel·ligència de tota persona since-ra i honrada, que cerca la veritat. Ja en els darrers anys de la vida va escriure La Creació de la Fe, que és com el seu testament espiritual, obra de la qual ja hem parlat i reproduït part del seu pròleg, tan mallorquí i tan margalidà.

Però la faceta més interessant i que pot fer més bé a la nostra gent, són les seves nombroses cartes dirigides a totes les categories de persones i, amb una simpatia especial, les dirigides als seus compatriotes de Santa Margalida. En les cartes que va escriure es mostra com un mestre acabat que ens ensen-ya coses útils i profundes el qual valor no passarà mai.

Durant la segona època d'estada a Anglaterra, Joan Mascaró va viure com hoste a Comberton, que era un poblet tranquil per on passava un afluent del Tàmesi i que estava situat molt prop de Cambridge. Estava a una casa d'uns 300 anys d'antiguitat, amb jardí, arbres, silenci i aquella pau que tant agradava al nostre compatriota. A la casa sols hi habitaven la propietària, vídua, i una filla dedicada a l'ensenyament d'infants. Joan Mascaró s'enamorà de la filla, miss. Katheen Illïs i es varen casar l'any 1951. Fruit del matrimoni foren dos bessonets: Martí i Maria Coloma.

No per això s'afluixaren els seus vincles amb Mallorca, la Vila i la nostra cultura. Llegia llibres nostres i féu tot quan pogué per ajudar el filòleg Francesc de Borja Moll en l'obra del Diccionari Català, Valencià, Balear, que considerava el major monument de la nostra cultura i va contribuir econòmi-cament, amb les seves poques possibilitats, a una obra que considerava tan

21

important i va aconseguir que institucions i persones poderoses hi fessin la seva aportació.

El seu anhel més íntim era poder-se retirar a la seva terra quan li vingués la jubilació i en aquest sentit va intentar fer passes. Però sorgiren moltes difi-cultats, entre les quals figuraven la poca salut dels seus fills i no pogué dur a terme el desig que sempre el va dominar.

A Mallorca i a Santa Margalida ja coneixien la seva vàlua i se l’estimava com mereixia. Per això l'Ajuntament de la Vila l'any 1983 posà el seu nom a la Biblioteca Municipal que s'acabava d'inaugurar, que es denomina Biblioteca Municipal Joan Mascaró Fornés i li va concedir el títol de Fill Il·lustre del poble. També l'any 1997, després de la seva mort, a títol pòstum, fou declarat Doctor Honoris Causa de la Universitat de les Illes Balears, dins l'església de Santa Margalida.

La seva salut anava minvant, ja sols podia escriure a màquina un poc i malament, no podia acomplir el seu desig més íntim d'acabar els seus dies a la terra on havia nascut i que considerava el centre de l'univers. El l9 de març de 1987 deixà aquest món, prop de complir els 90 anys.

Se celebrà un sentidíssim funeral a Santa Margalida, presidit pel bisbe de Mallorca, don Teodor Úbeda i amb l'assistència de les autoritats civils de les Illes i de l'Ajuntament de la Vila. També hi havia representacions de les uni-versitats de les Balears i de Barcelona, el seu fill Martí i altres familiars. Àdhuc hi hagué representants de l'Obra Cultural Balear i d'exalumnes de Cambridge.

El nostre Fill Il·lustre i estimat compatriota volgué que les seves despu-lles mortals reposessin en el cementiri de Santa Margalida, de l'estimada terra on els seus ulls s'havien badat a la vida i també va voler que a la seva tomba hi hagués una placa amb una inscripció que digués en la nostra llengua i en anglès: Venim de Déu, vivim en Déu i anam a Déu. We com from God, we live in God, we go to God. Així donava la darrera lliçó d'amor a la vila natal, a la llengua dels seus pares i de fe en el Déu que l'havia creat.

23

P rocedència de les cartes Les cartes de Joan Mascaró a Joan

March Ordinas han estat reproduïdes de la compilació Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986), a cura d’en Gregori Mir (Editorial Moll. Mallorca. 1998). Les paraules escrites per Joan Mascaró per a la presentació de la Història de Santa Margalida (1981) que clouen aquestes planes, com també les cartes que m’adreçà a mi (cartes a Joan Francesc March Qués), provenen del meu arxiu personal. Cal fer notar que la majoria ja foren publicades a Cartes d'un mestre a un amic (Editorial el Tall. Mallorca. 1993). Les cartes a Joan Riera Fornés m’han estat facilitades per la seva vídua.

27

Cartes de Joan Mascaró

als seus compatriotes

29

C artes als seus familiars De les cartes dirigides a la seva famí-

lia se'n conserven poquíssimes, però, malgrat això, donen una idea de l'amor que sentia pels seus parents i el plaer que experimentava de poder-los tractar i de comunicar-se amb ells. Com recorda el seu nebot Pere Joan Vives a l'entrevista que li feren, quan l'homenatge a Joan Mascaró l'any 1997, a Sa Revista de Santa Margalida: En Mascaró estava obsessionat en passar els darrers anys de sa vida al lloc on va néixer, concretament per la contrada de s'hort d'en Degollat i va demanar preu d'aquell indret, de la possessió de sa Bisbal i d'un altre lloc proper que li deien Can Talaia; això devia ser devers l'any 63, i va mantenir contactes amb qui conrava sa Bisbal i amb qui conrava s'hort d'en Degollat: ells li tramitaven la compra; però no es va arribar a res concret per mor que el preu que li demanaven era excessiu. Per tal motiu es va conformar en l'únic possible, que era ser enterrat a la Vila.

Dels parents de part del seu pare, ja en coneixem les relacions filials amb el seu oncle Guillem Sansó i amb els altres parents paterns que habi-taven per Son Carrió o Sant Llorenç des Cardassar tingueren poc contacte amb ell.

Els parents de part de la seva mare, filla de Joan Fornés i Font, de mal nom Manento i de Bàrbara Tauler Tous, són molts, puix Margalida, la mare del nostre il·lustre compatriota, era filla de família nombrosa, formada per set germans: Antònia, la padrina jove de Joan Mascaró; Joana-Aina, la mare que li donà la vida; Margalida, la mare de Joan Riera Fornés, en Fumet; Maria, Bàrbara, Valentina i Joan.

31

C artes a Joan Riera Fornés

—1—

Comberton,

Cambridge CB3 7DZ

6 novembre 1979

Molt estimat cosí Joan:

Vaig estar content de parlar un poc amb tu per telèfon fa uns dies, i gràcies de sa teva carta donant la trista nova de l'anada a l'altre món del teu bon pare. És un camí que tots hem de fer, i esperam anar al Déu que ens va dur a la terra. Tu vares ésser un bon fill, i ton pare ve tenir molts d'anys de salut i vida. Al cel sia.

M'agrada el Pare Nostre en mallorquí, així:

1 Pare nostre qui estau en el cel,

Sia santificat el vostre sant nom;

2 vengui a nosaltres el vostre sant regne;

3 es faci la vostra voluntat, així en la terra

com se fa en el cel.

4 El nostre pa de cada dia donau-nos-lo, Senyor,

el dia d'avui;

5 i perdonau les nostres culpes, així com nosaltres

perdonam els nostres deutors;

32

6 i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació;

7 ans alliberau-nos, Senyor, de qualsevol mal. Amèn.

Són set coses que demanam en el cel i la terra. Si un ho diu ben poc a poc, de pensament i de cor, ens ajuda molt.

A veure si sa teva salut va millorant. Sempre per a sempre hem de tenir fe i esperança. Besades a tots, i a tu i a Na Joana.

Es teu cosí que t'estima molt

Joan Mascaró Fornés.

P.S. Ja sé que es Pare Nostre el sabem de nins petitets; però a mesura que els anys passen un ho veu més clar: Un Pare, un Cel, un Regne, una Voluntat, un Pa de cada dia, Temptació i Mal. Tot un camí de cap al Bé que és Veritat.

33

—2—

28 South Street

Comberton,

Cambridge CB3 7DZ

Dilluns 15 de febrer de 1982

Sr. Joan Riera Fornés,

Carrer 19 de juriol 12

SANTA MARGALIDA - Mallorca


He tardat a escriure perquè he tengut un poc de bronquitis, però ja estic bé. Esper que tots teniu bona salut, gràcies a Déu. T'envii es llibre de gloses que Na Joana me va demanar. Hi ha quatre toms de gloses mallorqui-nes recollides durant tota la vida del Pare Rafel Ginard. Hi ha unes mil gloses. Com tu tal vegada recordis de nin, ses feines de camp, com llaurar, entreca-var, segar, batre i altres se feien cantant, i de vegades es que feia feina cantava cançons fetes seves. Seria una bona costum si es glosar no se perdia. Cantar i glosar és cultura popular, vertadera cultura que ràdios i televisions no poden donar.

La Història de Santa Margalida és un llibre. El P. Joan Francesc March i el Batle Sr. Alòs vàren tenir una bona idea. No sé si el meu germà Pau i en Tomeu ja els heu vists. Me sap greu que la salut d'en Pau no és tan bona com podria ésser.

Rebeu tu i Na Joana recordances de tot cor nostres, i tu rebràs una abraçada d'afecte i de gran estimació del teu cosí.


34

—3—

28 South Street

Comberton

Cambridge

Anglaterra.

12 de febrer 1983


He estat molt content de tenir noves vostres i saber que estau amb bona salut. La nostra és bona gràcies a Déu.

Moltes de gràcies de l'escrit del Diari que parla un poc de les coses que he fetes. Tenc una vertadera alegria de veure que la Biblioteca del nostre poble durà el meu nom. A veure si serà una bona biblioteca. Durant la vida un bon llibre pot ésser un bon amic, sobre tot si un comença de petit a parlar mallorquí i aleshores un pot llegir Rondalles Mallorquines, i el Testament del Bon Jesús, i gloses mallorquines. Poc a poc el ninet pot parlar i escriure i pot aprendre les dues llengos. Poc a poc s'enamora de llegir. Dóna gràcies a en Jaume del diari, i recordances.

Jo t'estim molt, Joan, i pens moltes de vegades en tu i na Joana, i en ton pare i ta mare, al cel sien.

T'envii una foto de Catalina, sa dona i jo.

Besades de part nostra a tu i a na Joana.

Joan Mascaró i Fornés.

35

C artes a Joan March Ordines (en Verga) Joan March Ordines va néixer a

Santa Margalida l'any 1880, 17 anys abans que el nostre estimat Joan Mascaró. Joan Mascaró i Fornés i Joan March i Ordines són dos produc-tes desconcertants i extraordinaris d'un poble profundament pagès i mallorquí. Dos joans; ambdós contemplaren el mateix paisatge, menja-ren la mateixa casta de botifarrons, llonganisses i sopes d'era; però amb efectes completament distints: Joan Mascaró s'abeurà de les fonts poèti-ques i espirituals de la nostra terra i repetirà sovint les paraules del nostre gran Ramon Llull: Tu que omples el sol de resplendor, omple mon cor d'amor. L'altre Joan, home genial i ambiciós com Mascaró, s'abeurà amb la filosofia dels negociants, que tenen per meta el guany econòmic i repetí, moltes vegades la sentència: Per fer una bona barrina, n'hi ha d'haver un de ben fotut.

Joan Mascaró i Joan March són dos tipus extrems que segueixen línies de diferents colors, que es completen per donar riquesa i bellesa al paisatge humà de la nostra terra, que pot produir fruits tan variats, però d'arrels comunes. En Verga i en Mascaró s'estimaven, s'admiraven i es compatien al mateix temps. En Verga admirava la gran habilitat de Mascaró per aprendre idiomes i la seva capacitat de treball; però li sem-blava una beneitura que no s'haguera servit de tantes facultats per fer doblers, que per a ell era l'únic important. Mentre que en Mascaró també admirava la gran intel·ligència d'en Verga i dins el seu despatx de Comberton, tenia dues fotos grosses, una del Mahatma Gandhi, un dels homes més importants de la història de l'Índia i la d'en Verga i solia dir: Són els dos homes més intel·ligents que he conegut. Amb tot i això, compa-tia el seu paisà perquè havia utilitzat totes les seves grans capacitats exclusivament per tan poca cosa com obtenir una gran fortuna.

Per aquest motiu el nostre estimat compatriota escrigué algunes

36

cartes al seu paisà per induir-lo a realitzar qualque gran obra en bene-fici de la humanitat. En Mascaró pensava en benefici de la cultura de la nostra terra, principalment.

37

—1—

4 octubre 1951

Sr. Joan March i Ordinas,

Ciutat de Mallorca

Senyor i amic:

En el dia d'avui, dijous 4 octubre 1951, crec que compliu els 70 anys. Ahir vos vaig enviar un telegrama a Ciutat i un a Madrid, donant-vos els molts d'anys de tot mon cor. Avui també escric aquestes paraules que també surten del cor: Déu vulgui que pugueu viure molts d'anys en bé vostre i en bé de tots.

Vos heu fet molt amunt en aquesta vida: dins la vostra vida de negocis heu arribat a ésser el primer de Mallorca, el primer de tota Espanya, i un dels primers d'Europa i del món. Jo pens en aquells dies de lluny quan jo era un ninet petit i els diumenges al sortir de missa de la vila nostra de Santa Margalida jo anava amb el meu tio, Guillem Sansó, al cel sia, a casa del vos-tre padrí, i allà preníem un cafetet; i el vostre padrí i ell conversaven, i el vostre padrí, al cel sia, vos alabava.

Quins dies aquells! Jo era un ninet de set anys quan vos vàreu casar. Vós ja éreu un home de grans visions que un dia serien creacions, grans crea-cions de riquesa. Jo també tenia visions. Era un ninet petit i tot solet anava a un turonet prop de Reboster, s'hort d'En Degollat, i allà pensava, pensava en la vida de quan seria gran. Que poc he fet en la vida! Però una cosa no he feta: crec no haver fet mal a ningú i bé a alguns. He arribat en el món dels estudis allà on arriben pocs nins de poble, pagesos de Mallorca. A un llibre meu, encara no publicat, he reunit unes 360 planes de les més grans i belles de tota la literatura universal. Hi ha en elles traduccions de set o vuit idiomes d'Àsia i Europa que jo conec. Estan traduïdes en un estil literari de l'idioma anglès que jo escric com molts i molts pocs d'anglesos avui en dia poden escriure. Això no és res, és poquíssim; però no me fa indigne de tot d'ésser compatriota del vostre poble. Si tots, cada un en el seu camí, fessin tant la nostra terra seria gran.

Però què som jo, què he fet jo, comparat amb la immensitat d'allò que vós heu fet? Una cosa he feta. Sempre vos he admirat. I mai he tenguda

38

enveja. He admirat un home gran, vertaderament gran, que molts pocs han comprès, del que molts sols han vist la fortuna exterior, les coses de defora, i no la grandesa interior.

Els anys passen, però no passen les recordances, ni passen els senti-ments d'amistat. Jo he conegut el vostre padrí; i he conegut els vostres néts. Que ells facin coses grans i bones; ja que les coses que no són bones d'un vent o altre no poden ésser mai grans. Sols dins la bondat i veritat i bellesa hi ha grandesa. Això és vida gran, la vida de les coses eternes. Tot, totes les altres coses passen: tots hem de morir.

Podeu tenir encara molts d'anys d'aquesta vida. En aquesta fotografia que podeu donar o tirar després d'haver-la mirada, veureu un amic meu d'aquí. Va ésser feta el 31 de setembre de 1949, fa dos anys. Ell tenia 102 anys. El ninet és un nét d'una néta seva! És com si el vostre padrí de Santa Margalida pogués veure el vostre nét, En Joanet. Aquest homonet va complir fa poc 104 anys i se troba ben bo i ben content, gràcies a Déu. Jo el veig cada setmana i conversam una estona. Ja surt poc del llit, però d'esperit i memòria és com un jove: sempre content i alegre.

Si no arribau a ésser com ell, sempre podreu arribar a una bona edat. Però no són els anys que mostren la vida de l' home: l'home viu en ses obres, en les coses que un ha fetes, i vós heu viscut moltes de vides i molts de cents d'anys.

Una cosa me surt del cor, i vos ho he de dir. els milionaris d'Amèrica i molts d'Europa dediquen diners a algunes obres de cultura, o socials. Els anys passen, i hem de morir. No pensareu en alguna obra que sigui un monument vostre per tots els temps? Amb un milió de lliures esterlines podriu deixar un interès per a donar beques d'estudis a nins de Mallorca, o fundar un hospital, o ajudar a alguns escriptors joves, o tantes i tantes obres bones! Déu vulgui que hi penseu: escollir dues o tres persones nobles i bones per administrar un patrimoni de béns per a fer bé. Això vos donarà l'alegria més gran de la vida: Això vos farà immortal davant Déu i davant els homes.

Res més de moment, admirat i estimat Senyor i amic, i compatriota d'una terra que tant estim. Molts i molts anys!

Servidor i amic,

Joan Mascaró.

39

—2—

30 Setembre 1954

Al Senyor

Don Joan March Ordines,

Madrid

Molt estimat Don Joan: Vaig tenir una vertadera alegria de rebre una carta firmada per vostè des de Ginebra.

Li escric ara per donar-li de tot cor unes Bones Festes per el dia dels seus anys. Dilluns qui ve. Fins arribar als 80 anys un no és vell; i passats el 80 n'hi ha molts, com mon pare, que són ben joves. Vostè sempre serà jove d'esperit i jove d'intel·ligència; i això és la vertadera joventut. Que passi un Bon Dia; i sap que jo pens en vostè amb suprema admiració, simpatia i amistat.

M'agradaria molt un dia poder anar amb vostè a Santa Margalida. Els turons i les terres i els arbres i el poble tenen per a mi recordances grandioses de mera-velles; ja que són recordances dels anys de nin petit, i de primera joventut. Aquells dies eren dies que semblava que un vivia tota la vida del món: allò era un cel de vida i d'il·lusions, era sentir la grandesa de la vida i de l'univers. Aquells dies i anys varen ésser, estic segur, en certa manera els més grans de la seva vida. Ho varen ésser de la meva. Un dia hem d'escriure algunes memòries de la seva vida. Vostè me contarà algunes aventures i coses; i jo li donaria forma literària. Ho faria amb una comprensió i simpatia que plomes millors que la meva tal vegada no podrien; ja que és necessari haver viscut en el mateix poble; i sentir aquella vida grandiosa dels dies de Santa Margalida de la primera joven-tut.

La seva idea grandiosa d'una Fundació March deu estar a punt de començar a preparar-se. Que Déu els doni claror per organitzar-la bé; i que li doni la pau i alegria que mereix. El meu agraïment, i el de molts que tenen un cor agraït serà infinit. Però es la pau interior, i la satisfacció de veure una Obra gran i bona que estic segur li pagarà la seva generositat immensa. Tots aquí el saludam i sap vostè que som sempre Servidor, admirador i amic.

Joan Mascaró

40

—3—

Al Senyor Joan March i Ordinas

Mallorca

Sense data.

Estimat Senyor i amic: Ara que ja és feta la vostra Fundació grandiosa que era sols un projecte quan me’n parlàreu a Ginebra, el meu cor vol repetir-vos el meu etern agraïment.

Ho faig com a ciutadà del món, com a espanyol, com a mallorquí, i com a compatriota vostre del nostre poble de Santa Margalida.

Que el Déu de Vida vos doni molts d'anys de vida per disfrutar de l'alegria que donen les obres bones; i que el nostre poble aprofiti aquesta obra gloriosa, gran com el vostre pensament, i gran com la vostra voluntat.

Sempre vostre

Servidor i amic,

Joan Mascaró.

41

—4—

14 desembre 1954

Al Senyor Joan March i Ordinas

Ciutat de Mallorca

Molt estimat Don Joan: Li vaig escriure en octubre per el dia dels seus anys, i ara escric unes retxes per donar-li un Bon Nadal i Any Nou. Que passi les festes amb alegria i que l'Any Nou li sigui un any de pau i victòria de les seves empreses.

Jo pens moltes vegades en vostè. Crec que som una de les poques per-sones que han sentit de bondeveres i sense gens de gelosia sinó amb simpa-tia, la seva grandesa. Moltes i moltes de persones li han anat davant i darre-re, però poques crec han sentit que vostè ha tingut una vida interior ben tot sol. Com més gran un és, més tot sol un vertaderament se troba; amb quan-tes de persones haurà pogut vostè parlar de tu a tu, sentint que elles tenien una intel·ligència i energia com la seva? Amb ninguna. En el gran silenci interior de la seva ànima ha hagut de resoldre grans problemes, i tot sol ha hagut de viure els moments més grans dels seus pensaments i secrets inte-riors. Per part meva he de dir que vaig sentir la seva grandesa de nin petit i ben jovenet, però és en anys darrers que amb més experiència de la vida l'he sentida més. Vostè va haver de fer guerra comercial i lluitar en una terra on hi ha molts d'egoismes i moltes gelosies; i va haver de lluitar amb les armes de la terra a on va néixer. Nascut a Suïssa o Anglaterra la lluita hauria estat una mica diferent. A mesura que els anys passen, i sentint que d'aquí a alguns anys, que encara que fossin vint serien ben pocs, ens hem de despe-dir per a sempre jo sent més endins del cor una simpatia i amistat gran per un home de la meva terra que ha sabut dominar la vida, crear i transformar grans empreses, enriquir els seus fills i els seus néts, crear i distribuir rique-ses; i a la fi coronar la gran obra de la seva vida creant una Fundació que ha de ser font de cultura nacional, i a la llarga de benestar i riqueses materials i culturals.

Davant el misteri de l'univers, d'aquest món que no coneixem, d'aquesta vida nostra que no sabem què és, ni què és la vida ni què és la mort, el mis-teri més gran és el del pensament i de l'ànima d'un home. I quan el pensa-ment i l'ànima d'aquest home és tan gran, única i genial com la seva, tota

42

persona que no sent petites gelosies no pot deixar de sentir satisfacció i admiració. Que totes les coses li vagin bé; que tengui algun nét o fill de nét tan llest i intel·ligent com vostè i que la seva obra creadora sigui en bé seu i de molts.

Esper que està bé de salut. Jo, la dona i el ninet i nineta que faran tres anys el tres de novembre tots bé. Jo he estat amb molta feina a la Universitat aquests dos mesos darrers; i ara, com examinador, tendré unes setmanes de molta feina.

Si aquí a Anglaterra hi hagués ara eleccions crec guanyarien els conser-vadors: els laboristes estan desunits. Pau entre els homes i nacions no n'hi pot haver perquè l'esperit de col·laboració intel·ligent, i dels grans valors morals dels homes, no és encara superior al de les guerres i lluites negatives! Hi ha pocs homes grans amb gran visió dels béns i veritats creadores; i amb forces i energies per a fer obra gran, creadora. Dins aquest món de petites lluites personals destructores dels béns grans de la gran majoria dels homes procu-ren pensar pensaments petits, personals o nacionals, i és natural. Manca una fe gran creadora: uns homes grans directors i d'altres homes, però amb visió pràctica, creadora, constructiva.

I què hem de fer? Entre guerres dels homes i nacions procurar viure amb pau dins l'amistat d'alguns pocs amics, ben pocs; entre les malalties tenir salut; i entre les penes tenir alegries.

Res més per avui. A veure si En Joan i En Tomeu es faran fumadors de puros. Això de fumar cigarrillos és cosa petita per un comerciant!

Sempre amic i servidor que el saluda.

Afectuosament.

43

—5—

7 juny 1955

Al Sr. Joan March i Ordinas

Ciutat de Mallorca.

Molt estimat Don Joan: A la seva oficina de Londres m'han dit que era a Mallorca per uns dies, i li he volgut escriure per saludar-lo.

Jo pens molt en vostè, com pens molt en Mallorca: gairebé cada dia. La meva admiració per vostè és molt sincera, ja que he anat seguint el progrés de la seva vida, vida única que jo conegui, a on un sentit de la realitat de les coses, absolut i definit, ha anat unit a una visió claríssima de la creació d'ideals comer-cials i financers. Aquest sentit de realitat i unit a una visió ideal clara de les coses, sols l'he coneguda en vostè, i d'aquí ve la meva admiració. La meva simpatia per l'obra grandiosa de la seva Fundació es immensa. No en sé res. En Joan, el seu fill, me va escriure fa mesos que se iba perfilando. Esper que vagi tot bé. Hi ha un dit en francès que diu: Il ne suffit pas de fer le bien, il faut ancore le bien fere. Hi ha d'ésser veritat: No basta fer bé, hi ha que fer el bé ben fet. És un problema i és natural que no se pugui fer en un dia.

Com veu, els conservadors han guanyat les eleccions a Anglaterra. Aquí s'ha arribat a una moderació política, que ja ens convendria a Espanya. El pro-blema de les huelgas és més sèrio. si no s'acostumen les dues parts a anomenar una tercera part, justa i imparcial, que pugui mandar i decidir en les disputes obreres i industrials, ens trobarem amb la confusió d'ara. Això sembla arribarà.

I com veu, la tensió d'una guerra mundial que destruiria el món no és de moment tan forta. Cinc, 5, bombes H diuen que podrien matar tota l'herba d'Anglaterra, i naturalment tots els animals i persones, dones i infants. I 50 bombes H farien el mateix en Els Estats Units. És clar que lo mateix passaria a Rússia, però això no resoldria el problema, deixat de que tots morts, tot seria pau! El món no pot voler aqueixa pau! Per egoisme hem d'ésser una mica altruistes.

El saluda de tot cor,

El seu servidor i amic,

44

—6—

20 juny 1955

Sr. Joan March i Ordinas,

Ciutat de Mallorca

Molt estimat amic Don Joan: Li vaig escriure fa unes dues setmanes, i ara ho faig per donar-li un bon dia de Sant Joan. Que el passi amb salut i alegria. Li escriuré a Ginebra a on supòs serà aquest estiu, com sempre. Veig que la gran reunió dels americans i russos, i els que els van darrera, serà a Ginebra. A veure si en sortirà alguna cosa de profit. Espanya no pot fer res, sinó mirar des d'enfora. No som una força internacional.

El problema de simpatia i comprensió, és un problema d'intel·ligència i de cor. La poca intel·ligència ens duu a l'egoisme: la intel·ligència superior ens duu a l'altruisme intel·ligent. El cor pot resoldre problemes que la intel·ligència tota sola no pot resoldre. Voluntat i treball poden fer miracles; però no basta una gran voluntat: per resoldre els grans problemes de pau i de justícia també és indispensable una Gran Voluntat Bona.

Sempre el saluda amb simpatia i amistat,

El seu amic,

(Còpia sense signar)

45

També existeixen una sèrie de cartes dirigides a Joan March Servera, fill del capitalista, que l'acompanyà uns anys a la Universitat de Cambridge; però encara que és de La Vila, crec que no resulta interessant per als margalidans. Solament cal destacar que, sempre que ho va creure oportú, el va empènyer perquè ajudés econòmicament a la nostra cultura i concretament a l'obra del Diccionari Alcover-Moll.

Però aquesta correspondència conté dues retxes que defineixen l'ànima del nostre il·lustre compatriota, quan diu que no es vol fer súbdit britànic, malgrat les avantatges que li proporcionarien, perquè vaig néixer a Santa Margalida, i si puc moriré a Santa Margalida i dins la mateixa cambra on vaig néixer. Això explica el gran interès que va tenir de comprar s'hort d'en Degollat si el preu de la compra hagués estat a l'abast de la seva butxaca.

47

C orrespondència amb Joan Francesc March Qués De la correspondència diri-

gida a la meva persona, no importa el poc més o més poc valor que jo pugui tenir, sinó l'amor i l'entusiame amb què volgué ajudar a la formació d'un jove del seu poble i de la seva petita pàtria, Mallorca. Aquestes cartes dirigides a un compatriota de Santa Margalida són les lliçons d'un gran Mestre a un jove nascut en el mateix poble, que serveixen per a tots els joves margalidans i mallorquins de qualsevol temps.

Com que l'edició primera de les dites cartes, sota el títol de Cartes d'un Mestre a un Amic, està esgotada, crec que és molt oportú publicar en aquest llibre cartes tan importants, perquè sempre les tinguin a son abast els joves i també la gent d'edat del nostre estimat poble de Santa Margalida.

48

—1—

Fora Mallorca

COMBERTON

Cambridge

9 d'agost 1948

Al Senyor En Joan Francesc March i Qués

CIUTAT DE MALLORCA.

Benvolgut amic: Fa un moment he rebut la vostra lletra i deix feines urgentíssimes per respondre-vos tot d'una.

Abans de tot vos he de dir amb l'afecte d'un pare - el vostre pare no crec que vos pugui donar un consell sobre aquestes coses - que si pensau escriure literatura, sigui novel·la o poesia o altra literatura, en llengua diferent de la de la terra allà on viviu anau absolutament desorientat.

La nostra tradició, la nostra ànima, la nostra cultura viva del poble, la nostra terra, no és castellana, ni andalusa, ni gallega, ni murciana: és mallor-quina. Jo sent un gran amor per Castella i la llengua castellana, estim i admir el seu gran valor, Castella podrà ésser més o més poc que Mallorca, però un fet és evident: no és ni pot ésser mai la mateixa cosa. Hi ha moltes de mares en el món, cada persona té la seva, totes són dignes del nostre respecte, de la nostra simpatia i del nostre amor en Déu; però tenim o hem tengut una mare, única. Voler dir que entre ella i nosaltres no hi ha una relació també única és enganyar-nos, és anar contra la veritat, i tot art i vida noble és veritat. Ara bé, si un de nosaltres se'n va a viure a terres castellanes, o un com jo a terres angleses, vivint sempre en un ambient castellà o francès o anglès, o el que sigui, aleshores pot arribar a empeltar una branca d'una altra cultura i llengua a la nostra, i el nostre arbre pot donar dues fruites, com un ametler pot donar ametles i albercocs. Joseph G. Conrad era de Polònia i fins els 21 anys no sabia anglès. Vingué a Anglaterra, va ésser capità de nau anglesa, va adoptar la llengua anglesa i va arribar a ésser un dels primers novel·listes en llengua anglesa moderns. Però si ell, vivint a Polònia, hagués escrit en anglès hauria estat una cosa absurda. És la cosa absurda i monstruosa d'unes escoles a terres que parlen la llengua de Ramon Llull i del Rei En Jaume, on s'ensenya el

49

francès i l'anglès, i altres coses poc o molt, - més poc que molt! -, però no s'ensenya una paraula de la llengua i literatura pròpies.

De fet, hem de veure que durant els 300 anys que la llengua nostra fou negligida res varen produir els que la parlaven, de gran valor literari. ¿ Quins són els escriptors, poetes o prosistes, de les terres de la nostra llengua dels darrers 300 anys?: són Verdaguer, Maragall, En Costa i Llobera, Alcover, En Ruyra i altres. És a dir, són aquells que se trobaren l'ànima seva, arrelada dins l'ànima del poble. Parlar-me d'una novel·la sobre el poble allà on jo vaig néi-xer, i per a mi de recordances sagrades, i dir-me que aquesta novel·la és escrita d'un germà meu, de la meva terra, que té les arrels en ella, com jo tenc; però és escrita en llengua artificial, de terres llunyanes i d'una tradició tan diferent de la nostra, és donar-me molta de pena. Com vos he dit, he deixat feines urgents, urgentíssimes, per dedicar-vos una hora i dir-vos allò que ningú me va dir quan jo tenia els anys vostres, allò que ningú vos dirà, ja que la gent no dóna consells si altres no en demanen; i amb això fan bé i fan mal. Si jo aconseguia amb aquestes paraules, en les quals va tota la meva experièn-cia cultural de la meva vida, fer-vos pensar una mica, no me sabrà greu el temps perdut, que seria ben guanyat.

Vaig ésser dos anys a l'Illa de Ceilan. Ensenyava literatura anglesa, i sàns-crit a un Col·legi. Jo els deia això mateix que vos dic ara a vós: que era una cosa absurda voler escriure literatura en anglès lluny d'Anglaterra. Ara ho comprenen.

Si voleu ajuda cultural, ajuda literària, ajuda espiritual bella, demanau-la a alguns amics del grup cultural de Ciutat: Mn. Antoni Pons - Monterrey, 14, Santa Caterina; En Josep Sureda, Via Roma, 57; En Miquel Forteza, Sant Bartomeu, 17; En Joan Pons, Sant Sebastià, 10; En Francesc de B. Moll, Sant Sebastià, 11. Ells podran fer-vos amic d'alguns joves que no conec, però que me diuen que prometen molt. Allà són les vostres arrels, la vostra vida cultu-ral. Si vos separau d'ella no fareu ni una cosa ni altra: ni la llengua vostra, ni la forastera. Els pocs mallorquins que escrigueren el castellà una mica bé foren En Gabriel Alomar, Mossèn Costa: tots ells formats dins la nostra tradi-ció cultural.

No puc dir més, ni tenc més temps. Això que me demanau del nostre camp de Santa Margalida m'estranya una mica. ¿No el coneixeu? Ara bé, si vós hi anau, si vós estimau els camps, els arbres, les parets, els cels, els homes vells i joves i infants, i les dones velles i joves i nines, si tot ho mirau, no amb els ulls de la vanitat d'un jove parent d'En Verga, sinó amb l'amor i humilitat,

50

que és pau i tranquil·litat, totes les coses i les persones vos obriran el cor, vos mostraran llurs secrets.

Una tonada de batre, la cara d'un infant, una flor, un arbre, tot vos contarà una vida, una ànima. L'energia de la nostra gent, llur realisme fort, romà, la vida forta, de la terra, del nostre poble, llurs tradicions, l'església, Juníper Serra de Petra, tot vos contarà coses i les persones vos obriran el cor. No me parleu de Propaganda turística que no és gairebé més que vulgaritat, grolleria, i prostitució de les coses belles per aprofitar els egoismes dels que no estimen les belleses de Mallorca, si no en relació amb els seus negocis petits! Naturalment que procur exagerar una mica per explicar-me amb poques paraules.

Vos abraça el vostre amic,

Joan Mascaró

P.S. Visc a un poblet prop de Cambridge.

51

—2—

Comberton

24 agost 1948

Sr. Joan Francesc March

Ciutat de Mallorca.

Estimat amic: Ahir vaig rebre la vostra lletra, i avui vos escric, perquè si no ho faig aviat Déu sap quan ho faria. El cas vostre és urgent i per vós de gran importància: és qüestió de vida o de mort cultural, de caminar cap a l'ànima nostra i viure o de fer-vos lluny del camí i extraviar-vos. Caminem ara que és de dia; vendrà la nit i la fosca i no podrem.

El fet que vàreu escriure i que ara m'heu tornat a escriure me demostra que teniu interès en la salvació cultural de la vostra ànima i que teniu llum. En lo que jo pugui sempre vos ajudaré.

A Ciutat és important que conegueu alguns joves de la vostra edat que escriuen poesia nostra. Amb ells podreu aprendre, conversar i tal vegada trobar un amic. Un amic pot ésser una gran ajuda; però recordem les paraules grans de Ciceró: Nisi in bonis, amicitiam esse non posse. L'amistat sols pot ésser entre els homes bons. És a dir, no basta tenir un bon amic; és necessari que l'amic sigui bo. És el cas ben clar: de què serveix que tenguem coses bones en la vida si nosaltres no som bons? Un amic que no sigui bo ens pot fer més mal que un enemic; ja que l'amic, precisament perquè és amic, ens pot fer caminar per un camí dolent i l'enemic no pot.

Com podeu veure jo pos els problemes morals davant els problemes cultu-rals. Tres valors crec que tenen importància en la nostra vida:

I Valors morals.

II Valors culturals.

III Valors materials.

Els primers, els morals o espirituals, són suprems. La cultura sense altruis-me, sense bondat és vanitat buida. La riquesa de béns materials sense bondat, sense altruisme, és dolentia.

La intel·ligència, l'energia, la riquesa, la cultura, si no van acompanyades de

52

la bondat i de la humilitat que les supera, no són més que causa de mal per als altres i per al qui les posseeix. davant l'univers tots som ben petits, davant Déu quin home és gran?

Però dins la nostra petitesa i ha una grandesa. És la grandesa de l'ànima, la noblesa de l'esperit, el fet meravellós que podem sentir bondat i amor, bellesa i saviesa, que podem morir sense por, que la nostra vida pot ésser un sacrifici per un ideal noble, una constant purificació i millorament del nostre esperit.

Diuen que un batle del nostre poble, de Santa Margalida, quan volien fer una escola va dir: ¿Per què una escola? Jo no sé llegir ni escriure i m'he fet ric! Això, li haurien pogut dir, és una filosofia de solls de porcs. T'has fet ric. De què? De diners? Això és ben poca cosa. Hi ha lladres que també s'hi han fet. ¿T'has fet ric de bondat, d'amor, de veritat, de servici als altres, de cultura, d'amor a Déu? Perquè si tu et penses que ésser ric de diners és ésser ric, vas ben equivocat.

Això li haurien pogut respondre; però aquell bon home o pobre home, tenia certa raó: una escola dolenta i forastera, el saber llegir i escriure malament un poc de castellà, de poc serveix. Pot servir fins i tot de mal.

La mitja cultura del nostre temps per tot el món ens allunya de les dues grans cultures: la del poble, el folklore, saviesa i art popular; i la cultura de la ciutat entorn de catedrals o d'universitats. Ara hi ha el suburbi, la Santa Catalina, el Son Espanyolet on creix la incultura.

Els quatre mals del món d'ara són, crec:

1 El cine.

2 La ràdio.

3 El periòdic.

4 El quiosc i la literatura de quiosc.

Les quatre coses podrien ésser fonts d'educació i de vegades ho són -poques- però més sovint són fonts de degradació. Allunyen de la natura, font de poesia i bellesa, allunyen de l'art gran i fort i noble, allunyen de la veritat, de la bellesa, de la bondat.

Vull dir naturalment que hi ha molts de perills.

Coneixeu el poema als joves d'en Costa? El vos envii en part. Ja el podeu escoltar tots els joves de la nostra terra!

Seria interessant si a Santa Margalida podíeu estudiar una mica la història del poble, els costums antics, fins i tot la geografia del poble, els ocells, les plantes, els arbres, les flors, la gent. No tenim un Juníper Serra (1713- 1784), com tenen

53

a Petra, el Pare serra que té en el Capitoli d'U.S l'estàtua al costat de Washington. Per cert que m'agradaria molt llegir les lletres i dietaris del Pare Serra escrits, diuen, en la prosa nostra catalana, simple i noble. Però tenim alguns fills il·lustres.

A veure si llegireu les grans cròniques nostres: Muntaner, el Rei Pere etc. i Ramon Llull, i altres; i sobre tot Bernat Metge. En Lo Somni, hi ha la prosa nostra més forta i més bella que conec. És tan gran com la millor prosa castellana.

De la prosa i poesia nostra, heu d'anar a la castellana, llatina, grega, llengües modernes, anglès etc. Si teniu temps podeu anar a les llengües de l'Orient. Hi ha allà un gran món. Asia i Europa són les úniques parts del món que han creat grans cultures. La saviesa de l'Índia se resumeix en les paraules

TAT TUAM ASI

Això Tu Ets

És a dir allò que hi ha de més gran en nosaltres, l'ànima nostra pura, respon a allò que hi ha de més gran a l'univers. I què és això? AMOR. El fet de que sen-tim amor pur de Déu i per les coses grans i belles ens diu que aquest amor ve d'un AMOR, que és en els cors nostres i que ens fa anar de cap a la veritat, la bondat, i la bellesa és una mostra, infinitament petita, de l'Amor que va crear el sol i la lluna i els altres estels.

Hi ha dos amors, entre molts, que jo voldria per el nostre poble: amor als animals i amor a les flors. La gent del camp d'Anglaterra guanya a la del camp nostre en aquests dos amors; me sap greu, molt, haver-ho de dir.

I ara vos vull demanar una cosa. M'agradaria tenir unes fotografies, per peti-tes que foren, de vistes del nostre poble: l'església, un molí de vent, un camp de figueres, etc. Si en teníeu cap me faríeu content; però no us molesteu en lo més mínim. Si l'any qui ve, vaig a Mallorca, ja veuré si en puc fer algunes.

Sempre amic vostre.

Afectuosament.

Joan Mascaró

54

—3—

COMBERTON

CAMBRIDGE

30 d'agost 1948

Senyor En Joan Francesc March

Ciutat de Mallorca

Estimat amic: Quan fa uns dies vos vaig escriure no vaig pensar a dir-vos que si qualsevol dia me volíeu enviar algun escrit literari, poema, rondalla, etc. amb plaer us donaré la meva opinió. No vull dir, ni de molt, que sigui definitiva; però tenc una mica d'experiència. L'any passat se celebraren a Londres els antics Jocs Florals de la nostra llengua i el Batlle de Wesminster, el barri de Londres on viu el Rei els va presidir. Jo vaig ésser del Jurat i vaig haver de llegir unes mils de planes de prosa i poesia, o més ben dit de vers, per judicar. Totes les composicions que deien Opto per la Flor Natural, pèssi-mes!

Si un dia també me dèieu els vostres anys, fins el dia dels anys si voleu, i els estudis que heu fets, sobre tot els de lletres, tot això m'ajudarà a conèi-xer-vos millor i ajudar-vos en lo poc que pugui. (Els gramàtics moderns nostres diuen amb el poc. Han desterrat el lo. No puc judicar sobre això).

Si voleu estimar la nostra llengua, expressió de la nostra ànima, i un dia us voleu expressar bé i literàriament us diré el que jo faria en el vostre cas.

Crec que hi ha tres fonts d'inspiració:

1. El poble. Si conversau amb pagesos o dones velles, diguem de 65 anys per amunt, que no sàpiguen llegir ni escriure, trobareu el parlar viu, clar, natural del nostre poble. En ell trobareu paraules, sons, ritmes, ressonàncies belles. El parlar del poble nostre és clar, bell, reposat, amb gran melodia i harmonia. El poble de Castella també ens dóna la font d'un castellà noble i magnífic.

2. L'altra font és la gent culta de la Ciutat. El conèixer algunes de les persones, poques per desgràcia nostra!, que saben de veres llegir i escriure, que tenen gust literari, que s'han dedicat a les nostres lletres. Si podeu conèi-xer fins i tot sols una persona culta, ja vos serà una gran ajuda.

3. La tercera font és la literatura, els llibres nostres. Els Nostres Clàssics,

55

edició que no sé si se ven; però hi ha particulars que en tenen exemplars, vos donaran els models de prosa i poesia. No llegir molt. Llegir poc; però una i altra i altra i altra vegada, fins que l'emoció i pensaments interiors; i fins que cada paraula us hagi revelat els seus secrets, els seus so i vida.

Aquestes crec que són les tres fonts de cultura. La gent nostra que sap llegir i escriure, malament, el castellà no pot posseir mai un llenguatge clar i bell com els pagesos antics. La fàbrica, el suburbi, la confusió de cultures, no donen mai resultats bells.

Això no vol dir que no hi pugui haver assimilació; però això no és mai confusió. La nostra llengua llatina, va assimilar paraules aràbigues, per exem-ple, i parlam i empram paraules que ens vénen de lluny com tabac, patata que ens vénen d'Amèrica. Això, però, s'assimila en forma viva: no és el bueno, bueno o les altres formes ridícules mig castellanes que empra la gent que no se dóna compte de les paraules que empra.

Jo no vos puc donar models literaris meus; perquè per desgràcia tota la meva cultura superior és anglesa. L'anglès si que el puc escriure literàriament i som membre de la Reial Societat Literària de Londres.

Si un dia venia a viure a Mallorca, si que me dedicaria de ple a la nostra llengua, encara no fora més que dur-li uns grans d'arena en forma d'unes traduccions del sànscrit com he fet en anglès.

Heu llegit els poemes de Na Maria Antònia Salvà? Ens dóna de vegades la poesia d'un poble del pla, com Santa Margalida, poesia viva, clara i forta. Quan diu:

Aquí hi ha camps d'ametlers,

tanques de fruitals i vinyes,

i carros que deixen ginyes

pel rostoll dels sementers.

Això podria ésser Santa Margalida. Com també:

les figueres fan aquí

belles ombres regalades

i figues flors, clivellades

per la frescor del matí.

I les notes humanes de vida:

56

I barraques escampades

amb sos forns i fumerals,

infantons de peu descalç,

dones de cares colrades.

Tot això és tan íntim, tan nostre, tan viu, que res en el món pot ésser-ho més.

Bé. Vaig a començar la meva feina d'avui: a traduir a l'anglès uns versicles sànscrits sobre l'amor de Déu que Ramon Llull hauria estimat molt. Ell que sabia bé que és això. Com diu un versicle:

L'amor de Déu no se pot dir amb paraules: és com un mut que no pot parlar del gust d'una fruita.

Heu llegit Blanquerna de Ramon Llull? Sobre tot El Llibre d'Amic e Amat. Llegiu Blanquerna per amor de Déu. Llegiu Ramon Llull. Tu que omples el sol de resplendor, omple mon cor d'amor, ens diu el gran mestre de la nostra terra. I en una lletra del Nou Testament - Iohannis I, 16, trobam les paraules supre-mes,

Deus caritas est.

Déu és amor.

És a dir: allò que hi ha de més alt, més sublim en l'Univers. L'amor pur que sentim DÉU. L'amor che move il sole e l'altre stelle del Dant. La força d'amor del nostre cor que ens emporta envers la poesia bella, i envers les obres ben fetes, és la força de poesia que va crear l'univers, és el TAT TVAM ASI.

El temps és curt, amic meu, i el camí és llarg: a fer feina s'ha dit. A llegir

57

el gran llibre de la vida i de la natura, a llegir el gran llibre de l'art i lletres, començant naturalment per les nostres. A llegir i tal vegada podreu escriure.

Com la meva cultura literària és anglesa, jo no vos puc ajudar gaire: sols vos puc estimular que aneu a les nostres lletres, que faceu allò que jo no vaig fer; i molt que n'he patit.

Una bona idea crec que és no parlar gaire de cultura en públic: és cosa d'amics, de petits grups. Sobre tot, anem alerta a la vanitat. A mesura que un més sap, més un sent aquella humilitat que no vol dir humiliació, sinó tranquil·litat.

Coratge i bona sort!

Sempre vostre.

Joan Mascaró

58

—4—

Comberton

Cambridge

Joan Francesc March

CIUTAT DE MALLORCA.

Ben estimat amic:

Fa unes setmanes que vaig rebre la vostra lletra del 12 de setembre. No he pogut escriure abans, i ara ho faig deixant les feines literàries que tenc entre mans. De totes maneres m'heu d'escriure un pic o dos cada mes; i jo vos contestaré. La nostra correspondència ha tengut començament, però esper que no tengui fi fins aquell dia dels adéus eterns.

Estic molt content de tenir una idea de la vostra vida de dedins i de defora. Referint a la darrera, he de dir que me sap molt de greu això que me dieu del servici militar. És un temps perdut, temps d'or; i és trist pensar que en el món aquestes coses se consideren necessàries. De totes maneres, procu-reu acabar el més aviat possible i conservar l'ànima pura entre els materialis-mes d'una vida allunyada de la cultura. De tot podem treure profit, i saber obeir i manar és una gran cosa. Res més sobre aquest punt

Me sap molt de greu que no hagueu pogut fer el vostre gust d'estudiar filosofia i lletres. És que no podríeu fer les dues llicenciatures? Els estudis de dret ens donen una idea de l'evolució de la vida social dels homes. Les lleis humanes representen l'evolució política i social de les terres. És interessant veure les lleis humanes en els llibres religiosos de totes les religions. Heu llegit la República de Plató? Convé llegir-la a poc a poc, com totes les coses grans. És tal vegada l'estudi més noble del concepte de justícia que hagi sor-tit de veu humana.

Però els estudis de dret no donen cultura, no donen la vida de les lletres on trobam la vida dels pobles vista en l'ànima d'homes que han sentit molt i que han pensat molt. Degut a les ciències físiques i matemàtiques del temps d'ara les lletres no s'estimen com abans. Jo ho veig a Cambridge, la Universitat de ciències tal vegada més important del món. La cultura no augmenta, sinó que disminueix. Vivim en els començaments bàrbars d'un temps de ciència

59

on els valors morals, espirituals i de bellesa compten per ben poc.. Per això és més i més urgent conservar el foc sagrat de la gran tradició humana i espi-ritual. Els homes d'ara dominen la naturalesa en lloc d'estimar-la, com fa el poeta; dominen la matèria, però dominen ben poc llur esperit; d'això vénen lluites, egoismes i totes les fonts del mal. Vivim en temps on ens manca fe, en lloc de fanatisme, visió espiritual, en lloc de negacions i intoleràncies, un sentit gran i universal de la vida, en lloc de petiteses humanes o inhumanes.

Sí. La filosofia i lletres pot ajudar a ésser un mestre d'escola una de les professions més nobles de l'home. El títol més gran de Jesús sobre la terra va ésser el de Mestre. Què cosa més gran hi ha que la de dirigir els esperits? Pesem en aquells grans mestres i grans deixebles de Grècia:

Sòcrates, mestre de Plató, Plató mestre d'Aristòtil; Aristòtil mestre d'Alexandre el Gran. Alguns pensen que ésser mestre d'escola és poca cosa, sobretot si és de nins petits. Si el nin petit està malalt, no procuren els pares tenir un bon metge? O és que diuen: és un nin petit, ja basta un curandero qualsevol! No procuren el millor metge. És, però, veritat que del punt de vista econòmic l'ensenyament, tant a l'escola de nins, com de joves, com de joves grans a les Universitats no té un camp digne i noble com caldria. per això els que hi tenen vocació –el mestre d'escola és com el poeta– s'hi han de dedicar. Ens manquen mestres poetes, mestres creadors.

Però vista la vostra dificultat, m'agradarà saber com resoldreu el proble-ma econòmic. Teniu altres germans o germanes, o sou tot sol? No vos agra-daria la vida de pagès- senyor en el camp? És una vida molt noble, i la que més s'acosta a la poesia i a les lletres. Una mica la vida d'Horaci! Bé ja me'n parlareu. Jo he de suposar que el vostre pare te una posició una mica acomo-dada, com diuen a Mallorca. Això és un bé per vós, o un mal, segons com ho aprofiteu. Un proverbi de l'Índia diu:

Joventut, riqueses, poder, manca de seny: cada una d'aquestes coses és un perill. Què serà quan una persona posseeix les quatre?

Però el cas vostre, gràcies a Déu, no és aquest; però no deixeu de pensar que el temps vola i que hi ha moltes de coses bones que fer en aquest món.

Això em du a la vostra vida interior. Doneu gràcies a Déu que us va il·luminar amb la Il·líada. Tenc la impressió que heu llegit massa i massa aviat. La formació interior crec que és millor si llegim més poc, però si ens assimilam alguns llibres bons fins que formen part de la nostra vida. Hi ha

60

que tenir una idea general, naturalment, però la vida és qualitat, no quantitat. Per això us recoman llegir una i altra vegada i a poc a poc, alguns grans poe-mes, considerant, meditant, contemplant. La vida de ciutat que heu conegu-da ja no és la vida noble de catedral de que jo parlava. La vulgaritat s'escampa per totes parts i els esperits fins i nobles es troben aïllats, isolats. Penseu que us manca un mestre de lletres i un amic i alguns coneguts que estimin les nostres lletres, joves de nobles sentiments i pensaments i amadors de la belle-sa amb qui pugueu conversar. No és fàcil trobar bons amics en la vida. Quan no se troben aneu tot sol, ben tot sol. La companyia de la natura i dels grans llibres i l'observació calmada de la vida ens donarà més que no el temps d'or perdut amb coneguts que no sentin les nostres ambicions de bondat, de veri-tat i de bellesa. Un amic no pot ésser mai un bon amic si, si ell no és bo. Al contrari, quan més bon amic, si ell no és bo, és pitjor, degut a la seva influèn-cia dolenta, immoral i no cultural. Els valors espirituals i els de l'alta cultura han d'anar junts. Tota cultura sense noblesa d'ànima és vanitat, si no petitesa. Tant és així, que jo crec com a cosa certa que tot art gran no pot sortir més que d'una ànima gran. L'harmonia dels nostres pensaments, emocions i accions convé que comenci aviat en la vida: és una tasca de formació de l'ànima que no acaba mai.

Els vostres dos poemes em donen una idea de la vostra sensibilitat a la poesia. Un és d'amor i l'altre de dolor: dues fonts de poesia eterna. Vull dir amor a la naturalesa i el dolor de les coses i dels homes que passen. M'agrada que escriviu directament i no de la manera indirecta i difícil d'alguns poetes d'ara. Aquest estil està bé si un vol fer exercici de rompecabezas. Els grans poetes de la humanitat no han escrit així. Hi ha un Góngora, ja ho sabem, o un Donne a Anglaterra; però el cas d'ells és diferent: són grans construccions poètiques que en realitat no són difícils una vegada estudiades. Però ni un ni altre són poetes suprems. No heu estudiat algun idioma europeu? L'italià, el francès i el portuguès són tan semblants al nostre que amb una mica de llatí i poc temps, un pot llegir llurs obres. L'anglès cal més temps; però val la pena perquè té la poesia lírica més gran d'Europa i poder llegir Shakespeare i la prosa de la Bíblia anglesa és una gran cosa.

El pastor du les ovelles

mentre sona el flabiol,

mesclant el seu cantussol

61

amb el so de les esquelles

i el crit llunyà del mussol.

Aquests versos són els que més m'agraden perquè són directes i se veu que heu sentit bé la visió pagesa nostra. Davant semblant espectacle me fa pensar amb la paraula darrera. No és una mica vulgar? De totes maneres voldria que el Senyor En Guillem Colom que viu a Palma us pogués aconse-llar. Podeu anar de part meva a veure el Senyor Francesc de B. Moll, Sant Sebastià 11, sobre una gramàtica i diccionari i el Sr. Colom, carrer Zanglada, sobre la poesia. No deixeu d'anar-hi en nom meu i aviat. Us envii dues parau-les de presentació.

Bé. Ja m'escriureu i me contareu coses. Jo fa 12 anys que no he estat a Mallorca, deixat de tres setmanes fa dos anys; però com que tenia més anys quan vaig sortir de Mallorca que els que vós teniu ara és com si m'hi trobava. El vostre pare em deu guanyar de cinc o sis anys. Anàvem a l'Escola dels frares des baverai. Ell anava a la darrera classe i jo a la primera. Ja fa anys! Però jo no veig cap diferència de quan tenia 21 anys a ara, deixant que ara me sent més jove! En el bon sentit de la paraula, me sent més jove de pensaments i d'emocions i amb més fe i més esperança.

Que vos la tengueu ara en bé vostre i dels vostres i de la nostra terra.

Afectuosament,

Joan Mascaró

P.S. Mercès de les vistes de Santa Margalida. La postal dona una idea; però la Verge damunt me sembla una mica fantàstic! Estimaria més tenir-la tota sola. Per cert que és una Santa que conec poc. En sabeu vós alguna cosa? Un sacerdot us podria ajudar. teniu algun amic sacerdot jove i de cultura? Hi ha una gran poesia, a més dels grans valors espirituals, en la nostra Església. No la deixeu, ja que és la única font espiritual de la nostra terra. Però cal escollir els elements cultes i espirituals.

62

—5—

Comberton

Cambridge

16 desembre 1948

Ben estimat amic:

Fa prop de dos mesos que vaig rebre la vostra lletra del 19 d'octubre, i fa dos mesos que cada dia l'hauria volguda contestar. Però no podeu imaginar la feinada que tenc amb el meu llibre que ha d'estar llest a final de març. Ja tenc unes 330 planes; però en vull 200 més; i com he de consultar una infinitat d'obres i fer traduccions originals i transformar l'anglès bàrbar d'algunes altres, tenc poc temps per al plaer de l'amistat. De moment estic llegint el TAO TE CHING una obra meravellosa d'unes cinc mil paraules, més breu que l'Evangeli de Sant Joam, compilada vers 250 A.C. i atribuïda a Lao Tzu, vers els 600 A.C. Com per desgràcia no puc llegir el xinès, he d'emprar unes vuit traduccions, veure les idees clarament, i expressar-les en anglès noble i bell. Du molta de feina.

Això em fa pensar una cosa. Quan aprendreu l'anglès. I bé! El grec i el llatí no basten; hem de poder llegir Dante i Molière en llur llengua original, cosa molt fàcil; però poder llegir Shakespeare és necessari. Endemés penseu que els meus treballs literaris són en anglès i m'agradaria que els poguéssiu llegir i sentir.

El vostre fill de cosí En Joan March i Servera ha estat a Londres una temporada, amb la seva esposa Na Carme Delgado. Fa dos diumenges que vaig anar a Londres a dinar amb ells i a passar unes hores. Les meves feines no m'han permès de tornar-los a veure. Vaig estar content que me va parlar de vós, del que vaig estar content, i me va dir que sabia que ens escrivíem, cosa que me va estranyar una mica que ho sabés; però, vaja, no és cap secret, si bé de coses literàries o espirituals jo no en parlo amb tothom. Estic content que ell i En Tomeu, el seu germà, tenen una bona opinió de vós; si bé l'opinió d'un poeta nostre o escriptor català o castellà o d'un bon erudit és el que importa que us tenguin en bona opinió! A veure quan serà! De totes maneres estic molt content que En Joan i En Tomeu vos tenguin en bona opinió, ja que ells vos podrien tal vegada un dia ajudar d'alguna manera. Fins ara no els he pogut inte-ressar en la nostra cultura i lletres; però En Tomeu sembla tenir certes aficions literàries, i tal vegada un dia prengui interés en les coses de la nostra cultura i història. Vaig parlar amb En Joan de les vostres aficions a les lletres, i no a les lleis i a la carre-

63

ra de misser. Me va dir, amb molt d'encert, que després podreu fer la Filosofia i Lletres, com jo ja vos havia dit. Si el vostre pare no ho vol, ja m'ho direu i jo li faré un sermó! Si de veres teniu afició a les lletres i a la vertadera cultura, aleshores haureu de veure si podríeu guanyar-vos la vida en coses culturals, encara que fóra una vida modesta. Les famílies pensen molt en això de quan guanya?. I en certa manera pensen bé, ja que fins i tot l'Evangeli diu: Dignus est enim operarius mercede sua. El treballador és digne de guanyar-se el jornal. (St. Lluc X, 7) Ara bé, hi ha moltes maneres dignes i indignes de guanyar-se el jornal o de fer fortuna; i naturalment l'home noble com vós escull la més digna i la més en harmonia amb les seves condicions. La idea d'una bona Acadèmia a Mallorca és una idea bona i gran i bella. Que Déu vos ajudi a dur-la a bon camí. Si vos preparau bé culturalment, no veig difícil el poder fer alguna cosa útil. Fins i tot una bona Escola particular subvencionada dels vostres parents rics; –o preparant els fills de la gent de posició econòmica, i donant beques gratuïtes a alguns nins intel·ligents– podria a la llarga ésser una manera digna de guanyar-vos la vida sense haver d'embolicar fil i dir mentides fent de misser. Començar modestament, ja que la modèstia és una gran cosa per a la pau en la vida; i per fer coses de bon de veres bones.

Això de minories culturals està molt bé; però han d'ésser minories que no se tanquin i s'allunyin del poble, si no és com un cap que se vulgui fer enfora del cos, i estiri el coll per amunt i per amunt i ens resulta una caricatura. Això crec que és un perill. La vertadera cultura és de minories, però no és orgullosa, i viu en l'amor per tothom. La vostra idea educadora és magnífica; però com he dit, hi ha que parlar poc: poques paraules i molts de fets. Parlar fent: això crec que ens convé. Veureu en la vida que els homes, en general, ni són sants ni són dimonis; són homes, amb les seves passions, egoismes, petiteses; i noblesa i generositat i grandesa. Hem d'omplir la fosca dels nostres pensaments amb la claror d'un sol d'amor espiritual; aleshores els perdo-nam, no els criticam gaire, i els feim el bé que podem. Procuram la nostra bondat i perfecció interior; no milloram els homes amb paraules, sinó amb fets, o amb la nostra força espiritual i cultural. Aquest és un treball d'anys; però si vós començau ara i considerau la vostra perfecció moral, espiritual i cultural un problema de vida o mort, a l'Ideal més alt i noble en vós, alguna cosa fareu, tant cert com el sol ens il·lumina.

Com ens diuen els grans pensadors, hem de tenir en la vida un Nord espiri-tual; que el temps sigui bo o dolent, que les coses en la vida ens vagin bé o mala-ment, que faci calor o fred, que estiguem bons o malalts, sempre hem d'ésser els mateixos espiritualment, ja que sempre la nostra ànima mira cap al Nord. Com una brúixola, ens podem girar i tornar a girar i allunyar-nos del nostre Nord, però tot

64

d'una hi tornam. O com aquells aparells que donen voltes, però tot d'una tornen a llur nivell i equilibri.

En García Lorca és poeta, i això vol dir molt. De pas sigui dit, jo no he parlat mai a la Ràdio d'En García Lorca! El vostre germà deu anar confús. Això de dir-se Garcialorquista és cosa que sembla una mica banal, com el nom; però això no lleva res del valor d'En García Lorca. No és un poeta com els grans genis; no és un San Juan de la Cruz, o un Luis de León, o un Góngora; però voldria que a la nostra terra hi hagués un poeta de la força d'En Lorca. Això d'entendre, heu de sentir la suggestió:

Temblaban en los tejados

farolillos de hojalata.

Mil panderos de cristal

herían la madrugada.

Això és suggestió poètica que va més enllà de l'expressió. Pot ésser que els faro-lillos de hojalata siguin les gotes de rosada; pot ser que els panderos de cristal siguin les melodies dels sons de la matinada quan el món se desperta i els ocells canten, i els àngels fan ressonar els panderos: harmonia d'imatge gitana i clàssica i cristiana. Sigui el que sigui, això és poesia. En Cernuda, el poeta de Sevilla amic d'En García Lorca, que vivia a Anglaterra, o hi viu encara, és tot el contrari d'En García Lorca; és més universal, no creu en l'element popular, etc. etc. Així m'ho explicava ell. Això vol dir que els poetes no són iguals i això és llur valor; ens donen diferentes impressions de llurs visions. Per altra banda hi ha coses d'En García Lorca que no m'agraden; i natu-ralment En Lorca no és un Keats o un Shelley o fins i tot un Keine; però no penseu que no sigui poeta!

Que anàreu a veure el Senyor Moll i En Guillem Colom? No me’n parlau a la vostra lletra! A veure si us hauré d'estirar les orelles! Aprofitau aquelles presentacions i a veure si treballau de bon de veres.

Vos estima el vostre amic i vos abraça,

Joan Mascaró.

P.S. La vista és d'un pont sobre el petit riu que passa entre els Col·legis de Cambridge.

65

—6—

The Retreat

Comberton

Cambridge

23 Juny 1949

Amic benvolgut: No us puc escriure la llarga lletra que jo voldria en resposta a la vostra del 3 d'aquest mes.

Veig amb pena que no heu anat a saludar els amics En Moll i En Colom que us podrien ajudar en qüestions de la nostra llengua i literatura. En l'idea que no cal preocupar-se de res sinó de coses espirituals hi ha crec una gran veritat; però també pot haver-hi una gran il·lusió i fins i tot vanitat. Vivim a la terra, i la vida de les lletres i de les coses belles és part de les coses divines. Crec que val més preocupar-se de coses concretes que no d'abstraccions. El que cal és relacionar la nostra vida de cada dia amb la vida alta i bella de l'Esperit. La religió és moltes de coses; però dues entre elles són cabdals: poesia i bondat. El gran Amor etern conté totes les amors: amor a Déu, amor als homes, amor a la natura. És apreciant, estimant, i no menyspreant, que ens encaminam cap a la veritat.

El que no estima el seu germà, a qui veu, com pot estimar Déu a qui no veu? –qui enim non diligit fratrem suum quem videt, Deum quem non videt quomodo potest diligere? (Ioh. Ep. I, 4, 20)

És a dir, la vida espiritual comença, i en cert sentit acaba, en la vida con-creta real.

Naturalment que hi ha persones que volen dedicar tota la vida a pensar, sentir, parlar i obrar de coses espirituals. per elles sent una simpatia gran, ja que sent que són ànimes germanes a la meva que sempre anhela caminar vers les coses eternes.

Fa anys que estic llegint els llibres sagrats de totes les religions i els pen-saments espirituals dels gegants de l'esperit. No puc dir amb poques paraules tot allò que jo sent sobre aquestes coses. Per a mi les paraules supremes espi-rituals les trobam en el Pare Nostre, sobre tot en el Fiat voluntas tua - Faci' s la vostra voluntat.

En la vida espiritual hi ha una gran pau i calma interiors: no hi ha odi,

66

ni ira, ni agitació, ni por, ni judicis definitius sobre els altres. Pau i amor pur i força tranquil·la són senyes de vida espiritual.

Ves a Ell amb tot el teu ésser ens diu el Gita.

Jo crec que en tota cosa que fem bona i ben feta i en tota meditació o pensament clar i precís; en tota contemplació o visió de bellesa o veritat, anam de cap a Ell, el nostre Déu.

A veure si m'escriureu de tant en tant.

Us abraça el vostre amic,

Joan Mascaró.

P.S. Crec que la vida espiritual no és una separació de la vida real i física, dels pensaments, poesia etc. Enclou tot allò que hi ha de bo, de bell i de veritat en la vida nostra, però és encara un més enllà, una transcendència. Si ens allunyam massa de la vida real, correm el gran perill d'allunyar-nos de la vida espiritual immanent, que se troba en el fons de les coses de la vida real; i no arribar mai a la vida espiritual transcendent.

J.M.

67

—7—

The Retreat

Comberton

Cambridge

18 Desembre 1949

Amic benvolgut: Ja fa temps que vaig rebre la vostra lletra del 4 d'octubre que vaig llegir en fonda emoció. Heu decidit de caminar en el camí de les coses eternes, i us heu determinat de jove. Que Déu us ajudi.

Sou ara el tercer amic meu de la nostra terra que fa vida religiosa. El primer fou un alumne meu de la Universitat de Barcelona, el Rev. R. Paniker -Avda. Moncloa, 3, Madrid. És sacerdot i el vaig veure a Cambridge fa uns anys. El seu pare és de l'Índia i se va establir a Barcelona on es casà i té una fàbrica. L'altre amic és Fr. Gabriel Ferrer O.P. el fill d'un xofer de la casa del cosí del vostre pare que tal vegada heu conegut. Crec que ara és a Roma, i esper tenir noves seves algun dia. I ara el tercer amic sou vós.

Ens fan gran falta en el món modern esperits vertaderament consa-grats al món espiritual de la veritat, bondat i beutat; ens manca una har-monia entre el cel i la terra, expressada en l'anhel d'oració Fiat voluntas tua. Vós voleu dedicar-vos a aquesta gran feina: que Déu us ajudi.

A veure si amb les vostres oracions i amb el vostre silenci espiritual podeu ajudar una mica a la vostra família, i al cosí ric del vostre pare, i als seus fills i llurs famílies que prou ho necessiten. Ja sé que tots ho necessi-tam, però hi ha gradacions en el sentir les coses espirituals, com en el sentir la poesia de la natura i la poesia escrita.

Mercès de tot cor per les vostres oracions. Fa anys que la meva vida més íntima és una consagració a Déu. El camí de la meditació i de la con-templació interiors és però molt llarg; i el camí de la gran oració segons ens conten mestre com Sant Joan de la Creu, i Santa Teresa, és també un camí llarg, sobre tot si un l'ha de fer tot sol, i sense mestres, que se'n tro-ben pocs. Jo no n'he trobat cap mai. El camí de la devoció coneguda i normal no sembla tan difícil, però tampoc ens porta tan lluny. De vegades he pensat seguir el vostre camí, però el meu camí, si bé semblant, és un

68

altre. Tal vegada ens trobarem a la fi del viatge! Una bona festa de Nadal, i que l'Esperit del Senyor neixi en el vostre cor. Donau-me noves.

Vostre amb molt d'afecte i admiració.

Joan Mascaró.

69

—8—

The Retreat

Comberton

Cambridge

5 Juny 1950

Sr. Joan Francesc March i Qués,

Monestir de La Real

CIUTAT DE MALLORCA.

Amic molt estimat i admirat:

A son temps vaig rebre la vostra lletra del 14 febrer. El temps ha volat, com sempre, i fins ara i tot, sols escriuré unes poques retxes.

Me demanau si no m'agradaria fer vida religiosa? Naturalment, faig el possible per a fer-la a la meva manera, però vós voleu dir si he pensat mai a entrar a una comunitat. Sí, i moltes de vegades. Però sempre he somniat ésser sacerdot a un poblet petit de Mallorca, a on jo tot sol pogués oferir la vida a Déu, educant els infants, i aconsellant els grans per a gaudir del tresor celes-tial que tots tenim tan prop del cor. També he somniat fer vida ermitana a alguna ermita a un puig de les muntanyes de Mallorca. Però, això foren som-nis; no pot ésser. El món on jo visc, i on tal vegada hauré de viure sempre degut a circumstàncies materials, vol gent que se dediqui a presentar els valors de la bondat i bellesa espiritual en forma universal, clara, precisa i bella. Aquesta és la meva tasca, i per ella m'he preparat els darrers 14 anys, d'ençà que me vaig retirar a Anglaterra l'any 1936; i a dir veritat fa 25 anys, d'ençà que vaig venir per primera vegada a la Universitat de Cambridge. Vot de pobresa, no cal que en faci: som pobre! Un dels motius fou que vaig estar cinc anys de professor i secretari amb el fill del fill-de-cosí del vostre pare. No me varen donar un cèntim per a la meva feina! Naturalment me varen pagar el manteniment i les despeses dels estudis a Cambridge; però per acabar el darrer any vaig haver de manllevar diners a una serventa germana meva! Després vaig anar a Ceilan dos anys, després uns tres anys i mig a Barcelona; i després tot perdut! Vull dir, la meva plaça de professor a la Universitat. Al

70

meu ideal de bellesa espiritual he sacrificat la meva vida. Visc en circumstàn-cies modestíssimes, desconegut absolutament, deixat de cinc o sis amics. Ara veuré, si a poc a poc aniré publicant alguna coseta; però tenc poques il·lusions; el món d'ara està enfonsat en els problemes científics i socials i polítics; fer sentir la meva veu no és fàcil. Ja sé que un com vós tendrà el camp obert; però és un camp tancat a certes terres que no poden decidir els camins que el món d'ara anirà seguint; Espanya o l'Argentina no figuren per res en el món d'ara. L'Argentina, sí, perquè exporten carn de bou i blat! Deu ésser la terra més embrutida materialment de tot el món: són rics! Per això, mon bon amic, no puc seguir el vostre anhel. Que Déu us doni pau i amor espiritual, i calor per donar la vostra pau i amor als altres; i el perfum de bondat i caritat de la vida que heu escollida.

Sempre vostre en Déu Nostre Senyor.

Joan Mascaró.

71

—9—

The Retreat

Comberton

Cambridge

30 juny 1952

Sr. En Joan Francesc March

santuari de Lluc

Ben recordat amic:

Les vostres lletres, encara que poques, m'han donat alegria. Són noves d'un altre món, per a mi recordat amb tant d'amor. No m'havíeu dit res d'ençà que m'enviareu uns versos que jo vaig enviar al Sr. Guillem Colom. Els escrits en català prometien arribar a la vostra per-fecció. Això és tot el que podem fer en la vida: fer allò que estam fent de la millor manera que puguem. Això sols ho aconseguim algunes vegades.

Coneixeu La Minyonia d'un Infant Orat de Mossèn Riber? Com recor-da la vostra casa de Lluc! Llàstima gran que el gust artístic en l'edifici nou no sigui millor; i el mal gust de fer les coses en castellà me sembla deplorable en tots sentits.

De la devoció dels Sagrats Cors en sé poca cosa. M'agraden els Cors representats en forma de flama. Els pintats en forma de cor físic, visce-ral, me semblen d'un realisme físic que no comprenc. Què vol dir el cor? No el cor físic, he de suposar. No ho comprenc. Comprenc un amor espiritual a Jesús i a Maria, naturalment; i un amor gran per a totes les coses bones i belles, i perdó i compassió per aquelles que no ho són. Però anem alerta a la vanitat que ens fa judicar!

Vos he de donar una nova meva molt humana. A començament de l'any passat me vaig casar amb una senyoreta bona en tots els sentits de la paraula; i que estima com jo la Bondat i la Bellesa. Déu ens va beneir la nostra unió donant-nos un fillet i una filleta, bessons, el tres de

72

novembre darrer: Martin and Mary, és a dir Martí i Maria, en la nostra llengua. Són la nostra gran alegria. Déu vulgui que arribin lluny per SÓN CAMÍ.

Vós envii unes fotos ben petites; però sempre donen una idea.

Rebreu bones recordances del vostre compatriota i amic.

Joan Mascaró

73

—10—

The Retreat

Comberton

Cambridge

27 Octubre 1952

Fr. Joan Francesc March, SS.CC.

Santuari de Lluc,

MALLORCA

Ben recordat amic: Fa molt de temps que vos vaig escriure i un dia m'alegraria molt tenir noves vostres. Voldria saber com sentiu la vostra vida espiritual, i la vostra vida de lletres, i com estau de salut i pau.

Si jo podia volar a Mallorca, i venir a passar uns dies a Lluc! Com la meva ànima reposaria entre aquelles penyes grandioses, com sentiria la veu del silenci d'aquelles muntanyes augustes! Esperem que Mallorca mai se civi-litzi com altres terres. Amb les arades a màquina, i segadores a màquina, i tot a màquina, el silenci i la pau dels camps va fugint de la terra. Vivim en els començaments bàrbars dels començaments de la vida mecànica. Esperem que un més gran poder científic emprarà la força atòmica, amb bateries silencio-ses. Els aeroplans ens porten el renou de l'infern, destruint el silenci del cel. Però a Mallorca les muntanyes no serveixen per les arades a màquina; i no crec que els aeroplans siguin mai nombrosos. Disfrutau, amic, disfrutau del silenci de les vostres muntanyes, de les meves muntanyes que jo tant i tant estim. Com enyora la meva ànima llur silenci gran! Podré mai un dia gaudir-lo com els dies de la meva jovenesa?

Tots nosaltres bé. El meu fillet i filleta faran un any dilluns vinent. Escriviu quan pugueu. Quan aneu a veure la Verge, ja li resareu per un fill seu que viu lluny.

Sempre vostre amic.

Joan Mascaró

74

—11—

The Retreat

Comberton

Cambridge

Rev. P. Joan F. March SS.CC.

LLUC,

Mallorca.

Inoblidable amic: Fa anys que no tenc noves vostres: però el vostre germà que vaig veure a Cala Ratjada el juliol passat me va dir que viviu sem-pre bé en l'alegria de Déu. No sé si sabeu que a començament de 1951 me vaig casar; i a finals d'any, més ben dit el 3 de novembre, vàrem tenir la gran alegria d'un ninet i una nineta, bessons, Martin and Mary. Faran tres anys el tres de novembre. Vàrem venir a Mallorca aquest estiu; però també vàrem anar a Alger a veure els meus pares i germans. Com que jo no tenia un auto per córrer per Mallorca no vaig poder venir a veure la Verge de Lluc i a saludar-vos. Ho vaig fer de pensament, com ho faig ara. La vida de meditació i contemplació de la bellesa de la naturalesa; i de la infinita Bellesa divina, és la vida més noble de l'home. Al món d'ara, i de tots els temps, li manca vida espiritual d'amor.

Jo no deix de llegir i pensar en les coses grans de l'Esperit. Fa deu dies vaig anar a Holanda; i vaig ésser hoste del palau d'estiu de la reina, voltat d'un bosc amb els arbres més grans i bells que mai he vist. Allà cinc conferenciants de cinc nacions distintes, França, Índia, Alemanya, Mallorca i Holanda varen donar conferències sobre temes de pau internacional entre els homes. La meva conferència fou sobre Claror, amor i vida en els grans llibres espirituals de l'Índia antiga. Els vents de l'Esperit ens vénen de l'Orient i Occident.

I ara un favor. Vull escriure al vostre germà de Barcelona però he perdut la direcció. Voleu posar-la en el sobre inclòs i tirar-lo a correu? Moltes de gràcies. I rebeu la meva amistat i simpatia i amor espiritual en Déu Jesucrist, Senyor nostre.

Sempre vostre afectuosament,

Joan Mascaró.

75

—12—

The Retreat

Comberton

Cambridge.

An En Joan F. March, M. SS. CC.

LLUC. MALLORCA.

Benvolgut amic: Tenc feines urgents i sols podré escriure poc. Mercès de la vostra lletra i poemes que vaig rebre fa unes setmanes. No puc comprendre això que m'escriviu de que cartes vostres s'hagin perdudes. És un cas que no m'ha pas-sat mai. Estau segur que vós mateix tiràreu les cartes al correu? Carta amb pocs segells o amb cap arriba igual, sols que un té que pagar doble quan arriba! Així no comprenc gens ni mica això que me deis.

Estic content dels vostres anhels d'amor espiritual. Aquest sembla molt neces-sari en el món d'ara. És un amor de pau, sempre amor, mai en l'orgull de voler dominar: un amor amorós, dolç i tranquil i reposat i per això més fort que les roques de les nostres muntanyes.

Per què jo a Holanda parlava del Bhagavad Gita? Perquè en podia parlar! És un llibret que conec des de jovenet i que me va induir, entre altres coses, a estudiar el sànscrit. A la reunió en el castell reial el que volien no era predicar res, sinó exposar algunes coses poc conegudes. Crec que el vertader predicar és la nostra vida i les nostres obres. No són paraules, moltes vegades ben buides, allò que el món d'ara i de tots els temps vol, sinó vida, i amor, i resplendor dins l'ànima. El món vol grans valors morals i espirituals. Com sabeu la religió de molts de catòlics és pecar, con-fessar, i tornar pecar. És fàcil! I la de molts no catòlics és encara més fàcil: pecar i no confessar! Poemes? Llàstima que no escrigueu en la llengua que va escriure Mn. Riber, un blauet de Lluc. A veure si dins uns mesos vos podré escriure.

Entrant un Bon Nadal i Any Nou. Els nostres Martin i Mary varen fer tres anys el 3 de novembre. Són una gran alegria.

Sempre vostre bon amic

Joan Mascaró.

P.S. Rebeu recordances de Cathleen, la meva esposa, i una besada de Martyn i Mary. I la vostra nebodeta?

76

—13—

The Reteat

Comberton

Cambridge

Sr. En Joan Francesc March SS.CC.

LLUC - Mallorca

Ben recordat amic: Gràcies per haver pensat en el vostre amic de lluny. Enhorabona del vostre Subdiaconat, i esper amb alegria nostra el dia del vostre Sacerdoci. Podreu escampar l'evangeli de l'amor. En l'amor trobam la concordança dels cors i de les coses, i l'harmonia d'allò finit i d'allò infinit.

Content del vostre poema que prova els vostres anhels. I també content que vos recordeu que la vida espiritual no és una separació de la vida real, sinó una superació: sols una u de diferència en les dues paraules! Hem de procurar una harmonia de l'ideal i del real. És interessant que dins els místics s'inclinen a un o a l'altre: Sant Joan de la Creu parla més de Déu que de Jesús, i altres al contrari, que vós seguiu: humanitat i divinitat de que parla Ramon Llull.

D'una cosa estic segur que ara vos vull dir. I és que en les biografies i obres supremes dels Sants que conec no me recorda haver llegit que ells pen-sassin o volguessin ésser sants. El voler ésser és la vanitat suprema. Tots els grans homes son; no volen ésser. La vanitat comença primer pensant voldria ésser un poeta, o un gran home de lletres; després voldria ésser un Napoleó, un gran home de fets; i finalment voldria ésser un Sant. Un que pensi així no serà mai poeta, ni heroi, ni Sant. La humilitat absoluta, que no vol dir humiliació, és el fonament absolut de tota grandesa, i sobre tot de la grandesa espiritual. els fonaments dels grans edificis sempre són en terra plana. El voler ésser pertorba la pau i distreu. Esper que estareu d'acord. És l'experiència de la vida, i tot allò que he llegit, que ho diu.

Ja escriureu quan vulgueu. Endavant sense preocupacions!

Sempre afectuosament

Joan Mascaró.

77

—14—

The Retreat

Comberton

Cambridge

29 desembre 1956

Sr. Joan F. March, SS.CC.

LLUC - MALLORCA

Benvolgut amic: Content de tenir noves vostres des del refugi de pau. El fi de l'home és l'infinit: per això el bon sacerdot vol ésser sant, el bon poeta voldria ésser Dante o Shakespeare, i el bon comerciant voldria ésser En Verga! Però de sants, de Dantes, o de Vergues n'hi ha hagut pocs en el món. Jo he sentit grans entusiasmes: com no podria jo admirar el vostre? El perill que he vist, després de caminar i ensopegar molt en el camí de la vida, és que de vegades volguent fer allò gran que no podem fer, deixam de fer allò petit que podríem fer. El perill dels grans entusiasmes és somniar coses grans, i deixar de fer coses petites. Allò pagès de a poc a poc s'encén el foc és una gran veritat; procurem perfecció amb les coses petites, silenci interior, visió calmada del camí, i anem caminant. Si Déu ens dóna grans forces, anirem lluny i ens farem amunt; si en tenim poques, no farem gaire carrera, però anirem endavant. pensem en l'Eternitat i l'Infinit; però mirem el nostre finit espai, i el nostre curt temps. Feina, i silenci! Davant Déu i els homes de seny, crec que el que val és la nostra bona voluntat. No és fer molt, sinó el fer allò que podem fer, segons les forces que Déu i natura ens han donades. Tot això cal meditar-ho; però sols l'experiència ens ho ensen-ya de bon de veres. Vos ho dic amb amor.

Què vol el món d'ara? O què hauria de voler el món d'ara, i de sempre? Me caldria un article molt llarg, o un llibre per explicar-me. En general, crec que el món d'ara creu en coses pràctiques; no vol sermons, vol obres. Fa 200 anys quan hi havia un terratrèmol, pensaven a Portugal que era un càstig de Déu, i la Inquisició portuguesa se’n preocupava. Ara ningú vol això; s'estudien les causes físiques dels terratrèmols, i se deixen en banda les sobrenaturals. De la mateixa manera fa 100 anys encara hi havia gent

78

que pensava que el còlera o la pesta eren càstigs col·lectius de Déu. Ara s'ha vist que la causa és un microbi, i atacant el microbi, no amb oracions, sinó amb profilaxi i medicina, la pesta ha fuita d'Europa, i va fugint d'Àsia. Què vol dir tot això? Que hi ha que enfocar el pensament sobre les coses natu-rals i no voler-ho fer tot sobrenatural. El món d'ara vol coses que la raó matemàtica pot comprendre, i la ciència física i biològica pot expressar. El món d'ara creu en la ciència; no creu en el cel o infern sobrenatural. En el món d'ara se diu que més de les dues terceres parts de la gent no pot men-jar i alimentar-se sinó un pic al dia; i vós i jo berenam, i dinam, i sopam. Aquesta gent no sap llegir ni escriure; i vós i jo tal vegada en sabem massa, o massa poc! I així tot. Les injustícies dels forts i vius contra els innocents i dèbils són infinites; d'aquí lluites entre els homes. Ells saben que durant tres mil anys de religions aquestes injustícies no s'han resoltes, i volen altres remeis.

Una vegada que vegem clar tot això, veurem una mica el món d'ara, que no és fàcil veure des de Lluc! Jo vos puc dir que això és lo que veu més del 90 % de la gent intel·ligent d'aquesta Universitat. Predicar coses que contradiguin aquest punt de vista és perdre temps, o voler fer riure.

Vol dir que no hi ha tasca per el sacerdot? Jo crec que més que mai. Però la tasca ha d'ésser de conduir els esperits a l'Amor. Els valors de poesia, i els valors morals estan per damunt, per damunt, crec jo, dels valors matemàtics, o pràctics. Val més ésser un home bo, i morir de fam, que no ésser un millonari i ésser lladre. La bellesa d'una posta de sol està molt per damunt de l'explicació meteorològica. Un bon cor i bona voluntat està i és molt superior als estudis de cardiologia.

Però la predicació ha de ser pràctica:

El qui no estima el seu germà, a qui veu, com pot estimar Déu, a qui no veu? Qui enim non diligit fratrem suum quem videt, Deum quem non videt quomodo potest diligere? (IHOANNIS I, 4, 20)

Hem de procurar que l'amor sigui tan pur, tan bell, tan fort, tan tole-rant, tan natural, com va ésser l'amor que el Nostre Mestre i Senyor Jesucrist ens va tenir. Un amor ple d'alegria.

Ja podeu veure com jo, que vos parlava contra la predicació, ja començava a predicar, bon amic de bona voluntat. Qui som jo per donar consells? A veure si apreneu anglès aviat, i podreu llegir la meva Antologia Llànties de Foc, Lamps of Fire.

79

Bones recordances nostres, i un bon Any Nou.

Sempre vostre amic amb anhels del Déu Amor.

Joan Mascaró.

P.S. Sembla evident que la novel·la requereix experiència de la vida; és millor començar per escriure historietes curtes.

80

—15—

The Retreat

Comberton

Cambridge

28 desembre 1959

Rv. En Joan F. March,

SAGUA LA GRANDE- Cuba.

Benvolgut amic: Vaig rebre a son temps la vostra lletra del 26 d'octubre. Mai tenc temps per escriure, ja que la meva vida té pocs moments de descans. Feines universitàries, i feines de lletres que hauria de fer, i les feines de la vida de cada dia, no me deixen temps per el plaer d'escriure.

Els Estats Units no tenen la tradició cultural dels grans països d'Europa. Llur cultura és generalment superficial. En general, la cultura humana del temps d'ara de màquines és superficial. Els diaris, ràdios i cines ho demostren. Sols hi deu haver a Anglaterra una persona entre mil que pugui llegir i escriure en con-seqüència fonda del que un llegeix i escriu. Jo crec que se una mica de llegir. Escriure sols ho puc fer en anglès i poc a poc. Per escriure una plana ben escri-ta de vegades n'he d'escriure deu. És un procés de selecció. A Mallorca hi deu haver 30 persones que saben escriure bé, o no tantes, i unes 300 que saben llegir i escriure moderadament. És aquell u per mil de que parlava. No parlem de grans escriptors, d'aquells que sols en surten uns pocs en cada generació.

Això em fa pensar en els vostres somnis. Les vostres lletres de quan ens vàrem conèixer , allà per l'any 1946, tenien una vida que poc a poc han perdut. Se veu que teníeu somni de grandesa. Tal vegada allò que En Joan March, en Verga, era cosí germà del vostre pare us feia pensar que també els altres Vergues podrien ésser genis! Però mirau els dos fills d'En Verga! I ells són fills i no cosins. Després me diguéreu que teníeu idees napoleòniques. Pitjor! I després volíeu ésser Sant! Tot això de tenir idees grans no va mal, però el cas concret és el silenci interior i la humilitat. Jo també de jovenet tenia idees molt grans. El dia que vaig fer els 15 anys estava trist, perquè pensava que un home gran i genial ja se li hauria de conèixer en els 15 anys! L'haver conegut de jovenet En Verga també me va fer un cert mal. Un pensava que si ell era gran (gran d'intel·ligència i energia, aplicada a coses petites com és fer diners, és clar) un també podria fer

81

grans coses. Tot això és perdre temps. Tots podem fer allò que podem fer, i no és fàcil saber que és allò que podem fer. Sembla que el cervell d'un home normal sols empra un 1% de l'energia cerebral! Tots podríem fer, sembla, 99 % més d'allò que fèiem. Humilitat, que no és humiliació, sinó pau de vanitats. Humilitati silenci i feina.

Jo vos diré que va fer un frare que era un bon pensador de filosofia, i que jo vaig conèixer. Va anar a Amèrica, com vós, i va decidir casar-se. Ho va fer, ja fa uns 20 anys que és catedràtic d'Universitat; i va fer les paus amb Roma. Roma li ha perdonat tot, i ja tenim un home nou. He sentit d'un altre frare mallorquí que ha fet dos dob.bés de lo mateix; i ara se dedica a representant comercial per Venezuela. I serveixen a Déu aquests homes? Tot depèn de com fan la feina de cada dia.

Vós parlau d’anar a predicar pels camps catecisme a nins i a gent ignorant. Ai fraret, fraret, frare Joan, frare Joan! I el bon Jesús què feia? Que predicava a la Universitat de Grècia? Perdonau que us parli clar i llampant, però ja sabeu que quien bien te quiere te hará llorar. De totes maneres vos faig un gran bé ja que pos a prova la vostra paciència! Llegiu l'oració de Sant Francesc.

Bé, ja hem parlat una estona en llengua margalidana, poble de picardia, a on diuen: que per haver-hi una bona barrina n'hi ha d'haver un de ben fotut! Quina filo-sofia! Però és la dels dirigents de nacions, i dels grans homes comercials.

En Castro? Tot abans de militarismes, capitalismes, americanismes i clerica-lismes, que no tenen res a veure amb el militar noble al servei del bon jutge, amb el bon economista al servei de la nació, amb els nobles americans dels Estats Units que jo he conegut, i amb els nobles sacerdots, capellans o no capellans, plens d'amor i humilitat, i plens de bona voluntat per a servir els ideals nobles, és a dir per servir a DÉU. I la tirania del criminal Batista?

Entretant, de dues coses vos tenc enveja: que podeu fumar, si voleu, algun puro de l'Havana, que a mi m'agraden molt i en puc fumar pocs (gràcies a Déu!); i alguna copeta de rom de pinyol vermell.

Aquí tots bons. En Martin i Mary varen fer 8 anys el 3 de novembre passat. Recordances de tots. I rebreu una forta abraçada del compatriota de Santa Margalida que voldria pau forta i alegria, i vida, per a la vostra ànima.

Afectuosament,

Joan Mascaró.

82

—16—

The Retreat

Comberton

Cambridge

10 febrer 1960

Rev. Joan F. March

SAGUA LA GRANDE - Cuba

Ben estimat amic: Fa poc vaig rebre la vostra enigmàtica lletra del 30 de gener. Manifestau que: no heu pogut entendre la meva passada comunicació, perquè a l'Illa de les Palmeres no es poden dir les coses clares. També que: No em fa peresa fer catecisme; sinó ben al contrari; però hi ha perill de que em posin ver-mells vestiments, com a Ramon Llull. No entenc això dels vermells vestiments. I poc després afegiu que: No tan sols tenim perill quan ensenyam catecisme pels poblets, sinó que qualsevol dia ens faran la pell a tots, inclús a dins ca nostra.

Les vostres paraules em fan pensar una cosa. Que vos dedicau a la polí-tica? A Mallorca i a fora Mallorca ja en tenguérem de política! Per causa de la política molta de gent va ésser violentament executada i jo vaig perdre l'estabilitat segura de vida a la nostra terra i de professor de la Universitat de Barcelona. Per amor de Déu! Frare, fraret Joan, no faceu política! La política sempre produeix males conseqüències.

Frare, fraret Joan; predicau amor, i pau. i bondat tant als homes com als infants. Ensenyau-los a descobrir la Bellesa divina, la vida espiritual que manca als homes del nostre temps i de tots els temps.

Sempre vostre afectuosament.

Joan Mascaró.

83

—17—

The Retreat

Comberton

Cambridge.

1973

Rev. Joan Francesc March

Bons Aires

Recordat i estimar amic: De retorn d'unes setmanes a Mallorca i a Alger, a veure la tomba dels meus pares, al cel sien, vaig rebre la vostra lletra.

Mercès de les vostres recordances. Els anys que us vaig conèixer a l'arribada del vapor de Barcelona - Era 1946? - semblen llunyans.

Enhorabona de la vostre bona obra alçant parets a la glòria de Déu, i ajudant a la gent a sentir valors humans, morals i espirituals.

La vostra intenció de veure centres de pau per Europa i fins a l'Índia me sembla molt interessant. Tal vegada un dia ens veurem a Mallorca, que ja no és una illa de pau. Una ambició desenfrenada ha fet un super-turisme desen-frenat. Queden, és clar, alguns racons de pau, pocs.

La meva vida sempre entre llibres i idees. Els meus llibrets, traduccions del sànscrit amb introduccions, tenen un èxit fabulós; però jo voldria fer moltes coses més, sempre caminant si no podem córrer.

De salut física tots sempre bé, gràcies.

Recordances afectuoses del vostre compatriota i amic,

Joan Mascaró.

84

—18—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge

CB3 7DZ

1 de setembre del 1976

Rev. Joan Francesc March, SS.CC.

Monestir de la Real

CIUTAT DE MALLORCA

Benvolgut compatriota i amic:

Fa uns dies que vaig rebre el vostre L'Hereu de la Corona, gentil present vostre ple de recordances. Mercès us dóna el meu cor.

El vostre llibre, emocionant crida a l'ànima de Mallorca, que ens porta a l'ànima de Catalunya, a la d'Espanya, i a la de tot el món, és un llibret que m'ha fet pensar i sentir molt. L'he llegit una vegada, a poc a poc, i una sego-na vegada que m'ha fet sentir i pensar més; senyal segur del valor d'un escrit.

Com a mallorquí, i del nostre poble de Santa Margalida, i com a amador de les nostres lletres, us vull expressar el meu agraïment i la meva vertadera satisfacció per la vostra obra. Si consider les parts d'ella, i després la seva gran unitat, tot me complau, i per tot sent admiració. Sent, abans de tot, el vostre domini de la nostra llengua literària catalana, com també de les formes dia-lectals mallorquines, tan nostres, emprades per els vostres protagonistes. Admir el vostre amor a la naturalesa, i les nostres tradicions; la vostra claror de visió quan pintau amb poques paraules uns petits detalls que ens fan pen-sar i sentir. Admir, sobre tot, la gran idea tan noble i plena d'amor que unifi-ca tota l'obra. Un dolor gran i un gran amor il·luminen tota la narració tan humana, i a la vegada tan universal, ja que el problema d'allò que ha passat a Mallorca, és un problema del que ha passat a tantes terres, si bé no amb la intensitat terrible del que ha passat a ca nostra.

Què hem de fer? Allò que estau fent, admirat amic, allò que heu fet, i és

85

un començament. Els predicadors de la Seu i les esglésies podrien ajudar molt; els mestres de les escoles totes; unes petites reunions d'un esperit selec-te amb altres de bona voluntat per aprendre a pensar, a sentir, i a estimar, bells llibres per als infants que comencen a poder escriure la llengua que parlen; antologies per els llegidors a on un poema o un escrit de prosa gran pot despertar amb un despertament que il·lumina tota la vida; conferències on el qui parla dóna nova vida, amor i claror als qui escolten. Totes aquestes coses i tantes altres es poden fer. I gràcies a Déu algunes es fan. Fins i tot el Rei ha après una mica de català; i moltes de persones de cultura elemental per tota Espanya i per tot el món comencen a sentir que tot idioma o idiomes que es parlen dins un poble són el gran patrimoni de la cultura del poble o nació. Comencen a sentir que allò de

Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.

és una veritat gran, universal, ja que l'home gran s'arrela dins el seu idioma i cultura i poble, i s'enfila dins els valors universals, i fins i tot dins l'infinit.

Gràcies, estimat amic, de l'obra que heu fet; i que Déu us doni vida, alegria i amor per a continuar durant molts d'anys la bona obra vostra ara publicada, començament d'altres.

Recordances ben afectuoses del vostre compatriota i amic.

Joan Mascaró.

86

—19—

28 South Street

Comberton

Cambridge CB3 7ZD

Anglaterra

7 febrer del 1978

Rev. Joan Francesc March, SS.CC.

Mallorca.

Ben recordat amic:

Mercès sinceres de la vostra gentil atenció en enviar-me la vostra novel·la Confessions d'en Gori Soler. Me va donar una gran alegria el tenir-la entre les mans i vaig tenir el cap ple de recordances del nostre poble, de la infantesa i jovenesa, i de la nostra coneixença quan un estiu de l'any 1945 ens trobarem en el moll de Palma.

He llegit la vostra obra a poc a poc, en moments lliures, i sempre amb plaer i interès. Admir la vostra delicadesa en la descripció d'aventures juveni-ls amoroses, l'amor a la naturalesa comprovada en les descripcions, els vostres anhels de coses grans i confessions de penediment, les vostres descripcions de Cuba i el vostre judici final, i el domini de la paraula nostra literària catalana, i a la vegada amb gust del català de Mallorca. No puc fer un estudi de la vostra novel·la; però la meva impressió és molt bona i vos don la meva felicitació.

No sé els detalls autobiogràfics i els de la imaginació creadora que a la seva manera també són autobiogràfics. El plorar del vostre pare, plana 84, em fa pensar que ell vertaderament se posà a plorar el matí que vaig venir a la Real a celebrar la vostra entrada a l'Orde. Quan jo li vaig dir: Homo, no és cosa d'estar trists. Ell me respon amb força: Ell és ben natural. Recordances.

Sobretot, enhorabona, i a convertir els nostres eclesiàstics de Mallorca al gran plaer d'estimar el nostre idioma i emprar-lo dins les esglésies i Catedral: i sobretot als infants. Ja teniu feina! Ensenyar a qui no sap!.

Una abraçada


87

—20—

28 South Strit

Comberton

Cambridge CB3 7ZD

Anglaterra

31 de juliol 1979

Rev. Joan Francesc March,

Casa Rectoral

ANDRATX,

Mallorca.

Ben estimat amic:

Mercès de les vostres Lectures Mallorquines que he llegit amb gran plaer. Enhorabona. En el Vol II veig que m'honorau amb la Introducció. ¡Que l'ànima del nostre poble m'ajudi! Entre els homes distingits veig que no hi ha En Costa i Llobera. Heu pensat en Mossèn Bartomeu Torres Gost?

Si me volíeu mostrar les vostres planes sobre En Verga tal vegada jo us podria donar alguna de les meves idees tal vegada un poc originals.

¿No hi ha un missal mallorquí? Si en tenim un no molt voluminós m'agradaria molt tenir-ne un exemplar. Hi ha que convertir molts de cape-llans al nostre idioma segons sembla! Molta de feina, i importantíssima ja que llur influència per al bé pot ésser gran, i la de les monges també!

Gràcies, bon amic, de la delicadíssima atenció que vàreu tenir de dir la missa per la festa del meu oncle Jaume Fumet per celebrar els seus 100 anys. Que vós hi arribeu fent sempre bona feina.

Una abraçada

Joan Mascaró.

88

—21—

28 South Street

Comberton

Cambridge CB3 7DZ

Anglaterra.

29 d'agost 1979


ANDRATX - Mallorca.

Amic ben estimat:

Mercès de la vostra lletra del dia 15 del mes present.

Estic pensant idees per dir unes paraules ja que m'honorau donant-me la Introducció al vostre volum II de Lectures de Mallorca. Parlaré poc, si bé sé que parlar poc dóna molta més feina que parlar molt.

M'interessarà veure el que dirà N'Antoni Serra d'En Gabriel Alomar, alt home d'idees i poesia, si bé personalment tenia febleses, com tenim tots. El vaig conèixer bastant a Barcelona, i tenc cartes d'ell de poc abans de morir.

Me sap greu que no hi hagi un breu missal mallorquí que pot ajudar a l'oració en la nostra llengua. Referent a les bones monges és molt trist. I elles tenen nins petits i ninetes que han d'aprendre a llegir i escriure en mallorquí.

Entre els temes molt interessants del volum II de lectures, ¿no podria haver-ne un referent a la Seu, el Castell de Bellver i la Llonja, i alguns palaus? Els joves i els no joves, haurien de saber un poc de la vertadera grandesa que ens mostren els tres monuments suprems.

Jo confiava poder venir a Mallorca vers l'octubre, però la venda del meu molí de Capdellà sembla que fa poca via. Del nostre poble on vós i jo vàrem néixer pens que li manca una biblioteca de llibres de Mallorca. Biblioteques públiques són també molt necessàries, tal vegada més que la Biblioteca March.

Una afectuosa abraçada,

Joan Mascaró Fornés

89

—22—

28 South Street

Comberton,

Cambridge CB3 7DZ

5 novembre del 1979


ANDRATX - Mallorca

Benvolgut amic:

Aquí envii fotocòpia de la lletra del cosí del vostre pare i compatriota nostre de Santa Margalida. També fotocòpies d'una lletra que li escriví el 4 d'octubre de 1951 suggerint una Fundació. El 28 d'agost de 1954 vaig fer un parlament en el Castell de Het Oude Loo invitat de la Reina Juliana amb altres. Aquí hi ha un exemplar del parlament. D'allà vaig passar a Suïssa que no coneixia i allà vaig conversar amb En Verga. Ell sempre va ésser atent. Envii també fotocòpia de la lletra meva del 30 de novembre 1954; i d'una nota que li vaig enviar quan la Fundació va estar feta. Vaig cercar un bon cal·ligràfic i ho vaig fer sobre bon pergamí, amb algunes lletres daurades. Enviat certificat no vaig saber mai si ho havia rebut. Però jo havia fet el meu deure moral.

De la Fundació no he sabut res més, deixat que fa uns anys vaig recoma-nar un mallorquí molt intel·ligent per una beca per a fer un Doctorat aquí a Cambridge sobre Dret internacional. No li daren, però el va fer; i fa uns anys és a Washington en el Banc Mundial.

A Ginebra va ésser la darrera vegada que vaig veure Don Joan. Ell va morir en 1962 a Madrid pocs dies després del dia que se va publicar el meu Bhagavad Gita. L'èxit que ha tengut i té se pot veure en les 17 impressions i reimpressions que s'han fet en 17 anys. Si pensau que vaig escriure una carta massa llarga a n'En Verga el motiu era la Fundació. Estic bé i vos enviaré l'escrit tot d'una que pugui. Què puc dir jo?

Una abraçada d'amistat.

Joan Mascaró.

90

—23—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

17 de febrer del 1980

Rev. Sr. Joan F. March

ANDRATX - Mallorca

Mercès de la vostra lletra i del present de la vostra bona feina. Que la vostra novel·la DESERTOR desperti els pensaments i sentiments de molts, joves i no joves. El servei militar obligatori és cosa vertaderament monstruo-sa. La plana que més m'agrada és la conversa de l'avi amb el nét Jaume, i sobre tot els mots un progrés que no faci millors els homes, no és progrés. He rellegit unes planes de Tolstoy. Sobretot, enhorabona i veure que vos ajudi l'esperit de Ramon Llull. Hi ha tants d'heretges a convertir!

En el passaport d'En Verga que vaig tenir en les mans estic segur que vaig llegir el 4 d'octubre del 1881, però si bé en vaig fer una nota m'hauria pogut equivocar. Ara si hi ha una plana del registre arrabassada és cosa seriosa.

Sempre agraint i admirant la vostra bona feina. Unes planes referents a la Seu, la Llotja i el Castell de Bellver, símbols de la grandesa de Mallorca, serien interessants. Tal vegada més endavant!

De bell nou enhorabona. Fins dins poc temps.

Una abraçada dins la gran pau.

Joan Mascaró.

P.S. Allò que em deis de la història del nostre poble de Santa Margalida és molt interessant. A veure si algún dia podrem llegir alguna cosa del temps enrera de la terra on vàrem venir a la vida. Llàstima que no es va conservar l'antic casa-palau dels comtes.

91

—24—

28 South Street

Comberton

Cambridge CB3 7DZ

Great Brithain

Divendres, 19 setembre 1980


Casa Rectoral,

ANDRATX

Mallorca.

Mercès per la vostra lletra, còpia del vostre Pregó ple de passió, d'entusiasme i alegria; i altres papers. Tot ho he llegit amb emoció.

El cas dels mestres de Santa Margalida és de trobar-ne un que senti el valor únic de l'idioma nostre, fill del poble i de la nostra cultura. Ell pot ésser un foc que va encenent cors i pensament, i ajudar. Pot trobar alguns joves intel·ligents i fer obra bona. Les escoles s'han de renovar. És un problema cultural, nacional i universal.

Els joves que es volen casar de massa joves és també un gran problema. Ja ho sabeu vós més que jo.

Gràcies de cor de la vostra apreciació del meu pròleg. Jo visc amb el cor sempre en l'alegria del nostre poble, la nostra Illa i valors universals. Que el Déu de l'infinit ens il·lumini amb el sol del seu resplendor.

Una forta abraçada


92

—25—

28 South Street

Comberton

Cambridge CB3 7DZ

Anglaterra

Tel. Comberton 2324

15 de juny 1981


Casa Rectoral

ANDRATX - Mallorca

Molt estimat amic:

El poc temps que vàrem estar plegats m'ha deixat inoblidables recordan-ces. Esper que estau bé de salut i que vostra feina espiritual i de lletres us dóna alegria.

En paquet postal us envii dos llibres. Un és la traducció del sànscrit del BHAGAVAD GITA a l'anglès reimprès la major part d'anys d'ençà 1962 i l'altre la traducció al castellà d'un amic de Mèxic. Aquí teniu una fotocòpia de l'original sànscrit, versicles 46 al 55, capítol 18, plana 162 de la traducció castellana. Si podeu dedicar una bona hora a la Introducció, veureu allò que jo sent d'aquest Càntic de l'Univers.

Una abraçada de tot cor.


93

—26—

28 South Street

Comberton

Cambridge CB3 7DZ

Anglaterra

Tel. Comberton 2324

Rev. Sr. Joan Francesc March

Casa Rectoral

ANDRATX - Mallorca.

Ben estimat amic:

Enhorabona de la conferència a Santa Margalida. Hi ha tanta bona feina de fer entre els joves, i els vells!

El vostre escrit referent al cosí germà del vostre pare me sembla bé del punt de vista del que un dia ell me digué a Londres estant tot sols: Jo m'he fet amunt!.

Aquí hi ha unes notes que tal vegada us puguin interessar.

No he oblidat la feina a fer.

Una abraçada en la Trinitat,

Joan Mascaró

94

—27—

Comberton

Cambridge CB3 7DZ

28 de gener 1980

Estimat amic:

Estic llegint i coordinant idees per veure si puc dir alguna cosa interes-sant. La por de que tot s'ha dit; i entre tant el desenfrenat turisme i les ganes de diners s'ha fet ideal de tants de mallorquins preocupa al qui pensa. Però queden els qui tenen ideals, i hem de fer el que puguem.

Fins aviat.

Una forta abraçada.

Joan Mascaró.

95

—28—

28 South Street

COMBERTON,

Cambridge CB3 7DZ

Anglaterra.

Tel. Comberton 23 24

18 agost 1980


Casa Rectoral,

ANDRATX,

Mallorca

Esper que la meva introducció al vostre volum II de Lectures Mallorquines no desentoni entre els escrits dels erudits col·laboradors. M'ho voldríeu dir amb tota sinceritat? Si ho podeu publicar estimaria que fóra així com ho he fet, deixant de si hi havia alguna omissió ortogràfica. Tal vegada podria veure les proves d'impremta. Gràcies. Si volíeu una altra fotocòpia us la puc enviar.

Gràcies de la vostra obra d'entusiasme cultural. Que Déu us ajudi.

Una abraçada,

Afectuosament

Joan Mascaró.

96

—29—

24 novembre 1981

Bon amic:

Mercès de les vostres noves. Quina idea més bella la de donar un exem-plar de la vostra obra de Santa Margalida a cada família del poble. Gràcies del cor. Veuré si podré dir alguna cosa que sia digna de les meves recordances i esperances.

M'alegra que el gran amic Moll tengui entre mans les Lectures Mallorquines.

Sempre vostre

Joan Mascaró.

97

—30—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

5 desembre 1981


LLUC - Mallorca

Compatriota i bon amic:

Aquí hi ha unes paraules que m'han costat molt de fer, ja que no sabia a on començar o acabar. El que jo voldria és que a l'escola del poble tenguessin una bona biblioteca de llibres nostres i que un bon mestre ensenyàs als alum-nes l'art de llegir un llibre. Endemés, que l'Ajuntament tengués una bibliote-ca pública, encara que fos sols oberta unes hores cada setmana, per a deixar llibres a alguns interessats a saber llegir, i saber sentir i pensar les coses que un jo voldria, jo voldria - jo voldria, jo voldré com crec que diu la cançó.

Si pensau que el poc que dic no val la pena de donar-lo al poble, ho pensaré jo també, i la vostra opinió serà la meva.



98

—31—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

Anglaterra

13 de gener del 1982


Monestir de Lluc,

Mallorca

Distingit i molt estimat amic:

Han passat unes setmanes d'ençà que vaig rebre el vostre llibre, primer de la Història del nostre ben amat poble. No he pogut encara llegir-lo tot, però veig ben clar la feina vostra i el valor. Aquest llibre vos farà immortal, ja que els historiadors del poble de Santa Margalida de temps i segles a venir hauran d'anomenar el vostre nom i obra. Això si l'evolució del món permet que hi hagi Illa i Poble. Ja podeu predicar i jo puc parlar de la suprema Voluntat: Fiat voluntas tua.

El vostre poema que m'han enviat dins un altre exemplar que gentilment m'ha enviat l'Ajuntament m'ha emocionat molt. És la vostra ànima, i jo me sent part de la vostra ànima.

I gràcies del vostre Hereu de la Corona, i la traducció a l'alemany que sembla bona. Deu ésser un amic nostre en cultura. La vostra foto en el llibre magnífica!

Sempre gràcies mai finides dintre el nostre infinit.



99

—32—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

12 de Juliol 1982.


Monestir de Lluc - Mallorca

Ben estimat amic i compatriota:

Molt content de la vostra lletra i de la vostra obra creadora i cultural. Jardins de Pau seran poesia. La Pau de l'Infinit és en el centre de la nostra ànima, però és la circumferència del món visible amb la seva prosa que ens allunya de vegades del món invisible de la poesia. Enhorabona.

És veritat que em trob bé de salut i entusiasme, però és una joventut i entusiasme més espiritual que física. He de fer moltes de coses més poc a poc del que voldria. Una d'elles és contestar l'enquesta dels amics universitaris... Voldria fer un breu present de la meva vida que sempre ha estat més un anhel que una realitat. Però en el temps que passa sent més i don les gràcies al nostre Déu que no passa.

SI. OM SANTIH SANTIH SANTIH OM

En el Càntic del Bhagavad Gita trobam la paraula Santi en nominatiu tres vegades i com acusatiu Santim unes setze vegades. En els 700 versicles del Càntic, unes 80 planes. En la meva concordança de la Bíblia veig que la paraula pau s'hi troba més de 300 vegades (no les he contades totes ) Però la Bíblia ens dóna unes 1200 planes, i la paraula no té sempre un valor espiri-tual. Però el cas més sublim el tenim en les del nostre Jesucrits pacem relinquo vobis, pacem meam do vobis.

13 de juliol

100

He pensat molt en el suprem problema de la pau, problema individual, social, nacional i universal. Tenim un món de militarisme, capitalisme, nacionalisme i fana-tisme. Són continuació d'un mal de temps històrics, però també tenim el bé que ens ha deixat la cultura i poesia que els temps passats ens han deixat, els grans valors de l'Esperit que trobam en el centre de grans pensaments i religions, sobre tot en la divinitat del nostre Déu Jesucrist. El centre espiritual de religions i filosofies és el centre de la nostra poesia i de suprema alegria. És el SAT, CIT, ANANDA, el SER, la CONSCIÈNCIA i ALEGRIA dels Upanishads, el SANTIH suprem.

Esper que ja teniu els dos volums de la Fundació Bíblica.

El català de les traduccions me sembla magnífic. La prosa de Mossèn Carles Cardó és una joia de l'esperit. En canvi, La Bíblia de Catalunya - Volum únic me dóna molta de pena. Una comparació d'aquesta obra en paper massa prim o no té el valor literari de la magnífica prosa dels volums de la gran Fundació Bíblica. És molt trist.

Aquí a Anglaterra hi ha una cosa pitjor. La Bíblia anglesa de 1611 té un valor literari grandiós. Jo he donat conferències universitàries del seu valor literari (i no en parlem del valor espiritual). Els que no ho senten proven que no tenen sentit litera-ri. Si jo he escrit traduccions que puguin tenir valor literari ho dec a la Bíblia de 1611, resultat d'anys de treball i millorament de bellesa. Ara la majoria dels anglicans no tenen sentit literari i han fabricat una traducció que no té el gran valor del so de les paraules i de llur melodia i harmonia de la prosa gran i sublim de la traducció de 1611. Quina meravella de paraula! La de tots els idiomes ben parlats i de creacions literàries.

Mirem la traducció de Luís de León d'un verset d'Isaïes:

No te servirás de allí adelante del sol para que te alumbre en el dia, ni el res-plandor de la luna serà tu lumbrera; mas el Señor mismo te valdrá por sol sempiter-no, y será tu gloria y tu hermosura tu Dios.

Això me fa tremolar d'emoció i degut a això me sent jove, però sols en esperit, bon amic. Físicament he de fer les coses poc a poc. Que el vostre Jardins de Pau siguin la vostra joia. El segon volum de la Hist. de Santa Margalida que esperi un poc.

Una abraçada en el Crist d'amor.

De vostre


101

—33—

28 Sou Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DC

Divendres vespre

29 d'octubre 1982


LLUC - Mallorca.

Molt estimat amic:

La vostra benvolguda lletra del 13 d'octubre m'ha fet pensar molt. Enhorabona que el sol d'Orient arribi al vostre cor i als vostres pensa-ments. El GITA, els UPANISHADS, i el DHAMMAPADA són el centre de la meva vida, com ho són els EVANGELIS, i altres llibres sagrats. Referent a la nostra reencarnació jo començava en anglès unes paraules dient:

Every moment of our life is a new life and an old death:

we die in past that is gone and we live in a future to come, and thus our life en this earth is a perpetual trans migration.

Cada moment de la nostra vida és una vida nova i una mort ja passada: morim dins una mort ja passada i vivim dins una vida a venir, i així la nostra vida damunt la terra és perpètua transmigració.

Jo sent igual que vós que més enllà de l'univers material hi ha un uni-vers espiritual que és el SER i l'AMOR, la Veritat, la Bellesa i el Bé de l'univers. Vist l'univers d'un punt de vista espiritual, tenim la poesia còsmi-ca dels evangelis. D'un punt de vista material tenim la prosa de la ciència. Damunt la meva tomba jo voldria posar: Venim de Déu, vivim en Déu i anam a Déu.

Me sap un greu gran la passada, la mala passada dels distribuïdors de les

102

vostres primeres Lectures Mallorquines. Veurem si l'Editorial Moll fa via en publicar el meu GITA en català ben fet, que jo he revisat. Després faré tot el que pugui.

Vostre en l'Esperit de Crist i de l'Occident.


P.S. Vàreu rebre dos volums de la Fundació Bíblica Catalana que fa uns mesos vaig encarregar us enviessin?

103

—34—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

5 abril 1983


Monestir de LLUC - Mallorca.


Dins un món de guerres de temps passats i presents els vostres Jardins de Pau són un refugi i alegria de Pau. El vostre estil és clar, direc-te, que me fa pensar en l'estil de Maria Antònia Salvà. Alguns poemes els he llegit i els llegiré una i moltes vegades. Els he llegit tots, però entre ells, com els dedicats a Santa Margalida, van units a les emocions i recor-dances de la meva i primera jovenesa. Van units, fins i tot, a recordances de la vostra família de la que he conegut més de 5 generacions.

Gràcies d'haver anomenat els meus pensaments referent al militaris-me, al capitalisme i al fanatisme. En la nostra concepció espiritual de l'univers somniam en un progrés cultural i espiritual: un progrés en el bé i la bellesa, bé i bellesa que són del Ser de tot, de la Veritat de l'univers. Els béns materials i culturals, han d'ésser de tots, no d'uns pocs. Les grans idees d'uns pocs han d'ésser un dia les idees de tots. Un temps hi havia que la idea d'una terra era que aquest món era pla; però uns pocs ho dubtaven i pensaven que el món era circular. Círculo del circo, secreto del cielo com ho diu en Jorge Guillén, transformant en poesia una idea de prosa, intel·lectual.

Fa uns 15 anys vaig començar a escriure idees d'altres i meves i tenc unes sis mil planes escrites. Amb l'ajuda de la meva dona he reduït les 6 mil planes en unes 600. (És a dir, hem reduït 4500 planes a 450. Ens falten 1500 planes). Si puc escriure 100, cent planes, hauré pogut arribar un poc a l'ideal de ma vida. Voldria ésser un poc digne de tenir el meu modest tom a la Biblioteca del poble on vaig néixer i que vós heu cantat

104

tan bé.

Una abraçada del cor.

Sempre vostre


P.S. No sé si teniu les darreres planes de la traducció del GITA el Càntic espiritual de l'univers. Teniu els UPANISHADS?

105

—35—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

6 gener 1984


Monestir de LLUC - Mallorca

Molt content de saber que la idea de Pau i Amor domina el vostre cor, i que la idea és vida. Enhorabona. La guerra que tenim en el Càntic Bhagavad Gita és la victòria de l'amor damunt l'odi i de la pau damunt la guerra.

A veure si aviat ho podreu llegir en anglès. No puc trobar un Testament en lletra grossa. Tal vegada tota la Bíblia aquesta primavera. L'anglès té moltes paraules llatines: Testament, content, present, i tantes. Teniu el Diccionary anglès espanyol, castellà anglès? El vos enviaré si no el teniu. Fa molts anys que vaig trobar un petit Testament. És interes-sant, però la lletra no és gran. Els sons de l'anglès són molt interes-sants.

Sempre amic del cor.


106

—36—

28 South Street

COMBERTON

Cambridge CB3 7DZ

Rev. Sr. Joan Francesc March,

LLUC - Mallorca

A la fi podem sentir Krishna i Arjuna parlant en català. Sí. Santih,

Santih, Santih. El sí de l'amor de l'univers.

Esper de tot cor que viviu dins la poesia. La meva salut bona, si bé una artritis de la mà dreta em fa l'escriure difícil.

Paciència i gratitud!

Una Forta abraçada

Joan Mascaró.

107

—37—

Comberton

Cambridge 3BC 7DZ

17 gener 1984



A la fi he trobat un exemplar del Nou Testament en anglès de 1611. La Bíblia de 1611 és el gran monument de la prosa anglesa. Vos enviaré un bon Diccionari a fi de mes. Podreu ara comparar el Bhagavad Gita anglès i en nostre català, i sentir l'amor de Krishna.

Una abraçada molt cordial


109

U nes paraules Uns conceptes escrits per Joan

Mascaró i destinat a ser llegits el dia de la presentació del primer volum de la Història de Santa Margalida de Joan Francesc March. Diuen Així:

Tots els que vàrem néixer a Santa Margalida i batiats a la mateixa església podem estar agraïts al compatriota Joan Francesc March per la seva obra de la història del nostre poble, i agraïts a l'honorable Ajuntament i Batle Sr. Jaume Alòs i March de la generositat de distribuir a tot el poble aquesta obra. Una satisfacció que tenc, i molt gran, és que està escrita en paraules que empram quan conversam i que vàrem aprendre quan d'infants o nins o ninetes sentirem les paraules i les vàrem emprar en el començament de la nostra vida. Quina cosa tan meravellosa és la paraula! És la primera font de cultura. La paraula és la veu de la mare, del pare, i dels altres. Aprenem i estimam les paraules dels nostres pares i mares, i després podem aprendre i estimar les paraules d'altres terres. I si no després, al mateix temps. Després a l'escola s'ha de començar a relacionar la paraula parlada amb la paraula escrita. I poc a poc durant la vida aprenem no sols paraules sinó coses. El bé, la bondat; la bellesa; ens fan pensar i obrar, si podem amb relació amb elles i sentim l'alegria de l'amor que ens dona la alegria més pura i gran de la vida.

Considerem una glosa mallorquina d'un jove enamorat:

Si ma mare se moria,

tres anys duria de dol;

per vós careta de sol

tota la vida en duria.

Quina riquesa de sentiment i pensament trobam en els quatre volums del Cançoner Popular de Mallorca del Pare Rafel Ginard Bauçà! Pensem en un que el

110

pugui llegir i sentir. Ell, el mestre, ensenya a dos o tres estudiants, joves o jovenetes que pensen i senten. Els dos donen el foc i claror del seu entusiasme a altres dos o tres, i altres a altres. Tota cultura bona i bella és una alegria. Sentir la diferència que hi ha entre els gusts i plaers que passen i les alegries que duren és una lliçó que sempre hem d'aprendre i afortunat és aquell que l'aprèn en el començament de la vida; si bé sempre tenim esperances.

La vida d'un home o dona, d'un poble, d'una nació i de tot el món és un corrent de vida que mai retorna. Vivim entre recordances d'un passat que ja és passat i un temps a venir. Que el temps a venir sigui un temps de grans alegries per al nostre poble, que estimem les paraules mallorquines que la Beata emprava. Va ésser una santa mallorquina que parlava en mallorquí. I no és sols l'amor del cor que ens du al nostre idioma, és l'ajuda que ens dóna per aprendre altres idiomes; el castellà, francès, italià, portuguès són idiomes germans del català que el Rei En Jaume va dur a Mallorca a on el poble i els homes de lletres l'han conservat. Que el coneixe-ment i perfecció d'aquest idioma i del poble de Santa Margalida que el parla, sia a la glòria de Déu.


COMBERTON, Cambridge, 1981

111

P araules finals Aquest no és encara l'estudi pro-

fund que s'ha de fer sobre l'amor i relacions d'un home tan extraordinari com fou Joan Mascaró amb la seva vila nadiua de Santa Margalida i els seus compatriotes vilers. Però amb el material aquí reunit, ja podem tenir una aproximació de l'amor sense mida, delirant, del gran margalidà envers del nostre poble i tot el que aquest representa per als seus fills. Aquí tenim manifestat allò que En Mascaró aspirava que fossin els nins, els joves, els majors, els pagesos i la gent d'estudis de Santa Margalida: una gent fidel als seus orígens, a la seva història, llengua i cultura. I que després de l'amor al seu poble natal i a tots els seus valors, passessin a un amor universal que englobés tots els pobles de la terra i tota la gran varietat de valors que han aportat al progrés de la humanitat.

Segur que el nostre estimat Joan Mascaró i Fornés, des de les regions on segueix vivint, rebrà amb una alegria molt gran aquest record d'amor dels seus compatriotes de Santa Margalida, com a ell li agradava tant designar els seus paisans.

Monestir de La Real 19 de desembre 2004

115

BIBLIOGRAFIA I FONTS

-Diversos autors: Sa Revista de Santa Margalida. Núm. Extraordinari. Novembre 1997.

-Joan Mascaró i Fornés: Bhagavad Gita. pròleg de Joan Mascaró. Col·lecció Raixa. Editorial Moll. 1983.

-Joan Mascaró i Fornés: La Creació de la Fe. Ed. Moll. Mallorca. 1993.

-Joan Mascaró Fornés: Cartes d'un mestre a un amic. Editorial el Tall. Mallorca. 1993.

-Joan Mascaró i Fornés: Cartes a Joan Riera Fornés Família de Can Fumet (Santa Margalida).

-Joan Mascaró Fornés: Diàlegs amb l'Índia. Selecció i estudi introductori a cura de Gregori Mir Mayol. Editorial Moll. Mallorca. 2001.

-Joan Maimó Vadell: Els Múltiples Espais de la Saviesa. Palma. 1990

-Gregori Mir: Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986). Ed. Moll. Mallorca. 1998.

-Jaume Ribot: Treball sobre Joan Mascaró. Santa Margalida.1988. Arxiu perso-nal Joan Francesc March Qués.

117

ÍNDEX

• Presentació ......................................................................................................... 9

• Motivació d’aquest llibre ................................................................................. 11

• Petita biografia de Joan Mascaró .................................................................... 15

• Procedència de les cartes ................................................................................ 23

CARTES DE JOAN MASCARÓ ALS SEUS COMPATRIOTES

• Cartes als seus familiars ................................................................................. 29

• Cartes a Joan Riera Fornés ............................................................................. 31

• Cartes a Joan March Ordines (en Verga) ....................................................... 35

• Correspondència amb Joan Francesc March Qués ........................................ 47

• Unes paraules ................................................................................................ 109

• Paraules finals ............................................................................................... 111

119

Aquest llibre s’ha acabat d’imprimir

als tallers de Gràfiques SIBA,

a Santa Margalida, Mallorca,

el dia 17 de març de 2005,

dos dies abans de complir-se

el devuitè aniversari

del traspàs de

Joan Mascaró i Fornés.

JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS Joan Francesc ...

Documents

Transcript of JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS Joan Francesc ...